| NO ALS ACOMIADAMENTS |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
31 10 2011
L'Arnau de Vilanova redueix aquest dilluns a la meitat l'activitat a les consultes externes
L'hospital tanca una dotzena de quiròfans i deixa de programar visites durant aquest pont de Tots Sants
Imatge d'arxiu d'un quiròfan de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida funciona aquest dilluns a mig gas. El centre ha reduït a la meitat l'activitat de les consultes externes com una de les mesures del pla d'estalvi que planteja la conselleria de Salut.
Després de Sant Miquel i el dia del Pilar, l'hospital lleidatà torna aquest dilluns a aturar part de la seua activitat i també ho farà el dia 5 de desembre, pel Pont de la Constitució. En concret, romanen tancats els 12 quiròfans d'operacions programades. Les consultes externes només han obert per atendre les visites urgents i les que estaven programades des d'abans del maig, quan es va concretar aquesta mesura d'estalvi.
D'altra banda, les intervencions que no poden esperar es fan als quiròfans d'urgències; en lloc d'un que funciona habitualment, aquest dilluns se n'han obert 5.
L'objectiu de la direcció de l'hospital és concentrar els dies de festa del personal fixe del centre. D'aquesta manera, asseguren que en lloc de reduir l'activitat diversos dies al llarg de l'any, aquestes aturades es concentren en els ponts i s'estalvia en contractació de personal eventual.
De la seua banda, des dels sindicats denuncien opacitat en la informació de les mesures aplicades per estalviar. Asseguren que la direcció de l'hospital no els ha comunicat en quines condicions es redueix el servei aquests dies de pont ni la quantitat de personal eventual que es deixarà de contractar. A més, els sindicats alerten que aquests tancaments parcials tindran un fort impacte sobre les llistes d'espera i provocaran una major saturació als centres hospitalaris.
La direcció de l'Arnau no ha fet els càlculs dels diners que es poden estalviar amb aquesta mesura, però aproxima que podria reduir a la meitat la contractació eventual per cobrir dies puntuals.
LES RETALLADES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT SITUEN LA TAXA D’ATUR DEL TERCER TRIMESTRE EN EL 19,43% |
|
|
 Catalunya aporta la tercera part de la destrucció d’ocupació generada a l’Estat en el tercer trimestre
A Catalunya durant aquest tercer trimestre de l’any, la xifra de persones desocupades s’ha situat en 742.000 persones, la qual cosa suposa 51.100 persones més que el trimestre anterior (+7,4%), i 72.600 persones més que el mateix trimestre de l’any passat (+10,83).
Pel que fa la població ocupada, destaquem que s'ha reduït en 58.800 persones respecte al trimestre anterior i 99.600 persones respecte l’any anterior. En relació a les taxes, la taxa d'atur d'aquest trimestre s'ha situat en el 19,43%, més de tres vegades que el tercer trimestre de 2008 quan estàvem en un 9%. La taxa d'ocupació s'ha situat en un 51%. Finalment, la taxa d'activitat també s’ha reduït, situant-se en el 63,27%, 13 dècimes menys que el trimestre anterior. Pel que fa la taxa de temporalitat, ha patit un increment de 0,7 punts percentuals respecte el trimestre anterior i de 2,4 punts percentuals respecte el tercer trimestre de 2010, i està situat en el 21,2%.
Pel que fa les províncies, Girona és la que presenta una taxa de desocupació més alta, amb un 21,42%, seguida de Tarragona, amb un 19,85%, Barcelona, amb un 19,57% i Lleida, amb un 13,02%.
Un col·lectiu que esta patint molt la crisi, i que a la UGT de Catalunya ens preocupa molt són les persones desocupades de llarga durada, que aquest trimestre se situa en 356.400 persones, amb un increment de 51.500 persones respecte el mateix període de l’any anterior.
Pel que fa a la població jove, ressenyar que la taxa d'atur durant aquest trimestre se situa en un 43,1%, gairebé 24 punts percentuals més que la taxa d’atur general. També cal remarcar que la taxa de temporalitat dels joves s’ha incrementat més de 3 punts percentuals, respecte el trimestre passat i 6,9 punts percentuals respecte el tercer trimestre de 2010, situant-se en un 59,4% aquest tercer trimestre de 2011.
Respecte les persones estrangeres esmentar que també estan patint les conseqüències de la crisi d’una forma més directe. En el darrer any, mentre que les persones autòctones desocupades s’han incrementat un 9,3%, les persones estrangeres desocupades ho han fet en un 14%.
Per sectors, s’ha de destacar que únicament l’agricultura, amb 2.800 noves contractacions ha creat ocupació. Els serveis han destruït 30.900 llocs de treball, seguida de la construcció, amb 23.000 llocs de treball menys i 7.800 menys a la indústria.
Des d'aquesta perspectiva i amb totes aquestes dades, les famílies continuen patint les conseqüències d'aquesta crisi. En aquest sentit, aquest trimestre, el 21,6% de les famílies tenen almenys una persona activa en situació de desocupació, mentre que al pateix període de l’any anterior era el 19,9%.
30 /10 2011
Titulats en infermeria de Lleida emigren per l'augment de l'atur després de les retallades
En la professió, que abans tenia una inserció laboral de pràcticament el 100%, ara gairebé no hi ha feina 
La facultat d'Infermeria de Lleida va acollir ahir l'inici de les jornades estatals dels estudiants. Lleida Titulats en infermeria de Lleida estan fent les maletes per emigrar a altres països europeus davant de la falta d'oportunitats laborals que hi ha aquí després de l'augment de l'atur per les retallades en l'àmbit sanitari. La degana de la facultat de Lleida, María Luisa Guitard, va explicar que infermeria ha passat de ser una professió amb una inserció laboral que rondava el 100 per cent, tot i que inicialment només amb contractes temporals, a la situació actual, en què no hi ha feina per als nous titulats. "Veus exalumnes que treballen en botigues, supermercats... han invertit un temps a formar-se i no troben feina. Els més inquiets i que tenen un millor nivell d'idiomes se'n van a països on, malgrat que també hi ha crisi, tenen millors condicions laborals i possibilitats d'anar promocionant-se", va explicar Guitard, que ahir va participar en l'inici de les jornades estatals d'estudiants d'infermeria .
La mateixa escola ha fet cartes de recomanació per a cinc alumnes que se n'han anat a treballar al Regne Unit i la degana va indicar que coneix altres casos de titulats que han marxat a Alemanya i Malta.
Els tancaments de plantes hospitalàries i la reducció de la cobertura de baixes i substitucions afecten especialment els últims a arribar al mercat laboral, els nous titulats. La demanda d'aquests professionals per part d'altres països europeus ja existia abans de la crisi, però ara, amb la falta d'expectatives al país, són més els que consideren seriosament la possibilitat de fer les maletes. "És una pena perdre una promoció de gent ben formada, tant com costa preparar-los. Esperem que alguns tornin", va assegurar.
Precisament, aquest any, l'escola d'Infermeria de la Universitat de Lleida no traurà al mercat laboral cap promoció d'alumnes, ja que està completant el pas de diplomatura de tres anys a grau de quatre, de manera que no hi ha alumnes d'últim curs. "Temps enrere semblava que havia de ser un drama, perquè faltarien infermeres, però, finalment, no serà així", va afirmar Guitard. "Als alumnes se'ls diu que aprofitin que no hi ha feina per formar-se, però és difícil fer-ho, sense treballar. Hem tingut gent que s'havia matriculat en un màster i que se n'ha hagut de desmatricular al quedar-se sense feina", va afegir.
Acord per desbloquejar convenis
30/10/11 15:00 -
Els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i Cepime van arribar a un acord ahir per reactivar l'acord interconfederal de negociació col·lectiva, prorrogar-la més enllà del 2012 i desbloquejar els convenis pendents. Aquest acord no és més que un pacte de bones intencions per començar a parlar de les revisions salarials dels propers anys i fer més esforços per resoldre els conflictes salarials existents.D'altra banda, el Consell de Ministres va aprovar ahir una bateria de mesures per facilitar la recerca de feina, com ara la descentralització de la formació ocupacional cap a les autonomies i 115 nous certificats de professionalitat.
30/10/ 2011
Amnistia Internacional carrega contra Boi Ruiz per qüestionar el dret a la salut
L'organització recorda al conseller que aquest dret imposa diverses obligacions a l'Administració
Amnistia Internacional (AI) va enviar una carta al conseller de Salut, Boi Ruiz, en la qual li va recordar que "el dret al més alt nivell possible de salut és un dret recollit en nombrosos instruments internacionals de drets humans", i que, per tant, no pot ser qüestionat.
Segons va explicar AI, la carta respon a les declaracions que va realitzar el conseller en una entrevista en la qual afirmava que "no hi ha un dret a la salut", ja que és "un bé privat" que depèn de cada individu, del seu codi genètic, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits, i no de l'Estat.
AI reconeix que el dret a la salut implica llibertats individuals, però recorda que també suposa l'accés i ús d'un sistema de protecció que ofereixi a tothom les mateixes oportunitats per gaudir del més alt nivell possible de salut.
Per això, asseguren que el dret a la salut sí que imposa obligacions a l'Estat, com assegurar un nombre suficient d'establiments, béns i serveis públics i centres d'atenció a la salut, procurar que aquests siguin accessibles a totes les persones i garantir la seva bona qualitat.
Amnistia Internacional afegeix que aquest dret també inclou una àmplia gamma de factors socioeconòmics com l'alimentació, l'habitatge, l'accés a l'aigua potable i a condicions sanitàries adequades, entre d'altres aspectes que també comporten obligacions a l'Estat.
Convenis internacionals
L'organització humanitària recorda que Espanya ha signat els convenis internacionals de drets humans on s'inclou el dret a la salut, fet pel qual està obligat a complir-lo. Així mateix, destaca que les obligacions en matèria de drets humans ni s'extingeixen ni s'atenuen en temps de crisi econòmica.
Cal recordar que la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, va assegurar no compartir les declaracions del conseller de Salut, Boi Ruiz.
Per a la ministra, "la salut no pot ser mai un bé privat, perquè la bona o mala salut no depèn només de la persona, sinó d'on viu, de les condicions mediambientals, de l'accés als aliments, als recursos socials, i fins i tot de l'aigua que consumeix", fet pel qual és "una realitat pública".
Pajín va assenyalar que, a més, la Constitució, les lleis i l'ordenament jurídic consagren el dret a la salut dels espanyols i "obliguen" les administracions a vetllar per ella.
En aquest sentit, preguntada sobre la gestió de la sanitat a la comunitat autònoma catalana, la ministra va assegurar que no comparteix algunes decisions de la Generalitat.
27 /10 2011
Boi Ruiz diu que no hi haurà retallades sanitàries el 2012
Personal de l'Arnau denuncia que les proves preoperatòries caduquen
La junta de primària també va protestar davant la delegació de Salut.
La junta de personal de l'Arnau va denunciar aquest dimecres que moltes proves preoperatòries estan caducant, a causa de la reducció de l'activitat quirúrgica que ha portat a terme l'hospital. "Ens estem trobant que radiografies, electrocardiogrames i cardiogrames caduquen pel tancament de quiròfans i l'augment de les llistes d'espera", va explicar ahir una portaveu de la junta de personal de l'Arnau. Mig centenar de treballadors de l'hospital van tornar a manifestar-se ahir contra les retallades, i van reiterar que tots els contractes eventuals s'estan fent amb un 25% de jornada reduïda. "Alguns eventuals fa més de 15 anys que són a l'hospital", van apuntar des de la junta. A la tarda, uns vint professionals d'atenció primària també es van concentrar davant de la delegació de Salut.
Per la seua part, Boi Ruiz va assegurar ahir al Parlament que "no hi haurà cap ajust més" el 2012 i va reclamar al pròxim Govern central i a l'oposició que arribin a un acord per dotar el sistema sanitari de més recursos. També va recordar que la reforma de l'ICS estarà enllestida abans del 2012. En canvi, l'oposició va censurar l'augment de les llistes d'espera.
Pajín: "Catalunya té l'obligació d'atendre els pacients de l'Aragó"
13:46 h 27/10/2011
La ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, ha recordat a Catalunya que "té l'obligació de respondre als ciutadans de l'Aragó i els que vinguin de la comunitat autònoma que vinguin" quan acudeixen als serveis de salut catalans. Ha estat arran d'una pregunta plantejada per un periodista sobre el conflicte que enfronta tots dos territoris.
En concret, l'origen del conflicte són les queixes d'usuaris de la Franja
segons les quals alguns centres catalans, sobretot l'Arnau de Vilanova de Lleida, ha limitat l'atenció que els dóna. Els centres catalans sí que atenen els pacients d'altres comunitats que van a urgències, però quan els deriven a especialistes o a fer-se proves diagnòstiques, els adrecen al centre de la seva comunitat que els pertoca territorialment.
La ministra ha explicat que, tot i que "és un problema que han de resoldre les dues comunitats", s'ha ofert a fer de mediadora entre les dues parts, l'última vegada "fa només una setmana". També ha assegurat que està a l'espera de rebre un informe del conseller aragonès sobre "quina és la realitat" i "evidentment, una vegada més, instarem el govern català a complir la seva obligació".
Pajín també ha explicat que hi ha dos casos de pacients: els derivats, que són aquells que es traslladen per prescripció mèdica i solen viure en zones frontereres, i els desplaçats, que per vacances o qüestions d'oci han de ser atesos en una comunitat diferent d'on viuen.
Tots ells tenen garantida per llei la prestació sanitària, segons la ministra, que ha afegit que totes les comunitats autònomes tenen l'obligació d'atendre'ls.
Casanovas confirma que estan estudiant descentralitzar els hospitals
L'ICS desmenteix que vulgui privatitzar els hospitals
27/10/2011 13:00
El Director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Joaquim Casanovas Lax, ha negat aquest dimecres que es vulgui privatitzar els hospitals que pertanyen a l’organisme, però ha reconegut que si que estan treballant en una “descentralització efectiva de la gestió dels centres”.
Casanovas ha reconegut l’existència d’un document intern, tal i com va informar en exclusiva CatalunyaPress, en el qual es “dibuixen diferents escenaris possibles per desenvolupar i donar compliment al que estableix la Llei de l’ICS”, però ha negat que s’estigui estudiant una privatització dels hospitals.
El Director gerent de l’ICS ha volgut sortir així tranquil•litzar a sindicats, treballadors i usuaris de la sanitat pública, recordant que la llei de l’ICS estableix “obligatòriament el caràcter públic de l’empresa”.
Descentralització
Casanovas, això si, ha reconegut que l’ICS si que està estudiant la creació de “societats públiques que tinguin la màxima autonomia de gestió possible” per a cada gran hospital que forma part del organisme públic.
“Sempre sota el paraigües de l’ICS”, Casanovas assegura que el que pretén és “fer de l’ICS una empresa pública eficient, sostenible, descentralitzada, que doni la màxima autonomia de gestió als seus centres i serveis, que possibiliti la participació i corresponsabilització dels professionals en la gestió i en la presa de decisions, i que estigui més adaptada al model català que recull la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC”).
Finalment, Casanovas ha assenyalat que les converses amb els representants sindicals continuen obertes a la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat.
Desde la web Clínicaponent volem donar les felicitacions pertinents i la més cordial i entusiasta enhorabona per el seu excel·lent reconeixement,i per el esforç de totes tots i els treballadors per poder anar millorant dia a dia. Top 20 per tots i cadascun del treballadors 26 d'octubre 2011
L'Arnau i L'Aliança reben un premi per la seua gestió hospitalària
L'hospital s'endú un Top 20 per quart any consecutiu
Imatge d'arxiu de l'Arnau, que ha tornat a ser guardonat.
L'Hospital Arnau de Vilandova i la Clínica Terres de Ponent, antiga L'Aliança, han estat premiats amb un guardó Top 20 com dos dels centres espanyols amb millor gestió hospitalària. Els guardons destaquen que en un entorn de retallades financeres, els centres premiats per la seua gestió hospitalària aconsegueixen "una major eficiència sense detriment de la qualitat assistencial". L'estudi també afegeix que els centres del Sistema Nacional de Salut (SNS) premiats presenten "un índex de mortalitat un 25% inferior que la resta dels participants, un 15% menys de complicacions i un 13% menys de readmissions urgents i relacionades a curt termini". A aquestes dades se sumen unes taxes de cirurgia sense ingrés i d'hospitalitzacions evitables un 16% i un 7% més elevades, respectivament, en comparació amb altres hospitals. Els guardonats per la seua gestió també mostren més eficiència, amb un 15% menys d'utilització d'estades hospitalàries, un 35% menys de cost d'aprovisionaments i una productivitat un 26% superior. Aquest és el quart any consecutiu que l'Arnau és premiat per la seua bona gestió. Per la seua part, L'Aliança ja va quedar finalista l'any passat.
El gerent de l'Arnau i de l'ICS a Lleida, Victorià Peralta, va destacar "la bona feina feta per l'hospital" i les "bones xifres i resultats" que exhibeix.
Els premis Top 20 són elaborats cada any per l'empresa de serveis d'informació sanitària Iasist, i hi participen de forma voluntària centres del SNS i privats en categories diferenciades. Aquest any, hi han participat 163 hospitals i 67 han quedat finalistes. Per elaborar l'estudi, es valora els índexs de qualitat assistencial, funcionament i sostenibilitat econòmica dels hospitals que hi participen. La consultora destaca que Catalunya és la comunitat amb més participació i la segona amb una relació de centres guardonats més alta respecte als seus participants.
17 hospitals catalans, guardonats per la seva gestió i qualitat.
Els millors són l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, l'Universitari de Bellvitge i el Clínic de Barcelona.
17 hospitals catalans han estat premiats per la seva gestió i qualitat assistencial, tot i el context de crisi actual. L'ASIST, una empresa de serveis sanitaris presenta cada any el Programa Hospitals TOP 20 i més del 40% dels hospitals guardonats són catalans.
El Programa Hospitals TOP 20 ha valorat els millors resultats en qualitat assistencial, funcionament i eficiència econòmica. D'entre els hospitals de referència, es destaca l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, l'Universitari de Bellvitge i el Clínic de Barcelona. Pel que fa als hospitals amb especialitats de referència, l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i la Mútua de Terrassa encapçalen la llista. Com a grans hospitals generals, han estat premiats per la seva bona gestió i qualitat l'Asil de Granollers i l'Hospital de Mataró.
Els centres sanitaris catalans mitjans i petits també han estat reconeguts. La majoria fora de l'àrea de Barcelona, com l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i la Fundació Salut Empordà de Girona. L'Hospital Terres de Ponent de Lleida s'ha endut un guardó com un dels millors hospitals privats.
Els 41 centres sanitaris d'arreu d'Espanya que han estat premiats tenen un índex de mortalitat un 25% inferior que la resta d'hospitals, un 15% menys de complicacions amb els pacients i un 13% menys de reingressos hospitalaris urgents a curt termini.
El PSC reclama que es coneguin els sous dels directius de la sanitat privada
El partit no entèn 'l'obcecació' del conseller de Salut amb què els treballadors de l'ICS cobrin menys
26d'octubre de 2011
El diputat del PSC i membre de la Comissió de Salut, Josep Maria Sabaté, ha presentat una bateria de preguntes al conseller de Salut, Boi Ruiz, per tal de conèixer la remuneració dels professionals directius de la sanitat privada i poder comparar aquesta xifra amb els professionals de l'ICS, que ara poden patir una baixada en els seus salaris. El polític reusenc afirma que al sector concertat hi ha comandaments que "són sovint remunerats per sobre del conveni" i, per això, no entèn "l'obcecació del conseller perquè els professionals de l'ICS siguin els pitjors pagats del sector".
Sabaté considera clau que es coneixin els llocs de treball del sector sanitari en que es perceben diners fora de l'establert al conveni, i per quin import, donat que "les transferències als privats ja superen el 60% del pressupost de Salut". Des del PSC es consiera que el "menysteniment" del Boi Ruiz cap al sector públic respon a l'objectiu de desmantellar-lo i critica amb duresa que es vulgui retallar el sou dels treballadors de l'ICS i es miri cap una altra banda respecte els membres del sector concertat que cobren per sobre del conveni.
"El sistema continua gotejant despropòsits i perdent qualitat dia rere dia", ha dit Sabaté, per qui "els professionals de l'ICS no mereixen aques tracte, com així li demanen 185 caps de servei de la institució", els quals han enviat una carta al president Mas.
Boi Ruiz veu inajornable el Pla de salut de Catalunya
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha anunciat en la XVIII Reunió del Sector Sanitari de l’escola de negocis IESE que té previst presentar al desembre els canvis estructurals que introduirà en el sistema sanitari català, que, ha dit, són inajornables. En ple debat sobre el copagament, Ruiz ha deixat clar que es buscaran recursos on calgui.
Es tracta de mesures que, segons Ruiz, han de fer més eficient i sostenible la sanitat pública. De fet, el conseller ha avançat que el Pla de salut de Catalunya serà l’instrument a través del qual es vehicularan els canvis organitzatius que es faran efectius durant tota la legislatura.
Segons el conseller de Salut, la contenció de la despesa realitzada durant aquest any permetrà que durant els tres restants el Departament desplegui les reformes estructurals que té previstes per reduir els pressupostos sanitaris. Un estalvi que Boi Ruiz considera que ha d’arribar a través de l’eficiència mèdica, la resolució de problemes en l’atenció primària i més atenció especialitzada propera al ciutadà.
El conseller també ha afirmat que l’Administració ha de canviar molts hàbits i que la sanitat ha de basar-se en la transparència i la participació, que no és el mateix –segons el conseller– que la negociació ni les decisions consensuades.
Entre les transformacions que el govern ha d’afrontar hi ha la reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS). El president d’aquesta empresa pública, Josep Prat, ha confirmat a IESE la voluntat d’aplicar una “descentralització” de l’empresa. Prat ha indicat que el camí consisteix a “fer aliances” amb altres proveïdors de la sanitat. Pel que fa a la reforma del sistema sanitari català, Josep Prat s’ha mostrat segur i ha dit que està força clar què cal fer i com s’ha de fer. També ha qualificat el model de gestió actual de l’ICS com una fórmula “esgotada” i massa rígida.
D’altra banda, i mentre s’estudia la possibilitat del copagament, Boi Ruiz ha afirmat que la sanitat catalana necessita noves fonts de finançament per saldar deutes. El conseller no ha especificat com es materialitzaran els nous ingressos, però ha apel·lat a la responsabilitat ciutadana.
Segons Ruiz, no hi ha un dret preestablert a la salut i l’usuari ha de ser prou responsable com per entendre que si no fa un bon ús dels serveis sanitaris, la despesa es paga entre tots. Boi Ruiz també ha dit que cada dia es deixen de fer a Catalunya 1.300 visites d’especialistes programades perquè els pacients no es presenten a les cites. La xifra ascendeix a 330.000 visites perdudes cada any, i un cost de més de 10 milions d’euros.
Salut presentarà els canvis estructurals abans del Nadal
El president de l'ICS planteja la necessitat d'establir "aliances i sinèrgies" territorials per contenir la despesa
El conseller de Salut, Boi Ruiz, presentarà abans del Nadal al Parlament el pla de salut on s'establiran les mesures estructurals que es posaran en marxa per aconseguir que el sistema de salut "sigui sostenible". Ruiz ha fet aquest anunci durant la cloenda d'una trobada de l'àmbit sanitari a l'IESE. El conseller ha afegit que a través d'aquest pla "es vehicularan tots els canvis" i ha dit que ara l'objectiu és poder emprendre les "mesures estratègiques" per evitar que el sistema de salut arribi a una situació com l'actual. D'altra banda, el president de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha plantejat la necessitat d'establir "aliances i sinergies" de base territorial per contenir la despesa.
Durant el seu parlament, Ruiz ha assegurat que el context econòmic actual obliga a emprendre mesures de tipus estructural i no només conjuntural, tot i que ha explicat que en el primer any de Govern el que s'ha hagut de fer és reduir el dèficit com a conseqüència de la crisi econòmica. Això s'ha fet a través del "sacrifici" dels professionals que han vist repercutit el seu salari i la "paciència per esperar una mica més" dels ciutadans. "No hem pogut fer una altra cosa", ha dit.
Ara, però, ha assegurat que cal fer reformes estructurals i ha afegit que qualsevol reforma ha de donar resposta a la pregunta què volen els ciutadans. Aquesta resposta és, segons el conseller, que se'ls curi, que es faci ràpid, a prop de casa i sense afectació a la seva economia. En el moment actual ha dit que per poder mantenir les dues primeres "potser s'haurà de sacrificar que es pugui fer a prop de casa".
Més inversió
A més, ha assegurat que "no és possible continuar (amb l'actual sistema) si no hi ha una major aportació econòmica". El conseller ha refusat entrar al debat sobre si el sistema com s'ha de fer aquesta aportació és a través del copagament però ha asseverat que cal més inversió en salut. El que més urgeix però ha dit que és resoldre els 20.000 milinos d´euros de deute que ha assegurat que té l'Estat i per tant ha reclamat un "acord entre el partit que governa i l'oposició per buscar una solució".
Sobre les mesures estructurals que s'han d'emprendre Ruiz s'ha referit a un informe de l'Organització Mundials de la Salut (OMS) que ha assegurat que insta els governs a canviar el seu comportament cap al "d'asseguradora pública i no prestadora de serveis", que desaparegui el concepte d'Atenció Primària com el lloc on s'estableix el primer contacte i que es "solapi" les funcions d'aquesta amb l'especialitzada i que els recursos humans "s'adaptin a les necessitats".
Professionals amb poder de decisió i corresponsables
Un altre dels canvis passa per tenir professionals que puguin participar en la presa de decisions però que a la vegada es facin "corresponsables" d'aquestes. Ha assegurat que aquest és un canvi que costarà i ha puntualitzat que no s'ha d'obligar a que tothom es faci corresponsable sinó que els professionals han de poder decidir si ho volen fer o no.
Per això, ha assenyalat que també cal que l'administració doni la possibilitat de participar els professionals però ha afegit que "participació no vol dir decisió", ja que aquesta l'haurà de prendre qui tingui aquesta funció, tot i que després d'escoltar a la resta del sector.
Aliances de base territorial a l'ICS
Prèviament a la clausura del conseller, el president de l'ICS, Josep Prat, ha participat en un debat amb el director de gestió econòmica del Servei Madrileny de Salut, Pedro Llorente. Després de la polèmica la darrera setmana per un informe que plantejava l'obertura de l'ICS a capital privat i la formació de diverses empreses, Prat ha assegurat que "en cap moment s'ha plantejat una ruptura sinó una descentralització per donar més flexibilitat i agilitat".
En el marc d'aquesta centralització, Prat ha assegurat que un dels camins a emprendre és establir "aliances i sinèrgies" de base territorial, de tal manera que els diferents agents que operen dins d'un mateix territori no actuïn de manera autònoma sinó que puguin fer-ho conjuntament segons la demanda que tenen.
Prat ha assegurat que l'ICS té "bastant clar el què s'ha de fer" i ha assegurat que fins a finals d'any s'ha de decidir el com s'aplica. Ha reflexionat que la crisi ha agafat el sector de la salut "en el pitjor moment perquè ja estava en crisi" i ha assegurat que s'ha de saber explicar la diferència entre les decisions conjunturals, "que tenen data de caducitat", i les estructurals. Ha afegit que seria "un error" voler solucionar aquestes amb decisions cojunturals.
Davant d'aquest context, la solució de l'ICS és "intentar aportar nous paradigmes" que passen per anar cap a la descentralització per superar problemes que té actualment com la rigidesa, la "protocolització administrativa" i la "macro estructura directiva". Sobre aquest últim aspecte, i amb ironia, Prat ha assegurat que s'ha de passar d'un sistema piramidal cap a un descentralitzat amb l'ICS com a matriu però on cada agent pugui tenir els seus propis objectius i corresponsabilitzar-se d'ells.
Ha assegurat que ara mateix la centralització suposa "una llosa" per als professionals i que s'ha d'aconseguir passar a que sigui "un paraigües". "El com és participi vostè de les decisions i corresponsabilitzi's dels resultats", ha resumit.
El president de l'ICS ha considerat que aquest canvis estructurals són necessaris perquè l'actual model està "esgotat" i no permet gaire marge de millora si es volen continuar prenent mesures que no afectin l'estructura.
Els hospitals de la Seu i Solsona lloguen espais a medicina privada
El de l'Alt Urgell utilitzarà els ja existents i el del Solsonès ampliarà el centre
Imatge d'arxiu del taulell de recepció del Sant Hospital de la Seu d'Urgell.
Els hospitals de la Seu d'Urgell i Solsona llogaran espais a metges particulars i mútues entre finals d'aquest any i principis del 2012 per mirar de compensar amb nous ingressos les retallades de la Generalitat. El centre de l'Alt Urgell pretén posar consultes i quiròfans a disposició de facultatius privats en els pròxims mesos. El gerent del centre, Juan Altimiras, va assenyalar que només s'arrendaran aquests espais "en horaris i períodes en què estan infrautilitzats perquè no suposi cap reducció de l'atenció pública". Altimiras va apuntar que alguns metges particulars ja s'han interessat per passar consulta a l'hospital.
El Sant Hospital de la Seu d'Urgell, en mans del consorci format per l'ajuntament, la Generalitat i el bisbat d'Urgell, té dificultats econòmiques resultants tant de la reducció de les aportacions de l'Executiu català com d'una sentència judicial adversa que l'ha obligat a pagar més d'1 milió d'euros a la constructora que va executar la reforma del centre. Un acord entre les dos parts va fixar el pagament en 1.023.000 euros. Altimiras va apuntar que el centre mantindrà l'actual plantilla almenys aquest any (vegeu SEGRE del passat 10 d'agost).
Per la seua part, el Centre Sanitari del Solsonès està pendent d'adjudicar les obres per habilitar deu nous llits i sis despatxos per a consultes, en el marc de la medicina privada (vegeu SEGRE del 25 de febrer). El president executiu, Albert Muntada, va indicar que aquestes obres han rebut una ajuda de 200.000 euros de la Diputació i de 107.000 de Catsalut i que estaran enllestides el primer trimestre del 2012. Així, pretenen obtindre nous ingressos que els permetin eixugar "la meitat" de la retallada en les aportacions de la Generalitat, de 389.000 euros.
El debat entorn aquest tema estarà acompanyat de la projecció del film ‘Sicko’ de Michael Moore
Dimecres, 26.10.2011. 13:00 h
L'Assemblea d'Indignades del barri de Cappont ha organitzat un cinefòrum per aquest vespre en que s’analitzaran les actuals retallades al sistema de sanitat pública i els processos de privatització que aquestes comporten.
El debat es complementarà amb la projecció de la pel·lícula Sicko de Michael Moore, film que denuncia l'injust sistema sanitari nord-americà i analitza les conseqüències d’una sanitat privatitzada.
La projecció i posterior debat, al qual han estat convidats professionals del sector, tindrà lloc al local del Col·lectiu Cultural Cappont (c. Doctora Castells, 26) a les 20h.
Aquest cinefòrum és un pas més de la iniciativa ‘Cap retallada al CAP de Cappont’, que porta recollides més de 1.500 signatures.
MC retreu a Boi Ruiz que no tingui “la més mínima intenció” de recuperar l’activitat normal als centres de salut
25/10/2011
El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Antoni Gallego, ha denunciat que el conseller de Salut, Boi Ruiz, no té “la més mínima intenció” de recuperar l’activitat habitual als centres assistencials, en relació amb les
declaracions que ha fet aquest cap de setmana el titular de Salut a l’agència Efe, en què ha anunciat que al 2012 no hi haurà més ajustos en l’activitat sanitària i que “hi haurà els recursos suficients per fer el mateix que estem fent ara”.
Gallego ha afirmat que recela de la predicció del conseller, “perquè entre línies confirma que les retallades han vingut per quedar-se i que es consolida la mutilació del sistema, i això és un mal auguri”.
Ha reiterat que MC exigeix a Salut garanties d’estabilitat laboral per al 2012 i “recuperar les constants vitals del funcionament del sistema, perquè el tancament de llits, de quiròfans, de punts d’atenció continuada i l’acomiadament de més de 3.000 treballadors eventuals és anormal”.
