Històrica manifestació a Igualada en defensa de la sanitat pública

Drets democràtics ofegats en nom de la democràcia

Alguna cosa està passant com perquè, en nom de la democràcia s’estiguin ofegant drets indiscutiblement democràtics. No és pas que estiguem parlant de dues democràcies, la oficial i la popular, perquè es suposa que la una depèn de l’altra, la oficial depèn dels vots i la popular ha de confiar en la oficial per ser governada. Què és el que passa doncs?. Explica això d’alguna manera l’apatia dels indignats pels partits polítics (perquè no pas per la política…)?….

Dimarts passat recorrien els carrers d’Igualada prop de dos mil manifestants amb xiulets i pancartes tot exercint un dret democràtic indiscutible. El motiu?, la denúncia de les retallades socials, en particular les sanitàries que afecten la continuïtat dels serveis públics de l’Hospital en quan a continuar prestant un ser públic de salut universal, gratuït i de qualitat com fins ara.

En començar la manifestació, el Sr. Martínez, cap dels Mossos d’Esquadra de la Catalunya Central se’m dirigeix a mi inquirint-me: sereu bona gent, oi?, i tant que som bona gent, la mateixa pregunta ja m’ofèn, els qui no són tant bona gent són els qui ens volen retallar el personal sanitari al servei de les persones en una sanitat pública, per tothom…, li vaig contestar.

La única violència que em vaig trobar en tota la manifestació va ser trobar-me l’accés a l’Ajuntament blindat amb tanques amb l’accés controlat per Mossos d’Esquadra, no pas per Policia Municipal, i vedat fins i tot per assistir al Ple com a públic. Únicament hi varen poder entrar, al començament, els membres del Comitè d’Empresa i representants sindicals acreditats, més tard ja no s’hi pogueren incorporar. Els qui hi volien entrar amb posterioritat no ho pogueren fer i, els que en sortien, no hi podien tornar a entrar.

Unes quantes persones, algunes d’elles ben significades en la vida política com ara antics regidors o bé actuals de poblacions veïnes, intentaren entrar sabedors del dret que els assisteix pel caràcter públic dels Plens Municipals. Raons de seguretat, ens varen dir, aforo ple. Son ordres que tenim. De qui?. Del Ple, o sigui del mateix Sr. Alcalde Marc Castells. No ens podíem creure, el dia de la constitució de l’Ajuntament el públic arribava fins gairebé al carrer i ningú va témer per cap seguretat. Potser qui es volia sentir segur, des d’un posicionament de covardia, era el propi Marc Castells que no se sentia prou escudat amb la pròpia Policia Municipal i va demanar ajut als Mossos d’Esquadra. És clar, ara que té responsabilitats com a Diputat Provincial, deu pensar que pot picar més amunt, i com que la Diputació no té cos policial…

Però l’amenaça de pèrdua de drets democràtics i d’exclusió no s’acaba aquí. En el decurs del Ple es varen tractar un parell de temes que apunten a consolidar una democràcia oficial a costa de drets de la democràcia social, per exemple, als comptes del govern no apareix cap partida destinada a subvencionar activitats extraescolars, escoles obertes ni la reutilització de llibres de text; això vol dir que les AMPA de les escoles públiques hauran de gratar-se la butxaca per dur a terme activitats dels seus fills i filles fora de l’horari lectiu, i més ara que s’elimina la sisena hora a l’educació primària i, en molts casos, caldrà omplir aquest temps amb activitats extraescolars.

Un altre tema, les famílies igualadines continuen tenint un ajut de 45 euros per a l’adquisició dels llibres de text. Abans tenia sentit perquè es complementava aquest ajut amb el programa de reutilització de llibres de text i permetia arribar a la quasi gratuïtat. Ja no hi haurà programa de reutilització de llibres de text que permetia arribar a la quasi gratuïtat. Ja no hi haurà programa de reutilització. S’allunya la gratuïtat dels llibres de text per les famílies…

I en quan al contracte-programa de serveis socials aprovat dimarts al Ple Municipal d’Igualada, cal dir que si bé als Pressupostos de la Generalitat la retallada aprovada és d’un 10 %, al d’Igualada és d’un 15 % respecte el 2010. Sense comptar les esmenes que presentava el PP en el sentit de condicionar els ajuts socials a determinats anys d’empadronament a la ciutat…

El que deia al començament, en nom de la democràcia, i des del sistema democràtic, se’ns poden retallar drets i prendre normes de caràcter excloent. Però em quedo, de totes totes, amb la democràcia de la paraula al carrer, de la bona gent que no té por a perdre el coratge ni la valentia de defensar allò que és nostre, de no permetre que ens hipotequin més el nostre futur. Aquesta és, per mi, la democràcia real, la que parteix de baix i alguns polítics hi estan en contacte constantment, no sols cada quatre anys.

i el text del manifest que va llegir la Patricia Marimón del Comitè d’Empresa de l’Hospital, traumatòloga de CCOO.

MANIFEST

Molt honorable Sr. Castells:

Ens hem reunit avui per manifestar el nostre desacord amb les retallades pressupostàries sobre la Sanitat proposades per la Generalitat i que per suposat afecten a tots i totes, ciutadans i ciutadanes d’Igualada i de les rodalies.

Som totalment conscients de la situació econòmica mundial i en concret del nostre país, estem d’acord en que tots hem de posar el nostre granet de sorra i ajustar pressupostos tan com calgui, entre tots gestionar millor els nostres recursos, però ben segur que la tisora no n’és la solució. Se’ns demana que traspassem la línia vermella, la línia que separa la Sanitat Pública de la privada, la que interfereix en drets adquirits per la ciutadania durant molts i molts anys de lluita, i que afecta molt directament en quelcom tant i tant important com és la nostra salut. Nosaltres no estem d’acord en traspassar aquesta línea, volem mantenir una Sanitat gratuïta, universal i de qualitat com l’hem tingut fins ara.

S’ha iniciat un procés de reforma del sistema en el que es vol gestionar la Sanitat Pública com una empresa privada, observant rendibilitats, optimització de recursos i un gran etc. Hem passat a parlar de la Sanitat només en termes econòmics i la Sanitat no és això. Els polítics heu perdut la visió social i humanitària del sistema. Perque… en algun moment us heu preguntat si una ambulància que només surt un cop al dia, però en aquella atenció urgent, ràpida i eficaç aconsegueix alleugerir les seqüeles d’una malaltia greu, o fins hi tot salvar alguna vida, quin cost econòmic comporta? De ben segur que pel pacient i el seu entorn, NO TÉ PREU !, perquè la salut no té PREU, la vida no té PREU.

Qui decideix quan una intervenció quirúrgica no és urgent? Pel pacient que no pot veure perquè està pendent d’una IQ de cataractes, la seva intervenció és la més urgent. I per la persona que no pot caminar per dolor articular pendent d’una pròtesi de maluc o de genoll? NO els hi parlis de llista d’espera.

Ja n’hi ha prou de gestionar la Salut Pública com una empresa de mercaderia,  estem tractant amb persones, persones amb problemes de salut.

Els professionals sanitaris de tots els àmbits, no podem treballar en els nostres centres com si estiguéssim en una fàbrica, perquè tractem amb persones, perquè ens estimem la nostre professió. Volem treballar amb la màxima qualitat assistencial, amb els recursos materials i humans necessaris, ens estimem  la nostre ciutat, el nostre poble, ens estimem el nostre centre de treball. No més retallades, cal recordar que la Sanitat és cosa de tots.

Sr Marc Castells i companyia, polítics de tot arreu, hauríeu de recordar que tots potencialment som usuraris.  Us podríeu imaginar que algun familiar vostre pateix un infart que no es pot atendre amb qualitat a l’Hospital d’Igualada perquè el servei de cardiologia ha quedat afectat per les retallades? Ús podeu imaginar que patiu un accident de trànsit i que perdeu una cama o la vida, perquè no hi ha una ambulància disponible ja que amb la retallada n’hem tret unes quantes? Què li direm a aquella família que té un avi a casa amb un Alzheimer evolucionat i que no el pot ingressar en una residència perquè la retallada ha tancat uns quants llits? Què li diem a tota aquella gent que està en llista d’espera per alguna intervenció? Quan estem treballant, què li diem a l’usuari: que no podem atendre’l amb la qualitat i el temps que precisa per manca de personal?

Podríem seguir preguntant i preguntant i de ben segur que no tenen resposta per cap d’aquestes preguntes, perquè són coses que mai haurien de passar.

En diferents foros de discussió s’han plantejat altres alternatives d’estalvi econòmic a la Sanitat Pública que els polítics no volen assumir, entre altres motius  per no enfrontar-se amb la Industria Farmacèutica,  ja que sempre es més fàcil reduir a costa dels sectors més febles de la societat (usuaris i usuàries, treballadors i treballadores), que enfrontar-se a les grans industries i el capital.

També s’estan atacant altres Serveis Públics Bàsics, com l’Ensenyament i l’Atenció a la Dependència, amb el mateix argument de la manca de pressupost, sense encarar alternatives com la tarifació social per exemple, de manera que els Serveis Públics puguin continuar sent gratuïts per a les rendes més baixes (aquelles persones que no poden pagar-se una alternativa privada a la manca de serveis públics), però tinguin un cert cost per a les rendes més altes (que sí es poden permetre pagar serveis privats).

Nosaltres, els usuaris i usuàries, els treballadors i treballadores de la Sanitat Pública, NO SOM RESPONSABLES DE LA CRISIS. I, a sobre, no es vol exigir responsabilitats als gestors públics que no han sabut frenar els malbarataments, i no es demana als comandaments ni la meitat d’esforç que als altres treballadors i treballadores.

Com a professionals sanitaris, lluitem dia rere dia, jornada rere jornada, per donar una assistència de qualitat, igual que ho fan tota la resta de treballadors i treballadores d’altres sectors del Serveis Públics.

Deixi’ns seguir fent la nostre feina ben feta, exigeixi als gerents que facin la seva feina ben feta i vostès facin la seva feina ben feta, que “la feina ben feta no te destorb”.

LA SALUT NO ES REBAIXA !!!            

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT !!!

LA TISORA NO ÉS LA SOLUCIÓ:

MÉS VETLLAR PER LA SALUT i

MÉS ATENCIÓ A LES PERSONES !!!

Els veïns del barri de Cappont inicien una recollida de signatures per aturar les retallades al CAP del barri

Aquest dimecres presentaran un manifest que denuncia els efectes que les retallades estan tenint al seu centre d’atenció primària

L'assemblea de veïns i veïnes indignats de Cappont vol presentar un manifest que denuncia les retallades que estan afectant el Centre d’Atenció Primària (CAP) del barri. Alhora, comencen una recollida de signatures per demanar transparència en les retallades.

---

      

"L'Arnau em va enviar a casa un dia i mig després d'operar-me d'urgència"

Una veïna de Talarn denuncia que li van donar l'alta al cap de 36 hores de ser intervinguda de 4 hèrnies al faltar-hi llits

Olga Batalla, una veïna de Talarn de 69 anys, va denunciar ahir que dijous passat va ser operada de quatre hèrnies a l'Arnau i que, un dia i mig després, li van donar l'alta sense estar recuperada "per deixar llits lliures". Batalla, que encara no es creu el que li ha passat, assenyala que dijous al migdia la van operar a l'Arnau "amb caràcter urgent" i, tot i que l'operació no era complicada, "sí que era molt dolorosa i amb una recuperació complicada".

Batalla explica que la intervenció va anar "molt bé", però que, per a sorpresa seua, divendres la van informar que li donarien l'alta l'endemà. "Em trobava fatal, amb sedants i drenatge, i recuperant-me d'una operació on m'havien obert de dalt a baix", explica Batalla, que va estudiar quatre anys de medicina. "Pel que sé, no podia anar-me'n a casa", afirma. Aquesta veïna manté que el personal de l'hospital li va explicar que gairebé no tenien llits per les retallades i que, per aquest motiu, es veien obligats "a donar altes al més aviat possible". El periple de Batalla no es va acabar aquí, ja que a l'arribar a Talarn, havia de posar-se en contacte amb el seu metge de capçalera. "Però com que era dissabte i al CAP de Tremp només funcionava el servei d'Urgències, em vaig haver d'esperar fins ahir (per dilluns) perquè algú m'atengués, malgrat els terribles dolors", relata aquesta veïna, que viu sola. A més, va dir que en els últims tres anys ha estat operada de cirurgia major diverses vegades a la mateixa zona per un tumor i diverses peritonitis.

Per la seua part, el gerent de l'Arnau, Victorià Peralta, va explicar que no li constava haver tingut cap problema amb aquesta pacient. Va afegir que aquest tipus de malalties es tracten amb cirurgia menor ambulatòria, però que al tractar-se d'una usuària de 69 anys, la van ingressar. Va remarcar que es tracta de cirurgia no greu, que és millor passar el mínim temps possible a l'hospital per evitar infeccions nosocomials i va apuntar que dissabte hi havia 20 llits lliures.

Continuen les llluites contra la privatització de la sanitat

Les claus del perquè de les retallades en sanitat

MARIBEL NOGUÉ I FELIP

 Les intencions de privatització dels recursos de la sanitat catalana que pretén el govern de CIU venen de lluny. Mai han cregut el en sistema públic de salut, en tot cas han cregut en els recursos públics que s’hi ha destinat històricament a partir de les cotitzacions de la Seguretat Social i, lluny d’acceptar que són una conquesta social dels treballadors i els seus drets, ho han vist sempre com una càrrega, com un cost empresarial feixuc de suportar perquè no podien incidir en la seva gestió ni obtenir-ne cap benefici.

Que poc va durar aquesta situació d’aguantar-se, perquè mica en mica van trobar els mecanismes per donar-li la volta i retornar a la patronal el control d’aquesta ingent quantitat de diners que surt de les empreses per convertir-la en capital de negoci, sobretot pel que respecta als pressupostos de la sanitat, una de les partides més cobejades per ser de les més quantioses dels Pressupostos Generals de la Generalitat d’ençà de que es varen produir les transferències sanitàries a Catalunya l’any 1981.

