clinicaponent
  Novembre 2013
 
             

dimecres 13 de novembre de 2013

 

http://kaosenlared.net/media/k2/items/cache/4224fdaaa9b6d609f12d289157986f57_Generic.jpg

 
 

[Cinismo puro y durio] CIU y PSC votan en el parlament dictamen sobre ausencia de corrupción en la sanidad catalana

En el colmo de la desvergüenza CiU y PSC han votados juntos en el Parlament para aprobar un dictamen de la comisión de investigación sobre la sanidad en el que se niega que haya corrupción o irregularidades.
Mientras se conocen en forma permanente los negociados, corruptelas e irregularidades que rodean todos los procesos de privatización en la sanidad pública catalana, estos señores pactan para que no prosperen las investigaciones y en este caso dentro de la Comisión de investigación sobre la sanidad. Tal pacto (en algunos momentos apoyados también por el PP) ha impedido que otros grupos parlamentarios pudieran  denunciar las irregularidades en casos casos investigados judicialmente. Pero no se trata solo de cinismo, sino que una vez más incumplen las funciones inherentes a sus cargos, traicionando y estafando (una y otra vez) al pueblo catalán al cual dicen representar en esta pantomina de democracia.
De esta manera lo informaba La Vanguardia:
CiU y PSC han votados juntos en el Parlament para aprobar un dictamen de la comisión de investigación sobre la sanidad en el que se niega que haya corrupción o irregularidades, mientras que PPC sólo ha apoyado sus propuestas y el resto de grupos han votado en contra o se han abstenido.

CiU y PSC, con la ayuda del PP en algunas votaciones, han impedido en el pleno del Parlament que prosperaran las conclusiones del resto de grupos que, entre acusaciones de "farsa" y "fraude", pretendían denunciar irregularidades por casos investigados judicialmente.
Entre estos casos, figuran los relacionados con el grupo Innova de Reus (Tarragona), la fundación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, y el Consorcio de Salud del Maresme y La Selva, así como la relación entre el Servei Català de la Salut (ICS) y la patronal Consorcio de Salud y Social de Catalunya, el grupo Serhs y la empresa CCM Estratègies i Salut.
CiU y PSC han vetado todas las propuestas de conclusión de los demás grupos que dejaban entrever comportamientos anómalos en los dirigentes políticos del sector sanitario y lo único que han admitido es que "las irregularidades que se hayan podido detectar en alguna institución no representan a la globalidad del sector".

En esta comisión de investigación, que funcionó entre los meses de abril a julio, comparecieron 34 personas, entre ellas tres consellers o exconsellers -que son el actual titular de Salud, Boí Ruiz (CiU), Xavier Pomés (CiU) y Marina Geli (PSC)- pero también diversos cargos directivos de consorcios y patronatos sanitarios.
Fruto de la coincidencia entre CiU y PSC, en el dictamen no se piden responsabilidades a los gestores sanitarios, y que han estado en el foco de la polémica en los últimos meses e involucrados en procesos judiciales, como el expresidente del Institut Català de la Salut (ICS) Josep Prat, el exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté, el exalcalde de Lloret de Mar (Barcelona) Xavier Crespo y el expresidente del Consorcio de Salud y Social de Catalunya y presidente del Grup Serhs, Ramon Bagó.
El único aspecto aprobado del dictamen que no ha merecido las críticas de ERC, ICV-EUiA, Ciutadans y la CUP es el propósito de buscar más mecanismos de transparencia, impulsar un código ético para mejorar las prácticas y mejorar la regulación de las incompatibilidades de los gestores de la salud pública. Se propone, en concreto, crear la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Catalunya, dependiente del Departamento de Salud, para que vele por la transparencia en este sector.

El diputado de CiU Albert Batet ha indicado que las conclusiones son "coherentes" con "más transparencia y regeneración democrática", y ha negado que el actual Govern tenga alguna responsabilidad con los casos de irregularidades. Desde el PSC, Jordi Terrades se ha limitado a pedir que las conclusiones no sean vistas como "interferencias" a la justicia porque "la función del Parlament es detectar las fragilidades".