Declaracions sospitoses
Manuel Fernando González
24/10/2011 19:57
A l'encara Conseller Boi Ruiz se li entén gairebé tot. Aquest cap de setmana s'ha acollit a lloc sagrat per regalar-nos unes declaracions molt prometedores:"Votin a CiU que nosaltres, l'any que ve, no retallarem més i podran gaudir de la sanitat pública que tenen ara". Als hospitals encara es pixen de riure. Bon intent, si senyor. La resposta no s'ha fet esperar: els caps de servei dels hospitals de l'ICS ja li han contestat. Vostès poden llegir-ho en aquest petit diari que segueix, dia sí dia també, apostant per una medicina per a tots, barata i universal. Ens costarà molt car, però fins a l'últim dia ens hi seguirem barallant, com ja ho estan fent els professionals que no es deixen enganyar pels cants de sirena d'un gestor, que va venir de la sanitat privada per passar per l'adreçador als que eren la seva competència i ara es troba que ell mateix, és ja un greu problema pel President que el va triar per formar part del Govern dels millors, un soufflé que a poc a poc es va desinflant i al que ha abandonat fins i tot l'elitista Cercle d'Empresaris que presideix l'incombustible Piqué. El 20-N està molt a la vora, amb un horitzó de problemes, tan ampli, que resulta difícil imaginar-se a un govern amb la força suficient com per aguantar tota la legislatura. Amb eleccions o sense elles, aquí, a Catalunya, la batalla segueix endavant. Tant de bo la guanyin els que lluiten pels seus llocs de treball i també per mantenir un estat de benestar que ens arribi a la majoria. Una utopia pels que manen, i un dret irrenunciable pels que voten.
El 15-M es planteja tornar a ocupar plaça Catalunya
24/10/2011 22:29
El moviment 15-M busca un cop d’efecte de cara a les eleccions. En una assemblea celebrada aquest diumenge a Barcelona, han creat un grup de treball que estudiarà una nova ocupació de plaça Catalunya.
La proposta és ocupar aquest simbòlic espai abans de les eleccions, per fer visible la seva crítica al sistema polític i econòmic vigent. Entre les dates proposades destaca el 15 de novembre, data en què farà sis mesos del naixement del moviment a Madrid.
El proper 12 de novembre s’ha convocat una nova assemblea per tal que el grup creat presenti les seves conclusions i s’actuï en conseqüència..
30 d’octubre | Manifestació en defensa de la sanitat pública a les Terres de l’Ebre
 La Plataforma d’usuaris de la sanitat pública de les Terres de l’Ebre va celebrar dijous 20 una assemblea general a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. Durant l’assemblea es va explicar el conjunt de retallades que el govern convergent està aplicant a la sanitat de les Terres de l’Ebre (Hospital Verge de la Cinta, Hospital de Mora, Centres d’Atenció Primària…). Durant l’assemblea, i a petició popular, es va convocar una manifestació pel proper diumenge 30 d’octubre que sortirà del CAP del Temple de Tortosa a les 12’00 hores.
24 /10 /2011
Mejorar la eficiencia es clave para el futuro del sistema sanitario
CONCLUSIONES DEL PANEL DE ESPECIALISTAS DEL SUPLEMENTO ‘+ VALOR’
Los expertos opinan que instituciones y profesionales deben hacer más con menos
CCOO asegura que la experiencia en copagos demuestra que no son efectivos
En plena ola de recortes de gasto en las administraciones, la sanidad se ha convertido en uno de los sectores que más miradas ha concentrado. No es la partida donde más se está ahorrando, pero sí una de las que más efectos directos tiene sobre las personas al tratarse de un derecho universal. En este contexto, un panel de expertos de EL PERIÓDICO analiza mañana en las páginas del suplemento mensual + Valor las medidas adoptadas hasta ahora por las administraciones, las que están en estudio y los retos de futuro de un sistema sanitario llamado a ganar eficiencia.
«Una sociedad sana es mucho más que una sociedad no enferma, es una sociedad con un estado individual y social de bienestar. Este es, precisamente, el objetivo último de la sanidad», recuerda el director de la UOC Business School, Joan Torrent. «En el contexto de crecimiento y envejecimiento de la población, y de contracción de los presupuestos públicos, hay que mejorar la eficiencia del sistema sanitario para hacerlo más eficaz y más justo», añade.
PRODUCTIVIDAD / Por esta vía, por la eficiencia, apuestan la mayoría de expertos. «El paso más doloroso y difícil ya se ha dado, y ha sido hacer evidente que es necesario un nuevo paradigma para nuestro sistema sanitario», asegura el gerente de la Universitat Internacional de Catalunya, Alberto Canals. Así, y como en muchos otros sectores económicos, Canals señala que ahora es necesario que instituciones y profesionales «mejoren la productividad, hacer más con menos». Para hacerlo, «se tendrá que aprovechar al máximo las horas contratadas, la experiencia y las competencias de los profesionales, y dar un mayor rendimiento a la tecnología que tienen al alcance».
El debate del copago también está presente entre los opinadores. Así, el responsable de política sanitaria de CCOO de Catalunya, Joan Canals, destaca que «la experiencia en copagos demuestra que estos no son efectivos en términos de salud ni como medida recaudatoria (gastos de transacción altos) ni disuasoria (se frena tanto la demanda inadecuada como la necesaria), aumentan costes y generan efectos negativos sobre equidad y accesibilidad». Por otro lado, el presidente de Fiatc Seguros, Joan Castells, cree «conveniente reabrir una vez más el debate de por qué el sector privado no puede entrar en la prestación de los servicios públicos».
«Quedan muchas reformas por hacer», reconoce el secretario técnico del Cercle d’Economia, Joan-Ramon Borrell, quien apuesta por que «los profesionales de la salud no sean agentes pasivos del sistema». Mientras, para la profesora del departamento de Economía del IESE Núria Mas, la clave es saber «cómo coordinar y gestionar los servicios de salud de manera que podamos obtener la máxima calidad y resultados posibles con los recursos existentes». Y es que, según María del Mar Martínez, profesora de Derecho administrativo de la Universitat Abat Oliba, se detecta «peligro de la quiebra del derecho a la salud, al menos, tal y como se reconoce en la actualidad».
23 /10 /2011
Els sindicats denuncien que l'Arnau només contracta eventuals amb reducció de jornada
A partir del novembre i per un període, renovable, d'un mes, i adverteixen sobre la supressió de les hores extra
Manifestació de treballadors de l'Hospital Arnau contra les retallades.
Lleida A partir del mes que ve, l'Hospital Arnau de Vilanova només contractarà treballadors a temps parcial, segons van denunciar sindicats del centre. Així, una portaveu sindical de CCOO va explicar que la direcció havia confirmat al sindicat aquesta setmana que, al novembre, tots els nous contractes reduiran en un 25 per cent la jornada laboral dels treballadors, i que al desembre és probable que passi el mateix. Les mateixes fonts van criticar que la reducció de la jornada laboral, una de les retallades que negocien actualment la conselleria de Salut i els sindicats, ja s'hagi posat en marxa sense l'aprovació dels treballadors. "És increïble que es posin en marxa aquests ajustos quan encara no hem arribat a un acord amb Salut", va apuntar una sindicalista. A més, la representant dels treballadors va afegir que tots els contractes que es facin al novembre i al desembre seran d'un sol mes i es va mostrar preocupada davant de la possibilitat que deixin de pagar-se hores extra. "Creiem que aquesta és una altra de les retallades que la conselleria de Salut podria posar en marxa aviat", va apuntar.
L'Hospital Arnau no va voler fer declaracions sobre la seua política contractual.
D'altra banda, el responsable d'un CAP de Lleida va admetre que des del setembre s'estan fent contractes laborals de menys hores que les habituals, tot i que no va voler concretar el percentatge retallat.
Aquesta situació va ser denunciada aquesta setmana per metges d'atenció primària de Barcelona, que van advertir que els estan fent contractes de 25 hores, mentre que abans eren de 36, diferència que els obliga a fer hores extra sense cobrar-les per poder assumir tota la feina assignada.
Premi per a Boi Ruiz
En un altre ordre de coses, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va recollir divendres a la nit el premi a les Millors Pràctiques de l'Administració Pública, que atorga la patronal Cecot, per la seua feina en "la recerca de la sostenibilitat del sistema sanitari català i la promoció i motivació de bones pràctiques dins del sector públic". L'Hospital Clínic de Barcelona i de l'Institut Català d'Oncologia també van ser premiats.
El jurat dels premis, que tenen diverses categories, està compost pel rector de la UPC, Antoni Giró, la rectora de la UAB, Ana Ripoll, directius de les escoles de negocis IESE, ESADE i EAE Business School i el director de l'Obra Social d'Unnim Caixa, entre d'altres.
L’Arnau, la Franja i un govern doblement negligent
|
|
|
Per Ferran Dalmau, de la CUP de Lleida
Aquestes darreres setmanes, el govern de la Generalitat, immers en una ofensiva sense precedents per desmantellar el sector públic i retallar el nostre ja de per sí migrat estat del benestar, s’ha decidit a obrir un nou front en aquesta batalla contra el sector públic i els seus treballadors, actuant de forma doblement negligent i aplicant una nova tisorada tant als serveis públics com, de retruc, al mapa del nostre país i cometent dues negligències en una sola maniobra.
Aquest cop, el govern convergent ha fet passar la tisora social i territorial per damunt de l’artificial línia que divideix el Segrià i la Noguera del Baix Cinca i la Llitera, impulsant un absurd enfrontament entre els habitants de les comarques de Ponent de banda i banda, amb la presentació davant l’opinió pública del cas d’uns suposats catalans principatins per una banda, que com a bons de la pel·lícula són uns soferts i abnegats estalviadors, i uns aragonesos malvats que es serveixen dels nostres recursos per l’altra. No cal dir que tot acompanyat per un bombardeig constant des dels mitjans afins, encarregats de crear un ambient pre-apocalíptic des de fa mesos que justifiqui qualsevol decisió dràstica en matèria de retallades i amb una TV3 desorientada fent de comparsa que, reblant el clau, ha presentat l’afer dels ciutadans de la Franja de Ponent que acudeixen a Lleida a rebre serveis, en aquest cas atenció sanitària a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, com un conflicte entre comunitats nacionals diferents i confrontades per la seva supervivència davant uns recursos extremadament limitats.
Han hagut de ser els propis alcaldes de 35 poblacions de la Franja de Ponent els qui, en un exercici de valentia i dignitat que no es recorda per aquestes contrades des de fa molts anys, hagin sortit a la palestra per deixar ben clar allò que el govern autonòmic sembla que els nega, que no és altra cosa que la seva voluntat manifesta de constar en el mapa dels Països Catalans com a ciutadans de ple dret. Lleida és, segons diuen els alcaldes i els usuaris de la Franja, la seva capital natural. No pas Barbastro com pretenen imposar-los des de Saragossa i des del pati dels tarongers o la delegació del govern lleidatana. Resulta doncs il·lustratiu que, mentre els habitants de la Franja volen ser tractats com catalans, siguin uns altres catalans els qui els condemnem a ser aragonesos a desgrat seu.
No cal tenir moltes nocions d’història econòmica per conèixer que els mercats, també els de serveis, són elements claus al voltant dels qual es vertebren i s’articulen les comunitats nacionals, sense obviar tampoc la funció dels serveis públics com a elements claus per a la cohesió social dels seus habitants i que, ambdues qüestions, són fonamentals per a l’esdevenir de les nacions, més encara  si no es disposa d’una estructura d’estat pròpia. De la mateixa manera que no cal ser un geni de l’economia per notar que el cost d’oferir el servei sanitari a una població quantitativament tan petita, és minso, i té les seves contrapartides i el seu retorn econòmic en d’altres àmbits com el comerç o l’hostaleria per exemple, si Lleida exerceix de capital i referent per aquestes comarques i els seus habitants.
Si durant els anys del tripartit, des de les institucions lleidatanes la constant ha estat la inanició respecte a les polítiques transfronteres i de construcció nacional plena, sembla ser que malgrat unes declaracions més o menys cridaneres i poc efectives sobre la situació del català a la Franja per part del president de la Diputació lleidatana, presumptament independentista segons diu, la realitat apunta a que el govern convergent i autonomista té encara menys sensibilitat que els seus predecessors en la matèria de teixir les necessàries complicitats i lligams amb els catalans de l’altra banda, és a dir, cap ni una. Anem servits.
HELENA RIS DIRECTORA GENERAL DE LA UNIÓ CATALANA D'HOSPITALS
“El sector sanitari no suportaria una altra retallada”
Hem de decidir per què volem fer copagament, si per recaptar o per dissuadir el mal ús
Una prestació que no té en compte el cost-eficiència no ha de ser finançada
Hem de decidir què fem per conservar el sistema sanitari de salut
No es poden finançar públicament medicaments sense valor afegit
No podem
oblidar que el sistema
sanitari està infrafinançat
Els centres d'urgències s'haurien hagut de
tancar abans
El sistema sanitari públic, amb problemes que s'arrosseguen d'abans de la crisi, és ara una àrea calenta, amb nombroses mobilitzacions en contra de les retallades. Des de la patronal d'entitats que presten serveis al sistema públic creuen que un altre model d'assistència universal és possible.
La setmana passada vàreu presentar un informe amb 100 propostes per repensar el model sanitari. Quines passes toca fer ara perquè no acabi en un calaix, com molts altres documents d'aquesta mena?
El que volíem assumir en l'informe és que generés debat i, com dius, no acabés en un calaix com acostuma a passar. El següent pas és que es generi un pacte en el sector sanitari; sabem que ara és un moment difícil, però no podem oblidar que el model sanitari català ha estat molt consensuat políticament.
Qui ha d'entrar en el pacte?
Els partits polítics perquè no utilitzin la sanitat com a camp de batalla, també els sindicats i patronals, els professionals del sector i la ciutadania. Aquests últims han d'intervenir en els temes que els afecten.
Quins canvis proposeu?
No volem canviar el model, sinó que el que fem són propostes d'ajust i revisió. Hem de decidir què fem per conservar el sistema sanitari de salut, perquè a més que està infrafinançat no és sostenible amb els recursos que li hem posat ara.
En el cas del copagament, hi ha una sensació que cada cop hi ha més adhesions i que el debat ha arribat als ciutadans, quan fa molt poc semblava impensable.
Fins fa uns anys tots els informes que es van fer públics d'experts acabaven recomanant algun tipus de copagament, però és cert que en els últims dos anys el ciutadà ha pres consciència que hi ha àrees de la sanitat que millorarien si hi contribuïssin en una part. Això sí, sempre que cap ciutadà amb un nivell de renda baix quedi exclòs de cap prestació.
Hi ha, però, experts que asseguren que el copagament no és útil per captar més ingressos.
Depèn; si s'aplica un euro per visita, no s'assolirien prou ingressos. Pot ser que costi més posar en marxa el sistema que el que es recapti. Si no serveix per recaptar ni per modular l'ús és evident que s'ha de buscar un altre sistema. El que diem és que ens asseiem i debatem per a què volem fer el copagament: si és per captar ingressos o per modular l'ús. No fem una proposta concreta, però la realitat és que hi ha àrees com urgències en què tenim un ús excessiu i s'ha de prendre una decisió, però insisteixo que s'ha d'anar amb compte que no quedi ningú exclòs.
Pel que fa a les prestacions, vosaltres creieu que se n'haurien de limitar. De quines estem parlant?
D'aquelles que no tinguin en compte el cost-eficiència. Creiem que si no està comprovada la seva eficàcia no han de ser finançades pel sistema públic. Després n'hi ha algunes que són molt cares i que podrien finançar-se amb contribució del ciutadà, com en el cas de la fecundació in vitro. Crec que per mantenir l'Estat del benestar s'ha de fer aquest debat entre els ciutadans. Val la pena mantenir el recurs i aquell que pugui pagar una mica més, a més dels impostos, que contribueixi a fer-lo sostenible.
La crisi actual és una bona conjuntura per contribuir al debat?
Sí, segur, pot millorar la sensibilització d'iniciatives que ja s'haurien d'haver pres. Per exemple, fa temps que sabíem que les activitats d'elevada especialització, com els trasplantaments cardíacs o determinades tècniques no invasives per a problemes neurològics, s'havien de concentrar en un únic centre. I no vol dir que es facin tots a Barcelona. Ho sabíem tots, però com que semblava que no hi havia problemes econòmics, ningú feia res. És evident que en unes circumstàncies de menys recursos s'estimula la reorganització.
Però el tancament de centres d'atenció urgent està provocant molta repulsa ciutadana.
Segurament aquests centres s'haurien hagut de tancar abans perquè tenen poca utilitat. No he estudiat tots els casos, però si la xarxa de transport urgent s'ha triplicat en només deu anys és millor que per a urgències greus el malalt se'l traslladi directament a un hospital gran que a un centre d'urgències on només hi ha un metge sense dotació suficient. El que poden fer incòmode aquests tancaments és per a urgències lleus com angines o grip. Hi ha altres accions necessàries com la mancomunació de serveis a la xarxa d'hospitals comarcals, ja hi ha casos com les guàrdies d'oftalmologia del Vallès Occidental que varen decidir centralitzar-les en un únic centre hospitalari i no en els tres existents. I així ha de passar en altres serveis, perquè això és una despesa que no ens podem permetre des del punt de vista econòmic i, a més, tots guanyaríem en qualitat.
És cert que un cop has donat el servei és difícil retirar-lo i a més tradicionalment hi ha hagut poca valentia política.
Sí, molt poca, perquè en temps que hi ha hagut creixement econòmic no s'ha volgut prendre decisions impopulars encara que hi hagués serveis duplicats o manca d'eficiència.
Vosaltres proposeu una agència d'avaluació vinculant que determini la inclusió de les prestacions i de fàrmacs que paga el sistema públic. Amb un ens com aquest hauríem arribat a aquest punt?
En prestacions segur que no, perquè ara hi entra tot, no es fa mai cap valoració sobre si la tècnica concreta que està introduint-se en el sector és de validesa o no. Si hi hagués una agència independent i participada (clínics, administració i empreses) que analitzés si la prestació té eficiència garantiria la cobertura pública. Crec que d'aquesta manera, com ja fan molts altres països, es posaria ordre al sistema i el faria més eficient. En el cas de la farmàcia és espectacular, n'hi ha molts que estan en el llistat de pagament públic que no tenen cap valor afegit, no pot ser que siguin finançats públicament.
Tenint en compte que som el segon país en consum de medicaments del món, potser caldria fer alguna cosa?
No es poden finançar públicament medicaments que no aportin cap valor afegit. Amb la despesa per càpita que tenim, la quarta més baixa començant per la cua de tot l'Estat, la despesa de farmàcia té una magnitud massa elevada. No pot ser, però quan ens queixem la indústria farmacèutica es posa nerviosa.
Vosaltres heu dit que les retallades del 2010 i del 2011 eren inevitables però que seria inassumible una més.
Hem fet retallades de despesa corrent, però la resta s'ha repercutit amb la reducció de sous dels metges i infermeres. No podem assumir una retallada per al 2012. De cap de les maneres la podríem sostenir, ja que ens trobem en una situació de molta pressió. L'any 2010 el Servei Català de la Salut va rebaixar les tarifes un 3,21% i això els centres públics ho van repercutir amb una retallada de sou dels professionals del 5%. Els centres públics tenien la cobertura jurídica d'un decret la Generalitat però els privats no i hem de tornar el 5% rebaixat. No es pot pressionar més sobre la plantilla, perquè tenen congelat el conveni laboral del 2008, hi ha tres increments d'IPC congelats, i a més els ajustaments s'han fet amb la renúncia de les pagues variables i la reordenació de les guàrdies. En dos anys el sou ha baixat de manera visible, i evidentment no és el millor sistema perquè els metges estiguin motivats. És molt important que no hi hagi més retallada sanitària, el col·lectiu de metges i infermeres ja no ho entendria més. Serà un error greu, perquè la disminució de la despesa ens acabarà fent poc productius.
Toca doncs fer feina per aplicar mesures de canvi més estructurals?
Sí, però sense obviar que l'efecte serà a mitjà termini. No podem oblidar, a més, que el sistema sanitari està infrafinançat, dediquem a sanitat una part del PIB inferior a la mitjana dels països europeus i, per tant, s'hauria d'incrementar el pressupost sanitari. O s'incrementen els impostos, o es passen altres partides a sanitat o seguim retallant fort. Assumim que el sector s'ha de preparar per aplicar les mesures d'eficiència que li calen però en aquest marc d'infrafinançament s'han de dur a terme mesures per compensar.
Però amb aquestes mesures més estructurals es guanyarà en eficiència, però, es resoldrà el problema de despesa?
Sí, perquè el marc ha de ser de més finançament. El que no pot ser és que Catalunya sigui referència de salut per resoldre els casos greus i que aquest sistema es mantingui amb aquesta irrisòria despesa per càpita.
Des de les entitats proveïdores de serveis a la sanitat pública demaneu que estiguin més clares les regles del joc. Què falla ara?
No pot ser que els contractes de l'any vigent s'aprovin el mes de maig. Tot està endarrerit sis mesos i dificulta la gestió. Les empreses públiques i consorcis que es van crear per afavorir que utilitzessin eines de gestió més eficaces tenen cada cop més intervenció de l'administració. Hi ha d'haver control públic, però si es constreny tant la capacitat de decisió no poden ser eficients. A més, massa sovint els representants de la Generalitat en els òrgans de poder són càrrecs polítics que no coneixen el sector.
De totes les propostes, quines creieu que són les que tenen més possibilitats de portar-se a terme?
Sabem que les mes difícils són les que s'han de decidir a Madrid.
Un model únic de referència
Catalunya té un sistema sanitari propi creat com a reacció a la manca d'inversió en salut de l'Estat. El model es basa en el fet que l'administració no presta el servei directament sinó a través d'empreses que estan integrades en una xarxa de centres d'utilització pública (XHUP), a excepció dels centres de l'Institut Català de Salut, l'entitat pública que gestiona 8 hospitals i 300 CAP. Així que tenim la particularitat que a la xarxa sanitària catalana dels més de 100.000 professionals, 55.000 són a centres amb gestió de consorcis, empreses públiques i d'empreses privades (40%). Aquest model ens ha fet ser uns avantatjats en sistemes d'informació i en qualitat
Ruiz descarta nous ajustos pel 2012
El conseller reitera que no s'aplicarà noves retallades a l'activitat assistencial
Alerta del risc de fallida del sistema
23/10/11 02:00
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va voler transmetre ahir un missatge de tranquil·litat en una setmana que les crítiques per la seva gestió al front del departament s'han reprès amb més virulència encara. El conseller va assegurar que les retallades en l'àmbit assistencial s'han acabat i que de cara al 2012 descarta nous ajustaments.
En una entrevista a l'agència Efe, Ruiz va explicar que és gràcies a l'esforç fet per totes les parts que s'ha aconseguit arribar a un equilibri pressupostari: “Si no s'hagués fet res i s'hagués continuat gastant en la sanitat 850 milions més dels pressupostats, segurament el sistema hauria entrat en fallida al cap de pocs mesos.;
El conseller va assegurar que l'estratègia catalana ha estat la de “gastar els diners que tenim” i ho va compara amb altres autonomies que “han preferit deixar de pagar als proveïdors, fet que no genera cap estalvi”. Va negar també que tot el pes de la retallada del govern recaigui en Salut. Dels 3.000 milions que cal estalviar, 886 corresponen a Salut
Diuen que plou
23/10/11 02:00
Se'ns pixen a sobre i diuen que plou. O, pitjor encara, que la culpa és de qui es col·loca en la trajectòria de les seves miccions. Estarem d'acord que una actitud així es podria definir com a cínica. Un exemple proper d'aquest despòtic fenomen és el discurs emprat pel Consorci del Transport Sanitari de Catalunya, en justificar els darrers acomiadaments perpetrats per la companyia. A tall d'exemple, ens van voler convèncer que els acomiadaments eren necessaris per culpa de les retallades en sanitat, que sobrava gent. El que no han explicat és que només deu dies després dels acomiadaments, només al Gironès i el Pla de l'Estany, l'empresa ja acumulava 700 hores extres a les espatlles de les treballadores. També, enmig de tot el procés d'acomiadaments, dos treballadors vàrem denunciar a Inspecció de Treball diverses irregularitats de l'empresa. El responsable de recursos humans va gosar, sense ni tan sols ruboritzar-se, responsabilitzar aquests dos treballadors de futurs acomiadaments, si aquesta denúncia acabava en multa. Encara més delirants van ser els arguments que el gerent de la companyia va esgrimir a l'acte de conciliació. Va justificar la petita indemnització de 20 dies per any treballat, adduint que pagar els 45 que costa un acomiadament improcedent es traduiria en més acomiadaments. Seria còmic, si no fos tan tràgic. El món al revés, els responsables són els qui denuncien que es compleixi la llei, mai qui la esquiva per tenir més beneficis. I els solidaris han de ser els més precaris, els acomiadats, i no els qui
durant anys han estat guanyant quantitats ingents de diners.
22/10 2011
Okupació' exprés de dos CAP contra les retallades
Activistes del 15-M van entrar als de la rambla de Ferran i la Pobla
'Indignats' davant del CAP de Prat de la Riba.
Activistes del 15-M van okupar ahir breument dos CAP, el de la rambla de Ferran i el de la Pobla de Segur, per protestar contra les retallades sanitàries i van intentar entrar en dos més, on van ser frenats pels Mossos. Així, a Lleida ciutat, els indignats van intentar primer okupar el CAP de Prat de la Riba, però la presència de quatre agents dels Mossos d'Esquadra, que es van situar davant de la porta, va frenar l'intent.
Els activistes van decidir llavors entrar al CAP de la rambla de Ferran, on van portar a terme una performance per protestar contra els ajustos.A Balaguer i Agramunt, els indignats també van intentar okupar un CAP sense aconseguir-ho per la presència d'agents dels Mossos, mentre que a la Pobla de Segur sí que van aconseguir entrar-hi i quedar-se dins del centre durant una hora. Activistes van explicar que els Mossos els havien dit que els obririen una acta. El 15-M va denunciar que en aquest CAP s'ha acomiadat un administratiu i no es cobreixen baixes.
D'altra banda, treballadors, i usuaris de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona van tallar ahir durant un quart d'hora els laterals de la ronda de Dalt en protesta pel tancament de quiròfans i consultes externes.
21/10/2011
La Generalitat fija que las filiales del ICS con capital privado "logren superávit"
El nuevo modelo que proyecta el Gobierno catalán para el Instituto Catalán de la Salud (ICS) consiste en configurarlo como un conglomerado de empresas que se regirán por criterios de mercado, hasta el punto de tener que competir con la sanidad privada. El informe interno del ICS, que ayer reveló EL PAÍS, fija que el modelo económico del futuro holding debe ser el de "una empresa con capacidad para vender su actividad, tanto a entes públicos como privados" y le marca como "objetivo empresarial" lucir beneficios en su cuenta de resultados.
El plan de Salud pasa por trocear la actual estructura del ICS en una veintena de sociedades. De estas, ocho corresponderán a los hospitales de titularidad pública y una docena a agrupaciones de entre 15 y 25 centros de atención primaria. Para poder competir con el sector privado el documento propone que se constituyan sociedades mixtas entre el ICS y profesionales a los que trasladar actividad hospitalaria, por la que serían remunerados con un contrato programa. Estas empresas podrán realizar actividades para terceros "como fuente de ingresos alternativa". A su vez, las filiales también podrán crear consorcios y otras sociedades mixtas con entidades privadas para ganar eficiencia.
Las sociedades de atención primaria, por su parte, deberán seguir actuando basándose en parámetros de población y no de actividad, pero también podrán ofrecer servicios a empresas públicas y privadas. El objetivo, según el documento, es lograr la autonomía financiera de todas estas sociedades. Es decir, que "logren superávit" y, a partir del segundo año de funcionamiento de la nueva estructura, puedan "caminar solas" para tener más ingresos y menos gastos.
Ayer el ICS negó que se plantee abrir la empresa al capital privado y recordó que la Ley 8/2007, que el informe propone modificar, establece que la corporación debe ser de carácter público. El documento recoge que la empresa matriz del nuevo grupo será totalmente pública, pero las compañías filiales que formarán los hospitales y ambulatorios podrán aliarse con consorcios privados, entre otras vías para obtener capital privado y constituir sociedades anónimas, limitadas o incluso laborales y cooperativas. Estos son los principales puntos del documento:
- Gobernanza. El informe diagnostica que el ICS es "ingobernable" por sus dimensiones, lo cual solo puede resolverse a través de una "descentralización" del organismo. La solución que halla es crear un holding empresarial del que dependan una veintena de sociedades "participadas": la matriz seguirá siendo pública, pero las filiales podrán captar capital privado y pasar a ser mixtas. Ello permitiría una mejor coordinación y participación de los profesionales en las empresas, "en forma incluso accionarial". Se trata de que el ICS pase de ser "una empresa grande a una gran empresa" que rompa con la rigidez y acabe con el exceso de burocracia y centralización, y en definitiva con lo que el documento define como Kontrol.
- Organización. La marca ICS se referirá a la matriz de un holding, con un consejo de administración nombrado directamente por el Gobierno de la Generalitat. A partir de ahí, cada hospital tendrá personalidad jurídica propia y habrá otra docena de sociedades que englobarán entre 15 y 25 centros de atención primaria. Los ambulatorios se distribuirán según criterios territoriales y tendrán su propio consejo de administración. El consejo del ICS podría decidir sobre los presupuestos, objetivos y aspectos generales de las empresas filiales, pero se desvinculará de la gestión diaria de esas compañías.
- Participación de los profesionales. Los profesionales del ICS podrán convertir los centros públicos en sociedades mixtas siguiendo los modelos de autogestión actuales. Para ello, estas empresas público-privadas asumirán servicios que hoy ofrecen centros exclusivamente públicos mediante lo que el informe denomina un contrato programa. A cambio, la filial retribuirá a esa sociedad y le permitirá ofrecer servicios a terceros para ganar eficiencia y tener otros ingresos. Según el documento, los profesionales deberán asumir "riesgo empresarial", de nuevo creando sociedades mixtas para gestionar los ambulatorios. Pasarán a ser, por tanto, copropietarios o accionistas de las filiales del ICS.
- Consorcios con el sector privado. El informe asume que la "atomización" es necesaria para abrir la sanidad pública al capital privado. En concreto, propone alianzas que se materializarían a través de consorcios "con otras unidades públicas o privadas", empresas mixtas -es decir, con capital privado- con otros proveedores sanitarios y la creación de las 20 filiales. Todas ellas estarían dentro del holding ICS.
- Gestión de recursos humanos. Uno de los factores clave para reorganizar la sanidad pública es dinamitar el actual modelo de gestión de los recursos humanos, detalla el informe. Las filiales del ICS deben permitir "adaptar la flexibilidad de contratación a los momentos actuales". Es decir, eliminar la "rigidez actual" generada por una plantilla funcionarial. La reorganización dará más fuerza a los directivos y mandos de cada filial para seleccionar al personal, en detrimento del sistema de oposiciones actual. Los directivos, a su vez, serán nombrados por los consejos de cada filial.
- Reclutar y comunicar. El informe considera "imprescindible" un plan de comunicación que controle cómo vender el nuevo modelo a la sociedad y los profesionales. Las claves para ello son "controlar el mensaje". Para ello, es necesario "encontrar a los mejores portavoces", "contar con los entusiastas" y "reclutar líderes de opinión" para que convenzan a los actores del sector.
Clam dels professionals de l'ICS contra la privatització
Els plans de Salut de fragmentar l'ens públic en diverses empreses generen desconfiança entre els treballadors
La conselleria reitera que no es preveu l'entrada de capital privat a l'organisme
A la batalla contra la retallada salarial que l'Institut Català de la Salut (ICS) vol aplicar als treballadors abans que acabi l'any, s'hi ha afegit un nou front: el temor que el govern acabi fragmentant l'entitat en una vintena de petites empreses i que s'obri la porta a l'entrada de capital privat dins de la nau capitana de la sanitat pública.
Tot i que des de la conselleria han negat de totes les maneres possibles que existeixi cap pla per privatitzar l'ICS, el miler de professionals que ahir es van concentrar davant del departament van deixar ben palesa la seva desconfiança pel que fa al futur d'aquesta empresa pública, que aplega més de 40.000 treballadors i que gestiona vuit grans hospitals i el 80% dels centres d'atenció primària (CAP). El missatge del president, Artur Mas, que assegurava dimecres al Parlament que “l'ICS no es privatitzarà” tampoc no ha calmat els ànims.