CIU APOSTA PER LA PRIVATITZACIÓ VIA CONCERTACIÓ DE SERVEIS
Primer fou la integració a la xarxa pública dels Hospitals municipals, semipúblics o socials de tot tipus que hi havia en el decurs del territori català formant la famosa XHUP, l’any 1984, i que ja va suposar la renuncia a tenir una xarxa pròpia tot admetent la concertació de serveis o la semi-privatització. Amb l’aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de l’Any 1990 s’obria definitivament la porta a la concertació de serveis a la privada, si bé en casos excepcionals; ja es parlava dels serveis de finançament públic, és a dir que es finançaria amb diner públic però ni la titularitat dels centres ni del seu personal tindria perquè ser públic. I aquí va començar la disbauxa i proliferació dels centres concertats a mercè dels interessos privats del sector i de influència econòmica i política de torn, consolidant-se un model de gestió on el que prima són els comptes de resultats, no tant els objectius de salut de la població que resten a un segon pla, formant part dels enunciats dels projectes tècnics que justifiquen les inversions o despeses econòmiques, però que no van per davant de tota prioritat executiva.

PRIMEN LES PÒLISSES AMB LES MUTUES PRIVADES
Amb l’entrada de nou del govern de CIU, després dels anys de tripartit (que també assumien les modes de privatització en ares a la gestionitis i els comptes de resultats), amb el Conseller Boi Ruiz s’han acabat les mitges tintes i el dissimular que volem fer una sanitat pública. Ara ja descaradament es va a la seva privatització. El Sr. Boi Ruiz, abans de ser nomenat Conseller, era el representant de la patronal del sector en la mesa de negociacions, on defensava obertament els interessos de les mútues en accelerar el procés de fer-se amb el control i ús de la totalitat de les instal·lacions i gestió del sistema públic de salut, i la única forma d’aconseguir-ho és acabant de degradar del tot la sanitat pública, mentalitzant la necessitat del copagament i la conveniència de contractar pòlisses d’assegurances privades. D’això ja se’n encarrega el Sr. Artur Mas, de negociar amb l’Estat que qui tingui una pòlissa d’aquestes desgravi en la declaració d’IRPF…

Però què ens trobem?, que ja ningú té diners per pagar-se una pòlissa d’aquestes i s’està consolidant el model social que pretén CIU i, no ens enganyem, també el PP: una societat on sols hi càpiguen uns pocs i la resta en quedin exclosos. Dit d’una altra manera, menú per tothom i carta per qui la pugui pagar. Amb això hauran aniquilat el model de sanitat pública universal i de qualitat que havíem assolit amb tant de lluita els nostres avantpassats, retrocedint en el temps un segle enrere o més.

ES VOLEN VENDRE EL PATRIMONI DE LA SEGURETAT SOCIAL PER CONTINUAR FENT NEGOCI AMB LA NOSTRA SALUT
I què més ens prepara el Sr. Mas que ja ho ha dit obertament per la televisió?. Perquè té tantes ganes de que li transfereixin els grans Hospitals de la Seguretat Social com ara el de Bellvitge, Vall d’Hebron, i els altres?… Doncs simplement, es vendran el seu patrimoni a una caixa d’estrella molt catalana i solvent per tenir diners i poder finançar els seus deutes i projectes. Llavors pagaran a aquesta entitat financera un lloguer mensual o anual per poder fer servir els seus edificis i instal·lacions sanitàries que ja veurem qui explotarà i tothom content. No ens caldrà alimentar bancs estrangers, ens ho podrem fer autònomament amb els de casa, amb independència…  Parlem clar, negoci rodó per tothom a costa del patrimoni dels treballadors. Ja n’hi ha prou de fer negoci amb la nostra salut!

 27 juliol 2011      

Productividad y salario en las profesiones sanitarias

    Últimamente abundan las notícias periodísticas i las entrevistas y opiniones dentro del sector sanitario. Son casi, sospechosamente, cotidianas, reiteradas y reincidentes, …

Es evidente que la brutalidad del llamado“recorte social” general,y sanitario en particular, ha traido a la palestra el debate sobre los sistemas de salud y ha generado una confrontación directa de los modelos.

Las repercusiones del día a día en la salud, tanto en las atenciones a las personas en cuantidad y calidad, como en la pérdida de puestos de trabajo y aumento de la precariedad  y el paro en el sector son temas de una importancia incuestionable.

Estamos asistiendo, boquiabiertos, asombrados, perplejos, pero inmediatamente indignados, sublevados, insurgentes y resistentes, a una verdadera maniobra de desmantelamiento de lo que se nombró el estado del bienestar, el modelo social europeo, o la sociedad con protección social y servicios públicos al alcance de todos. Durante unos años han estado acosando a los mencionados sistemas públicos y a los servicios públicos, (no es necesario reiterar el origen evidente de la manada especuladora y ultra neoliberal), y lo hacían empleando hábiles fórmulas de penetración en la opinión pública.

Eran tiempos de hablar de “la insostenibilidad del sistema público”, de su “ineficiencia frente a los sistemas privados”, de cambios demográficos y económicos determinantes en el sentido de buscar espacios “mixtos”, híbridos, el modelo catalán, las gobernanzas y en sustancia en la perversa y demoledora idea de la “colaboración público-privada” … copagos, reducciones de cartera de servicios, externalizaciones y privatizaciones, con criterios incluidos de “economía de mercado”.

Con la gran crisis, el escenario, les ha permitido un cambio radical de estrategia. Grandes corporaciones, financieros especuladores, empresas transnacionales ultraneoliberals, la gran banca, capitales en continuo movimiento de acumulación y reproducción de ganancias de usura y de beneficios impensables, aseguradoras, mutuas privadas, industria biofarmacéutica y otras compañías se han lanzado a la yugular del sistema público. Es un asalto en toda regla, frontal y sin anestesia: es la compra a bajo precio, la parasitación, el derribo del sistema a manos de lucro, los oligopolios y los mercados.

Y en esta situación toda confusión en los medios es buena para los “mercados”.
Frente a los embates de resistencia expresados con valentía y lucidez por distintas redes sociales (sea “Democracia real, ya”, el 15 M, como “prouretallades” del 14 M, algunos escasos partidos políticos de izquierdas, y muchas personas sensatas, los medias del sistema aprovechan para introducir-inocular debates con trampa.

Conceptos confusos, ambivalentes y /o tendenciosos, como verdadera aluminosis que termine de derrumbar el edificio de los servicios públicos universales, equitativos, solidarios y de calidad que tantos años y luchas costaron. Son discusiones pseudoerudites sobre la frontera difusa de lo que es público o privado, las concurrencias o gobernanzas vestidas de participaciones diversas y plurales (bajo hegemonía sistemática y criterio del capital), la eficiencia versus la eficacia, la culpabilización de las personas y usuarios por un pretendido abuso y mal uso del sistema de salud en manos de los inconsciente y derrochadores ciudadanos.

Y por supuesto el cuestionamiento de todo lo que suponga control democrático, empoderamiento ciudadano, e incluso regulación laboral, los derechos sindicales, la intervención democrática de los trabajadores y trabajadoras.
Una antigua punta de lanza ha sido, y es, el tema salarial. Además de la ya insoportable realidad del paro, creciente también en el sector de ls salud, la precariedad, el deterioro de las condiciones de trabajo y de seguridad, entran también en la representatividad, la regulación normativa, y (como no!? ): los salarios.

A continuación reproduzco una entrevista en el diario El País de hoy, que extrae de las respuestas del Presidente del Consejo General de Colegios de Enfermería, unas particulares frases, que fuera del contexto, permiten unos titulares y unos destacados, al servicio de la causa del mercado: ¡El sueldo deberia ser por Productividad!

Es igual que el resto del artículo aporte reflexiones, en general comprensibles, sensatas e imaginables, y más aún desde posiciones corporativas y “colegiales”.
Dentro de la reivindicación global que expresa el sostenimiento del sistema público, la llamada a su mejor financiación, a la no reducción de servicios, al uso de prescripciones farmacéuticas por principio activo, e incluso la denuncia del copago que tilda de REpago (¡bienvenido al club!), todos ellos criterios progresistas y sociales, incluye un par de “ratas” usuales que son el espejo de la articulista entrevistadora.

Por un lado habla de “milagro” de calidad del sistema, que está “sobrepasado” (¿sic?) y ahogado por las deudas, y carga ya de paso, que siempre queda bien y muy aplaudido, contra los Partidos políticos y el clima pre-electoral, que todo lo “complica” y que dificulta que se sienten todos a hablar en serio, a encontrar soluciones reales y no partidistas …. como si el tema no tuviera una profunda e inevitable naturaleza social, económica y por tanto política.
Abunda el Sr. Máximo, en que eso de que la política es un estorbo que hay que apartar para ir al grano, para hablar de “deudas” tangibles y de cómo enjugarlas con, y desde, la “neutralidad” política.

Pero además el titular es más rompedor: ¡sueldo por productividad! y un añadido gastronómico de éxito probado: el café para todos, ya no sirve.

Productividad por este experto es hacer 15 operaciones en lugar de 10, no ver si realmente sólo se necesitan 5 … Producción es que los “números”, los “ratios” demuestren trabajo realizado y ejecutado, … Es, no pagar a todos de forma igual, sino establecer mecanismos de estímulo e incentivos …

¡Como si esto no fuera ya, y desde hace tiempo, una práctica habitual y en aumento en todos los sistemas autonómicos competentes en salud! Las primas, bonificaciones, o ahorros, o como quieran llamarlos son mecanismos en curso en pleno uso y abuso, y con una más que dudosa utilidad ahorradora y más que discutible base asistencial y de calificación ética y normativa.

¡Sr. Máximo! No se trata de discutir ahora lo de que todo el mundo tome café, sino de garantizar ¡que todo el mundo desayune!, café con leche, té con limón, o tostadas de margarina …. pero que pueda comer dignamente … ¡y todo el mundo! Y esto, como queda demostrado por la tozuda realidad de la vida real es “Perfectamente posible y factible”: ¡se está haciendo cada día en el sistema público de salud actual!

Que la sanidad pública no es el problema sino la solución, 

Hay que preservarlo, es necesario mejorar su financiación pública y desde lo que es público, y sólo con destino público … Recursos públicos suficientes y redistribuidos, para los servicios públicos, y sólo para ellos!

No hay milagros, hay opciones políticas: servir al mercado y los negocios, o servir a la salud y la sanidad pública. Y punto.

Y a continuación podéis leer, si queréis, la mencionada entrevista al  Sr. Máximo González Jurado:

ENTREVISTA: LA SOSTENIBILIDAD DEL SISTEMA DE SALUD.

MÁXIMO GONZÁLEZ JURADO Presidente del Colegio de Enfermeros “El sueldo debe ser por productividad”

Máximo González Jurado (Puente Genil, Córdoba, 1949) preside el Consejo General de Colegios de Enfermería desde 1987. Teórico y práctico, critica la falta de compromiso de los políticos para encontrar soluciones reales al sistema de salud. Defiende que, sin los profesionales y su apoyo, los cambios de modelo y la sostenibilidad del sistema serán imposibles.

Pregunta. ¿Cuál es su diagnóstico de la sanidad pública?

Respuesta. Es un buen sistema que garantiza todos los derechos a todos los ciudadanos, pero que en estos momentos de crisis hay riesgos de que esté sobrepasado, y de que en el futuro no pueda garantizar las prestaciones sanitarias en cantidad y calidad actuales. La situación exige una revisión y una toma de decisiones conjunta. El Sistema Nacional de Salud es un milagro, porque con lo poco que se invierte -mucho menos que los países de nuestro entorno- tenemos unos resultados mucho mejores. Pero para que siga siendo así hay que ver cuánto se necesita y de dónde sacarlo.

P. ¿Qué problemas tiene?

R. Uno muy claro, sus deudas. Casi 10.000 millones de euros con los proveedores hospitalarios, más otros tantos en otras cosas. Y así, no estamos con el foco de atención en el paciente, sino en la economía, en la deuda. Ni siquiera se tiene la mirada fija en la financiación, sino en ver cómo se sale del agujero. Se está despidiendo a profesionales, descuidando servicios… Los profesionales siguen atendiendo a los pacientes con diligencia, pero con esta zozobra no se puede vivir.

P. ¿Cuáles son sus propuestas para sanear la situación?

R. Primero hay que conocer la verdad, cuánto se debe. Y luego hay que hacer una evaluación del sistema: cuáles son las prestaciones, cuánto cuestan; y hablar con los ciudadanos, explicarles la situación. Decirles, esto cuesta tanto, ¿se quiere seguir teniendo? Y si la respuesta es sí, hay que buscar soluciones. Y para eso, los partidos tienen que sentarse a hablar a calzón quitado y contar cuál es la verdad de las finanzas, del personal, de las prestaciones. Pero eso no va a pasar hasta el día después de las elecciones. Ahora todos están en una dinámica de preelecciones que no ayuda.

P. ¿Cómo tapar el agujero?

R. Aún se puede mejorar en la gestión y racionalizar el gasto. Pero eso no se logra sin comprometer a los profesionales y a los gestores. Y sin duda hay que plantearse que el modelo retributivo de café para todos ya no sirve. Hay que cambiarlo y pasar a un modelo de retribución por productividad y resultados. Si en vez de hacerse 10 operaciones se hacen 15 estamos rentabilizando el sistema y eso hay que incentivarlo.

P. Pocos defienden abiertamente el copago pero el debate sigue. ¿Qué piensan los profesionales?

R. Me río con el tema. La palabra es errónea, copago es que pagan dos y aquí sería repago, porque el ciudadano vuelve a pagar lo que ya ha abonado con sus impuestos. Y para hablar de esta medida hay que estudiarla, poner de verdad las cifras sobre la mesa. Cuánto ahorra, cuánto cuesta, qué supone para los pacientes. Algo que no se ha hecho.

P. ¿Reducir prestaciones es una opción?

R. No. Yo lucharía para que no se redujera ni siquiera una. No podemos perder eso. Vamos a ver cómo se puede gastar mejor, ahora mismo se duplican y triplican gastos innecesariamente. Por ejemplo, ¿cuántos servicios de emergencia hacen falta? Los hay municipales, autonómicos… Tenemos que racionalizarlo todo de forma seria.

P. ¿Qué le parece la medida del Gobierno para recetar por principio activo?

R. Lógica. El profesional éticamente tiene la responsabilidad de colaborar con el sistema. Si se sabe que un fármaco es más barato y tiene la misma eficacia, tiene la obligación moral de prescribir el más económico. De hecho, los enfermeros tenemos una plataforma tecnológica en la que se puede consultar el fármaco más barato que podemos prescribir. El profesional debe mirar eso también.

