13 MAIG 2010

Desprogramen proves per la vaga a L'Aliança

La concentració de treballadors de L'Aliança davant de la clínica, a Prat de la Riba.

LLEIDA

Uns setanta treballadors de la Clínica de Ponent (antiga L'Aliança) es van concentrar ahir davant de la seu del centre sanitari per protestar contra els acomiadaments previstos, entre altres reivindicacions. A més, el personal estava convocat a una vaga des de les 07.30 fins a les 12.00 hores. La direcció del centre va desprogramar operacions i proves de forma preventiva, encara que, segons va indicar, el seguiment de la vaga va ser baix, de manera que es podrien haver efectuat igualment. En aquest sentit, va dir que l'aturada va ser secundada per un 22% dels empleats. Els treballadors van denunciar pressions d'alts càrrecs per no seguir la vaga, extrem que la direcció va negar. El comitè d'empresa afirma que els acomiadaments que preveu L'Aliança són "irracionals" i critica que la consellera de Salut, Marina Geli, no els rebi malgrat haver demanat tres vegades una reunió.

 

 
 

 

Clínica de ponent

Hi ha moltes menes de Gerents

GESTIÓ I AUTORITAT

L'actuació del gerent implíca certes habilitats per al comandament el que li permet actuar mes allà de les seves limitacions normals. En qualsevol organització, la majoria dels individus desitgen, com és natural, que els seus caps es comportin de forma correcta, comprensiva i equitativa. Tanmateix, és inevitable que els gerents hagin de fer i dir coses que poden ser considerades rígides i injustes.

Hi ha moltes menes de Gerents
-Gerent indiferent, que mostra poc interès tant pel personal com per les tasques.
- Gerent convergent, que demostra molt interès pel personal però no per les tasques.
- Gerent concordant, que és l'oposat a l'estil convergent.
- Gerent integral, que demostra un alt nivell d'un interès pel personal i les tasques.

Qualsevol dels quatre estils pot ser eficient depenent de les circumstàncies particulars en les quals són aplicats.
- Eficàcia de la gerència, la mesura per la qual un gerent té èxit en reunir els requisits adequats a cada situació.

Per tant, en analitzar l'actuació de la gerència ens trobem amb la paradoxa que l'estil de comandament eficaç, depèn totalment dels factors de cada situació, per la qual cosa haurem d'observar detingudament altres aspectes del treball del gerent per definir les facetes claus de les seves accions.
El gerent d'una empresa té la responsabilitat que les coses es realitzin correctament i sense errors.
ACTUACIÓ
PRODUCTIVITAT
BENEFICIS
Que representen els aspectes més significatius dels procediments de treball de la gerència.

- Actuació, és l'obligació del gerent d'aconseguir una correcta i encertada aplicació dels recursos econòmics. Això ho pot aconseguir ajustant-se en la mesura possible a les especificacions contemplades en els estats de rendiment: pressuposts, metes, objectius i programes específics, tot això emmarcat en la realització d'accions eficients en totes les activitats de l'empresa.
- Productivitat, el gerent ha de seleccionar les millors tècniques de gestió per millorar els procediments o mètodes de treball.
- Beneficis, l'obligació de la gerència de la utilització dels recursos econòmics a través d'una encertada política de costos que augmenti l'avantatge competitiu de l'empresa.

El que se li requereix a un gerent per poder complir amb aquestes obligacions, no és fàcil explicar-ho. L'actuació del gerent reflecteix fidelment l'aplicació que ha donat als recursos posats en la seva disposició i és el resultat de la seva gestió. Però per poder complir correctament en aquestes premisses, el gerent necessita al seu torn disposar d'una informació veraç i coherent, com veurem més endavant.


NIVELLS D'ACTUACIÓ

Com hem dit anteriorment, la informació és una eina fonamental per al gerent i aquesta li permet prendre decisions importants i delicades. Necessita dades i xifres que l'ajudin a decidir correctament perquè aquestes decisions desemboquin en operacions efectives. Les noves aplicacions tecnològiques i mitjançant la informàtica de gestió possibiliten el desenvolupament en el processament de la informació amb una major qualitat i precisió.

El que no cap dubte és que els nivells d'actuació s'estableixen més fàcilment quan algun tipus d'activitat física és present. És molt difícil establir nivells d'actuació en els dirigents quan els seus treballs són molt variats i preval més l'activitat intel·lectual que la física.