El director gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, sí que ha admès que Salut estudia, entre altres opcions, la possibilitat de fragmentar l'organisme en diverses empreses públiques. Cada hospital o grup de CAP funcionaria com a empresa que gestionaria el seu propi pressupost, però sempre “sota el paraigua de l'ICS” i amb l'objectiu de buscar la “màxima participació” dels professionals sanitaris. Casanovas va assegurar que “l'ICS és una empresa pública i ho continuarà sent”, tal com estableix la llei de 2007. Aquesta norma parla de descentralització, però, de fet, és el projecte de llei d'agilitat i reestructuració administrativa (una de les parts resultants de la polèmica llei òmnibus, encara pendent d'aprovació) el que preveu la possibilitat de dividir l'ICS en diversos ens jurídics.
El secretari d'Estratègia i Coordinació de Salut, Francesc Sancho, va reiterar ahir que “no entrarà capital privat a l'ICS”. “Ni ho pretenem ni està en estudi”, va afegir.
La Franja reclama ser atesa a l'Arnau de Lleida
Penjada de cartells a l'hospital de Tortosa
Els treballadors de l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa van fer una penjada massiva de cartells a l'interior de l'hospital per informar els usuaris sobre les retallades i com a mostra de suport a la mobilització del personal de l'ICS a Barcelona. Cinta Sarroca, de la junta de personal, va informar que el 31 d'octubre i el 5 de desembre seran dies de “festa obligada” en aquest centre hospitalari.
Ruiz aposta per la col·laboració pública i privada
Concentració al Verge de la Cinta, ahir al matí
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va participar ahir en una taula rodona a Esade amb els seus homòlegs del País Basc, Galícia i el País Valencià, en la qual van apostar per la col·laboració pública i privada en sanitat.
El PP salva les retallades
El PP va evitar ahir amb la seva abstenció al Parlament que prosperés una moció del PSC que demanava al govern posar fi a les retallades previstes en la sanitat pública per a l'últim trimestre del 2011. El ple del Parlament s'havia de pronunciar sobre dues mocions relacionades amb les retallades, una dels populars i una altra dels socialistes, cosa que va donar lloc a una infinitat de negociacions d'última hora. Finalment, el PP va aconseguir tirar endavant la seva proposició, després de consensuar-la amb CiU i a canvi de tombar la moció socialista. La moció del PP insta el govern a presentar en vint dies un informe en què s'avaluïn els efectes de la reordenació dels serveis sanitaris.
Dos mil persones es manifesten contra Boi Ruiz i les retallades en sanitat
La tensió augmenta a les protestes dels sanitaris
21/10/2011 13:50
Boi Ruiz ha estat el protagonista absent de la concentració que s'ha celebrat aquest dijous a les portes de la Conselleria de Sanitat catalana contra les retallades. Els prop de dos mil sanitaris presents han exigit contínuament la dimissió del conseller i posteriorment s'han dirigit a la Diagonal, que han tallat durant uns instants.
Els cinc sindicats amb presència en la taula negociadora de l'Institut Català de la Salut (ICS) havien convocat la concentració, que s'ha convertit després en una breu manifestació, que ha finalitzat tallat l'avinguda Diagonal de Barcelona en protesta per la nova retallada de 77 milions d'euros que vol escometre la institució abans que finalitzi l'any.
Després de concentrar-se davant la seu de la Conselleria de Salut de la Generalitat, els manifestants han iniciat una marxa que ha finalitzat amb el tall d'una de les principals vies de comunicació de la capital catalana, després d'una pancarta en la qual podia llegir-se 'No a les retallades. La sanitat és de tots'.
La protesta havia estat convocada per Metges de Catalunya, CCOO, UGT, Satse i Catac, després de la roda de premsa unitària d'aquest dimecres en la qual han culpat al conseller Boi Ruiz de l'aturada en la negociació, que preveu una retallada de 45 milions en les nòmines dels més de 40.000 sanitaris i la major empresa pública de Catalunya.
També han assistit a la concentració treballadors de l'hospital Bellvitge, alguns afiliats a la CGT, que han mostrat la seva disconformitat amb el lliurament del manifest i han discutit amb els seus companys d'altres hospitals o sindicats exigint-los una vaga general per lluitar contra les retallades.
Carmen Navarro, portaveu de CCOO, ha advertit del perill en el qual està incorrent la Conselleria amb les retallades, que estan provocant que els metges i infermeres treballin cada vegada sota una pressió major, la qual cosa pot provocar errors i, segons ha assenyalat Navarro, "els errors en la sanitat poden sortir molt cars".
 Segons informa el sindicat CGT, el context de crisi econòmica no ha impedit que la despesa en polítics i directius a l’Àrea Metropolitana de Barcelona hagi crescut en més de 320.000 euros, si es compara amb la situació anterior amb les dues entitats i una mancomunitat. En concret, la despesa en sous de l’àmbit polític –caps de gabinet, assessors d’àrea i assessors polítics, entre altres– ha augmentat en 168.115 euros i se situa en 1.929.411 euros anuals. Pel que fa a la partida per a directius, ha crescut en 156.738 euros.
En concret, la despesa en sous de l’àmbit polític –caps de gabinet, assessors d’àrea i assessors de grups polítics, entre altres– ha augmentat en 168.115 euros i se situa en 1.929.411 euros anuals.
Pel que fa a la partida per a directius, ha crescut en 156.738 euros. Aquesta última dada es desprèn de l’acta del Consell Metropolità de Barcelona, del 21 de juliol, en què constaven les retribucions del personal directiu. “A més de canvis de denominació, Directors d’àrea per Gerents, amb el mateix sou, hem trobat dos nous Directors de servei, un de Desenvolupament econòmic i un de Planificació estratègica”, asseguren des de CGT. El sindicat ja ha advertit que hi haurà “més capítols d’aquesta història”.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un ens que es va constituir el 21 de juliol d’aquest any, en compliment de la llei aprovada pel Parlament 27 de juliol de 2010. L’AMB està formada per Barcelona i 35 municipis més, i substitueix les tres entitats metropolitanes vigents fins fa pocs mesos: la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport. L’objectiu d’aquest ens és, segons es llegeix al seu web, afavorir “la qualitat urbana i les condicions de vida dels ciutadans en el complex marc que avui plantegen la competitivitat dels territoris i la globalització, especialment en l’actual context de crisi econòmica”.
Els treballadors de l'ICS i la ciutadania tornen al carrer contra CiU
 La notícia dels plans per desmembrar l'Institut Català de la Salut (ICS), feta pública dimecres, no ha fet més que escalfar els ànims per a la convocatòria d'aquest dijous a la tarda davant de la Conselleria de Salut. Metges de Catalunya, CCOO, UGT, SATSE - Sindicat d'infermeria i CATAC han fet una crida als treballadors de l'ICS a concentrar-se i no "aguantar més agressions".
En el manifest de la convocatòria, els sindicats recorden que als treballadors de l'ICS, com a la resta del funcionariat, ja se'ls va retallar el sou un 5% al maig del 2010. Al 2011 han vingut la congelació salarial i les retallades dels recursos als centres: "L'ICS ha acomiadat centenars d'interins i no substitueix les baixes; ha tancat plantes i quiròfans; ara, vol tancar els serveis centrals dels hospitals cinc dies", expliquen. Però encara n'hi ha més: "A tot això s'afegeix ara l'anunci que és necessari retallar la nostra nòmina de desembre; si no acceptem, ens amenacen: serà necessari acomiadar 1.500 companys interins!"
Els signants dels manifest recorden la promesa del gerent de l'ICS, segons la qual la nova retallada de sous "aniria acompanyada d'altres mesures de gestió que permetrien augmentar l'activitat hospitalària, al temps que eradicarien irregularitats i situacions de privilegi que en l'actual situació de crisi són insostenibles". Ara bé, segons els sindicats, totes les "bones intencions han quedat en un calaix i només es manté la voluntat irreductible" de reduir novament els salaris.
En aquest context, la notícia dels plans per dividir l'ICS en petites empreses ha caigut com una bomba. El sindicat UGT ha expressat el seu "profund malestar" per les informacions conegudes a través de la premsa. "El president de la Generalitat ha negat la intenció de privatitzar l'ICS, però no ha negat l'existència de l'informe intern filtrat ni el contingut d'aquest", destaquen des de l'organització.
CCOO, per la seva banda, ha dit a través d'un comunicat que considera "del tot insuficients" les explicacions que ha donat l'Institut Català de la Salut en relació a la notícia publicada pel diari El País. Aquest sindicat "exigeix al Govern que publiqui el document" a què fa referència la informació coneguda dimecres, per tal de poder-ne valorar el contingut.
CCOO recorda que la Llei de L'ICS va ser aprovada amb el consens de tots els grups parlamentaris perquè garantia que l'empresa seria totalment pública, que tindria personalitat jurídica única, que a les instal·lacions de l'ICS no es prestaria assistència sanitària privada i que es mantindria el règim jurídic del personal. Tot i així, "la Llei de l'ICS ja va ser modificada per canviar el règim jurídic del personal", recorden
Centenars de persones protesten contra les retallades de Salut.
La primera concentració unitària de tots els sindicats de la sanitat pública col·lapsa Barcelona
Diversos centenars de treballadors de la sanitat pública, 2.000 segons els organitzadors i 500 segons la Guàrdia Urbana, han protagonitzat aquest dijous una marxa de protesta contra les retallades sanitàries pel centre de Barcelona, on han provocat un gran col·lapse circulatori. Els manifestants han interromput el trànsit durant més d'una hora mentre expressaven la seva disconformitat amb les retallades en la sanitat i contra qualsevol intent de privatitzar l'ICS.
Treballadors de la sanitat pública s'han concentrat aquest dijous a les portes de la Conselleria i han exigit posar fi a les retallades
Durant el recorregut, els sanitaris han animat els ciutadans a unir-se a la seva protesta. Nombrosos conductors aturats a la Diagonal han fet sonar les seves botzines en solidaritat amb els manifestants i la consigna Boi dimissió ha estat la més corejada d'aquesta protesta per sanitat.
Els sindicats han expressat el seu profund desacord amb les retallades pressupostàries i especialment el seu malestar per la rebaixa dels sous dels professionals sanitaris i per les informacions sobre un presumpte desmembrament de l'ICS en diversos òrgans.
Rebuig unànime
El secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Gallego, ha advertit que la societat es troba en "un greu problema" perquè "les retallades s'estan aplicant de dalt a baix amb estil militar. És molt greu, estan fent un ERO encobert". Sobre la reestructuració de l'ICS, ha indicat que en cas de fer-se hauria de demostrar-se que és per guanyar en qualitat i ha assenyalat que "no pot ser que tanquin plantes dels hospitals públics i els donin les operacions a les clíniques privades".
En sentit similar s'ha manifestat Carme Navarro, responsable de sanitat de CCOO, que ha assegurat que "qualsevol proposta d'entrada de capital privat en la sanitat és un risc molt alt d'una privatització perquè hi ha moltes oportunitats de negoci". El responsable de sanitat d'UGT, Juan Corbacho, s'ha mostrat totalment en desacord amb la fragmentació de l'ICS i entén que aquesta amenaça hauria de ser "un toc d'atenció al ciutadà sobre els problemes que pot tenir amb l'assistència sanitària".
Montse Peña, secretària autonòmica de SATSE, ha subratllat que "a la resta d'Espanya estan al·lucinant amb el que està passant a Catalunya, tancant plantes, llits i quiròfans". De la seva banda, Agustí Aragonés, representant de CGT a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, ha anunciat que el seu sindicat plantejarà una vaga general en el sector de la sanitat catalana per al proper 18 de novembre.
La qualitat en perill
Convocats per Metges de Catalunya, CCOO, SATSE, UGT i CATAC-CTS, els treballadors de la sanitat pública han exhibit pancartes en defensa de la sanitat pública i han corejat consignes contra el conseller Boi Ruíz, de qui han demanat la dimissió. El personal sanitari, convocat per tots els sindicats, ha expressat la seva por que el govern de la Generalitat hagi decidit dividir l'ICS en petites empreses per "vendre'l en petites dosis a grups privats, l'únic objectiu dels quals serà obtenir beneficis a costa de la sanitat pública". Els treballadors de la sanitat pública catalana han recordat que ja se'ls va retallar el sou un 5% l'any passat i que aquest el tenen congelat, i han denunciat que les retallades aplicades a l'ICS "han deteriorat el servei sanitari que oferim als ciutadans". Segons els sindicats, l'ICS "ha acomiadat centenars d'interins i no substitueix les baixes, ha tancat plantes i quiròfans i ara ha plantejat tancar els serveis centrals dels hospitals cinc dies".
Els sindicats asseguren que les conseqüències "són més greus" que un allargament de les llistes d'espera i es queixen que l'amenaça d'acomiadar 1.500 interins si no accepten una nova rebaixa de sou prescindint dels complements de destí d'octubre, novembre i desembre, que deixarien de cobrar en la paga de Nadal, no va acompanyada d'altres mesures de millora de la gestió. Per això demanen que els responsables de l'ICS "eradiquin irregularitats i situacions de privilegi que en l'actual situació de crisi són insostenibles".
Ros i els alcaldes de la Franja aposten pel diàleg per resoldre els conflictes de l'art i la sanitat
Representants de diferents localitats aragoneses limítrofes amb Catalunya han visitat Municipàlia
Foto de família de la recepció als alcaldes de la Franja.
Una vintena d'alcaldes la Franja ha visitat aquest dijous el saló Municipàlia. Els representants de les localitats aragoneses han estat rebuts per l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha destacat que la Franja és un territori "amic i germà" i ha reiterat la seua aposta pel diàleg i pel treball conjunt per resoldre qüestions com l'art sacre o l'atenció sanitària als municipis d'aquesta àrea. En aquest sentit, els alcaldes coincideixen en confiar en què hi haurà un acord per permetre que els pacients de la Franja puguin ser atesos a l'Arnau de Vilanova de Lleida.
Salud lanzará los centros públicos a competir con las clínicas privadas
La Generalitat fija que las filiales del ICS con capital privado "logren superávit"
El nuevo modelo que proyecta el Gobierno catalán para el Instituto Catalán de la Salud (ICS) consiste en configurarlo como un conglomerado de empresas que se regirán por criterios de mercado, hasta el punto de tener que competir con la sanidad privada. El informe interno del ICS, que ayer reveló EL PAÍS, fija que el modelo económico del futuro holding debe ser el de "una empresa con capacidad para vender su actividad, tanto a entes públicos como privados" y le marca como "objetivo empresarial" lucir beneficios en su cuenta de resultados.
Las sociedades que se creen podrán ser limitadas, anónimas o bien cooperativas
Se prevé "reclutar líderes de opinión" para 'vender' este modelo al sector
El plan de Salud pasa por trocear la actual estructura del ICS en una veintena de sociedades. De estas, ocho corresponderán a los hospitales de titularidad pública y una docena a agrupaciones de entre 15 y 25 centros de atención primaria. Para poder competir con el sector privado el documento propone que se constituyan sociedades mixtas entre el ICS y profesionales a los que trasladar actividad hospitalaria, por la que serían remunerados con un contrato programa. Estas empresas podrán realizar actividades para terceros "como fuente de ingresos alternativa". A su vez, las filiales también podrán crear consorcios y otras sociedades mixtas con entidades privadas para ganar eficiencia.
Las sociedades de atención primaria, por su parte, deberán seguir actuando basándose en parámetros de población y no de actividad, pero también podrán ofrecer servicios a empresas públicas y privadas. El objetivo, según el documento, es lograr la autonomía financiera de todas estas sociedades. Es decir, que "logren superávit" y, a partir del segundo año de funcionamiento de la nueva estructura, puedan "caminar solas" para tener más ingresos y menos gastos.
Ayer el ICS negó que se plantee abrir la empresa al capital privado y recordó que la Ley 8/2007, que el informe propone modificar, establece que la corporación debe ser de carácter público. El documento recoge que la empresa matriz del nuevo grupo será totalmente pública, pero las compañías filiales que formarán los hospitales y ambulatorios podrán aliarse con consorcios privados, entre otras vías para obtener capital privado y constituir sociedades anónimas, limitadas o incluso laborales y cooperativas. Estos son los principales puntos del documento:
- Gobernanza. El informe diagnostica que el ICS es "ingobernable" por sus dimensiones, lo cual solo puede resolverse a través de una "descentralización" del organismo. La solución que halla es crear un holding empresarial del que dependan una veintena de sociedades "participadas": la matriz seguirá siendo pública, pero las filiales podrán captar capital privado y pasar a ser mixtas. Ello permitiría una mejor coordinación y participación de los profesionales en las empresas, "en forma incluso accionarial". Se trata de que el ICS pase de ser "una empresa grande a una gran empresa" que rompa con la rigidez y acabe con el exceso de burocracia y centralización, y en definitiva con lo que el documento define como Kontrol.
- Organización. La marca ICS se referirá a la matriz de un holding, con un consejo de administración nombrado directamente por el Gobierno de la Generalitat. A partir de ahí, cada hospital tendrá personalidad jurídica propia y habrá otra docena de sociedades que englobarán entre 15 y 25 centros de atención primaria. Los ambulatorios se distribuirán según criterios territoriales y tendrán su propio consejo de administración. El consejo del ICS podría decidir sobre los presupuestos, objetivos y aspectos generales de las empresas filiales, pero se desvinculará de la gestión diaria de esas compañías.
- Participación de los profesionales. Los profesionales del ICS podrán convertir los centros públicos en sociedades mixtas siguiendo los modelos de autogestión actuales. Para ello, estas empresas público-privadas asumirán servicios que hoy ofrecen centros exclusivamente públicos mediante lo que el informe denomina un contrato programa. A cambio, la filial retribuirá a esa sociedad y le permitirá ofrecer servicios a terceros para ganar eficiencia y tener otros ingresos. Según el documento, los profesionales deberán asumir "riesgo empresarial", de nuevo creando sociedades mixtas para gestionar los ambulatorios. Pasarán a ser, por tanto, copropietarios o accionistas de las filiales del ICS.
- Consorcios con el sector privado. El informe asume que la "atomización" es necesaria para abrir la sanidad pública al capital privado. En concreto, propone alianzas que se materializarían a través de consorcios "con otras unidades públicas o privadas", empresas mixtas -es decir, con capital privado- con otros proveedores sanitarios y la creación de las 20 filiales. Todas ellas estarían dentro del holding ICS.
- Gestión de recursos humanos. Uno de los factores clave para reorganizar la sanidad pública es dinamitar el actual modelo de gestión de los recursos humanos, detalla el informe. Las filiales del ICS deben permitir "adaptar la flexibilidad de contratación a los momentos actuales". Es decir, eliminar la "rigidez actual" generada por una plantilla funcionarial. La reorganización dará más fuerza a los directivos y mandos de cada filial para seleccionar al personal, en detrimento del sistema de oposiciones actual. Los directivos, a su vez, serán nombrados por los consejos de cada filial.
- Reclutar y comunicar. El informe considera "imprescindible" un plan de comunicación que controle cómo vender el nuevo modelo a la sociedad y los profesionales. Las claves para ello son "controlar el mensaje". Para ello, es necesario "encontrar a los mejores portavoces", "contar con los entusiastas" y "reclutar líderes de opinión" para que convenzan a los actores del sector.
Els sindicats de la sanitat fan front comú davant Ruiz
Les cinc organitzacions de treballadors compareixen conjuntament per denunciar la “paràlisi” de les negociacions
La setmana vinent es reuniran per debatre la possibilitat d'anar a la vaga
Els cinc sindicats presents a la taula sectorial de l'Institut Català de la Salut (ICS) –Metges de Catalunya, CCOO, UGT, Satse i Catac-CTS– van exhibir ahir la seva unitat en una compareixença conjunta en què van carregar contra la conselleria de Salut de la Generalitat per la “paràlisi” en la negociació sobre la retallada addicional de 77 milions d'euros del pressupost de l'empresa pública més gran de Catalunya abans de finals d'any.
El mínim comú denominador que exigeixen els sindicats és que l'ICS ofereixi “garanties” suficients que en cas d'executar la retallada de 45 milions d'euros de les 40.000 nòmines abans de finals d'any, es posi per escrit que no es produiran més tisorades en les plantilles ni en les nòmines el pròxim any. Segons els sindicats, aquest és un compromís que l'ICS no accepta.
La secretària adjunta de Metges de Catalunya (MC), Lurdes Alonso, va resumir la situació assegurant que hi ha un “profund malestar” en el col·lectiu mèdic per la pèssima gestió i per com s'estan duent a terme les retallades, i va retreure a l'administració la falta de diàleg amb el col·lectiu de treballadors.
menys operacions i visites externes els dies de pont
L'activitat a sales d'operacions i consultes externes es veurà afectada la vigília de Tots Sants i la setmana de la Constitució i la Puríssima. Els arguments de l'ICS són els de buscar l'eficiència i racionalització del servei. L'afectació segons els hospitals serà la següent:
Salut partirà l'ICS en ens públics i assegura que no hi haurà privatització
L'objectiu del conseller Ruiz és donar autonomia als sanitaris i compensar els més preparats
Els sindicats temen que la Generalitat prepari la cessió de la sanitat pública al sector privat
Dijous, 20 de octubre del 2011
La presència de Boi Ruiz en la direcció política de la Conselleria de Salut està accelerant i reinterpretant la llei de l'Institut Català de la Salut (ICS), aprovada el juliol del 2007 -durant el govern del tripartit- que preveu la progressiva descentralització dels òrgans gestors d'aquesta enorme empresa pública, la de més envergadura de Catalunya, amb 41.000 empleats. On la llei diu que l'ICS ha de «desenvolupar una gestió pública moderna, autònoma, amb participació dels professionals, descentralitzant tant com sigui possible la presa de decisions assistencials...», els actuals rectors de Salut interpreten que hi ha opció per «trossejar» l'institut en petites empreses públiques, de gestió individual però dirigides per un únic consell d'administració, que ha de ser escollit des de la Generalitat.
Assemblea de personal sanitari contra les retallades en sanitat a l'Hospital de la Vall d'Hebron, la setmana passada.
Informació publicada en la página 34 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 20 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
Encara que l'esmentada llei especifica que l'orientació empresarial de l'ICS «no pot implicar la introducció del concepte de benefici» [econòmic], algun dels assessors de Boi Ruiz ha proposat debatre l'eventualitat que les empreses públiques que sorgeixin de l'esmentada descentralització puguin ser participades per capital privat. Aquesta opció va ser descartada ahir pel president de la Generalitat, Artur Mas, i pel director de l'ICS, Joaquim Casanovas. «Puc assegurar que l'ICS no es privatitzarà», va emfatitzar Artur Mas al Parlament.
PETITES VENDES Els sindicats del sector -Metges de Catalunya, UGT, SATSER i CCOO-, no obstant, veuen factible que l'actual direcció de Salut opti per la privatització, i s'han pronunciat en contra. «El Govern de la Generalitat està decidit a dividir l'ICS en diverses empreses i trossejar-lo amb la finalitat de vendre'l en petites dosis a grups privats, amb l'únic objectiu d'obtenir beneficis a càrrec de la sanitat privada», van dir en una nota conjunta difosa dilluns passat. Ahir van reiterar el seu rebuig col·lectiu.
La direcció de l'ICS va reconèixer que l'arribada de l'actual equip de govern ha accelerat l'aplicació de la llei del 2007, ja que, van explicar, coincideix amb la seva pròpia visió del que ha de ser un conglomerat sanitari d'aquestes dimensions. L'ICS està integrat per vuit dels principals hospitals públics de Catalunya, i compta amb 420 centres d'assistència primària (CAP). «Està en estudi la fórmula de descentralització -va indicar ahir una portaveu de l'ICS-. L'objectiu és acabar amb la gestió d'un únic pressupost per a tota la xarxa de centres, i substituir la farragosa gestió de qualsevol decisió». «Volem canviar l'actual cultura d'empresa i evitar que s'hagin d'aprovar conjuntament coses que afecten poblacions molt distants», va afegir.
QÜESTIÓ JURÍDICA Qualsevol modificació de l'ICS s'haurà d'atenir a la seva pròpia llei, van admetre des de Salut. Els seus empleats
-excepte el personal interí, ara en progressiva disminució- estan adscrits a l'estatut de la funció pública, són funcionaris, i això limita qualsevol canvi profund en l'organització del treball. Un dels eixos d'actuació de la Conselleria de Salut -que també figura en la llei de l'ICS- és fixar les retribucions de metges i infermeres de manera individual, afavorint econòmicament aquells que s'esforcin més i obtinguin millors resultats assistencials. Aquest concepte es va començar a aplicar el 2006 per mitjà del complement denominat dispensació per objectius (els metges el coneixen com a DPO) un plus que, curiosament, ja han deixat de percebre la majoria de metges, a conseqüència de la menor activitat assistencial que se'ls permet exercir. L'assemblea de metges de l'Hospital de Vall d'Hebron té previst sotmetre a votació la setmana que ve la renúncia col·lectiva a les DPO.
L'opacitat amb què la Generalitat mou els fils que estructuren la Conselleria de Salut, i la coneguda postura conceptual del conseller Boi Ruiz, en principi obert a acceptar que el capital privat col·labori en els sectors sanitaris públics, no deixa de disparar inquietants conjectures orientades en aquesta direcció. Boi Ruiz va presidir al llarg dels últims anys una de les patronals de centres sanitaris que concerten (o contracten) la seva assistència amb la Conselleria de Salut, una fórmula en la qual no participa gens el capital privat -la Conselleria de Salut els finança completament- i que manté el sector clarament infrafinançat.
Un exconseller obté una habitació doble a la Vall d'Hebron en plena retallada
El misteriós pacient de l'habitació 812
20/10/2011 18:43
El rumor va saltar el passat dimarts. Diferents persones vinculades al sector sanitari asseguraven que, una vegada més, un antic dirigent vinculat al pujolisme tenia una habitació doble per a ell sol a la Vall d’Hebron, en plena època de retallades. CatalunyaPress ho ha pogut confirmar.
En tenir notícia d'aquestes informacions (veure a sota), aquest diari ha pogut confirmar de dues fonts distintes que un exconseller de la Generalitat durant els anys noranta va ingressar el passat dilluns per la via d’urgències a l’hospital de la Vall d’Hebron, i que en ser traslladat a planta li van habilitar una habitació doble per a ell sol, amb el que es va haver de reubicar a diversos pacients de la planta.
Tant l’hospital de la Vall d’Hebron com el Departament de Salut es neguen a confirmar la informació, però no han pogut desmentir que aquest pacient estigui al centre. CatalunyaPress, davant la possibilitat que publicant el seu nom pugui estar infringint la llei de Confidencialitat i per evidenciar que no hi ha la voluntat d’atacar ningú personalment sinó denunciar una injustícia, s’estalvia de fer-lo públic malgrat que el té confirmat.
Les nostres fonts a l’hospital també han confirmat que l’individu es troba a l’habitació 812, a la secció d’Urologia, que resultar ser la més gran de tota la planta.
Pacients que s’estan 72 hores a urgències
Això ocorre mentre els sindicats denuncien que és habitual la imatge de pacients als passadissos esperant a que se’ls atorgui una habitació. Hi ha persones que s'han estat fins a 72 hores a urgències.
A més, asseguren que els darrers temps fins i tot s’han hagut d’obrir les plantes dècimes, tancades, per fer front a la demanda sanitària.
Metges de Catalunya exigeix a l’ICS garanties suficients perquè no es produeixin noves retallades de personal i de sou
20/10/2011
 “Volem tenir la certesa que no es tornarà a fer més mal del que s’ha fet fins ara a la sanitat pública”, ha afirmat avui la secretària adjunta de Metges de Catalunya (MC), Lurdes Alonso, que ha advertit a l’Institut Català de la Salut (ICS) que l’acord laboral sobre les retallades “està lluny”, si l’empresa “no ens garanteix per al 2012 l’estabilitat de les plantilles, la recuperació de l’activitat habitual als centres i la devolució de les quantitats deduïdes als treballadors”.
En una roda de premsa conjunta de tots els sindicats sanitaris per valorar les negociacions amb l’ICS i anunciar la manifestació d’aquest dijous davant el Departament de Salut, Alonso ha expressat el “profund malestar” del col·lectiu mèdic per la “pèssima” gestió dels plans d’austeritat del Govern i per les “retallades indiscriminades que han triturat les línies vermelles”.
A més, ha acusat els gestors d’estar més preocupats pel compte de resultats que no pas per les conseqüències d’unes decisions que comportaran un “deteriorament global del sistema”.
“A ningú se li escapa que tancar un 40% dels quiròfans, 1.300 llits d’hospitals, 56 punts d’atenció continuada de nit i deixar sense feina més de 3.000 treballadors eventuals té uns efectes molt negatius per a la sanitat”, ha afegit.
En aquest escenari, Alonso ha aclarit que l’objectiu de MC no és fer vaga, “perquè no serà bo ni per als professionals ni per als pacients”, tot i que ha assegurat que, si l’empresa no millora la seva proposta, els metges no tindran altra sortida. “Ara la pilota és a la teulada de l’ICS”, ha conclòs.
Algunes imatges de la concentració d’aquesta tarda davant la Maternitat per protestar contra les retallades. Les imatges estaven penjades a twitter.
La concentracio a la maternitat demana el cap de Boi Ruiz. Els sanitaris semblen mes emprenyats que mai
Les portes de la conselleria plenes de gent en contra de ls retallades sanitaries
Moltes pancartes contra les #retallades a la Maternitat
Abanç erem 4 periodistes. Ara som tots. Alguna cosa està passant a la sanitat
Cataluña planea trocear la sanidad pública para abrirla al capital privado
19 octubre 2011
Ampliamos la noticia del desmembramiento del ICS con esta artículo de Lluís Pellicer, Ferran Balsells en El País de hoy y los comentarios de ‘Angels Martínez en su blog:
Boi Ruiz y Mas-Colell, en los umbrales del delito
Pancartas sobre la crisis y los recortes en sanidad en una planta del hospital del Vall d´ Hebron.
El Gobierno catalán planea el mayor vuelco en la gestión de la sanidad pública dado hasta la fecha por cualquier Administración pública. Con la premisa de que el modelo actual se ha quedado obsoleto, el Ejecutivo de CiU estudia trocear el Instituto Catalán de la Salud (ICS) -ocho grandes hospitales, 286 centros de salud y un centenar de otros equipamientos- en una veintena de empresas públicas que deberán someterse a las reglas del mercado. El fin es flexibilizar la gestión, lograr que las nuevas empresas tengan beneficios, dar entrada al capital privado e incentivar que los trabajadores se conviertan en empresarios del sector, según el documento interno La gobernanza del ICS, al que ha tenido acceso EL PAÍS.
De llevarse a cabo, el plan no tendría un impacto directo sobre el ciudadano, que seguiría siendo atendido con su tarjeta sanitaria. Pero sí supone el fin del ICS tal como ha existido en los últimos 28 años y plantea ir más allá de lo que han ido comunidades como Madrid y la valenciana. Estas cedieron a la gestión privada nuevos hospitales, pero mantuvieron los que en su día recibieron del antiguo Insalud. El ICS, que ahora cuenta con un presupuesto anual de 2.892 millones de euros y una plantilla de 41.673 trabajadores, pasaría a encabezar el holding que controlaría todas esas sociedades. Ocho de ellas corresponderían a los ocho hospitales públicos y una docena a agrupaciones de entre 15 y 25 ambulatorios.
Según el informe interno, las 20 nuevas empresas estarán abiertas a la “participación de los profesionales” del sector sanitario. Esta relación se articularía a través de la creación de sociedades mixtas, participadas por el ICS y profesionales e inspiradas en el actual modelo de autogestión, conocido como EBA, que funciona en algunos centros de salud. En los hospitales, estas podrían hacerse cargo de servicios o unidades asistenciales y serían retribuidas mediante un contrato programa.
Todas las filiales, además, se abrirían al capital privado por otra vía. El documento propone ampliar el “abanico de posibilidades y alianzas” creando “consorcios con otras entidades públicas y privadas”, y empresas mixtas con “otros proveedores sanitarios” para ganar eficiencia y optimizar y centralizar recursos.
Una portavoz del ICS se limitó a señalar ayer que el informe es “un documento interno de trabajo” del organismo dependiente del Departamento de Salud, dirigido por Boi Ruiz. No obstante, se elaboró el pasado mes de mayo y ya ha empezado a darse a conocer a los gerentes territoriales del ICS. El informe justifica la necesidad de “reformular” el ICS, por considerarlo “ingobernable” debido a sus dimensiones.
La hoja de ruta que marca el documento supone ejecutar ese proceso en un periodo de entre tres y cinco años, aunque se empezaría por una prueba piloto en la que se quiere implicar a “profesionales, equipos de dirección y grupos de interés”. El documento incluso recuerda que deberá realizarse un plan de comunicación para “controlar el mensaje”, hallar “los mejores portavoces” y “reclutar líderes de opinión”.