En cambio, la diputada de ERC Alba Vergés ha apuntado que el dictamen refleja intereses por encubrir irregularidades puesto que las conclusiones "son superfluas y pasan por alto la investigación", al tiempo que ha reprochado que "no haya ni un mínimo de autocrítica por parte de los partidos que han gobernado la sanidad: CiU y PSC".

El diputado del PPC Jordi Roca ha lamentado que la comisión naciera "amputada" y concluya en "papel mojado" con unas conclusiones "superficiales" y "futiles", además de ironizar sobre "un PSC que quiere ser más convergente que los convergentes".

Desde ICV-EUiA, Marc Vidal ha tildado de "vergüenza" que el mensaje que se dé a los ciudadanos con las conclusiones "cínicas" es el de "aquí no ha pasado nada": "la comisión iba de pillos y tramposos", pero "algunos partidos han hecho como la avestruz".

El diputado de Ciutadans José Manuel Villegas ha acusado a CiU y PSC de preferir "taparse sus vergüenzas" y el "politiqueo de bajos vuelos" antes que cumplir con sus obligaciones con los ciudadanos, con unas conclusiones que son una "farsa, un engaño y un apaño".

Desde la CUP, Isabel Vallet ha denunciado un pacto de silencio y a CiU y PSC les ha acusado de "hacer el ridículo más absoluto; dan mucha vergüenza".
 
Salut dissenya una xarxa per garantir que ningú es queda sense medicaments
 

   
 

Primera reacció de la Conselleria de Salut al crit d'alarma de les farmàcies catalanes, que s'han plantat davant els impagaments de la Generalitat. Amb molta contundència, els farmacèutics han avisat que no poden continuar sense cobrar els més de 300 milions que els hi deu l'administració.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) ja ha dit que els ciutadans no hauran de pagar el 100% dels medicaments i que està totalment descartat que els pacients hagin de pagar el preu íntegre dels medicaments a partir del 5 de novembre. El Departament "ni vol ni pot", per mandat legal, plantejar aquesta opció, ha dit el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa.

Padrosa ha anunciat la posada en marxa d'un "circuït especial" per garantir l'administració de fàrmacs en els casos que els establiments farmacèutics no puguin fer-se càrrec del cost. El pla preveu adreçar els usuaris a un altre establiment que sí que tingui el fàrmac sol·licitat, o fins i tot a CAPs i hospitals.

 

 

 

Dempeus denuncia que el govern català vol convertir la sanitat pública en un negoci

Toni Barbarà i Lola Castro van fer ahir una xerrada a Montcada, convidats per la Favmir, coincidint amb la manifestació dels dijous per les urgències.
 
.

 

Lola Castro, durant la seva intervenció, acompanyada d’Antonio Cera, president de la Favmir, i Toni Barberà, de la Plataforma Dempeus.

 

La manifestació que fa la Federació d’Associacions de Veïns de Montcada i Reixac (Favmir) cada dijous per reclamar les urgències va comptar ahir amb la participació de dos membres de la Plataforma Dempeus per la Sanitat Pública, Toni Barberà, i Lola Castro, també vinculada a la Plataforma per la Sanitat Pública del Baix Llobregat. Al final del recorregut, els dos activitats van parlar sobre la situació de l’actual sistema públic de salut a la Sala Institucional de la Casa de la Vila davant d’una vuitantena de persones.

 

Com a treballadora de l’Institut Català de la Salut (ICS), Lola Castro va denunciar les retallades dels drets dels treballadors, que han vist reduïts en un 15% el seu horari i el seu sou. “Aquesta política forma part de l’atac al sistema públic de salut”, va dir l’activista, qui va denunciar que al mateix temps que es precaritza la situació laboral dels empleats, “es blinden els salaris dels alts directius, alguns dels quals tenen interessos en empreses privades de l’àmbit sanitari, incorrent en clares incompatibilitats”. Castro considera que els governs, tant estatal com autonòmic, estan promovent un canvi de model, que posa fi a la universalitat de la salut i a l’equitat del sistema. Davant d’aquest panorama, proposa l’organització i la mobilització ciutadana, posant com exemple el cas del Baix Llobregat, on les accions de protesta van paralitzar la derivació de serveis que prestava l’hospital públic de Viladecans a centres privats.

 

Toni Barberà, metge jubilat, va confirmar amb dades les tesis de Castro sobre el retrocés en el dret de la població a la salut, fent menció d’informes públics de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), segons els quals la pròxima generació a Espanya i Catalunya estarà molt pitjor atesa que l’anterior. Barberà també va qüestionar els missatges que el poder fa servir el poder per justificar les retallades, com l’afirmació que Catalunya gasta massa en salut, que no tot por ser gratis i que és millor tenir una assegurança privada. “Primer, la nostra comunitat dedica només el 5% del PIB a la salut –un punt per sota d’Espanya i dos punts per sota d’Europa-; segon, res és gratis perquè la sanitat la paguem entre tots els ciutadans, i tercer, les mútues poden servir per a intervencions senzilles, però en casos de malalties greus, els millors professionals estan a la sanitat pública”. També va denunciar l’estratègia de dilatació de les llistes d’espera per dissuadir els malalts i que se’n vagin al sector privat.

 

L’activista de Dempeus va reivindicar la necessitat que la gent prengui consciència de la seva capacitat de canviar les coses mitjançant la lluita col·lectiva, posant com exemple la paralització de mesures com l’euro per recepta o, en el cas de Madrid, els èxits de les marees blanques contra la privatització de 7 hospitals. “Perquè, no ens enganyem, això és una lluita de classes, una lluita del poble contra l’oligarquia, els burgesos i els feixistes”, va concloure Barberà, enmig de grans aplaudiments per part del públic.

 

Si s'acaba el tabac, s'acaba el 30% de càncers del món”

 
 

 
Hem trobat una prova que permet determinar si un tumor petit serà agressiu

 

Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968) és director del programa d'epigenètica
i biologia del càncer de l'Institut d'Investi-
gacions Biomèdiques de Bellvitge. El seu grup ha estat capaç d'identificar per la seva empremta epigenètica aquells tumors de pulmó que encara que són petits seran molt agressius i s'associaran a la mort del pacient si no s'adopten mesures especials.

 
El càncer de pulmó encara té mal pronòstic?
 
Sí, i fa una mica de pena. Perquè els tres càncers més freqüents són els de mama, de còlon i de pulmó. En els dos primers, hem avançat molt. En el de pulmó, menys.
 
Per què?
 
Perquè sovint, quan es diagnostica, ja és massa tard. El tumor ha crescut massa.
 
Què s'ha de fer?
 
Tres coses. Primer, prevenir. No començar a fumar o deixar-ho. El 90% dels càncers del pulmó apareixen en els fumadors. Segon, fer-ne detecció precoç, igual que es fa amb el càncer de còlon i de mama. Perquè això permetria detectar el tumor quan és petit. Tercer, més investigació, perquè si el tumor ha aparegut, cal trobar nous fàrmacs que ataquin el seu punt dèbil.
 
Per què el càncer de pulmó acostuma a ser tan agressiu?
 
Perquè quan es detecta està molt avançat, ha crescut. I a més, ja no és sols al lloc on va aparèixer, sinó que s'ha escampat. I, a sobre, són tumors heterogenis.
 
Heterogenis?
 
Sí. Tenen moltes irregularitats. Això fa que la quimioteràpia no sigui tan efectiva. I això passa perquè el tabac causa molts canvis genètics.
 
Hi ha fumadors que mai pateixen càncer de pulmó.
 
Potser no, però poden patir càncer de llengua, de faringe, de bufeta...
 
El seu grup ha après a detectar tumors molt petits i agressius.
 
Tres de cada quatre tumors es diagnostiquen quan ja són grans. Però n'hi ha una part que es detecten quan encara són petits. Es creia que aquests tumors es podien eliminar amb cirurgia i prou. No és així. Un terç dels pacients moren per les seves restes. Hem trobat una prova que permet determinar si un tumor petit serà agressiu i, per tant, que no n'hi haurà prou amb la cirurgià, sinó que caldrà altra teràpia.
 
És una tècnica complicada?
 
Ara mateix, sí. Es fa una biòpsia, s'extreu el material genètic i se li fa una mena de foto que nosaltres anomenem micromatriu. Aquesta foto estudia les alteracions de l'ADN. Si surt desfigurada vol dir que el tumor és molt maligne i tindrà mal pronòstic. Treballem per aconseguir fotos de manera més senzilla i més barata; que es pugui aplicar també en hospitals petits.
 
I després?
 
També volem comprovar si, un cop detectada l'alteració i administrat el tractament suplementari, els pacients viuen més. I investigar un fenomen que apareix en el càncer de pulmó: hi administres un fàrmac contra un tumor i desapareix, però al cap d'un temps reapareix i llavors és resistent a aquell fàrmac. Per què?
 
A un malalt de càncer de pulmó, què se li pot dir?
 
Que la supervivència està millorant gràcies al coneixement. Això ha permès que hi hagi fins a un 20% de pacients que ara es curen i abans, no. La taxa de fracàs encara és elevada, però fa uns anys ho era molt més. Només és curaven un 2% dels pacients. I, cada any, la taxa de supervivència va augmentant.
 
Què ha de passar perquè arribem a una taxa més elevada?
 
Tres coses. Primera, una implantació de cribratge entre la població, igual que ara es fa amb el càncer de mama i el de cèrvix, i fins i tot amb el de còlon. Segona, continuar amb les campanyes de prohibició i dissuasió de l'hàbit tabàquic. Si s'acaba el tabac, s'acaba el 30% del càncer del món; de tots els càncers. Tercer, invertir en investigació. El càncer de pulmó no es curarà sol, sinó perquè hi ha investigadors de moltes disciplines treballant-hi.
 
Les retallades els preocupen.
 
Sí. Si retalles, gastes menys, però també ingresses menys, perquè qualsevol retallada implica una pèrdua de material humà i econòmic. I resulta que de cada euro que s'inverteix en investigació, després se n'ingressen dos.

 

La clínica L'Aliança estrena la nova façana



 
 
 
 

 

La Clínica de Ponent (antiga L'Aliança) estrena nova façana,

L'Hospital Arnau de Vilanova estrena nova Àrea de Ginecologia i Pediatria

foto1

21 de Novembre de 2013

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha inaugurat aquest dijous la nova Àrea de Consultes Externes i del Gabinet d’Obstetrícia, Ginecologia i Pediatria de l’Hospital de dia pediàtric, que atendrà fins a 40.000 visites a l'any.

 

Un dels principals avantatges d’aquesta millora és que el nou dispositiu assistencial ambulatori (de 499 metres quadrats) permetrà un accés més directe dels infants a l’HUAV i una atenció més independent evitant l’accés dels menors a la zona d’hospitalització. Aquestes obres han suposat una remodelació de la planta baixa del centre hospitalari per dotar-la amb set consultes obstètriques i sis pediàtriques, la sala d’espera i un nucli d’infermeria i serveis.
 
Amb les noves instal·lacions es podrà atendre unes 40.000 visites, entre primeres i segones visites, de les especialitats d’obstetrícia (7.000), ginecologia (23.000), pediatria (8.500) i cirurgia pediàtrica (700). Aquesta situació es produirà per la reubicació de l’Àrea Obstetricio-ginecològica del CAP de Prat de la Riba que s’unificarà a l’Hospital Arnau de Vilanova.
 
La Diputació de Lleida ha finançat les obres amb 1.799.284 euros mitjançant un conveni de col·laboració que va signar amb l’Institut Català de la Salut  (ICS) l’any 2011. Al marge de les obres del nou Hospital de Dia Pediàtric i Obstètric, i dins d’aquesta mateixa inversió d’1,8 milions d'euros, s’han fet altres actuacions, com són la millora i agrupament de l’espai dedicat a l’admissió d’usuaris (269 metres quadrats), la remodelació del vestíbul (507 metres quadrats) i la construcció d’uns nous vestidors (725 metres quadrats). Els vestidors estan ubicats al soterrani de l’edifici i suposen una millora en confort per als professionals que treballen a l’HUAV, ja que tenen una capacitat per a 1.100 taquilles.
Els metges alerten d'un "elevat risc" de desigualtats en l'atenció als pacients als CAPs catalans


Divendres 22, Novembre de 2013

Un ambiciós estudi coincident amb els 30 anys de vida de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) revisa les Actituds i Pràctiques dels professionals afiliats a CAMFiC sobre accessibilitat a proves diagnòstiques i serveis assistencials, per determinar fortaleses i amenaces en el desenvolupament ordinari de la seva tasca en les consultes d’atenció primària.

Després de revisar 373 qüestionaris, CAMFiC conclou que existeixen greus diferencies en l’ús i accessibilitat d’exploracions complementaries i visites especialitzades que poden repercutir en desigualtats d’atenció als pacients de l’Atenció Primària (AP) catalana.

L’estudi es dóna a conèixer aquests dies en el Congrés d’Atenció Primària que CAMFiC celebra a Lleida, coincidint amb el 30è aniversari d’aquesta societat científica, federada a la semFYC i integrada a l’Acadèmia de Ciències  Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

El punt de partida i hipòtesi del treball és que la pràctica assistencial i situació econòmica actual feien preveure possibles diferencies en la accessibilitat a exploracions complementàries i serveis especialitzats pels metges de família (MF). Per això es descriuen les actituds i practiques dels metges i metgesses de família de CAMFIC sobre disponibilitat, ús i temps d’espera d’exploracions complementaries, així com de visites especialitzades presencials i virtuals.

D'entre les dades de l'estiu destaquen que Lleida és l’únic territori de Catalunya on no es poden demanar gastroscòpies, i les colonoscòpies en només un 23% quan a la resta del país superen el 85%, excepte Girona en un 55%; Lleida i Terres de l’Ebre tenen més dificultats per demanar ECO Doppler TSA i ECO Doppler Venós (útils per a prevenir accidents vasculars);les Terres de l’Ebre només poden demanar electromiogrames en un 22% dels casos quan en els altres territoris superen el 84% (indicats per a diagnòstic de malalties neuromusculars); tenen dificultats per demanar Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) al Maresme, el Camp de Tarragona i la Costa de Ponent i el territori pitjor situat segons l’enquesta de CAMFiC seria Terres de l’Ebre; el Camp de Tarragona sols pot demanar ECOcardiogrames només en un 11,5% de casos; els metges de família reben les radiografies simples informades (amb l’anàlisi i comentaris d’un expert) en un 94% a les EBAs (Entitats de Base Associativa que sovint són CAPs autogestionats) i mai les reben informades en un 27,5% de casos (per exemple a Lleida).

 
 
 

Els metges de família hauran d'assumir visites de Ginecologia, que ja els 'retorna' pacients

Els facultatius de capçalera de Lleida són els únics de Catalunya que no poden demanar directament gastroscòpies |

Assistents a un dels tallers...
 
Els metges de capçalera de Lleida denuncien "gran quantitat de retorns de peticions

Aturem els pressupostos antisocials

Dempeus s’adhereix a la convocatòria per aturar els pressupostos antisòcials, que fan la Federació d’Associacions de veïns i veïnes i la Confederació d’Associacions veïnals  de Catalunya amb el suport de moltes entitats socials, sindicals professionals i polítiques.
 

Des de fa setmanes, tot un ventall d’organitzacions de la societat civil, sindicats, entitats veïnals, moviments, plataformes…, s’ha estat reunint amb la voluntat de propiciar una resposta ciutadana, àmplia i unitària, a la degradació constant de les condicions de vida que pateixen les classes populars per culpa de la crisi i les polítiques d’austeritat. Una degradació que avui té com a vectors els Pressupostos Generals de l’Estat, els comptes de la Generalitat i tot un seguit de lleis i disposicions, afectant el règim de pensions, els serveis que presten els ajuntaments, o encetant noves tandes de privatitzacions…

Vet aquí la crida, sorgida d’aquestes trobades, que han permès de configurar la Campanya contra els pressupostos antisocials. Des la CONFAVC i FAVB, compromeses en aquest esforç, convidem totes les entitats, organitzacions i col·lectius que ja hi participen o que s’hi vulguin sumar a enviar la seva adhesió al correu electrònic de la FAVB (recepcio@favb.cat) per tal d’anar actualitzant la llista i fer palès l’abast de la resposta ciutadana que, entre totes i tots, estem construint.

ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

Els governs de l’Estat i el de la Generalitat, servils i obedients davant la Troika, aprovaran ben aviat els pressupostos més antisocials des que, l’any 2008, va començar la crisi. Al llarg d’aquest túnel d’austericidi permanent, les lluites han estat moltes i molt diverses. Però l’ofensiva dels poders financers, amb la submissió d’aquests governs, fa que es continuïn aplicant retallades, cada cop més agressives, contra les classes populars.

Estem a punt d’assistir, doncs, a l’adopció d’uns pressupostos que, lluny d’alleugerir les càrregues i retallades que han patit les classes populars, aprofundiran els atacs contra la ciutadania de tot l’Estat i de Catalunya. Els governs del PP i de CiU tenen previst implementar, l’un rere l’altre, una nova escomesa antisocial en forma de retallades de pensions, més retallades en educació, sanitat, serveis públics i altres, així com l’aprovació de la Llei de reforma de l’administració local, que tindrà com a conseqüència deixar els ajuntaments sense molts dels serveis que fins ara donaven a les poblacions del territori, amb el consegüent increment del nombre de persones que passaran a engreixar les xifres de l’atur.

Ens trobem davant d’un escenari en què la falta de transparència, els casos de corrupció i l’aclaparador descrèdit social de la política posen en entredit la legitimitat per aprovar unes mesures de tal magnitud antisocial. I això és cert tant pel que fa a l’Estat espanyol com al Govern de la Generalitat. Per tant, la unitat d’acció de tota la ciutadania, la desobediència i la lluita han de confluir al carrer, expressant el nostre rebuig que, després d’haver rescatat tantes entitats bancàries amb diner públic sense que cap causant de la crisi hagi assumit responsabilitats, l’única prioritat dels governs sigui pagar el deute financer… mentre es continua retallant la despesa social, mentre es tolera la pervivència del frau i es mantenen les prebendes fiscals de grans fortunes i empreses. No a una política d’austericidi constant!

El dret a decidir també ens vincula, en tant que persones i com a organitzacions, a la gent que s’ha quedat sense casa, a les persones que es troben en situació d’atur i a aquelles que, cada dia més nombroses, deixen de percebre cap prestació. Ens vincula a sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura… o com la justícia -que, a còpia de taxes i manca de recursos, esdevé inaccessible a la ciutadania-, sectors on són dilapidades totes les estructures del pacte social construït des de la transició. Ens vincula als pensionistes, següent esglaó en el desmantellament dels drets conquerits a través de molts anys de lluita; al jovent, a qui es neguen oportunitats i futur, que pateix la precarietat i l’atur amb una especial intensitat; a la gent nouvinguda, maltractada i estigmatitzada per unes lleis d’immigració que promouen el racisme… Ens vincula, de manera transversal i en tots els àmbits, a les dones, que viuen el qüestionament dels seus drets, començant pel dret al propi cos, com una violència afegida al flagell de la desigualtat. Mes enllà, no hem de posar fronteres a l’exigència de justícia, perquè la iniquitat no les coneix: la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, a casa nostra com arreu del món, han de ser igualment la senya d’identitat d’un país social.

I el dret a decidir el nostre futur ens vincula fonamentalment també a treballadores i treballadors, avui sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial a través d’una injusta contrareforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials, degradació de les condicions contractuals i precarietat generalitzada.

Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.

I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que es duran a terme els dies 23 i 24 de novembre a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades aquella mateixa setmana arreu de l’Estat i a tot Europa per organitzacions sindicals i socials, i el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, cridant els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!

ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

I a tota Espanya, milers de persones marxen  contra les polítiques del Govern.

 

Las clínicas privadas de Lleida invierten 5 millones en mejorar sus instalaciones

El sector mantiene clientes pese a la crisis, pero sufre el bajón de actividad concertada

La Clínica de Ponent acaba...
 
 

La clínicas privadas de Lleida invertirán cerca de cinco millones de euros en mejorar sus instalaciones




 
  Avui hi havia 206365 visitantes (947387 clics a subpáginas) a aquesta pagina  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis