
	clinicaponent

NO ALS ACOMIADAMENTS


	Març 2012

12 02:00 -

Si algun sector va ser el primer de notar la retallada va ser el de la sanitat pública. Aviat farà un any que van començar a fer acomiadaments i a aplicar rebaixes salarials a hospitals i centres d'atenció primària (CAP). Patronals i sindicats calculen que la política de no renovar el personal eventual i d'acomiadaments ha fet perdre uns 8.000 llocs de treball a la sanitat pública (l'ICS té una plantilla d'uns 40.000 treballadors i a la concertada n'hi havia 48.000 abans de la retallada).
Si bé a l'ICS el personal estatutari ha estat objecte de les rebaixes salarials aplicades als funcionaris i altres retallades, a la concertada, on la contractació es fa pel règim laboral, l'any passat la majoria de centres van pactar fer rebaixes salarials entre el 5% i el 8% i flexibilitzacions de les jornades per evitar fer acomiadaments del personal fix. En alguns casos també es va provar de fer ERO temporals i d'extinció.
D'altra banda, els metges de l'ICS ja van fer dues jornades de vaga al novembre passat. El sindicat Metges de Catalunya (MC), que va convocar l'aturada, no secunda ara la vaga general tot i que comparteix el rebuig a la reforma laboral. “No podem tornar a demanar un altre esforç als metges”, afirmen en el sindicat. Tampoc no s'ha afegit a la convocatòria de vaga general –tot i que està d'acord amb la protesta– el sindicat d'infermeria Satse. “Per a les infermeres, la vaga és un instrument de pressió que, a la pràctica, no existeix ja que els serveis mínims ens obliguen a treballar com un festiu”, afirma una portaveu. Segons Satse, la crisi en general i la retallada en particular han fet perdre la feina a 15.000 infermeres de la sanitat pública i privada.
La responsable de sanitat d'UGT, Maria José Molina, reconeix que és difícil vaticinar el seguiment que tindrà la vaga a la sanitat, ja que “el sector ja està fart de retallades de sou”. Tot i que encara no s'han fet públics els serveis mínims per a la jornada de vaga general, en el cas de la sanitat, des del 2005 s'aplica un acord, segons el qual els serveis considerats vitals (operacions urgents, urgències, UCI, unitats de cremats, tractaments oncològics, diàlisi, etc.) funcionen al 100%. A les plantes dels hospitals, es garanteix la mateixa plantilla que un diumenge i els serveis mínims a les consultes externes són del 15%, els mateixos que als CAP
El CatSalut aprueba reformar las operaciones quirúrgicas con tiempo de garantía

Se disparan un 75,21% los pacientes que esperan una prótesis de rodilla

   25 Març 2012
   El consejo de dirección del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) aprobará este lunes la inclusión de cuatro nuevas operaciones --la mayoría cardíacas-- en los tiempos de garantía por decreto de intervenciones quirúrgicas, del que saldrán las amigdalectomías, circuncisión, juanetes y vasectomías.
   La aseguradora catalana prevé aprobar la reforma del decreto de garantías de 16 operaciones en un plazo máximo de 6 meses, en el marco de un cambio de gestión de las listas de espera, que priorizará los criterios de calidad de vida, riesgo de complicación de una patología, efectividad clínica y uso de servicios sanitarios durante la espera.
   El decreto, que después deberá aprobar el Govern y entrará en vigor en seis meses, modifica el instaurado por el anterior gobierno tripartito en 2008 para acelerar la actividad.
   El primer ajuste presupuestario en sanidad de la historia en Catalunya fruto de la crisis y la llegada de un nuevo equipo de gobierno con un Plan de Salud en el horizonte de 2015 han impulsado esta modificación que se producirá después de que las listas de espera hayan aumentado un 42% el último año en Catalunya.
   Pese a que las operaciones de amígdalas, juanetes, circuncisión y vasectomías saldrán del decreto de garantías en seis meses, estas intervenciones se seguirán llevando a cabo en la sanidad pública catalana, pero sin un tiempo máximo garantizado.
   Si la intervención no se puede realizar en el plazo comprometido de seis meses en el centro donde está programada, el decreto actual obliga al CatSalut a proponer otro centro donde se pueda llevar a cabo en un plazo máximo de 30 días.
   Además de las citadas, hasta ahora se encontraban monitorizadas las liberaciones del canal carpiano, las artroscopias, las operaciones de cataratas, extirpación de la vesícula, hernias inguinales, extirpaciones de útero, de próstata, prótesis de rodilla, de cadera, quiste sacro y varices.
INCORPORACIONES EN TIEMPO DE GARANTÍA
   Como novedad, entrarán en tiempos de garantía la cirugía cardíaca valvular, la cirugía cardiaca coronaria, reparaciones de hernia discal y cateterismo cardiaco.
   A la luz de los datos sobre las listas de espera hechos públicos esta semana, las operaciones para una prótesis de rodilla son las que han registrado un mayor incremento, ya que el número de pacientes que esperan esta intervención ha crecido un 75,21%.
   Un total de 5.172 personas estaban en lista para esta operación en diciembre en 2010, mientras que hasta 9.062 lo hacían en diciembre del año pasado a consecuencia de la bajada de la actividad y el cierre de los quirófanos por la tarde.
   Las operaciones de cataratas registraron un aumento de pacientes del 33%, teniendo en cuenta que 19.474 personas aguardaban esta intervención en diciembre de 2010 y 25.964 lo hacían el mismo mes del año pasado, en que la lista para operaciones de varices se engrosó un 45,6% --pasando de 3.576 a 5.208 pacientes--.
La llista d'espera quirúrgica augmenta un 42% en un any

El 2011 es va tancar amb 80.540 pacients que esperaven una operació, 24.000 més que el 2012

22/03/12

La retallada pressupostària que van patir els serveis sanitaris públics l'any passat es va traduir en un augment de les llistes d'espera per a operacions no urgents del 42%. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va presentar ahir les dades corresponents a desembre de 2011, segons les quals, la sanitat pública catalana va tancar l'any amb 80.540 persones en llista d'espera quirúrgica, 23.870 més que el desembre del 2010. Per contra, el temps d'espera només va augmentar 14,6 dies de mitjana, ja que va passar de 4,11 mesos a 4,57.

Davant l'evidència de les xifres, Ruiz va insistir que aquest augment de les llistes d'espera era previsible atès l'ajust pressupostari en el sistema sanitari l'any passat, però va precisar que, dels prop de 24.000 pacients que s'han afegit a les llistes d'espera, només 18.000 serien directament atribuïbles a la retallada. Segons els càlculs de Salut, la resta (6.000 pacients) s'hauria d'atribuir a factors com ara l'envelliment de la població o la millora de les tecnologies, que cada any fan que augmenti el nombre de pacients candidats a ser intervinguts.

Ruiz va ratificar la seva voluntat de no incrementar encara més les llistes d'espera durant el 2012 i, fins i tot, no va descartar reduir-les un 2% a través “d'acords amb els proveïdors [els hospitals]”. Sobre aquests acords que haurien de permetre rebaixar el nombre de pacients en llista d'espera va donar més detalls el director del Servei Català de la Salut (Catsalut), Josep Maria Padrosa, que va confiar que l'aplicació d'un pla adreçat al control i seguiment de malalts crònics previst per a aquest any redueixi el nombre d'ingressos d'aquests malalts i alliberi llits per als que esperen una intervenció quirúrgica. “Demanarem als hospitals que facin més activitat quirúrgica i menys assistència mèdica”, va resumir Padrosa.

Salut calcula que hi ha uns 20.000 pacients crònics especialment fràgils que cada any ingressen quatre vegades o més als hospitals. “Si evitem almenys un d'aquests ingressos, podrem atendre 20.000 pacients més”. De moment, però, Padrosa prefereix ser prudent i calcula que l'atenció específica als malalts crònics (a Girona, on se n'ha fet una prova pilot, s'ha aconseguit reduir un 10% els ingressos) permetrà fer unes 14.000 operacions més aquest any.

Un altre mecanisme que Salut tindrà aviat al seu abast per reduir la llista d'espera és el nou decret que preveu aprovar aquest any i que regularà els temps de garantia per ser operat amb nous criteris. La previsió és reduir el nombre de procediments amb garantia, fer més flexibles els terminis (actualment de 6 mesos) i incloure a la llista només els pacients més greus.

LES XIFRES

760.000

ingressos van fer els hospitals públics durant l'any passat i van atendre 3,3 milions d'urgències.

20.000

malalts

crònics són ingressats quatre cops o més cada any. Salut vol reduir aquests ingressos per operar més.

