Nuevo retraso de 15días en el pago a la sanidad concertada.

Este septiembre, los centros sanitarios concertados con el Servicio Catalán de la Salud van a volver a
percibir el importe del concierto que cobran mensualmente con dos semanas de retraso.
Así lo explicaron fuentes del Departamento
 de Economía y Finanzas,que avisaron de que esta situación va a mantenerse hasta que se normalicen las tensiones de tesorería que sufren las arcas públicas.Para los proveedores públicos,este retraso
no es ningunas sorpresa y fuentes de las patronales
del sector lo daban por hecho.El pagode una factura  mensual que asciende a poco más de
400 millones de euros se liquidaráel día 30
del mes en curso, enlugar del día 15.
 Y el dinero que se entregará ya se pagaba
 con 75días de retraso que ahora se convertirán
en 90 días. Aun así, Cataluña paga a la sanidad
 concertada las entidades de la Unión Catalana
de Hospitales (UCH), a las del
Consorcio de Salud y Social de Cataluña
(CSC) y la Asociación Catalana
de Entitats de Salud (Aces)—
con menos días de retraso que el
existente en otras comunidades
autónomas. Economía subraya
que si un hospital tiene problemas
por falta de ingresos del concierto,
puede recurrir al confirming,
un documento que le acredita
que va a percibir el dinero.
El retraso supone costes extra
para los centros sanitarios, ya que
deben buscar financiación bancaria
para pagar nóminas y poder
seguir funcionando. Las patronales
dicen que intentan evitar el
retraso de las nóminas, sobre todo
considerando el malestar generado
por la rebaja de sueldos en
que se traduce el recorte de las
tarifas que sufren a raíz del plan
de austeridad de la Generalitat.

EL ACTUAL DÉFICIT PUBLICO ESTA EMPEORANDO LASITUACIÓN FINANCIERA DELOS CENTROS
El CatSalut paga la actividad con dos meses de retraso
❚ C.F. Barcelona
Los centros concertados catalanes,
mayoritarios respecto
a los que son gestionados
por el Instituto Catalán de la
Salud (ICS), sufren desde el
pasado mes de mayo el retraso
en el cobro de la actividad
mensual contratada por
el Servicio Catalán de la Salud
(CatSalut) de 75 a 90 días.
Según información de la
patronal mayoritaria Unión
Catalana de Hospitales
(UCH), el CatSalut también
mantiene un desfase de dos
meses en el pago de la cláusula
de política retributiva
(compromisos del Gobierno
de la Generalitat tras la
huelga de médicos de la primavera
de 2006) y aún están
pendientes de cobro las
regularizaciones del concierto
del año anterior. Esta
situación, según la patronal,
"afecta a los plazos de pago a
proveedores y agrava la situación
financiera de las entidades".
Recorte de tarifas
Hay que recordar que desde
el mes de junio el CatSalut
también está aplicando una
reducción en las tarifas que
paga a los centros concertados
del 3,21 por ciento y
que, al mismo tiempo, está
ajustando la contratación de
actividad y de facturación de
la farmacia hospitalaria de
dispensación ambulatoria.
Paralelamente, las entidades
están inmersas en un proceso
interno de ajuste de gastos
para hacer frente al nuevo
escenario.
Esta situación ya ha pasado
factura a las plantillas
puesto que, de acuerdo con
las políticas para hacer frente
al déficit público tanto de
la Generalitat como del Gobierno
central, desde el mes
de junio los centros concertados
aplican una reducción
del 5 por ciento en las retribuciones
de su personal
(consecuencia directa de la
reducción del 3,21 por ciento
en las tarifas).
No obstante, las patronales
del sector concertado y
los sindicatos están negociando,
tanto en el ámbito
de la mesa sectorial como
en el de empresa, la posibilidad
de llegar a pactos que
permitan hacer frente al recorte
salarial, generen corresponsabilidades
y eviten
los posibles procesos de judicialización
individual y colectiva
10 setembre

El Congreso ha aprobado este jueves de forma definitiva la reforma laboral. A pesar de la retórica de los partidos de izquierda, los dos aspectos clave que casi todos los analistas han pedido que se retoquen para dar más flexibilidad al mercado y apoyar la competitividad de las empresas españolas han salido casi como entraron. Ni las causas del despido objetivo ni la negociación colectiva han sido modificadas en profundidad.