D. C.BERGA La possible reducció del 50 % de la jornada a 31 treballadors de l'hospital comarcal Sant Bernabé de Berga és una mesura a la qual el comitè d'empresa s'oposa. Els representants laborals consideren que posaria "en perill la viabilitat del nostre centre i la qualitat assistencial que s'estava oferint fins ara", segons han declarat a aquest diari fonts del comitè.

Els representants dels treballadors han explicat que la direcció del centre no els ha informat que una de les actuacions que es plantegen en el paquet de retallades és una possible reducció de la jornada a 31 treballadors del centre. Aquesta mesura es va aprovar en el patronat hospitalari de l'abril. Tanmateix, no s'ha aplicat perquè la direcció de l'hospital busca solucions alternatives (vegeu Regió7 del 16 de juliol).
Fonts del comitè han lamentat que no se'ls informés d'aquesta possibilitat directament i en tinguessin coneixement per la notícia publicada per aquest diari. Tampoc no els satisfà "l'ambigüitat" de la informació que reben per part de la gerència del centre. Sobre aquesta possible reducció, els representants laborals creuen que "és vergonyós pretendre eixugar el deute sanitari amb els sous i la feina dels treballadors". Exposen que la retallada del sector sanitari "ha estat mal plantejada" en origen pel Govern català, "intentant obtenir diner ràpid a costa del que sigui sense valorar altres aspectes". Exposen que "gairebé tots els gerents [d'hospitals] estan aplicant les mateixes mesures sense voler veure que això és pa per a avui i gana per a demà". En aquest sentit, creuen que s'ha de planificar a llarg termini. Es mostren crítics amb les accions que només afecten els treballadors: "si es pensen que aconseguiran eixugar el deute del nostre hospital de la sanitat en general, [això] no farà més que perjudicar l'ambient laboral".

Les fonts esmentades consideren que si s'aplica la reducció de jornada "serà un altre pas per continuar reduint treballadors", atès que consideren que la plantilla del centre berguedà "d'una manera o altra fa mesos que la retallen". El comitè del centre decidirà què farà quan la direcció hagi decidit sobre la possible reducció de jornada fins a final d'any.

La Generalitat de Catalunya cierra 40 centros de salud y obliga a derivar a miles de vecinos

Hoy leemos en El País que uno de cada diez ambulatorios parará en agosto y se limita la atención en el 25%, un artículo firmado por Ferràn Balsells i Lluís Pellicer. En Arbucies retiran el servicio de una ambulancia y cierran el servicio de urgencias nocturno para siempre, como dice el alcalde “Las urgencias son vida o muerte”. Las protestas del sector sanitario y de la sociedad civil está siendo clara y contundente desde el incio de los recortes y continúa cada vez con más fuerza.

En plena campaña de recortes en la sanidad pública catalana, la Generalitat ha decidido cerrar este verano al menos 40 centros de atención primaria, uno de cada diez del total, lo que dejará sin estos servicios -que incluyen visitas médicas y urgencias- a decenas de municipios catalanes. La oleada de cierres alarma a los vecinos afectados, decenas de miles según estimaciones de los sindicatos, que en algunos casos deberán recorrer hasta 25 kilómetros para recibir atención sanitaria. Los Ayuntamientos que se han quedado sin urgencias temen además que la clausura se prorrogue indefinidamente ante la dureza de los ajustes económicos. “La mayoría serán cierres de centros que ya no abrirán: la Generalitat ha dado orden de cerrar el 50% de centros de atención continuada”, advierte la responsable de sanidad de CC OO, Carme Navarro.

El Gobierno catalán, dirigido por el convergente Artur Mas, prevé recortar el 10% del presupuesto que destina a la sanidad -unos 1.000 millones de euros- y asume que esta secuencia de cierres aún se encuentra en proceso de planificación. “Todavía se está planificando pero en todo momento garantizaremos la atención sanitaria de calidad”, asegura un portavoz del Departamento de Salud. Los vecinos y alcaldes de los municipios afectados, por ahora, no se lo creen. Salud mantiene un inquietante misterio en torno al futuro de los centros afectados: aún no ha decidido el total de ambulatorios que clausurará en agosto ni si la situación se prorrogará más allá del verano. “Ni ellos mismos saben qué cerrarán: improvisan en función de las presiones y del partido político que gobierna en cada Ayuntamiento”, denuncia CC OO.

Los cierres anunciados se concentran mayoritariamente en la provincia de Barcelona, mientras el Gobierno catalán aún debe concretar cómo afectarán los recortes al resto de provincias -Tarragona, Girona y Lleida-. El departamento ha decidido además clausurar 33 centros en horario nocturno (generalmente de las diez de la noche a las ocho de la mañana), otros 13 durante el mediodía (de las doce a las tres de la tarde) y cerrar 11 durante el fin de semana. En total, quedan afectados 97 -la mayoría de localidades de tamaño mediano o pequeño, cuyos vecinos serán derivados a los centros de referencia más próximos- de los 368 ambulatorios de Cataluña; es decir, más del 25%, cuando aún quedan por determinar el grueso de cierres de otras tres provincias. “Tendrán una afectación similar”, asume Salud, por lo que probablemente habrá decenas de clausuras en agosto. Los empleados afectados serán derivados a otros o tendrán vacaciones al tiempo que se prescindirá del personal eventual.

Cerrar a candado centros sanitarios de forma tan masiva supone una medida inédita en la sanidad pública catalana. La caída asistencial propia de cada verano se traducía en clausuras parciales de las urgencias, habitualmente de noche o de mediodía, mientras en alguna ocasión excepcional se decretaba el cierre total del centro para realizar obras o remodelaciones. “Los sindicatos incluso pedíamos el cierre de algún ambulatorio periférico por falta de personal y de recursos, pero la Generalitat se negaba”. Este verano ocurre lo contrario: los cierres se suceden pese a las quejas de vecinos y Ayuntamientos, algunos del mismo color político que el que orquesta los recortes. “Expresamos la preocupación y protesta por los cierres”, protesta en un comunicado el Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès, gobernado por CiU. Otras localidades como Castellbisbal o Badia del Vallès han convocado protestas y manifestaciones que acabaron con los vecinos encerrados en el centro de la localidad. “Nos quieren dejar sin centro”, señala Javier García, vecino de Castellbisbal empleado en el centro sanitario. “Y las urgencias más cercanas están a decenas de kilómetros en una carretera llena de curvas. De noche puedes tardar más de 40 minutos. Si hay alguna urgencia… no llegará”, avisa.

Día sí y día también en las principales ciudades catalanas hay manifestaciones de batas blancas para protestar contra los recortes. No solo porque los profesionales del sector consideren que los recortes son insostenibles, sino porque la reducción de los conciertos sanitarios está llevando a las entidades que gestionan hospitales y ambulatorios a reducir plantillas e incluso plantear expedientes de regulación de empleo (ERE) a los trabajadores.

CC OO ya ha contado 13 centros hospitalarios que han amenazado con presentar un ERE si no se aprueban cambios en las condiciones laborales de los trabajadores. Navarro recuerda que, en la mayoría de las ocasiones, la asunción de esas condiciones por parte de los trabajadores no garantiza que la entidad que gestiona el hospital acabe optando por los despidos. Ayer mismo UGT, por ejemplo, denunció otro expediente para 150 trabajadores del consorcio sanitario de Terrassa, mientras que los trabajadores del Hospital del Mar de Barcelona protestaban por otro ERE que afecta a 194 empleados.

Primera vaga d'hospitals pels efectes de la retallada en salut

L'aturada parcial als centres del Parc de Salut Mar de Barcelona va tenir poc impacte enmig d'uns serveis reduïts per les vacances i la caiguda del pressupost

La plantilla vol aturar un ERO de 194 persones

La Plataforma de Usuarios y Hospitales de Catalunya (PUHC) alerta sobre la incoherencia entre las declaraciones y la realidad en la sanidad pública

A continuación reproducimos el comunicado de la Plataforma de Usuarios y Hospitales de Catalunya (PUHC) que ha emitido el 23 de julio, sobre la situación de la sanidad pública. Se precisa la mayor difusión porque, como muy bien dicen en el segundo párrafo, las declaraciones públicas “no  hacen más que confundir a la población  en general”.

Como añaden, es incoherente afirmar que se mantendrá la misma calidad asistencial mientras se repite y se insiste en que no se puede mantener este modelo sanitario al tiempo que se apresuran a cerrar servicios, despedir personal, reducir jornadas de trabajo, cerrar centros de asistencia primaria y privatizar partes de hospitales enteros. Desde la privatización la asistencia universal no sólo no se puede garantizar sino que está claro que desaparece.

Comunicado de la PUHC sobre la situación de la sanidad pública

La situación de la sanidad pública catalana se recrudece cada dia más debido a los recortes indiscriminados del gobierno de la Generalitat. Dichos recortes afectan sensiblemente a calidad, eficiencia y estabilidad de la sanidad pública.

Las declaraciones por parte de dirigentes póliticos no hacen más que confundir a la población en general debido a que por una parte manifiestan que no afectan a los pilares básicos del sistema, pero por otra parte la realidad es diferente (tenemos los casos de Castellbisbal), y aparte definen que es insostenible este modelo sanitario, la cual cosa es totalmente incoherente.

Sostenemos que, debido a la parcialidad de los gobiernos por parte del sistema financiero y la tendencia a la promoción del sector privado está quedando patente aunque el sistema de tributos no mengua en su recaptación, necesitamos respuestas contundentes.

Finalmente, desde la PUHC queremos recordar que toda acción que se lleve a cabo será decidida por la asamblea de usuarios y trabajadores de los diferentes centros sanitarios, y que puesto que es un problema que afecta a todos por igual, hemos de tener una implicación total en las acciones que se lleven a cabo, puesto que si damos signos de debilidad, no habrá oposición para que se continue con la (actual) política de promoción del sector privado.

 

Els “indignats” acaben les marxes carregant contra el sistema econòmic

Una manifestació va cloure a Madrid la protesta de primavera i estiu

Avui debatran l'estratègia de futur després de la demostració de vigència del 15-M

Les set marxes d'arreu de l'Estat van reunir-se en assemblea per pactar el lema de la manifestació: “No és una crisi. És el sistema”. Un lema que posa de manifest l'objectiu del col·lectiu, que és canviar el sistema bancari, econòmic i de valors que ha generat la crisi, i no pas buscar-hi solucions ni pegats parcials.

La manifestació va reunir milers de persones, amb l'objectiu de recordar la vigència del moviment del 15-M. No van arribar, ni de bon tros, a les 200.000 que van sortir al carrer el 19 de juny a tot l'Estat. Però sí que van aconseguir omplir la plaça del Sol.Tot i que la concentració no estava permesa ni disposava del permís preceptiu, els agents de seguretat no hi van intervenir. Va transcórrer en un ambient molt festiu. Igual que les acampades de les set marxes de tot l'Estat en diferents espais verds de Madrid. Força joves van anar deixant les empremtes de les seves mans pintades de vermell a les oficines bancàries que hi havia en el recorregut de la manifestació, fins al km zero del moviment.

Els diversos col·lectius d'“indignats” es reuniran també avui en assemblea al parc del Retiro de Madrid per preparar les estratègies d'aquesta tardor sobre com afrontar les relacions amb les institucions i les actuacions futures per aglutinar més persones al moviment.

     

Els indignats de la Noguera inicien un cicle de cinema anomenat 'Indignats a la fresca'

Les projeccions, que tindran lloc els dimarts a les 22 hores, seran d'accés gratuït

---

    

Aturada parcial des de dilluns al consorci Parc de Salut Mar

La plantilla manté la protesta tot i que l'ERO s'ha reduït

Dimarts hi haurà vaga indefinida d'ambulàncies

Fins a aquest moment, les negociacions entre el comitè d'empresa i la direcció han permès reduir de 194 a 85 el nombre de treballadors afectats per l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que Parc de Salut Mar va presentar a Treball fa unes setmanes. Segons el sindicat UGT, la plantilla ja ha acceptat sacrificis laborals, i, per tant, consideren que ara correspon a la direcció buscar altres fórmules per assolir la reducció pressupostària prevista per a aquest any, de 14,5 milions d'euros. Per aquesta raó, la UGT ja ha demanat a la direcció que retiri l'ERO.

Una altra negociació, en aquest cas entre els veïns del barri de Gràcia i el Consorci Sanitari de Barcelona, ha fet possible que, finalment, es mantinguin les urgències a l'hospital de l'Esperança, tot i que només donaran servei de vuit del matí a vuit del vespre.

D'altra banda, els sindicats del transport sanitari urgent mantenen la vaga indefinida que començarà demà a mitjanit, després del fracàs de la reunió de mediació que ahir van fer amb representants del Catsalut al Tribunal Laboral de Catalunya. Els treballadors, que ja van fer quatre dies de vaga la setmana passada, denuncien que les retallades previstes per Salut comportaran la pèrdua de prop d'un miler d'hores de servei, a més de l'incompliment del conveni col·lectiu.

Indignació a Blanes perquè es retallen serveis de l'hospital

Els treballadors i les associacions de veïns entren en contacte per organitzar possibles mobilitzacions

L'Ajuntament crearà una comissió per fer un seguiment de la tisorada

L'assemblea d'“indignats” de Blanes ja s'ha posat en contacte amb el comitè d'empresa de l'hospital per oferir-los suport en la difusió de les accions rei-vindicatives que s'acordin i convidar-los a participar en la reunió que es fa cada dimecres a les nou del vespre a la plaça de la Gent Gran, amb la possibilitat de crear, si es creu necessari, una comissió de salut.

Les associacions de veïns de la població s'han posat en contacte per demanar una entrevista amb els responsables de l'hospital per tal de rebre, de primera mà, informació de les tisorades. “Les retallades que coneixem de moment deixen el poble de Blanes molt descobert”, va manifestar ahir la presidenta de l'Associació de Veïns dels Pins.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Blanes va aprovar dijous per ple la creació d'una comissió, de la qual formaran part tots els partits, i serà presidida per l'alcalde del PSC, Josep Marigó, per fer un seguiment dels serveis sanitaris de la població. La primera proposta de la comissió és demanar una entrevista amb el Departament de Salut perquè els concretin les mesures que pensen aplicar a l'hospital blanenc. Per ara, segons explica Marigó, l'Ajuntament només sap que es pretenen reduir alguns serveis, com ara obstetrícia, dins un pla de reducció de despeses que afecta els complements de productivitat, serveis, convenis i organització de visites.

        

L'hospital que vol canviar actituds

SOLIDARIS ·

Des del 2009, a l'Hospital General, 19 persones condemnades per delictes de seguretat viària han fet de voluntaris

Prestar serveis a la comunitat és l'opció dels condemnats per no pagar una multa

I ahir, responsables del primer hospital català que s'afegeix a aquest programa i del Departament de Justícia de la Generalitat, explicaven els fruits d'aquesta col·laboració. Pius Fransoy, cap de l'àrea de Mesures Penals Alternatives de la conselleria de Justícia, assegura que l'HGC “s'hi ha afegit amb ganes”, una actitud que possibilita que el recinte hospitalari “sigui el lloc adequat” per als penats. Fransoy remarca que el més important és que “la imposició i el compliment d'aquestes penes siguin vistes com socialment útils”. L'HGC s'afegeix a les 1.300 entitats i institucions del país que col·laboren a donar sortida a les 5.000 sentències que inclouen serveis a la comunitat i que estan pendents d'execució. Els responsables de Justícia i de l'HGC són els encarregats d'estudiar els perfils dels penats que més encaixen amb les necessitats de l'hospital. Ana Cruz, directora d'Infermeria de l'HGC, explicava que l'hospital cobreix així la necessitat de voluntaris, els quals “aprenen a respectar determinats valors que abans no coneixien”. La infermera responsable del programa i experta en l'acompanyament en el dol, Xusa Serra, afegia que els voluntaris “es preparen per a les adversitats futures que els pot portar la vida”. Alguns dels voluntaris donen un cop de mà als responsables de l'àrea de pediatria, i n'hi ha d'altres que ajuden gent gran tot substituint els familiars que, pels horaris laborals, no hi poden ser. Serra també explicava que el primer dia els penats “arriben amb cara d'espantats” però que al cap de pocs dies “es relaxen i se senten útils”. I molt sovint aquesta utilitat es tradueix en ganes de continuar la feina de voluntari. Segons Cruz, la meitat dels penats que han passat per l'HGC han demanat, abans d'acabar la condemna, continuar fent de voluntaris quan l'acabin.

Dels dinou penats que fins ara han passat per l'HGC, en queden cinc. Laura López, de 27 anys i veïna de Castellbisbal, n'és un. López va triar l'opció del voluntariat després de ser condemnada per alcoholèmia i de descartar pagar 1.440 euros. Treballa en medicina xinesa i teràpies naturals, i ha trobat en el voluntariat “una oportunitat per descobrir nous valors”. L'estada a l'HGC s'allargarà fins al 15 d'agost i assegura que li ha servit “per descobrir la feina del voluntariat i la solitud que pateix molta gent”

ALIANÇA PATROCINA LA 2ª EDICIÓN DE FEM PINYA PARA CONTRIBUIR EN LA PREVENCIÓN DEL RIESGO EN LA PRÁCTICA CASTELLERA

El cuidado y protección de los castellers es el objetivo principal de Aliança, antes, durante y después de la práctica castellera. La mutua de salud, que ha renovado un año más su acuerdo de colaboración con la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, trabaja para ofrecer el mejor servicio, poniendo especial énfasis en la prevención. Y en este contexto, consciente de que el riesgo depende en gran parte de lo que se hace y cómo se hace, Aliança ha querido participar en la reedición de Fem Pinya, la guía de buenas prácticas castelleras.

La reciente inclusión de los castells en la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad de la Unesco, supone un reconocimiento importante, pero al mismo tiempo compromete a todo el colectivo a velar más que nunca para reducir el riesgo al mínimo. Fem Pinya quiere contribuir a fomentar esta prevención y da instrucciones sobre la mejor manera de participar en un castell: posiciones, espacios, control del cuerpo, elementos accesorios, etc.

La guía subraya la importancia de la pinya como elemento primordial en el castell, ya que es el elemento que da estabilidad al castell y protege a los participantes en caso de caída. Por ello, los componentes del castell que hacen pinya, deben tener en cuenta sus características físicas, la forma de entrar para hacer una buena base, los complementos como el pañuelo en la cabeza o la faja para proteger la espalda, etc.

Aliança distribuirá Fem Pinya directamente a las colles castelleras para que lo pongan a disposición de sus castellers. Además, se puede solicitar llamando directamente a la mutualidad a través del teléfono 902 380 390, o contactando con la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluña en la dirección de correo electrónico coordinadora@cccc.cat.

 

Barcelona, 16 de julio de 2011

ALIANÇA FIRMA UN ACUERDO DE COLABORACIÓN CON LA FEDERACIÓN DE EMPRESARIOS DE BADALONA Y MONTGAT

Aliança y la Federación de Empresarios de Badalona y Montgat (FEB) firman un acuerdo de colaboración para potenciar las actividades conjuntas y ofrecer a socios y familiares adheridos, una póliza de salud con ventajas exclusivas y un precio muy competitivo.

En la firma del convenio, que se realizó en las oficinas de la FEB, participaron el Presidente de la Federación, Joaquín Padrós, y el director de la Oficina de Barcelona Norte de Alianza, David Rojo. Las dos entidades destacan la importancia de este acuerdo para empezar a trabajar juntos para mejorar la salud de los asociados y que éstos tengan acceso a una póliza de salud con unas condiciones especiales.

L'Estat limita les llistes d'espera quirúrgiques

El govern central aprova un reial decret d'aplicació a totes les comunitats

Metges del Dos de Maig volen assumir la gestió de l'hospital

Un grup de professionals proposa comprar l'edifici i gestionar els serveis sanitaris

Tant Salut com la Creu Roja i els 400 treballadors veuen amb bons ulls una opció que podria evitar el tancament del centre al setembre

16 juliol 2011Lleida

En pacients que no presentin malalties greus, i els urgents es tracten en cinc dies |

Lleida Els pacients que necessiten fer exercicis de rehabilitació al Santa Maria o l'Arnau podrien haver d'esperar-se fins a tres mesos abans de poder començar el tractament, segons van admetre ahir fonts de l'empresa pública GSS, que gestiona aquest servei. Així, encara que els pacients urgents són tractats en un màxim de cinc dies i els preferents, en 15, en el cas dels pacients que no són greus, la llista d'espera pot arribar a 60 dies. Fonts del servei van explicar que aquestes llistes estan dins dels paràmetres marcats per la conselleria de Salut i que el 70 per cent dels pacients que tracten al servei són urgents o preferents. Van afegir que a l'estiu, en el cas dels pacients no greus, de vegades són els mateixos usuaris els que demanen que es retardi el tractament, perquè estan de vacances. Tot i això, CCOO va assenyalar que, al setembre, la llista d'espera per a intervencions no greus podria arribar als cinc mesos, al no cobrir-se les baixes per vacances. El servei de rehabilitació del Santa Maria i l'Arnau atén cada dia uns 350 usuaris.

D'altra banda, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya va lamentar les retallades pressupostàries de Salut i va recordar que la fisioteràpia comporta un estalvi de la despesa sanitària, especialment en les malalties cròniques.

En un altre ordre de coses, el Govern central va aprovar ahir el Reial Decret que estableix un temps màxim d'espera que no podrà excedir de 180 dies per a les intervencions quirúrgiques de cirurgia cardíaca valvular i coronària, cataractes i pròtesi de genoll i maluc.

15 juliol 2011  

El Nadal Meroles aplica un ERO preventiu i redueix la jornada de tota la plantilla un 20%

Continuaran percebent la major part del salari, ja que bona part de la reducció la rebran a través de la prestació per desocupació

El centre sociosanitari concertat Nadal Meroles ha aplicat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) preventiu, que ha reduït en un 20% la jornada laboral de tots els treballadors. Així ho van confirmar ahir fonts de l'empresa SAR, que gestiona l'hospital, així com la federació de sanitat de CCOO. Aquesta modalitat d'ERO permet combinar la reducció de jornada amb el cobrament de la prestació per desocupació, de manera que els treballadors percebran bona part del seu sou (el 70% del 20% equivalent a la reducció de jornada el cobraran a través de la Seguretat Social) i cotitzaran el 100% del seu salari. Fonts de l'empresa van explicar que l'ERO es va negociar abans de l'estiu per fer front a les retallades de Salut, que comportaran un contracte d'activitat més baix, i s'està aplicant després d'acordar-ho amb els sindicats. "La prioritat ha sigut en tot moment mantindre la plantilla." A l'hospital hi treballen un centenar d'empleats.

Tot i això, CCOO va criticar ahir durament l'ERO. "És un tipus d'expedient que queda molt bé perquè no s'acomiada ningú però que, en aquest cas, s'aplica en una empresa que creiem que no té pèrdues i que l'any passat va tindre superàvit. A més, els treballadors perden poder adquisitiu perquè no només deixen de cobrar part del seu sou, sinó que tampoc cobraran objectius." El sindicat també va denunciar una mala planificació de la plantilla per part del centre, que ara estudia contractar personal de reforç aquest estiu. "El volum d'activitat és gairebé el mateix, de manera que la reducció de jornada no tenia sentit." L'empresa, va apuntar, tot i això, que la planificació anual es va fer al novembre, abans de les retallades de Salut, de manera que no comptaven amb l'ERO, i que ara s'ofereix als treballadors la creació d'una borsa de treball, perquè arribin al 100% de jornada, si és necessari. "En cas de no acceptar-ho, sí que hauríem de contractar gent de fora", va concloure l'empresa.

         
15 juliol 2011

Boi Ruiz diu que s'hauran de pagar impostos per finançar la sanitat

El conseller diu que el departament de Salut està obligat a "realitzar ajustos i adequacions però no reformes profundes"

Boi Ruiz ha assegurat que a dia d'avui el seu departament està obligat a "realitzar ajustos i adequacions però no reformes profundes". "Amb aquesta partitura intentarem que (la sanitat) soni de la millor forma possible", ha dit. El conseller de Salut ha exposat que el sistema sanitari té una organització "francament millorable" i, en aquest sentit, ha reafirmat amb "rotunditat" que fa falta "més diners per a la sanitat catalana per la fiscalitat que suporta". "Hem de buscar ara els recursos dins del sistema per fer més coses i millors però tindrem noves necessitats i necessitem més diners".

Boi Ruiz també ha indicat la necessitat de fer pedagogia entre la ciutadania perquè posi en valor el que és el sistema sanitari català. Com a exemple ha explicat que a Catalunya es renoven anualment 700.000 targetes sanitàries: "No li donem el mateix valor que al DNI, a la targeta de la mútua o al carnet de conduir". El conseller ha reconegut que s'estan demanant "sacrificis" com per exemple que el ciutadà s'hagi de "desplaçar una mica més per un tema d'eficiència sanitària".

Respecte a l'agressió que ha patit l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, a l'entrada a la conferència per part d'un grup d'unes 200 persones que protestaven contra les retallades, Boi Ruiz ha dit que hi ha "determinades línies vermelles que no s'han de creuar". "Demano disculpes perquè això m'acompanya sempre. Ens hem de tranquil·litzar tots una mica i cadascú aportar el seu gra de responsabilitat", ha afirmat i ha afegit que poden "penjar tots els cartells que vulguin en contra meva perquè per això estic 

Els hospitals han tancat un 20% més de quiròfans i llits que altres estius

L'aplicació dels ajustos es fa de manera dràstica i sense direcció institucional

"L'hospital està buit", resumeix un destacat cap de servei de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, centre que, com tots els de l'Institut Català de la Salut (ICS), ha deixat d'operar en un 50% dels quiròfans --un 20% més que els últims estius-- i no ha contractat les 600 infermeres que altres anys havien fet suplències. Encara que Salut no ha ofert encara xifres sobre les intervencions quirúrgiques programades que s'estan ajornant des del maig, resulta evident que les 54.000 operacions que estaven en llista d'espera el desembre passat es deuen haver multiplicat. Els afectats no tenen en aquests moments una cita concreta per entrar al quiròfan, ja que aquesta programació no s'emprendrà abans que s'acabi l'actual fase de negociació i ajust en què estan els centres sanitaris. "La incertesa és enorme en tots els hospitals --va assegurar ahir Ramon Cunillera, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), que representa 56 centres públics concertats--. L'objectiu general és adaptar les despeses a la retallada i no contractar personal suplent o eventual: els que segueixen ho faran tot, aquesta és la idea".

Al setembre

Els 540 milions d'euros que la Generalitat no abonarà aquest any per finançar activitat mèdica als 64 hospitals de la xarxa pública --400 milions s'obtindran ajustant la gestió dels centres-- seran més perceptibles a mesura que s'acosti final d'any, consideren, quan sigui necessari accelerar l'estalvi per tancar l'exercici. "A partir de setembre, les demores que ara afecten la cirurgia no urgent s'estendran a les visites en les consultes externes, i a l'activitat ordinària dels hospitals", va afegir Cunillera. "Aquest any no es compliran els terminis garantits de les llistes d'espera quirúrgiques", va dir.

La direcció del Servei Català de la Salut va marcar el juny passat els eixos que haurien de garantir l'assistència urgent imprescindible a Catalunya, i va agrupar la cirurgia de màxima complexitat als grans hospitals de Barcelona. Més enllà d'aquestes directrius, cada hospital s'ha d'afanyar a acatar les retallades segons el criteri exclusiu de la seva gerència, que és qui pren decisions sobre acomiadaments de personal o supressió de serveis. "Ningú està coordinant com s'apliquen les retallades; ningú té una idea global del que està passant als hospitals --assegura Cunillera--. Tot està en procés de negociació".  

Multitudinaria manifestación en Badia contra los recortes sanitarios

Convocad@s por el movimiento Badia 15M, cientos de personas se manifestan en Badia contra los recortes sanitarios. Anuncian nuevas acciones para el lunes 18 a las 19 horas en la puerta del CAP.

La ciudadanía badiense ha dicho basta a la política de recortes y ha exigido que la crisis la paguen los que la han provocado.

Cientos de personas se concentraron ayer a las puertas del CAP, convocadas por el movimiento Badia 15M para protestar contra los recortes sanitarios.

En asamblea improvisada decidieron tomar las calles y más de 800 personas, se han manifestado por las calles de Badia contra los recortes sanitarios propuestos por el Gobierno y que en nuestro municipio afectan gravemente al CAP, especialmente a sus servicio de urgencias.

Recordaron que a partir del próximo 18 de julio, el nuevo horario del CAP Badia será de las 8 de la mañana a las 8 de la tarde.

Eliminando de un plumazo 12 horas d’urgencias! Fuera de este horario pueden acudir a los CUAP (el de Sant Fèlix en Sabadell o el Cerdanyola-Ripollet)

La ciudadanía badiense ha dicho basta a la política de recortes y han exigido más transparencia por parte de los políticos y políticas locales, y que la crisis la paguen los que la han provocado.

Badia 15M ha convocado de nuevo a toda la ciudadanía a participar en una nueva concentración el lunes 18 a las 19 horas en las puertas del CAP con la inteción de evitar la ejecución de la medida.

Els treballadors del Dos de Maig munten un hospital de campanya davant la Generalitat

  
14/07/2011 Diputats del Parlament, i també alguns consellers, no amaguen el seu nerviosisme pel risc que davant el ple del Parlament de la setmana vinent es puguin reproduir agressions contra els polítics i el personal que treballa a la cambra, per part d'individus antisistema. La prevenció l'ha originat el fet que diversos col·lectius "indignats", alguns d'ells de signe antipolític, estan convocant via internet una manifestació el 20 de juliol al vespre, des de la plaça Catalunya fins a la seu del legislatiu català. Allà hi pretenen celebrar una denominada "assemblea nocturna", per tornar-se a oposar a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per aquest any, tot i que el parc de la Ciutadella tanca les portes cada dia a les 10 del vespre.

La protesta coincidirà amb el ple d'aprovació dels comptes catalans, que inclouran la retallada d'un 10% de les despeses, i segons els seus promotors podria tenir continuïtat el dia 21. El legislatiu català té previst donar llum verda aquests dies als pressupostos amb el vot de CiU i l'abstenció del PP, i fer el debat inicial de les tres lleis òmnibus, en què es podria registrar un acostament del PSC i potser d'ERC al govern. A més està previst que el plenari elegeixi el nou director de l'Oficina Antifrau, un càrrec que està hores d'ara vacant.   

El Departament de Salut ejerció su mayoría en el organismo 

El Consorci Sanitari Integral fulmina a Marín y Poveda por criticar el cierre del Dos de Maig

14/07/2011  2:02

El PSC se ha mojado por el Hospital Dos de Mayo de Barcelona. La alcaldesa de L'Hospitalet, Núria Marín, y el alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, han sido cesados ​​del Consejo Rector del Consorcio Sanitario Integral (CSI), por criticar el cierre del hospital.

Ni Marín ni Poveda eran dos personas cualquiera dentro del Consejo Rector, sino que eran presidenta y vicepresidente. Horas antes de la decisión, habían asegurado que "el Gobierno de la Generalitat está desarticulando el sistema sanitario público que hemos construido en los últimos 30 años de democracia". Además, ya habían criticado y votado en contra de los presupuestos del CSI.

Marín y Poveda habían convocado una reunión urgente del CSI para pedir explicaciones sobre el cierre del hospital Dos de Mayo, que tal y como ha explicado a este diario desde la AAVV de la Derecha del Eixample, permite que este barrio tenga un servicio que atiende a más de 45.000 personas al año.

Sin embargo, en esta misma reunión, la mayoría de miembros del CSI, designados por el Departamento de Salud, cesaron los dos alcaldes socialistas. Los sustituirán en sus funciones Joaquim Serrahima y Carles Constante, vinculados al Departament.

El Govern estudiarà la contraproposta del personal del CAP de Tremp en relació a les retallades

Els nou alcaldes de l'Àrea Bàsica de Salut de Tremp s'han entrevistat amb el delegat de Salut a Lleida

  Dimarts, 12.7.2011. 02:00 h

 

Els nou alcaldes del Pallars Jussà afectats per la reducció d'un equip de guàrdia format per metge i infermera a la zona d'Isona s'han entrevistat aquest dilluns amb el delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, per demanar que el Govern faci marxa enrere. Mateu ha dit als alcaldes que estudiarà la contraproposta que l'equip de metges i infermeres els han fet arribar. 

---

La pancarta penjada a l'entrada de Tremp com a senyal de protesta per les retallades.

---

Els professionals mèdics plantegen una distribució diferent a la reducció del 10% plantejat per Salut. Pel que fa a les guàrdies demanen mantenir dos equips els divendres, dissabtes, diumenges i festius i no solament el cap de setmana com proposa Salut. El CAP de Tremp va recollir 2.466 signatures en contra les retallades.
 
Salut va suprimir, el passat dia 1 de juliol, la guàrdia de metge i d'infermera de la zona d'Isona, tots els dies de la setmana exceptuant els dissabtes i 12 hores els diumenges. Els professionals mèdics no creuen que un sol equip de guàrdia pugui atendre a 816 quilòmetres quadrats, 58 nuclis i 137 masies. Des de l'ABS de Tremp diuen no entendre que s'apliqui una mesura que retalla més del 50% del servei de guàrdia.

Des del CAP de Tremp estan disposats a fer una contenció de la despesa o a aplicar retallades com ja s'està fent però no a perdre cap dels serveis que tenen com és el de guàrdies, que des del 1992, sempre ha disposat de 2 equips de guàrdia, un a la zona de Tremp i l'altre a la d'Isona.

Des de l'Àrea de Salut de l'Alt Pirineu se'ls ha dit que la supressió del servei es compensarà amb el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM). Tant els professionals com els representants polítics considerem que aquesta no és una mesura adequada ni realista, ja que creuen que la funció del SEM és atendre les emergències i les urgències d'elevada complexitat i argumenten que aquest servei només disposa de metge durant les nits, de dia solament hi ha una infermera, i a més, el SEM no està permanentment en el territori, ja que cobreix l'atenció d'altres ABS i també s'encarrega dels trasllats dels pacients crítics als hospitals de Lleida i Barcelona.

 

Expedientados dos sindicalistas en el Clínic por informar a los usuarios de los recortes

12/07/2011 11:41

El sindicato CGT denuncia que dos de sus delegados en el Hospital Clínic han sido sancionados por la dirección del centro por haber montado una mesa informativa sobre los recortes en el pasillo del centro sanitario.

Según el sindicato, la dirección les ha trasladado que “no es misión de un sindicato, el dar ni el recibir la información de los cambios en el Hospital”. CGT considera que “se está vulnerando el derecho constitucional a la libertad de expresión, al derecho a la información en el amplio sentido de la palabra, cayendo en una actitud que se aproxima a la coacción”.

Los dos delegados de CGT estuvieron de las 10.00 a las 14.00 horas del pasado miércoles informando a trabajadores y usuarios de los recortes, y recogiendo sus opiniones acerca de cómo ha cambiado la atención tras el tijeretazo autonómico.

El sindicato asegura que, si el expediente no es retirado, tomarán las medidas “que consideremos oportunas y que vayan encaminadas a que se deje de impedir la libertad de expresión y de información por la que durante tantos años luchamos”.

Los recortes

Hasta el momento, en el Hospital Clínic se han cerrado entre 50 y 100 camas, y las listas de espera para las pruebas diagnósticas y preventivas han aumentado un mes. Además, se ha cerrado el centro de Urgencias de la calle Valencia, derivando la actividad hacia los centros de Manso, Sagrada Familia y otras clínicas privadas de la zona.

Además, no se cubren las bajas de menos de siete días ni en algunos casos las vacaciones, y los quirófanos se cierran por la tarde.

12 juliol 2011
S’han tret las màscara

i sembla que res els pugui aturar. El nomenament conegut aquest dissabte de l’ex-alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU) i directiu de la Corporació de Salut Maresme i la Selva (CSMS) com a director territorial de Salut ho confirma: a la guerra per destruir la sanitat pública i convertir-la en el negoci d’uns pocs, el Govern de la Generalitat no tindrà miraments de cap tipus.

Per entendre l’escàndol que suposa aquest nomenament cal fer un petit repàs al sistema sanitari català. A Catalunya els serveis sanitaris estan –en una part important- concertats. Això vol dir que la Generalitat ‘subcontracta’ els serveis sanitaris a diverses empreses. La Generalitat dóna diners públics a empreses privades i semi-privades a canvi d’uns serveis concrets. Un cop feta la transferència dels diners els gestors poden fer i desfer. Però qui s’ocupa de veure si els serveis que presta l’empresa són de qualitat? Qui s’ocupa de mirar amb deteniment els números d’aquestes empreses que gestionen diners públics? Qui s’ocupa de veure que els gestors no fan trampes comptables per desviar diners? Qui s’ocupa de garantir que els gestors no aprofiten el seu poder per fer de la sanitat pública un gran negoci privat? Doncs bé, a partir d’ara el responsable de fer aquestes tasques és el doctor Josep Trias, qui porta dècades sent directiu de la CSMS. I no només això. El senyor Trias ocupa el lloc que ha deixat Joaquim Casanovas Lax qui, a la vegada, ha treballar molts anys com a directiu a la CSMS. I no només això, Casanovas Lax passa ara a ser el cap de Trias i escala posicions i passa a ser director gerent de l’ICS.

Resumint: a hores d’ara la Generalitat transfereix diners públics a empreses que el gestionen amb total llibertat i sense cap mena de control efectiu i sense que el ciutadà pugui exercir cap mena de control. Aquestes empreses privades no només es fan amb els contractes sinó que són elles mateixes les encarregades de controlar-se.

Mentre tot això passa els treballadors i usuaris de la sanitat a la zona de la CSMS s’enfronten a tota mena de retallades. Un exemple: els treballadors de la CSMS de les retallades imposades pels companys del senyor Trias fa temps que pregunten sense obtenir resposta:

• Quines són les despeses de representació de l’empresa? No contesten
• Quins són els sous dels directius i comandaments de la CSMS? No contesten
• Quina és la despesa associada a la gestió? No contesten
• Quins són els contractes amb els principals proveïdors de la CSMS i sacrificis que se’ls ha imposat? No contesten
• Quines obres s’han realitzat i on són els pressupostos? No contesten
• Quina és la despesa i inversions previstes en equips informàtics? NO contesten
• Quina és la despesa en màrqueting i comunicació? No contesten
• Quines són les relacions econòmiques amb la multinacional Consorci Hospitalari
• de Catalunya i amb BC Gest? No contesten

Mentre aquestes preguntes són ignorades pels directius, els treballadors s’enfronten a un ERO imminent i la retallada dels seus drets adquirits durant anys de lluita: adéu als dies d’assumptes personals, adéu a les pagues per objectius aconseguits. Hola a les reduccions salarials al marge del conveni o a l’augment del preu del menjador de 3,5 euros.

Per la seva banda, els ciutadans veuen, impotents com la retallada impulsada per aquestes empreses es materialitza en major temps d’espera als diversos serveis, la reducció de professionals disponibles, la manca d’ambulàncies, el tancament d’equipaments…

Qui defensa als ciutadans de Girona d’aquesta situació? Qui defensa als treballadors de la CSMS d’aquesta situació? Qui garanteix als ciutadans que els seus diners es fan servir per a infermeres i no per grans dispendis en màrqueting i sous milionaris? Doncs l’encarregat de fer-ho, a partir d’ara, és el senyor Josep Trias. El ciutadà ha perdut totalment el control sobre el seu sistema sanitari. Si fins ara el nostre sistema sanitari es regia per principis democràtics, el nomenament del doctor Trias és un cop d’estat ‘de facto’. És la total apropiació per certes èlits econòmiques dels recursos i infraestructures que són del poble i que paga el poble. Unes èlits que guanyen molts diners i que oculten sistemàticament informació al ciutadà.

informe del caps

Un análisis alternativo del recorte sanitario apunta a un -17,7%

   Así lo defiende el informe presentado este viernes en Barcelona por el Centro de Análisis y Programas Sanitarios (Caps).

   A pesar de ello, la Conselleria de Salud había admitido que el recorte sería del 10%, teniendo en cuenta la desviación presupuestaria de 850 millones de euros del equipo anterior.

   No obstante, el análisis del Caps apuntan una bajada del 17,7%, teniendo en cuenta la desviación y el repunte del 3,5% del IPC, lo que agranda todavía más la diferencia existente con los países de la Unión Europea y otras comunidades autónomas de España, puesto que los 1.206 euros por cápita que se gastarán en Catalunya este año sitúan a esta comunidad en la posición número 12 del Estado.

   Los representantes del Caps, entre ellos médicos, profesores universitarios y expertos en gestión sanitaria, han abogado por un cambio de tendencia, al entender que "recortar para hacer sostenible no es posible", ya que el mismo recorte lleva intrínseco un cambio de modelo que pasa por la reducción, en alusión a los postulados que defiende el Govern de la Generalitat y el mismo conseller de Salud Boi Ruiz.

   El informe subraya también que la disminución prevista en las partidas de retribución del personal --7,4% en el caso del Instituto Catalán de la Salud (ICS)-- son similares a prescindir de 7.000 trabajadores del sector, lo que representa otra crítica a un presupuesto "falseado" elaborado sobre otro presupuesto irreal anterior, tal y como ha explicado el ex responsable de política sanitaria de CC.OO., Toni Tuà.

   Por todo ello, el Caps ha abogado por aumentar los ingresos, optimizar los gastos, tomar medidas de eficiencia en el gasto farmacéutico y "no solo tener en cuenta tijeras que recortan por igual", en palabras de Josep Martí, quien ha presentado un estudio en el que también ha participado miembros del Foro Catalán de Atención Primaria (Focap) y de la organización Dempeus per la Salut, entre otros.

   El facultativo Joan Ramon Laporte ha apostado también por la "desmedicalización" de la población, al advertir que, si bien se ha producido un descenso en el gasto de farmacia por la reducción de tarifas, el número de recetas sigue subiendo a un ritmo del 3% en el último año, creando necesidades farmacológicas irreales a una sociedad "empastillada e intoxicada", lo que se traduce en que, hoy en día, el 10% de la población mundial consuma hasta un 90% de los medicamentos.

AUMENTAR INGRESOS

   El profesor de Economía de la Universitat de Barcelona (UB) y ex responsable en materia de sanidad del Sindicatura de Cuentas, Agustí Colom, ha advertido de la necesidad de aumentar los ingresos fiscales, ya que se trata de una posibilidad que "no es utópica", como demuestra el análisis comparativo con otros países de la UE.

   Colom ha explicado que mientras en 2009 los ingresos tributarios y las cotizaciones sociales aportaban el 40% del PIB en Europa, en el caso de España esta cifra se reduce hasta el 32%, en línea con una "desfiscalización" acometida en los últimos años que hace incompatible reducir impuestos, mantener el elevado fraude fiscal y a la vez preservar el actual estado del bienestar.

   Por todo ello, los ponentes han abogado por un nuevo modelo de fiscalidad, la recuperación de impuestos como el del patrimonio, sucesiones y donaciones que, a la vez que se introducen medidas de eficiencia, permitan a España y Catalunya equiparse con la UE en cuanto a gasto social.

   Bajo la premisa de la importancia de "aportar información" a la sociedad para crear la suficiente masa crítica que permita introducir cambios, el Caps ha anunciado que trabaja en un informe sobre la intención de "desmantelar el ICS" que esconde la ley ómnibus y otro sobre las medidas a emprender para construir una atención primaria más resolutiva, que presentará en las próximas En el marco del desayuno 'Feedback Today' bajo el título 'Recortes en el sistema sanitario: ¿necesarios o demagógicos?', el director general del Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Piqué, ha señalado la "gran tensión" que acumulará el sistema a consecuencia de recortes aplicados a muy corto plazo, cuando dos o tres años sería el periodo adecuado para llevarlos a cabo.

Piqué ha constatado que la situación actual "no es un bache, sino un antes y un después" que merece la reflexión de todo el sistema sanitario y un pacto no sólo de profesionales, sino de país.

El ex gerente del Instituto Catalán de la Salud (ICS) y del Clínic, Raimon Belenes, también ha suscrito, en declaraciones a Europa Press, que la tensión acumulada por problemas funcionales en los recortes cristalizará en otoño, fruto del cierre de plantas de camas, unidades y aumento de la presión asistencial derivada del descenso de actividad.

Una guinda que podría hacer estallar esta situación sería una eventual llegada del frío y la epidemia de la gripe, que podría ocasionar un colapso del sistema.

Con todo, Belenes ha dejado claro: "Hemos de mantener la calidad: quizá perderemos en calidad funcional, pero nunca en la profesionalidad de los médicos".

La líder de la Coordinadora de Usuarios de la Sanidad (CUS), Carme Sabaté, ha constatado una lluvia de quejas de usuarios fruto de los recortes por retrasos de visitas a especialistas, pruebas diagnósticas y operaciones de hasta dos meses, ausencias de médicos en la consulta el día concertado para la cita y descoordinaciones varias. Como ya decíamos hace unos días, la ley ómnibus abre la puerta a la privatización de la sanidad catalana. Hablan de autonomía, una palabra muy apreciada en Catalunya, pero lo que significa es desmantelar l’Institut Català de Salut (ICS).

 08/07/2011

La Generalitat catalana proyecta dar un paso adelante en la liberalización de la sanidad pública. El Gobierno autonómico planea desmantelar el Instituto Catalán de la Salud (ICS), empresa pública que gestiona los ocho grandes hospitales públicos, para dotarles de una autonomía total. A partir de entonces, actuarían como empresas segregadas del ICS y tendrían personalidad jurídica propia, señalaron a este diario fuentes del sector.

El desmantelamiento de este consorcio sanitario, que emplea a unos 41.000 profesionales y presta cobertura hospitalaria a seis millones de ciudadanos, podrá concretarse a través de las modificaciones implantadas por la ley de agilidad administrativa (o ley ómnibus), en proceso de tramitación parlamentaria. Esta norma abre la puerta a una mayor autonomía de los centros sanitarios de titularidad pública y también prevé que puedan desarrollar actividades de pago propias de la sanidad privada.

La ley ómnibus se apoya en la modificación de un aspecto de la ley del ICS de 2007, que pretende dar mayor independencia gestora a los centros públicos. La norma, que desató una guerra entre Generalitat y sindicatos, ya preveía que los centros gestionados por el instituto público podrían desarrollar actividades privadas, por ejemplo a través de aseguradoras o mutuas, por “razón de interés público”. La partición del ICS supondrá que cada hospital tendrá autonomía también en el presupuesto, que deberá cuadrar ante el Departamento de Salud.

Central de compras

El Instituto, por su parte, ejercerá únicamente como central de compras a la que acudirán los hospitales para abaratar la adquisición de productos y medicamentos. La desaparición de facto del ICS avanza en la voluntad de agilizar y mejorar la gestión de las empresas públicas, señala la Generalitat. Los sindicatos, sin embargo, recelan y advierten de que se movilizarán para evitar que la medida se concrete.

“La gestión sanitaria no mejorará convirtiendo los hospitales públicos en empresas”, advirtió la responsable de sanidad de CC OO, Carmen Navarro. “No hay ningún aspecto positivo en parcelar el instituto. Es muy peligroso porque facilita la privatización de los hospitales. Y tras ver la deriva actual de la Generalitat estamos convencidos de que querrán hacerlo”, subrayó.

Antoni Gallego: “El plantejament de les retallades és erroni, provocador i demostra una falta de planificació absoluta”

08/07/2011

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Antoni Gallego, ha criticat amb duresa aquest dijous la política de retallades sanitàries de la Conselleria de Salut, ja que “no ha tingut en compte el criteri clínic imprescindible per preservar la qualitat assistencial i, alhora, amenaça amb desmuntar la complicitat científica”.

Durant un esmorzar col·loqui organitzat per Feedback Today, sota el títol “Retallades al sistema sanitari: necessàries o demagògiques?”, Gallego ha subratllat que el plantejament de les mesures d’estalvi “és erroni, provocador i demostra una falta de planificació total i absoluta”, sobretot perquè, d’una banda, la demanda sanitària no para de créixer i, de l’altra, es limiten “encara més” els recursos.

“Ens obliguen a fer en sis mesos el que s’hauria d’haver fet en anys”, ha argumentat, després de recordar que no s’ha escoltat l’opinió dels facultatius. “El metge està decebut perquè un 82,7% de les retallades repercuteix en la seva activitat, però el Govern està més preocupat per preservar les partides econòmiques que no pas per protegir el sistema de salut”, ha afegit.

El debat, que s’ha celebrat a Barcelona, ha comptat amb la participació del director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep M. Piqué; del director gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Jordi Varela; del director general de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), Lluís Monset, i de la directora de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS), Carme Sabater, entre altres actors del sector.

Barcelona, 7 de julio de 2011

ALIANÇA Y LA COORDINADORA DE COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA RENUEVAN SU ACUERDO DE COLABORACIÓN

Aliança y la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya renuevan su acuerdo de colaboración, por el que continuarán trabajando juntas para la protección de los castellers y la promoción de la práctica castellera. Así, las dos entidades potenciarán durante este 2011 las actividades conjuntas que iniciaron ahora hace 16 años.

A la firma del acuerdo, que se ha realizado en las oficinas de Aliança, han asistido la Presidenta de la Coordinadora, Anna Guasch, y el Director Comercial y de Marketing de Aliança, Joaquín Gómez. La mutualidad catalana da cobertura de salud a todas las collas castelleras y, en caso de accidente, cubre los gastos médicos y responde con una prestación económica en caso de baja por accidente.

Más allá de estas prestaciones, Aliança quiere continuar trabajando mucho en materia de prevención. De esta manera, se establecerá una comisión mensual de seguimiento y evaluación de la siniestralidad que se registra en las diferentes collas castelleres, a partir de la cual se realizarán estudios y se extraerán conclusiones que ayuden a encontrar medidas preventivas, tanto genéricas como específicas para cada colla. Además, la mutualidad ofrece a todos los castellers, la posibilidad de contratar una póliza personal de salud a precios excepcionales.

El patrocinio de Aliança muestra, una vez más, la apuesta de la entidad, primera mutualidad de Catalunya, por la cultura catalana, consciente que esta es la mejor manera de promocionar las tradiciones.

Boi Ruiz relleva la cúpula de Salut al cap de mig any

El director general de Planificació, Joaquim Esperalba, deixa la conselleria

       

Dimecres 6 de juliol de 2011

   

UGT alerta que a Lleida el temps d'espera d'una ambulància podria arribar als 50 minuts

Dimecres 06, Juliol de 2011 16:12

El sindicat FSP-UGT ha alertat que amb les retallades el temps d'espera d'una ambulància pot passar dels 10 minuts actuals a 50 si el Departament de Sanitat aplica totes les retallades anunciades els darrers dies. Segons el secretari general del sindicat a les terres de Lleida, Pep Gonzàlez, a la plana de Lleida es preveu una reducció de 63 hores diàries de servei i una reducció de 20 professionals que treballen en dotacions d'ambulàncies. Segons el sindicat, aquestes mesures d'austeritat suposaran que la capacitat de resolució de les emergències no sigui l'adequada. En localitats on fins ara hi havia servei les 24 hores, es pot passar a una atenció de 14 hores. Les poblacions afectades a la plana segons UGT són Agramunt, Bellpuig, Lleida, Alcarràs, Almenar, Balaguer i la Granadella. Al Pirineu, està prevista una disminució d'entre 108 i 120 hores d'atenció que restarà professionals i deixarà zones descobertes.

                    

Una quinzena d''indignats' protesta a Lleida contra les retallades a la sanitat

També han protagonitzat una “xoriçada” a la plaça Ricard Viñes per denunciar els alts sous de polítics i directius

Una quinzena d''indignats' s'ha manifestat aquest dimarts a la seu dels serveis territorials de Salut a Lleida per protestar contra les retallades a la sanitat pública. Els membres del col·lectiu han parlat amb el director del departament a Lleida, Antoni Mateu, per plantejar-li algunes preguntes en matèria de sanitat i finalment han acordat que les hi farien arribar per escrit.

Antoni Mateu ha reiterat que la sanitat i l'estat del benestar no es desmantellen i ha dit que les retallades d'ara han de servir per continuar mantenint el sistema sanitari. També ha assegurat que l'increment de les llistes d'espera no significa que les urgències no s'atenguin.

El moviment ha dut a terme altres d'accions de protesta aquest dimarts a Lleida. Per exemple, els 'indignats' han protagonitzat una “xoriçada” popular a la plaça Ricard Viñes per denunciar alts sous de polítics i directius.

D'altra banda, els 'indignats' han convocat pel pròxim dijous una xerrada informativa en què hi seran presents totes les juntes de personal sanitari dels centres de salut per explicar a la ciutadania com afectaran les retallades. La xerrada tindrà lloc a les vuit del vespre a la plaça Ricard Viñes.

    
5 juliol 2011

El CAP del Santa Maria només dóna hora de visita per al setembre per falta de metges

Salut diu que continuaran atenent tots els pacients, tot i que no hi haurà cita prèvia

El CAP del Santa Maria ha anul·lat la cita prèvia fins al setembre, al no disposar de prou metges per atendre els usuaris aquest estiu. Així ho van confirmar ahir fonts del centre, que van explicar que han passat de 5 a 3 facultatius i que, al no cobrir-se les baixes, el CAP ha decidit tancar agendes. "No hi ha cita prèvia fins al setembre per aquest motiu", van assenyalar ahir fonts del centre d'atenció primària. Les mateixes fonts van explicar que continuarien atenent tots els usuaris "encara que no donem hora. Si un pacient vol vindre, se l'atén. Però s'ha d'esperar fins que hi hagi un metge lliure", van apuntar.

Fonts de la delegació de Salut a Lleida van confirmar ahir que el servei de cita prèvia en aquest CAP havia deixat de funcionar, encara que van justificar aquest canvi explicant que ho feien per no confondre l'usuari en cas que el seu metge de capçalera estigui de vacances. "No volem que el pacient pensi que l'atendrà el seu metge de sempre, així que hem canviat les cites prèvies per cites espontànies durant el període estival", van assenyalar fonts de Salut, que van destacar que, malgrat aquest canvi, "tots els usuaris seran atesos". A més, les mateixes fonts van destacar que el nombre de facultatius és el mateix que el de l'estiu passat.

D'altra banda, fonts del centre d'atenció primària de la Bordeta van explicar que a mitjans del mes de juliol també tancarien agendes. Des de Salut no van descartar la possibilitat que altres CAP fessin el mateix, ja que cada àrea bàsica té flexibilitat per organitzar les seues agendes com cregui oportú.

La manifestació contra les retallades en sanitat ha anat creixent en número de participants a mesura que avançava aquesta tarda des del Centre fins a l’Hospital de Sabadell i ha arribat a aplegar prop d’un miler de persones. De nou sota el lema Sanitat pública, ferida de mort que es podia llegir en la pancarta de la capçalera, treballadors i usuaris de la Corporació Sanitària Parc Taulí i membres de la Plataforma per la Sanitat Pública han alertat que “la gent encara no és conscient de les conseqüències que tenen les retallades  a l’Hospital de Sabadell”. Una tisorada de catorze milions d'euros que afectarà de ple l'activitat del complex sanitari local.

Els indignats de Lleida ofereixen una "xoriçada" popular per denunciar les retallades en sanitat

Dimarts 05, Juliol de 2011 14:26

Una vintena d'indignats han participat aquest dimarts al migdia en una "xoriçada" popular a la plaça Ricard Viñes de Lleida amb què han volgut mostrar el seu rebuig a les retallades del Govern cap a la sanitat pública. Sota el lema Als Xoriços, ens els mengem!, representants del moviment del 15-M han dut a terme aquesta simbòlica protesta per denunciar el que al seu paper és "un intent" de l'administració per privatitzar el sistema públic de Salut. Durant la tarda i dimecres, continuaran amb més accions reivindicatives que finalitzaran dijous al vespre quan tindrà lloc una xerrada informativa a càrrec de representants de les juntes de personal de centres hospitalaris i sanitaris de Lleida. Des de el moviment 15-M de Lleida han iniciat aquest dimarts al matí una sèrie d'accions a la plaça Ricard Viñes per denunciar les retallades en la sanitat pública com ara la "xoriçada" popular que han ofert a les dues del migdia. Els actes de protesta seguiran durant la tarda de dimarts i dimecres al matí i finalitzaran dijous a les vuit del vespre amb la xerrada que oferiran representants de l'àmbit sanitari sota el títol de 'La sanitat pública en perill! Com ens afectaran les retallades?'. Els presents han insistit en què la crisi "la paguen els més pobres i els que menys responsabilitat tenen en la situació econòmica actual".

El delegat de Sanitat a Girona serà el nou gerent de l'ICS

El govern català nomenarà Casanovas en els pròxims dies i li busca un substitut

Salut redueix el servei de transport sanitari d'urgències en set municipis de Ponent

També es faran menys trasllats de pacients a serveis de rehabilitació, hemodiàlisi, centres de dia, radioteràpies, altes hospitalàries i trasllats inter-hospitalaris

---

      El proximo jueves dia 7  de julio a las 20 horas el grupo de “Indignados” en la Plaza Ricardo Viñes se hablara de la situación actual de la sanidad, sobre los recortes como afectan a los usuarios y al personal   

Eduard Spagnolo dirigirá cuatro años más la mutua Quinta de Salut la Aliança 

Queixes a Rehabilitació de l'Arnau per falta d'espai

Critiquen que el material és vell i que unes obres empitjoraran la situació

Lleida Sindicats i personal del servei de Rehabilitació de l'Hospital Arnau, que el centre comparteix amb el Santa Maria, van denunciar que les instal·lacions s'han quedat petites i que el material que utilitzen és molt antic. "Tenim lliteres que no s'han canviat en 30 anys", va apuntar una treballadora, que va assenyalar que el servei, que atén unes 200 persones diàries, tampoc disposa d'una sortida d'emergència adequada. A aquestes circumstàncies s'uneixen l'inici de les obres d'ampliació de l'Hospital Miquel Martí i Pol (que atén persones amb esclerosi múltiple), ubicat al costat del servei, amb les quals els treballadors creuen que perdran espai. "La fundació passarà a utilitzar part dels nostres vestidors. A canvi, la direcció de l'Arnau ens va dir que se'ns cediria part de les instal·lacions de l'antic hospital oncològic de dia, però l'espai on ens hem d'instal·lar quan comencin les obres, a l'agost, no està condicionat i és més petit del que estava previst", van criticar els treballadors.

Per la seua part, la direcció de l'Arnau va apuntar que les obres de la fundació milloraran les instal·lacions de l'entitat i també les de l'Arnau, i van assegurar que Rehabilitació s'ampliaria amb 200 metres quadrats. Van afegir que eren conscients que part del material del servei és antiquat, però van assegurar que s'anirà renovant progressivament.

Cassolada de personal sanitari indignat davant l’edifici on viu Artur Mas

diumenge 3 de juliol de 2011

 

A la manifestació convocada pel Moviment 15M, a la pl. de Catalunya de Barcelona, llegim en una pancarta: «Retallades a Sanitat = morts, qui són els violents?». Aquest matí hem donat l’últim adéu a una noia de 26 anys de la nostra ciutat. La família va demanar que la ingressessin i no ho van fer. En una altra pancarta llegim: «Per retallar, comenceu pels vostres sous». Han comentat que a la concentració érem 260 mil persones. Els de sempre diran que pocs comparat amb les persones que no es van molestar i van restar còmodament adormides mentre altres –malaltes, invàlides, discapacitades amb gran esforç– mostràvem la nostra indignació per tal que la situació canviï i altres joves no morin abans d’hora. Retallades en Sanitat i Educació no es poden permetre.

Signo aquest escrit en nom d’amigues i amics de la família a la qual fem arribar el nostre més sentit condol.

Conesa: 'Serem bel·ligerants amb la Generalitat per exigir el ple funcionament dels CAP al setembre'

 

L'alcaldessa assegura que serà 'bel·ligerant' amb la Generalitat per evitar que l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal de Mútua Terrassa perjudiqui el funcionament dels dos CAP de la ciutat a partir del setembre. En declaracions a Cugat.cat, Mercè Conesa remarca que el tancament del CAP de Valldoreix a l'agost com a mesura d'estalvi és 'acceptable', però adverteix que l'Ajuntament no permetrà que a partir del curs vinent els serveis sanitaris bàsics es vegin afectats per les retallades.

L'ERO de Mútua Terrassa afectarà 75 treballadors dels centres santcugatencs, sobretot administratius i personal d'infermeria. Segons fonts sindicals, la mesura implicarà la desaparició del servei de rehabilitació del CAP de Valldoreix i altres serveis com l'assistència endocrina i reumatològica també podrien deixar-se de prestar. Al CAP de Sant Cugat, les mateixes fonts estimen que l'ERO afectarà gairebé dos de cada 10 treballadors en plantilla.

L'alcaldessa, Mercè Conesa, ha anunciat que l'Ajuntament exigirà el ple funcionament dels dos CAP a partir del setembre, després del tancament del CAP de Valldoreix a l'agost. Segons Conesa, l'equip de govern municipal serà 'bel·ligerant' amb la Generalitat per evitar que l'ERO perjudiqui els serveis sanitaris bàsics que es presten a la ciutat, especialment pediatria i atenció primària

El govern local es reuneix amb els “indignats”

Fracàs de la política? Relfexions sobre pressupostos, mobilitzacions i democràcia

 

publicat per Joan Herrera
Un ajust inútil
“No hi ha més alternativa que l’ajust”, insisteixen des del Govern i se’n fan ressò diversos opinadors. “El pressupostos quadren”, em deia l’altre dia el periodista que m’entrevistava a una ràdio pública catalana. Però no és així. Els pressupostos són insostenibles socialment, des de la perspectiva de la despesa en salut o en educació no quadren. I el més greu, és un ajust inútil, que nos serveix per res. L’experiència grega, després d’ajustos interromputs, o les reformes iniciades no han fet una altra csa que empitjorar la realitat.
La consagrada “austeritat” té conseqüències en la vida de la gent, comporta destrucció de llocs de treball en àmbits estratègics (salut, educació, cultura...) i apuntala una espiral dins la crisi que no fa altra cosa que empitjorar la realitat en què vivim.
El problema de fons és que aquestes polítiques són l’expressió d’un pensament que fonamenta la sortida de la crisi en la pèrdua de drets: reduint costos laborals, abaratint l’acomiadament, aprimant el sector públic. Aquest pensament es fa palès en els comptes de la Generalitat de Catalunya, en les polítiques del Govern Zapatero o en el pacte de l’euro. I són l’expressió de governs que són incapaços de posar límits als mercats i que opten per acatar les seves consignes, costi el que costi, passi el que passi.
L’única coordinació econòmica a escala europea no és per emetre uns eurobonus que protegeixin països sencers de ser afectats pel joc dels especuladors, o per avançar en la regulació financera o posar límit als paradisos fiscals. No. Malauradament, l’única coordinació a escala europea es teixeix per promoure una agenda de retallades salarials i socials. Com a exemple, Grècia, on l’espiral de retallades sembla no tenir fi, i la situació en comptes de millorar sembla que només empitjora. En paral•lel, a casa nostra s’apliquen reformes doloroses per al gruix de la societat (reforma laboral, reduccions salarials, reforma de la negociació col•lectiva...) que no fan una altra cosa que empitjorar les condicions de vida de la ciutadania mentre no exigeixen res a les elits. Estem llençant-nos de cap a l’abisme, a una nova era d’expectatives encongides, com si no hi hagués cap altra possibilitat de resposta.

Tu retalla que jo defraudo
Les reformes adquireixen un to obscè quan des de les tribunes en les que es reclamen les reformes doloroses s’amplien privilegis. Bancs que executen hipoteques i desnonen els seus inquilins, mantenen bonus i s’atreveixen a ampliar retribucions. Un cas expressa com pocs el que ha passat en els darrers anys. Mentre Botín donava consells d’ajustos durs als diferents governants, entre els que no estava una millora en la lluita contra el frau, defraudava a hisenda un volum mínim de 200 milions d’euros com a mínim.

Tu vota que jo administro
En aquest context tan obscè les costures del teixit social salten, com també es desfan els fils que uneixen la ciutadania amb aquells representants polítics que creuen que poden tirar endavant qualsevol acció política, fins i tot aplicant retallades que van en sentit contrari al compromís electoral. Recordem que Mas s’havia compromès a no tocar la despesa en salut en els primers dos anys de legislatura. Aquesta concepció del “tu deposita el teu vot i jo faig amb ell el que crec” és el que expressa Mas en cada roda de premsa, i això fa saltar les costures, no només les socials sinó també les democràtiques.
És molta la gent que no pot més, i cada vegada hi ha més gent que no tolera que l’esforç es reparteixi de forma tan inequitativa, obrint-se un escenari d’extraordinària conflictivitat social que fa impossible la sortida de la crisi. Necessitem un gir en les polítiques actuals que desfaci les reformes doloroses per a la majoria. Les polítiques de retallades actuals es poden evitar. Negar-ho i vendre-les com a inevitables és empènyer la ciutadania a la resignació o a un nihilisme que com a contrapès a aquest pot acabar imposant una visió autoritària de la societat. I sigui com sigui, la sortida de la crisi necessita d’una cosa bàsica: legitimitat.
Democràcia o autoritarisme
És precisament en un context com aquest quan més calen instruments de decisió quotidiana, sense que sigui suficient la rigidesa d’un model representatiu que nega o posa moltes dificultats a l’expressió democràtica amb referèndums que puguin validar o rebutjar polítiques o governs. Una reforma democràtica profunda és imprescindible per encarar l’actual moment, perquè les polítiques que es facin hauran de tenir el suport de la societat, a no ser que es vulgui imposar mesures sense consens social, ignorant que aquesta imposició pot acabar en un fracàs econòmic, però també social i amb una forta degradació democràtica, i amb l’emergència de temptacions populistes i amb ribets autoritaris.
Si no és ara, quan s’han de crear canals per a l’expressió de la voluntat de la ciutadania sobre el gruix de les polítiques que s’estan realitzant? Però per aconseguir-ho cal donar totes les batalles, també les del marc representatiu, per plantejar regles més democràtiques, participatives i quotidianes. El camí no és un camí curt, ens espera un trànsit llarg perquè les resistències són i seran extraordinàries. Però és important saber que salten les costures, que cal fer un vestit nou, carregat d’equitat, de justícia i de democràcia. I que per fer el nou vestit cal la suma, una suma que pot unes vegades fàcil i altres vegades contradictòria i aspre, però que és imprescindible si volem ser més.  

Un ERO a l'hospital?

No crec que els igualadins entenguem, tret dels molt convençuts, que el Consorci Sanitari de l’Anoia dugui a terme un expedient de regulació que pot afectar a 40 treballadors, sense que el nostre Ajuntament tingui res a dir-hi. Pot tractar-se d’un rumor infundat –no seria el primer-, d’un globus sonda o de la veritable intenció del Consorci de reduir la plantilla d’una tacada, però hi ha raons contundents per a que l’Ajuntament hi digui la seva.

En primer lloc, perquè estem parlant d’un servei públic bàsic i essencial, i de retallar-lo seguint la tendència actual i generalitzada de totes les administracions, però especialment de la catalana. No pot ser que sobre el servei públic de salut l’Ajuntament no hi tingui res a dir quan els seus usuaris principals són els igualadins.

En segon lloc, perquè en el cas del CNA l’Ajuntament actua en qualitat de patró, encara que sigui indirectament. Si l’ERO s’aprova, haurà estat a petició del Consell Rector del Consorci, en el que l’Ajuntament d’Igualada participa en un 30% -el Catsalut hi té sis representants, tres l’Ajuntament d’Igualada i un el Consell Comarcal. Tres administracions controlades per una mateixa formació política governen el Consorci Sanitari de l’Anoia i acorden si es demana o no l’aprovació d’un ERO. Sigui quina sigui la decisió que adopti, l’Ajuntament d’Igualada en serà responsable fins la seva quota de decisió, com a mínim. En el cas que s’aprovi, els treballadors afectats han de saber que ha estat decisió del seu Ajuntament. I si el seu Ajuntament s’hi oposa, també seria convenient que els treballadors ho sabessin.

Segons la informació publicada per Anoiadiari.cat, sembla que serà en el Consell Rector del 7 de juliol on es prendrà la decisió, si és que es produeix. Si el nostre Alcalde s’hi vol oposar, no li queda gaire temps per a tranquil·litzar als treballadors i les seves famílies, i si pretén donar suport a l’ERO, també caldrà que expliqui les raons d’interès públic que porten a l’Ajuntament a prendre tal decisió. Perquè ho repeteixo, no serà una decisió únicament de la Generalitat, sinó també de l’Ajuntament i del Consell Comarcal.

Realment és un bon marrón el que li ha caigut a sobre al nostre Alcalde tot just estrenat en el càrrec. El silenci és aconsellable en alguns temes, com per exemple en el de les banderes –no hi ha guerra més inútil que la de les banderes; si s’han tret, no se’n parli més-, però en aquest tema no hi ha més remei que mullar-se perquè més d’hora que tard s’haurà de pronunciar.

Vagi per davant la meva opinió que l’equilibri de les finances públiques no ho justifica tot, i que un servei públic no es pot tractar amb criteris d’empresa i rendibilitat, però aquesta seria una discussió molt llarga. Sí que entenc que ara mateix el que cal és que el nostre Alcalde sigui més valent que polític i hi digui la seva. Fins i tot les decisions impopulars s’han d’explicar. No explicar-se i deixar que l’ERO tiri endavant anirà en detriment de la confiança que una majoria d’igualadins li acabem de conferir. I si pensa fer-ho igualment però explica amb valentia la seva decisió potser alguns no hi estarem d’acord però sabrem que, al menys, tenim un alcalde conseqüent. És clar que tots estaríem més tranquils si sabéssim que pensa defensar al servei públic i als treballadors.

El membres del Comitè d'Empresa de l'Hospital de Palamós i Palamós Gent Gran van fer divendres al matí una concentració davant de la porta de l'Hospital per denunciar la retallada del pressupost a l'empresa per la Generalitat. La campanya va fer-se coincidir amb el primer dia de les "Rebaixes d'estiu" i es va rebre al Conseller "Bad Boi" carregat amb unes grans tisores i dues saques : una amb el 5% del sou del tots els treballadors i l'altra amb els 4,7 milions d'euros, que és l'import de la retallada que li toca fer a Palamós. També vandenunciar que aquest estiu es tancar 28 llits i els quirofans funcionaran al 50%.

Salut retalla el servei de transport sanitari d'urgències en almenys 7 poblacions de Lleida

Divendres 01, Juliol de 2011 13:04

El comitè d'empresa de Serveis Sociosanitaris Generals (SSG) a Lleida denuncia que el Departament de Salut des d'aquest divendres retalla el servei de transport sanitari d'urgències en almenys 7 poblacions de Lleida, entre elles la capital de Ponent. Els representants dels treballadors de l'empresa, posen de manifest que les retallades que aplica el departament que dirigeix Boi Ruiz contradiuen les declaracions del propi conseller, que recentment assegurava que "la retallada sanitària mai afectaria els serveis d'urgències". En un comunicat que el comitè d'empresa d'SSG ha enviat als mitjans de comunicació afirmen que "el SEM (Sistema d'Emergència Mèdiques) que presta els serveis del transport sanitari d’urgències, amb ambulàncies a gran part del nostre territori, aplicarà una reducció horària a alguns dels seus vehicles de suport vital bàsic que presten aquest servei, amb un total d’una reducció de la cobertura  de 63 hores diàries". En concret, Agramunt passa de cobertura de 24 a 12 hores; Alcarràs passa de cobertura de 24 a 10 hores; Almenar, Balaguer i Bellpuig passen de 24 a 18 hores; la Granadella passa de cobertura de 24 a 17 hores; i fins i tot la ciutat de Lleida retalla la cobertura a la meitat passant de cobertura de 24 a 12 hores.  Transport no urgent  "Aquesta situació és especialment greu, ja que hem de tenir en compte que la conselleria també ha aprovat suprimir el servei que presten alguns CAP d'urgències a la comarca, indicant a través de rètols que poden trucar al telèfon del 112 (ambulàncies SEM) per ser atesos. Aquestes persones que precisin d'un transport per traslladar-se a un centre es veuran afectades per l’augment en el temps de resposta de l’ambulància que podria ser elevat, posant en risc la seva salut", asseguren des d'SSG. D'acord amb els treballadors d'SSG, la retallada també afecta el transport sanitari no urgent, on a partir d'ara es reduiran de manera significativa els transports per a serveis de rehabilitació, hemodiàlisi, centres de dia, radioteràpies, altes hospitalàries i trasllats inter-hospitalaris.

L'Arnau de Vilanova canvia la direcció d'Infermeria i prescindeix de 2 càrrecs

Marina Peiró en serà la nova directora, en substitució de Ramona Marquilles

L'Hospital Arnau renovarà la direcció d'Infermeria, segons van confirmar aquest dimecres fonts de gerència del centre. Fins ara, la directora de l'àrea era Ramona Marquilles, que serà substituïda per Marina Peiró el mes que ve. La resta de l'equip directiu també serà rellevat i es reduiran els càrrecs, ja que es passarà de quatre adjunts a direcció a només dos.

Fonts sindicals van assenyalar que les noves adjuntes podrien ser María José Sanmartín (ja va ser responsable d'Infermeria de l'hospital fa uns anys) i Esther Aliet (també amb experiència com a adjunta del servei). No obstant, el centre no va voler confirmar aquests noms i va assenyalar que el nomenament d'aquests càrrecs també dependrà de la nova directora, motiu pel qual hi podria haver modificacions. Les mateixes fonts van assenyalar que els canvis a l'equip directiu s'havien portat a terme amb l'objectiu de començar una nova etapa en el servei i buscar un equip "més proper a la realitat assistencial". En aquest sentit, la gerència de l'Arnau va negar pressions de la junta de personal per portar a terme aquests canvis (havien demanat la dimissió de la direcció d'Infermeria almenys en dos ocasions) i va agrair el treball realitzat per Marquilles al servei.

Respecte a la reducció del nombre d'adjunts, van recordar que es tracta d'una de les mesures d'austeritat en càrrecs alts i mitjans anunciades per la conselleria de Salut, que a Lleida suposaran un estalvi anual de 400.000 euros. Per la seua part, fonts sindicals van valorar ahir positivament la notícia i van apuntar que el personal d'infermeria havia tingut molts problemes amb la direcció del servei "per la mala gestió que es va portar a terme i la falta de comunicació amb els treballadors, entre altres raons". Es preveu que la direcció de l'Arnau comuniqui els canvis als treballadors aquesta setmana.

Els “indignats” no descarten tornar a la plaça de Catalunya

El moviment 15-M prioritza arrelar als barris i estudia com pot tenir una presència simbòlica al centre de Barcelona

Dinou nacionalitats diferents, entre els desallotjats pacíficament ahir a la matinada

Això és el que s'havia acordat quan es va optar per posar fi a les activitats nocturnes a la plaça, però el fet que unes 200 persones s'hi quedessin atrinxerades i l'acampada s'anés degradant va fer variar l'ordre de prioritats del moviment.

L'Ajuntament de Barcelona va valorar ahir en 240.000 euros els desperfectes: s'hauran de reconstruir algunes parts del terra i zones enjardinades. No s'ha xifrat encara la restitució dels danys en algunes estàtues. Hi van treballar 140 operaris durant tot el matí en feines de neteja i van recollir 75 tones de brossa.

El director general de la policia, Manel Prat, va explicar que es van identificar 163 persones, que pertanyien a dinou nacionalitats diferents. N'hi havia alguns que tenien problemes psíquics, drogodependències i “un punt de marginalitat”, i 56 tenen antecedents per desordre i desobediència. En l'operatiu van participar 400 mossos i 150 agents de la Guàrdia Urbana.

La sanidad privada también hace esperar a sus pacientes

La OCU descubre largos periodos de espera en la sanidad privada

Las aseguradoras privadas hacen esperar una media de 14 días, que dependiendo de la ciudad y de la especialidad puede alargarse hasta más de 3 meses.

Madrid, 30 de junio de 2011. La OCU ha analizado los principales seguros de salud privados: Adeslas, Sanitas, Asisa, Mapfre Familiar, DKV Seguros, Aresa e IMQ. El objetivo era comprobar si existían listas de espera y, de ser así, cuál era el tiempo medio de dicha espera. Los resultados demuestran que, aunque los tiempos medios para obtener cita son inferiores a los de la sanidad pública, en algunos casos llegan a superarse los 3 meses. Los resultados completos de este análisis serán publicados en la revista OCU-Salud del mes de julio.

¿Se cumplen las promesas?

La sanidad privada no es barata: una familia de cuatro miembros puede recibir cada año una factura superior a 2.300 euros. A pesar de que el Sistema Público de Salud garantiza la asistencia sanitaria, son ya casi 8 millones de españoles los que deciden contratar un seguro privado.

Las razones para apostar por lo privado son diversas: las aseguradoras permiten elegir entre una mayor variedad de especialistas, ofrecen habitación privada en caso de intervención… Y sobre todo atención rápida, sin listas de espera. La OCU ha querido comprobar si esta última promesa se cumple.

Grandes diferencias entre ciudades

La OCU solicitó 996 citas para las especialidades que tienen mayor lista de espera en el Sistema Público de Salud: ginecología (69 días), oftalmología (63 días), neurología (62 días), cardiología (57 días), urología (57 días), reumatología (44 días) y traumatología (44 días).

En el caso de las aseguradoras privadas, los resultados para estas especialidades arrojan una media de espera de 14 días, aunque con grandes variaciones según la especialidad, la ciudad y la aseguradora.

Por ciudades, los datos varían mucho. Mientras que en lugares como La Coruña y Valladolid la demora media es de 22 y 21 días respectivamente, en Sevilla y Toledo apenas llega a los 8 días. También hay diferencias entre las grandes capitales: como media, en Barcelona hay que esperar 6 días más que en Madrid.

A menudo, el tiempo de espera depende más de la propia clínica (que da servicio a varias aseguradoras) que de la aseguradora a través de la que se llama. Por ejemplo, Adeslas fue la compañía con la que la OCU consiguió cita más rápido en Barcelona, Madrid y Zaragoza, pero la que más tardó en Las Palmas y Sevilla.

Pagar mucho no siempre es sinónimo de calidad

La OCU ha confirmado una vez más que la calidad no siempre está vinculada a un mayor precio. De hecho, aseguradoras muy bien valoradas por sus clientes son más baratas que otras que reciben peor puntuación en los estudios de satisfacción.

La OCU considera que las aseguradoras deberían garantizar unos tiempos de espera máximos, al igual que las administraciones públicas, sobre todo teniendo en cuenta que la rápida atención sanitaria es uno de los reclamos que utilizan para atraer clientes.

Antoni Gallego: “L’enginyeria financera ha situat injustament la sanitat al centre de la diana del deute públic”

Davant la crisi, cal estrènyer-se el cinturó. Però aquesta vegada els governs han anat més lluny. En un article publicat al blog de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Antoni Gallego, critica la política de retallades endegada en els serveis públics amb l’objectiu de reduir el dèficit: “L’enginyeria financera ha situat injustament la sanitat en el centre de la diana com a una de les causes principals del deute públic”, lamenta.

“De nou, es comet l’error de considerar el sistema de salut com una unitat de despesa i, per tant, de culpar el personal sanitari i els pacients d’aquest dispendi”, afegeix Gallego, tot i que reconeix que la sanitat catalana ha generat bosses d’ineficiència i malbaratament de recursos “per culpa de la hipertròfia burocràtica i de la mala gestió”.

En l’escrit, el secretari general de MC fa una crida als usuaris de la sanitat perquè se sumin a la indignació dels metges per les retallades i aixequin la seva veu en defensa de la salut del model. “Metges i pacients no podem consentir que el sistema esclati en mil trossos, perquè la seva reconstrucció serà molt llarga i molt costosa”, adverteix.

Professionals de la salut de Tremp recullen 2.466 signatures en contra de les retallades

La queixa ve donada per la mesura que vol suprimir la guàrdia de metge i d'infermera de la zona d'Isona

---

 

L'Institut Català de la Salut busca director

  Els representants dels sindicats sanitaris més rellevants de les comarques gironines posen de manifest que l'estada mitjana dels pacients als hospitals ha baixat dràsticament. Organitzacions com Metges de Catalunya o CCOO, entre d'altres, posen de manifest que aquest fenomen no és nou, sinó que ja es ve donant des de fa almenys un any i mig, però que cada cop és més evident. Aquest fet coincideix amb la denúncia que van fer ahir les seccions sindicals a nivell català. Els representants dels quatre sindicats majoritaris en l'àmbit de la salut van constatar que hi havia "pressions" perquè els metges signin les altes dels pacients "estiguin com estiguin". Aquesta situació, van afegir, posa el pacient en "risc" i representa una "sobrecàrrega" per a la família.
Malgrat aquesta denúncia, els representants gironins no van parlar de pressions concretes. La presidenta de la Junta de Personal, Mª Àngels Rodríguez (CCOO) va recalcar, però, que aquesta disminució "és contínua des de fa un any i mig o dos, i arriba en alguns punts a la meitat del temps d'espera que hi havia fins ara".
En aquest sentit, Rodríguez creu que la reducció té més a veure amb mesures econòmiques que no pas amb una millora de la qualitat assistencial que hagi permès una millor recuperació dels pacients. D'altra banda, també va posar de manifest que la reducció del temps d'espera comporta un augment de reingressos, tot i que el nombre ?exac?te no està comptabilitzat. El mateix pensa el representant de Metges de Catalunya, Josep Vilaplana quan afirma que "no sé si arriben a ser pressions, però sí que últimament hi ha hagut una sèrie de consignes verbals i advertències sobre la necessitat de fer que el pacient estigui el mínim temps possible a l'hospital".
Aquest tema va centrar una de les crítiques que els sindicats de l'àmbit català van fer a la gestió de les retallades i que la setmana passada va provocar que s'aixequessin de la taula de negociació amb la patronal. "En cap moment hi ha hagut voluntat d'acord per part de la patronal", van assegurar els portaveus d'UGT, CCOO, Metges de Catalunya i SATSE. Els sindicats presents a la Taula de Salut en la qual es debat sobre la repercussió laboral de les retallades pressupostàries en la sanitat no tornaran a seure a negociar si no hi ha un canvi substancial dels plantejaments. La secretària de Salut de CCOO a Catalunya, Carmen Navarro, va assenyalar que s'han aixecat de la taula perquè no hi ha prou garanties d'estabilitat de les plantilles a canvi de les propostes de la patronal.

Polèmica per possibles ERO
El principal punt d'enfrontament entre patronal i sindicats va ser el manteniment dels llocs de treball. La portaveu del sindicat d'infermeres (SATSE), Sheila Gascón, va explicar que "en cap moment se'ns va assegurar el manteniment de les plantilles tot i que nosaltres acceptéssim les flexibilitzacions que es plantejaven". La patronal proposava no presentar cap ERO a canvi que els treballadors acceptessin, entre d'altres, l'ampliació de jornada i la incorporació de la reducció del sou a les taules salarials. Dos punts als quals els sindicats es van negar per considerar que retallaven els drets laborals dels treballadors.
Per la seva banda, el portaveu del sindicat de Metges, Eugenio Tirado, va anar més enllà i va comentar que la patronal estava demanant un "full en blanc" a canvi de no presentar els expedients de regulació d'ocupació. "Metges de Catalunya no vol continuar amb aquest xantatge i per això ens vam aixecar de la taula de negociació", va explicar.
Pel que fa a l'ampliació de la jornada laboral, la portaveu de CCOO va opinar que era el primer pas per privatitzar serveis públics als hospitals. De fet, va assegurar que ja ara "s'estan desmantellant determinats serveis per arribar a privatitzar-los". Carme Navarro també va comentar que ja s'han començat a reduir les plantilles i, per tant, la qualitat del servei i que els acomiadaments podrien arribar, segons una extrapolació del sindicat, als 15.000. Tot i això, va recordar que ni la patronal ni el Govern els han ofert les dades al voltant de les retallades previstes.
Els sindicats també es van referir a la cessió de la Seguretat Social cap a la Generalitat de la propietat dels hospitals catalans. La portaveu d'UGT, Montse Romero, està convençuda que el Govern els acabarà venent i que no es recuperaran mai. "Aquests hospitals es van adquirir amb les cotitzacions de tots els treballadors", va recordar, i és "molt greu" que passin a mans privades. Precisament sobre aquest tema el departament d'Economia va assegurar ahir que el traspàs encara ha de passar per diverses fases que es poden allargar "durant mesos", i que quan la titularitat efectiva sigui de la Generalitat, llavors es valorarà què és millor. En aquest cas, però, fonts d'Economia ja van deixar molt clar que la titularitat es feia per obtenir un rendiment econòmic.
A partir d'ara els sindicats plantegen continuar les reivindicacions i no descarten "res", i reconeixen que una vaga no seria la millor manera d'actuar ja que perjudicarien els pacients. Aquesta precisament és l'acció que han de decidir avui els membres de la Junta de Personal del Trueta, que també han redactat un manifest conjunt denunciant el manteniment d'alts càrrecs a la vegada que es pretén retallar personal de base. En el text, els sindicats CCOO, Catac-CTS, Satse, Metges de Catalunya i Usae mostren la seva discomformitat amb la decisió de contractar "un responsable extern a l'hospital d'una unitat artificiosa com és la direcció clínica de Medicina interna". Consideren que "no hi ha cap necessitat de contractar aquest càrrec" i el veuen com "una prova clara de l'augment innecessari de comandaments".
Primera vaga mèdica per la retallada a Salut
Boi Ruiz: "El futur de la sanitat pública passa per la innovació i l'eficiència clínica, que són els ingredients bàsics de la qualitat"