ÀREES CLAUS DE L'ACTUACIÓ DIRECTIVA

Podrem establir metes i nivells individuals per al gerent, però el suport actiu del seu equip de col·laboradors és fonamental per mesurar el seu rendiment i eficàcia.

El gerent s'enfronta contínuament a les estratègies competitives dels mercats i per això ha de prendre importants decisions i aquesta és una de les missions vitals de l'empresa. Aquesta situació és el fidel reflex de l'ambient competitiu del món dels negocis en el qual operen moltes empreses i on totes elles aporten solucions creatives, pràctiques i agressives per incrementar la seva presència al mercat.

És doncs la qualitat i consistència de les decisions del gerent els atributs claus de la seva actuació. Els empleats d'una empresa se sentiran molt insegurs amb una Direcció irregular en el seu comportament i que canvia contínuament de decisions en funció del seu estat anímic.

La integritat és una funció primària de la gerència, encara que lamentablement és una virtut molt escassa. . En una empresa on hi hagi una falta d'integritat en els nivells jeràrquics superiors, la podríem comparar amb un arbre que s'està morint de dalt cap a baix, i la seva malaltia pot contagiar tot el bosc.

Els principis de conducta i responsabilitat necessiten mantenir-se de forma permanent en la Gerència, predicant sempre amb l'exemple. Si la Direcció practica un estil de direcció participativa que requereix que els treballadors acceptin i facin bon ús de l'autoritat que se'ls delega, s'han d'establir alhora el nivells esperats de la seva actuació.

És important respectar els individus i el seu treball, i tenir l'habilitat suficient per tractar correctament els problemes personals i els del grup, relacionats amb la tasca que se'ls ha encomanat. No obstant això, les qualitats personals del comandament depenen segons cada actuació, i l'habilitat de fer que d'altres facin el que els requereix, ha d'anar sempre acompanyada d'una personalitat acusada per part del gerent.

La facultat de comprendre i respondre la psicología primària dels grups és una tasca difícil per a qualsevol gerent que ha de dirigir grans grups de persones.

RESUM

1) Hem posat de manifest que l'actuació del gerent es recolza en la seva qualitat humana que cuida el clima i moral dels seus empleats, es compromet amb ells i la seva voluntat d'actuar va més enllà de les seves limitacions normals.

2) L'èxit del gerent si aconsegueix metes quantitatives, continua sent l'anàlisi mes efectiu per determinar el seu nivell d'actuació. Tanmateix existeixen factors exògens que contribueixen a l'èxit o fracàs del mateix.

3) Les mesures d'actuació qualitatives de la gerència s'han de combinar amb les mesures quantitatives. L'"esperit" de la Gerència és un concepte fonamental que té en consideració els principis de conducta i responsabilitat, els nivells d'actuació dels empleats i el respecte a la tasca que aquests realitzen.

4) En les empreses d'avui els problemes que causen els treballadors que estan en posicions claus de l'organització, són resolts de forma expeditiva, mentre que en les organitzacions d'encuny o trajectòria burocràtica o ineficaç són condescendents amb el problema.

5) La pràctica japonesa de traslladar els treballadors de baix rendiment a altres departaments de menys exigències o responsabilitats ha estat comentada com a model de "continuisme" a través d'una cultura d'ocupació vitalícia.

6) Mai no haurem de subestimar cap lloc de treball, per poc important que ens pugui semblar.

Bal ….
Diumenge 16 de maig 2010

La nova clínica de L'Aliança costarà 60 milions d'euros i preveu utilitzar energia geotèrmica

L'alt nivell freàtic del subsòl encareix la construcció de l'edifici, però possibilita una climatització més sostenible |

El projecte constructiu de la nova clínica de L'Aliança a Cappont estarà enllestit al llarg d'aquest any. Així ho va assegurar a aquest diari Albert de Pineda, que juntament amb Esteve Bonell i Miquel Gil formen l'equip d'arquitectes encarregat de la redacció. De Pineda va explicar que el solar on s'ha d'aixecar el centre, entre les avingudes Josep Irla i Miquel Batllori i el carrer Marie Curie del nou pla parcial de Copa d'Or (al costat de la vella N-II), té un alt nivell freàtic. D'una banda, això encareix notablement l'obra, el cost de la qual s'eleva a uns seixanta milions d'euros, segons va apuntar. Però, d'altra banda, la presència d'aigua al subsòl ha possibilitat l'encàrrec d'un estudi per aprofitar-la mitjançant un sistema de pous, amb el consegüent estalvi en futurs costos energètics. L'energia geotèrmica generada a través d'aquest sistema serviria per a la climatització de l'edifici i permetria reduir la despesa en electricitat.