Respecto a la primera de estas cuestiones, el despido objetivo, el texto final elimina el punto y coma introducido por CiU en el Senado, que ampliaba y aclaraba los supuestos por los que una empresa puede despedir a un trabajador con 20 días de indemnización. De esta manera, las empresas seguirán dependiendo de los jueces para conocer si pueden o no prescindir de un trabajador pagándole una indemnización menor. Es decir, que las barreras a la contratación indefinida seguirán estando presentes.

Aparentemente, se facilita algo el despido objetivo por razones económicas, pero en la práctica tendrá que ser el juzgado el que decida caso por caso, con todas las incertidumbres que eso genera en la relación laboral.

Negociación colectiva

La negociación colectiva también sale fortalecida de la reforma. Para muchos es un sistema arcaico que limita a las empresas y les hace asumir unos costes no acordes con su situación. Además, perjudica la productividad, porque iguala salarios, con lo que los trabajadores menos eficaces acaban recibiendo lo mismo que sus compañeros que producen más. Y obliga a las empresas a pagar en función de lo acordado en un convenio colectivo que puede estar muy lejos de su realidad.

En teoría, también en este caso, se facilita algo el descuelgue, pero en la práctica, de nuevo, serán los tribunales los que tendrán la última palabra. Teniendo en cuenta cómo se han comportando las salas de lo social en las últimas décadas en España, la perspectiva no es muy alentadora.

Lo más relevante

Al final, lo más sustantivo de la reforma es que generaliza el contrato de fomento del empleo, que conlleva una indemnización de 33 días por año trabajado, al incluir a los trabajadores fijos de entre 31 a 45 años que hayan sido despedidos. De esta manera, al hacerse cargo el Fogasa de ocho de esos días, la indemnización que tendrá que pagar el empresario será de 25 días, frente a los 45 actuales. Aunque claro, eso no se aplicará a los contratos vigentes.

Además, establece mayor control a los desempleados, que podrán ser sancionados si rechazan cursos de formación en un plazo no superior a 30 días, al tiempo que facilita el despido por faltas al trabajo y rebaja al 2,5% el índice de absentismo total que puede tener una empresa y que marca el despido objetivo individual.
  Dimarts, 14 de setembre de 2010

Salut prescindeix de L'Aliança en la gestió de l'Hospital del Pallars  
 La conselleria de Salut ha decidit prescindir dels serveis de L'Aliança a l'Hospital del Pallars de Tremp, que gestionava des que es va estrenar el 1993 i deixarà de fer-ho l'1 de gener. El centre quedarà a les mans de l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, que depèn de la conselleria de Salut. Gestió de Serveis Sanitaris ja s'encarrega de l'administració del Santa Maria de Lleida i del centre d'atenció primària de Balaguer (l'Hospital Arnau i la resta de CAP depenen de l'Institut Català de la Salut).

El gerent de l'Àrea de Salut del Pirineu, Victorià Peralta, va explicar ahir que aquesta mesura pretén millorar la gestió dels recursos i respondre amb eficiència a les necessitats de la població. L'Hospital del Pallars atén actualment pacients del Jussà i el Sobirà, així com part de l'Alta Ribagorça (i algun punt de la Ribagorça aragonesa) i de la vall d'Àger. El delegat de la Generalitat al Pirineu, Víctor Orrit, va afirmar que la rescissió del contracte no afectarà els sanitaris i el personal de l'hospital, els llocs dels quals quedaran subrogats en la nova gestora. Salut va notificar per carta a L'Aliança a l'agost la seua decisió de no renovar.

Aquesta decisió posa fi a mig segle de gestió de l'Hospital de Tremp per part de L'Aliança, ja que també s'encarregava de l'antic hospital, que va entrar en servei als anys seixanta. A més, fa set anys, L'Aliança també va perdre la gestió de l'Hospital de Vielha.

 

Salut prescindeix de L'Aliança en la gestió de l'Hospital del Pallars

L'empresa pública del Santa Maria es farà càrrec del centre de Tremp a partir del gener

| tremp

La conselleria de Salut ha decidit prescindir dels serveis de L'Aliança a l'Hospital del Pallars de Tremp, que gestionava des que es va estrenar el 1993 i deixarà de fer-ho l'1 de gener. El centre quedarà a les mans de l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, que depèn de la conselleria de Salut i ja s'encarrega de l'administració del Santa Maria de Lleida i del centre d'atenció primària de Balaguer (l'Hospital Arnau i la resta de CAP depenen de l'Institut Català de la Salut).

El gerent de l'Àrea de Salut del Pirineu, Victorià Peralta, va explicar aquest dilluns que aquesta mesura pretén millorar la gestió dels recursos i respondre amb eficiència a les necessitats de la població. L'Hospital del Pallars atén actualment pacients del Jussà i el Sobirà, així com part de l'Alta Ribagorça (i algun punt de la Ribagorça aragonesa) i de la vall d'Àger. El delegat de la Generalitat al Pirineu, Víctor Orrit, va afirmar que la rescissió del contracte no afectarà els sanitaris i el personal de l'hospital, els llocs dels quals quedaran subrogats en la nova gestora. Salut va notificar per carta a L'Aliança a l'agost la seua decisió de no renovar.

Aquesta decisió posa fi a mig segle de gestió de l'Hospital de Tremp per part de L'Aliança, ja que també s'encarregava de l'antic hospital, que va entrar en servei als anys seixanta. A més, fa set anys, L'Aliança també va perdre la gestió de l'Hospital de Vielha.

EDUARD SPAGNOLO   

ÉS el president de L'Aliança , a qui Salut ha retirat la gestió
de L'Hospital del Pallars per optimizar recursos, i millorar-ne el servei de gestió.
Geli apuesta por vincular la salud y el PCiTAL para potenciar Lleida

Lleida   2010-09-15
La consellera de Salut, Marina Geli, aseguró ayer que vincular el sector sanitario con elementos de innovación como el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) puede ser una forma para potenciar la provincia con un sector, el sanitario, que es uno de los más importantes del país. Así lo afirmó ayer en la presentación del estudio El sector de la Salut a Catalunya, acto que tuvo lugar en la Cambra de Comerç de Lleida.

La titular de Salut explicó que de este estudio, elaborado a nivel de toda Catalunya, se desprende que el sector de la salud aporta un valor añadido bruto al país de casi el 9%, un porcentaje que lo equipara con el sector de la construcción. Además, la ocupación del sector sanitario en Catalunya alcanza casi el 8%. Tanto es así que sólo en la región sanitaria de Lleida, el sector de la salud pública ocupa a 5.000 trabajadores, una cifra que asciende hasta los 6.000 si se le suma los trabajadores del ámbito privado.
También en la región sanitaria de Lleida, el presupuesto que maneja el Departament de Salut asciende hasta los 375 millones de euros de gasto corriente, unos 400 si se tiene en cuenta el sector privado.
Es por estos motivos que la consellera animó a los presentes en la Cambra de Comerç para que realicen este mismo estudio a nivel de toda la provincia para saber el impacto que tiene el sector sanitario en la misma y, además, les animó a relacionar este sector con la Universitat de Lleida y con el PCiTAL, como uno de los focos de innovación agroalimentaria ya que tener empresas de salud que avancen en la investigación agroalimentaria supone crear empresas “con valor añadido”.
Otra de las conclusiones que Geli expuso ayer es que la colaboración entre el sector público y privado sanitario es otra de las vías para modernizar el sector y para hacerlo más flexible.
Un ejemplo de esta colaboración es con el Hospital Montserrat, cuyo accionista mayoritario es Adeslas. Geli visitó el centro, en el que se ha invertido casi dos millones de euros para varias mejoras como el nuevo hospital de día, la unidad de mama y la unidad de consultas externas.
Por otro lado, Geli desmintió que la Aliança ya no gestione el Hospital del Pallars por motivos económicos sino que la razón obedece a criterios de proximidad. Salut ha pasado la gestión del centro hospitalario ubicado en Tremp a la empresa Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), que actualmente gestiona otros como el Hospital Santa Maria de Lleida. “Es lógico si tenemos en cuenta la relación que hay con el Santa Maria y con el Arnau de Vilanova”, arguyó.
CCOO ‘declara la guerra’ a Geli por su política sanitaria
El sindicato CCOO en Lleida realizó ayer una pitada contra la consellera de Salut, Marina Geli, para reclamarle que “ordene su departamento” y que publique los sueldos de los cargos políticos de confianza que haya podido nombrar en su departamento, informaron desde el sindicato.
Alrededor de unos 40 trabajadores del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, del Santa Maria y de la Clínica de Ponent (antigua Aliança) recibieron a Geli a su llegada a la Seu Vella, donde presentó su libro Endreçar l’ànima.
Los sindicalistas reclamaron también que la consellera aclare cuáles son sus planes de futuro para el Departament y también le recriminaron que no recibiera a los trabajadores de L’Aliança cuando los mismos pidieron verla para poder saber qué se había hecho con el dinero, casi tres millones, que afirmaban que su departamento dio para equiparar sus sueldos a los del resto de trabajadores de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP).

Geli crida a enfortir la col·laboració entre la sanitat pública i la privada

Assegura que és la forma de sortir de la crisi, igual que la cooperació entre privades

| Lleida

La consellera de Salut, Marina Geli, va fer una crida ahir a Lleida a la col·laboració entre la sanitat pública i la privada i també entre els diferents centres privats, com a única manera de sortir de la crisi. Va posar com a exemple que l'Hospital Montserrat, que va visitar ahir i que ha invertit 2 milions en 4 anys, practica a l'any 360 litotrícies (destrucció de càlculs), 220 d'aquestes per a la sanitat pública. Així mateix, Geli va dir que la decisió de rescindir el contracte de L'Aliança com a gestora de l'Hospital del Pallars (vegeu SEGRE d'ahir) respon a "raons de proximitat i aliances", amb referència a una relació més estreta amb l'Arnau i el Santa Maria. Va descartar que fos per "ineficiència" i va destacar que "no tenia pèrdues". Per la seua part, el personal de l'Hospital de Tremp va dir que la Generalitat ha decidit rescindir el contracte després que el comitè d'empresa del centre li ho demanés a Geli en una reunió a l'agost. Una portaveu del comitè va indicar que van fer aquesta proposta després que L'Aliança els notifiqués que, per motius de tresoreria, els abonaria la paga extra d'estiu dividida en 5 mensualitats, malgrat que el Catsalut, que finança l'hospital, li havia abonat tots els diners. Segons va assenyalar, el personal veu "amb optimisme" que la gestió passi a les mans de l'empresa de l'Hospital Santa Maria al gener. D'altra banda, Geli va defensar la qualitat de l'Hospital de la Seu, davant de la creació d'una associació en defensa del pacient.

En la presentació del seu llibre (vegeu el desglossament), treballadors de l'Arnau, el Santa Maria i L'Aliança, convocats per CCOO, van protagonitzar una xiulada davant de la consellera. Denuncien el "dispendi" de Salut en actes públics.

I clinica nova quan es comença ?
 no mes mentidessssssss?????

Acord per a la nova clínica de l'Aliança a Lleida

Data de publicació: 22/7/2006

S'ubicarà en un solar d'uns 14.000 metres quadrats a Copa d'Or en virtud d'una permuta per la qual l'Ajuntament rebrà l'edifici de la clínica de Prat de la Riba, els baixos de l'edifici del carrer de la Premsa i un lloguer mentre durin les obres del nou equipament

 
quan ?????? prou mentides???????

Un de cada 4 lleidatans té assegurança mèdica privada

La crisi també redueix la facturació del sector més del 5 per cent

| lleida

Lleida ha sigut al llarg de les últimes dècades i continua sent una de les províncies espanyoles on les companyies d'assegurances sanitàries privades tenen un percentatge més elevat de clients. De fet, l'últim baròmetre sanitari publicat per la conselleria de Salut el passat mes de març constatava que la de l'Alt Pirineu era la regió sanitària on més persones de més de 16 anys, un 33,3 per cent, tenien contractada una assegurança privada. A la regió sanitària de Lleida, que engloba les comarques del pla, aquest percentatge era més reduït, del 26%, però també estava per sobre de la mitjana catalana, situada en el 24,2%.

Tot i aquests bons registres, la crisi també està fent efecte al sector. Segons diverses fonts consultades per aquest diari, l'activitat sanitària privada ha caigut més d'un 5 per cent en els últims mesos.

A més, el principal centre sanitari privat, la Clínica de Ponent (antiga L'Aliança) s'ha vist afectada per la retallada dels serveis contractats pel Servei Català de la Salut.

Precisament, el document dels tretze experts proposa mesures per aprofitar millor l'activitat de la sanitat privada a Catalunya. Una és la millora de la coordinació entre el sector públic i el privat i l'altra, una desgravació fiscal per a les quotes que es paguen a mútues i asseguradores.

El gerent de L'Aliança a Lleida, Xavier Sanuy, subscriu plenament els dos punts. Pel que fa al primer, considera que la planificació de la sanitat pública "es fa al marge del mercat privat, cosa que, de vegades, suposa duplicar recursos". Com a exemple, creu que "no té gaire sentit" que ara l'Hospital Santa Maria adquireixi un equip per a ressonàncies magnètiques quan, a més de l'Arnau, la mateixa L'Aliança i la Clínica Perpetuo Socorro també en disposen d'un.