Los planes del ICS implican también modificar el marco legal y económico. La reestructuración supondría suprimir tres apartados y una disposición de la ley de 2007, y la introducción de una enmienda que permita crear filiales del holding.A pesar de que el fin del desmembramiento es la “gobernanza” del ICS, en 22 páginas el informe solo dedica cinco párrafos a esa cuestión. Ahora, el ICS tiene un consejo de administración y varios gerentes territoriales. El informe propone que la matriz del instituto tenga un consejo de administración que a la vez nombre a los 20 de sus filiales.
Los cambios afectan también a la forma en que Salud pretende incorporar médicos y personal sanitario a la plantilla de los centros públicos. El modelo actual de contratación de la sanidad pública, basado en el habitual sistema de oposiciones, que configura sectores donde los sindicatos adquieren una fuerza notable, está abocado a cambios de calado en Cataluña. Es el objetivo de la Generalitat, que en el documento interno para reorganizar la sanidad pública admite que “un punto clave de motivación de este cambio es modificar el modelo contractual para flexibilizar la gestión de recursos humanos”.
El Gobierno catalán aspira a implantar un nuevo proceso de selección que define solo de forma superficial, pero que permitiría “adaptar la gestión de los recursos humanos de acuerdo con las circunstancias actuales”, señala en referencia a la crisis y los recortes que aplica en sanidad pública, de casi 1.000 millones de euros. “Es necesario adaptar la flexibilidad de contratación a los momentos actuales”, insiste el informe.
Para ello, en el texto se reclama que se apliquen cambios legales para modificar el proceso de selección. La finalidad es reducir la participación e influencia de las fuerzas sindicales en el Instituto Catalán de la Salud (ICS), la mayor empresa pública de Cataluña, con 41.000 empleados, que gestiona todos los centros sanitarios públicos. Este nuevo modelo de gestión de recursos humanos, de hecho, se reclama en el mismo momento
en que se produce la amenaza de huelga planeada por los sindicatos ante la decisión de la Generalitat de suprimir la mitad de la paga extra de Navidad a los empleados del ICS. La oposición sindical ha enquistado las negociaciones sobre el recorte de 47 millones de euros de la nómina del personal sanitario. El escenario parece imposible de resolver: mientras que los sindicatos expondrán hoy conjuntamente su rechazo a la propuesta del ICS, el organismo concretó ayer las cinco jornadas en que quedarán paralizados los ocho hospitales de titularidad pública (véase el cuadro adjunto).
La nueva gestión de recursos humanos que esboza el informe busca diluir la importancia de los factores de selección habituales en cualquier proceso de oposiciones para las contrataciones indefinidas. “En cuanto a la selección temporal, difícilmente el ICS podrá sustraerse a utilizar la bolsa laboral pactada con las fuerzas sindicales”. Para la contratación definitiva, sin embargo, el Gobierno trazaría un nuevo marco legal para invertir esta situación. “El modelo debe modificarse para incorporar la participación del personal directivo y de mando en la selección final de los profesionales”, señala el informe.
Como compensación, el Gobierno sopesa implantar nuevas formas de incentivar a los profesionales. “Los sistemas retributivos deberán negociarse de forma más flexible y específica con los profesionales”, precisa, y concluye que “será un factor importante para estimular al personal”.
L’Ajuntament s’oposa a les retallades al Consorci Sanitari
Actualitzat el 19.10.2011 a les 13:13
La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports ha aprovat un text en què s'oposa a la retallada sanitària aplicada pel Departament de Salut. La proposició, del PSC, ha rebut el suport de tots els grups municipals excepte CiU, que s'ha abstingut.
La delegada de Salut, Cristina Iniesta (CiU), ja justificat l’abstenció perquè, ha dit, estan en contra de les retallades, però el text no ha incorporat una transacció de Convergència, en què es demana que se subratlli la situació financera difícil de la Generalitat.
La delegada de Salut anterior, Isabel Ribas (ICV-EUiA), ha afirmat que el posicionament de Barcelona en el consorci és testimonial, perquè no hi té majoria, però ha defensat que s’oposa a les retallades perquè és el que, considera, demana la ciutadania.
El ICS estudia fórmulas para dar autonomía a cada centro de trabajo
|
 |
 |
LLEIDA, 19 Oct.
La Generalitat estudia fórmulas para descentralizar la gestión del Instituto Catalán de la Salud (ICS) y dar autonomía a los centros de trabajo, según ha explicado este miércoles el gerente del organismo, Joaquim Casanovas, quien ha aseverado que esta propuesta no contempla "una gestión privada".
"El ICS ha de evolucionar, como cualquier entidad, es muy grande, de 40.000 trabajadores y pensamos que la mejor manera de funcionar es una descentralización efectiva de la gestión", ha señalado Casanovas.
En Lleida, donde se ha reunido con los responsables del instituto, ha señalado que esta evolución ya la posibilita la ley de 2007 que especificaba los principios por los que se tenía que regir el ICS, "como empresa pública pero también descentralizada en los aspectos de gestión y en participación de profesionales".
En declaraciones a los medios de comunicación ha apuntado que sobre la mesa existen diferentes fórmulas.
"Lo que hemos de respetar es el principio de descentralización en la gestión. En una empresa de 40.000 trabajadores, una empresa grande, muy grande, hemos de dar autonomía a los centros de trabajo para que puedan responsabilizarse de los resultados clínicos", ha señalado.
Casanova ha insistido en que el ICS es una empresa pública que está enmarcada en una ley de 2007 que especifica de forma irrenunciable su carácter público.
"Por lo tanto, no está prevista ninguna entrada de capital privado en una empresa pública porque la ley lo prohibe", ha zanjado el gerente.
El gerente defiende cambios para que el profesional se sienta más protagonista en los centros de trabajo: "Que el profesional sea más que un simple empleado, hemos de buscar fórmulas para que estos empleados altamente cualificados sean responsables y participen de la gestión".
Casanova ha recordado que la ley prevé personal funcionario, estatutario y laboral.
"Esto no va a variar. Lo que hemos de hacer es buscar fórumlas para que el profesional se corresponsabilice al máximo de la gestión y resultados clínicos de su centro de trabajo", ha remarcado Casanova, que espera que las modificaciones afecten de forma positiva a los ciudadanos.
"Si el profesional está más responsabilizado en la gestión, que ya lo está mucho, pero aún mucho más, entendemos que es bueno para el ciudano".
En septiembre, el conseller de Salud, Boi Ruiz, avanzó que su departamento había dado vía libre a cada gerente de los distintos hospitales del ICS para que negociara con sus sanitarios la manera de aplicar los ajustes.
"Aunque la norma dice que el ICS es una sola unidad y que todo se tiene que hacer del mismo modo en todos sitios romperemos el esquema y ordenaremos a los gerentes de cada hospital que negocien las medidas de ajuste con los profesionales", señaló.
El conseller dijo entonces que si hay unas normas que van en contra de los profesionales y de los ciudanos hay que cambiarlas. "Si hemos cambiado la Constitución ¿no cambiaremos las normas del ICS?", se preguntó entonces de forma retórica.
18 10 2011
Madrid rebutja pagar el cost de l'atenció dels pacients de la Franja a l'Arnau de Vilanova
El ministeri diu que només finança els trasllats de malalts que no poden ser atesos a la seua comunitat
Treballadors de l'Arnau van recollir ahir firmes contra les retallades i per demanar la dimissió del conseller.
Un representant del ministeri de Sanitat va advertir aquest dilluns que no tenen l'obligació de pagar pels pacients de la Franja atesos a l'Hospital Arnau de Vilanova, després d'una reunió mantinguda amb el conseller de Sanitat d'Aragó, Ricardo Oliván, per tractar la selecció de pacients aragonesos a l'hospital de Lleida. El director general d'Ordenació Professional i Cohesió del Sistema Nacional, Francisco Valero, va assenyalar que el ministeri de Sanitat només finança els casos de pacients que són enviats a rebre atenció sanitària a altres comunitats perquè el seu servei de Salut no compta amb les tècniques necessàries, però que no es responsabilitza del conveni firmat entre Catalunya i Aragó l'any 2005 per atendre pacients de la Franja a l'Arnau.
En aquest ordre de coses, el ministeri de Sanitat ha sol·licitat a la DGA que faci un informe amb tots els pacients que l'Hospital Arnau que ha rebutjat atendre, amb l'objectiu de requerir la conselleria de Salut que els atengui. Va afegir que el conflicte pel conveni entre Catalunya i Aragó s'ha de solucionar de forma bilateral, entre les dos comunitats.
Per la seua part, Oliván va explicar que demanarà una reunió urgent amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, per tractar aquest tema i va amenaçar de rescindir el contracte entre les dos comunitats si es continua incomplint. "Es demanarà a Catalunya que garanteixi els drets, la garantia i la cohesió dels nostres ciutadans", va assenyalar. No obstant, el responsable de Sanitat d'Aragó va admetre que Catalunya atén molts més pacients aragonesos que al contrari.
Després de la reunió, Valero va explicar que el Fons de Cohesió Territorial del Govern central ha pagat 13 milions d'euros a Catalunya en els últims quatre anys per pacients atesos de la Franja. No obstant, el Govern reclama 10 milions a l'any, gairebé quatre vegades més.
Oliván i Valero es van reunir ahir per debatre la polèmica generada a la Franja per la limitació que ha establert l'Arnau a pacients d'aquests municipis en relació amb les seues consultes d'especialistes i al tractament de quimioteràpia.
Oliván va recordar que l'acord subscrit entre Catalunya i Aragó per a desplaçats pretén assegurar l'atenció de ciutadans aragonesos a la comunitat veïna i viceversa, tot i que no conté compensació econòmica per fer-ho. No obstant, sí que estableix "uns compromisos per atendre en igualtat de condicions", cosa que "Catalunya està incomplint".
Ja són 59 els ambulatoris catalans que no donaran servei nocturn
Ahir CatalunyaPress informava que Ja són 58 els ambulatoris catalans que no donaran servei nocturn, avui n’informa d’un més: Sant Feliu: un altre CAP que tanca de nit, precisament al CAP de Sant Feliu s’havien de redirigir els pacients d’altres CAPs tancats dels voltants. També informa i ho valora l’Àngels Martínez a Més retallades a la sanitat i la insorportable fatxenderia de la Conselleria de Salut, perque a sobre de tancar i retallar ens ho volen vendre com “una millora de la qualitat del servei”. A qui volen enganyar? a ells mateixos?
Ja són 58 els ambulatoris catalans que no donaran servei nocturn.
Aquest dilluns es quedaran sense aquest servei 7
Asssemblea de veins ocupant el CAP de Castellbisbal
Dels 185 centres que disposen d’atenció continuada a Catalunya, i que per tant presten serveis fos de l’horari habitual d’obertura, 96 han modificat el seu horari –més de la meitat per tancar a la nit–, mentre que quatre han tancat definitivament: el consultori Riera Miró a Reus (Tarragona), el dispensari d’urgències del carrer València de Barcelona, i altres dos a Gavà Mar i Garraf.
El tancament de l’atenció nocturna en set ambulatoris a partir d’aquest dilluns de l’Alt Maresme i La Selva, a més de Plata d’Llauro (Girona), eleva la xifra final de dispositius que deixaran de realitzar atenció 24 hores als 58, segons ha explicat a Europa Press el director de Planificació del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Argimon.
Els nous tancaments corresponen als serveis que es presten a Lloret de Mar, Tossa de Mar, Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Canet de Mar –que concentraran les urgències a l’Hospital Comarcal de Blanes, l’Hospital Sant Jaume de Calella i el CAP de Pineda de Mar–, a més del consultori de Platja d’Llauro, els pacients de la qual es redirigeixen al CAP de Sant Feliu de Guíxols.
D’aquesta manera, el pla de la Conselleria de Salut de la Generalitat per reorganitzar l’atenció nocturna a Catalunya contempla finalment la clausura del servei 24 hores en 58 ambulatoris i el manteniment d’aquest horari en altres 86.
Els 58 ambulatoris que tancaran a la nit es divideixen entre els 25 que van posar en pràctica aquesta mesura al juliol, els 21 que ho van fer al setembre, els tres que ho han fet recentment –Cadaqués (Girona), Sant Jaume d’Enveja i L’Espluga de Francolí (Tarragona)–, els set que ho faran a partir d’aquest dilluns i els dos que ho faran “pròximament” –Olesa de Montserrat i Esparreguera (Barcelona)–.
Amb els nou tancaments que falten per completar, Argimon ha explicat que “pràcticament” estarà finalitzada la reorganització que es va iniciar en 2008, una mesura amb la qual Salut confia a estalviar fins a 35 milions d’euros, si ben l’esperit de la mesura és el de millora de la qualitat del servei, ha assenyalat.
Albert Tomàs: “La sanitat necessita una reordenació, però no amb aquestes formes i sense valorar les repercussions”
18/10/2011
El president de Metges de Catalunya (MC), Albert Tomàs, es mostra molt crític amb la gestió de les retallades sanitàries del Govern, en un article d’opinió
publicat aquest dissabte a El Periódico, en què reconeix que el sistema de salut català necessita una reordenació “però no amb aquestes formes i sense valorar les repercussions”.
Afirma que el “bombardeig de retallades indiscriminades” comportarà un deteriorament global del sistema, “amb una precarietat laboral creixent i una pèrdua de qualitat i de serveis irremeiable”, i es lamenta de la manca de criteri clínic en la presa de decisions.
Tomàs defensa una reordenació de la sanitat pública basada en el territori, l’equitat, la sostenibilitat i l’eficiència, on l’atenció primària sigui més resolutiva per descongestionar l’arribada de pacients als hospitals i la xarxa sociosanitària, més solvent per ajudar en el drenatge de pacients ingressats als centres hospitalaris.
La sanitat que ja paguem
Sento les notícies i tinc por. El govern ens vol fer pagar la sanitat. És que potser no l'hem pagada prou entre tots! On són els diners? Que busquin bé que trobaran millors coses per retallar que fer esperar malalts de càncer o del que sigui. Per què no es vigila els metges que fan consulta particular amb receptes de la SS? Per què no ajuden els metges quan a vegades són amenaçats pels pacients si els volen donar l'alta? Hi ha moltes coses petites que semblen un no res, però que van fent pila. Que s'emmirallin en hisenda! Aquests troben fins i tot l'agulla del paller.
Com vol anar endavant un govern que només protegeix els rics, els bancs, les caixes, etc. Quantes i quantes indústries, empreses, botigues,... han hagut de tancar per manca d'ajuda?
He arribat a preguntar-me per què, en comptes de posar-nos la vacuna de la grip no ens posem una vacuna de camí a l'altre món? No sé per què volen que vivim més si no tenim qualitat de vida? Per què fan tantes investigacions per viure cada vegada més si al final la vida és massa llarga i els vells fan nosa?
Els aragonesos es queixen de l’atenció sanitària que reben a Catalunya
El conseller de Sanitat demana una reunió urgent amb el seu homòleg català
El conseller de Sanitat, Benestar Social i Família del Govern Aragonés, Ricardo Oliván, ha demanat avui reunir-se “quan abans millor” amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, per reclamar una millor atenció sanitària pels ciutadans aragonesos desplaçats a Catalunya.
Segons conveni signat el 2005 entre Catalunya i Aragó, els dos governs s’han de responsabilitzar “en igualtat de condicions” dels ciutadans que tinguin problemes de salut fora de la seva comunitat. Un pacte que segons els aragonesos els catalans estem incomplint.
Aragó, ha reconegut que Catalunya atén més aragonesos que a la inversa, però malgrat la diferència en el cost de la despesa, els veïns de amenacen Ruiz en presentar al ministeri totes les dades que demostrin la manca d’atenció sanitària que pateixen els aragonesos quan venen aquí.
Els sindicats temen que sigui el pas previ a la privatització
Boi Ruiz fa passos decidits per trossejar l'ICS en vuit hospitals autònoms
18/10/2011 14:29
Les Lleis Ómnibus podrien ser el primer pas per a la definitiva disgregació de l'ICS en vuit empreses amb personalitat jurídica pròpia. El conseller de Sanitat, Boi Ruiz, ambiciona convertir el ‘poderós' ICS en un 'inofensiu' holding d'empreses autònomes.
No és el primer conseller que passa pel Departament de Salut que es queixa del gran poder negociador que tenen els sindicats en una macroempresa com l'ICS, però Boi Ruiz sí que és el que ha donat passos més ferms per portar aquest projecte a terme. De fet, les lleis ómnibus ja inclouen mesures per permetre activitat privada en centres públics, així com la possibilitat de crear empreses mixtes per operar en aquests centres.
Els sindicats s'oposen radicalment a una mesura d'aquest tipus. "L'objectiu de la Generalitat és clar: trossejar l'ICS i vendre cada hospital al millor postor", denuncien fonts sindicals a CatalunyaPress, que afegeixen que això posa en perill les condicions de treball d'uns 41.000 professionals.
La Generalitat –ho ha reconegut en alguna ocasió el propi Boi Ruiz- voldria que l'ICS deixés de tenir una "personalitat jurídica única" i convertir a cada hospital, i també als centres de Primària que formen part del mateix, en "entitats autònomes".
Per aconseguir aquest objectiu, el Departament no estalvia crítiques a l'actual funcionament de l'ICS, en un intent de deslegitimar el seu funcionament actual. Així, no és estrany escoltar a dirigents de Salut dir que amb la seva actual estructura l'empresa és "ingovernable" per l'alt poder que tenen sindicats i metges.
Fonts del sector adverteixen de les conseqüències, i afirmen que "lluny de millorar la gestió, podria afavorir la falta de transparència, ja que cada hospital tindria llibertat per elaborar el seu pressupost". A més, denuncien, "obre la porta i deixa en safata la privatització dels centres".
Recel també de les privades
Un altre col·lectiu que també veu amb recel el salt endavant de Boi Ruiz és el de les clíniques privades, que consideren que l'entrada del sector privat en la sanitat pública perjudica els seus interessos.
17/ 10/ 2011
Tres centres sanitaris de Lleida opten als premis de gestió hospitalària
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’Hospital Comarcal del Pallars i la Clínica Terres de Ponent
L'hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
Tres hospitals de Lleida opten a aconseguir enguany un dels guardons dels Premis TOP 20, organitzats per la companyia de serveis d’informació sanitària IASIST, concretament en l’Àrea de Gestió Hospitalària. Es tracta de l’Hospital Comarcal del Pallars, la Clínica Terres de Ponent i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Aquest darrer centre, a més, també és finalista en Traumatologia i Ortopèdia
En aquesta dotzena edició 163 centres han participat voluntàriament, 67 dels quals optaran a algun dels guardons que el proper 25 d’octubre es lliuraran en les categories de gestió hospitalària global i sis especialitats clíniques: sistema nerviós, respiratori, cor, cirurgia digestiva, traumatologia i ortopèdia i àrea de la dona.
El ataque a la salud, en los umbrales del delito
Carlos Jiménez Villarejo ex-fiscal anticorrupción
La durísima política contra la sanidad pública del Gobierno de CiU está vaciando el contenido, que creíamos intangible, del Estado social, lesionando derechos fundamentales de la persona, el de la asistencia sanitaria, y tratando a los pacientes y a los profesionales sanitarios como si de una mercancía se tratara en una economía de mercado a la que se subordinan los derechos de las personas. El Gobierno de CiU ataca frontalmente el desiderátum del preámbulo constitucional cuando propugna “asegurar a todos una digna calidad de vida” y vulnera de forma reiterada los derechos a la salud proclamados en los artículos 43 de la Constitución y 23 del Estatuto. Ni la crisis ni el déficit pueden justificar la destrucción de este derecho sin el cual no es posible garantizar el respeto a la “dignidad humana” y el “libre desarrollo de la personalidad”. Por tanto, estamos ante una crisis de la política fundada sobre derechos para sustituirla por otra al servicio de los beneficios económicos, sustitución que conduce inevitablemente a acentuar la desigualdad social y favorecer toda clase de exclusiones, marginaciones y, en definitiva, la pobreza. ¿Dónde queda la ciudadanía democrática? Porque es evidente que los derechos sociales, entre ellos el de la salud, son la condición de una democracia basada en el pleno reconocimiento de la ciudadanía, ciudadanía que debe ser una barrera ante políticas antisociales.
Así lo proclamó la Conferencia Mundial de Derechos Humanos (ONU) celebrada en Viena en 1993: “Todos los derechos son universales, individuales e interdependientes y están relacionados entre sí. La comunidad internacional debe tratar los derechos humanos en forma global y de manera justa y equitativa, en pie de igualdad y dándoles a todos el mismo peso”.
Naturalmente, desde esta perspectiva se derivan automáticamente para todas las Administraciones unas estrictas obligaciones de respeto, de protección y de satisfacción, que se traducen en el deber de disponer de recursos suficientes y garantizar la prestación de los servicios correspondientes.
Si la Constitución establece que debe garantizarse que la libertad e igualdad sean “reales y efectivas” (art. 9.2), puede afirmarse que los poderes públicos no solo no pueden empeorar los niveles de satisfacción de los derechos sociales, sino que deben actuar avanzando hacia cotas más altas de prestaciones. Es lo que se llama principio de no regresividad o, mejor, de progresividad.
Es decir, los derechos sociales pueden entenderse como irreversibles y, en tal medida, cualquier actuación, por acción u omisión, de los poderes públicos que limite gravemente su satisfacción está afectando al derecho básico a la dignidad humana.
Consecuentemente, el incumplimiento de los poderes públicos de su deber de prestación en la sanidad puede entenderse como una forma de discriminación, conducta constitucionalmente prohibida. Exigencias manifiestamente incumplidas por el Gobierno de Cataluña.
... y vulnera de forma reiterada los derechos a la salud
La violación por los poderes públicos de este derecho, en la medida en que constituye, como derecho propio de la ciudadanía, un derecho cívico, obliga a plantearse la posibilidad de que las decisiones políticas de gravísimas restricciones sanitarias no solo sean un abuso de poder, sino que presenten una auténtica relevancia penal. Si así fuere, deberían perseguirse ante los tribunales por los perjudicados y la fiscalía, de oficio. En efecto, el art. 542 del Código Penal castiga a las autoridades y funcionarios públicos que “impidan” a los ciudadanos “el ejercicio de derechos cívicos”, en un precepto que contempla de forma genérica la violación de derechos innominados que, por su trascendencia personal y social, merecen una protección mas intensa como es la penal. Entendemos que a tenor de una lectura constitucional acorde con la actual significación y alcance de los derechos sociales, el derecho a la salud merece y necesita una más eficaz protección si queremos construir una sociedad más justa e igualitaria. Por ello, está justificado advertir que una política sanitaria como la actual de CiU puede merecer un reproche penal. Y en su caso, quienes la denunciaran estarían defendiendo sus derechos y, además, protegiendo preventivamente el derecho a la salud de todos los ciudadanos.
| Concentració 20 d'octubre en defensa del sistema sanitari public |
|
|
Alerten que un acord entre l´ICS i els metges pot perjudicar els altres treballadors sanitaris
La resta de personal creu que si Salut pacta només amb els facultatius hi haurà més divisió d'estaments
La incertesa de les negociacions entre l'Institut Català de la Salut (ICS) i els sindicats que representen els treballadors sobre la retallada de sous per estalviar encara persisteix. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar la voluntat d'intentar arribar a un acord sindicat per sindicat per així trobar una majoria que permeti tirar endavant les noves retallades. Això ha posat en alerta alguns sectors, que temen que un pacte entre l'ICS i els metges sobre els sous pot deixar fora de tota possibilitat de negociació els altres treballadors sanitaris, des del col·lectiu de les infermeres fins al dels zeladors i els administratius.
Els sindicats que representen aquests estaments parlen concretament d'un possible acord entre Salut i Metges de Catalunya, la organització que representa un nombre més elevat de facultatius. Molts creuen que això pot suposar un perill "ja que es pot crear una divisió gravíssima entre el personal". En aquest sentit, es refereixen a les diferències "molt més accentuades amb el poder adquisitiu" entre metges i altres estaments, com és el cas dels zeladors, tècnics de grau sanitari, infermeres i administratives.
El Col·legi d'Infermeres de Girona també es va referir fa uns dies als perills de deixar fora de les negociacions per les retallades els professionals que no siguin metges. La presidenta de l'organització, Carme Puigvert, va reivindicar el paper "imprescindible" de les infermeres en tot el procés, i va demanar que Salut també tingués en compte el seu col·lectiu a l'hora d'elaborar les retallades.
En una entrevista a RAC1, Boi Ruiz va assegurar que la negociació per separat era un "procediment habitual per buscar l'acord amb una majoria", tenint en compte que no hi havia hagut consens en les últimes dues reu?nions amb l'ICS. També es va mostrar optimista sobre assolir un acord durant aquesta setmana. Metges de Catalunya, per la seva banda, ja va anunciar que les posicions per assolir un acord amb l'ICS sobre les retallades encara estaven molt distants, en contra del que havia afirmat el conseller de Salut. En un comunicat a la seva pàgina web, el sindicat dels metges va assegurar que "les negociacions es troben en un punt equidistant entre la possibilitat de l'acord i el bloqueig del conflicte i, en conseqüència, de la radicalització als centres".
Durant el recorregut han escridassat els agents de la Guàrdia Urbana en passar per davant de la caserna i han cridat contra els polítics a la Diputació i la Paeria.
Diumenge, 16.10.2011.
La convocatòria del moviment 15-M d'aquest 15 d'octubre arreu del món ha congregat un miler d''indignats' al centre de Lleida procedents de diversos pobles de Ponent i el Pirineu. La concentració s'ha fet a la plaça Ricard Vinyes, el símbol dels 'indignats' a Lleida, i ha començat amb una sessió de cants reivindicatius i música de protesta. A dos quarts de set de la tarda ha començat a caminar la manifestació amb el lema 'Pobles del món en lluita'. La protesta ha passat per davant de la caserna de la Guàrdia Urbana, la Diputació de Lleida i el Palau de la Paeria on s'han fet assegudes i nombroses escridassades contra la classe política.
La manifestació ha congregat un miler de persones a Lleida.
Els moments més tensos de la manifestació han tingut lloc davant de les seus institucionals on el volum dels crits ha pujat i s'han pogut sentir consignes com 'No ens representen'. El miler de persones que participaven a la ruta d'indignats s'ha assegut davant del Palau de la Diputació poca estona després de fer-ho a la caserna de la Guàrdia Urbana, on han cantat 'menys policia i més educació'. Quan uns agents s'han disposat a sortir de l'edifici en moto, els han escridassat.
Igualment, l'ambient s'ha escalfat davant de les seus de caixes i bancs, amb clara referència al president del Banc Santander, Emilio Botín. Tot i això no hi ha hagut cap incident, i la protesta ha transcorregut de forma pacífica durant una hora mitja, fins que s'ha fet fosc. Al final de la ruta els 'indignats' han fet sentir la seva veu en un acte davant mateix de l'antiga seu a Lleida del Banc d'Espanya.
En aquest punt tothom que ha volgut ha pogut agafar el micròfon i donar la seva opinió. Alguns dels manifestants han aprofitat per explicar les seves històries d'atur, impagaments d'hipoteques o dificultats de tot tipus per tirar endavant en aquesta situació que, asseguren, "no ha provocat la ciutadania". El moviment avisa que "això només el principi i no es cansaran".
L'assegurança mèdica privada espera la remuntada
Amb les retallades plantejades a la sanitat pública i la possible recuperació de la desgravació fiscal el sector confia que se superi l'alentiment que viu des de la crisi
El fet que no sigui una pòlissa obligada ha fet reduir la contractació
Catalunya és el territori on més s'opta per la doble cobertura sanitària
En els darrers tres anys el sector d'assegurança mèdica privada ha estat una de les branques que més s'ha ressentit per la crisi. Ara, amb unes expectatives de retallades de serveis en la sanitat pública i la dilatació de les llistes d'espera, la previsió de l'assegurança privada a mitjà termini és remuntar l'activitat. Ignacio Orce, president d'Assistència Sanitària, una de les principals asseguradores de Catalunya explica que les persones que tenien perspectiva de passar per una intervenció a curt termini i les modificacions de la sanitat pública no li ho permet acabarà optant per les assegurances de salut.
Hi ha, a més a més, un altre element que pot ser determinant per donar un impuls a la contractació d'aquest tipus de pòlissa. La possibilitat de recuperar la desgravació fiscal per a l'assegurança mèdica. L'experiència no és nova, es va implantar l'any 1990 i es va suprimir sis anys després amb l'arribada de José María Aznar al govern estatal.
unió catalana d'hospitals
Millorar el cost-eficiència en sanitat
Davant l'amenaça que plana sobre la sostenibilitat de la sanitat pública, periòdicament van sortint idees per atacar els símptomes d'un sistema malalt. Malgrat la bona voluntat, majoritàriament totes acaben en sac foradat. La Unió, l'associació empresarial d'entitats sanitàries i socials que presten serveis socials i sanitaris per al servei català de la salut, també ha volgut dir la seva. La patronal proposa que s'inclogui el principi de cost-eficiència per als serveis assistencials i els fàrmacs nous. Aquesta és una de les 100 propostes que han deixat a sobre de la taula per a una revisió del model sanitari. El president de la patronal, Manel Jovells, que va fer públic aquesta setmana el document, explicava que cal una agència d'avaluació vinculant d'àmbit estatal que tingui en compte el cost dels serveis que presta la sanitat pública. I un altra agència avaluadora per als fàrmacs que s'inclouen en el llistat de medicines finançades públicament. La directora general de la Unió, Helena Ris, va denunciar que no és normal que s'incloguin fàrmacs que no aportin cap millora als ja existents. Així mateix, han demanat que es revisi el copagament farmacèutic, “No té sentit que pensionistes amb alt nivell adquisitiu no paguin res”, deia.
Milers de persones revifen a Catalunya l'esperit del 15-M en el marc d'una mobilització global
16/10/2011
El 15-M encara és viu i és més global que mai. Els impulsors del moviment volien demostrar-ho i ho han aconseguit amb una convocatòria de mobilització mundial que han respost centenars de milers de persones d'arreu del planeta. A Barcelona, unes 60.000 persones, segons els Mossos d'Esquadra, i unes 350.000, segons els organitzadors, han secundat una marxa que ha posat l'accent en les problemàtiques relacionades amb les retallades en salut i educació, així com en la dificultat d'accés a l'habitatge i l'augment dels desnonaments que ha provocat la crisi. Els indignats de Lleida, Tarragona i Girona també s'han manifestat.El moviment 15-M ha tornat a demostrar la seva força als carrers d'una seixantena de ciutats espanyoles, amb Barcelona i Madrid al capdavant. Volen passar de la indignació a l'acció i reivindiquen que no estan sols, que la guspira que va néixer a Espanya fa cinc mesos s'ha estès per tot el món. I no van errats.
Més de 900 ciutats de 82 països, de nord a sud i d'est a oest, s'han sumat a una jornada de mobilització pacífica, a excepció de Roma, on mig miler de manifestants violents han boicotejat una de les protestes més multitudinàries d'Europa
i s'han registrat greus enfrontaments amb la policia i una setantena de ferits.
Barcelona ha aplegat milers de persones, entre 60.000 i 350.000 segons les fonts, que a partir de les cinc de la tarda han cobert, avançant amb dificultat per la gran afluència de gent, el recorregut entre plaça Catalunya i Arc de Triomf, on s'ha dividit en tres protestes diferents en defensa de l'educació, la sanitat i l'habitatge. Entre els assistents, gent de totes les edats i també famílies.
Un mantra al centre de la plaça Catalunya ha estat l'inici tranquil de la manifestació. El silenci, però, s'ha anat trencant amb música i actuacions i l'arribada contínua de columnes de manifestants provinents de diferents punts de la ciutat.
Les retallades han estat l'objectiu principal de les crítiques però també hi ha hagut càntics contra el que consideren una dictadura financera, encarnada per exemple per la Borsa de Barcelona on els manifestants s'han aturat per llançar diverses consignes. I també hi ha hagut una xiulada davant del Departament d'Interior, al passeig de Sant Joan.
Després de la manifestació
El bloc blanc ha continuat les protestes per queixar-se de les retallades al sector sanitari. En total han sigut unes 2.000 persones que des de l'Arc de Triomf s'han dirigit a l'Hospital del Mar de Barcelona. Allà, portaveus dels diferents hospitals catalans han explicat quina és la situació que es viu als seus centres sanitaris. I per representar la situació crítica, que segons ells comença a viure la sanitat catalana, han fet una "performance". Els 2.000 s'han estirat a terra i s'han fet els morts. Una metàfora del que creuen que és el futur de la sanitat si es continua retallant. També han fet crides per continuar les reivindicacions.