De Pineda va indicar que el seu equip es reuneix periòdicament amb els màxims responsables de la mútua per anar concretant-ne tots els detalls. En aquest sentit, va indicar que a més de l'aposta per la sostenibilitat ambiental, també primen la qualitat de tots els equipaments, tant en l'àmbit d'espais com de quiròfans, urgències o radiologia, així com de les habitacions, totes inviduals. Així mateix, va assenyalar que tots els lavabos disposaran de llum natural.

La mútua i la Paeria van firmar el passat mes de desembre la permuta del solar de Copa d'Or a canvi de l'actual clínica de Prat de la Riba. Així, L'Aliança obté un terreny per edificar-hi el nou hospital i l'ajuntament, un equipament al centre urbà.

Ara, el gran problema a què s'enfronta L'Aliança és aconseguir el finançament necessari per executar l'obra. En principi, una part podria solucionar-se per la via d'un crèdit de l'Institut Català de Finances. No obstant, la situació econòmica de l'entitat dista de ser molt pròspera i, a més, l'actual crisi també ha afectat tot el sector sanitari privat, cosa que pot dificultar que altres companyies s'impliquin en el projecte, encara que des de fa temps hi ha contactes en aquest sentit amb la mútua Adeslas, titular de la clínica Montserrat.

18 may 2010
os deixo un article molt antic del que va pasar a aliança de Sabadell

Imma Vivar, adiós a L'Aliança

"Han estado jugando con nosotros"
26 / 11 / 1996

Imma Vivar preside el Comité de Empresa de la Clínica L'Aliança "Generallab cargaba a L'Aliança un canon misterioso por el cual cada factura subia al doble de su valor real"