El gerent de la clínica Montserrat, Antoni Giró, no comparteix la mateixa visió pel que fa a la falta de coordinació. "No-saltres practiquem litotrícies per a la sanitat pública i la col·laboració és molt fluida", afirma, tot i que assenyala que el nivell de facturació que genera aquest servei, uns 250.000 euros a l'any, és reduït en comparació amb la que presten altres centres privats.

Giró sí que dóna suport, sense dubtar-ho, a la necessitat d'una desgravació fiscal per a les quotes. Segons la seua opinió, aquest fet permetria reduir la pressió sobre serveis públics com el de consultes a l'especialista.
23 setembre 2010

 Soc treballadora de l'aliança de LLeida. Els treballdors i treballadores de l'Alinaça de Lleida hen fet vages,manifestacions, escrits a les conselleries de finances i salut......hem fet tot lo possible i impossible per no arribar a aquesta situació, però cap conseller CASTELLS GELI han donar la cara. ELLS SÓN ELS RESPONSABLES. Però sabeu qui es quedarà a l'atur. A leida han acomiadat a més de 10 treballadors i els responsables presentant llibres ENDRECEM L'ÂNIMA. POCAVERGONYES

Raul | 22/09/2010, 13:14 | Barcelona | España

esto de la alianza ¿tiene algo que ver con la "alianza de civilizaciones" del Zetaparo?

 soluciones ya para todos, apra lso trabajadores para los socios y mas mano dura

 Encima de que nos pagamos nuestro seguro para no pisar una ss saturada , te encuantras con esto , vamos vamos que no aprendemos

 Como siempre, la nefasta gestión, efoncada a oscuros intereses, la pagarán los de siempre (los trabajadores). Los verdaderos cumpables no se verán afectados

 Deberian aprender de Compañias mucho ms pequeñas donde hay seriedad o de Compañias alemanas que llevan un orden y una seriedad increibles en los tiempos que corren.

felipe | 22/09/2010, 11:42 |  | 

A los socios nos han ido reduciendo servicios para abrir una clinica concertada en Sabadell, yo me las piro a final de año , porque vuelven a estar como estaban es decir en quiebra.Pagamos igual que en otras compañias y no tenemos casi nada cerca de casa. Miseria

 lo mejor es cerrar ambos centros o incorporarlos con las reformas oportunas s ls gestion publica de la SS ...o bien privatizar la sanidad y que cada cual contrate su seguro---(lo que no vale son politicas de medias tintas que lo emborronan todo..solo para salir del paso unos meses... )...ademas la sanidad debe ser como la americana ...ya se ha convencido hasta el mismisimo obama y la hillary...

Lo que a mí me gustaría saber es cómo L'Aliança aún conserva su clínica de Sabadell (y se propone venderla) cuando en su día fue cerrada y sólo se ha reabierto a costa de la inversión pública... a fondo perdido y sin ningún beneficio para el sistema sanitario público, por lo que se ve.

solament es poden dir bones coses del servei de l'hospital (infermeres i doctors) per la situació que estan passant i el gran tracte que realitzen als pacients!!!.. La situació que estàn passant es per culpa dels administradors

 Desde que se incorporo,la L´Alianza al SAGRAT COR de barcelona,el hospital Sagrat cor de barcelona fuciona fatal.

 Es de inutíl pagar para que te visite el mismo medico de la S.S.

Al final les males gestions acaben aixi. No es pot tractar tant malament als clients.

 

 I Olé!
28 setembre 2010

ELS TREBALLADORS DE L'HOSPITAL DEL SAGRAT COR I DE LA CLÍNICA DEL VALLÈS, PREOCUPATS PEL SEU FUTUR

El fons suec Capio ha trencat les negociacions que mantenia amb la mútua Aliança per comprar aquests dos centres

Després de les notícies aparegudes en diversos mitjans de comunicació durant la setmana passada que feien referència a la caòtica situació que pateixen l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona i la Clínica del Vallès (Sabadell) després que el grup suec Capio hagi trencat les negociacions amb el grup Aliança per a la compra d'ambdós centres, les seccions sindicals respectives denuncien la gran preocupació que viuen les plantilles. Els salaris estan congelats des de 2008, encara no han cobrat la paga extraordinària del mes de juny i, extraoficialment, s'ha informat els treballadors que només tenen garantit el seu sou fins a finals d'any.

Per aquesta raó, la secció sindical de la UGT a l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona i la secció sindical de la UGT a la Clínica de Sabadell, ambdues pertanyents al grup Clíniques de Catalunya (participat 100% per la mútua Quinta de Salut L'Aliança), manifesten:

    1. Fa temps que denunciem la caòtica situació de tresoreria dels diferents negocis que té el grup. Volem agrair als senyors Eduard Spagnolo i Salvador Soler que durant el seu mandat (des del 2004) s'hagi produït la major descapitalització del grup, amb el consentiment i la passivitat de la Conselleria d'Economia, que havia de tutelar las operacions del grup.

    2. Com a grup, Des de l'any 2004 hem perdut la propietat de l'edifici situat a Sant Antoni Maria Claret, avui propietat de Quavitae; de l'edifici de la Clínica de Vic, avui forma part del Consorci Sanitari de Vic, a banda de la gestió de les clíniques de Meritxell i del Pallars. També l'edifici emblemàtic de Sant Antoni Maria Claret està en venda, oblidant deliberadament que fou una donació.

    3. La separació dels negocis (assistencial i assegurador) els ha permès carregar als hospitals la major part del deute que al llarg dels anys havia generat la mutualitat.

    4. Eduard Spagnolo, president del Grup l'Aliança, ha assegurat que "el marge de solvència li permet operar folgadament". Mentrestant, els treballadors i les treballadores dels centres hospitalaris que en formem part encara estem pendents de cobrar més de la meitat de la paga extra de juny, i segons les fonts extraoficials només tindríem garantits els salaris fins el mes de desembre. I això sempre i quan cap proveïdor exigeixi el cobrament dels serveis prestats.

    5. Els treballadors dels centres hospitalaris tenim els salaris congelats des de l'any 2008. I des del mes de juny de 2010 ens han aplicat un retall salarial en les nostres nòmines del 3,18%. No obstant aquests ajustos, tal i com consta a l'Informe Anual del Govern Corporatiu 2009, no han dubtat en constituir una comissió delegada de "nomenaments i retribucions" -presidida pel gerent de l'Hospital Clínic, Raimon Belenes-, que ha aprovat que 10 directius corporatius del grup i de l'àrea asseguradora es reparteixin 1.098.855 euros.

    6. Han invertit prop de 40 milions d'euros en reobrir la Clínica de Sabadell, un edifici de 6 plantes on únicament funcionen uns 30 llits, en lloc d'invertir en aquells centres que ja estaven en funcionament, com per exemple el Sagrat Cor, amb instal·lacions obsoletes i difícilment poden competir amb altres centres com la Dexeus o la clínica Quirón, tal i com reconeix obertament Espagnolo.

    7. Eduard Spagnolo, president del Grup l'Aliança, no creu en l'entitat que dirigeix, ja que ha manifestat públicament que els serveis que ofereix són de baixa qualitat i que els assegurats prefereixen acudir a altres hospitals abans que no pas al Sagrat Cor, oblidant que existeixen moltíssims socis de l'Aliança que no van a aquests altres centres perquè no volen o no poden, i que precisament són els socis més antics. Però la situació de deteriorament que viu l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona està causada per la gestió del centre, que amb la seva desídia i la descapitalització, invertint en hospitals i clíniques que no són rendibles mentre l'Hospital més rendible de la institució, i que avui en dia continua mantenint la seva rendibilitat, no rep cap inversió des de fa anys i suporta tota classe de transferències internes per mantenir tota l'estructura muntada per aquests gestors.

    8. No podem oblidar que l'Aliança continua estan sota la tutela de la Conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya. Els treballadors i les treballadores ens preguntem on són els milions d'euros rebuts de la Generalitat per equiparar les condicions laborals dels treballadors. En què consisteix aquesta tutela, quan van aixecar la intervenció fa pocs anys? Què ha fet la conselleria de durant aquests anys d'intervenció? Què fa ara que, en teoria, "tutela" aquesta institució?

    9. La secció sindical de la UGT a l'Hospital del Sagrat Cor està molt preocupada pel futur de l'Hospital, dels treballadors i d'un servei de primer ordre situat en el centre de Barcelona. Les subvencions rebudes de la Conselleria de Sanitat amb la finalitat d'equiparar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores del centre a les de la XHUP no s'han destinat, evidentment, a aquesta finalitat. Ens han rebaixat el sou i els nostre directius no creuen en aquesta institució.

Vagues 2.0