Després de la manifestació, la protesta de l'habitatge -formada per unes 300 persones- ha ocupat un edifici d'obra nova del barri de Verdum. Segons els indignats, l'objectiu és que persones afectades per desnonaments puguin viure en una dotzena de pisos que hi ha buits. Durant l'ocupació no hi ha hagut presència policial. Alguns dels ocupants, que tenen previst passar-hi la nit, han pujat fins al terrat de l'edifici i han penjat una bandera del 15-M.
La columna d'educació s'ha dirigit a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on després de denunciar la situació que viu l'ensenyament a causa de les retallades s'ha dissolt la concentració.
També a les altres capitals catalanes
A Tarragona, més de 10.000 persones s'han manifestat pel centre de la ciutat en contra de les retallades, molt especialment contra les que afecten la sanitat. La plaça Imperial Tàrraco ha estat el punt de trobada des d'on han iniciat el recorregut que ha acabat a la plaça de la Font.
A Girona, les protestes han reunit unes 3.000 persones que han fet un recorregut fins a la delegació del govern de la Generalitat, on s'ha llegit el manifest del 15 d'octubre.
A Lleida un miler de manifestants han triat l'antiga seu del Banc d'Espanya com a punt final de la concentració.
Sol torna a inundar-se
La madrilenya Puerta del Sol llueix de nou plena de gom a gom. En aquest punt han convergit desenes de milers de persones que han omplert també el centre de la capital i les principals ciutats espanyoles.
La protesta de Madrid s'ha fet en un ambient festiu i sense incidents. Durant la marxa s'han sentit crits en contra de tots els partits polítics i els sindicats, en contra dels bancs i dels poders financers. També s'ha vist una nodrida presència de mestres i professors, vestits amb samarretes verdes, que han criticat les fortes retallades fetes a l'escola pública pel govern d'Esperanza Aguirre.
Per evitar incidents, un fort desplegament policial ha custodiat edificis com el Congrés dels Diputats o l'Ajuntament.
16 octubre 2011
Sanitat: així, no
El sistema de salut necessita una reordenació, però no amb aquestes formes i sense valorar les repercussions
 Albert Tomàs
El bombardeig de retallades indiscriminades a què està sotmesa la sanitat catalana, només amb una finalitat econòmica i sense tenir en compte les repercussions en els seus professionals i en la població en general, suposa una mesura arriscada que, ben segur, comportarà un deteriorament global del sistema, amb una precarietat laboral creixent i una pèrdua de qualitat i de serveis irremeiable.
Vull recordar que l'actual situació ve precedida d'un model sanitari heretat de l'antic Insalud, que els professionals hem situat com un referent d'excel·lència i d'eficiència reconeguda dins i fora de casa nostra, malgrat patir un dèficit pressupostari crònic i uns dels salaris més baixos del nostre entorn europeu al llarg dels darrers 20 anys.
Davant d'aquestes circumstàncies, em pregunto per què la sanitat ha de pagar els plats trencats dels despropòsits polítics d'aquests anys i del malbaratament de cabals públics per part dels gestors que, sense cap mena de responsabilitat, han abocat Catalunya a la ruïna. I el més sorprenent és que aquest any la resta de les comunitats autònomes compliran amb el dèficit públic sense tocar la sanitat.
¿Per què, si un parc de bombers no té sortides o una caserna dels Mossos d'Esquadra no té activitat nocturna suficient, a ningú se li acut de tancar-los? Seria sotmetre la població a riscos innecessaris, però en sanitat tot s'hi val: es tanquen centres d'atenció primària (CAP) i quiròfans sense cap mirament i sense preocupar-se de les repercussions sanitàries i socials que se'n puguin derivar. Tenim un entramat social en què l'envelliment, l'atur i la immigració són el nostre pa de cada dia i aquestes retallades afectaran greument aquest grups socials.
¿Com se li ocorre a l'Institut Català de la Salut (ICS) obligar els seus 40.000 treballadors a prestar diners a 0% d'interès, sense concretar els terminis de devolució, i al cap de cinc dies dir que aquestes mesures no són del tot adients i proposar una retallada de la paga de Nadal? És que no han pensat que darrere d'aquests professionals hi ha famílies, hipoteques i compromisos econòmics?
¿Com pot ser que a finals de setembre els hospitals de la xarxa sanitària concertada -coneguda com a XHUP- rebin un escrit del Servei Català de la Salut (CatSalut) en el qual se'ls comunica que la part pressupostària a cobrar aquest mes queda reduïda al 65% i que s'intentarà fer l'esforç per poder pagar al llarg de l'últim trimestre d'enguany el 35% restant?
¡Quina disbauxa i quina improvisació! ¿Com són possibles tants disbarats? Entenc que estem immersos en una crisi profunda, que la crisi financera global està portant Espanya i Catalunya a una situació que no s'havia viscut mai, però, si us plau, seny i responsabilitat. Sí, responsabilitat perquè vostès, els polítics-gestors, són els que van planificar i van implementar aquest sistema sanitari que ara fa aigües per tot arreu, i vull recordar que moltes d'aquestes persones ja hi eren en aquells temps amb càrrecs de responsabilitat. Les retallades que ara s'anuncien afectaran els hospitals terciaris que són referència per a la resta de centres més petits. Si s'afecten els vaixells insígnia dels hospitals catalans, ¿què passarà amb la resta?
Ara bé, en cap moment he percebut que s'aprimi l'estructura de gestió del sistema -amb el CatSalut al davant, seguit de l'ICS-, les patronals del sector, les gerències territorials, els consells d'administració de les empreses públiques sanitàries, les empreses sanitàries intermediàries i un seguit de fundacions i consorcis vinculats i finançats per la sanitat pública.
No qüestiono que el sistema públic de salut necessiti un procés de reordenació, però el que poso en dubte són les formes i els temps, la manca de criteri clínic en la presa de decisions i la poca valoració de les repercussions de les retallades.
És evident que cal una reordenació basada en el territori, l'equitat, la sostenibilitat i l'eficiència del sistema sanitari públic, amb una atenció primària potent i resolutiva que descongestioni l'arribada de pacients als centres hospitalaris de referència i amb una xarxa sociosanitària solvent que ajudi en el drenatge de pacients ingressats als hospitals.
Però, perquè tot això sigui possible, hi ha una primera premissa que s'ha de complir: el sistema sanitari ha de treballar amb un programa informàtic comú i una historia clínica única, amb la finalitat que tota la informació flueixi de manera àgil i eficaç entre qualsevol centre sanitari públic de Catalunya.
NOMÉS així els metges i la resta de professionals sanitaris podrem fer el seguiment dels processos clínics, tant hospitalaris com d'atenció primària, i tenir el control exhaustiu de la medicació de cada pacient per prevenir sobredosificacions i efectes secundaris, així com per evitar la duplicitat de proves diagnòstiques.
Per concloure, senyors polítics. La sanitat no és culpable de les seves desafortunades gestions al llarg de tots aquests anys de democràcia. Podem millorar el model i fer-lo més eficient, però no com s'ha fet fins ara. Així, no!
16 octubre
Els treballadors de l'Arnau voten a favor de fer vaga contra les noves retallades
Se sumen a la convocatòria d'altres centres de l'ICS que no tenen fixada la data
Imatge d'una de les treballadores de l'Hospital Arnau votant en la consulta per decidir si secunden la vaga d'hospitals de l'ICS.
Lleida Els treballadors de l'Arnau van decidir ahir en una consulta que secundaran la vaga d'hospitals de l'Institut Català de la Salut contra les noves retallades proposades per la conselleria de Salut. Fonts de la junta de personal van explicar que van acudir a votar uns 400 empleats, al voltant del 30% de la plantilla de l'hospital, i que va guanyar el sí amb un 61% dels sufragis, davant d'un 32% de vots negatius i un 7% de vots en blanc.
Els treballadors van poder votar en dos torns, de les 07.30 a les 10.30 i de les 21.00 a les 22.30, i la majoria ho van fer al matí. La junta de personal comunicarà aquests resultats a la resta d'hospitals de l'ICS i la setmana que ve continuarà portant a terme accions contra les retallades, com establir punts informatius a l'hospital per explicar als usuaris com els afecten els ajustos. A més, els sindicats han organitzat una nova protesta contra els ajustos en sanitat dimecres.
Els treballadors de l'Arnau han decidit anar a la vaga després de les noves retallades plantejades pel conseller de Salut Boi Ruiz, que ha proposat als treballadors ajustos salarials o l'acomiadament de 1.500 interins de l'ICS, amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi de 47 milions d'euros.
Paral·lelament, Salut i sindicats estan negociant des de fa uns dies sense que, de moment, s'hagi arribat a cap acord, malgrat els bons auguris anunciats per Ruiz dijous. En aquest sentit, fonts de CCOO van acusar ahir Boi Ruiz d'estar intentant dividir els sindicats, negociant amb cada un d'ells separadament, en lloc de convocar-los a una taula sectorial. Les mateixes fonts van apuntar que Salut estaria intentant arribar primer a un acord amb Metges de Catalunya, cosa que podria provocar una bretxa entre facultatius i la resta de treballadors sanitaris.
D'altra banda, el ministeri de Sanitat va informar que els metges d'Urgències tindran especialitat pròpia a través del MIR. Psiquiatria infantil, malalties infeccioses i genètica també seran noves especialitats.
Los jueces tumban el recorte salarial impuesto por el tripartito en los hospitales concertados
Los sindicatos avisan de que el fallo les da fuerza para negociar futuros recortes
Los centros concertados que integran la red de hospitales de la sanidad pública catalana no pueden rebajar el salario del personal de forma unilateral. Así lo ha ratificado una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) que considera nulo el recorte del 3,15% de la nómina de los empleados del Hospital Sagrat Cor de Barcelona aplicado el año pasado. El fallo, conocido ayer, sigue la estela de una docena de denuncias similares a raíz de la rebaja del 5% del salario que la Generalitat aplicó al personal sanitario de los hospitales públicos en 2010. El tripartito, en el Gobierno entonces, forzó a los hospitales concertados a aplicar el mismo recorte, lo que originó un embrollo judicial del que los sindicatos han salido reforzados. Además de anular los ajustes aplicados unilateralmente, los trabajadores del sector disponen ahora de más herramientas de presión ante la hipotética negociación de futuros recortes, subrayaron los sindicatos.
Uno tras otro, los fallos del TSJC amparan a CC OO, UGT, CGT y Médicos de Cataluña. Se trata de las principales centrales que plantearon más de una decena de demandas a los distintos centros concertados que aplicaron recortes salariales tras la estela del Gobierno catalán. La patronal del sector concertado presentó un conflicto colectivo ante el TSJC por las demandas acumuladas sobre el mismo asunto, pero este tribunal ha dado la razón a los sindicatos.
Los distintos fallos del TSJC coinciden en señalar que solo pueden aplicar recortes unilaterales las entidades y consorcios con participación mayoritaria de la Generalitat o de otras Administraciones locales. Los centros de titularidad privada, que constituyen cerca del 80% de las clínicas de la red pública, deben regirse por el convenio colectivo pactado con los trabajadores.
El nuevo fallo ahonda en esta misma línea pese a que en algunos juzgados se rechazó la reclamación de los sindicatos. El Juzgado de lo Social número 2 de Girona consideró válida la bajada del sueldo de los trabajadores del hospital de Santa Caterina de Salt (Gironès).
La tendencia del TSJC inquieta a los centros privados, que deberán ahora abonar a sus trabajadores la cantidad restada de las nóminas en un contexto en el que la Generalitat aplica un recorte del presupuesto del 10%.
Els treballadors de l'Hospital Arnau de Vilanova porten avui a referèndum la possibilitat de fer vaga
Entre dos quarts de vuit del matí i les onze ja havia votat un 20% de la plantilla del centre
Divendres, 14.10.2011.
Uns 250 treballadors de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el 20% de les aproximadament 1.250 persones amb dret a vot, han participat aquest matí al referèndum que servirà per decidir si es convoca una vaga al centre. A l'espera de conèixer els resultats definitius amb la votació del personal del torn de tarda, el ‘sí’ s'imposaria per majoria, segons fonts sindicals.
Una treballadora de l'Arnau de Vilanova vota en referèndum la possibilitat de fer vaga.
La participació ha estat significativa i fluïda durant el matí, per la qual cosa els organitzadors confien que l'acció tindrà un bon seguiment. Els treballadors van decidir en assemblea convocar un referèndum de vaga en protesta per les retallades que afecten el centre i que, entre d'altres mesures, mantenen tancats uns 60 llits.
Els resultats definitius no es coneixeran fins a la nit, perquè els treballadors del torn de tarda encara podran emetre els seus vots entre les nou i dos quarts d'onze.
La delegada sindical de Comissions Obreres, Anna Ariño, ha explicat que el percentatge de participació és ‘molt important’ i ha destacat la importància que la plantilla participi en aquesta acció de protesta. La decisió de convocar un referèndum es va decidir fa uns dies en assemblea per part d'uns 400 treballadors del centre. ‘La gent està informada, s'han repartit cartells durant tota la setmana i és molt important la participació perquè hi ha diversitat d'opinions’, ha explicat Ariño.
ALIANÇA EN EL ESTRENO DE LA NUEVA TEMPORADA DEL TEATRO NACIONAL DE CATALUNYA
El Teatro Nacional de Catalunya (TNC) estrena temporada. Y lo hace por la puerta grande recuperando una de las mejores obras de Joan Maragall: “El comte Arnau”. Aliança en su apuesta por la cultura catalana, se ha implicado en la inauguración y el desarrollo de una nueva temporada cargada de grandes propuestas.
Durante el acto de inauguración, Leo Martínez, director de marketing de Aliança, y Sergi Belbel, director del TNC, compartieron impresiones sobre la nueva temporada y coincidieron en destacar la importancia del retorno a la sociedad que implica, por un lado, la inversión en cultura de una empresa con un modelo socialmente responsable como es el de Aliança, y, por otro, el retorno económico para la ciudad del desarrollo y visionado de una obra de teatro.
Aliança patrocina el TNC y se involucra en su proyecto para acercar el teatro a todos los públicos. Y, además, TNC y Aliança son entidades involucradas en la responsabilidad social corporativa con especial sensibilidad para las personas más desprotegidas y con riesgo de exclusión social. Por eso, las dos entidades participan en campañas específicas para acercar la cultura a este colectivo.
La Franja exige cumplir el pacto sanitario hasta 2015
2011-10-13
Más de treinta alcaldes y los representantes de las comarcas de La Litera, la Ribagorza y el Bajo Cinca exigieron ayer en Binéfar que se mantenga el convenio sanitario entre Aragón y Catalunya, al que se acogen miles de oscenses de la zona oriental.
El presidente literano, Antonio Fondevila, explicaba que “entiendo que todavía está en vigor porque si una de las dos partes no dice lo contrario está en vigencia diez años, hasta 2015”. Fondevila añadió que “queremos saber por qué estos incumplimientos de convenio y si va a ser norma general”.
A consecuencia de la convocatoria de la reunión de ayer en la sede comarcal de La Litera, ya se ha conseguido que el próximo 26 de junio una comisión de municipios y comarcas afectados sean recibidos en Zaragoza por el consejero de Sanidad, Bienestar Social y Familia, Ricardo Oliván. “Vamos a ir los presidentes de los consejos comarcales y los alcaldes de los municipios más grandes. Por la parte de La Litera vendrán Tamarite y Binéfar, por ejemplo. Vamos a ver qué postura es la del Gobierno de Aragón y que en esa negociación con Catalunya estemos representados”.
La problemática es la siguiente, según la explica el propio Fondevila: “Por parte de muchos vecinos de nuestros municipios ha empezado a haber toques en nuestros ayuntamientos porque en los hospitales de referencia catalanes se está incentivando que se utilicen los hospitales aragoneses de referencia por parte de médicos, enfermeras y personal administrativo. Eso, acompañado de noticias de que algunas cosas se van a dejar hacer, ha causado preocupación”.
Esta situación está generando algunos problemas. “Los profesionales son igual de buenos que en Lleida, pero ni el Hospital de Barbastro es el Arnau de Vilanova en cuanto a medios técnicos, vamos a crear un colapso si va mucha gente de esta zona a Barbastro y ya se ha empezado a notar que gente mayor se está empadronando en Catalunya”. También se destaca el hecho de que las comunicaciones de la zona oriental de Huesca con Lleida son más fluidas que con Barbastro y Huesca capital.
Entre los casos concretos de merma de servicios que los pacientes oscenses están detectando está la imposibilidad de seguir recibiendo quimioterapia en Lleida. O que tras ser atendidos en Urgencias y una vez hecho el diagnóstico, se invita al paciente a seguir el tratamiento en Barbastro.
El Convenio entró en vigor en mayo del año 2005
El 26 de Mayo de 2005, en Tamarite de Litera, los Gobiernos de Catalunya y Aragon firmaron un convenio de intercambio sanitario, poniendo en las zonas limítrofes a disposición de los vecinos de uno y otro lado, centros asistenciales, hospitales, y medios como ambulancias. Este acuerdo no hablaba de cantidades., ni se menciona en ningún apartado. Ambas comunidades daban servicio a ciudadanos de uno y otro lado, y a final de año emitían un coste de prestación de ese servicio – tanto en Aragon como en Catalunya que era pagado por el Gobierno Central, al ser incluido en los fondos de compasión interterritoriales del Ministerio de Sanidad. Este convenio especificaba que los vecinos de la Ribagorza- podían utilizar el centro Pont de Suert- o los del Segriá la Policlínica de Fraga.
El acuerdo engloba a 46 municipios de Aragon y 35 de Catalunya. La Generalitat de Catalunya desde hace varios años insiste en que este servicio cuesta de sus arcas 10,5 millones de euros anuales, y desde hace varias semanas viene ya aplicando el recorte desviando pacientes, en especialidades hacia el Hospital Comarcal de Barbastro y en tratamientos de quimioterapia, continua con radiología, y recalca que mantendrá la prestación a quienes la mantienen desde hace un tiempo pero no incorpora nuevos pacientes.
Los alcaldes, quieren ser protagonistas propiciando y pidiendo participar en los foros que mantengan –Gobierno de Aragon, Generalitat y Gobierno Central- Temen que si este recorte se confirma pueda haber ademas perdida de población en el medio rural.
Los alcaldes manifiestan su voluntad de seguir trabajando para que la situación de las poblaciones frontera de Aragon y Catalunya, no constituya un problema en articular la articulación de servicios básicos, coherentes, cercanos y de calidad.
Un centenar de treballadors de l'Hospital Arnau de Vilanova tornen a manifestar-se contra les retallades
Els sindicats denuncien que el centre manté tancats una seixantena de llits
Dimecres, 12.10.2011.
Un centenar de treballadors de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida s'han manifestat aquest dimarts al migdia contra les retallades. Els sindicats denuncien que l'hospital manté tancats una seixantena de llits i temen que un previsible augment de pacients durant l'hivern compliqui la situació al centre.
Els treballadors s'han manifestat pels voltants de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
Els treballadors han fet una asseguda i han tallat el trànsit a l'exterior del centre hospitalari.
Els treballadors de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida han reprès les mobilitzacions aquest dimarts amb una manifestació pels voltants del centre sanitari en que s’han cridat consignes demanant la dimissió del conseller Boi Ruiz o ‘prou retallades per una sanitat digna’. Tot i que els Mossos d'Esquadra no havien autoritzat la marxa perquè la petició no s'havia fet amb deu dies d'antelació, els manifestants han decidit dur-la a terme tot i l'amenaça d'una falta administrativa.
La delegada de la junta de personal de l'Hospital Arnau de Vilanova, Amparo Loren, del sindicat Comissions Obreres, ha explicat que la situació al centre s'ha agreujat després del tancament de llits i quiròfans durant l'estiu, i que per això han decidit tornar a manifestar-se tots els dimecres. Loren ha denunciat que actualment hi ha una seixantena de llits tancats al centre i ha advertit que quan arribi l'hivern i la campanya de la grip la situació podria complicar-se. ‘Divendres passat es van haver d'obrir habitacions ràpidament a la sisena planta perquè a Urgències ja no hi quedava ni una llitera buida’, ha denunciat.
D'altra banda, aquest dilluns i dimarts, coincidint amb què dimecres és festiu, el centre ha tancat els quiròfans, tret dels d'urgències, i les consultes externes, i preveu repetir l'operació durant el Pont de la Puríssima per reduir despeses, segons els sindicats. ‘Això agreujarà les llistes d'espera perquè aquestes activitats s'hauran de tornar a programar’, ha dit Loren. Per tot plegat, els treballadors sotmetran aquest divendres a referèndum la possibilitat de fer una vaga indefinida a l'hospital. Els sindicats reclamen més accions per part de la plantilla i també una reacció per part dels usuaris.
12 octubre 2011
Salut reclama al ministeri la despesa mèdica d'aragonesos de la Franja
La conselleria assegura que amb aquests malalts se segueix un criteri idèntic que amb els catalans
Alcaldes d'Osca denuncien que l'hospital de Lleida deriva els seus veïns cap a Saragossa
Dimecres, 12 de octubre del 2011
La Conselleria de Salut aplica als malalts que són atesos a l'Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, el mateix protocol que reben els que són visitats al de la Vall d'Hebron o el Clínic, a Barcelona, va assegurar ahir Antoni Mateu, responsable de la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran. Mateu va lamentar la nova queixa que ahir van expressar alcaldes i regidors de la zona oriental d'Aragó, que van acusar Salut de denegar assistència sanitària als pacients aragonesos que van a l'Arnau de Vilanova. «Aquest hospital està atenent avui mateix malalts procedents d'Aragó, i el mateix farà demà i d'aquí tres mesos», va assegurar Mateu. El directiu va assenyalar que Salut no rep del Ministeri de Sanitat els diners invertits en l'atenció de la població aragonesa.
L'Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, ahir.
Informació publicada en la página 26 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 12 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
«Es visita sistemàticament a qui arriba a urgències amb una lesió greu -va prosseguir Mateu-. Però si el pacient no és hospitalitzat perquè no ho requereix, se'l deriva al seu centre d'assistència primària (CAP), en alguna població aragonesa, des d'on se'l derivarà, si és necessari, al seu hospital de referència a Barbastre, Osca o Saragossa». «És el mateix que passa amb els pacients que van a les urgències de la Vall d'Hebron però tenen com a centre de referència l'Hospital del Mar o un altre», va afegir Mateu. Aquesta derivació als hospitals aragonesos és considerada lesiva pels citats alcaldes, que argumenten la proximitat d'algunes poblacions de la Franja a l'Arnau de Vilanova.
Aquest centre té història clínica oberta i atén regularment uns 35.000 malalts procedents d'Aragó. Aquests pacients requereixen cada any unes 2.700 hospitalitzacions i realitzen més de 20.000 visites a les consultes externes. Aquesta assistència suposa un cost anual d'uns 10 milions d'euros, aproximadament. Per recuperar aquesta quantitat, la Generalitat recorre al sistema d'informació de fons de cohesió (SIFCO)
-que no s'ha de confondre amb el fons de cohesió creat per a altres funcions-, que depèn del Ministeri de Sanitat. Per raons de divergència en els còmputs administratius, la Conselleria de Salut no rep del Ministeri de Sanitat la quantitat invertida en l'atenció d'aragonesos, assegura Mateu. «Cobrem uns 3,5 milions cada any -va explicar ahir-. Però això no significa que deixem d'atendre els malalts d'Aragó amb història clínica oberta a l'Arnau de Vilanova, o els que arribin per la via d'urgències».
INTERCANVI MÈDIC / La proximitat de les poblacions aragoneses i catalanes de la Franja motiva que especialistes de les dues comunitats intercanviïn assistència a totes dues bandes, expliquen facultatius de la zona. També hi ha malalts catalans, pocs, que són visitats en centres d'Aragó. Passa a la zona pirinenca i a l'Alta Ribagorça. L'actitud del Ministeri de Sanitat en aquest recurrent conflicte molesta totes les parts. «A Sanitat ens diuen que ens posem d'acord, però els que haurien de compensar correctament per l'assistència són ells», relata Mateu. El SIFCO va ser establert el 2009 en substitució d'un conveni entre els governs d'Aragó i Catalunya que també era font de conflictes. L'anterior responsable de Salut, Marina Geli, ja va expressar les seves queixes pel deficient cobrament de l'assistència prestada a aragonesos que aconseguia Catalunya. Els alcaldes de la Franja, al seu torn, sempre han declarat que la seva població no és ben rebuda.
Des que van començar les retallades en la sanitat catalana, els hospitals de màxim nivell apliquen amb rigor el principi de territorialitat, segons el qual els veïns de l'àrea geogràfica que circumda l'Hospital de Sant Pau, per exemple, no han d'anar a l'Hospital Clínic, excepte si és una urgència, ja que si ho fan el Clínic no els atendrà. Així passa en tots els hospitals i centres d'assistència primària, i així ho han assumit els ciutadans, amb esporàdiques situacions conflictives.
A l'Arnau de Vilanova s'estan limitant a aplicar aquest mateix criteri, va resumir Mateu, que va lamentar les renascudes queixes dels alcaldes. «Els malalts d'Aragó saben que se'ls està atenent igual que sempre, a l'Arnau de Vilanova -va reiterar Mateu-. Per part seva, no hi ha conflicte».
Els alcaldes de la Franja demanen que l'Arnau continuï atenent els seus veïns
Front comú de 35 municipis perquè aquest hospital sigui el seu centre de referència
Una trentena de representants municipals es van reunir ahir a Binèfar.
D'altra banda, els regidors van denunciar que hi podria haver un incompliment del conveni entre Catalunya i Aragó subscrit el 2005 i vigent fins al 2015, per atendre població fronterera de les dos comunitats. Així, van apostar per fer un front comú amb els seus homòlegs lleidatans per reclamar al Govern central que pagui a Catalunya la factura pendent per atendre pacients aragonesos (vegeu el desglossament). "Si Madrid està incomplint, Catalunya i Aragó han de fer un front comú contra aquest incompliment", va afirmar ahir Antonio Fondevila, president del consell comarcal de la Llitera.
Una comissió es reunirà el pròxim 26 d'octubre amb el conseller de Sanitat d'Aragó, Ricardo Oliván, per exposar-li aquest problema i li entregaran el document consensuat ahir, en què es destaca que "les persones han de ser ateses en aquells llocs més propers al seu lloc de residència, independentment que estiguin establertes a Catalunya o Aragó".
Per la seua part, el delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, va insistir que la limitació de pacients de la Franja és poc significativa. "La diferència dels atesos aquest any amb l'anterior és mínima", va dir. L'Arnau va comunicar fa unes setmanes per escrit als seus metges que, si un pacient no és ingressat, ha de ser reenviat al metge de capçalera i no a l'especialista.
Los médicos de los hospitales concertados catalanes debaten sumarse a la huelga 
- La propuesta de huelga ya la han votado la mayoría de centros del ICS.
12.10.2011
Los médicos de los hospitales concertados catalanes, que constituyen un 85% de la red hospitalaria pública, están debatiendo sumarse a la propuesta de huelga que han votado la mayoría de los del Instituto Catalán de la Salud (ICS) contra los recortes del sector, según han señalado fuentes del sindicato Metges de Catalunya (MC).
Los facultativos de los cerca de 60 hospitales concertados del territorio votan en sendas asambleas la propuesta ya debatida en los hospitales de la red pública, cuya respuesta siguen "atentamente" por el estado de crispación que también acumulan por la gestión del tijeretazo de la Conselleria de Salud de la Generalitat.
Están muy crispados por la forma en que está actuando Salud, cargando sobre sus espaldas todas las medidasSegún las mismas fuentes, los trabajadores del ámbito concertado también "están muy crispados por la forma en que está actuando Salud, cargando sobre sus espaldas todas las medidas para cumplir con la reducción del 10% del presupuesto" de 1.000 millones, y que el departamento ha delegado a cada centro. En esta línea, los médicos del Hospital Moisès Broggi, en Sant Joan Despí (Barcelona), han votado por mayoría una propuesta de huelga, como también aprobaron la pasada semana los trabajadores del Hospital Sant Pau de Barcelona.
Asimismo, los sanitarios de los hospitales Vall d'Hebron de Barcelona, Joan XXIII de Tarragona, Viladecans, Bellvitge (en L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Arnau de Vilanova de Lleida y Josep Trueta de Girona han votado durante las últimas semanas adherirse a una convocatoria de huelga indefinida.
60% de los centros, dispuestos a plantarse
En rueda de prensa este lunes, el presidente de La Unió, Manel Jovells, confió en que el sector concertado no se sume a los "aires de huelga" de la red pública, mientras que el secretario general de MC, Antoni Gallego, señalaba recientemente que la organización "no tiene ningún interés de hacer huelga, pero ha advertido de que más de un 60% de los centros sanitarios están dispuestos a plantarse".
Representantes sindicales han reseñado que la plantilla de estos hospitales del ICS hará efectiva una huelga indefinida siempre y cuando el acuerdo sea unánime y también se sumen a la convocatoria todos los centros del ICS, cuyas negociaciones de la Mesa Sectorial se mantienen suspendidas.
La propuesta de huelga indefinida, que de convocarse finalmente se haría coincidir con las fechas de la campaña electoral, llega tras el rechazo a los recortes salariales que quiere aplicar el ICS para alcanzar un ahorro de 46 millones de euros en las nóminas de los 40.000 trabajadores de la mayor empresa pública de Catalunya.
El primero de los hospitales del ICS en adoptar una decisión de este tipo fue el de la Vall d'Hebron, que acordó en asamblea de dos a tres paros semanales desde octubre, aunque todavía no se han producido a la espera de decidir si finalmente se convoca una huelga indefinida en caso de que las negociaciones entre los sindicatos y el ICS fracasen, y los ocho hospitales lo acuerden.
11 octubre 2011
Jaume Reixach
Si jo fos el conseller Boi Ruiz...
Si jo fos el conseller Boi Ruiz, no podria dormir a la nit pensant en els milers de persones indefenses i malaltes a qui deixo sense assistència i faig patir.
Si jo fos el conseller Boi Ruiz, no gosaria sortir de casa, per por al què em diguin, a la cara o a l'esquena, els meus veïns.
Si jo fos la dona del conseller Boi Ruiz, em faria fàstic allitar-me amb un home sense escrúpols ni cap mena de sensibilitat ni empatia pels demés.
Si jo fos fill del conseller Boi Ruiz, no ho diria a ningú, doncs em quedaria sense cap amic i amiga.
Si jo fos el pare del conseller Boi Ruiz, li cantaria les quaranta al meu fill, per deshonorar d'aquesta manera la memòria de la família.
Si jo fos el conseller Boi Ruiz em cauria la cara de vergonya quan, cada matí, intentés mirar-me al mirall.
Si jo fos el conseller Boi Ruiz, ja fa setmanes i mesos que hauria presentat la meva dimissió irrevocable al president de la Generalitat, Artur Mas.
Només vivim una vegada i hem de procurar que la nostra vida sigui coherent, plena d'amor i d'alegria. Viure la vida per dedicar-la a malmetre l'existència dels més febles i necessitats és molt agre, trist i miserable.
El de botxí és l'ofici més abominable de la humanitat. Ningú no obliga Boi Ruiz a fer el que fa. Ho fa per sadisme? Ho fa perquè necessita els diners que cobra com a conseller per tal de mantenir la seva família? Ho fa per una recòndita frustració infantil? Ho fa per un tortuós sentit de la vanitat?
A tots ens agrada ser estimats i considerats pels nostres companys i per la gent que ens envolta. Boi Ruiz sap que, amb l'enorme mal que està provocant, és i serà per sempre una persona detestada per milers i milions de catalans. No m'agradaria ser a la pell de Boi Ruiz.
Si jo fos el conseller Boi Ruiz, em sentiria colpit pel dolor que causo en el col·lectiu de treballadors de la sanitat, abocats a la reestructuració i a l'atur.
Qui pagarà?
11 /10/2011 02:00 -
La situació és caòtica, estem en plena crisi, ens estan retallant en sanitat, no paguen les residències d'ancians, retallen els sous al personal sanitari, congelen les pensions, la xifra d'aturats va augmentant, ens tanquen plantes en hospitals, urgències en CAP, els ajuntaments estan endeutats fins a les celles, algunes caixes estan en fallida i indemnitzen els seus directius amb xifres descomunals...; però als polítics no els importa, volen arribar a governar i ja estan en precampanya, prometent el que saben que no podran complir. És el que millor saben fer, mentir per assegurar-se les seves dues o tres pagues vitalícies. El dolent és que aquesta lluita costa diners, i m'agradaria saber qui els finançarà aquesta vegada, ni els bancs ni les constructores tenen liquiditat per fer-se càrrec del cost de les campanyes.
Salut deixa de pagar els tractaments de fertilitat en centres privats de Catalunya
 11 octubre 2011 14:00
La Generalitat de Catalunya ha decidit deixar de pagar els tractaments de fertilitat que es realitzen en clíniques privades de Catalunya, el que representarà un estalvi pròxim als 9 milions d'euros anuals, han confirmat a Europa Press fonts de la Conselleria de Salut.
Com ha avançat TV3, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va pagar durant l'any passat un total de 6.464 tractaments d'aquest tipus en centres privats, si bé una mateixa dona pot sotmetre's fins a tres cicles.
El CatSalut, amb data 30 es setembre, ha decidit no prorrogar un conveni que portava vigent des del 1997, han explicat les mateixes fonts, si bé existeixen tres hospitals públics que seguiran oferint aquest servei a Catalunya, l'Hospital Clínic, el Sant Pau i el Vall Hebron, els tres a Barcelona.
Respecte dels 6.500 tractaments que realitzen les clíniques privades, els centres públics realitzen una mitjana de 1.000.
Salut ha precisat que aquelles parelles que ja han iniciat un procés el completaran sense problemes i no hauran d'abonar el cost dels medicaments, tot i que aquells que ho iniciïn hauran de pagar-ho de la seva butxaca a partir d'ara.
Asseguren que seria "inassumible" una nova retallada
La patronal d'hospitals demana la seva part del pastís si Boi Ruiz elimina serveis de la sanitat pública
Treballadors sanitaris, metges, La Vanguardia, l'oposició ... i ara també, encara que de manera suau, els seus socis de La Unió. Boi Ruiz també ha escoltat crítiques de la patronal que va presidir, encara que sobretot li han llançat un missatge: aquí hi són per recollir el que la sanitat pública no pugui pagar.
La Unió ha presentat l'informe 'Repensant el model sanitari' i, en la roda de premsa, el seu president, Manel Jovells, ha assegurat que la retallada del 10% de 2011 és el màxim "assumible" i que l'actual sistema no pot tolerar més tisores el 2012. Per si de cas, si el pressupost segueix decreixent, demanen la seva part del pastís.
La Unió ha presentat un informe que conté un centenar de propostes per millorar el sistema sanitari, entre les quals hi ha limitar la cartera de prestacions sanitàries i mantenir les estrictament necessàries, prescindint, per exemple, de certs tractaments com els de fecundació 'in vitro'.
Tant Jovells com la directora general de La Unió, Helena Ris, han defensat que les prestacions necessàries estiguin garantides pel sistema públic, i que la podologia de Primària, per exemple, es derivi a mútues privades, en funció de la renda del pacient.
En aquesta línia, la patronal ha rellançat el debat del copagament sanitari per a fàrmacs i serveis també en funció de la renda, en observar que un medicament podria deixar de preu per a un pensionista amb renda alta, i un pacient en actiu podria pagar més del 60% de la recepta de la Seguretat Social.
"No podem pagar-ho tot sempre", ha asseverat Jovells, que ha cridat a posar damunt la taula el binomi eficàcia-costos.
Més recursos, menys expectatives
L'objectiu d'ambdues propostes passa per aportar més recursos al sistema sanitari, i delimitar les expectatives infinites de "tot és universal i és gratis" sobre el sistema sanitari públic, el 84% activitat hospitalària i 92% sociosanitària suporta l'àmbit concertat.
"Cal millorar el sistema de finançament de la sanitat" perquè els diners que es destinen són dels més baixos a nivell europeu, ha instat Ris, que ha demanat més corresponsabilització dels ciutadans i ha rebutjat l''euro per visita' com fórmula per dissuadir l'excés de demanda i generar ingressos.
100 propostes per millorar el sistema sanitari català
La Unió Catalana d'Hospitals ha fet aquest dilluns 100 propostes per preservar i enfortir el sistema sanitari català. Entre altres mesures reclamen que es limitin les prestacions sanitàries i s'obri de nou el debat de copagament sanitari en funció de la renda. Creuen fer més retallades sense repensar el model seria un error.
ICV alerta que el Govern no presenta els pressupostos per "amagar les retallades"
Ortiz considera que l'executiu té "segrestats" els comptes del 2012 per interès electoral de CiU
11/10/2011 16:46 La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha qualificat de "greu incompliment" i "irresponsabilitat" que el Govern no hagi presentat aquest dilluns 10 d'octubre els pressupostos de la Generalitat, després que l’oposició així obligués al Govern amb una resolució parlamentària en el debat de política general. "Això és un clar exemple de l'autoritarisme i la prepotència d'aquest Govern de CiU", ha assenyalat Ortiz. "El full de ruta del Govern, on assignarà les prioritats, està segrestat en funció dels interessos de CiU perquè vol amagar les retallades i les veritats d'aquests pressupostos fins a les eleccions del 20-N", ha criticat amb duresa la portaveu d'ICV.
"Creiem que al Govern de CiU li fa por presentar els pressupostos perquè veu que la gent està tipa i cansada amb les amenaces de retallades", ha continuat Ortiz, que assegura que la gent "voldrà castigar les retallades a les urnes". Una opció de la qual és partidari del candidat d'ICV a les eleccions generals, Joan Coscubiela. "Si el Govern no respecta la resolució del Parlament que l'obligava a presentar avui els pressupostos de la Generalitat el que està fent és deteriorant la qualitat de la democràcia a Catalunya", ha afirmat Coscubiela, que considera "evident" que la decisió de no presentar els pressupostos del 2012 "és la millor manera d'amagar les retallades previstes pels propers anys".
Duran i Chacón, responsables de "buidar la caixa"
"Per tant, una bona manera d'impedir que les retallades del futur siguin encara més dures és que el 20-N la ciutadania enviï un missatge molt clar al Govern", ha demanat el candidat d'ICV. "Que voti en contra de les retallades i de qui les aprova", ha puntualitzat Coscubiela, que també ha tingut paraules crítiques per la picabaralla entre el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, i la candidata del PSC, Carme Chacón, pel pacte fiscal. "Critico que facin veure que es barallen per veure qui presenta una millor proposta per aconseguir recursos per a Catalunya quan són els responsables durant 8 anys d'haver buidat la caixa de la fiscalitat", ha apuntat Coscubiela.
El candidat d'ICV ha enumerat rebaixes d'impostos avalades per Chacón i Duran com la desaparició de l'impost del patrimoni, l'impost de successions o un tractament de les rendes altes "absolutament desfiscalitzador". "Més que la discussió sobre pacte fiscal és dir on aconseguirem els recursos necessaris per evitar les retallades i mantenir els drets socials i laborals dels treballadors", ha finalitzat Coscubiela.
| |
|
11 de octubre de 2011
ALIANÇA PARTICIPA EN LA "NOCHE DEL BÁSQUET CATALÁN"
Aliança participa en la “Noche del Básquet Catalán” celebrada en La Salle de Barcelona, durante la cual se otorgaron las tradicionales distinciones, premios, medallas y reconocimientos a entidades y personas relacionadas con el Básquet Catalán.
El evento, presidido por primera vez por Joan Fa, Presidente de la Federación Catalana de Básquet, contó con la participación de Albert Marco, Director del Consejo Catalán del Deporte, Maite Fandos, 4ª teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, Jordi Subirana, de la Diputación de Barcelona, Eduard Portela, presidente de la ACB y Joan Ricart, representante de la UFEC. Además, asistieron Aliança, El Corte Inglés, Viatges Bétulo y EFA.
Durante la jornada, que este año celebraba su 30ª edición, se dieron diferentes premios a personas estrechamente vinculadas al Básquet en Catalunya, así como enseñas, medallas o reconocimientos a otras personalidades o entidades. Además, durante el evento se sortearon diferentes obsequios entre los asistentes, que entregaron los representantes de los diferentes patrocinadores de la Federación Catalana de Básquet. En nombre de Aliança, entregó el premio Joaquín Gómez, director comercial de la mutualidad.
A pesar del contexto económico, el Presidente de la Federación Catalana de Básquet, Joan Fa, resaltó que la entidad sigue creciendo en número de federados y que trabaja para ofrecerles el mejor servicio en su desarrollo deportivo.
La participación en este evento, así como el patrocinio de la Federación Catalana de Básquet muestran, una vez más, la apuesta de Aliança, primera mutualidad de Cataluña, por el deporte de base, consciente de que esta es la mejor forma de fomentar los hábitos de vida saludables.
|
Metges i malalts ofegats per les retallades
L’esforç i la dedicació dels metges i infermeres de la sanitat pública catalana han impedit fins ara que la substancial retallada pressupostària que la Generalitat ha aplicat a hospitals i centres d’assistència primària (CAPs) deixi seqüeles irreversibles en els malalts. Gairebé tots treballen, sense cobrar, fora de l’horari que se’ls ha marcat. D’una altra manera, deixarien d’atendre persones que no poden esperar, expliquen. La sobrecàrrega de treball que assumeixen en unes condicions de progressiva reducció de llits, quiròfans i material no compta amb suport oficial.
EL PERIÓDICO entrevista tres metges i tres malalts afectats per la tisorada:
Núria Vallejo: “Si et ve a veure algú amb càncer, el veus fora d’horari”
És cardiòloga, responsable de diagnosticar amb ecografies i altres proves d’imatge les causes de l’ofec d’un cardiòpata, la fortalesa de les seves vàlvules o les seqüeles d’un infart en el múscul miocardi. També observa el cor dels malalts de càncer que han d’iniciar una quimioteràpia, per veure si podrà resistir tanta toxicitat. Res d’això pot patir demores de fins a sis mesos, però és el que està passant al seu servei, explica, excepte amb els pacients que cita fora de la seva jornada laboral. «Si et ve a veure una persona amb càncer perquè ha de començar químio no li pots dir que s’esperi que li toqui: la veus fora d’horari», explica. La majoria d’ecografies cardíaques que han estat programades per d’aquí a més de tres mesos, les està resolent fora de la seva jornada laboral.
Damián Infante: “Ara programem biòpsies infantils amb 6 mesos d’espera”
Té 66 anys i exerceix a la Vall d’Hebron des que en tenia 23, és a dir, ha passat per tot. És responsable de gastroenterologia pediàtrica a l’àrea maternoinfantil, servei que, entre altres coses, ha de descartar «abans d’un mes» d’haver visitat el nen -amb una biòpsia digestiva- si les abundants diarrees i la gran desnutrició que pateix signifiquen que és intolerant al gluten. «Ara, programem aquestes biòpsies amb sis mesos d’espera», explica
Pedro López de Castro: “Això de treballar gratis ja ho fem tots cada setmana”
És cirurgià toràcic, especialitzat en extirpació del càncer de pulmó, una operació que, fins fa dues setmanes (quan encara regien al seu hospital les limitacions quirúrgiques de l’estiu), realitzava més enllà del límit de demora: gairebé dos mesos després que el pacient hagués estat informat de l’existència del tumor. «El càncer de pulmó dóna pocs símptomes i gairebé sempre es diagnostica molt tard, quan ja no és possible ni operar -explica-. Els malalts que m’arriben han tingut la sort d’escopir una miqueta de sang, o d’agafar una pneumònia amb la qual s’ha descobert que hi havia alguna cosa més. La seva cirurgia no pot esperar mai». I aquí hi intervé el factor humà: «Operes els caps de setmana, a les tardes, a l’hora de dinar… Això de treballar gratis, en temps lliures, ho fem tots cada setmana».
Valentino Valenti. “Sort que no em poso malalt gaire sovint”
Unes simples pigues poden derivar en un càncer de pell, així que és millor visitar el metge per descartar qualsevol risc. Això va pensar Valentino Valenti, de 39 anys, quan va veure que dues pigues del braç no tenien bon aspecte, i per això el mes d’abril passat va anar al CAP del passeig de Sant Joan de Barcelona buscant respostes. El van derivar a un dermatòleg i, quan va anar a agafar cita amb l’especialista, es va emportar el gran desengany: no el visitarien fins a finals d’octubre. I perquè l’espera fos més amena, un estiu al davant i les ganes d’anar a la platja.
José Sánchez: “M’espera una mort lenta mentre m’ofego”
El cor de José Sánchez, de 79 anys, s’apaga. Té una artèria dilatada i necessita que li canviïn una vàlvula. L’operaran a l’Hospital de Sant Pau, així l’hi han confirmat els metges, però no sap quan. De moment, li han dit que «en un període estimat de dos mesos» rebrà una trucada per fer-se la revisió prequirúrgica. «Llavors, ¿quant hauré d’esperar que m’operin?», es pregunta resignat al saló de casa seva, al mateix temps que indica que no pot estar pendent del telèfon cada dia. «M’espera una mort lenta mentre m’ofego», assegura, ja que al fer esforços el seu cor s’esgota fàcilment i li costa respirar.
Pere Crosas: “Encara puc llegir, però no deixo de perdre visió”
És l’operació més freqüent i requereix un postoperatori mínim, però a Pere Crosas, de 87 anys, fa nou mesos que se li ennuvola la visió de l’ull dret per culpa d’una cataracta. El dia 25 de gener passat va anar a l’Hospital General de Vic per realitzar una visita rutinària. Però li van confirmar la malaltia i, com ja havia passat amb l’ull esquerre, els metges li van dir que s’havia d’operar. El dia 30 del mateix mes va entrar en la llista d’espera, on encara és. Fart de la demora, el 19 d’agost va enviar una carta de queixa al Servei Català de la Salut (CatSalut). El 13 de setembre va rebre una resposta clara: l’informaven que, segons el director assistencial del servei d’oftalmologia de l’Hospital de Vic, entraria al quiròfan el trimestre vinent. És a dir, 11 mesos després que els metges li diagnostiquessin la cataracta.
Objectiu: salvar el sistema de salut
Qualitat, equitat i universalitat defineixen el model que tots els consellers voldrien preservar més enllà de la crisi
Per mantenir les actuals condicions cal prendre decisions que sovint depenen de Madrid
Els exconsellers escolten una de les intervencions de Boi Ruiz
El finançament sanitari depèn, com tantes coses, d'un pacte d'Estat
És urgent tractar el dèficit fiscal i esgotar la via dels impostos
Van fer-se càrrec de la cartera de Salut en moments ben diferents, però tots són molt conscients –i responsables, almenys de la part que els toca– que al llarg dels últims trenta anys el sistema sanitari públic català s'ha consolidat com un dels més equitatius i de més qualitat del món. Ara, però, els estralls de la crisi, la necessitat d'ajustar despesa i dèficit i la dràstica reducció dels ingressos fan trontollar un dels grans èxits del país.
En un context especialment delicat per al sistema sanitari, El Punt Avui ha aplegat cinc dels set consellers de Salut que han passat pels governs successius, amb la intenció que reflexionin sobre el futur d'un dels serveis públics que els ciutadans valoren més i que més tem perdre aquests moments.
Més enllà de les discrepàncies polítiques i ideològiques, el debat entre el conseller, Boi Ruiz; Marina Geli (consellera del 2003 al 2010, PSC), Xavier Pomés (2002-2003, CiU), Eduard Rius (1996-2002, CiU) i Ramon Espasa (1977-1980, PSUC) va partir d'un principi irrenunciable: hi ha qualitats inherents a un sistema que cal preservar. Equitat, universalitat i qualitat són el cor del model sanitari català i s'han de defensar per sobre de cap crisi.
Disposar de més diners
El problema és –i tots hi van tornar a coincidir– que tot plegat no es podrà garantir a mitjà i llarg termini si no hi ha més diners en la sanitat. Si la pregunta és d'on han de venir aquests diners, la cosa es complica: el futur, com en tants altres àmbits, depèn de les decisions que es prenguin –o no es preguin– a Madrid.
La necessitat d'un pacte d'Estat que garanteixi el finançament sanitari de manera estable, per tant, més enllà de la crisi, va ser compartida pels cinc consellers. “El primer que s'ha de posar sobre la taula és el dèficit fiscal de Catalunya”, va afirmar taxatiu l'exconseller Ramon Espasa. El dèficit ha fet que la despesa per càpita en salut a Catalunya enguany sigui de 1.207 euros.
La dada dels 1.207 euros és especialment indicativa del moment delicat que viu la sanitat. Mai abans no s'havia reduït la despesa sanitària per càpita, que al 2010 va ser de 1.364 euros. Tot i així, encara per sota de la majoria de comunitats autònomes de l'Estat (el País Basc supera els 1.700 euros, i Navarra i Extremadura se situen al voltant dels 1.600).
L'infrafinançament és un mal que el sistema sanitari català pateix des de molt abans de la crisi. Per això, el conseller Boi Ruiz va lamentar que en època de vaques grasses “s'hagin ajornat algunes reformes que haurien evitat el dèficit històric que arrossega el sistema”. Amb aquest plantejament, Ruiz va justificar la necessitat de fer ajustos: “Si no volem reduir prestacions, només queda tocar el personal i la farmàcia.”
“La sostenibilitat del sistema dependrà dels diners que hi vulguem o hi puguem posar”, va resumir l'exconsellera Marina Geli, que va subscriure la necessitat d'un pacte d'Estat per decidir, no només d'on han de sortir els diners per a la sanitat, sinó també per definir les prestacions que es financen. Precisament en aquest punt, Xavier Pomés es va mostrar partidari de revisar les prestacions que ofereix la sanitat pública. És una altra decisió que ens porta cap a Madrid, que és on es decideix en última instància el catàleg bàsic de prestacions per a les comunitats autònomes.
Però a Madrid, s'hi haurien de decidir més coses vitals per al futur del sistema. Per exemple, “si es fa una aposta per la fiscalitat per tal de destinar més diners a Sanitat”, com va apuntar Eduard Rius. Una possibilitat seria, per exemple, aplicar impostos finalistes sobre determinats consums (tabac, alcohol, etc.) que vagin a parar directament al finançament del sistema sanitari, com van insinuar Boi Ruiz i Ramon Espasa.
Però mentre la via d'apujar impostos o d'aplicar-ne de nous ni tan sols es planteja, l'ombra del copagament guanya terreny, tot i que només Pomés i Rius es van mostrar obertament partidaris de certes maneres de copagament, el conseller Ruiz es mantenia prudent, i Geli ho va descartar si abans no s'esgota l'alternativa prioritària dels impostos.
La unanimitat va tornar al debat a l'hora de lloar la qualitat dels professionals del sistema sanitari públic i l'esforç i responsabilitat que estan demostrant tot i viure en primera persona els efectes de la reducció pressupostària. El sector sanitari públic ocupava abans de les retallades més de 125.000 persones –només als centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) n'hi treballen 40.000–. Però en els últims mesos s'han perdut desenes de llocs de treball i els professionals han hagut de fer sacrificis salarials, alhora que denunciaven la pèrdua de qualitat assistencial. Marina Geli va ser molt rotunda: si els professionals estan enfadats és perquè estan pagant més que cap altre sector públic l' efecte de les retallades. Pomés també va afirmar que no es pot continuar carregant sobre els professionals sanitaris.
La possibilitat que els treballadors de l'ICS convoquin una vaga al mes que ve posa més difícils les coses a Boi Ruiz, l'únic dels consellers –amb la diputada Geli– que dijous feia cara de preocupat.
8 /10/ 2011
Les retallades s'estenen a empreses sense problemes
Els sindicats denuncien que firmes solvents redueixen plantilles aprofitant-se de la crisi
-
Durant la protesta es va llegir un manifest a favor del treball digne.
lleida Mig centenar de delegats sindicals de CCOO i UGT de Lleida es van concentrar ahir a la capital del Segrià per celebrar el Dia Mundial del Treball Digne i van denunciar que les polítiques laborals i de retallades del Govern i de la Generalitat de Catalunya "posen en perill" els drets dels ciutadans.
A més, el secretari general de Comissions Obreres a Lleida, Josep Maria Baiget, va constatar que les empreses que millor estan trampejant la crisi "també s'estan apuntant" a les polítiques de retallades de sous i de drets laborals, i va culpar d'aquesta circumstància les mesures d'austeritat que apliquen les administracions públiques.
Baiget va explicar que el Dia Mundial del Treball Digne és un "contrapès a les polítiques de retallades en despesa social i també en drets, com el de la negociació col·lectiva o de tindre una protecció social", de manera que es perd qualitat a l'escola i la sanitat públiques, unes mesures que, segons va denunciar, "han estat dissenyades perquè la classe treballadora s'hagi de buscar alternatives a l'escola i la sanitat privades".
Per la seua part, la secretària general d'UGT a Lleida, Rosa Palau, va explicar que "no s'ha de treballar a qualsevol preu", i va justificar que la reivindicació d'un treball digne ha de ser més "palpable" que mai davant de les "insultants" indemnitzacions que reben alguns banquers. A més, Palau va advertir que els sindicats seguiran actius fins i tot per negociar "mesures que s'adeqüin a la situació actual", però "sense perdre la dignitat".
A la sanitat també hi ha d'altres professionals
08/10/11 02:00
Per a qui no s'ho hagi plantejat mai, i ja que la sanitat és tant el plat del dia, cal pensar que la sanitat, sigui pública o privada, la formen molts altres professionals, a part dels metges. Aquests professionals també senten la crisi, i molt, quan els retallen el sou, quan han de treballar més per la manca de substitucions o de renovacions de contractes de treball.
A davant i/o a darrere d'un metge també hi ha d'altres professionals que, amb més o menys estudis (això no importa), són igual d'importants que els metges a l'hora d'atendre un usuari.
Perquè una visita mèdica o una operació quirúrgica es puguin dur a terme calen moltes fases pre o post del tot necessàries: la programació d'una visita, l'atenció a l'usuari per part del personal d'infermeria, les proves complementàries que fan tècnics diversos, l'atenció als familiars, la neteja, el funcionament de maquinària i d'instal·lacions, la documentació administrativa, la preparació dels menjars, les compres del material...
Els usuaris de la sanitat són atesos directament o indirectament per molts professionals: personal administratiu i d'infermeria, portalliteres, personal de neteja, de cuina, de logística, personal de porteria i telefonia, tècnics de laboratori i de radiologia, personal de farmàcia, d'informàtica, personal subcontractat i alguns que m'hauré deixat i m'hauran de perdonar.
La sanitat la formem molts professionals que, en primer lloc, som persones, encara que en temps de crisi només siguem números d'euros a sobre d'una taula d'un despatx.
Els sanitaris ja hem dit prou
08/10/11 02:00
- Els professionals de la sanitat hem dit prou! No som nosaltres els que hem portat el país a la ruïna. El Sr. Montilla és qui ha deixat un forat de 8.352 milions d'euros a les finances catalanes. I, en comptes de portar-lo als tribunals, seguim pagant-li un sou vitalici de 160.000 euros anuals. Ens neguem a acceptar que ens rebaixin el sou (per segona vegada) quan els veritables culpables han quedat exonerats de respondre davant la justícia per la seva nefasta gestió. I si els del PSC no tenen pressa per cobrar el fons de competitivitat de 1.400 milions d'euros, doncs que no cobrin de la Generalitat fins que ens pagui el govern central. Els polítics han d'entendre que governar exigeix responsabilitat, és a dir, respondre per les decisions presses. Sigui valent, Sr. Mas, i deixi de pagar els qui realment no s'ho mereixen, potser llavors sí que començaran a pensar en el bé dels catalans i no els interessos del partit.
- El futur del sistema de salut, demà a debat a El Punt Avui
- El diari reuneix tots els consellers de Salut de Catalunya dels últims 30 anys per debatre el futur de la sanitat
Coincideixen que cal preservar-lo, que és identitat del país, però discrepen del mètode
08/10/11 02:00
El sistema de salut de Catalunya és un senyal d'identitat del país i cal preservar-lo i fer un esforç per mantenir-lo. És la coincidència i alhora demanda unànime que tots els consellers de Salut de Catalunya han fet públic durant un debat sobre el futur de la sanitat organitzat per El Punt Avui, i que demà reproduirem a les pàgines del diari de manera exhaustiva.
El debat sobre el model sanitari, el seu finançament, el malestar dels metges i infermeres, l'ús que en fem els ciutadans i l'abast de la retallada reflectirà l'abast de la refundació actual que afronta el sistema, des que el 1977 Catalunya va assumir les competències en l'àmbit sanitari. El Punt Avui ha reunit el conseller Boi Ruiz i els seus antecessors, de tres formacions polítiques diferents, però amb un comú denominador: la necessitat de preservar el nivell d'atenció assistencial actual i aconseguir un finançament més sostenible.
Les reflexions de Ruiz, i de Marina Geli, Xavier Pomés, Eduard Rius i Ramon Espasa es llegiran demà en aquest diari. Només va faltar a la convocatòria l'actual alcalde de Barcelona i conseller de Salut des del 1988 fins al 1996, Xavier Trias, que es va excusar per motius d'agenda, va mostrar la seva predisposició a participar en el debat sobre el futur de la sanitat. No hi va ser Josep Laporte, conseller del 1980 al 1988, mort el 2005, però sí els membres del seu equip que després van esdevenir consellers.
El restaurant 7 Portes de Barcelona va acollir la trobada, distesa, però de gran solvència, en què els més experts en la gestió del sistema de salut català van posar sobre la taula la necessitat d'afrontar el finançament i les prestacions de la sanitat catalana coincidint amb el pitjor moment de la crisi.
El conseller Ruiz va agrair la pluja d'idees i les propostes per tirar endavant una reforma que l'enfronta ara als professionals de la sanitat, uns metges i infermeres que han dut Catalunya a disposar d'un servei capdavanter al món, i que ara perilla per l'estretor pressupostària, i que necessita canvis estructurals per poder mantenir-lo. La diagnosi l'exposa demà El Punt Avui.
Tots duen la lliçó ben apresa, ja que Ramon Espasa (PSUC), conseller des del 1977 fins al 1980, és membre del comitè d'ètica de Bellvitge, malgrat que ja està jubilat. Eduard Rius va ser-ho del 1996 al 2002 i actualment dirigeix la gestió hospitalària d'Acciona a l'Estat i l'estranger, raó per la qual va fer escala a Barcelona per assistir al debat en un viatge aeri de retorn a Madrid, on treballa i resideix. El seu successor, Xavier Pomés, va ajornar unes hores un viatge a Colòmbia per assistir al debat, ja que actualment dirigeix els hospitals a l'estranger de l'orde de Sant Joan de Déu. Marina Geli va analitzar la situació amb l'actual i als antics consellers de CiU, sense que la discrepància política els fes perdre la capacitat d'anàlisi. Les reflexions, demà a El Punt Avui.
El personal del CAP de Sort talla la C-13 com a protesta contra les retallades a la sanitat pública
Els professionals afirmen que treballen ‘amb serveis mínims cada dia’
Els Centres d'Assistència Primària que integren la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu han realitzat diferents concentracions aquest dijous per mostrar el seu desacord amb les retallades que està patint el sector. El personal del CAP de Sort ha tallat durant deu minuts la carretera C-13 al seu pas per la localitat.
El personal del CAP de Sort ha rebut el recolzament d'usuaris durant la tallada de carretera.
Durant aquest temps, els professionals ha aprofitat per informar als conductors dels vehicles aturats de la situació que pateixen. Maria Àngel Torras, delegada de CCOO a l'Alt Pirineu i Aran, ha afirmat que ‘treballem amb serveis mínims cada dia’. Dels deu metges i deu infermeres que hi havia al Pallars Sobirà s'ha passat a vuit metges i vuit infermeres per cobrir tres territoris de guàrdies diferents.
Els metges, infermeres i personal administratiu del CAP de Sort han rebut el recolzament d'una vintena d'usuaris durant els deu minuts que ha durant el tall de carretera. Aquest seguit de mobilitzacions simultànies s'han fet davant de la impossibilitat de desplaçar-se a les manifestacions convocades a les principals ciutats catalanes.
Maria Àngels Torras ha explicat que la situació del CAP de Sort es repeteix a la resta d'àrees bàsiques del Pirineu com Oliana, Tremp o Pont de Suert. Al Pallars Sobirà hi ha vuit metges i vuit infermeres per cobrir tres territoris de guàrdies matí i tarda. Aquesta situació porta a que pràcticament un no es pot posar malalt ni anar de vacances, ha afirmat Torras.
Maria Àngels Torras ha reiterat que els serveis mínims són sis metges i sis infermeres i en són solament vuit treballant. Aquest fet porta a que permanentment estiguin en serveis mínims.
Les concentracions al CAP de Sort seguiran cada dimecres a les 14.00 hores davant del centre.
Sanitaris i personal dels CAP del Pirineu surten al carrer en protesta per les retallades
Aturades i talls de carretera davant dels centres d'atenció primària, que preveuen repetir cada setmana
Protesta davant del centre d'atenció primària de la Pobla de Segur, amb unes vint-i-cinc persones.
Desenes de treballadors dels centres d'atenció primària (CAP) del Pirineu van sortir aquest dijous al carrer en diversos actes de protesta simultanis, amb els quals van voler expressar la seua indignació per les retallades de la conselleria de Salut, que han portat a reduir la plantilla en gairebé un 10%, segons van explicar representants dels sanitaris i de la resta de personal.
A Sort, on els treballadors ja han portat a terme manifestacions anteriorment, van tallar la carretera C-13 durant deu minuts i van aprofitar l'aturada del trànsit per informar els conductors de la situació del servei sanitari amb motiu de les retallades. La delegada de CCOO en aquesta matèria al Pirineu, Maria Àngels Torras, va dir que "treballem amb serveis mínims cada dia". Dels 10 metges i les 10 infermeres que hi havia al Sobirà s'ha passat a vuit metges i vuit infermeres per cobrir tres territoris de guàrdies diferents.
Sanitaris i la resta del personal van rebre el suport d'una vintena d'usuaris del CAP de Sort durant els deu minuts d'aturada que van protagonitzar. Torras va afegir que la situació actual comporta que difícilment els treballadors no puguin permetre's una baixa per malaltia o vacances. Va avançar que les protestes seguiran cada setmana. També seguiran al CAP del Pont de Suert, on els treballadors es van mobilitzar a la mateixa hora (la setmana que ve ho faran dimarts, un dia abans del Pilar, dia festiu).
La presidenta de la junta de personal sanitari del Pirineu, Maria Josep Badia, va explicar que la regió sanitària del Pirineu compta amb 200 treballadors, quan "n'hi havia 220 abans de les retallades", que han consistit principalment en contractes no renovats i baixes per cobrir, "fins i tot les maternals, que es prolonguen fins a sis mesos". Al CAP del Pont, va afegir, "no hi ha pediatre, només consultes dos dies a la setmana" d'un metge procedent d'un hospital de l'àrea metropolitana. A més, "els equips de guàrdia s'han reduït a la meitat i només obren les vint-i-quatre hores els centres de Sort i del Pont perquè no tenen hospital", mentre que la resta (la Pobla, Esterri, Llavorsí i Oliana) només compten amb un metge i una infermera de guàrdia localitzada. Badia va afegir que el personal tem noves retallades, perquè "les que hi ha hagut, que no ens han comunicat, han sigut graduals".
Hospital de Sant Pau
D'altra banda, l'Hospital de Sant Pau es va afegir ahir a la proposta de vaga d'hospitals públics com l'Arnau
Geli proposa a Ruiz un acord però vol que pari de retallar
El conseller admet que és a “l'extrem” de tocar el cor del sistema però que estan “vigilants”
S'ofereix a negociar
08/10/11 02:00 -
Marina Geli va mantenir ahir un duel dialèctic al Parlament amb el conseller
“Amb tres mesos podem tenir un acord sanitari a Catalunya i, a partir del vinent, que hi sigui el govern de l'Estat, però no per escatimar recursos de salut.” L'exconsellera de Salut i diputada del PSC, Marina Geli, va interpel·lar ahir el conseller de Salut, Boi Ruiz, per la política pressupostària que aplica el departament i que, segons Geli, “toca el cor del sistema sanitari”, que havia gaudit d'un gran consens i orgull polític en els últims trenta anys. Geli va demanar al conseller que deixés de banda el discurs més econòmic per passar a tractar la problemàtica des del punt de vista sanitari, ja que, segons l'exconsellera, les mesures que s'estan aplicant “toquen el cor” del model sanitari català.
El conseller va arribar a admetre que “podríem estar situats a l'extrem de tocar-ne el cor, i en això hi estic d'acord, i per això estem vigilants i estem a l'aguait”. Tot i això, va demanar a Geli que admeti la falta de recursos econòmics que té el departament i que obliga a imposar retallades. “No negui la major”, va demanar-li, per iniciar les converses i els acords.
Ruiz va defensar els comptes i va assegurar que no s'aplica cap mesura extraordinària que no s'hagi explicat en comissió parlamentària. “No creem la incertesa que n'han de venir més”, va dir el conseller.
Tot i la duresa del discurs de Geli, l'oferta de col·laboració va ser rebuda cordialment per Ruiz. “Construïm el pressupost del 2012 conjuntament, construïm totes les mesures per fer aflorar diners, aquest no ha de ser un element de discussió política”, va dir.
L'ICS ha reduït un 6,5% el nombre d'operacions no urgents
Els vuit hospitals que gestiona l'Institut Català de la Salut (ICS) han fet 67.882 intervencions quirúrgiques no urgents entre el gener i l'agost. Aquesta xifra, facilitada ahir per l'empresa pública, suposa una reducció del 6,5% de l'activitat quirúrgica en relació amb el mateix període de l'any 2010. No obstant això, l'ICS puntualitza que les intervencions d'alta complexitat (trasplantaments, neurocirurgia, etc.) s'han incrementat, mentre que la cirurgia oncològica es manté estable respecte a l'any anterior, igual que les consultes externes. Els hospitals han fet 138.000 ingressos –un 4,5% menys–, la durada dels quals s'ha reduït un 3,2% i se situa en set dies de mitjana.
Concentració al Ple municipal en contra de les retallades a la sanitat |
| |
| S’aproven gràcies a PxC dues declaracions diferents en defensa de la sanitat presentades per una banda per PSC, ICV i CUP i per altra per CiU i PP |
|
|
 |
|
|
| |
|
|
|
Una vintena de membres de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme s’han concentrat aquest dijous dia 6 a la sala de plens on té lloc la sessió ordinària en protesta contra les retallades en la sanitat que ha anunciat el govern de la Generalitat. Manuel molina, com a portaveu de la Coordinadora, ha intervingut en el ple aprofitant les dues propostes de resolució que s’hi ha debatut, una presentada per PxC i l’altra promoguda pel PSC, ICV-EUiA i la CUP. En la seva intervenció, Molina ha carregat contra el departament de Salut al qual ha acusat de “cinisme” per voler retallar drets als treballadors i al mateix temps “culpar-los dels acomiadaments de companys”, i de voler degradar el sistema públic.
Pel que fa a les propostes presentades, han coincidit en reclamar una millora de la sanitat pública i a expressar el rebuig a les retallades que es volen aplicar, però tot i això, no ha estat possible consensuar una única declaració, i se n’han aprovat dues de diferents.
El regidor de la CUP, Xavier Safont Tria, i la regidora socialista Consol Prados, han coincidit en assenyalar que darrera les retallades hi ha el risc de desmantellar el sistema públic de sanitat. “La salut és un pilar bàsic de la cohesió social i no se’n pot fer negoci”, ha dit Safont Tria, suggerint altres mesures com ara la pujada dels impostos de successions o de societats o retallar en les despeses destinades a l’exèrcit o la monarquia”. Prados, per la seva banda, ha advertit també del risc de trencar la cohesió social: “Rere les retallades i ha rostres de ciutadans”, ha dit.
El portaveu del PPC, José Manuel López, que ha assegurat que tots “defensem el dret a tenir la millor sanitat possible”, ha presentat una proposta pròpia –conjuntament amb CiU- demanant a la Generalitat que no redueixi el pressupost destinat a l’Hospital de Mataró i que restableixi el nivell de qualitat dels serveis que s’hagin vist afectats per les retallades. A més, en la seva intervenció també ha dit que s’hauria de reduir l’aportació que es fa a TV3 o a Catalunya Ràdio o a les ambaixades que Catalunya té a diferents parts dels món com a mesura per estalviar i evitar les retallades a la sanitat.
Reclamar la millora del finançament
El portaveu de CiU, Quim Fernàndez, ha lamentat que en cap de les propostes de la resta de grups es mencioni res referit al model de finançament, un element que segons el nacionalista està lligat amb els problemes econòmics que pateix Catalunya i que han portar a aquesta situació. Fernàndez ha afegit que “defensors de la sanitat pública ho som tots però hem de demanar les millores del finançament que ens fan falta”.
Finalment, en les votacions s’han aprovat dues declaracions. La presentada per PSC, ICV i la CUP s’ha aprovat amb els vots a favor de PxC, mentre que CIU i el PPC hi ha votat en contra. La proposta alternativa del PPC i CiU –referida específicament als efectes de la retallada a l’Hospital de Mataró- ha obtingut el suport de PxC, la CUP s’ha abstingut i PSC i ICV-EuiA hi ha votat en contra. Per la seva banda, la proposta de PxC només ha aconseguit el suport del PPC, mentre que la CUP s’ha abstingut i la resta de formacions hi ha votat en contra.
|
|
| |
| |
La Generalitat ordena tancar cinc dies tots els hospitals públics
 La notícia la dona avui El Confidencial, en un artícle a la portada amb el títol “La Generalitat ordena cerrar cinco días todos los hospitales públicos”. Diuen els responsables polítics d’aquesta decisió que ho fan per estalviar perque “si no hi ha activitat, tampoc hi ha despesa”.
Ara ja no només no et pots posar malalt per les nits, ni els caps de setmana, ara durant cins dies qui estigui malalt, que s’aguanti i qui tingui operacions o proves o visites concertades, que es torni a començar el procés. I aquí no pasa res, marxem tots de vacances o millor quedem-nos tots tancats a casa al llit, perque si no fem cap activitat tampoc gastem res! Govern!
El Gobierno catalán quiere cerrar todos los hospitales públicos cinco días. Tendrá de tiempo desde hoy hasta el próximo mes de diciembre.
Los consellers de Sanidad y Educación de la Generalitat, Boi Ruiz e Irene Rigau
La orden parte del consejero de Salud, Boi Ruiz, y ha sido transmitida por el Instituto Catalán de Salud (ICS) a las direcciones de los centros. Al personal, se le obligará a tomar vacaciones durante esos días y los hospitales sólo funcionarán como servicio de urgencias. La medida, admitieron los responsables de gerencia, se hace para “ahorrar”, ya que “si no hay actividad, tampoco hay gasto”.
Manel Puigcercós, responsable de Comisiones Obreras (CCOO) del hospital Vall d’Hebron, el más grande de Cataluña, señaló a este diario que en este centro “se están desprogramando visitas externas y pruebas diagnósticas, como análisis de sangre, radiografías, etcétera. Además, a los pacientes no se les está dando otra cita, sino que el aplazamiento es sine die, lo que va a engordar aún más las listas de espera”. La dirección de Vall d’Hebron ya entregó por escrito a la junta de personal los días que sus trabajadores han de coger vacaciones: 21 y 27 de octubre, 9, 27 y 30 de diciembre.
Trabajadores del Vall d'Hebron de Barcelona pasan la noche en el interior contra los recortes.
Los empleados de este hospital celebraron ayer dos asambleas, una por la mañana y otra por la tarde, para discutir la situación tras los recortes que quiere aplicar el Gobierno de Artur Mas. “No hubo ninguna votación, sólo se plantearon los pros y los contras de una posible huelga”, señala Puigcercós. Los médicos, no obstante, sí votaron hacer huelga intermitente a partir del mes de octubre, aunque esperarán algunos días para ver si el ICS se replantea la propuesta de recortar aún más los salarios y de rebajar a la mitad la paga extraordinaria de Navidad.
 En Bellvitge, el cierre se producirá durante el puente de la Constitución, según manifestó a este diario Paloma de Lacalle, representante de la Confederación General del Trabajo (CGT). La decisión fue trasladada por el gerente a la junta de personal el pasado lunes. Pero, de momento, según reconoce la sindicalista, “se está desprogramando toda actividad”. Este sindicato denunció que la dirección no ha abierto 9 de las 15 unidades de hospitalización que se cerraron durante el verano, entre las que se encuentran traumatología, cirugía vascular y cirugía cardíaca. Además, asegura que por las tardes siguen cerrados 17 de los 25 quirófanos que tiene el hospital.
 En el hospital de Can Ruti, en Badalona, los médicos también apuestan por secundar un paro, pero el resto de personal no se ha manifestado al respecto todavía, según señaló a este diario Marisol Díaz, responsable de UGT en el centro.
En el hospital Arnau de Vilanova, de Lérida, los trabajadores acordaron celebrar  un referéndum el próximo día 14 para decidir si van a la huelga en protesta por los recortes. “Hay colectivos que están a favor y otros que están en contra. Por tanto, que sea la gente la que decida”, señala a este diario Anna Ariño, responsable de CCOO del hospital. Y subraya que una gran parte del colectivo tiene sueldos que van de 1.000 a 2.000 euros. “Si ya nos lo recortan y encima nos quitan la mitad de la paga de Navidad, hay gente que no puede permitirse que le descuentes también días de huelga”. Los médicos, sin embargo, votaron casi por unanimidad secundar paros intermitentes en las asambleas que convocó el Sindicat de Metges de Catalunya (MC).
Ariño es crítica con la postura de la Generalitat. “Que recorten de otros sitios. Podrían eliminar la duplicidad de administraciones, por ejemplo. O incluso racionalizar el propio sector sanitario -explica-. Pero, en realidad, CiU siempre había querido deshacerse de la sanidad pública. Ya cuando gobernaba concertaba con muchas clínicas privadas tareas de la red pública de hospitales. Y ahora ha visto el momento y va a saco a desmantelarla”.
En el Hospital de Sant Pau, a pesar de que no pertenece al ICS, 
la plantilla aprobó ayer adherirse a la posible huelga del sector. Este centro presentó un expediente de regulación de empleo que prevé la suspensión de contrato por 15 días para más de 1.400 trabajadores y de 15 meses para otros 63. Además, acordó cerrar las consultas externas los viernes y reducir drásticamente la radioterapia y la medicina nuclear. El 14 de octubre, los trabajadores realizarán actividades de concienciación y acamparán de nuevo en el recinto, como el pasado viernes. El día 15, se concentrarán con los indignados en la plaza de Cataluña.
Mas-Colell calienta la jornada
Manifestación contra la precariedad laboral en Barcelona.
Los sindicatos catalanes mayoritarios reunieron ayer a varios miles de personas en el centro de Barcelona para protestar contra los recortes, con motivo del Día Mundial del Trabajo Digno. Los secretarios generales de CCOO y de UGT, Joan Carles Gallego y Josep Maria Álvarez respectivamente, coincidieron en vaticinar un “otoño caliente si el Gobierno sigue con su política de recorte y sus provocaciones”. Es sólo el aperitivo de lo que se avecina, porque el Ejecutivo está dispuesto a meter la tijera donde sea. Incluso el consejero de Economía, Andreu Mas-Colell, declaró ayer a la televisión pública catalana que se tomarán todas las medidas precisas.
“El sistema público está dimensionado más allá de nuestros ingresos”, por lo que “se han de ajustar también las compensaciones salariales”. Y manifestó que su intención es dejar los salarios al nivel del 2007 y suprimir la paga extra de diciembre. El Gobierno anunció hace unos días que los 350 altos cargos de la Administración no cobrarán este año la paga de Navidad, aunque el consejero estudia también eliminar la de junio del año que viene. Además, no descarta echar mano de privatizaciones de empresas (como la concesionaria Tabasa o Aigües Ter Llobregat) para hacer caja.
Los sindicatos, por su parte, se le echaron encima. “Lo que tiene es un desprecio absoluto por la negociación. Una de las obligaciones que tiene el consejero es negociar con los representantes de los trabajadores y nosotros nos enteramos de lo que pretende por la televisión. Democráticamente, eso es inadmisible. Legalmente, es reprochable. Desde el punto de vista del consumo, es un desastre. Mas-Colell se equivoca con este desprecio a los empleados públicos. Quiero pedir al presidente de la Generalitat que ponga orden y que cumpla la ley.
Está muy bien que el Gobierno recorte su paga, pero también habría que ver si les afecta igual que a los empleados de la función pública, porque los altos cargos cobran 5.000 euros mensuales y algunos trabajadores públicos se sitúan en torno a los 1.000”, criticó más tarde Josep Maria Álvarez, líder ugetista. El consejero dejó claro poco después, en los pasillos del Parlamento, que cualquier recorte se negociará con los agentes sociales pero sus palabras en la televisión fueron contundentes: los salarios son “la única cosa que se puede tocar. Me gustaría decir que no se pueden tocar, pero se han de tocar”.
Ruiz admet que som a prop de tocar “el cor” del sistema sanitari
El PSC s'ofereix al Govern per pactar els pressupost sanitari de l'any vinent
 El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha admès avui al Ple del Parlament que es podria estar a “l'extrem” de “tocar el cor del sistema sanitari”. Ruiz s'ha expressat així després que l'exconsellera del ram, Marina Geli, hagi acusat el conseller d'amenaçar els fonaments del sistema.
La diputada del PSC, tanmateix, ha estès la mà al conseller a fi d'aconseguir un acord sobre el sector de cara a la negociació dels pressupostos de 2012, invitació que aquest ha agraït després de demanar que s'abaixi l'alarmisme.
En una tibant interpel·lació parlamentària, Geli ha volgut pronunciar-se per primera vegada sobre la gestió de Ruiz. Com a punt de partida, l'exconsellera li ha proposat recuperar l'informe Vilardell 2010.
El conseller, que ha insistit que ha complert amb el guió pressupostari que va presentar en un inici, ha acollit la invitació de pacte de Geli, encara que considera que aquesta petició no ha estat coherent "amb els comportaments de tota l'oposició".
Els metges preveuen anar a la vaga si les retallades de Catalunya s'estenen a la resta d'Espanya
La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) assegura que Catalunya ha arribat ja a "una situació crítica" per les retallades sanitàries, que podria generalitzar-se a la resta d'Espanya després de les eleccions del 20 de novembre.
Davant d'aquesta situació, proposen als facultatius un decàleg de bones pràctiques que eviti el deteriorament de la qualitat assistencial. No descarten convocar vagues o mobilitzacions si la situació empitjora, però serien per al febrer de 2012.
Així ho ha manifestat el secretari general de CESM, Patrici Martínez, per a qui el Govern "s'ha passat de frenada" en intentar posar solució al deute que han trobat en la sanitat.
Aquesta situació, diu, s'està començant a donar també a la resta de les comunitats governades pel PP i podria ser "extrapolable a tot Espanya a partir del 20 de novembre".
Segons Martínez, els sindicats mèdics "no permetran que, per aquestes retallades, el Sistema Nacional de Salut es converteixi en un sistema tercermundista, després d'haver estat el cinquè millor del món"
La retallada en els pressupostos catalans de 2012 serà inferior al 10%, segons Mas-Colell
El conseller veu "impossible" que es presentin abans del 10 d'octubre
Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 experimentaran una retallada inferior al 10% de 2011, ha avançat el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.
En una entrevista de TV3 recollida per Europa Press, ha explicat que els nous ajustos previstos per al 2012 no seran "en la mateixa magnitud, no serà del 10%, serà de menys".
Amb tot, ha evitat precisar més, ja que encara s'estan elaborant els comptes del pròxim any.
Respecte a la demanda de l'oposició que es presentin abans del 10 octubre, Mas-Colell ha afirmat que "és impossible", i ha demanat comparèixer al Parlament per explicar-ho.
En aquest sentit, ha argumentat que la llei de 2002 que fixa aquest termini no s'ha complert mai des d'aleshores --en el 1980 va ser l'última vegada que uns pressupostos catalans es van presentar abans del 10 d'octubre--, i que fins ara ningú havia donat explicacions al Parlament.
Ha afirmat que els pressupostos es presentaran quan estiguin preparats, i confia en no haver de prorrogar els d'aquest any, tot i que tampoc ha augurat complicacions especials si es donés el cas.
2012 DIFÍCIL
Mas-Colell ha considerat que l'evolució del món i de l'economia europea no permet ser optimista, i que "el clima general no indica que l'any 2012 sigui l'any de la recuperació".
En aquest context ha situat el "gest simbòlic" d'eliminar la paga de Nadal d'aquest any als alts càrrecs de la Generalitat, que significaria un estalvi d'1,8 milions d'euros que es destinaran a reduir el dèficit, que ha de passar del 3,86% del PIB de finals del 2010 al 2,66% a final d'aquest any, fet que suposa abonar 2.600 milions.
"Es deriva que el 2012 no serà un any que pinti bé; l'entorn europeu és molt preocupant i ens afecta molt, i aquest gest simbòlic també posa sobre la taula que no hi ha coses sagrades i que el procés d'ajust en el qual estem pot tocar i ha de tocar coses tan importants com les compensacions econòmiques per la feina que fem", ha exposat.
El conseller ha advocat per fer retallades repartides "de manera proporcionada" entre tot el sistema públic per tal d'arribar a una alineació dels ingressos i salvar llocs de treball.
"Són coses petites que van sumant", ha defensat, i alhora ha considerat impossible no tocar salut i educació, perquè són els àmbits que més despesa concentren, i tot i així se'ls estan plantejant menys retallades que a altres sectors, com a les universitats.
Ha asseverat que els ajustos en salut i educació "són factibles i no són dramàtics ni pel que fa referència al servei ni a les compensacions salarials. S'ha d'ajustar tot, i mínimament les compensacions salarials"
Nova protesta contra la tisorada sanitària avui abans del Ple
La Coordinadora en defensa de la sanitat pública es reuneix amb els responsables de l’Hospital de Mataró
 07octubre 2011
Les protestes a reacció de les retallades en sanitat pública no cessen. Aquest vespre, abans del Ple Municipal que se celebra a l’Ajuntament hi ha convocada una concentració per part de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró-Maresme. La concentració, a les 19h, es fa en motiu del debat previst al Ple de diferents mocions sobre la tisorada pressupostària de la Generalitat al sistema sanitari públic. La mateixa Coordinadora prendrà la paraula dins el Saló de Sessions en el citat punt de l’ordre del dia per fer palesa la seva oposició als plans de retallar aquests serveis. 
En la intervenció que un portaveu de la Coordinadora llegirà s’assegura que “El Sistema Públic de Salut a Catalunya és un dels millors del món en eficiència i qualitat i el defensem amb el seu caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida”. Es denuncia que la Generalitat té “l’objectiu de desmantellar el nostre Sistema de Salut i convertir el dret a la salut de tothom en un privilegi d’uns quants” i parla de “cinisme” per qualificar les últimes demandes del Conseller al personal de l’ICS. La Coordinadora recorda que “els serveis públics com la sanitat no són gratuïts ja que els hem pre-pagat amb el nostre treball i els nostres impostos” i anteposen a les retallades socials una diferència en la recaptació d’impostos: “la reducció del dèficit públic es podria haver aconseguit tant sols revertint les enormes rebaixes d’impostos que han beneficiat les rentes superiors”, asseguren.
Sanitat ‘manos tijeras'
07/10/11 02:00 -
Es diu que a la vida s'han de complir tres objectius: amor, diners i salut; deixant a part el mític sexe, drogues i rock'n'roll. Doncs sembla ser que ens volen retallar el tercer aspecte.
El tema de les famoses retallades afecta gairebé tots els sectors que dominen el govern. Però, dic jo, no hauria de ser l'àmbit de la sanitat un dels últims a contemplar l'opció de retallar? Per desgràcia tots, i quan expresso tots significa tots, amb totes les lletres del monosíl·lab, hem de patir aquesta desgràcia, que no té un altre nom.
Tothom sap que, ens agradi o no, hem de passar hores i hores als hospitals, a urgències. Si no és per un mateix, per afecte d'acompanyant.
Així doncs, no entenc com els alts càrrecs no discerneixen sobre la gravetat de l'activitat per la qual estem lluitant. No es tracta d'una broma, per si així algú ho creu. Amb la sanitat no és que no s'hi pugui jugar, sinó que no s'hi ha de jugar.
Al Gran Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans hi apareix la definició de “salut” de la següent manera: “Estat de l'organisme lliure de malalties.” Així doncs, què se suposa que la població ha de fer quan estigui ocupada de malalties i a més a més lliure de recursos sanitaris?
No signeu, no signeu", cridaven els concentrats a la seu de l'ICS
Els sindicats sanitaris, entre l'espasa d'unes bases radicalitzades i la paret de l'ICS
07/10/2011 18:02
X. Prera.- El conflicte a l’ICS està enquistat, i cap dels dos bàndols sembla disposat a fer un pas per arribar a un acord. Els sindicats, davant les demostracions de força de les seves bases, no poden signar qualsevol acord, però saben que l’alternativa suposa comiats i reduccions de jornada.
Els crits s’han pogut sentir amb nitidesa, i segurament fins i tot els mateixos negociadors sindicals l’han escoltat, procedents de la confluència entre Gran Via i Balmes: “No signeu, no signeu!”. De fet, les concentracions d'aquest dimecres a Bellvitge, Dos de Maig i Sant Pau han estat les més multitudinàries des de, com a mínim, abans de l'estiu.
La portaveu de CCOO, Carme Navarro, és conscient que aquest sentiment entre les bases sindicals i els treballadors sanitaris, molt emprenyats perquè aquesta no és la primera retallada que els afecta, està molt estès. Ella, com la resta de sindicats, utilitza aquests dies de calma tensa per mirar d’arribar als treballadors i explicar-los que poden endurir la seva posició, però que l’alternativa que ofereix l’ICS no és millor.
El Departament vol que els 40.000 treballadors de l’empresa es rebaixin la paga extraordinària de Nadal, i amenaça d’acomiadar a 1.500 interins i rebaixar la jornada i el sou a 6.000 més si els sindicats no accepten la seva proposta.
Els metges, disposats a fer vaga
També Metges de Catalunya ha fet diversos passos endavant en les últimes hores. Els facultatius són el col•lectiu sanitari més disposat a iniciar una vaga indefinida, a diferència dels sindicats de classe, que s’ho pensen molt més perquè temen que el missatge no sigui entès per la societat i beneficiï al Govern.
Sis de les vuit assemblees de metges dels hospitals de l’ICS ja han votat a favor d’una vaga indefinida, i el propi sindicat MC ha qualificat d”inassumible” la retallada.
Volen garanties
Si en alguna cosa coincideixen tots els sindicats és que calen garanties que aquesta retallada serà, en paraules emprades per una portaveu del sindicat d’infermeres a CatalunyaPress, “definitiva”. És a dir, que no n’hi haurà cap més. I, de moment, l’ICS no en dona.
O, com diu Carme Navarro (CCOO), “no hi ha marge per negociar si no plantegen una nova proposta”. Ara com ara, els sindicats no poden signar el que Salut els ofereix. Per què ningú garanteix que la plantilla no es retallarà en 2012 i, sobretot, perquè la radicalització de les seves bases amenaça de superar-los per l’esquerra
L'Arnau selecciona l'accés de veïns de la Franja a consultes i quimioteràpia
Els 'retorna' al metge de capçalera si no han de ser ingressats després d'anar a Urgències
Més de 200 treballadors de l'Arnau van assistir ahir a l'assemblea contra les retallades.
L'Hospital Arnau de Vilanova ha començat a limitar l'accés dels pacients de la Franja a les seues consultes d'especialistes i al tractament de quimioteràpia, que ara ha quedat centralitzat a l'Hospital de Barbastre.
En els últims dies, la direcció del centre ha notificat per escrit als diferents serveis el protocol a seguir en l'atenció a aquests pacients. Hi ha una línia bàsica: si la persona que acudeix a Urgències té una malaltia que no obliga a ser ingressada a l'hospital, el facultatiu que l'atén ha de fer un informe dirigit al metge de capçalera perquè sigui ell el que el controli o el derivi a l'especialista de referència al seu territori, de manera que si és de la Franja ja no continuarà sent atesa a Lleida. Així ho va confirmar el gerent de l'Arnau, Victorià Peralta, que va precisar que les instruccions enviades als metges són "una nota interna explicativa" i que poden aplicar-la "amb tota flexibilitat". Va insistir en tot moment que l'atenció a Urgències i dels pacients que necessitin ser ingressats està garantida.Aquest reenviament de pacients cap a Aragó també afecta el tractament de quimioteràpia, que passa a estar centralitzat a l'Hospital de Barbastre.
L'hospital de Lleida sí que continuarà practicant la radioteràpia, ja que hi ha un conveni vigent amb el Govern d'Aragó pel qual és centre de referència d'aquest tractament no només per a la Franja, sinó per a un sector important d'Osca. De fet, un 23% dels pacients que reben radioteràpia són aragonesos.
De tota manera, Peralta va reiterar que l'Arnau continuarà facilitant la quimioteràpia a veïns de la Franja per motius familiars o d'altres que prefereixin rebre-la aquí i no a Barbastre, i que farà el mateix amb els que són tractats des de fa anys per especialistes de Lleida.
Salut ha demanat, sense èxit, al Govern central que pagui l'atenció que presta a pacients d'Aragó i d'altres comunitats. Al juliol va reclamar 55 milions, 10,5 dels quals eren per la Franja. El conseller Ruiz va anunciar fa deu dies una pròxima reunió amb el Govern aragonès per aquest motiu.
MENTIDERS
HAKUNA MATATA
Purificació Outeiral
05/10/2011 20:21
Fa cinc mesos, allà pel mes de maig, qui us escriu relatava la situació que s'albirava a la sanitat pública catalana, des dels fons, i que ningú més que Catalunyapress s'atrevia a explicar. Aquest article es titulava "LES NO RETALLADES", i aquí us ho torno a penjar perquè comproveu com el temps ha col·locat a cadascun en el seu lloc, perquè el que allí es deia era cert, tan cert que dolorosament ara m'agradaria, amb tota sinceritat, haver-me equivocat en tot.
Encertar ha suposat que realment ara ningú dubti que s'han tancat quiròfans i que no se sap quan es tornaran a obrir. Encertar ha suposat que l'escàndol de la desatenció a malalts de càncer hagi saltat a les primeres pàgines dels mitjans de comunicació, que no s'han pogut callar més. Encertar ha suposat que les llistes d'espera se sàpiga que s'han allargat "ad infinitum".
Penso que a aquells que des del Departament de Salut i els hospitals feien "desmentits categòrics" a les meves preguntes i les dels meus col·legues de redacció sobre la qüestió, haurien de caure'ls la cara de vergonya, per practicar una professionalitat mal entesa, servil amb el seu estómac i insensible amb el dolor del conjunt de la societat catalana, que és al final qui corre amb les despeses del seu repugnant treball de negació i ocultació informativa.
Escriure aquest article ha estat difícil perquè el que realment m'agradaria escriure és que Catalunya surt d'aquests delicats moments en els quals viu. Em dedico al món de la comunicació, però per sobre de tot sóc una persona, i allò que li ocorre a la resta dels meus congèneres em preocupa, igual que a tots els membres de l'equip que conforma Catalunyapress. Som éssers humans que informen a éssers humans. Un "rara habilis" en un sector que ha perdut la capacitat d'erigir-se en David contra Goliat. I recordeu, ens injuriï qui ens injuriï, al contrari que molts altres mitjans, Catalunyapress T'INFORMA.
Hospitals en estat crític
Els metges dels hospitals de l'ICS denuncien que només es poden operar els pacients més greus
La llista d'espera per a casos no urgents augmenta des de fa mesos
05/10/11 02:00
Els hospitals continuen amb llits tancats després de l'estiu
Part de l'activitatsuspesa a l'estiu s'ha recuperat, però no s'ha tornat a la normalitat
“El que haurien de fer els que gestionen la sanitat pública és passejar-se pels hospitals i veure què està passant”, va afirmar ahir el doctor Pedro López de Castro, cirurgià toràcic i membre de la junta clínica de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Tot i que aquest mes s'han reobert algunes plantes i sales d'operacions, els metges alerten que la dràstica reducció dels últims cinc mesos ha fet estralls. Professionals de set dels vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut descriuen la situació en cadascun dels centres.
Vall d'Hebron
L'hospital més gran del país té a hores d'ara 116 llits tancats. L'activitat quirúrgica està a un 75% des de dilluns, però entre juny i setembre es va mantenir en tan sols un 40%, segons la doctora Rosa Boyé, radiòloga i delegada del sindicat Metges de Catalunya (MC). “Les sales d'operacions que han obert es dediquen a cirurgia oncològica i a urgències”, afirma. Ja no hi ha cirurgia programada de tarda i aquest any es deixaran de fer unes 5.000 operacions de les 40.000 que fins ara es feien anualment a l'hospital. Es tracta d'intervencions no urgents, com la de pròtesis de genoll, que acumula 450 pacients en llista d'espera amb una demora de dos anys. La situació a pediatria és igual de precària, ja que només s'operen urgències i tumors. “Fa mesos que no s'intervé cap nen per abaixar-li els testicles, una operació que s'ha de fer abans dels dos anys d'edat”, afirma Boyé. També es registren retard en proves: uns 1.200 pacients esperen un TAC, quan en èpoques “normals” hi havia entre 50 i 80 peticions pendents.
Bellvitge
De les 35 sales d'operacions de què disposa l'hospital, n'hi ha 29 en funcionament des de dilluns (durant els mesos d'estiu n'hi ha hagut 18 com a màxim) i un centenar de llits continuen tancats. Segons la doctora Teresa Fuentelsaz, anestesista i delegada de MC, des del gener s'han deixat de fer 2.700 operacions. “Abans s'operaven 100 pacients al dia, però aquests últims mesos n'hem operat 40”, afirma Fuentelsaz. Els casos més urgents són els que entren a la sala d'operacions, però n'hi ha molts més a la cua, com els 567 pacients pendents d'una intervenció de columna. “N'hi ha que ja van en cadira de rodes”, afegeix la doctora. Fa pocs dies, el cirurgià digestiu Jaume Torras també va denunciar que els retards han acabat afectant la cirurgia oncològica, amb pacients que triguen fins a tres mesos a ser operats.
Germans Trias i Pujol
Dues plantes (en total, un centenar de llits, a més de dos llits de cures intensives) continuen tancades a l'hospital badaloní. Segons el doctor Pedro López de Castro, cirurgià toràcic i representant de la junta clínica, al seu servei hi ha actualment 30 pacients de càncer de pulmó pendents d'una intervenció. “L'espera és de dos mesos i això és excessiu, tenint en compte que són pacients que ja fa un mes que es fan proves”, afirma. L'hospital ha habilitat més sales d'operacions per intervenir pacients oncològics (aquesta setmana operaran pacients que estan esperant des de final de juliol). López de Castro agraeix l'esforç a la direcció del centre, però recorda que només podrà operar si, a més de la sala d'operacions, té garantits un llit o una plaça a cures intensives. Alerta que augmentar la cirurgia oncològica implica reduir-ne d'altres i fer créixer altres llistes d'espera.
Josep Trueta
Durant els tres mesos d'estiu, l'hospital gironí va funcionar amb un 30% menys de sales d'operacions, “però a la primavera ja s'havia suspès l'activitat de tarda que abans en ajudava a reduir les llistes d'espera”, explica el doctor Josep Vilaplana, metge anestesista i delegat de MC. L'hospital té una llista d'espera per a cirurgia cardíaca de 40 pacients. “Però el gran problema el tenim amb la cirurgia no urgent, que no té prioritat i que afecta la qualitat de vida”, assegura Vilaplana. L'espera per a aquestes intervencions és, per exemple, de més de 600 dies per a cataractes (un pacient en concret fa 1.800 dies que s'espera) i de més de 250 per a columna.
Arnau de Vilanova
L'hospital lleidatà és l'únic en què l'ICS ja ha començat a aplicar la retallada a la jornada dels metges (una trentena han passat de 40 hores setmanals a 35). “Hem perdut hores per dedicar a l'assistència”, afirma el doctor Jordi Martí, cirurgià digestiu i delegat de MC. Un dels efectes de la reducció de l'activitat ha estat l'acumulació de 770 pacients pendents d'una intervenció no urgent. “Caldran anys perquè la situació es normalitzi”, va augurar Martí.
Verge de la Cinta
A les sales d'operacions de l'hospital tortosí només entren pacients oncològics i traumatismes. Tot i tractar-se d'un hospital més petit, la direcció ha tancat 77 llits (32% del total) i ha reduït de 28 a 9 les sales d'operacions. “He vist caps de servei barallant-se per una sala d'operacions”, explicava ahir el doctor Antonio Camps, radiòleg i delegat de MC. El temps d'espera per a una extirpació de pròstata ha passat, en només un any, de 6 mesos a 13, i les cataractes, de 6 a 14.