---

Por diferentes pasteleos políticos, tanto al ayuntamiento como a la Generalitat les interesa el cierre de L'Aliança de Sabadell
Así de contundente, pero con la más dulce de las sonrisas, se expresa la presidenta del Comité de Empresa de L'Aliança de Sabadell. El domingo se manifestó en Barcelona, con otros 70 trabajadores sabadellenses.
La enfermera Imma Vivar Ruiz, 30, representa a los 150 trabajadores que van a quedar en paro y que nunca más darán asistencia a los 8.500 mutualistas sabadellenses que confiaban en una aseguradora con 54 años de historia en nuestra ciudad.
-Aquí todo son pegatinas, pancartas y recogida de firmas. ¿tanto es el malestar?
-Normal, Tenemos la espada de Damocles sobre nuestras cabezas. La empresa no nos quiere, nadie nos ayuda y, por tanto, buscamos el apoyo de los usuarios. Ya tenemos mil firmas y seguimos recogiendo.
-¿Gente que nunca se había manifestado antes?
-La mayoria, sí, claro. Pero es que el sentimiento de indignación es muy grande. Han estado jugando con nosotros. En su momento hubo soluciones sencillas, como integrarse en el Taulí, pero la prepotencia de L'Aliança lo impidió.
-¿Por qué?
-Porque quienes tomaban decisiones no miraban por L'Aliança ni por sus mutualistas ni por sus empleados.
-¿De que esta hablando?
-La antigua junta rectora sólo miraba por los intereses de unas empresas participadas por L'Aliança que, en los últimos años, han crecido y se han lucrado. Han ganado millones a costa de L'Aliança.
-Nombres.
-El caso más flagrante es de los laboratorios Generalab, que hace los análisis a L'Aliança. En 1990 ingresó 90 millones y en 1991 la cifra se disparó a 900 millones. Un salto así no se justifica de ninguna manera. Por ahí se han enriquecido varios.
-¿Quién prueba eso?
-Los médicos tienen documentos que lo atestiguan. Pero es que además Generalab, según facturas que obran en nuestro poder, cargaba un canon misterioso por el cual cada factura subía al doble de su valor real. Y en otras facturas aparece un extraño impuesto por valor de 500 mil pesetas, que nadie sabe de donde sale. Total que ahora L'Aliança ha de pagar a estos laboratorios mas de 900 millones de pesetas.
-¿Es esa la causa del cierre?
-No la única. También hubo falta de previsión, se hizo un negocio ruinoso con la compra del hospital del Sagrado Corazón, nunca se preocuparon de tener las instalaciones al día, no sacaron productos competitivos hasta la Póliza 10, cuando ya era demasiado tarde...
-¿Qué perderá Sabadell con el cierre de L'aliança?
-Aquí hay 50 camas que normalmente estan ocupadas al 90 por ciento. Pero antes había 112 camas, que se podrían volver a ocupar. L'aliança sigue siendo necesaria para la ciudad.
-¿Puede ser rentable?
-Si. con 200 millones más de concierto y ocupando las cuatro plantas que hoy están vacías.
-El domingo empezaron sus movilizaciones en Barcelona, ¿continuarán en Sabadell?
-Estamos valorando presentarnos al Pleno Municipal del próximo miércoles para pedir al señor Farrés que tome medidas.
-El no parece estar mucho por la labor, ¿no?.
-Los trabajadores no nos sentimos nada apoyados por el ayuntamiento.Aunque en su momento Farrés ya dijo que velará para que el edificio no se recalifique y continúe como equipamiento sanitario.
-¿El cierre de L'Aliança significaría una mayor subvención para el Taulí?
-Apenas unos 200 millones, que es una cantidad mínima.
-¿Que dice la Generalitat?
-Que el Taulí ya es suficiente para la comarca.
-¿y no es cierto?
-En absoluto. Lo que ocurre es que la Generalitat deriva toda la pequeña cirugía de la comarca al Hospital General de Catalunya, HGC, que es mucho más caro porque no tiene concierto con la Seguridad Social, como nosotros.
-¿Por qué la Generalitat ayuda al HGC, pero permite la muerte de L'aliança de Sabadell?
-Porque es una institución afín a CiU. No se me ocurre nada más. Allá dentro hay una cantidad de intereses enormes.
-¿Interesa, pues, el cierre de L'Alianá?
-Sí. Por diferentes pasteleos políticos, tanto al Ayuntamiento, por el edificio, como a la Generalitat, les interesa el cierre de la clínica sabadellense.
-¿Se sienten ustedes abandonados por todo el mundo?
-Si, por todo el mundo.
-Si todo está ya perdido, ¿qué piensan ganar con estas movilizaciones?
-Nada, porque nadie nos hace caso. Pero lo último que vamos a hacer es tirar la toalla. Por lo menos el derecho a pataleta.
-De perdidos, al río.

Els meus records vinculats a la clínica l’Aliança són de quan era ben petita. Els meus pares pertanyien a la mútua i recordo perfectament els seus passadissos, sales d’espera (a les que m’avorria com qualsevol nena a la que fan esperar una eternitat per a visitar-se) i la màquina aquella que tenia la senyoreta de la porta a la que la meva mare li donava una targeta amb relleus que ens acreditava com a sòcies de la “Quinta de Salud La Alianza”. Són records borrosos ja que han passat més de 30 anys de tot això.

Aquests dies he recordat molts cops aquells temps. Les reformes fetes a l’edifici per tal de reconvertir-lo en la nova “Clínica del Vallès” m’hi ha fet pensar prou. I molt especialment les contínues declaracions de l’Alcalde sobre aquesta clínica. Han estat tantes i tant permanents que, francament, havia donat per fet que era una instal·lació pública.

Com no estic relacionada amb l’àmbit de la sanitat no tinc massa contacte amb l’actualitat d’aquest món.

Sí que recordava que aquesta mútua havia estat intervinguda fa uns anys per la Generalitat a causa de la seva delicada salut econòmica o mala gestió però no sabia com havia acabat tot. Ara m’expliquen que aquesta intervenció, de fet, es va mantenir fins fa uns mesos quan es va tornar la seva organització a mans privades. I que en aquest temps ha estat l’Administració la que s’ha encarregat de que aquesta mutualitat tornés a estar sanejada. Part del deute es va eixugar també amb la cessió a la Generalitat d’actius que eren de la seva propietat, com un edifici de consultoris del que disposaven a Tremp i una Clínica a Vic.

La gestió d’aquest equipament va passar a dependre del Consorci Sanitari de Vic, format per l’Ajuntament d’aquesta població i el Departament de Salut de la Generalitat.

Fa poc vaig ser convidada, en funció de la responsabilitat que tinc a una entitat, a visitar aquestes instal·lacions. La invitació la feia l’Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i vaig acceptar recordant tants anys que feia que no havia estat en aquell vell edifici i sabent que ara s’havia convertit, em deien, en un centre punter i amb la millor tecnologia sobre temes sanitaris. M’explicaven l’entusiasme dels nostres responsables municipals amb aquesta inauguració i com havia d’ajudar a descongestionar l’atapeït Taulí.

El cas és que algú em va treure del meu error.

Que no. Que això és encara una clínica privada, un centre que pertany a una mutualitat i, per tant, exclusivament als seus mutualistes.

Què hi fèiem doncs tantes entitats ciutadanes allà celebrant una cosa que no tenia res de pública? Doncs seguir la confusió a la que ens abocava l’Alcalde que, com si fos el mestre de cerimònies, es movia per allà com si en fos l’amo.

Aquestes actituds estranyes del nostre Alcalde s’han convertit en molt habituals per a nosaltres però no, per això, ens hi hem d’acostumar. Perquè representen un engany.

Les fotografies i els missatges que està llençant aquests dies a través dels mitjans de comunicació suggereixen que el que s’ha inaugurat a Sabadell és una nova clínica per a tots els ciutadans, però això no és cert. És un centre que pertany a una mutualitat privada i, per tant, reservat a les persones que tenen els diners per a poder pagar les quotes que aquesta exigeix.

Ara s’ha fet l’anunci de que es derivaran una part de les altes que actualment ha d’assumir l’Hospital de Sabadell a aquesta nova clínica. És lògic que hi hagi un conveni amb l’administració pública. Però, és exactament això el que havia de ser? Què hi ha darrera de tanta alegria i fotografies de persones somrients?

Comencem pel principi.

L’Entesa per Sabadell ja va demanar que tots els llits siguin públics. Xifra el dèficit en 500 i creu que aquests 120 de nous podrien significar, com a mínim, una rebaixa d’aquesta mancança. No oblidem que la Generalitat va haver de fer unes grans aportacions de capital per a salvar l’entitat i els d’ES feien saber que, al seu parer, això estava doncs més que justificat.

I tampoc han estat poc contundents els representants de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell que es van concentrar fa pocs dies davant l’Hospital.

Van acusar la Generalitat i l’Ajuntament de mentiders i van demanar la dimissió de la Consellera Geli i la de Joan Parellada, el responsable de la Generalitat del sector sanitari a la comarca.

Llegeixo a Vilaweb que la FAV assegura haver recollit més de 6000 signatures de persones crítiques amb com s’ha vehiculat tot aquest tema.

M’expliquen que els representants de les associacions de veins d’Espronceda, Les Termes, Campoamor i la Creu de Barberà, entre d’altres, es van manifestar fa uns dies davant les instal·lacions d’aquest Hospital. Ells són els qui van alçar la veu fa molt de temps exigint que fos públic i, de fet, aquesta és la imatge que s’ha volgut traduir als ciutadans. N’hi ha molts que, com jo, de tant veure l’Alcalde fent de mestre de cerimònies, estàvem absolutament convençudes de que, o era públic, o estàvem davant d’una instal·lació a punt de ser-ho.

Aleshores, qui hi ha darrera d’aquesta mútua?

D’entrada hem de dir que, òbviament, els seus mutualistes. Però la seva junta té diversos noms que coneixem prou.

Per exemple, està presidida per Eduard Spagnolo. Hi va arribar després de ser molts anys un important càrrec del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, on havia ocupat la Gerència de l’àrea de Serveis Personals, el que abans era “Benestar social” d’aquest ajuntament.

Per cert, que Spagnolo ha estat recentment imputat per un presumpte frau que hauria comès aquesta entitat. Un jutge investiga si es van incrementar els imports d’unes factures per valor de més de 200.000€ en el cas de la Clínica Terres de l’Ebre, que pertany a l’Aliança.

També m’ha sorprès veure que hi figura una periodista, la Margarita Sáenz-Díaz, per exemple, esposa de l’Enric Sopena, dos periodistes ben coneguts de l’entorn socialista. Dic que m’ha sorprès bàsicament perquè desconeixia la seva formació en temes de gestió o específics de la cosa mutual.

Bé, en qualsevol cas, veig que no sóc l’única que creu que s’ha fet tota una operació de fotografies per, al final, incorporar una instal·lació privada més a la ciutat, quan el que sembla que s’havia venut era un altra cosa. Aquesta és la imatge que ens ha arribat als ciutadans.

Per cert, si hi ha persones interessades en saber si es volen fer mutualistes o no i en tenen dubtes, que comencin preguntant a persones que ja han fet servir les instal·lacions de la clínica.

L’altre dia voltaven per allà en qualitat de clients una regidora del nostre Ajuntament i un dels seus tècnics, un membre del PSC. Segur que ells, que els serveis que van utilitzar se’ls deuen haver pagat de la seva butxaca, ens poden donar la seva opinió si els hi ho pregunteu.

La Clínica Aliança a Sabadell tornarà a obrir les portes a principi del 2008, després de ser rehabilitada

   La Clínica Aliança a Sabadell (Vallès Occidental), que es troba en obres, estarà totalment rehabilitada a final d'any i s'espera que torni a obrir les portes a principi del 2008, segons ha informat avui el Grup Aliança.

   El projecte conserva l'estructura de l'edifici i la seva rehabilitació integral inclou una façana nova i una distribució de l'interior feta d'acord amb els criteris hospitalaris més actuals.

   Una vegada finalitzades les obres, la clínica tindrà una superfície de 18.721 m2 i amb vuit plantes sobre rasant. En el semisoterrani se situaran els serveis de diagnòstic per la imatge, la cuina, el vestidor i diversos magatzems. A sota, es destinaran dues plantes a urgències i consultoris, i en dues altres s'ubicaran els quiròfans i blocs obstètrics.

   Les quatre plantes superiors es destinaran íntegrament a hospitalització. La clínica tindrà 88 habitacions, amb una capacitat de 112 llits. En la part posterior de l'edifici es farà un aparcament, que es cobrirà a nivell de carrer amb una zona enjardinada.

   L'objectiu del grup és convertir la Clínica del Vallès en un centre modern, atractiu i adaptat a les necessitats actuals, amb equipaments mèdics d'última tecnologia, una qualitat hotelera d'alt nivell i una atenció especial als aspectes mediambientals.

   La clínica acollirà 13 especialitats mèdiques i nou especialitats quirúrgiques. I, entre d'altres serveis, tindrà àrea quirúrgica, àrea obstètrica, neonatologia, unitat de cures intensives (UCI), unitat de cirurgia sense ingrés (UCSI), hospital de dia, unitat de diagnòstic ràpid (UDR) i urgències.

Barcelona, 3 de noviembre de 2009

EL GRUPO ALIANÇA PONE EN MARCHA LA CLÍNICA DEL VALLÈS EN SABADELL

El Grupo Aliança volvió a abrir las puertas de la Clínica del Vallès tras haber realizado una rehabilitación integral del centro. Con la apertura de esta clínica, el Grupo Aliança se consolida como el primer grupo hospitalario privado de Catalunya.

La nueva Clínica del Vallès incorpora los últimos avances tecnológicos en el campo de la medicina y ofrece todas las especialidades médicas y quirúrgicas. Dispone de 81 habitaciones con una capacidad de 107 camas. Tiene, además,  un servicio de urgencias 24 horas, UCI, salas de parto, un bloque quirúrgico con 4 quirófanos de cirugía mayor hospitalaria, sala de vigilancia quirúrgica monitorizada y sala de preanestesia, cirugía mayor y menor ambulatoria y servicio de diagnóstico por la imagen.

El nuevo centro hospitalario cuenta con un equipo de 90 médicos especialistas en todas las áreas médicas y quirúrgicas, e incorpora el uso de las nuevas tecnologías en la mayoría de los procesos asistenciales, médicos y administrativos, como la historia clínica informatizada, telemetría y gestión de quirófanos, entre otras.

La nueva Clínica del Vallès ha sido reformada siguiendo los últimos avances en criterios de sostenibilidad medioambiental, en cuanto a ahorro energético y recuperación de aguas.

Pere Domínguez, Director de la Clínica del Vallès, realizó una visita guiada a los equipos directivos del Grupo Aliança, encabezada por Dr. Eduardo Spagnolo, Presidente del grupo, Sr. Salvador Soler, Director General del grupo, Sr. Rafael Barba, Director de Clíniques de Catalunya, red hospitalaria del Grupo Aliança y de la que la Clínica del Vallès forma parte, y el Dr. Genís García, Director General de Aliança.

Barcelona, 25 de noviembre de 2009

LA CLÍNICA DEL VALLÈS REABRE SUS PUERTAS CON GRAN ÉXITO

El centro asistencial ha sido rehabilitado integralmente y ha supuesto una inversión de 35 millones de euros

Esta mañana la consellera de Salut, Marina Geli y el alcalde de Sabadell, Manuel Bustos han inaugurado oficialmente la Clínica del Vallès en Sabadell, el único centro hospitalario privado de la ciudad. La Clínica con una superficie total de 18.721 m2  y 9 plantas dispone de 110 camas de hospitalización y una área de 24 consultas externas para especialidades médicas y quirúrgicas. Este equipamiento que ocupará a 350 profesionales de la salud contribuirá eficazmente a mejorar los servicios sanitarios de Sabadell y de su área de influencia.

La Clínica del Vallès es un centro asistencial muy conocido en Sabadell ya que  perteneció anteriormente a l’Aliança. El edificio dejó de funcionar en febrero de 2006. Actualmente la Clínica forma parte de la sociedad Clíniques de Catalunya que integra todos los centros asistenciales del grupo Aliança.

Para el Dr. Pere Domínguez, director gerente del centro, “Nuestro compromiso  con Sabadell y la comarca es hacer de este centro un referente asistencial, que hacemos extensivo a nuestra colaboración con el sector público. Estamos muy contentos de ofrecer a la ciudad un equipamiento excepcional tanto por la calidad de los profesionales que hemos incorporado como por las magníficas instalaciones que ofrecemos. Nuestra voluntad de vincularnos con el territorio  también tiene que ver con nuestra capacidad de actuar como motor dentro de la economía local ofreciendo 350 puestos de trabajo de diferentes categorías profesionales a los ciudadanos de la ciudad y de la comarca”.

pense-ho perque em ficat aquesta informacio???

20Maig 2010

Hola a totes i tots els seguidors de clinicaponent, primerament gracies per col·laborar en la pagina web , be serem breus ens han comunicat , que algunes vegades intenteu entrar des-de la feina clínica de ponent , però no aconseguiu entrar-hi , be dons es veu que algunes persones tenen molt de interès en que el personal i els usuaris , no estiguin informats del que esta passant .

Ens preguntem quin interès tenen ? Si nomes donem informació.

Perquè serà???

Be dons que sapigueu que si a la feina no pode-ho mirar-ho o pode-ho fer des de qualsevol altre ordenador .

 

 

Bal

23 maig 2010

24 maig 2010

Els hospitals de la xarxa hospitalària d’utilitat pública? (XHUP, què són, centres públics o privats? Doncs segons convingui. Quan del que es tracta és de poder realitzar un conveni col·lectiu en el qual els treballadors cobrin menys per realitzar el mateix treball, tinguin menys dies de vacances i en general menys drets, llavors són privats. Quan el tema consisteix que els gestors de cada centre puguin fer i desfer segons els interessi, sense reparar que els favoritismes, els amiguismes, els partidismes, les falsificacions documentals, les discriminacions, els abusos d'autoritat, les coaccions, els fraus, els suborns, etc., no són propis de països democràtics, llavors també són privats. Ara bé, quan el que està sobre la taula són les inspeccions, el compliment de les normatives sobre seguretat en el treball i formació continuada, el correcte funcionament dels equips tècnics, el respecte a les normatives laborals, la idoneïtat de les instal·lacions i de les condicions de treball, la qualitat dels serveis que es presten, etc., llavors els hospitals concertats gaudeixen de tota la protecció i l'ocultació de la maquinària pública.

Bal

Denunciem la paralització del conveni i exigim la adhesió, immediata del conveni xhup amb la progressiva equiparació de salaris i de jornada.

25 maig 2010

Els treballadors de L’Aliança decideixen no fer més vagues

Els treballadors de la Clínica de Ponent (antiga L’Aliança ) han decidit en assemblea no organitzar més mobilitzacions per protestar contra els tretze acomiadaments previstos i reclamar altres reivindicacions laborals. Una portaveu del comitè d’empresa ha epxlicat que els empleats han acordat deixar de fer vagues i concentracions, malgrat que no han aconseguit cap acord amb la direcció de la clínica i els acomiadaments continuen vigents. El personal de L’Aliança ha protagonitzat durant les últimes setmanes dos vagues parcials, acompanyades de manifestacions i concentracions.

26 de maig 2010 
carta al director

LA GESTIÓ DE L’ALIANÇA I CLÍNICA DE PONENT

 SR. DIRECTOR:

 Tots sabem que la direcció de Clínica de Ponent (Clíniques de Catalunya) vol acomiadar a 13 treballadors reals i no com diu la direcció, jubilacions anticipades i treballadors eventuals.

Aquets 13 acomiadaments segons la direcció de l’empresa estan generats per les “possibles pèrdues “que puguin tenir la Clínica per la crisis econòmica.

 Aquets 13 treballadors si fan la seva feina.

 Des de el passat dia 12 de Maig, l’aparell de Ressonància Magnètica Nuclear també es va posar de vaga, però per averia , i ara la notícia es que l’empresa responsable de la reparació no cobra els rebuts de manteniment per part de Clíniques de Catalunya.

 De moment ja s’han desprogramat 3 dies d’aquestes proves i cada dia es fan 20 Ressonàncies Magnètiques. Aixó si son pèrdues reals.

 Els usuaris desatesos i molt enfadats.

 Quin cost suposa aquesta mala gestió dels nostres gestors???.

 Hi haurà dimissió o acomiadaments dels gestors??.

 O en seran culpables d’aquesta pèrdua els treballadors??.

 Els treballadors de Clínica Ponent ja sabem  quin cost suposarà el no pagar aquest rebut.

 COMITÈ D’EMPRESA DE CLÍNICA DE PONENT

Aliança prevé duplicar los clientes de salud y el número de socios en tres años

   La mutua Aliança prevé duplicar el número de clientes de su división de salud en tres años, pasando de los 150.000 actuales a entre 280.000 y 300.000, según su plan estratégico 2010-2012, explicó a Europa Press un portavoz de la entidad.

   Asimismo, pretende recuperar el número de 500.000 socios que llegó a tener en el pasado, frente a los 250.000 actuales, gracias a la incorporación de federaciones deportivas catalanas.

   Con esta campaña quiere ser "la mutua del deporte de base catalán", lo que también le permitirá rejuvenecer la cartera de mutualistas.

   También buscará captar más pequeñas y medianas empresas, de entre 10 y 50 empleados, para lo que ha creado un departamento específico, así como potenciar contratos con autónomos, gremios y colegios profesionales.

   El plan estratégico, que busca potenciar la mutua tras estar intervenida por la Generalitat entre 2002 y 2006, calcula que Aliança sumará unos ingresos de 120 millones de euros en 2012, frente a los 87 millones con que cerró 2009.

   Estos objetivos se perseguirán a través de nuevos canales de venta. De momento, los 150 agentes exclusivos que comercializaban los productos de Aliança en 2008 se han convertido en casi 400, y se ha creado un canal de venta en las 22 oficinas que tiene la mutua en Cataluña y Baleares. También dispone de un centenar de corredores que han incorporado los productos de Aliança a su cartera.

CRECIMIENTO ORGÁNICO E INORGÁNICO

   Pese a su reivindicación de catalanidad, Aliança prevé crecer como una mancha de aceite por el territorio español, por lo que su próximo objetivo es Aragón, territorio que empezará a explorar por la franja limítrofe con Cataluña, y que atraerá renovando la clínica que tiene en Lleida.

   Esta estrategia se suma a una mayor cobertura en toda España lograda a principios de año a través de un acuerdo con el grupo hna (Hermandad Nacional de Arquitectos), que ofrece a los socios de Aliança su red de médicos y centros sanitarios en todo el país.

   Además, crecerá inorgánicamente, integrando mutualidades que no cuentan con dimensión suficiente para hacer frente a las nuevas exigencias normativas internacionales. En 2009 absorbió tres mutualidades, y actualmente está en conversaciones con más.

   Aliança cuenta con 22 oficinas en Cataluña y Baleares, que prevé ampliar en breve a 26, con tres aperturas en el entorno de Barcelona y una en Reus (Tarragona). Respecto a sus cinco clínicas --en Barcelona, Sabadell, Lleida, Girona y Terres de l'Ebre--, a parte de renovar la de Lleida, no prevé nuevas aperturas.

30 maig 2010

si voleu comentar alguna cosa o podeu fer,
aqui no mengem a ningu.

 

Imprimir Página Web