clinicaponent
  Febrer 2014
 

El Departament de Salut planeja unificar la gestió de l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital Santa Maria i l’Hospital Comarcal de Tremp

El nou ens també gestionaria l’atenció primària, sociosanitària, els serveis de salut mental i l’àrea social
  Dimecres, 26.2.2014. 09:56 h

El Govern català planeja unificar la gestió dels serveis sanitaris de la província de Lleida en un sol ens jurídic. Així ho ha comunicat al Servei Català de la Salut, que haurà de presentar el projecte en menys de sis mesos. Des del col·lectiu Marea Blanca Lleida, que aglutina usuaris i professionals de la sanitat pública, afirmen que aquesta acció converteix la sanitat lleidatana en “el laboratori de la privatització”.




L’encàrrec del Govern implica “unificar sota la titularitat d’un únic ens jurídic, de naturalesa pública, propi i independent, tots els dispositius assistencials gestionats per les entitats proveïdores del sector públic vinculades al Departament de Salut en l’àmbit de la Regió Sanitària de Lleida”, el qual implica l’Hospital Arnau de Vilanova i l’Hospital Santa Maria de Lleida, l’Hospital Comarcal de Tremp i tots els Centres d’Atenció Primària de la província. A més, en el consorci hi participaria també l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB), amb la finalitat d’ampliar la capacitat de recerca i innovació del territori.

Segons el Govern de la Generalitat, l’objectiu és simplificar la gestió, augmentar la coordinació entre els diferents nivells assistencials i millorar la resolució dels problemes de salut en tot el territori. Tot i això, des d’alguns col·lectius en defensa de la sanitat pública aquesta actuació es veu com un atac a l’autonomia dels hospitals. Segons el col·lectiu Marea Blanca Lleida, que aglutina usuaris i professionals de la sanitat pública, aquesta acció converteix la sanitat lleidatana en “el laboratori de la privatització” i acusen al govern català de sotmetre’s a interessos polítics i de “desmembrar l'Institut Català de la Salut a través d'entitats públiques subjectes al dret privat”.

Des del Govern afirmen que el nou ens gestionaria un pressupost que estarà al voltant dels 280 milions d’euros i uns recursos humans propers als 4.000 professionals.

Els CAP tindran 'tablets' per millorar l'atenció a domicili dels pacients crònics
 
 
 
Dimecres 19, Febrer de 2014 07:14

Salut dotarà amb 25 'tablets' els equips d'atenció domiciliària de les Àrees Bàsiques de Salut de Lleida, tant del pla com del Pirineu, per millorar l'assistència a pacients crònics que són visitats regularment a casa seua al tenir problemes de mobilitat i patologies complexes.

Segons avança Segre.com, el director d'Atenció Primària, Eugeni Paredes, va destacar que aquesta tecnologia permetrà "incorporar la història clínica de cada pacient i poder fer les visites amb més informació, sense haver d'imprimir-la prèviament". Així, cada equip tindrà a la tauleta detalls sobre la medicació que prenen o les visites prèvies, per exemple

  
16 -02-2014

La grip dispara les consultes en el primer mes d'urgències al CAP de Prat de la Riba

Atén una mitjana de 135 pacients els dies feiners del gener i 592 els dies festius, davant dels 79 i 369 del 2013

Usuaris a la sala d'espera...
 

El servei d'Urgències al CAP de Prat de la Riba compleix avui el seu primer mes de funcionament.


El presupuesto sanitario catalán está entre los peores de España
El presupuesto sanitario per cápita de la Generalidad acusa un descenso anual desde 2011,
y en 2014, con un gasto de 1.095,34 euros por persona, será el tercero peor de España. La
calidad de los servicios asistenciarios se mantiene a flote gracias a los esfuerzos del personal
sanitario, pero los expertos indican que "el sistema ya no admite más recortes".
Lunes, 10 de febrero de 2014 - 
 
Quirófano del Hospital Clínico de Barcelona
Quirófano del Hospital Clínico de Barcelona

El presupuesto sanitario per cápita de la Generalidad acusa un descenso anual desde 2011,
y en 2014, con un gasto de 1.095,34 euros por persona, será el tercero peor de España,
por detrás de Islas Baleares y la Comunidad Valenciana.

El consejero de Salud, Boi Ruiz, ha reconocido, según recoge este lunes El Periódico,
que un gasto sanitario per cápita de 1.500 euros sería lo ideal para sostener el sistema
de salud público catalán. La cifra, no obstante, queda lejos de la realidad, pese a lo cual
la sanidad catalana mantiene a flote la calidad de los servicios asistenciarios. 