44.000 operacions d'oncologia

Tot i la clara davallada de l'activitat quirúrgica provocada per la retallada (segons Salut, finalment la reducció total de despesa va ser de 864 milions), el conseller de Salut, Boi Ruiz, va insistir ahir que “s'ha mantingut la qualitat i l'equitat dels serveis”, en bona part gràcies a “l'esforç i els sacrificis” dels professionals. Per certificar-ho, el conseller va recórrer a algunes dades positives, per exemple la de l'activitat quirúrgica en oncologia, que s'ha mantingut en 44.000 intervencions, un volum molt similar al de 2010. Ruiz va assegurar que la cirurgia oncològica no ha superat els 45 dies d'espera de mitjana (tot i que en els darrers mesos han transcendit casos puntuals de retards superiors).

El conseller també va destacar que la reordenació de les urgències a l'atenció primària (és a dir, el tancament d'aquest servei en horari nocturn en 56 CAP del país) tampoc s'ha traduït en un increment de les urgències hospitalàries, que, de fet, es van reduir durant el 2011.

Malgrat les retallades, Ruiz va assegurar que, segons les enquestes, els usuaris dels serveis sanitaris els valoren amb un 8 sobre 10, molt per sobre del 6,8 que els atorga la població en general.

Les clíniques, en contra de l'activitat privada a la xarxa d'hospitals públics
Consideren que seria competència deslleial si es fa aprofitant recursos de l'ICS

El sector sanitari privat rebutja frontalment la possibilitat que la xarxa d’hospitals públics aculli activitat privada ,seria una competència deslleial i un abús de posició dominant aprofitant recursos públics per portar a terme activitat privada , va explicar Cristina Contel , presidenta de la patronal Aces, que ahir va organitzar una jornada sobre el sistema sanitari català a Lleida .contel es va congratular que la llei òmnibus rebutgi per ara aquesta possibilitat a Lleida cap centre de l’ICS ho ha fet però si que s’ha realitzat al sant hospital de la seu d’Urgell que forma part de la xarxa publica . El sector sanitari privat advoca per una reforma profunda del sistema de salut , que en garanteixi la sostenibilitat millorant la eficiència i que doni un pes adequat ala medicina privada que permeti als pacients escollir on volen tractar-se .Sobre el finançament , la possibilitat de concedir desgravacions a persones que es paguin una mútua (actualment ,un 26 % de la població ) es una de les que afavoreixen el sector .La diputada de CiU Conxita Tarruella també s’hi va mostra partidària. Pel que fa a l’impacte de la crisi , les clíniques han detecta un augment de l’activitat privada que ha compensat la caiguda de la concertada pel CatSalut però a preus del 2003 o el 2004 ja que es fan mes pòlisses col·lectives mes barates.

noticies Segre 21 març 2012

El gerent de l’aliança podria passar a ser el cap de la perpetuo.

L’actual gerent de la clínica de ponent (antiga aliança ) Xavier Sanuy , deixarà el càrrec i passarà amb tota probabilitat a dirigir la Clínica Perpetua de socorro , així com la gerència de la companyia d’assegurances Asisa a Lleida , van informar fonts del sector . Sanuy no ho va confirmar i va dir que no ho te decidit .d’altra banda el director general de l’Aliança ,Roger Guasch , va indicar que mantenen el projecte de nova clínica a Lleida , per a la qual busquen socis.
Ajuda a trobar el “xoriço” de l’any!

18 mar

El Diari de Girona i l’edició gironina d’Ara.cat expliquen que ahir es va fer una “xoriçada popular” a la que donaven suport el moviment “Units pel Cap” i Dempeus per la Salut Pública. La gent que passejava per la Rambla va tenir informació sobre les mobilitzacions per la salut pública a les seves comarques, va poder veure el video sobre “el Robatori més gran de la història de Catalunya” i va poder participar en la gran xoriçada popular contra les retallades i un tancament nocturn als CAPs de la comarca de la Selva. També es varen recullir signatures per la Iniciativa Penal Popular que es va presentar el dissabte dia 10 a Barcelona (i que al senyor Boi Ruiz no li agrada i no troba gens oportuna... ves per on!).

Però els diaris no informen que també es va fer una votació sobre qui era, a parer de les persones que volien opinar, el “xoriço” de l’any en temes sanitaris. Els tres nominats varen ser:

Boi Ruiz, que va guanyar per 372 vots
Ramon Bagó. que va perdre sols per un vot (371 vots)
Josep Prat: que tampoc es va qiedar massa enrera (289 vots)

Ara pots votar amb la gent de Girona, desfer el quasi empat, o proclamar un nou guanyador. No et cal papereta. Participa en l’enquesta, i fes salut!

I llegiu també la informació de cafeambllet sobre el nou president de la Corporació de Salut i el que fa per la medicina privada, el paper de les farmacèutiques i les opinions d’un col.laborador seu sobre els “treballadors ganduls”… No té pèrdua!

Informació addicional: pots seguir aquí el bloc de la IPP
Ni reforma laboral, ni recortes del FMI y Bruselas
29-M, todos a la huelga general

¡Ya está bien! Es el momento de hacerles frente, de plantarles cara, de dar una respuesta a la altura del saqueo al que nos están sometiendo

Nuestro objetivo el 29-M no puede ser otro que avanzar en que se abra paso otra alternativa para acabar con el paro y salir de la crisis en beneficio de la mayoría. Y claro que aplicando una política de redistribución de la riqueza podemos hacerlo.

Tenemos que convertir la huelga general del 29-M en un éxito, porque es mucho lo que nos jugamos. Y todavía más lo que podemos ganar. Pero hacer de la huelga general un gran éxito para los intereses del 90% de la población exige, antes que nada, tener claridad y conciencia de a quién nos enfrentamos y por qué objetivo hemos de luchar. Y sacar la discusión del engaño en que quieren meternos. ¿El objetivo de la huelga debe ser obligar a Rajoy a sentarse a negociar una reforma que sea menos agresiva para los trabajadores? ¿O por el contrario la huelga general debe ser el inicio de una ofensiva por nuestra parte? Después de más tres años de crisis y de un ataque incesante contra nuestros intereses, ha llegado el momento de plantar cara a esta gente, de que millones de personas demos un puñetazo en la mesa y digamos que ya está bien, que sí que hay otro camino, otra alternativa para salir de la crisis en beneficio de la mayoría. Y que estamos dispuestos a luchar por hacerla realidad. La experiencia de estos tres años nos ha demostrado sobradamente que colocarnos a la defensiva, que aspirar únicamente a que no nos machaquen tanto sólo conduce a que ellos se envalentonen, se crezcan cada vez más y ahora vengan a sacarnos hasta las entrañas. Cuanto más retrocedemos nosotros, más voraces se muestran ellos. Y se atreven a cuestionarlo todo: los salarios de los que viven nuestras familias, las pensiones de nuestros mayores, la educación de nuestros hijos, nuestra salud y nuestra vida, el techo bajo el que vivimos,... ¡Ya está bien! Es el momento de hacerles frente, de plantarles cara, de dar una respuesta a la altura del saqueo al que nos están sometiendo. Mientras más nos acobardemos nosotros, más se crecerán ellos. Y al contrario, cuanto más decidida y contundente, más sin miedo y a la ofensiva sea nuestra respuesta más retrocederán ellos. Porque son ellos, y no nosotros, los que más tienen que perder.

¿Reforma o saqueo?
La realidad a la que nos enfrentamos es que el 90% de la población estamos sufriendo un auténtico saqueo en nuestros salarios y condiciones de vida para que un puñado de bancos y multinacionales concentren en su manos cada vez mas riqueza a costa de nuestro empobrecimiento. Saqueo que viene impuesto desde el exterior, desde Washington y Berlín, a través de las recetas del FMI y Bruselas, y del que la reforma laboral es sólo un capítulo más. "Contra los recortes del FMI y Bruselas... ¡Sí hay otro camino! ¡Redistribución de la riqueza para acabar con el paro!"
Nunca como hasta ahora las filiales en España de las grandes multinacionales habían obtenido tantos beneficios. Cuanto más bajan los salarios aquí, más ganan ellas por la venta de sus mercancías en el extranjero donde destinan el 80 o el 90% de su producción. Mientras para la inmensa mayoría de pequeñas y medianas empresas –que tienen en el mercado interno su única fuente de ventas e ingresos–, la rebaja del poder adquisitivo de la mayoría y la caída del consumo sólo va a suponer más ruina y nuevos cierres.Nunca como hasta ahora los gigantescos fondos de inversión norteamericanos –Chase Nominees, Blackrock, Capital Group, State Street Bank, Fidelity,...– habían encontrado mayores facilidades para ampliar su grado de participación y control sobre las grandes empresas españolas, hasta el punto de que ya poseen alrededor del 45% de las acciones del Ibex-35, se calcula que controlan entre el 25 y el 40% de las acciones del Banco Santander y del BBVA y hasta se han convertido en los mayores dueños del negocio de una sanidad cada vez mas privatizada gracias a los recortes.Ellos son los que, en nombre de que hemos vivido todos estos años por encima de nuestras posibilidades, imponen rebajas salariales, recortes sociales y reformas laborales para seguir acumulando beneficios y riqueza a nuestra costa.
No es, como quieren hacernos creer, que la crisis nos ha hecho mas pobres y por eso hay que aceptar todo tipo de rebajas y recortes. En España existe mucha riqueza, ¿por qué si no iba a comprar la banca deuda pública española, los fondos de inversión hacerse con el Ibex-35 o las multinacionales aumentar sus inversiones en España? Todo el problema que tenemos es cómo está distribuida esa riqueza y quién se la está quedando.
Sí hay otro camino
Nuestro objetivo el 29-M no puede ser otro que avanzar en que se abra paso otra alternativa para acabar con el paro y salir de la crisis en beneficio de la mayoría. Y claro que aplicando una política de redistribución de la riqueza podemos hacerlo.