Viladecans
És l'hospital més petit de l'ICS, però, tot i així, durant l'estiu va tancar el 47% dels 108 llits de què disposa i va passar de cinc sales d'operacions a dues. A hores d'ara, una planta continua tancada. El centre té 2.000 pacients de traumatologia pendents d'operar i les llistes d'espera per a intervencions d'urologia (211 pacients) i cirurgia general (769) s'han doblat en un any, segons el doctor Miquel Jurodovic, metge internista i delegat de MC.
5 octubre 2011
Els treballadors de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida han decidit fer un referèndum per decidir si se sumen a una possible vaga indefinida del personal dels vuit centres hospitalaris de l'ICS, contra les retallades. En una assemblea celebrada aquest dimecres al matí, uns 200 treballadors han acordat que la consulta es faci el proper 14 d'octubre.
Imatge d'arxiu d'una protesta de treballadors a l'Hospital Arnau de Vilanova.
Segons han explicat fonts sindicals, l'objectiu del referèndum és conèixer quina és la disponibilitat del personal del centre davant d'una possible aturada. A més, el personal hospitalari ha acordat tornar a mobilitzar-se cada setmana a l'exterior del centre a partir de dimarts vinent. També han decidit repartir fulls informatius als usuaris.
Segons els sindicats, l'opció de fer vaga pren força entre el personal de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, sempre que s'aconsegueixi el consens amb la resta de treballadors d'hospitals de l'Institut Català de la Salut. Mentrestant, els treballadors del centre lleidatà han decidit sotmetre a referèndum aquesta possibilitat per conèixer quina és la disponibilitat de la plantilla i garantir el màxim seguiment de l'aturada. La consulta es farà el proper 14 d'octubre al mateix hospital i està impulsada per la Junta de Personal.
D'altra banda, els treballadors han acordat recuperar les mobilitzacions setmanals contra les retallades a l'exterior del centre. La primera es farà dimarts de la setmana vinent i durant les successives setmanes tindran lloc els dimecres. Avui, uns 200 treballadors han participat en una assemblea que s'ha fet entre les 11 i les 12 del matí, i està previst que a la nit se'n celebri una altra amb els treballadors del torn de tarda. El personal també ha acordat repartir fulls informatius als usuaris amb dades i fotografies que reflectiran les conseqüències de les retallades.
5 octubre 2011
Los médicos reclaman a los políticos que se bajen el sueldo por la sanidad. También acusan a salud de "maquillar" las listas de espera.
Representantes de las juntas clínicas de los ocho principales hospitales públicos de Cataluña y el sindicato Metges de Catalunya (MC) han reclamado este martes a los diputados catalanes, miembros del Govern y de toda la administración que se bajen el sueldo para aportar este montante de dinero al déficit sanitario de 77 millones del Instituto Catalán de la Salud (ICS), en un claro ejemplo de “liderazgo”.
Así lo ha reclamado el representante de la Junta Clínica del Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona y médico adjunto de Cirugía Torácica, Pedro López de Castro, argumentando que “cuando se pide un sacrificio a los trabajadores del ICS, una cuestión de liderazgo positivo es que todo el mundo haga lo mismo“.
“Nos lo piden a nosotros los que tienen los sueldos más altos de España –en alusión a los políticos catalanes– y se lo piden a los que tienen los peores sueldos de España –en alusión al salario base de los médicos, a la cola del Estado–”, ha exclamado el cirujano, que ha defendido que la clase política y toda la administración debería dar la cara.
La cuestión es saber si el déficit de las arcas públicas “es un problema sanitario o un problema de país“, se ha preguntado López de Castro, quien junto al resto de representantes ha tachado de inasumible el recorte.
Tanto el cirujano torácico como la delegada de MC en el Hospital Vall d’Hebron, la radióloga Rosa Boyé, han asegurado no entender por qué el Govern se muestra tan agresivo contra el colectivo sanitario, al que piden un sacrificio de sueldos de 45 millones de euros repartido por los 40.000 trabajadores de la empresa pública del ICS.
En un manifiesto firmado por todos los representantes, los facultativos han reclamado el cese inmediato de los recortes sanitarios por la “grave situación” que están provocando en los hospitales catalanes, y sobre la que no quieren mantener complicidad ninguna.
“Pedimos al presidente de la Generalitat, Artur Mas, que de forma urgente dote al ICS de los 77 millones de euros que necesita desesperadamente para poder trabajar a pleno rendimiento y con la calidad asistencial que los usuarios se merecen“, ha reivindicado Boyé tras resaltar el gran esfuerzo que ya han hecho los sanitarios con el recorte de sueldos en junio de 2010.
Los médicos han reclamado que la sanidad reciba, “como mínimo”, el mismo trato que bancos u otras empresas no públicas que han sido financiadas en momentos de dificultades de liquidez.
LISTAS DE ESPERA
La médico adjunta de Anestesiología y Reanimación del Hospital de Bellvitge y delegada de MC en el centro, Teresa Fuentelsaz, ha acusado a la Conselleria de Salud de “maquillar” las cifras del balance de las listas de espera, especialmente las de cataratas y colectomías.
Con todo, el balance de las listas de espera está calculado hasta final de junio, y desde entonces se han reducido un 50 por ciento las operaciones quirúrgicas en los hospitales, aunque a partir de este mes y el próximo la mayoría de quirófanos retomarán más actividad.
En el Hospital de Bellvitge se han realizado 2.500 operaciones menos durante el verano –se ha pasado de operar a 100 pacientes al día a 40–, mientras que en el Vall d’Hebron se realizarán 5.000 intervenciones menos hasta final de año, según los facultativos.
Según han insistido, las operaciones graves de cáncer y corazón se están haciendo, pero el resto acumulan tiempos de espera muy largos, como es el caso de dos pacientes del Hospital de Viladecans que esperan una intervención de 2005.
DOS PACIENTES ESPERAN DESDE 2005
En el Hospital Josep Trueta de Girona, la media de las operaciones de cataratas es de 1.000 días pero hay un paciente que lleva en espera hasta 1.848.
“No es sensiblería”, ha reivindicado Fuentelsaz, que ha invitado a los gestores a pasearse por los hospitales y ver la situación del sector que este año sufrirá un recorte de 1.000 millones.
5 octubre 2011
ALIANÇA Y LA ASOCIACIÓN DE FUTBOL BASE DE VINARÓS FIRMAN UN ACUERDO DE COLABORACIÓN
Aliança y la Asociación de Futbol Base de Vinarós firman un acuerdo de colaboración para trabajar conjuntamente por el deporte de base. El convenio incluye, entre otros, la cobertura de los accidentes deportivos para los federados con Aliança, y un compromiso de la mutualidad para dar soporte a las actividades de la Escuela.
A la firma del acuerdo han asistido el Presidente de la Asociación de Futbol Base, Juan José Mir, y el Director de la oficina de Tortosa de Aliança, Josep Garcia Caudet. Ambos han expresado su satisfacción por este acuerdo que dará cobertura a los 17 equipos y más de 300 jugadores que conforman la Asociación.
Este acuerdo muestra, una vez más, la apuesta de Aliança, primera mutualidad de Cataluña, por el deporte de base, consciente de que esta es la mejor forma de fomentar los hábitos de vida saludables.
Salut allarga fins a un any l'espera per ser operat
Els pacients de cirurgia no urgent es prioritzaran segons la gravetat: alguns esperaran un mes i mig i d'altres, dotze
Ruiz insisteix que no es posarà en risc la salut
04/10/11 02:00
Dotze intervencions tindran temps de garantia Foto: arxiu.
La gravetat serà, a partir d'ara, el criteri principal pel qual es regiran les llistes d'espera per a operacions no urgents. La garantia d'una espera màxima de sis mesos per a tothom deixarà d'aplicar-se ben aviat –tal com va avançar dissabte aquest diari– i els pacients amb operacions programades podran entrar a la sala d'operacions en només 45 dies o al cap d'un any.
Tot dependrà del criteri dels metges, que hauran d'avaluar, entre altres variables, el risc de complicacions que presenta cada malalt o l'impacte que la malaltia té en la seva qualitat de vida. D'aquesta manera, un pacient a qui unes pedres a la vesícula li produeixin còlics haurà de ser operat en sis mesos com a màxim. Però si les pedres no li provoquen grans molèsties, potser s'haurà d'esperar un any.
La reducció de l'activitat quirúrgica i assistencial a causa de la retallada ja no permet mantenir el volum d'intervencions al mateix nivell que en els darrers anys. Fins a ls meitat d'aquest any, l'activitat quirúrgica de tarda, ara suprimida, permetia alleugerir les llistes d'espera per als 14 procediments quirúrgics que tenien temps de garantia. Però només en el primer semestre del 2011, el temps d'espera ja ha augmentat, de mitjana, un 4,6%. I la previsió és que, amb les dades del segon semestre –en què ja s'inclouen el tancament de llits i sales d'operacions derivats tant de la retallada com de l'estiu– l'increment sigui superior.
Esperes raonables
El conseller de Salut, Boi Ruiz, sempre ha reconegut que les llistes d'espera quirúrgiques augmentarien amb l'ajust pressupostari. Com a contrapartida –i ahir ho va tornar a repetir, durant la presentació del sistema de llistes d'espera nou– s'ha compromès que “ningú hagi d'esperar més del que és raonable” i a “no posar en risc la salut del pacient que espera”. Encara més: segons Ruiz, el Servei Català de la Salut (Catsalut) tindrà un paper “proactiu” a l'hora de detectar casos en què un pacient fa massa temps que no s'espera a ser intervingut i s'ocuparà de posar-hi remei. “No esperarem que el pacient es queixi”, va afirmar Ruiz. Les comissions que es crearan als territoris, amb representants dels professionals i del Catsalut, hauran de detectar aquests casos i oferir-hi solucions.
El nou sistema de llistes d'espera que ahir va presentar el conseller no només canvia el temps de garantia i el fa més variable (fins a un any), sinó que també inclou dues noves intervencions (hèrnia discal i lligaments del genoll) i n'exclou sis (varices, galindons, quist sacre, vasectomies, circumcisió i envà nasal). Així doncs, en total seran dotze els procediments que gaudiran de temps de garantia.
Aquestes intervencions van acumular a finals de juny una llista d'espera de 32.652 pacients. El nombre és gairebé la meitat dels prop de 70.000 pacients que hi hauria si es tingués en compte la llista d'intervencions per a les quals hi ha hagut garanties fins ara. El nou decret que recollirà els canvis en la gestió de les llistes d'espera s'aprovarà d'aquí a dues o tres setmanes.
LA XIFRA
780.000
ingressos
hospitalaris es
registren cada any a la sanitat pública. 400.000 són per a operacions quirúrgiques.
Circuits preferents per a cirurgia oncològica i del cor
Les cirurgies cardíaca i oncològica continuaran gaudint de circuits ràpids per tal de garantir una atenció prioritària als pacients afectats, segons va explicar ahir el conseller de Salut.
Pel que fa a la cirurgia cardíaca (coronària i valvular) el gerent de compres i avaluació de serveis del Catsalut, Josep Maria Argimon, va afirmar ahir que actualment els hospitals estan operant amb temps d'espera inferiors als dos mesos. Aquest és precisament el temps de garantia que Salut ofereix a aquests pacients, tot i que la intenció es mantenir-lo per sota.
D'altra banda, la cirurgia cardíaca també ha estat inclosa en un decret del Ministeri de Sanitat que garanteix una espera màxima de sis mesos per a aquestes intervencions, molt per sobre del compromís de Salut.
Pel que fa als processos quirúrgics oncològics, segons les dades de Salut, el temps de resolució a finals de juny era de 32 dies de mitjana –temps que transcorre des del moment de la indicació fins a la realització de l'operació.
El temps de garantia màxim que ha establert Salut per a intervencions a pacients amb càncer és de 45 dies. Es tracta d'un temps “de referència”, ja que, en aquests casos, els terminis s'acorden amb el pacient, tenint en compte que no només ha de fer-se a la idea del seu diagnòstic, sinó que ha de planificar aspectes de la seva vida personal abans de la intervenció.
El temps màxim per operar pacients oncològics s'inclourà com a condició als contractes que el Catsalut signa amb els hospitals. Els centres hauran de complir aquest requisit, ja que, d'acord amb la complexitat dels casos, no es preveu oferir-los un canvi d'hospital.
L’ICS planteja retallades i els sindicats amenacen amb una vaga 4 octubre 2011
L’última proposta preveu reduir el 50% dels complements, acomiadar 1.500 interins o una reducció de jornada
L’Institut Català de la Salut (ICS) ha proposat aquest dilluns a la tarda als sindicats un ultimàtum per estalviar l’equivalent a un 50% els complements específics de destinació, cosa que equival a la meitat de la paga extra de Nadal, o bé acomiadar 1.500 interins o reduir la jornada laboral de 6.000 en un 25%, segons ha explicat a Europa Press la secretària de Comunicació de Satse, Sheila Gascón.
Manifestants i mossos, davant de la seu de l'ICS.
Els responsables de l’ICS han traslladat als representants sindicals la seva proposta final de retallar 25 milions d’euros en salaris o en plantilla, una cosa que els treballadors han rebutjat amenaçant amb una possible convocatòria de vaga. Després d’una hora i mitja de reunió de la taula sectorial de sanitat a Barcelona, els representants de l’ICS i els sindicats han fet un recés, mentre que els treballadors sanitaris han improvisat una manifestació cap a la plaça de Catalunya.
Els representants de les plantilles han baixat a informar sobre la proposta de la gerència els més 500 treballadors sanitaris concentrats davant la seu de l’Institut Català de la Salut, que han decidit manifestar-se i tallar la confluència dels carrers de Balmes i la Gran Via de les Corts Catalanes. El tall de trànsit s’ha convertit en una manifestació pel centre de Barcelona.
A l’interior de la seu, la representant de CCOO és Carmen Navarro, que ha detallat que la proposta que han rebut els sindicats és retallar 25 milions d’euros en salaris, en concret, en els complements de destinació del personal sanitari. Això equivaldria a uns 400 euros en el cas d’un zelador, d’uns 700 euros per a les infermeres i de 1.200 euros en el cas dels metges i els caps de servei, que es restarien de la paga extra de Nadal i que no es recuperarien posteriorment.
Empitjorament de la situació
L’altra alternativa proposada per l’ICS és reduir un 25 % la jornada de 6.000 interins i acomiadar-ne 1.500 més. Navarro també ha dit a Efe que una convocatòria de vaga del personal sanitari és probable si no s’acosten posicions, malgrat que els usuaris en sortiran perjudicats. Montse Peña, representant del sindicat d’infermeria Satse, ha explicat que la situació és “pitjor que la setmana passada” i que hauran d’explicar les novetats en assemblees als hospitals.
Quan els representants s’han dirigit als treballadors, amb el megàfon, els manifestants han començat a cridar consignes com “vaga, vaga” i “no firmeu”.
Prop de 300 sanitaris han provocat greus problemes de trànsit a Barcelona, en tallar durant més de dues hores la Gran Via, a l'altura de la seu de l'Institut Català de la Salut (ICS), on els representants sindicals escoltaven les propostes de la Conselleria per reduir despeses: o una rebaixa salarial del 25% o 1.500 acomiadaments.
Personal sanitari s'ha manifestat aquest dilluns per la Gran Via de Barcelona en contra de les retallades
Els manifestants han tallat la Gran Via coincidint amb les negociacions.
El presidente de los médicos españoles ve “éticamente obligatorio” rebelarse contra los recortes
El presidente del Consejo General de Colegios de Médicos de España, Juan José Rodríguez Sendín, ha considerado este viernes “éticamente obligatorio” rebelarse contra los recortes.
Esto se debe a que los ajustes presupuestarios inciden en los medios y las condiciones de trabajo porque ponen en entredicho la calidad del sistema sanitario.
En la inauguración del IV Congreso Estatal de Médicos Jubilados de España, Rodríguez Sendín ha distinguido entre los recortes salariales y de actividad, y los de medios y condiciones de trabajo.
“Los recortes en medios y condiciones van a afectar, se diga o no, a la calidad de las prestaciones a nuestros pacientes”, ha aseverado en una atención a los medios posterior.
Sobre el asalto de la sede del Instituto Catalán de la Salud (ICS) por parte de 200 sanitarios, Rodríguez ha asegurado desconocer las condiciones en que se produjo la escena, pero ha justificado que “las desproporciones en la vida humana generan desproporcionadas respuestas”.
Por ello, ha llamado a buscar la causa de las desproporciones en su origen, y ha lamentado que se produzcan en el sistema sanitario que es “la estrella de la corona” y el sistema que más valoran los ciudadanos y está a la cabeza del mundo.
“Éste merece muchísimo respeto y debería ser lo último a tocar; y esto último no lo tenemos muy claro”, ha lamentado el líder de los facultativos españoles, que en el discurso de apertura del congreso ha cuestionado que se mantengan infraestructuras inútiles y se recorte en sanidad.
Los facultativos son “muy sensibles a las necesidades del país”, pero éstas deben ser proporcionales a otras áreas y profesionales, ha apuntado.
“Si se reduce la actividad profesional, las listas de espera aumentarán y ello es un problema grave, gravísimo”, ha indicado Rodríguez Sendín, que ha lamentado que el poder adquisitivo de los médicos ha bajado 13 puntos en 25 años, siendo España el único país donde ha sucedido esto.
Además, ha señalado que los facultativos españoles están a la cola de la Europa de los 15 en cuanto a sueldos.
El médico centenario Moisès Broggi, presidente de honor del congreso, ha defendido la lucha por el bien de la clase media de los médicos y ha reivindicado el protagonismo del facultativo en el sistema sanitario.
Els caps de Servei de l’Institut Català de la Salut (ICS) es manifesten sobre l’actual situació sanitària.
 El col·lectiu de caps de Servei dels hospital de l’ICS, l’empresa sanitària més gran de Catalunya que dona servei a quasi sis milions d’habitants (41.000 treballadors, 32 % dels llits hospitalaris) vol exposar públicament la seva opinió en relació a la situació de crisi existent en el sistema sanitari. 
Logotip de l'ICS a la bata d'una metgessa
Ens sentim legitimats a fer-ho atesa la nostra responsabilitat com a càrrecs intermitjos a la nostra organització i responsables de l’ equip assistencial, també la nostra trajectòria professional que representa haver treballat en alguns casos quasi 40 anys en el sistema públic de salut després d’haver seguit més de 10 anys de formació reglada, la superació d’oposicions i també el fet d’haver consensuat unànimement el present posicionament públic.
No ens mouen condicionants polítics ni corporatius, volem simplement aportar una reflexió des de la visió de les nostres responsabilitats com a professionals mèdics en exercici i a l’hora responsables de la gestió dels nostres serveis i per tant compromesos amb el funcionament de les institucions
La crisi financera global ha portat a la sanitat de Catalunya a una situació que s’està manifestant com la més greu dels darrers anys i evidentment això, cal dir-ho sense ambages, ens afecta a tots institucions, ciutadans i professionals. A la nostra organització, a l’ICS, s’anuncien mesures a curt termini que de fer-se realitat dibuixen un panorama de precarietat laboral imprevisible i que tindrà, entre d’altres conseqüències, un retrocés en la qualitat del nostre sistema sanitari que fins ara situava a l’estat espanyol en el tercer lloc segons un estudi recent de la prestigiosa revista Newsweek i que trigarà molts anys en recuperar-se si és que ho aconsegueix.
És obvi que la manca de recursos financers obligava a prendre mesures als governants, en cap moment posem en dubte aquest fet, ara bé veient com està evolucionant la situació és lícit plantejar-se alguns dubtes que des del nostre observatori qualificat es veuen i viuen a diari amb els nostres pacients i amb els nostres equips professionals. Totes les enquestes realitzades als països desenvolupats indiquen que pels ciutadans la salut és una de les primeres prioritats, per això una situació com la de Catalunya on l’envelliment poblacional, la immigració, l’atur i altres fenòmens socio-demogràfics posen en situació de una gran vulnerabilitat el sistema com a conseqüència de les denominades “retallades” si no s’apliquen amb saviesa i buscant la complicitat dels professionals que les han d’aplicar.
Voldríem exposar alguns exemples que haurien de fer reflexionar als que tenen la responsabilitat de prendre les decisions: 1) Carregar la política d’acomiadaments o canvis en els contractes laborals sobre els metges que tenen contractes menys consolidats porta a la descapitalització dels més joves que son la base del futur a banda de poder hipotecar la sostenibilitat dels equips assistencials, 2) L’acumul de pacients a la llista d’espera ens obliga a la priorització d’actes assistencials basats en la potencial urgència en unes condicions que poden comprometre la equitat; endarrerir una intervenció quirúrgica programada o posposar un diagnòstic de gravetat impredictible està comportant ja efectes adversos no tan sols sobre la salut, també sobre les ofertes de treball o altres aspectes de la vida personal dels ciutadans, 3) La formació de futurs metges i especialistes ha estat un dels valors importants dels nostres centres (de l’ICS i d’altres institucions sanitàries),
Algunes de les mesures amenaçadores com la desvinculació de places universitàries dels metges assistencials o la reducció en hores de formació real dels metges residents suposarà una pèrdua de qualitat irreparable per tots, 4) Una oportunitat pot venir per establir aliances entre centres d’un mateix territori i en el terciarisme que incrementi la cost-efectivitat de molts processos fins i tot reordenar de manera adient la cartera de serveis; en circumstàncies com les actuals els professionals ho preferirien al desconcert i temors actuals.
Des de que va començar aquesta crisi ja s’han realitzat un seguit de mesures dures que en els hospitals de l’ICS han representat un estalvi considerable segons les informacions que rebem de part de les nostres direccions; per altra banda els metges ja han realitzat sacrificis com baixades de sou o de cobertura de guàrdies i altres ja han vist rescindits els seus contractes temporal o definitivament.Malgrat que institucions de prestigi com els Col·legis professionals, les Societats Científiques i altres representants dels col·lectius sanitaris i mèdics en concret demanen repetidament la possibilitat de que les seves aportacions puguin donar llum a la situació actual la realitat és que día a día l’ambient es fa més irrespirable com a conseqüència de rumors o informacions contrastades de noves mesures que amenacen als professionals dels nostres equips i sobretot a la continuïtat del nostre excel.lent sistema sanitari públic. Pensem que encara estem a temps de fer un exercici de responsabilitat que eviti entrar en altres dinàmiques ja viscudes que no faran altra cosa que empitjorar els serveis i el cost de la crisi. En aquest context volem manifestar el nostre desacord amb les mesures esmentades anteriorment en considerar que poden 3 incrementar les conseqüències negatives des del punt de vista de l’atenció als notres pacients i que impliquen un deteriorament dels trets essencials que han fet de l’ICS un referent de qualitat reconegut i que hem de preservar.
L’ ICS no es una organització aïllada, hem de ser capaços entre tots d’ analitzar com altres organitzacions sanitàries estan tractant de resoldre les qüestions que ens afecten i tenir llibertat per posar en marxa les actuacions més idònies per tal de poder fer front a les restriccions pressupostaries i mantenir la qualitat del servei prestat. El nostre col·lectiu s’ofereix a contribuir a que això sigui possible.
Médicos del Arnau, a favor de secundar una huelga con otros centros
2011-10-01
|
Los médicos del Hospital del Arnau de Vilanova afiliados al sindicato Metges de Catalunya mostraron ayer su predisposición a apoyar una posible huelga de otros hospitales catalanes si no se llega a un acuerdo con el Institut Català de la Salut por su política de recortes. Según avanzó Catalunya Ràdio, el sindicato reunió ayer a 200 facultativos en una asamblea en la que mostraron su predisposición de sumarse a la iniciativa si no hay acuerdo.
El responsable del sindicato, Jordi Martí, manifestó a la emisora pública catalana que los galenos que acudieron a la asamblea mostraron su descontento con la política de recortes, tanto por lo que afecta a sus condiciones laborales como a la atención al usuario de la sanidad pública catalana, por lo que manifestaron su predisposición (según Martí) a secundar una posible huelga indefinida si siguen los recortes.
La posición manifestada ayer por los facultativos del sindicato Metges de Catalunya llega después de que los médicos del Hospital Josep Trueta de Girona acordaran el jueves en asamblea hacer huelga indefinida durante la campaña electoral del 20-N si no se llega a un acuerdo en las negociaciones con el ICS. También el personal de la Vall d’Hebron de Barcelona planteó esta posibilidad.
Durante la asamblea de los facultativos de Metges de Catalunya en el Arnau también se criticó la medida (ayer entró en vigor) de dejar el Hospital sólo con el servicio de urgencias durante los días de puente. Según Martí esta decisión provocará el retraso de 200 intervenciones quirúrgicas y afirmó también que algunos médicos ya utilizan los quirófanos del servicio de urgencias en horas libres para realizar operaciones programadas en aras a no alar más la espera de algunos pacientes.
Críticas de la Organización Médica Colegial
La cuestión de los recortes también protagonizó ayer la apertura del Congreso Nacional de Médicos Jubilados que se celebra en Barcelona. Durante la inauguración del encuentro, el presidente de la Organización Médica Colegial, Juan José Rodríguez Sedín, tildó de “injustos” los recortes, manifestó que “pueden atentar contra la calidad de la asistencia a nuestros pacientes” y añadió que por esta razón es “éticamente obligatorio rebelarse contra estos recortes si estos atentan contra la calidad asistencial”.
Para el presidente de la organización médica “la situación actual provoca que el médico se sienta atrapado y desorientado” y manifestó que aunque desde el sector “vamos a seguir respondiendo igualmente a los ciudadanos, con idénticos principios y compromisos” aseguró que “es necesario denunciar esta situación”.
Para Rodríguez, la sostenibilidad del sistema sanitario no se consigue sólo con recortes, sino que también pasa por “un buen gobierno de lo público” que contemple potenciar la profesionalización de los servicios y su dirección con criterios de transparencia, mérito y gestoras para la evaluación de las competencias profesionales. Rodríguez Serín también destacó el papel desempeñado por el presidente del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, a tenor de los recortes.
Els metges de l'Arnau aniran a la vaga si Salut aplica més retallades salarials
Decisió adoptada de forma gairebé unànime en una assemblea celebrada ahir
Consultes a mig gas. Ahir només era pont festiu a Lleida ciutat, però és un dels dies de pont en què l'Arnau tancarà aquest any gairebé tots els quiròfans. Part de les consultes externes també tanquen. Només obren les que compten amb metges i infermeres que decideixen no fer festa. O l’Institut Català de la Salut (ICS) fa marxa enrere en la seua intenció de tornar a retallar el sou de tot el personal sanitari en l’últim trimestre d’aquest any o els metges de l’HospitalArnau deVilanova protagonitzaran una vaga indefinida conjuntament amb els d’altres hospitals públics com els de laVall d’Hebron, Bellvitge o Girona.Aquest va ser l’acord adoptat de forma gairebé unànime en una assemblea celebrada ahir al matí a l’Arnau, segons va informar el portaveu de Metges de Catalunya, Jordi Martí. “Si a la reunió de la taula sectorial no s’accepten les nostres reivindicacions, anirem a la vaga”, va destacar Martí.Aquesta possible aturada no té dates, però seria abans de les eleccions del 20 de novembre.
Martí va explicar que l'assemblea també va aprovar mantindre l'actitud de nul·la col·laboració amb la política de retallades. Va indicar que els metges continuaran sense atendre les peticions d'agilitzar altes de pacients i continuaran usant el material sanitari que considerin més adequat, independentment del cost. Finalment, va assenyalar que els metges interns residents (MIR) recolzen aquests acords i es plantegen no treballar de 5 a 8 de la tarda al no cobrar aquestes hores com a guàrdies.
Salut eliminarà el dret a ser operat en menys de sis mesos
El decret que ara garanteix una espera màxima per a intervencions no urgents serà substituït per un altre que establirà temps variables
Les llistes augmentaran, però Salut assegura que es prioritzaran els casos més greus
01/10/11 02:00
Les intervencions de cataractes estan incloses dins dels catorze procediments per als quals es garanteix un màxim de 6 mesos d'espera
El decret que, des de l'any 2002 –en època de l'anterior govern de CiU–, ha garantit un màxim de sis mesos per ser intervingut de catorze procediments quirúrgics no urgents quedarà sense efecte ben aviat, segons van confirmar ahir fonts del Departament de Salut. El govern té previst substituir aquest decret per un altre que estableixi uns temps d'espera variables en funció del tipus d'intervenció i de les circumstàncies del pacient. “Hi haurà intervencions que tindran un temps d'espera per sobre dels sis mesos i d'altres, per sota”, van avançar les mateixes fonts.
La conselleria té previst presentar dilluns vinent un nou model de gestió de les llistes d'espera, que canviarà substancialment el sistema pel qual es decideix quin pacient passa per davant dels altres a l'hora de ser intervingut. El nou model tindrà en compte cinc criteris: l'impacte que la patologia té en la qualitat de vida del pacient, el risc de complicacions que té mentre espera ser operat, els beneficis que pugui obtenir de la intervenció, l'ús de recursos sanitaris que es deriven del fet de no ser operat i el temps que esperen els pacients ja en llista.
Casos més greus
Salut reconeix que la disminució de l'activitat quirúrgica als hospitals de la xarxa pública a causa de la retallada farà augmentar les llistes d'espera. Això obligarà cada centre a valorar, a través d'una comissió quirúrgica, el grau de prioritat de cada cas. D'aquesta manera, Salut considera que podrà “donar millors garanties als casos més greus”. D'altra banda, es crearan comissions territorials que controlaran l'estat de les llistes d'espera a cada hospital per fer possible la derivació de pacients a centres d'una mateixa zona on la demora sigui menor.
Fins ara, el decret que encara està en vigor ha garantit sis mesos d'espera màxima per a catorze intervencions, entre les quals hi ha les cataractes, les pròtesis de maluc i genoll, els galindons, l'extirpació de la vesícula biliar, etc. Tot i la garantia legal, encara hi ha alguns centres que no compleixen els temps màxims, sobretot en pròtesis i galindons, segons dades del desembre del 2010, les últimes que Salut ha fet públiques.
Amb el nou model de priorització, Salut també canviarà la llista d'intervencions amb garantia: en traurà algunes, com per exemple els galindons, i n'inclourà d'altres, com ara l'hèrnia discal, el cateterisme cardíac i la cirurgia cardíaca valvular i coronària.
LA XIFRA
14 intervencions no urgents tenen ara un temps d'espera màxim de sis mesos garantit per decret.
La retallada ha causat retards en la cirurgia urgent
El tancament de sales d'operacions i de llits als hospitals de la xarxa pública no només ha obligat a retardar les operacions considerades no urgents, sinó que també ha acabant afectant altres cirurgies que sovint no poden esperar, com ara l'oncològica.
Metges de l'hospital de Bellvitge –en què els professionals han creat, per iniciativa de la junta clínica, una comissió de seguiment dels efectes de la retallada– van denunciar fa uns dies aquest fet amb dades concretes. Segons el doctor Jaume Torras, metge adjunt del servei de cirurgia digestiva, la llista d'espera per a operacions de càncer i d'altres patologies complexes “ha deixat de ser raonable” i està “al límit” del que és acceptable. Com a exemple, afirma que un pacient amb càncer de colon i metàstasi al fetge pot esperar 30 o 40 dies a ser operat, però no 80 o 90 com està passant.
Arran d'aquesta situació, un grup de metges de Bellvitge van oferir-se fa uns dies a operar pacients a les tardes sense cobrar. Un gest que va ser, sobretot, simbòlic –reconeix el doctor Torras–, ja que, tal com va comunicar la direcció de l'hospital, el cost de les intervencions va molt més enllà de la tasca dels cirurgians. La direcció també va anunciar la reobertura de totes les sales d'operacions dilluns vinent.
El personal sanitari de l'hospital de Sant Pau també va mostrar la seva disposició a continuar atenent pacients a les consultes externes els divendres, malgrat que la direcció pretén tancar el servei aquest dia de la setmana. A les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, un grup de cirurgians, anestesistes, infermeres i auxiliars han creat una associació que promou que els professionals regalin una jornada laboral per escurçar les llistes d'espera.
Per la seva banda, Salut manté que l'atenció als casos greus “no ha variat”, tot i la retallada, i assegura que els gerents dels hospitals tenen instruccions de reobrir sales d'operacions i llits si és necessari.
|
|
|
|
|
|
| |
Avui hi havia 206381 visitantes (947406 clics a subpáginas) a aquesta pagina |
|
|
|
|
|
|
|