Según expertos citados por El Periódico, lo anterior se debe a la confluencia de tres
hechos: enorme esfuerzo de médicos y enfermeras, desproporcionado recorte salarial
y aumento considerable de las listas de espera. Pero tales circunstancias parecen
haber tocado techo, y así lo admite el presidente del Colegio Oficial de Médicos de
Barcelona (COMB) y asesor sanitario de Artur Mas, Miquel Vilardell: 

"Los médicos y las enfermeras ya no pueden asumir más presión asistencial:
no se cubren bajas por jubilación, cobran mucho menos que hace tres años. [...]
No es razonable pedir más esfuerzo y sacrificio, el sistema ya no admite más recortes".

"A partir de ahora, cualquier recorte será dañino para el paciente"

Con todo, en los últimos tres años la tendencia de la Generalidad ha sido diezmar el
presupuesto destinado al sistema sanitario, que ya ha perdido un total de 1.400 de euros
de su presupuesto. "Todos los hospitales hemos adelgazado hasta el máximo que podíamo
s hacerlo y, aunque resulte paradójico, no se ha perdido calidad asistencial", advierte
el presidente de la Agencia de Evaluación y Calidad, Antoni Trilla, quien añade que "
a partir de ahora, cualquier recorte será dañino para el paciente".

Como media, el salario del personal sanitario se ha reducido un 20% desde 2011 como
consecuencia de los sucesivos ajustes estructurales aplicados por la Generalidad y el
Gobierno. Por otro lado, los 64 hospitales públicos de Cataluña acumulan una demora
quirúrgica que afecta a 180.000 pacientes.

Puesto que cada hospital -si bien presionados por el Servei Català de la Salut- administra
de forma autónoma el recorte presupuestario, muchos de ellos -entre otros, el Clínico,
el Valle Hebrón y el Hospital del Mar-, han pactado con sus profesionales un aumento
de la actividad quirúrgica y han llevado al límite los criterios diagnósticos para no pedir
más pruebas o analíticas de las imprescindibles, con el objeto de asimilar un presupuesto
menguado sin perder eficiencia al mismo tiempo   

Dilluns, 10 febrer de 2014

Catalunya, a la cola de España en gasto sanitario per cápita

 


La Generalitat pone este año 1.095 € por ciudadano, por detrás
de 14 comunidades

Las listas de espera y el sueldo del personal cargan con el peor
lastre de la crisis