Sólo negociar, como han hecho desde Argentina hasta Islandia, una quita del 70% de los intereses de la deuda pública en los próximos 4 años, significa disponer de más de 70.000 millones de euros para invertir en creación de riqueza y empleo." Trabajadores y autónomos, parados y funcionarios, estudiantes y pensionistas... ¡Todos sufrimos los recortes! ¡Todos unidos en la huelga!"
Sólo exigir a la banca la devolución del dinero del rescate bancario, ahora que el Banco Central Europeo les permite recibir todo el dinero que quieran a un 1% de interés, supone disponer de otros 100.000 millones de euros.
Un total de 340.000 millones de euros que son mas que suficientes para crear 5 millones de puestos de trabajo en los próximos 4 años. Y aún sobran 140.000 millones para mejorar (y mucho) la sanidad y la educación, aumentar (y mucho) las pensiones, ayudar (y mucho) a los dependientes o multiplicar (y mucho) la inversión en I+D+i.
¿Quién ha dicho que no hay otra salida a la crisis que rebajar salarios y recortar gastos sociales?
Evidentemente, los que se están enriqueciendo quedándose con el dinero de las rebajas y recortes.
Ante todo, la unidad
Nada más conocerse la convocatoria de la huelga, ha empezado una salvaje campaña contra ella. Lo cual no es más una prueba de que les puede hacer daño, mucho daño, si nosotros sabemos organizarla.
Y sabemos dirigir su filo principal no contra “un gobierno de derechas”, ni siquiera contra “la voracidad de la patronal”, sino contra el saqueo y las imposiciones del FMI y de Bruselas, de Washington y Berlín.
Imposiciones que afectan por igual a trabajadores y pymes, a parados y funcionarios, a pensionistas y estudiantes, a pacientes y médicos, a hipotecados y a familias al borde del desahucio…
Hay que hacer que en el 29-M confluyan y se unan también las movilizaciones de los estudiantes, las luchas por la defensa de la sanidad pública, la de las familias contra los desahucios, el 15-M,…
En nuestras manos está que el 29-M sea un éxito, participando en organizar la huelga general en los centros de trabajo y estudio, en los barrios y pueblos desde ya mismo. No apoyarla bajo el pretexto de estar en contra de las cúpulas sindicales o debilitar su unidad convocando movilizaciones al margen, es contrario a los intereses populares.
El 29-M no es el final de nada, pero podemos y debemos convertirlo en el principio de todo si nos la planteamos como el inicio de una ofensiva general y sirve para elevar nuestro nivel de organización, avanzando hacia la formación de un Frente Amplio que una al 90%.
Por eso, en el tiempo que queda hasta el 29-M:
Madre/padre de familia: acude al AMPA de tu colegio para que hacer que se sume a la huelga porque es la educación de tus hijos lo que está en juego.
Pensionista: moviliza a tu centro o asociación que hay que participar en el 29-M porque es con tu salud y con tu vida con lo que están jugando.
Autónomo, comerciante, pequeño o mediano empresario: difunde entre tus compañeros y clientes por qué hay que ir a la huelga para que el dinero del rescate bancario se convierta en financiación para autónomos y pymes.
Estudiante: agrupa a tus compañeros de instituto o facultad para que participen en la huelga general porque es tu futuro lo que están robándote.
Trabajador: organiza la huelga en tu empresa porque es tu salario y el bienestar de tu familia lo que te están quitando.
Si nos unimos todos, ¡claro que sí podemos convertir el 29-M en un gran éxito y hacerles retroceder! ¡Tenemos todo por ganar!

Els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria alerten de la venda fraudulenta d'aparells de magnetoteràpia
Diverses empreses que asseguren estar vinculades amb els centres lleidatans estarien oferint per telèfon a domicilis particulars aquest producte

18.3.2012. 11:33 h
Els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida han alertat de les pràctiques de diverses empreses que, mitjançant trucades telefòniques a domicilis particulars, estan oferint la venda d'aparells de magnetoteràpia per a tractaments de dolor crònic. Aquestes empreses utilitzarien vinculacions amb els Serveis de Rehabilitació d'ambdós hospitals públics, des dels quals han negat qualsevol relació amb aquestes empreses i han deixat clar que cap professional de l'Arnau de Vilanova i del Santa Maria "ha recomanat ni prescrit la utilització d'aparells de magnetoteràpia". Els hospitals han posat aquesta informació en coneixement dels Mossos d'Esquadra, que estan investigant els fets.

L'entrada de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

16/03/2012

Denuncien l'Hospital Sant Pau a l'Oficina Antifrau per presumptes retribucions irregulars

El comitè d'empreses té "nombroses sospites" de pagaments no pertinents a tres exalts càrrecs de la Generalitat, a banda d'indemnitzacions indegudes. Exposen que l'existència de tres fundacions al voltant de l'hospital faciliten l'existència d'irregularitats

El comitè d'empresa de l'Hospital Sant Pau de Barcelona ha decidit denunciar davant l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) unes suposadaes retribucions irregulars a tres exalts càrrecs de la Generalitat, així com indemnitzacions que també podrien ocultar pagaments indeguts durant els darrers quatre anys. La denúncia va ser presentada dimecres i ara l'OAC ha de decidir si l'investiga. Els treballadors han manifestat que tenen "nombroses sospites" que les indemnitzacions indegudes s'estan portant a terme i es queixen de l'opacitat del centre a l'hora de respondre'ls les peticions d'informació.
Segons el comitè d'empresa, les irregularitats es veurien facilitades per l'existència de tres fundacions, una de les quals gestiona el patrimoni immobiliari de l'hospital donat en herència per molts ciutadans i una altra els serveis assistencials. Això fa que la fundació que gestiona els serveis mèdics tingui 18 milions de dèficit, quan els immobles heretats haurien de servir per millorar l'assistència mèdica.
La direcció va presentar el proppassat novembre un expedient de regulació d'ocupació (ERO) de suspensió de jornada per a la meitat de la plantilla -gairebé 1.400 persones-, però està paralitzat des del febrer per una denúncia per "prevaricació" a l'hora d'autoritzar-lo per part de la conselleria d'Economia i Ocupació.
15 març 2012
La incapacidad temporal como causa de despido

Con la afamada entrada en vigor de la reciente reforma laboral se ha dado un giro al tema del absentismo, y es que según la redacción actualizada del artículo 52.d) del Estatuto de los Trabajadores, no habrá que tener en cuenta el absentismo de la plantilla.
Según la normativa anterior se permitía a las empresas extinguir la relación laboral por faltas de asistencia al trabajo, aún justificadas pero intermitentes, que alcanzaren el 20% de las jornadas hábiles en dos meses consecutivos o el 25% en cuatro meses discontinuos dentro de un periodo de doce meses, pero se establecía un requisito, y es que el absentismo total de la plantilla del centro de trabajo superara el 2,5%.
Pues bien, la normativa actual ha eliminado este último requisito al no hacer referencia al mismo en el articulado. De manera que el absentismo de la plantilla no se tendrá en cuenta y se le da mayor libertad al empresario para proceder a la rescisión del contrato si se cumplen los demás requisitos.
¿Qué significa esto? Pongamos un ejemplo:
Si un trabajador que realiza su jornada de Lunes a Viernes hace aproximadamente 44 jornadas en dos meses, supondría que con dos bajas no consecutivas al trabajo (por ejemplo, bajas por una gripe y una lumbalgia) sumarían 9 días laborables en total. Al ser esto mayor al 20% de las jornadas hábiles que le corresponderían, podría convertirse en causa de despido. La consecuencia del despido en estas condiciones es que sólo se tendría acceso a una indemnización de 20 días de salario por año trabajado con un máximo de 12 mensualidades. Más de 200 expertos firman un manifiesto en contra del despido por "pérdidas previstas"

Han firmado un manifiesto en contra de que, como fija la reforma laboral, se puedan utilizar las "pérdidas previstas" como causa económica de despido.

En el manifiesto se advierte de que las "pérdidas previstas" son una estimación "hipotética y subjetiva" que no sirve como información fiable y auditada.
La patronal bancaria, tras firmar su convenio sectorial este miércoles, afirma que no descarta acogerse a la reforma laboral para reestructurar plantillas.

Más de 200 catedráticos y profesores universitarios de contabilidad han firmado un manifiesto en contra de que, como fija la reforma laboral, se puedan utilizar las "pérdidas previstas" como causa económica de despido y para no aplicar el convenio colectivo, lo que se conoce como descuelgue.En el manifiesto se advierte de que las "pérdidas previstas" son una estimación "hipotética y subjetiva" que no sirve como información empresarial fiable y auditada.Según los expertos, la inclusión de esa cláusula "contamina" los principios jurídicos más básicos, al obligar a los jueces "a fundamentar sus resoluciones en pruebas que no son de hechos ciertos, sino de sucesos en todo caso futuribles".Entre los firmantes están el anterior presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas José Antonio Gonzalo Ángulo, el antiguo responsable de la Sindicatura de Cuentas de Valencia Vicente Montesinos Julve, o la antigua presidenta del Consejo de Coordinación Universitaria María Antonia García Benau.El ministerio de Empleo y Seguridad Social ha precisado que la posibilidad de despedir por pérdidas, que contempla la reforma laboral aprobada por el actual Ejecutivo, ya estaba recogida en la anterior que hizo el Gobierno socialista.

La banca podría recurrir a la reforma laboral

El presidente de la Asociación Española de Banca (AEB), Miguel Martín, ha dicho por otro lado que aunque la patronal respeta el convenio de banca firmado este miércoles, no descarta acogerse a la reforma laboral para hacer frente a la reestructuración de las plantillas dentro de la consolidación del sector.La AEB y los sindicatos han firmado el convenio colectivo de banca que prevé una congelación salarial en 2011 y 2012, y una subida del 1,25% en 2013 y 1,50% en 2014, dependiendo de la evolución del sector.La patronal honra lo que firma, pero respeta la legislación salida del CongresoAdemás, el convenio, que tiene una vigencia de 4 años (2011-2014), incluye un protocolo de empleo por el que las partes se comprometen a no utilizar medidas traumáticas ante los reajustes de plantillas, y sí de flexibilidad interna y salida ordenada, como prejubilaciones y bajas voluntarias.En declaraciones a los medios de comunicación tras la firma del convenio, el presidente de la AEB ha explicado que la patronal "honra todo lo que firma", pero "también respeta toda la legislación que salga del Parlamento".Martín respondía así a una pregunta acerca de si el sector, para hacer frente a la reestructuración de las plantillas, se suscribirá al acuerdo firmado y no a la reforma laboral. "Las dos cosas no son incompatibles", ha asegurado Martín, quien no obstante ha subrayado que cualquier ajuste de plantilla se hará intentando colaborar "al máximo" con los representantes de los trabajadores.

Lleida retira pròtesis PIP

Almenys tres dones de la província de Lleida s'han sotmès l'últim any a una operació per treure's pròtesis mamàries Poly Implant Prothèse (PIP), fabricades de forma defectuosa i amb silicona industrial per l'empresa francesa del mateix nom i objecte de polèmica des del desembre. En dos d'aquests casos, operats pel doctor Ignacio F. Sanza, director de la Unitat de Cirurgia Plàstica de l'Hospital Montserrat, els implants ja presentaven ruptures i en un fins i tot hi havia restes de silicona escampades per la glàndula mamària afectada. La tercera de les operacions, efectuada per Salvador Riba, de la clínica Dr. Riba, es va portar a terme per precaució. "Les dones vénen amb por perquè saben que són una bomba de rellotgeria. És una estafa d'una casa comercial, però aquí també hi han errat les administracions perquè havien acreditat que es podien implantar", apunta Sanza, que assegura que mai ha col·locat pròtesis PIP. "Sempre utilitzo els materials que són absolutament segurs i aquests no ho eren, per això no els he posat mai", explica Hel·lena Biosca, especialista en cirurgia plàstica, reparadora i estètica a Avantmèdic de Lleida. I és que el perill d'aquests implants està en el fet que es trenquen amb més facilitat (l'índex de ruptura és del 30%, mentre que a la resta és d'un 0,5%) i al producte tòxic (silicona industrial) amb què estan elaborats i que pot provocar, si es trenquen, inflamacions del pit, dolor i deformacions, entre d'altres. El comitè científic de la UE ha assegurat que no hi ha evidències per relacionar l'ús de les PIP i el desenvolupament d'un càncer o altres malalties.

14 de marc 2012

UGT i CCOO fan una crida a la participació ciutadana per paralitzar Lleida el 29 de març
Els sindicats han convocat una manifestació el dia de la vaga general, a les 6 de la tarda, des de la plaça Ricard Viñes
Les executives locals de la UGT i Comissions Obreres s'han reunit aquest dimecres a la ciutat de Lleida per començar a prepara la jornada de vaga general convocada pel pròxim 29 de març. 12/03/2012

Boi Ruiz i Josep Prat, enfrontats irresolublement

Alfons Quintà

El conseller de Salut, Boi Ruiz, i el president de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, estan en una situació de confrontació personal i política directa, segons han informat reservadament alts càrrecs i alts funcionaris de les dues entitats. Els identificats amb Ruiz citen frases pronunciades per aquest davant de coŀlaboradors propers. Ruiz admet que hi ha un conflicte obert, que les fonts qualifiquen d’“irresoluble”.
Les raons de la confrontació són diverses. Ruiz afirma, en privat, que havia aconseguit que Josep Prat es comprometés a dimitir de la presidència de l’ICS dins del mes de març. Posteriorment, Prat s’hi ha negat, emparat per la xarxa de poder sanitari, municipal i clànic creada pel propi Josep Prat, des de Reus, en cinc comarques tarragonines: Baix Camp, Priorat, Ribera d’ Ebre, Terra Alta i Baix Ebre, on la gran majoria d’alcaldes són de CDC. Entre ells, Manel Ferré que també és president del Consorci de Salut i Social de Catalunya (l’ex Consorci Hospitalari de Catalunya), l’ens més important de la sanitat privada concertada.
Aquell poder territorial és creació personal de Prat. Fou creat quan Reus tingué alcaldes socialistes (Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez) i perdurà amb el convergent Carles Pellicer, coŀligat al PP. L’instrument clau de Prat fou el hòlding municipal reusenc Innova i, en especial, la principal component sanitària d’aquell grup, Sagessa. Gestiona uns 40 centres sanitaris o sociosanitaris, si bé regidors de Reus han declarat que en realitat n’ignoren el total, que pot ser superior.
Fa dos anys, un equip de la Universitat Rovira i Virgili va calcular l’impacte econòmic originat per Sagessa en 2.770 milions d’euros, és a dir, 459.820 milions de pessetes. Amb aquestes quantitats i amb mètodes ara sotmesos a consideració judicial, es poden crear relacions molt complexes.
L’11 de gener, Prat va haver de dimitir de director general omnímode i opac d’Innova i també de director general de serveis de l’ajuntament de Reus, cosa que el convertia en el seu propi supervisor. També dimití de membre del consell d’administració d’USP, la principal empresa sanitària privada d’ Espanya, filial de la multinacional nord-americana United Surgical Partners. Fou després de que el periodista que signa aquest mateix article desvelés l’escàndol Innova i les incompatibilitats manifestes de Prat, temes fins llavors ignorats. Tot seguit la CUP de Reus va dur a terme una denúncia a la Fiscalia de l’Audiència Nacional i, més tard, a l’OLAF, l’organització antifrau de la Unió Europea. Ambdues denúncies estan centrades en la persona de Josep Prat.
Paraŀlelament, l’ajuntament de Reus va haver d’admetre que tot aquell muntatge ha generat un endeutament oficial (el real n’ha de ser més) de 202 milions d’euros, 33.532 milions de pessetes. El Síndic de Greuges qualificà Reus de “la ciutat menys coŀlaboradora” amb aquesta institució, mentre que l’endeutament municipal per habitant de Reus ha resultat ser el més gran de Catalunya.
Encara és al càrrec
Malgrat totes aquestes dades, Prat continua sent el president de l’ICS, l’empresa pública més gran de Catalunya, amb uns 40.000 treballadors. Com he exposat amb detall en vàries dotzenes d’articles i en una conferència organitzada per Iniciativa per Catalunya de Girona, és Prat, més que Ruiz, qui lidera la destrucció de l’actual model sanitari català, i en particular l’esmicolament de l’ICS. És una obvietat destacar que ho efectua tenint com a referent el que va dur a terme a Reus, amb Innova, malgrat el fracàs ja exposat i quantificat.
La coincidència entre la barbaritat comesa amb Innova i el que ara pretén fer, novament, Josep Prat amb l’ICS queda palesa en un document que dos diputats socialistes –Marina Geli i Josep Maria Sabaté– varen acabar aconseguint que Boi Ruiz enviés al Parlament, el passat febrer (tràmit parlamentari 320-00095/95, registre d’entrada 41.967) . És de 32 pàgines i té per títol “La governança de l’ ICS”. Pot ser soŀlicitat al Parlament. En síntesi, després de crear un gran desastre a Reus es tractaria de crear-ne un altre de més gran a nivell de tota Catalunya, i afectant la salut de tots els catalans.
Aquest perill obvi, juntament amb les denúncies judicials en curs contra Prat, és el que ara percep Boi Ruiz. Està convençut que l’ensorrament del sistema sanitari s’ha de dur a terme amb menys brutalitat que la pròpia de Prat. Això no vol dir que Ruiz, antic president d’una patronal sanitària, tingui un objectiu estratègic diferent.
A més del recolzament clànic de les comarques del sud de Tarragona, Prat compta amb el del secretari del Govern, Germà Gordó i amb el del complex entramat d’empresaris i gestors de la sanitat concertada: Feliu Sucarrats, Ramón Bagó, família Sumarroca, etcètera.
Dit això, cal introduir altres elements que sempre he destacat com a bàsics en relació al que s’intenta fer amb la sanitat pública. Exposem-los telegràficament.
La sanitat és la partida més important del pressupost del Govern català, tradicionalment de l’ordre del 38 per cent. La sanitat concertada ara és totalment en mans de persones molt enriquides per la pròpia sanitat i properes a CDC. Els seus guanys depenen del que rebin de la conselleria, a travès del Servei Català de la Salut. La seva fortuna, lògicament, s’incrementarà amb l’esmicolament i posterior destrucció de l’ ICS.
Béns suplementaris
La sanitat concertada, dominada per aquestes persones, és en relació a l’ ICS i viceversa (l’ICS respecte a la concertada) el que en economia es denomina béns (o serveis) suplementaris. Resulta obvi que com pitjor (o millor) vagi un, millor (o pitjor) anirà l’altre. Per posar un altre exemple, és com el transport públic i el privat. En resultarà –o en resultaria– una sanitat més cara (malgrat la demagògia consistent a dir que ho seria menys), més lesiva per a la qualitat de vida i per a la vida mateixa, així com infinitament menys equitativa. Les persones de rendes modestes, i en especial les de més de 65 anys, (que les mútues no accepten) ho tenen (o ho tindrien) molt i molt malament.
Considerat des de la Generalitat, cal destacar que Germà Gordó va ser el gerent de CDC durant tota la seva travessia del desert. Per tant, ha de saber fins a quin punt aquest partit es va haver d’endeutar en aquell període d’oposició. També coneix la importància dels diners en tota futura campanya electoral, que potser serà avançada d’un any o més. Gordó és persona clau, per la seva funció, en tota la contractació de la Generalitat, amb criteris dels quals ja se’n sap alguna cosa. Si posem aquest aspecte clau sobre la taula i tenim en compte la realitat d’ Innova –destinada a ser exposada a la llum per procediments judicials–, l’entesa de Gordó amb Prat pot tenir algun interès cabdal per a ells. Però, això sí, és un camí amanit de grans perills.
Per sintetitzar, avui Ruiz veu més els perills que no pas els eternament agosarats homes de l’ombra (com es diu a França, no pas amb simpatia) Josep Prat i Germà Gordó. Acabi com acabi la confrontació, el fet objectiu és que Boi Ruiz tem els resultats d’una retallada enfollida. No és un tema més, sinó d’una qüestió d’autèntica vida o mort, un problema que pot produir una explosió immensa en l’opinió pública i en els votants. Això és així (encara) perquè, en aquest tema concret, la manipulació i el control informatiu han estat astronòmics, de pura vergonya aliena. És el seu taló d’ Aquiŀles, per això el tenen ben i servilment protegit.
Mas fa l'orni
Si cau Prat, qui el pot substituir? En quant a agosarament i duresa, les fonts només hi veuen Josep M. Via, antic secretari del Govern, amb Jordi Pujol, i avui president del consorci Parc Salut Mar. Aquest està enfrontat amb Josep Prat, però no pas perquè sigui més moderat ni estigui menys disposat a tirar pel dret. En quant a Mas, fa veure que no en sap res: ximple el que s’ho cregui.
En tot cas, Francesc Homs li podria exposar el poder i l’avidesa de més poder incontrolat que caracteritzen Germà Gordó, avui aliat a Prat. Artur Mas també pot considerar la gènesi, el desenvolupament i més coses dels afers que afecten els amics d’ Homs, Josep Maria Matas (excoordinador general de la Diputació) i l’encara secretari general de Cultura, Xavier Solà. A Osona, la comarca de Francesc Homs, hi pot haver més cops de colze vinguts des de fora que no pas petroli. El primer triumvirat romà (Juli Cèsar, Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne) no va anar bé, després, per cert, d’haver-se mantingut en secret durant molts anys. Veurem com evoluciona la tríada interna de poder que fins ara ha caracteritzant la presidència de la Generalitat. Hauria d’atraure més el tema modern de l’ Estat del Benestar que el medieval de les lluites de cort. Però què hi farem.

Rajoy contesta a los sindicatos que estudiará sus propuestas sobre la reforma laboral Mariano Rajoy e Ignacio Fernández Toxo

Rajoy, durante la recepción que ofreció a Ignacio Fernández Toxo (CC OO), en la sede del PP tras ganar las elecciones. (Sergio Barrenechea / EFE)

Ampliar

CC OO y UGT habían enviado dos cartas al presidente del Gobierno exigiéndole retirar la reforma laboral aprobada por decreto ley.
La respuesta ha llegado en otra misiva remitida a las centrales por el jefe de gabinete de Rajoy, Jorge Moragas.

CC OO y UGT han obtenido por fin contestación a la última carta que enviaron al presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, pidiéndole que abriera un proceso de negociación y en la que adjuntaban sus alternativas a la reforma laboral.
La respuesta del Gobierno ha llegado a través de una carta del director del Gabinete de la Presidencia, Jorge Moragas, en la que informa a los sindicatos de que se estudiarán sus propuestas y en la que apunta que las mismas ya "han sido objeto de conversaciones" entre la ministra de Empleo, Fátima Báñez, y los sindicatos en el marco del diálogo social.
Los sindicatos advierten que, pese a la carta, el Gobierno sigue sin abrirse a la negociaciónCC OO y UGT se quejan de que Rajoy no haya tenido "el detalle" de dirigirse a ellos directamente y lo ha hecho a través de Moragas, pero ante todo quieren dejar claro que no hay un ámbito de negociación abierto. El presidente del Gobierno ya había advertido con anterioridad que la reforma no va a ser objeto de cambios sustanciales.
"Desde el propio Ministerio las reuniones que se han producido se califican de carácter técnico para explicar aspectos del Real Decreto aprobado, y no para introducir ningún tipo de modificación", han puntualizado los sindicatos, que sostienen además que desde Empleo se está apelando a la responsabilidad de legislar aunque dicha legislación "suponga un rodillo sobre el diálogo social".
CC OO y UGT denuncian además que la carta del Gobierno sólo da respuesta a la última misiva que le enviaron (la de 2 de marzo) y no a la anterior, que data del pasado 20 de febrero.

Negociar a tres bandas
Los sindicatos han recordado al Gobierno este lunes que "está en su mano" rectificar, buscar consensos y equilibrios y desconvocar la huelga general. "Porque la superación de la crisis no puede ser a costa de cargarse derechos laborales y sociales básicos, porque el autoritarismo económico no puede primar sobre los intereses de los trabajadores y los ciudadanos, en general, y porque saltarse los diálogos y los consensos es empobrecer nuestro sistema democrático", han advertido.

Por ello, las organizaciones que dirigen Ignacio Fernández Toxo y Cándido Méndez han vuelto a exigir al Ejecutivo la apertura de un proceso de negociación tripartito (Gobierno, patronal y sindicatos) "para corregir en profundidad la reforma laboral impuesta".

“El balón está en el tejado del Gobierno”, dicen los sindicatos
2012-03-12

Comisiones Obreras y Unión General de Trabajadores entregaron ayer en el Servicio Interconfederal de Mediación y Arbitraje (SIMA) el acta de conciliación, que abre el proceso de mediación previo a la convocatoria formal de la huelga general contra las reformas laborales del Gobierno.

Los secretarios de Organización de CCOO y UGT, Antonio del Campo y José Javier Cubillo, señalaron que el Ejecutivo tiene de plazo hasta la víspera de la huelga general para negociar y corregir la reforma laboral, por lo que “está en manos del presidente del Gobierno” que ésta se desconvoque.
Cubillo insistió que “el balón está en el tejado del Gobierno”, y Del Campo señaló que las dos cartas enviadas al presidente Mariano Rajoy han recibido como única respuesta el compromiso de que las propuestas sindicales serán estudiadas por los técnicos del Ejecutivo.
Respecto a esto, Cubillo hizo hincapié en que convocar reuniones técnicas no es suficiente, porque en éstas no han encontrado verdadera voluntad de negociar todavía.
Con la entrega del acta de conciliación en el SIMA, CCOO y UGT han cumplido con el Acuerdo para la Solución Autónoma de Conflictos Laborales suscrito el 7 de febrero con las organizaciones empresariales, que obliga a la negociación hasta que la huelga se convoque formalmente.
La ministra de Empleo y Seguridad Social, Fátima Báñez, por su parte, insistió en que la reforma laboral ha sido fruto del diálogo social, pero los sindicatos lo niegan.
Ayer, un día después de la última movilización de CCOO y UGT contra la reforma laboral, Báñez destacó la importancia de la paz social entre el Ejecutivo y los sindicatos, pero subrayó que eso no puede desviar al Gobierno de su tarea principal, que es pensar en el bien de la mayoría con su reforma.
La ministra advirtió nuevamente a los sindicatos de que las huelgas generales “no crean empleo”, y afirmó que siguen dialogando con los sindicatos.
No obstante, el secretario de Acción Sindical de CCOO, Ramón Górriz, explicó que esas reuniones “no son para negociar”, ya que el Ministerio “se limita a analizar” con ellos la norma, pero sin intención de introducir modificaciones.
El próximo viernes, CCOO y UGT registrarán la convocatoria oficial de huelga general, pero tras ese trámite aún habrá tiempo para la negociación de la reforma laboral.
Prop d'un miler de persones es manifesta a Lleida contra la reforma laboral

La protesta ha servit per reclamar els drets dels treballadors de Sarbus o el servei de neteja municipal, en conflicte amb l'empresa

Lleida 11/03/2012

Unes 600 persones segons la Guàrdia Urbana –un miler segons els sindicats– s'han manifestat aquest diumenge al centre de Lleida contra la reforma laboral. A més dels sindicats organitzadors, CCOO i UGT, hi han participat representants de partits com Esquerra Republicana de Catalunya o Iniciativa per Catalunya-Verds i ha servit per reclamar els drets dels treballadors de Sarbus o el servei de neteja municipal, en conflicte amb l'empresa. La manifestació ha recorregut el centre de la ciutat des de la plaça Ricard Vinyes fins la Rambla Ferran. Els discursos finals s'han llegit davant la subdelegació del govern espanyol i s'han cantat els himnes sindicals.
Milers de persones omplen els carrers contra la reforma laboral

Els sindicats parlen de 450.000 persones a Barcelona, mentre que la Guàrdia Urbana només en compta 17.000
També hi ha hagut marxes contra la reforma laboral a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa
11/03/12 09:56

La manifestació dels sindicats a Barcelona s'ha convertit també en un clam contra les retallades
Milers de persones, unes 450.000 segons els sindicats i 17.000 segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat aquest diumenge al migdia pel centre de Barcelona en contra de la reforma laboral aprovada pel govern de Mariano Rajoy. La manifestació s'ha celebrat al mateix temps en una seixantena de ciutats d'arreu de l'Estat. A Madrid, els sindicats parlen de mig milió de persones.
Els líders sindicals de CCOO, UGT i USOC de Catalunya, Joan Carles Gallego, Josep Maria Álvarez i Antonia Gil, han encapçalat la manifestació, que ha començat cap a les 12.30 hores des de la confluència de passeig de Gràcia amb el carrer de Mallorca. Al costat dels líders sindicals hi ha estat Pere Navarro (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA) i Oriol Junqueras (ERC), i darrere s'han situat els comitès d'empresa d'algunes firmes amb problemes econòmics, com Derbi o Prenatal i altres col·lectius.

En un ambient festiu, reivindicatiu i familiar, els turistes que passaven pel Passeig de Gràcia miraven encuriosits la massiva manifestació i li feien fotos.
La marxa s'ha acabat a la confluència amb la plaça de Catalunya, on el camió que encapçalava la mobilització ha servit d'escenari als líders sindicals per llegir el manifest unitari i fer els parlaments. La cua de la manifestació, on hi havia el PSC, encara era per sobre del carrer Aragó.
En els seus parlaments, Josep Maria Álvarez (UGT) i Joan Carles Gallego (CCOO) han cridat als manifestants a mobilitzar-se per la vaga general del proper 29 de març, i els han animat a fer assemblees i reunions a les seves empreses per convèncer els indecisos. També han cridat a la mobilització als jubilats, als estudiants i als aturats, perquè a tots ells els “perilla el futur”.
Pactar i no imposar
Els sindicats han instat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a “sortir de la Moncloa” i asseure's a negociar amb els sindicats perquè la reforma laboral sigui pactada. Si és imposada, segons ells, no tindrà èxit, i només servirà per crear més atur i per precaritzar el mercat laboral.
També han demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que si li preocupa la imatge exterior de Catalunya i Espanya per culpa de la vaga, insti el “seu company de viatge, Rajoy” a negociar amb els sindicats. En aquest punt, han aprofitat per criticar les retallades en educació i sanitat de la Generalitat, que estan fetes, segons ells, per “privatitzar” aquests serveis públics.
A Tarragona, més d'un miler de persones han sortit al carrer. La marxa ha recorregut la Rambla Nova i ha acabat amb la lectura del manifest davant la Delegació d'Hisenda de la ciutat. Unes 600 persones segons la Guàrdia Urbana -un miler segons els sindicats- també s'han manifestat aquest diumenge al centre de Lleida en contra de la reforma laboral. A Tortosa, un miler més han sortit de la plaça del Carrilet i ha acabat la plaça dels Dolors. I a Girona també s'han comptat un miler de persones.
La manifestació de Madrid ha sortit amb retard per la interferència amb el Moviment 15-M dels indignats, que han frenat la capçalera de la marxa principal. A més, la capçalera s'ha quedat bloquejada a l'altura del passeig del Prado per l'afluència de manifestants.
Aquests problemes han retardat l'arribada dels secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, al final de la marxa.

El major robatori de la història de Catalunya (PART I)

Éste vídeo es un resumen de 2 años de investigación. Aquí todos los artículos y el contexto:
Poner en tu navegador
http://www.cafeambllet.com/press/?p=16955
La segunda parte del vídeo aquí:
http://youtu.be/QHtMffmlNAk El…

Asunto: FW: ES PREGA MÀXIMA DIFUSIO !!!!!!
  
Me ha llegado este video y es muy interesante, a los que les envio que
trabajan conmigo en la Aliança saben de que se habla del fraude que
hay con el dinero público y como todos son unos ladrones se cubren
unos a otros eso si, después vamos a echar gente que total eso nos
cuesta poco y ahora no tiene importancia parece ser. Creo que al final
todos vamos a tener que dejar el miedo y salir a protestar y a lo
mejor es necesario hacer algo más importante porque el poder se piensa
que esta por encima de todo y resulta que las personas tenemos un
valor y merecemos un respeto. Animo a todos.

Allò que no es diu sobre la reforma laboral... però ja va sent hora

09/03/2012

Carles Sastre, Secretari nacional d’acció sindical de la Intersindical-CSC

No és casualitat que a Rajoy “se li escapi” que la reforma li costarà una vaga general, o que el ministre De Guindos, a micro obert, digui que és “una reforma extremadament agressiva”. El missatge interior i sobretot exterior, de cara a la Comissió Europea, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Merkel... és que la reforma és un punt d’inflexió en el model laboral, que era el que se’ls hi exigia, i que ells són alumnes aplicats mereixedors del copet a l’esquena.
Fent una lectura de l’exposició de motius, la referència a la flexiseguretat i al convenciment que el model laboral és la mare de tots els mals i llegint després l’articulat la impressió que se’n desprèn és que poc té a veure una cosa i l’altra, és difícil d’apreciar la continuïtat lògica.
Segons l’enquesta de població activa del quart trimestre del 2011, l’atur a l’estat era del 22,85%, a Catalunya del 20,5%, al País Valencià del 25,45%, a les Balears del 25,20%, al País Basc del 12,61% i a Navarra del 13,83%. Com pot ser que sent el model laboral el culpable de tot els mals els index d’atur oscil·lin del 12,61% al 25,45%? El problema és el model laboral (a tot l’estat és el mateix) o ho són els models productiu i industrial, passant pèl règim fiscal? El tema és més complex del que ens volen fer creure, com també ho són les possibles solucions.
De fet aquesta és una reforma continuista, les reformes de l’època Zapatero, 2010/11, reforma de l’Estatut dels treballadors, reforma de la negociació col·lectiva i reforma de les pensions (aquesta amb el vistiplau dels sindicats institucionals) han anat marcant el camí. Apurant una mica més fins i tot es pot dir que el “II Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva” signat el mes de de gener passat entre CCOO-UGT i CEOE-CEPYME conté elements que després s’han incorporat a la reforma: propiciar la negociació a l’empresa tractant temes com jornada, funcions i salari potenciant també la flexibilitat interna; procediments àgils d’adaptació i modificació d’allò pactat; la distribució irregular de la jornada, fins a un 10% (la reforma ho deixa al 5%); la disposició d’una borsa anual de cinc dies per modificar horaris; no posar altra limitació a la mobilitat funcional que la del grup professional; fer dependre part de la retribució dels resultats de l’empresa; l’ampliació de la inaplicació (despenjament), ja estava contemplada sobre el salari, l’horari i distribució de la jornada, règim de treball a torns, sistema de remuneració i funcions quan excedeixin els grups professionals. La moderació salarial acceptada en l’acord no està incorporada al Real Decret. La musica és la mateixa.
Potser algú es pensava que amb aquest acord “els interventors” es donarien per satisfets, o calia reblar el clau amb quelcom semblant al consens?
A nivell d’estat el 95% de les empreses no estan afectades per convenis d’empresa i difícilment ho podran estar. De les 1.400.000 registrades a la Seguretat Social només 2.021 empreses tenen més de 500 treballadors, 554.433 tenen un treballador i 541.839 tenen menys de cinc treballadors. Quan es parla de donar prioritat jeràrquica als convenis d’empresa de què estem parlant? Per negociar un conveni d’empresa cal una massa crítica en la plantilla i un bon nivell de sindicalització.
La tradició ens diu que es legisla per les grans empreses; la imbricació entre poders públics, entengui’s administracions i institucions, i els grans grups de poder econòmic és important i amb la problemàtica dels dèficits públics s’ha fet mes forta. Tal i com està la situació econòmica actual i amb la nova regulació laboral, un terç de les empreses espanyoles cotitzades a borsa es podrien acollir als acomiadaments a 20 dies per any treballat amb topall de 12 mesos. En els grans grups empresarials les matrius aguanten bé però les filials presenten pèrdues o descens d’ingressos o vendes. No són aliens a això els moviments financers dintre dels grups empresarials.
A finals de març la matriu d’Opel (Opel filial de General Motors) farà pública la seva estratègia de futur que passa per noves deslocalitzacions. La situació de general Motors és un dels grans debats polítics a Estats Units. A grans trets la proposta serà la deslocalització a Europa desplaçant les plantes a Polònia i a Corea del Sud. Es comenta que el govern alemany no està disposat a la deslocalització de la planta de Bochum i això fa perillar seriosament la planta de Figueruelas (Saragossa). També es diu que Alemanya, com qui no vol la cosa, va desbloquejar 15.000 MEUR de fons europeus per accions formatives.
Algú es podria preguntar que si es legisla pels grans com és que les associacions de treballadors autònoms hagin rebut amb entusiasme la reforma. I la resposta podria estar en la reunió del dia 13 de febrer dels “agents socials” amb la Sra. Ministra del ram, trobada a la qual no es parla pràcticament de la reforma, ja publicada al BOE i, en canvi, sí es posen sobre la taula la meitat dels fons per formació ja mencionats (7.500 MEUR a repartir). A la reunió eren presents a més de CCOO-UGT i CEOE-CEPYME les tres associacions d’autònoms següents: ATA, CEAT i UATAE.
Les actuals fusions i compres al sector financer, amb concentració d’empreses, tot plegat beneït pel Banc d’Espanya, planteja seriosos problemes de model de caixes i vinculació territorial; ubicació de les sèus i per tant lloc on es tributa. I òbviament què passa amb la sobre- posició d’oficines i, per tant, de plantilles? Segons s’ha publicat l’absorció d’UNNIM pel BBVA pot suposar a Catalunya el tancament de 300 oficines i l’acomiadament de 1.300 persones. En els darrers dies les noticies referents a la situació econòmica dels mitjans de comunicació abunden. Les caigudes de la publicitat i l’aparició dels diaris digitals i les versions d’internet plantegen dubtes sobre el model actual. Público, Negocio, ADN... ja es parla obertament de reestructuració i redimensionament. Per no entrar en la situació de les televisions, tant públiques com privades.
No deixa de ser curiós que precisament en dues disposicions addicionals, 2a i 3a, com aquell que diu “fora de la foto”, es possibilita l’extinció col·lectiva de contractes al sector públic, i es limita molt el recurs a les suspensions de contractes o reduccions de jornada. El missatge és molt clar: acomiadin!
Què vol dir exactament “insuficiència pressupostària sobrevinguda”? A 2012 cap insuficiència pressupostària és “sobrevinguda”, això pot valdre pel 2009-10, a partir d’aquí... El que està clar és que el model polític s’està recentralitzant, i que l’estructura d’empreses i altre organismes de titularitat pública estan en el punt de mira. Un altre debat seria el de la racionalització de recursos però de fet aquest no es planteja seriosament. Podíem parlar del Senat o del Consejo de Estado, per posar dos exemples.
Tot sembla indicar que estem en un procés important, comparable a les reconversions dels anys 1980 (Època González) o 1991 (Època Aznar). La primera reconversió com a conseqüència de l’obertura als mercats i sobretot a les inversions estrangeres de l’Estat Espanyol coincidint amb un nou cicle tecnològic, i un procés polític important, la Transició, que va actuar de retardant de les mesures econòmiques. Eliminació de “l’excés” de capacitat productiva, tancament d’empreses, regulació de plantilles, eliminació de la competència en mer- cats madurs... Obertura de nous segments productius... La segona reconversió vinculada a l’entrada de l’Estat a la Unió Europea, amb especial impacte en el sector primari; quotes a la vinya, a les oliveres, als fruits secs, al sector ramader i lleter...
La reforma laboral, tal i com s’articula, és un instrument fonamental per facilitar i sobretot abaratir un canvi de model econòmic. Afavorint els interessos de les grans empreses i grups financers i especuladors, el de menys són les persones. Hi ha un canvi en la distribució mundial del treball i veurem quin paper ens volen fer jugar, i si el poden imposar.
Els elements més preocupants de la reforma, no són els nous contractes o els canvis en la indemnització en cas d’acomiadaments improcedents. Els canvis més importants són facilitar l’extensió dels acomiadaments per raons objectives, individuals i col·lectius, tant en l’àmbit públic com privat (per tant parlem de 20 dies per any treballat amb topall de 12 mesos); la possibilitat de modificar allò pactat prèviament, tant en convenis estatutaris com en altres formats; la imposició unilateral d’arbitratges per la resolució de conflictes, cosa que s’ha legislat sense que hi hagi els mitjans per poder-ho dur a la pràctica.
Un element absolutament pervers és l’eliminació de la resolució administrativa en els expedients de regulació d’ocupació (ERO). L’administració desapareix del tràmit, per tant “no hi pot fer res”, queda com una qüestió entre empresa-treballadors sota la tutela judicial, deixant ben poc a negociar. En cas d’impugnació, molt taxada, cal anar als tribunals Superiors o a l’Audiència Nacional. Per tant, sorpresa, ens saltem els jutjats socials! I queda la via del Suprem, dit d’altra manera, ens saltem el jutjat natural, menys previsible i controlable, i anem a petar als àmbits judicials més “polititzats” sobretot pel que fa al Suprem. I en cas d’arbitratges forçats (inaplicació d’allò acordat en conveni, despenjament) seran uns organis- mes tripartits (Sindicats institucionals, Patronals i Administració) que diran el què, no sabem ben bé com. I torna a aparèixer l’Administració mig d’amagat . Tots aquests canvis, amb la intervenció en primera instància dels Tribunals Superiors ja saturats, dona un gir massa important com per creure que s’ha fet pensant en les PIMES.
La taula està parada, seguin i serveixin-se.

Els lleidatans pagaran enguany més de 4 milions per la taxa per recepta

La nova taxa d'1 euro per recepta entrarà en vigor el pròxim mes de juny, segons va avançar ahir al Parlament el conseller de Salut, Boi Ruiz, després d'haver presentat el pla de Salut 2011-2015 a tots els grups parlamentaris. El conseller va estimar que els ingressos que el Govern obtindrà per aquesta via aquest any seran d'uns 72 milions, 8 menys dels que preveia inicialment, a causa del retard en la seua aplicació motivat pel recurs contra la llei d'acompanyament dels pressupostos presentat per ICV, C's i SI davant del Consell de Garanties Estatutàries, que dimecres va donar llum verda a les noves taxes incloses en aquesta llei.

Partint de la base dels 72 milions estimats per Ruiz per al conjunt de Catalunya, els lleidatans pagaran aquest any poc més de 4 milions d'euros per aquesta nova taxa, tenint en compte que la seua despesa en receptes és de prop del 6% del total. Ruiz va qualificar de "llàstima" la reducció d'ingressos provocada pel recurs davant del Consell de Garanties. Així mateix, va dir que l'aval rebut d'aquest organisme demostra que el Govern és seriós i, quan posa a sobre de la taula mesures concretes, "no són frivolitats que puguin ser rebatudes".

La posada en marxa d'aquesta taxa sanitària ha sigut possible gràcies a un acord entre CiU i PP que, entre altres punts, també inclou la taxa turística i la pujada del cànon de l'aigua (vegeu el desglossament). L'acord estableix un límit de 61 euros per persona i any, de manera que a partir de la recepta número 62 no es pagarà. Així mateix, exclou del gravamen els medicaments que costin menys d'1,67 euros i n'eximeix per raons econòmiques les persones que percebin una pensió no contributiva (a Lleida n'hi ha 6.300) o la renda mínima d'inserció (1.354 lleidatans). D'aquesta manera, la gran majoria de jubilats, aturats i malalts crònics hauran de pagar l'euro per recepta.

La manifestació que va tenir lloc a Lleida contra la reforma laboral.
CCOO i UGT convoquen vaga general el 29 de març contra la reforma laboral
Consideren la nova normativa injusta amb els treballadors i inútil per crear ocupació
Els sindicats CCOO i UGT convocaran de manera conjunta la vaga general en contra de la reforma laboral el pròxim 29 de març després que ambdues centrals ho hagin acordat per unanimitat
7Març/2012

Salut admet que augmentarà la llista d'espera de patologies lleus a Lleida

El director dels serveis territorials assegura que és el preu a pagar per potenciar oncologia i hematologia

El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Antoni Mateu, ha admès que les llistes d'espera per a les patologies menys greus augmentaran malgrat l'autonomia sanitària de Lleida,
Els sindicats proposen acotar a només aquest any l'acomiadament per causes econòmiques
UGT i CCOO desafien el Govern a demostrar que la reforma laboral no abaixa salaris

Dimecres, 7 de març del 2012 - 14:16h.
Mentrestant, mantenen la pressió al carrer, amb una nova manifestació aquest diumenge i és molt probable que divendres convoquin la vaga general en una reunió extraordinària i conjunta dels màxims òrgans de direcció de les dues centrals.
Els secretaris d'acció sindical d'UGT i CCOO, Toni Ferrer i Ramón Górriz, han presentat aquest dimecres les esmenes sindicals al decret de reforma laboral, que entre altres coses demanen que l'acomiadament per causes econòmiques justificat per la mala situació de l'empresa, així com el contracte de formació per a joves sense qualificació, es limiti a l'any 2012. La reforma laboral es convalidarà al Congrés demà.
Els sindicats repten el Govern a demostrar que la reforma no encobreix la rebaixa salarial generalitzada ja que proposen que el salari només es pugui revisar per conveni i que aquest no es pugui deixar d'aplicar sota cap concepte, excepte que hi hagi acord entre les parts. És a dir, que no es permeti el despenjament unilateral per part de l'empresari. També demanen recuperar l'acomiadament improcedent i que es doni l'opció al treballador a cobrar indemnització o ser readmès.
Bonificacions a la contractació
Així mateix, CCOO i UGT proposen unes bonificacions a la contractació d'ajuda directa a l'empresari, mitjançant la reducció de les quotes a la Seguretat Social, però s'eliminen les desgravacions fiscals, com permet el decret. Es proposa limitar el contracte de formació a joves de fins a 25 anys, ja que rebutgen que es puguin estar encadenant contractes temporals fins als 30 anys.
"En vista que el Govern no vol negociar, esperem fer-ho amb els grups parlamentaris", han dit Ferrer i Górriz en roda de premsa. Les esmenes ja han estat enviades als partits i també han fet arribar les seves queixes al defensor del poble perquè per una via o per una altra es presenti un recurs d'inconstitucionalitat.
CCOO i UGT ultimen la convocatòria d'una vaga general pel proper dijous 29 de març
06/03/2012
Ahir al matí diversos mitjans de comunicació van fer públic el resultat d'enquestes d'opinió realitzades els últims dies d'on es desprèn que una suposada majoria de la població (més d'un 60%) es mostra contrària a una vaga general. Els mateixos mitjans també van publicitar enquestes similars quan faltaven pocs dies per l'anunci oficial de la vaga general del 29 de setembre de 2010. I és que el rumor d'aturada general és insistent des de fa setmanes, i les principals corporacions mediàtiques ja escalfen motors per a contraatacar la convocatòria sindical. Els sindicats CCOO i UGT, fortament pressionats per les seves bases, nombroses entitats socials i sindicats combatius (CGT, CNT, IAC i COS, entre d'altres), i davant d'un context general de retallades, però sobretot, de retrocés massiu de drets socials i laborals aconseguits durant dècades en el marc de la reforma laboral per decret, estudien la convocatòria d'una vaga general pel proper dijous 29 de març. La data haurà de ser ratificada pels consells confederals el proper divendres 9 de març. Altres fonts apunten una data alternativa, el 19 d'abril, però aquesta segona opció perd força atenent que el govern de Mariano Rajoy pretén aprovar el 30 de març els pressupostos generals de l'Estat espanyol amb que s'incorporarien els prop de 40.000 milions de retallades imposades per la Unió Europea. Amb aquest calendari a la vista, la data de 29 de març tindria una major força de convocatòria, amb l'objectiu de frenar l'aprovació de la tisorada pressupostària de l'endemà.
L'empresa perd la por al jutge a l'hora d'acomiadar

El treballador, tot i que se li reconegui un acomiadament improcedent, no tindrà dret a cobrar els sous no rebuts durant els mesos que hagi durat el procés judicial

04/03/2012

EL PERILL DEL COL·LAPSE
La imatge és dels jutjats mercantils de Tarragona, col·lapsats pels expedients, un dels perills que pot comportar la reforma laboral. Imatge és dels jutjats mercantils de Tarragona

Les empreses notaran el primer estalvi de la reforma laboral si un acomiadament improcedent acaba als jutjats, ja que encara que es doni la raó al treballador, no hauran de pagar-li el sou que no ha rebut durant els mesos en què ha durat el litigi.
La nova llei, segons el bufet d'advocats BDO, abarateix fins a un 80% el cost d'acomiadament improcedent que acabaven als jutjats i que, majoritàriament, es resolien a favor del treballador.
Aquests salaris, anomenats salaris de tramitació, sí que seguiran vigents en cas que el jutge dicti que un acomiadament és nul, ja que això obliga a readmetre el treballador a l'empresa.

Boi Ruiz: “No hi haurà més retallades aquest any en serveis sanitaris”

El conseller assegura que no hi ha res tancat pels ajustos econòmics, encara que ha admès que “els centres estan tancats de manera flexible”

Assenyala la gestió dels malalts crònics com a principal problema de la sanitat

02/03/12 11:13

El conseller de Salut al Consell Interterritorial del Sistema de Salut

“No hi haurà més retallades aquest any en serveis sanitaris i, per tant, tampoc pel que fa als professionals que els ofereixen” ha reiterat aquest matí de divendres el conseller de Salut, Boi Ruiz, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, on ha parlat de la situació financera de la sanitat catalana i on ha insistit que no hi ha res tancat per les retallades, però ha admès que els centres queden en “stand by” i estan tancats de manera flexible.
Pel que fa a la universalització dels serveis sanitaris ha defensat la targeta sanitària com un element d'informació que permeti l'accés des de qualsevol comunitat autònoma a la sanitat, que sorgeix com a resposta a una necessitat interna i a un requeriment de la Unió Europea (UE).
Boi Ruiz també ha parlat sobre l'epidèmia de grip actual, que ha definit com “similar a la de l'any passat” i que va en remissió. A més, ha assenyalat la gestió dels malalts crònics com a gran problema de la sanitat actual. El conseller ha subratllat que s'ha de reorientar el sistema a gestionar el risc de la malaltia i apuntar per la prevenció, enlloc de tenir grans estructures per controlar-ho.

Avui hi havia 206385 visitantes (947412 clics a subpáginas) a aquesta pagina

ON ES LA CLÍNICA NOVA???

Facebook botón-like

http://clinicaponent.es.tl

CLÍNICA
DE PONENT
DIVINA PASTORA
CLÍNIQUES
DE CATALUNYA

Bal Garzon

Crea el teu distintiu

Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?

Registrarse gratis