Lunes, 10 de febrero del 2014
Sala de observación de urgencias del Hospital de Vall d'Hebron, ayer.
Aunque los indicadores que calibran la salud de los ciudadanos sitúan a
Catalunya
, desde que se inició la crisis, por encima de la media española
en temas como la atención del infarto, el ictus, el control de infecciones o
la cirugía del cáncer, el presupuesto sanitario per cápita de la Generalitat
no ha dejado de caer anualmente desde el 2011, y en el 2014 será el
tercero peor de España. Solo Baleares y la Comunidad Valenciana
destinarán este año menos euros por persona a asistencia sanitaria.
El presupuesto catalán del 2014 destina un gasto sanitario per cápita
de 1.095,34 euros.
Una cantidad que queda lejos de los 1.298 euros del 2010, que ya
entonces eran considerados insuficientes. Y aún más lejos de los
1.500 euros que, según indicó el jueves a este diario el conseller
de Salut, Boi Ruiz, serían idóneos en este momento para sostener
la sanidad pública catalana. La clave que permite ambas realidades
-una asistencia sanitaria que mantiene la calidad, con un presupuesto
menguante- se apoya en tres hechos admitidos por todos los
especialistas consultados, incluido el conseller: el enorme
esfuerzo de los médicos y enfermeras para que los servicios
mantengan o ganen eficiencia con menos dinero, el exagerado
recorte salarial que soportan esos mismos profesionales y el
notable aumento de las listas de espera de quienes aguardan
ser operados de una dolencia o lesión no urgente. Esas tres
circunstancias, en cualquier caso, ya han tocado su límite,
advierte Miquel Vilardell, presidente del Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona (COMB) y asesor sanitario del president,
Artur Mas. «Los médicos y las enfermeras ya no pueden
asumir más presión asistencial: no se cubren bajas por
jubilación, cobran mucho menos que hace tres años...
No es razonable pedir más esfuerzo y sacrificio»,
afirma Vilardell. «El sistema ya no admite más recortes»,
reitera el presidente del COMB.
LÍMITE DE RECORTES // «Todos los hospitales
hemos adelgazado hasta el máximo que podíamos hacerlo
y, aunque resulte paradójico, no se ha perdido calidad asistencial.
A partir de ahora, cualquier recorte será dañino para el paciente»,
advierte Antoni Trilla, epidemiólogo del Hospital Clínic y presidente
de la Agència d'Avaluació i Qualitat que periódicamente analiza los
resultados de salud de los 64 hospitales catalanes. «Cargo no
remunerado e independiente», puntualiza Trilla.
En los últimos tres años, el sistema sanitario de Catalunya
ha perdido 1.400 millones de euros, en total, de su presupuesto.
El del 2014 asciende a 8.290 millones. Es el 40% del dinero de
que dispondrá la Generalitat en su conjunto. El salario del
personal sanitario
se ha reducido, como media, un 20%
desde el 2011, merma que explican la desaparición de las
horas extraordinarias destinadas a cirugía vespertina no
urgente -lo que aumentó las listas de espera- más
sucesivos recortes decididos desde el Gobierno y la Generalitat.
30.000 ENFERMOS MÁS // La cirugía no urgente acumulada
e irresuelta es, desde el punto de vista asistencial, el agujero
negro que pone en evidencia la dificultad con que se aguanta
la estructura sanitaria catalana. Los 64 hospitales públicos de
Catalunya acumulan en estos momentos una demora quirúrgica
que afecta a 180.000 pacientes, de los que unos 79.000 aguardan
una de las 14 intervenciones que habitualmente caracterizan las listas
de espera (las que tienen garantizado un plazo máximo de retraso).
«Son 30.000 enfermos más que en el 2010, cuando la cirugía no
urgente tenía a 150.000 pacientes en espera -indicó Boi Ruiz-.
Es obvio que son muchísimos, pero si hubiéramos financiado
esas 30.000 operaciones, ahora tendríamos 400 millones más
de déficit».
Cada hospital ha administrado de forma autónoma el descuento
presupuestario impuesto por Salut. Muchos de ellos -Clínic,
Mar y Vall d'Hebron, por ejemplo- presionados por el Servei
Català de la Salut para que redujeran sus listas de espera con
menos personal y dinero, han pactado con sus profesionales
un incremento de actividad quirúrgica -insertando intervenciones
en los tiempos libres de quirófano entre dos pacientes, por ejemplo-
y extreman los criterios diagnósticos para no pedir más pruebas
o analíticas que las imprescindibles. Todo ello, explica el doctor
Felip Bory, director médico del Hospital del Mar, de Barcelona,
con el objetivo de asumir el menor presupuesto sin perder -o
ganando- eficiencia. «Con mucho menos personal, hemos conseguido
aumentar el 8% la actividad quirúrgica del hospital -afirma Bory-.
Sin que a ningún médico se le haya prohibido solicitar según
qué pruebas, ha bajado la cifra de diagnósticos radiológicos y
se piden menos análisis, que tal vez se repetían». «Todo eso lo
ha hecho el personal», destaca Bory.
Una experiencia similar, igualmente asumida por médicos y
enfermería, está permitiendo en el Hospital Clínic que los
recortes no alteren la asistencia a los enfermos, explica la
hepatóloga Àngels Escorsell, presidenta de la Associació
de Facultatius del centro. «Optimizamos los tiempos de
quirófano y aplicamos medidas de eficiencia», sintetiza
Escorsell. Como el resto, advierte, trabajan más y cobran menos.


Salut atén a Lleida més de 2.000 pacients amb grip, el doble que fa
una setmana


 
1 Febrer de 2014 12:11

El Departament de Salut prioritza l'assistència a pacients amb grip als ambulatoris
de Lleida, després que en l'última setmana s'hagin atès més de 2.000 pacients. El
doble que ara fa 7 dies, segons avança Ràdio Lleida.

En l'última setmana la grip ha obligat a hospitalitzar 4 pacients més i ja són 10, entre
ells una noia de 16 anys i una embarassada, a qui li van haver d'avançar el part,
que es troben a la UCI de l'Arnau de Vilanova de Lleida.

Als CAP, segons l'adjunta de primària, Àngels Costa, s'han hagut d'ajustar les agendes
per donar prioritat als pacients amb grip, perquè "augmenten l'activitat de visita
urgent al dia i demorem aquelles visites programades que es poden atendre més
endavant". Reconeix que això està provocant demores en la programació d'algunes consultes.

Per ara, només s'ha hagut de reforçar el servei de pediatria del CAP de Mollerussa,
amb un metge més durant 5 hores al dia, que dóna suport als 4 pediatres
d'aquest centre i que han vist augmentar l'activitat assistencial.

La incidència de la grip és ara de 422 casos per cada 100.000 habitants quan la
setmana anterior va ser de 273. Segons els epidemiòlegs, la setmana que ve
es podria assolir el pic més alt d'incidència de l'epidèmia de grip d'aquest hivern.



 
  Avui hi havia 206387 visitantes (947414 clics a subpáginas) a aquesta pagina  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis