31 agost 2011

  

Lleida

La clínica L'Aliança reconverteix habitacions d'hospitalització en consultes pediàtriques

Tanca llits en desús per la retallada en la contractació d'activitat per part de l'ICS

Antoni Verdú, responsable de Pediatria de L'Aliança, amb Xavier Samaranch, pediatre de la unitat.

La Clínica de Ponent, antiga L'Aliança, ha tancat mitja dotzena d'habitacions d'hospitalització que estaven en desús per convertir-les en una nova àrea de Pediatria a la segona planta, amb tres consultes mèdiques, una consulta d'infermeria i dos sales d'espera.

Així ho va explicar ahir Antoni Verdú, responsable de Pediatria de la clínica privada, que va assenyalar que els pacients que assumeix la unitat gairebé s'han triplicat en sis anys, al passar de 3.600 usuaris el 2005 a 12.000 aquest any.

"Les antigues instal·lacions, amb només dos consultes, s'havien quedat petites i no podíem continuar creixent", va explicar el pediatre. Paral·lelament, l'augment de la cirurgia major ambulatòria i la disminució de l'activitat contractada per l'Institut Català de la Salut han fet que L'Aliança necessiti cada vegada menys llits d'hospitalització. "El que hem fet és apostar clarament per un servei que està en creixement i prescindir d'uns equipaments que ja no utilitzàvem", va apuntar Verdú.

El responsable de Pediatria va assenyalar que l'augment de pacients s'explica perquè cada vegada hi ha més persones que s'apunten a una mútua per poder accedir als serveis de pediatria i obstetrícia d'una clínica privada. Va afegir que, a més, les retallades a la sanitat pública disminueixen el temps que els facultatius poden dedicar a cada pacient, fet que incrementarà aquesta tendència. "Aquí treballem sense estrès i sense presses, i no tenim llistes d'espera", va explicar el facultatiu.

La clínica també ha contractat un pediatre més per ampliar la plantilla (actualment hi ha set facultatius treballant en el servei) i mantindrà l'horari de 08.00 a 20.00 hores.

"Volem que els pares tinguin l'opció de vindre al matí o a la tarda", va explicar el responsable del servei.

Les noves consultes de la clínica entraran en funcionament el 8 de setembre.

31 agost 2011

Mitjançant una operació ordenada pel conseller Boi Ruiz han estat desallotjats aquesta matinada els CAPs de Castellar, Badia, Santa Perpetua i Sabadell.

Mitjançant les xarxes socials convoquen per avui 31 d’agost, una assemblea extraordinària en el CAP a les 23.30.
El Departament d’Interior s’ha volgut avançar a la “tardor calenta” amb desallotjaments de centres sanitaris la matinada del 31 d’agost.

Uns 150 agents de mossos d’esquadra participen de l’operació de desallotjament dels CAP

de Sabadell, Castellar, Badia i Santa Perpètua.

Veins de diferents municipis estan tancat en CAPs per evitar el seu tancament.

L’operació de desallotjament de CAPs es farà en diverses onades segons fonts del Departament d’Interior. Totes en els propers dies.

Durant aquesta matinada antidisturbis i policies de paisà han entrat als Centres d’Atenció Primària ocupats per veïnat passades les dues de la matinada. L’operació de desallotjament ha estat ordenada per Felip Puig després que li ho demanés aquest matí el conseller Boi Ruiz.

Tot i que l’operació policial contra els CAP ocupats s’havia filtrat a mitja tarda, Interior no l’ha suspès per fer demostració de força.

El Departament d’Interior prepara un comunicat de premsa per demà al matí, on criminalitza el veïnat que ha ocupat els CAP.

“Nosacaban de desalojar! Despues de pasarse toda la noche 4 secretas han venido 30 mossos de escuadra la mitad de ellos antidisturbios… Y contando que quedabamos 15 de los 40 y pico que eramos… Valientes! Mañana todos aqui! Vamos a luchar!!! Nuestras voces no se callan con desalojos”, comenta indignada una veïna desallotjada, “estamos luchando por nuestros derechos”.

Mitjançant les xarxes socials convoquen de manera urgent a tot el veïnat, per avui 31 d’agost, una assemblea extraordinària en el CAP a les 23.30.

Retard de 80 dies per fer-se una ecografia

Lleida ciutat -

Dimarts 30, Agost de 2011 16:08

Un estudi del sindicat CCOO posa en relleu les diferències en les llistes d’espera tant en operacions quirúrgiques com en proves diagnòstiques entre els hospitals d’una mateixa zona i on la distància entre els centres és de pocs quilòmetres. El sindicat també denuncia que continua augmentant el temps d’espera. Així, per exemple, fer-se una ecografia abdominal en la Regió Sanitària de Lleida pot variar segons el centre. La Clínica Ponent té 7 dies de demora, al Santa Maria és de 15 i a l’Arnau de Vilanova s’arriba als 80 dies. CCOO va afegir que continua creixent el temps d’espera per les 16 operacions quirúrgiques que tenen garantit un temps màxim de 6 mesos, entre les quals les cataractes, les pròtesis de genoll i de maluc, les extirpacions de l’úter i la pròstata o els galindons. Tot i això, l’Arnau de Vilanova és l’únic centre que té intervencions fora del termini de sis mesos. Concretament, en pròtesis de genoll i galindons (deformitat a la base del dit gros del peu).   Llista d’espera única CCOO reclama a Salut la creació d’una llista d’espera única perquè els pacients puguin triar a quin centre volen ser operats en funció de si el temps d’espera és més curt i, per tant, han de fer menys cua. Segons el sindicat, la mitjana del temps d’espera a Catalunya ha passat del 3,93 mesos del juny del 2009 al 4,11 del desembre del 2010, l’últim període del qual es tenen dades.

El Consorci de Salut atribueix la retallada a una “emergència”

Protesta de treballadors d'hospitals de Badalona i Santa Coloma de Gramenet contra les retallades .

 

El nou president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Manel Ferré, atribueix les retallades a una situació d'“emergència nacional” i reclama un pacte d'estat per tractar el finançament sanitari. Ferré, que també és l'alcalde d'Amposta (Montsià), aposta per un “canvi de paradigma: deixar de parlar d'ajustos i parlar de la necessitat de la millora del finançament del sector”.

El Consorci de Salut i Social de Catalunya és una associació d'ens locals i entitats proveïdores de serveis de salut i d'atenció social, que promouen l'atenció a les persones des de xarxes de responsabilitat pública i proximitat. Farré minimitza els problemes de futur, tot i la “tardor calenta” que auguren sindicats, farmacèutics i gerents d'hospitals.

30 agost 2011
El 6 de setembre, marxa dels sindicats contra la reforma

EP El secretari d'Acció Sindical de CCOO, Ramón Gorriz, i el secretari d'Acció Sindical d'UGT, Toni Ferrer, han anunciat que els dos sindicats han acordat amb d'altres organitzacions socials convocar concentracions a tot Espanya per a aquest dimecres, 31 d'agost, i aquest dijous, 1 de setembre, així com una manifestació només a Madrid el dia 6, contra la reforma constitucional acordada pel PSOE i el PP per fixar un límit de dèficit públic.

Després de mantenir una reunió amb el Sindicat d'Estudiants d'Espanya, 'Plataforma 2015 I +', el Consell de la Joventut, 'Paz Ahora' i la Coordinadora d'ONG's d'Espanya, els dos dirigents sindicals han anunciat que també convocaran una manifestació a Madrid per al 6 de setembre, vigília de la data prevista per al debat de la norma al Senat.
Les organitzacions han explicat que les dates de les mobilitzacions d'aquesta setmana es fixaran definitivament després de discutir amb altres organitzacions i "ciutat per ciutat" la manera com s'articularan millor, ja que la voluntat és "unir" tendències. Alhora, s'han compromès a donar suport a qualsevol mobilització convocada amb aquests mateixos objectius.
Els dirigents sindicals han qualificat l'acord PP-PSOE de "molt greu", ja que amb aquesta reforma, diuen, es posa en risc el teixit social espanyol, a més d'haver-se plantejat d'una forma "inacceptable". "Amb aquesta actitud s'agafen números per generar el conflicte social", ha advertit Gorriz.
Els representants de CCOO i UGT han insistit en el fet que és una decisió "precipitada", presa amb "nocturnitat i traïdoria" i en què "s'ha robat" la participació de la ciutadania.
El secretari d'Acció Sindical d'UGT, Toni Ferrer, ha advertit que aquesta reforma constitucional "és un pas més de la deriva de retallades socials i laborals" empresa pel Govern, i ha assenyalat que, amb els canvis en la Carta Magna, "es pretén deixar amarrada per al futur la retallada de l'Estat del Benestar".
L'objectiu d'aquestes protestes és aconseguir que els Grups Parlamentaris s'oposin a la reforma i, en el cas que s'aprovi, que es convoqui un referèndum perquè la ciutadania pugui donar la seva opinió.
Marxes a Consellería de Sanitat contra les retallades en Sanitat

Els sindicats es mobilitzen contra la reforma constitucional

Hi haurà tres dies de protestes: 31 d'agost i 1 i 6 de setembre

El Govern es reuneix per primera vegada després de vacances amb la reforma constitucional sobre la taula

Barcelona (ACN).- El Govern es reunirà aquest dimarts per primera vegada després de les vacances de l'estiu amb la reforma constitucional com a principal tema sobre la taula. La reunió del Consell Executiu estarà presidida per la vicepresidenta, Joana Ortega, ja que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha suspès la seva agenda per la mort diumenge de la seva germana. Després d'algunes valoracions inicials la setmana passada, el Govern fixarà la seva posició sobre el pacte PSOE-PP per establir un sostre de dèficit per a totes les administracions. El Govern no aprovarà aquest dimarts la modificació de la Llei de centres de culte perquè s'han rebut al·legacions d'última hora.

Els manifestants tiraran endavant la querella si es comprova que s'ha empitjorat la salut dels usuaris

Creen una comissió per coordinar les accions a la comarca

La festa reivindicativa que va reunir als veïns de Viladecavalls.

L'Arnau es planteja prolongar el tancament parcial d'habitacions durant tot l'any

El gerent diu que no mantindran en servei cap llit que no sigui estrictament necessari

El tancament de part de les plantes de l'Hospital Arnau de Vilanova, fins ara restringit a l'estiu, podria prolongar-se durant tot l'any. Així ho va reconèixer ahir a aquest diari el gerent de l'hospital i de l'ICS a Lleida, Victorià Peralta, que va manifestar que "és molt possible" que algun sector del centre continuï fora de servei durant l'últim trimestre de l'any. "No mantindrem obert cap llit que no necessitem", va assenyalar. No obstant, va precisar que no serà fins a mitjans de setembre quan es prendrà una decisió en aquest sentit.

Peralta va indicar que el tancament d'un centenar de llits al llarg d'aquest estiu no ha provocat cap problema logístic. En aquest sentit, va destacar que al juliol hi va haver dies en què el centre comptava amb 40 llits lliures, encara que va reconèixer que el fet que fos un mes inusualment poc càlid va ajudar a disminuir el nombre d'ingressos.

D'altra banda, va apuntar que la progressiva reducció del temps d'estada mitjana dels pacients a l'hospital contribueix que cada vegada hi hagi més llits disponibles. En bona part, aquesta disminució de l'estada mitjana està motivada per la utilització de tècniques quirúrgiques menys invasives.

Preocupació sindical

Per la seua part, CCOO va criticar ahir durament la possible prolongació del tancament de llits i va assenyalar que ja temia que s'allargués més del previst inicialment, quan es va anunciar aquesta mesura. A més, va avançar que a partir del setembre es produiran retallades dràstiques de personal a l'hospital i que es podria començar a acomiadar personal interí. Les mateixes fonts van assenyalar que els contractes de quatre o sis mesos pràcticament han desaparegut i que ara la majoria són "molt precaris, de dies, setmanes o per un mes". Finalment, va explicar que el sindicat ha demanat una reunió urgent amb Victorià Peralta per tractar tots aquests temes i reclamar informació sobre noves retallades de recursos o personal.

L'Arnau tancarà aquest any un centenar de llits durant el juliol, l'agost i el setembre, el doble que els que va deixar inoperatius l'any passat. A més, a començaments d'aquest mes, la junta de personal de l'hospital va alertar del tancament d'una vintena de llits més dels previstos inicialment a Nefrologia i Pediatria, mesura que Peralta va negar categòricament. Els sindicats també han denunciat que les retallades han comportat que es cobreixin menys baixes.

Programa d’atenció bucodental als infants sahrauís a càrrec de la clínica Chela

El centre col•labora amb la tasca que realitza l'Associació Amics del Sàhara

Lleida El Segrià Divendres, 26.8.2011. 05:00 h

 

La clínica ental Chela, en col·laboració amb l’Associació Amics del Sàhara de les Terres de Ponent, ha atès als nens i nenes procedents dels campaments de refugiats Sahrauís a Tinduf (Algèria ).

Un dels nens passant la revisió a la clínica Chela.

---

Aquestes nens, que han arribat a Lleida de la mà de l’associació Amics del Sàhara de les Terres de Ponent, són atesos des de l’any 2008 per la Clínica Chela, on de forma gratuïta reben diagnòstics i tractaments.

Durant el mes d’agost els infants han estat atesos a la Clínica, rebent els tractament necessaris, consistents en higienes bucals, fluor i un programa preventiu de tècniques de raspallat, segellat de fissures i empastaments (per tal de curar totes les caries i evitar un futur dolor i la pèrdua de les dents), pulpotomies i extraccions, contribuint amb tot això a que tinguin una bona salut bucal.

L’edat dels més de 80 infants que ja han set atesos a la Clínica Chela oscil·la entre els 7 i els 12 anys. Es tracta d’infants sotmesos a una alimentació precària (200 calories diàries) i exposats a malalties derivades de la desnutrició i de les dures condicions climàtiques dels campaments (temperatures de més de 50º a l’estiu i per sota zero a l’hivern). Actualment el programa continua en marxa amb noves intervencions i el seguiment d’aquells infants que venen cada any, i els diagnòstics i tractaments dels infants que arriben a Lleida per primer cop.

Amb la salut no s’hi juga

Per lluitar contra les retallades que sofreixen els Centres d’Atenció Primària arreu de Catalunya, molts veïns, veïnes i assemblees van decidir acampar als CAPs. Us deixem l’actualització de la llista de CAPs que  estan o han estat acampats en algun moment. Ens continua faltant molta informació. Si veieu alguna errada, voleu fer alguna aportació o comentari, teniu material gràfic o una crònica sobre l’acte podeu deixar un comentari aquí mateix o posar-vos en contacte amb nosaltres al nostre mail: sanitat.acampadabcn@gmail.com

• CAP Castellbisbal (Castellbisbal):Han estat 15 dies acampats. S’ha conseguitque tanquin a les 00h, hi haurà un metge localitzable per a la població quan les urgències estiguin tancades, i durant el cap de setmana també obrirà el CAP de 9 a 17 hores els dissabtes, i de 9 a 14 hores els diumenges.

acampada de protesta a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa

• CAP L’Emigrant (l’Hospitalet): Acampant durant poc temps.
• CAP Badia (Badia del Vallés):  Acampats desde el 17 de Juliol.
• CAP N’Oriac (Sabadell): Acampats des de principis de juliol (4 metges d’interna s’han anat a l’atur i molt personal sofreix reducció de jornada.
• CAP Rambla (Sant Feliu del Llobregat):Acampada 24h el dia 21 de Juliol.  Va cesar la ocupació amb l’oferiment d’un infermer, un metge i un administratiu.
• CAP Rambla (Cornellà del Llobregat): Han estat 9 dies acampats.
• CAP Campoamor (Sabadell):  Acampada 24h el 8/8/11
• CAP Horta (Barcelona): Van estar acampats el 1, 2 i 3 d’Agost.
• CAP Santa Perpetua I (Santa Perpetua): Acampats desde el 27 de juliol.
• CAP Ernest Lluch (Viladecavalls): Acampada des del dia 27 de Juliol. Prevista fins negociació o fins el 3 d’Octubre.
• CAP Can Trias (Viladecavalls): Acampada des del dia 27 de Juliol. Prevista fins negociació o fins el 3 d’Octubre.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Juntes podem!!

Retiren l'ERO dels hospitals de Calella i Blanes

Treballadors i empresa arriben ‘in extremis' a un preacord que suposa ajornar el pagament per objectius

Els treballadors de l'hospital de Calella, en una protesta la setmana passada.

LA FRASE

Metges voluntaris visiten al CAP tancat a Viladecavalls

Atenen una trentena de veïns amb malalties cròniques i urgències cada dimarts i dijous de sis a vuit de la tarda

Els acampats defensen que és una “necessitat” davant del tancament del centre

El doctor Sans pren la tensió a una pacient ahir a un consultori improvisat enmig d'una sala d'espera del CAP 
Tres metges, quatre infermeres i quatre auxiliars d'infermeria visiten dos cops a la setmana els veïns de Viladecavalls al CAP Ernest Lluch, del barri de Can Trias, que Mútua Terrassa ha tancat l'agost i setembre per les retallades del Catsalut. De forma voluntària, els facultatius Pep Aced, Josep Maria Sans i Tulio Callorda visiten des de la setmana passada cada dimarts i dijous de sis a vuit de la tarda en aquest equipament que està ocupat.

S'ha habilitat una sala d'espera amb una taula i tres cadires perquè els metges puguin atendre els pacients. A l'entrada del CAP també s'ha delimitat un espai on la infermera rep el malalt i omple el seu historial en una llibreta. El material de què es disposa és el que han cedit voluntàriament els veïns (com alcohol, benes, apòsits, medicaments i aparells per mesurar el sucre, donats per una farmàcia). Els pacients són majoritàriament gent gran amb problemes d'hipertensió, de sucre a la sang o malalties cròniques.

El problema per a aquests veïns radica en la dificultat de mobilitat, ja que només hi ha un autobús urbà amb un trajecte que pot durar 40 minuts per enllaçar el barri de Can Trias amb el CAP Rambla, on han estat derivats. El coordinador d'aquestes consultes és Antonio Valero, que explica que la idea va sorgir quan Pep Aced es va oferir en veure la situació del CAP de Can Trias. Les consultes es van obrir el 9 d'agost i van tenir 22 visites. El segon dia van haver-hi 23 visites i dimarts passat ja n'hi van haver 34. El cas més greu que s'ha atès fins ara és el d'una dona de 83 anys, que viu sola, i que va arribar al CAP amb falta d'oxigen. En veure la gravetat de la situació, el metge va decidir que s'havia de traslladar al CAP Rambla de Terrassa. Uns veïns la van acompanyar i allà la van derivar cap a urgències de Mútua Terrassa, on va quedar ingressada. Valero va posar aquest exemple per justificar “la necessitat” de donar aquest servei per als 9.000 inscrits d'aquest CAP.

Ahir, la primera pacient que atenia el doctor Sans era una dona amb hipertensió. El metge d'atenció primària del CAP Rambla va recordar que els professionals sanitaris tenen “un grau de compromís social i és imprescindible que es materialitzi d'alguna manera”. El doctor Sans va indicar que ho feia com a acte “solidari” i de suport a la iniciativa dels veïns de Can Trias. No espera tenir represàlies, ja que és una activitat sense ànim de lucre. Va admetre, però, que ho fa sense contracte, però va recordar que és un metge col·legiat i per tant “estic facultat per atendre qualsevol persona en qualsevol lloc”.

Tulio Callorda és un metge de Mútua Terrassa que s'ha vist impulsat “per aquests veïns” i va afegir que “els professionals tenim un part de responsabilitat vers el que està passant”. Va aclarir que ve en nom personal i està cobert pel codi deontològic.

La marxa dels indignats cueja amb intercanvis d'acusacions durs

Allau de crítiques pel «caos organitzatiu» i la càrrega policial, en què hi va haver 8 detinguts

  La protesta de diversos milers de laïcistes pel centre de Madrid, a la qual la policia va posar fi ahir de matinada a la Puerta del Sol amb un seguit de cops de porra, vuit detinguts i 11 ferits, va mantenir viva la polèmica al voltant del viatge del Papa i va originar intercanvis d'acusacions entre les administracions governades pel PP i el PSOE, la jerarquia eclesiàstica i els organitzadors. Fins i tot un sindicat policial va denunciar el «caos organitzatiu» i va demanar la dimissió de la delegada del Govern, Dolores Carrión.

 

La policia carrega a la Puerta del Sol.

Amb un recorregut total de tot just dos quilòmetres, la marxa va patir contínues interrupcions des del principi, al creuar-se amb els milers de pelegrins que pul·lulaven pel centre de la capital d'Espanya. Les principals crítiques se centren en el deficient dispositiu policial que va originar que, a l'arribar a la Puerta del Sol, amb a penes 600 metres recorreguts, la marxa s'estanqués enmig de milers de fidels catòlics. Dels insults es va passar a les mans entre els uns i els altres i a l'enfrontament d'alguns manifestants amb la policia, que va culminar amb la càrrega per desallotjar la plaça.

LA «COMPLAENÇA» DEL GOVERN / Notòriament irritats, els portaveus del PP i de la Conferència Episcopal Espanyola, Esteban González Pons i Juan Antonio Martínez Camino, van carregar contra la «complaença» del Govern amb els manifestants «perquè se sabia que s'anava a provocar la situació que es va provocar». «Però per més que alguns ho pretenguin, no ens aixafaran la guitarra», va dir el portaveu episcopal. El ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, va defensar que el Govern es va limitar a complir la llei al permetre la marxa i va qualificar de «menors» els altercats produïts a última hora. Dues de les associacions convocants, Xarxes Cristianes i Europa Laica, van lamentar la tensió i van denunciar que «es va desbordar la força de l'ordre i no es va habilitar un espai adequat en la manifestació».

Un grup de joves afectats pel que consideren «brutalitat policial» després de la marxa van convocar ahir una reunió de protesta a la Puerta del Sol. La policia va procurar primer evitar que es barregessin amb els pelegrins i va acabar tornant a carregar per buidar la plaça, en què s'havien concentrat unes 300 persones, informa Mayka Navarro.

La Delegació del Govern sí que ha autoritzat una concentració «pels drets de totes les famílies» dissabte a la tarda al barri de Chueca, sol·licitada per la Fundació Triangle. Miguel Ángel Sánchez, president d'aquesta entitat que treballa en favor dels gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, va explicar que pretenen reivindicar la diversitat familiar i combatre el model únic que intenta imposar la «poderosa multinacional» que és al seu parerl'Església. Segons les seves dades, a Espanya hi ha uns 23.000 matrimonis entre persones del mateix sexe.

L'Audiència Nacional va posar ahir en llibertat provisional el becari mexicà que havia amenaçat a internet d'atemptar contra la marxa laica. El detingut va dir al jutge que tot era una «broma», però se li va imputar un delicte d'amenaces, penat amb fins a tres anys de presó.
19 agost 2011

La tisorada de la Generalitat afecta gairebé 3.000 sanitaris

 

BARCELONA,

La tisorada sanitària de la Generalitat amenaça actualment la situació laboral de gairebé 3.000 sanitaris que treballen en hospitals i Centres d'Atenció Primària (CAP) concertats catalans.

   El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha imposat retallades pròximes al 10% del seu pressupost, vinculades a la baixada de tarifes i contracte de l'activitat.

   Des que a l'abril l'Hospital Plató de Barcelona anunciés el primer Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) en el sector concertat, una desena de consorcis i corporacions hospitalàries han seguit l'estela del centre barceloní, que ha aprovat acomiadar 38 treballadors, la majoria metges, infermeres i administratius.

   L'expedient de Plató, plantejat d'entrada per acomiadar mig centenar de treballadors fixos, va aconseguir finalment un acord per prejubilar quatre treballadors i no renovar quatre contractes eventuals.

   L'Hospital del Mar, el de l'Esperança i els altres centres sociosanitaris i de salut mental dependents del Parc Salut Mar de Barcelona van aconseguir evitar l'expedient que amenaçava d'acomiadar 194 dels 3.200 treballadors, tot i que finalment el consorci suspendrà els contractes de 78 treballadors de manera rotatòria durant 18 mesos fins al desembre del 2012.

   Després que l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Hospitalari de Vic evitessin acomiadaments a canvi de sacrificis laborals als treballadors, el temor a suspensions de jornada i feina afecta ara 2.735 treballadors, gran part dels quals han marxat ara de vacances amb el temor de si tindran feina quan en tornin, com ha manifestat a Europa Press la delegada de Primària d'UGT a Mútua de Terrassa, Dolors Cervelló.

   De fet, l'expedient presentat per Mútua de Terrassa a la Conselleria d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, que ha de donar-ne el vistiplau, afecta 146 treballadors que, segons els termes del redactat actual, haurien de deixar de treballar durant un any, mentre que 700 haurien de reduir la jornada laboral, com a màxim un 12,5%.

   Tot i això, la Corporació de Salut del Maresme i La Selva, que gestiona l'Hospital de Calella i Blanes entre d'altres centres, ha presentat l'ERO més gran en volum actualment en negociació, tenint en compte que afectaria 952 treballadors.

   D'aquest gairebé miler de treballadors, metges, infermeres, auxiliars, administratius i d'altres, 857 podrien reduir fins a un 19% de la seva jornada, i 95 haurien de deixar de treballar fins a final d'any, com també 95 més haurien de fer-ho durant tot el 2012.

   En negociació també es troba l'ERO de 40 treballadors --sobre 800-- del Consorci Sanitari de l'Anoia, que gestiona l'Hospital d'Igualada, el de 77 treballadors presentat pel Centre Mèdic Delfos de Barcelona, on treballen 400, i el de 70 persones de l'Hospital de Sant Celoni, amb una plantilla de 300.

L'HOSPITAL DOS DE MAIG, EN SUSPENS

   La lluita d'un grup de directius per mantenir l'activitat assistencial de l'Hospital Dos de Maig de Barcelona, amenaçat de tancament per la Conselleria de Salut de la Generalitat, manté en suspens el futur laboral dels 400 treballadors del centre a la Dreta de l'Eixample.

   El grup de directius ha presentat una oferta per comprar el centre mitjançant un crèdit de 25 milions d'euros a l'Institut Català de Finances (ICF), una operació que Salut veu amb "bons ulls".

   El sector de les ambulàncies també està amenaçat per expedients a 241 treballadors del sector concertat, i que ha patit retallades en el servei que oferien 68 vehicles, que han deixat de fer 811 hores de servei i han presentat tres expedients de regulació.

Indignats”, primer llegat

L'assistència a les assemblees dels barris i els pobles s'ha multiplicat des de l'esclat del moviment retallades ·

La unió per afrontar el tancament de serveis sanitaris, símbol de la resistència a Catalunya

.

 

 

El movimentassembleari per afegir-se a protestes i iniciatives s'ha multiplicat des que va aparèixer el 15-M

Les infermeres ja supleixen els metges en l'atenció de casos lleus als CAP

Una mesura que comença a implantar Salut per descongestionar els ambulatoris

El programa està en funcionament a Lleida des de principis del 2011 i busca millorar el nivell resolutiu dels CAP. "Fins ara sempre era necessària la intervenció del metge, però no sempre és així. Si infermeria, i altres professionals de primària, com ara treballadors socials, psicòlegs o llevadores, assumeixen casos no complexos, els metges poden centrar-se en aquells que sí que ho són", resumeix Cristina Farràs, coordinadora de processos d'infermeria de primària a Lleida. Farràs explica que les patologies que més tracten les infermeres són "respiratòries, cardiovasculars, i traumàtiques; una febre, una ferida o un dolor d'oïda", i apunta que aquestes professionals sempre actuen en funció "d'uns protocols". "Així sabem si podem atendre un pacient o l'ha de veure un altre professional", va dir.

Aquesta infermera destaca que un dels CAP on millor funciona el programa és el de Cappont, on tant usuaris com professionals han acollit favorablement el canvi. "Els pacients ho valoren molt perquè se'ls atén més ràpid, i els metges poden centrar-se en els casos complicats i fer realment de metges", apunta una facultativa que treballa a primària. A més, afegeix que el programa permet ampliar la cartera dels CAP i oferir nous serveis com ara fisioteràpia o infiltracions.

Farràs assegura que malgrat ampliar les seues competències, les infermeres han acollit bé aquest model. "Sempre hi ha gent a qui costa més adaptar-s'hi. Però, en general, hem trobat un sistema de gestió que ens funciona", conclou.

 

Mig miler de persones protesten a Blanes per les retallades sanitàries

Uns 60 empleats s'han manifestat a l'entrada de l'Hospital de la Selva

500 persones protesten pels carrers de la localitat costanera de Blanes per les retallades sanitàries que afecten els centres hospitalaris de la Selva i el Maresme. Les propostes que hi ha sobre la taula afectarien les urgències dels ambulatoris i la ginecologia de l’Hospital de la Selva es tancaria i obligaria les dones a desplaçar-se a un altre hospital. Els manifestants, veïns i treballadors dels centres mèdics, asseguren que si s’apliquen les restriccions econòmiques a la sanitat, 100 persones es quedarien sense feina i els altres treballadors veurien reduïda la seva jornada laboral un 19%. Per això denuncien que la qualitat del servei sanitari a la zona es veurà afectada.

Luita contra les retallades sanitàries a Sallent i Navàs

Les regidores de Sanitat dels dos municipis estan “indignades” amb “la manera de fer del Govern”

Les dues regidores, Rosa Argelaguet (dreta) i Raquel Rodríguez, parlen davant l'ambulatori de Navàs,

 Tisorada confirmada. A partir del 19 de setembre, Navàs només tindrà atenció primària al municipi de dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre. Fora d’aquest horari, els pacients navassencs i els de Balsareny, Gaià, l’Ametlla de Merola i Viver i Serrateix s’hauran de desplaçar fins a Sallent, que passarà d’atendre 7.000 usuaris a donar servei a una població de 17.600 persones, que es troben dispersades en una àrea d’uns 500 quilòmetres quadrats, segons informen fonts municipals.

Davant l’anunci de reordenació del servei, les regidores de Sanitat dels dos municipis ja s’han posat a treballar “de manera conjunta” per evitar la retallada a l’ambulatori de Navàs. Tant la navassenca Raquel Rodríguez com la sallentina Rosa Argelaguet es van mostrar ahir “indignades” per “la manera d’actuar” del Govern. Rodríguez va explicar que “han pres una decisió i, després, ens l’han vingut a explicar a posteriori. Ens sentim traïts perquè, a més, ho han fet en ple mes d’agost. Sembla que amb això estiguin intentant que la gent no es manifesti, que ens n’assabentem poc i tard”.

Rodríguez va afirmar que amb la mesura es deixarà “les classes més baixes desprotegides”, ja que la gent que tindrà més problemes per desplaçar-se fins a Sallent serà “la gent gran i la gent jove que no té cotxe ni mitjans”. En aquesta línia, la sallentina Rosa Argelaguet va afegir que “sempre rebem els de l’extraradi, els de Barcelona tenen moltes més opcions, aquestes mesures creen ciutadans de primera i de segona”. Visiblement enfadada, Argelaguet va dir: “m’ofèn que em tractin com una estadística, les persones no som números i amb la salut no s’hi juga”.

Les dues regidores van posar un èmfasi especial en la dispersió del territori: “tenim una població molt envellida, amb moltes masies escampades i amb nuclis de població aïllats” com, per exemple, Castelladral, que es troba a uns 11 quilòmetres del centre de Navàs i a 20 minuts en cotxe. És a dir, que si la retallada es du a terme, els habitants de Castelladral hauran de fer 10 quilòmetres i 10 minuts més amb cotxe i, en total, es podria sobrepassar la mitja hora de trajecte que marca la llei.

Des de Salut han dit reiteradament que en cas que la persona no pugui anar a l’ambulatori que li toca, el metge de guàrdia es desplaçarà a casa del malalt, però tenint en compte que a les nits, caps de setmana i festius només hi haurà un facultatiu per a 17.600 persones, Rosa Argelaguet raona que “si el metge marxa per anar a Viver i Serrateix, deixa l’ambulatori de Sallent desprotegit molta estona”. De Serrateix a Sallent hi ha 30 quilòmetres, que es fan en una mica més de mitja hora. Anada i tornada: una hora. “I això comptant que trobi la casa a la primera i no es perdi!”, va dir Argelaguet.

Mobilitzacions d’estiu
Tant el municipi de Navàs com el de Sallent s’han mostrat especi-alment ofesos perquè el moviment s’ha dut a terme en ple mes d’agost, quan la majoria de gent està de vacances. Tot i això, ja han preparat les primeres xerrades per informar-ne la gent i per instar-la a mobilitzar-se. La de Navàs és prevista per al 18 d’agost a 2/4 de 9 del vespre, mentre que la de Sallent es farà a final de mes, perquè “ara el poble és buit”.

De forma compartida amb l'empresa pública GSS, de manera que serà el primer de la província sense una direcció estrictament pública |

Lleida El futur CAP d'Onze de Setembre a Lleida ciutat no estarà gestionat per l'Institut Català de la Salut (ICS) ni dependrà exclusivament d'un organisme públic, a diferència de la resta d'ambulatoris de la província. "La gestió d'aquest CAP es portarà amb fórmules diferents a les vigents fins ara", va manifestar a aquest diari el delegat de Salut, Antoni Mateu, que va afegir que en la gestió "hi hauria de participar l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris juntament amb altres socis que no siguin l'ICS".

De fet, Gestió de Serveis Sanitaris gestiona des del 2001 l'Àrea Bàsica de Salut de Lleida Rural Nord, l'única de Lleida que no depèn de l'ICS. Aquesta àrea bàsica té el seu ambulatori central a l'antiga escola d'Infermeria, al costat de l'Hospital Santa Maria (també gestionat per GSS), i disposa de diversos consultoris locals.

Mateu no va concretar si aquesta participació privada s'oferirà a empreses del sector o hi haurà la possibilitat que els mateixos professionals del CAP constitueixen alguna entitat jurídica per cogestionar el centre. Segons la seua opinió, ara "és millor explorar altres possibilitats que en altres llocs s'ha demostrat que funcionen". Encara que no va posar cap exemple, a la província de Barcelona la Mútua de Terrassa gestiona des de fa anys un CAP d'aquesta ciutat i dos més a Sant Cugat i Olesa de Montserrat.

D'altra banda, Mateu va destacar que aquest ambulatori serà el referent pel que fa a serveis de rehabilitació per a tota la regió sanitària de Lleida, a més de prestar el d'atenció primària. Salut té previst treure a licitació les obres d'aquest CAP abans de finals d'any.

Aquest projecte és un dels pocs de Lleida que se salvarà de la retallada pressupostària de la conselleria, igual que la instal·lació del nou accelerador lineal a l'Hospital Arnau, les obres del qual ja funcionen.

El projecte del CAP d'Onze de Setembre, redactat per l'arquitecte Julio Mejón, preveu que l'àrea de rehabilitació estarà instal·lada a la part de l'edifici que dóna a la façana principal, mentre que l'ambulatori serà a la façana posterior.

A l'àrea de rehabilitació hi haurà un espai per a l'Institut Guttmann, centre de referència en el tractament de lesions medul·lars.

Consultoris a mig gas

En un altre ordre de coses, Mateu va admetre que aquest mes hi ha consultoris locals en què la freqüència de visites del metge és menor del que és habitual a causa de les vacances. No obstant, va indicar que són molt comptats els que s'han quedat sense servei tot el mes, com els de Lladorre i Tavascan. 

11 agost 2011
Les farmàcies preveuen impagaments de la Generalitat per la tardor

Una entitat bancària els hi avança ara els diners per les receptes que Salut paga amb un mes de retard

El Consell General de Col·legis de Farmàcia de Catalunya preveu que la propera tardor hi haurà problemes de pagament de les receptes per part de la conselleria de Salut. Així ho ha afirmat la secretària del Consell, Pilar Gascón, que considera que aquests problemes estaran motivats per les "tensions de tresoreria". No obstant, l'entitat que representa els farmacèutics catalans no planeja fer una acció de protesta com la que han dut a terme avui les farmàcies de Castella-La Manxa, que han tancat les seves portes davant l'impagament de 125 milions d'euros per part del govern autonòmic. L'aturada ha tingut un seguiment massiu. A Catalunya, la Generalitat paga les receptes amb un mes de retard des de fa un any, per la qual cosa el sector va arribar a un acord amb una entitat bancària que avança els diners a les farmàcies, amb els consegüents costos financers. El president del Consell General, Jordi de Dalmases, ja va manifestar aquesta setmana que hi haurà "una tardor calenta" i que un 7% de les farmàcies catalanes es troben en risc de tancament. Cal recordar que la farmàcia del municipi de Talarn, al Pallars Jussà, serà la primera que tancarà portes el proper 1 de setembre.

BARCELONA, 10 Ago.
Un grup de directius de l'Hospital Dos de Maig de Barcelona han presentat una oferta per comprar el centre mitjançant un crèdit de 25 milions d'euros a l'Institut Català de Finances (ICF), segons han confirmat a Europa Press fonts pròximes a la negociació, que depèn ara de l'autorització de l'institut.

   Els directius continuen les converses amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i Creu Roja per salvar l'activitat del centre, que va ser amenaçada fa un mes per la Generalitat quan va anunciar un eventual tancament de l'equipament, propietat de Creu Roja i gestionat pel Consorci Sanitari Integral (CSI), a falta de recursos per comprar l'immoble a l'entitat humanitària.

   Aquesta proposta dels directius, que no ha estat la primera ni l'única posada sobre de la taula, ha pres força i de fer-se efectiva desvincularia l'hospital del CSI, actual gestor del centre de 400 treballadors al qual el CatSalut té contractada l'activitat.

   En declaracions a Europa Press, la portaveu del comitè d'empresa i delegada sindical de Metges de Catalunya (MC), Sandra Marín, ha explicat que al principi es va plantejar una fórmula de cooperativa i també l'entrada d'un grup inversor, tot i que no van quallar.

   En contacte amb el portaveu dels directius del centre, Marín ha assenyalat que la compra inclouria, a més de l'hospital, els equips d'atenció primària vinculats al centre, i fins i tot el pàrquing, ha matisat la delegada de Satse, Maria Rosa González, en declaracions a Europa Press.

   La delegada de Satse ha assenyalat que Creu Roja podria "donar uns terminis més llargs" per vendre l'immoble, que la Generalitat s'havia compromès anteriorment a comprar, però la situació de dèficit de les arques públiques ho ha impedit.

ACTIVITAT PER A DEU ANYS

   La Conselleria de Salut de la Generalitat ha assenyalat que les negociacions continuen i que s'analitza amb bons ulls la viabilitat del projecte plantejat pels directius, que permetria mantenir l'activitat contractada durant deu anys, prorrogables a uns altres deu.

   De fet, els contractes del CatSalut amb els seus proveïdors són d'una dècada, han matisat les mateixes fonts a Europa Press, que asseguren que existeix un compromís verbal per no tancar el centre si la proposta és "viable".

L'Hospital de la Seu haurà d'abonar 1 milió d'euros per no pagar una obra

Sentència a favor de la firma adjudicatària de les reformes, a la qual es va rescindir el contracte

El Sant Hospital de la Seu d'Urgell ha estat condemnat a pagar 1,7 milions d'euros a la unió d'empreses Felca-Riera per impagament i rescissió unilateral de contracte el 2007. L'UTE es va adjudicar un any abans per 2,6 milions d'euros les obres de remodelació del centre sanitari i, a l'abril del 2008, va demandar el Sant Hospital per impagament d'1,2 milions d'euros i per rescissió unilateral del contracte. El jutge ha condemnat el centre (que en el seu dia va argüir discrepàncies amb l'empresa i retards a l'obra) fixant la indemnització, si bé responsables de les dos parts han negociat una rebaixa de l'import en uns 600.000 euros, de manera que la xifra final s'elevarà a 1.023.000 euros. El delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, va assenyalar que les dos parts han fixat unes clàusules per al pagament de la xifra i va afirmar que abans de finalitzar el mes de setembre se n'abonarà la quantitat. Les obres es van adjudicar al març del 2006 i la nova àrea quirúrgica es va estrenar al març del 2008. Mateu també va assenyalar que el consell executiu va acordar el 26 de juliol concedir un avançament de 4,5 milions d'euros al Sant Hospital per tirar el centre endavant, cosa que es portarà a terme a través d'un pla de viabilitat (vegeu el desglossament). El delegat va destacar que l'avançament respon a "un suport de la Generalitat a la viabilitat del centre, a la fundació i al patronat", en els quals es confia per salvar la situació. L'hospital passa per una difícil situació econòmica, en part, motivada per la remodelació portada a terme en els últims anys, que ha suposat una inversió de més de cinc milions d'euros. Usuaris i treballadors han protestat en els últims mesos contra les retallades anunciades per la Generalitat.

D'altra banda, fonts de l'hospital van assenyalar que estudien demanar responsabilitats a persones vinculades a la direcció de les obres que va portar a terme Felca-Riera.

Almenys una seixantena d’ambulatoris es queden sense urgències de nit

Reproduim l’artícle de 3cat24.cat on es mostren en un mapa interactiu els més de 60 centres de Catalunya on s’han tancat les urgències nocturnes a ran de la gran retallada del pressupost de salut del govern. També comenta Punts de Vista La tisorada sanitària de conveniència (i Unió).

Protesta pel tancament d'alguns ambulatoris a Sabadell

Una de les decisions més polèmiques del govern actual de la Generalitat ha estat la retallada del pressupost destinat a Salut. Això implica la reducció horària d’alguns ambulatoris, principalment dels serveis d’urgències nocturns, i el tancament d’altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l’amenaça d’un adéu definitiu. També s’han tancat sales d’operacions i s’han aprovat EROs, a banda de la rebaixa d’un 5% del salari dels professionals. La Conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d’estalviar, uns 50 milions d’euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l’atenció urgent i pròxima. Al 3cat24.cat hem començat a fer un recompte de les afectacions.

Consulta La tisorada sanitària en un mapa més gran

El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. En la primera setmana d’agost, segons les dades que facilita el Departament, dels 194 CAPs que tenen atenció continuada -és a dir, atenen urgències a la nit- 56 han perdut hores d’atenció, 32 s’han canviat per un metge de guàrdia localitzable, que es desplaça al domicili del pacient, i en 22 no hi ha servei i es remet el pacient a un altre centre.

També d’acord amb les dades de Salut, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d’Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total.

En el cas de les ambulàncies, des del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s’ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.

A Barcelona, la Federació d’Associacions de Veïns ha alertat que el servei s’ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d’urgències que l’Hospital Clínic tenia al carrer València.

Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.

Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s’atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.

A Gràcia, tanca el torn de nit de l’Hospital de l’Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s’hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l’Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.

La retallada no distingeix entre els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s’han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l’hivern- per ser atesos.

També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l’Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d’assistència primària de Ripoll i Camprodon.

Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d’urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s’hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l’horari habitual. També s’han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d’Anoia.

A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l’estiu també està tancat l’ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d’agost i, en principi, fins a l’octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D’aquests dotze, a més, tres tanquen tot l’agost.

La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l’accés als serveis.

La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d’ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.

El centre sanitari ha fet un pla de viabilitat per millorar la gestió i la situació econòmica

La Seu d'Urgell Dimarts, 9.8.2011. 15:00 h

 

El Govern de la Generalitat ha aprovat una bestreta de 4,5 milions d'euros pel Sant Hospital de la Seu d'Urgell. Segons fons del Patronat de l'Hospital, aquests diners serviran per "treure l'entitat d'una difícil situació econòmica". 

Imatge de l'entrada del Sant Hospital de la Seu d'Urgell.

---

Paral·lelament, el Sant Hospital de la Seu ha aprovat un pla de viabilitat per tal de poder millorar la gestió de l'entitat sanitària. Aquest pla intentarà adaptar els serveis de l'hospital a la situació econòmica existent. Des del Patronat afirmen que un centre com el de La Seu és molt difícil que sigui viable econòmicament, però el que sí que es pot fer es que sigui menys deficitari i millorar-ne la gestió.

Segons el Patronat, l'hospital ha d'oferir els serveis actuals però d'una manera més eficient. Com a exemple, l'hospital proposa reduir la despesa en medicaments o augmentar la cirurgia major ambulatòria per tal de reduir les hospitalitzacions.

Fonts del Patronat han afirmat que totes aquestes millores s'han de fer sense tocar el personal de l'hospital, que actualment té uns 250 treballadors. En aquest sentit, també afirmen que no es perdran els metges d'especialitat de l'hospital (cardiòleg, uròleg, dermatòleg i pneumòleg), que són metges que visiten a l'hospital cada quinze dies.
Des de l'hospital també es vol millorar la formació dels professionals per tal que alguns dels seguiments de malalties que fan els especialistes les puguin fer metges de l'hospital.

La difícil situació econòmica de l'Hospital ha vingut també motivada per la remodelació de les instal·lacions que s'ha fet durant els últims anys. S'han millorat el servei d'urgències, l'àrea quirúrgica i l'àrea radiològica, i s’ha dut a terme una ampliació dels accessos i el servei d'admissions. Les obres de remodelació de l'hospital han suposat una inversió de 5.055.000 euros. 

Les obres, a més, han suposat per a l'Hospital una condemna de 1.700.000 euros a pagar a la constructora encarregada de les obres i amb qui es va trencar el contracte l'any 2007 per retards en l'entrega i pel que l'hospital va considerar una mala obra. L'empresa constructora va portar la Fundació Sant Hospital als tribunals i aquests li van donar la raó en el litigi. Fons del Patronat han explicat que s'ha arribat a un acord amb la constructora per mitjà del qual l'Hospital haurà de pagar 1.023.000 euros a la constructora.

El Sant Hospital de la Seu dona servei a unes 25.000 persones de tota la comarca. Conta amb 26 llits en una planta i 22 en una segona planta, actualment tancada, dos quiròfans operatius i servei de radiologia amb un TAC.
 

FoCAP: Comparació entre el que CiU es va comprometre a fer i el que està fent realment

  8 agost 2011 

El Forum Català d’Atenció Primària (FoCAP) ha publicat al seu bloc aquesta comparativa entre les promeses electorals de CiU i les actuacions reals, pel que fa a l’Atenció Primària. Creiem d’interés general difondre aquest estudi, on es posa de manifest la gran divergència entre el que es va dir i el que s’està fent.

 

PROGRAMA ELECTORAL ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010 versus PROPOSTES DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PEL QUE FA A l’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT

COMPARACIÓ AMB LES ACCIONS DE GOVERN

Tal com fan mitjans de comunicació de diversos països es pretén analitzar trimestralment l’acompliment o no de les propostes electorals del Govern de la Generalitat respecte a l’Atenció Primària de Salut.

S’han identificat 30 propostes electorals relacionades amb l’Atenció Primària de Salut que s’han extret literalment del programa electoral de CiU.

Les 30 propostes identificades s’han classificat en 4 categories: acomplert, en progrés, estancat i incomplert. Es presenten agrupades en funció de 9 apartats tal com recollia el document Síntesi de les propostes programàtiques dels partits parlamentaris respecte al sistema de salut elaborat prèviament a les eleccions en col·laboració amb altres entitats. L’anàlisi trimestral la realitzen membres del FoCAP i es publica a la seva pàgina web.

El resum de la primera anàlisi als 3 i 7 mesos del nomenament del nou govern es recull en aquesta taula:

COMPARACIÓ AMB LES ACCIONS DE GOVERN. FoCAP

A continuació es presenta el detall de les 30 propostes electorals de CiU

1. Atenció primària com a porta d’entrada. Accessibilitat

1. Atenció primària com a porta d’entrada. Accessibilitat

2. Compra de serveis per AP. Elecció de centre. Temps màxim d’espera

2. Compra de serveis per AP. Elecció de centre. Temps màxim d’espera

3. Organització de l’atenció a les urgències

3. Organització de l’atenció a les urgències

4. Gestió de l’atenció primària. Participació dels professionals

4. Gestió de l’atenció primària. Participació dels professionals

5. Farmàcia i ús racional dels medicaments

5. Farmàcia i ús racional dels medicaments

6. Infermeria

6. Infermeria

7. Noves tecnologies. Desburocratització

7. Noves tecnologies. Desburocratització

8. Coordinació entre nivells assistencials

8. Coordinació entre nivells assistencials

9. Formació, docència i recerca

9. Formació, docència i recerca

Cataluña: impacto del presupuesto de salud 2011. Análisis y propuestas alternativas para mejorar el sistema público de salud

  8 agost 2011 

Hace unos días comentabamos la Presentació de l’informe “Anàlisi del Pressupost de Salut 2011 i propostes alternatives per millorar el sistema públic de salut“. Hoy traemos un artículo de la revista “Sin Permiso” que comenta este informe de Agustí Colom, Santiago Marimón  y Toni Tuà entre otros. Aquí podeis acceder al informe completo original en catalán. También ha comentado este informe Àngels Martínez en Punts de Vista.

8 de juliol, presentació de l’Informe elaborat per iniciativa del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)

El presupuesto de Salud de la Generalitat de Cataluña para  2011 es de 9.188,61 M€ que respecto al presupuesto inicial de 2010 (9.875,81 M€) significa una reducción del 6,96% (687,2 M€), esta es la cifra que presenta el Gobierno.

Pero, a esta cifra hay que sumar los 853,50 M€ de gasto desplazado del 2010, realizado y cuantificado por el Departamento de Salud. Por lo tanto, la reducción efectiva será de 1.540,7 M€,  es decir, una reducción del 15,6%, esto significa un gasto público en salud per cápita de 1.094,86€ nivel inferior en términos nominales al de 2006.

Si analizamos la evolución de las cifras del gasto público en salud per cápita en euros constantes –descontando la evolución de la inflación- tenemos que los 1.094,86€ de 2011 son 965,48€ de 2006 (año base), el gasto per cápita correspondiente al año 2003 en euros constantes es 1.043,92€ por lo tanto nos situamos a niveles de finales del siglo pasado.

Por lo tanto, la realidad de los presupuestos es de un recorte en salud mucho más profundo de lo que se ha querido aparentar.

Los recortes presupuestarios, obviamente, tendrán importantes efectos sobre el modelo sanitario y la salud de los ciudadanos y ciudadanas:

Con respecto al personal, hemos calculado que si en los Centros concertados se aplica una disminución del presupuesto de personal similar en términos  porcentuales (-7,41%) a la del  ICS (Instituto Catalán de la Salud) estaríamos hablando en total de una reducción de unos 356 M€  (126 M€ ICS y 230 M€  XHUP- Red hospitalaria de utilización pública). Esto nos lleva a prever que este recorte tendrá unos efectos de reducción de la ocupación que afectará al equivalente de 7.000 profesionales y trabajadores de sanidad con dedicación a tiempo completo. Los efectos laborales, sociales y económicos son tremendamente relevantes.

El efecto de los recortes sobre la degradación de los servicios públicos de Salud es evidente y actúan por dos vías: la menor actividad realizada y el deterioro de la calidad de la atención. Se cierran plantas en los centros de atención hospitalaria, se reduce la utilización de quirófanos, se retrasan intervenciones no diferibles, se suprimen servicios como los de atención continuada en varios CAPs (centros de atención primaria), se reduce la prestación de los servicios de transporte sanitario (SEM), etc. no se trata pues, de medidas que generan una cierta incomodidad. No, algunas medidas adoptadas ya y otras en fase de adopción tienen sus efectos: reducción de las prestaciones y, por lo tanto, aumento de las listas de espera y el deterioro de la actividad sanitaria afectando en mayor medida a los enfermos crónicos y a la población más vulnerable.

Los recortes no sólo constituyen una involución en el nivel de prestación sino también en las mejoras de eficiencia en el modelo sanitario gestadas en los últimos años -primaria y atención hospitalaria son vasos comunicantes-; la reducción del gasto del 12% en atención primaria colapsará de nuevo los centros de urgencia de los hospitales, por lo que también se produce un retroceso en los niveles de eficiencia de la atención sanitaria. Una medida no adquiere la categoría de eficiente porque simplemente la enunciamos como tal, ni pronunciar la palabra reiteradamente –a modus de “mantra”- otorga su propiedad.

¿Estamos gastando demasiado en salud?

Una forma de evaluar la suficiencia del nivel de gasto es efectuar su comparación con los importes públicos que se dedican a salud en el resto de países adelantados.

Si se mide en términos de gasto respeto el PIB, de acuerdo con los datos de Eurostat, se comprueba que en España en el año 2009 el sector público dedicaba unos recursos a salud equivalentes al 6,7% del PIB, cuantía inferior al gasto público medio en salud de los 27 países europeos que fue del 7,4% del PIB Europeo, diferencia que se acentúa si la comparación se efectúa con países como Francia (8,3%), Bélgica (8%) y Reino Unido (8,5%), por ejemplo. En Cataluña, el gasto público en salud lo hemos cuantificado en el 5,86% del PIB para el año 2009, claramente inferior tanto a la media española –es el 82,46%- como a la europea que es del 79,18%.

Aun así, si el análisis se efectúa en términos de gasto per cápita los resultados para España y Cataluña son todavía más decepcionantes. Con los datos del ejercicio 2008, España con un gasto público per cápita en salud de 1.554€ -de acuerdo con los datos d’*Eurostat- se encontraba en el lugar 21 del ranking de países de la OCDE clasificados por la cuantía de los recursos públicos per cápita destinados al  área de salud, y Cataluña por debajo, el 94,6% de la correspondiente española. El gasto público en salud per cápita española es el 81,8% de la media europea estimada en 1900 euros.

Una posible matización a estos resultados es contrastarlos con los niveles de renta relativos, lo cual vendría a señalar si nuestro nivel de estado de bienestar con respecto a salud se corresponde con nuestro nivel de renta relativo. Pues bien, España presentaba un nivel de renta per cápita el año 2008 del 103% respeto a la media europea (UE-27) muy similar a la de Italia (104%) y de Francia (106%) y, en cambio, como ya se ha visto que la distancia respeto a los recursos públicos que se dedican en estos países a salud son extremadamente significativos: se dedica por persona en términos de paridad de poder adquisitivo un 32% menos que en Francia y un 23% menos que en Italia. El nivel de renta de Cataluña está situado en el 120% de la media europea.

Así que los datos muestran que nuestro nivel de gasto público en salud es inferior al que correspondería respeto a nuestra posición de renta relativa en el marco de los países de la Unión Europea. En otras palabras, tenemos un Estado del Bienestar en el área de salud inferior a nuestro nivel de riqueza relativa respecto a nuestro entorno europeo. ¿Qué debemos  hacer?

Los ingresos tributarios, ésta es la cuestión

No se puede hablar de gasto sin hablar de recursos, es decir de ingresos. Precisamente ésta es la cuestión clave del Estado del Bienestar en España y Cataluña: su clara y grave insuficiencia. Los datos hablan por si solos. Para la media de los países de la Unión Europea, EU-16, el total de ingresos el año 2009 sumaban el 40,2 % del PIB, en España llegaba apenas al 32%, es decir, 8,2 puntos porcentuales inferiores. En la EU-27 se estaba 7,6 puntos porcentuales por debajo. Este es el grave problema de las finanzas públicas estatales y catalanas: la insuficiencia de recursos.

Los menores recursos actuales, obviamente, son resultado de los efectos de la crisis en términos de menor recaudación, influida en gran parte por el hecho que en algunas comunidades autónomas, Cataluña entre ellas, el sistema impositivo se fue configurando excesivamente dependiente de los ingresos generados por las actividades inmobiliarias con lo cual han caído paralelamente con el estallido de la burbuja inmobiliaria y el hundimiento de la actividad en este sector. Esta sería el componente que ha afectado a todas las administraciones europeas, pero aquí tenemos elementos propios: la desfiscalización de las diversas figuras impositivas, la continúa introducción de privilegios que benefician profundamente a las rentas más elevadas hasta el punto que los ricos prácticamente no contribuyen o lo hacen en insuficiente medida al erario público y la permisividad con el elevado fraude fiscal que se ha calculado en niveles de más del 5 por ciento del PIB.

Reducir el gasto público en situación de grave crisis económica es una irresponsabilidad, disminuir el gasto público en salud es una injusticia social, recortar el gasto público en salud mientras se elimina parte del impuesto de sucesiones es inmoral.

La reducción de 150 millones de euros en el impuesto de sucesiones equivale a un tercio del presupuesto del Hospital Clínico de Barcelona, a la mitad del presupuesto del Consorci Mar Parc de Salut, a un 10% superior al presupuesto del Consorcio Sanitario de Terrassa. Los 150 millones dejados de recaudar del impuesto de sucesiones nos  daría para gestionar el presupuesto de dos entidades y media como el Consorcio Sanitario de la comarca del Anoia o construir y equipar dos hospitales o comprar seis edificios a razón de 25M€ cada uno (cómo el 2 de Mayo).

Implantar mejoras de gestión y organización que generan ahorro de gasto

Obviamente, hay recorrido parar implantar mejoras de gestión y organización que generen ahorros de gasto.

Una de las fuentes que permitiría un mayor ahorro se encuentra en el campo de los medicamentos. En Cataluña, en el año 2010, el gasto en medicamentos de dispensación ambulatoria fue de 1.849 M€. Esta cifra supone un 20% del presupuesto del CatSalut. A esta cifra haría falta añadirle el gasto en medicación hospitalaria, que para el ICS supuso 222,25 M€, de forma que se puede suponer que el gasto de medicación hospitalaria con cargo al CatSalut fue entre 350 y 500 M€.

En España y en Cataluña el consumo de medicamentos supone entre un 25 y un 30% del gasto sanitario total, un porcentaje entre 5 y 15 puntos porcentuales más elevado que el de otros países de la UE15.

En los últimos 20 años el coste de los medicamentos para el sistema de salud ha crecido a tasas interanuales siempre más altas que el IPC, pese a las diferentes medidas aplicadas, incluidos los copagos.

Hay propuestas sobre la política de los medicamentos:

• Selección centralizada de los medicamentos más idóneos para el conjunto del sistema de salud, con negociación de sus precios. Introducción de sistemas de precios relacionados con el valor terapéutico de los medicamentos.
• Prohibición total de la promoción comercial a los centros de SNS, públicos y concertados.
• Sistemas de información sobre medicamentos y terapéutica independientes de la industria farmacéutica, propios del sistema de salud.
• Formación continuada organizada desde el mismo sistema de salud. Dejar de acreditar oficialmente los cursos organizados o patrocinados por compañías farmacéuticas.
• Creación de comisiones fármaco-terapéuticas en todas las áreas sanitarias, con la función de garantizar la participación profesional y la gestión clínica en terapéutica, seleccionar las recomendaciones terapéuticas y los medicamentos de elección, garantizar y acordar la continuidad asistencial entre hospitales, atención especializada y atención primaria, concretar la formación continuada, y hacer un seguimiento de las prácticas preventivas y terapéuticas y sus resultados.
• Establecimiento de sistemas de incentivos según indicadores de prescripción de medicamentos y uso de otras tecnologías sanitarias
• Potenciar la implicación de la ciudadanía y en especial de las personas usuarias.

Ha más temas en los que seguir trabajando (el Centro de Análisis y Programas Sanitarios está trabajando en un informe para otoño):

• Reducción, sinergias, fusiones entre proveedores. Optimizando ofertas de terciarismo, de compras, servicios comunes, innovación, etc.
• Potenciar la Primaria con más capacidad para ser más resolutiva y hacer el papel de coordinación de la atención sanitaria obteniendo ganancias de eficiencia
• Implicar a los profesionales y a la ciudadanía con instrumentos de participación real en el sistema.

Pero de todo esto no se habla a la hora de proponer los recortes. Está claro que recortando de forma lineal y generalizada no se aborda ni se atiende a ninguna posible fuente de ineficiencia.

No hemos visto ningún estudio, ningún análisis, ningún informe por parte del Departamento de Salud que guíe los recortes, dónde se hayan detectado las ineficiencias reales existentes, los problemas de desigualdad presentes y que proponga las soluciones adecuadas.

Pero quizás sí que no se trata de esto, quizás no se trata de ahorrar detectando ineficiencias, aprovechando la fuerza de la situación para afrontar la mejora  de las prestaciones. Quizás se trata de otra cuestión, se trata del deterioro de la reputación del sistema público de salud.

¿Y por qué? Porque 9.000 millones de euros en salud son insuficientes para tener un Estado del Bienestar homologable a la media europea, pero paradójicamente son muchos millones para la codicia del capital financiero. Para obtener oportunidades de negocio y para adoptar soluciones dramáticas, primero debemos tener un problema gordo. ¿Lo teníamos? Quizás estamos en la fase en que intentan generar este problema. No lo debemos permitir.

NOTA: [1] Este texto de análisis de los recortes en Salud se basa en gran parte en el documento ”Análisis del presupuesto de Salud 2011 y propuestas alternativas para mejorar el sistema público de salud” elaborado por el Centro de Análisis y Programas Sanitarios (www.caps.cat).

 

Agustí Colom es profesor de la facultad de Economía y Empresa de la UB. Santiago Marimón es economista y miembro del  Centro de Análisis y Programas Sanitarios (www.caps.cat). Toni Tuà es miembro de la Secretaría de Polítiques Socials de la CONC (CCOO de Catalunya) y miembro del Centro de Análisis y Programas Sanitarios

Contra el copago, una vez más

7 agost 2011 

Leemos hoy en El Periódico una entrevista a Boi Ruiz en la que declara que «Tendremos que escoger algún método de copago». Pero bueno es que este señor no tiene bastante con “aconsejarnos” que contratemos un seguro de salud privado, con recortar los presupuestos de salud en casi 1.000 millones de euros, con cerrar centros de asistencia sanitaria a diestro y siniestro, con despedir a los trabajadores eventuales de la sanidad pública y no contratar personal de sustitución por vacaciones, con rebajar los salarios, con exigir más esfuerzo a cambio de … una amenaza de despido. No era esto lo que decía Artur Mas en la reciente campaña electoral de CiU, entonces rechazaba el copago por injusto y prometía elevar el gasto en salud a nivel europeo o al menos mantener el nivel actual, (Tot i que en termes de despesa pública Catalunya encara està per sota de la mitjana dels països del nostre entorn, si les dificultats del moment no permeten incrementar els recursos disponibles, cal mantenir i garantir, en termes reals, els recursos econòmics dedicats al sistema sanitari.) . Frases textuales extraídas del programa electoral de CiU. ¿Dónde se han quedado estos objetivos?

 

• El copago sanitario es una medida perjudicial, regresiva e injusta ya que expulsa de un sistema universal –o pone trabas a su acceso– a las personas de rentas bajas o mínimas.
• El copago es injusto porque penaliza a las personas enfermas (ancianos, enfermos crónicos, discapacitados, ..) y que por serlo suelen estár en una situación económicamente más débil.
• El copago es económicamente irrelevante por el gasto burocrático implícito. Frente a argumentos que justifican el copago como un mecanismo de contención del gasto, la propia OMS suministra abundante evidencia científica en el sentido de que el copago es un instrumento débil y no efectivo para mejorar la eficiencia y contener los costes sanitarios.
• El copago puede reducir el uso de los servicios preventivos, especialmente entre los grupos más vulnerables, lo que a largo plazo conduce a unos mayores costes sanitarios y a un deterioro general del estado de salud de la población.
  

En www.casmadrid.org se puede firmar una Carta contra el copago: NO AL COPAGO.

Y a continuación la entrevista con Boi Ruiz por Angels Gallardo:

Ruiz, en un momento de la entrevista en su despacho del departamento de Salut. FERRAN NADEU

-¿En enero del 2012 acordarán que los ciudadanos coparticipen en el pago de los servicios sanitarios?

-Los ciudadanos ya lo pagan todo. Siempre. El menú de opciones para aplicar algún copago está en Europa: cada país tiene un sistema con el que consigue dinero para sanidad del bolsillo de los ciudadanos.

-¿Usted qué copago defendería?

-Yo defenderé cualquier medida económica que consiga que haya más dinero para la sanidad pública. Habrá de ser un método estatal. Catalunya no tiene capacidad para aplicar un copago en solitario.

-Concrete algún método, por favor.

-Puede ser una tasa por utilización de los servicios, que es una especie de copago general por el uso del sistema. O una tasa fija que se abone al utilizar la tarjeta sanitaria.

-¿Cómo es eso?

-Se cobra una cantidad cada vez que se usa la tarjeta, como la visa. Después está el método holandés: el sistema sanitario de Holanda funciona como una gran comunidad de propietarios y, cada año, lo que se gasta de más se convierte en una especie de derrama que pagan todos los ciudadanos. Se la cargan en la tarjeta y hay que pagar cada año para mantenerla activada. Lo que no se gasta, pasa para el año siguiente.

                       

Les instal·lacions es dotaran d'equipament mèdic, mobiliari clínic i altres materials per als professionals sanitaris

El Servei Català de la Salut (SCS) ha obert el concurs per proveir la reforma i ampliació de l'ala est de l'Hospital de Santa Maria de Lleida. El SCS dotarà les instal·lacions amb equipament mèdic, mobiliari clínic i material divers per un import aproximat de 1’7 M.EUR. 

Els professionals sanitaris van exigir l'11 d'abril a la direcció del centre que els digués si la tisorada afectaria el desenvolupament de la nova ala est de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

---

D’aquests 1.678.000 euros, 908.000 formen part d'aquest concurs obert i la resta d'altres expedients que el SCS té a disposició. D'aquesta manera es tira endavant amb aquest projecte, que alguns professionals sanitaris temien s'aturés a causa de les retallades. L'obertura de les pliques és farà el pròxim 19 de setembre a la seu del SCS a Barcelona. Està previst que la dotació d'aquest equipament es dugui a terme el darrer trimestre del 2011.
 

Vista aérea de la Puerta del Sol llena de tras la llegada de la marcha de indignados desde la Puerta del sol.

 

Los 'indignados' reconquistan Sol

Los manifestantes -varios miles, con presencia heterogénea de niños, mayores, ciclistas...- recorrieron el Paseo del Prado entre cánticos y reivindicaciones. Al contrario que en pasadas ocasiones, los 'indignados' pasaron de largo del Congreso de los Diputados y llegaron a su primer objetivo, el Ministerio del Interior, donde les aguardaban 15 furgones de la Policía Nacional.

Los indignados se han manifestado frente al Ministerio del Interior sin que se produjeran incidentesTras un rato frente a la sede ministerial sin que se produjeran incidentes, regresaron de nuevo por Cibeles y tomaron rumbo Sol a través de la calle Alcalá. Una vez allí los 'indignados' pudieron, este viernes sí, acceder a la plaza, completamente vacía de policías. "Esto sí es una victoria", cantaban los manifestantes que entraban en Sol aplaudidos por las personas que andaban en aquel momento en la plaza.

En un ambiente de celebración, cerca de 4.000 'indignados' de todas las edades se dieron cita, como durante tantos otros días, para demostrar su "inconformismo" por la deriva del sistema democrático así como para "demostrar" que se oponían a la "violencia".

Un grupo de manifestantes colgó una pancarta en la estatua de Carlos III que reza "respeto" y otro instaló de nuevo un minipunto simbólico de información, como el que la Policía les quitó en su momento, lo que no fue un intento de volver a reconstruir el campamento, pues los mismos 'indignados' difundieron a través de Twitter que se tuviera especial cuidado con el mobiliario y "que no se acampe". Los reunidos en Sol improvisaron, además, una asamblea, que acabó sobre la 1 de la mañana del sábado, y en la que no se llegó a un consenso sobre si dejar o no dicho puesto de información.

Fin de semana de asambleas

Además de volver a la plaza, los 'indignados' informaron de que este fin de semana habrá nuevas asambleas. En concreto, el sábado a las 20h. se realizarán asambleas tématicas en cada una de las calles que desembocan en Sol, y el domingo a la misma hora tendrán lugar una asamblea general en la misma plaza.

Marcha contra la violencia

Tan solo 24 horas después de la carga policial frente al Ministerio del Interior (en el paseo de la Castellana), que se saldó con 20 heridos y cuatro detenidos, los manifestantes quisieron mostrar su repulsa por la actuación de los antidistubios. La marcha de este viernes fue convocada por consenso en la pasada del jueves en una asamblea improvisada en la plaza de Jacinto Benavente, después de los incidentes con la Policía.

Denuncia de los hechos

El viernes por la mañana, miembros de la comisión de Legal de la acampada de la Puerta del Sol aseguraron que las Fuerzas de Seguridad "no avisaron" previamente de que iban a cargar frente al Ministerio del Interior, hecho que calificaron de "repentino" y "desproporcionado".

Así lo relataron miembros del movimiento 15-M en una rueda de prensa, en la que también pidieron la dimisión del Ministro de Interior, Antonio Camacho, y de la Delegada del Gobierno en Madrid, María Dolores Carrión, al ser considerados "responsables" de la actuación de los antidisturbios.

Por otra parte, @acampadasol dinfundió un protocolo de actuación ante una posible carga policial. Son recomendaciones para mantener la calma, defenderse entre sí y tratar de conocer el nombre y apellidos de los agentes que pudiesen cargar durante una manifestación..

Libre tránsito por Sol

La facilidad con la que los 'indignados' pudieron acceder a la plaza había sido anticipada también este viernes por Dolores Carrión, quien aseguró que la Policía iba a permitir el libre tránsito por Sol, si bien no toleraría más acampadas u otras ocupaciones del espacio público en dicha plaza.

Jueves, 4 de agosto del 2011

'Indignados' colapsan el Servicio de Urgencias de L'Esperança EP

Un centenar de indignados han intentado colapsar por tercer día consecutivo el servicio de urgencias del Hospital de l’Esperança de Barcelona, acudiendo al centro para ser atendidos más allá de las ocho de la tarde, el nuevo horario de cierre desde el 1 de agosto. Los participantes en la protesta han llegado en manifestación desde plaza de Catalunya, donde se ha celebrado este miércoles una asamblea en solidaridad con los indignados de la plaza de la Puerta del Sol de Madrid.

Durante la marcha, que ha durado una hora y media, el colectivo ha cortado algunas calles y, a lo largo del Passeig de Gràcia, se ha detenido ante entidades bancarias y la Bolsa de Barcelona para señalar a los “culpables” de la crisis.

Una vez en el Hospital de l’Esperança, un grupo se ha dirigido al servicio de urgencias, donde han pedido ser atendidos, mientras que otros participantes han esperado en la puerta y algunos de los que no han podido acceder han presentado escritos de reclamación para dejar constancia de su protesta.

“Llevamos tres días consiguiendo que no cierren hasta pasadas las 21.30 horas”, ha señalado en declaraciones a Europa Press un indignado, llamado Edu, quien también ha defendido la efectividad de esta medida como acción simbólica para quejarse por los recortes en sanidad. Otro de los integrantes del movimiento 15-M, que ha evitado dar su nombre, ha señalado que los trabajadores del centro hospitalario se muestran de acuerdo con la reivindicación, aunque no participan más por “miedo” a represalias.

Una mujer se desmaya a las puertas del hospital al no ser atendida

Una mujer, a la que sus familiares habían llevado al servicio de urgencias para que fuera atendida sin conseguirlo, se ha desmayado a las puertas del hospital. La familia se disponía a llevarla a otro hospital por sus propios medios cuando la mujer se ha desmayado y ha sido atendida por médicos y enfermeras que formaban parte del grupo de indignados.

Tras unos momentos de tensión, la Guardia Urbana ha llamado a una ambulancia. Aunque la gerente del centro sanitario ha bajado para interesarse por lo que estaba pasando, la mujer no ha sido trasladada al interior del hospital hasta pasados diez minutos y ha tenido que ser asistida en la calle en un primer momento. Posteriormente, ha sido trasladada en ambulancia al Hospital de Sant Pau.

Después de este incidente, agentes de la Guardia Urbana se han dirigido a la puerta del servicio de urgencias y se han vivido momentos de tensión con los indignados que querían entrar. Al final, una veintena han entrado por una ventana.

El Consorcio Sanitari de Barcelona (CSB) anunció la semana pasada que las urgencias del Hospital de L’Esperança de Barcelona se mantendrán de 8.00 horas a 20.00 horas, festivos incluidos, tras la presión vecinal para mantener este servicio del barrio de Gràcia, que realiza unas 20.000 visitas al año y que en un principio se iba a cerrar definitivamente.

Este servicio funcionará como un centro de urgencias de atención primaria (CUAP) vinculado al centro de atención primaria de Vallcarca y al de Larrard para atender urgencias leves durante el día. Por la noche los pacientes podrán ser atendidos en la Clínica Plató, el Hospital Dos de Maig y el CUAP Cotxeres de Borbó.

Montserrat López ha interposat una denúncia contra l'Arnau per "negar-se" a operar-la després "de més d'un any esperant i haver ajornat una intervenció en dos ocasions". López explica que l'hospital li va donar cita per sotmetre's a una intervenció de cirurgia reparadora al febrer del 2010, operació que es va anul·lar "a última hora" i assabentant-se'n perquè va trucar al centre. López assenyala que després de l'incident, li van donar una altra hora el 3 de juny del 2010, que també van anul·lar. "Van dir que no hi havia pressupost i que esperés al 2011. Ara em diuen que no m'intervenen i que no ho faran més endavant." L'Arnau va declinar ahir fer declaracions.

El departament “prendrà mesures per protegir els professionals”

Boi Ruiz conseller de Salut assistint a una reunió del Consell Executiu

La paciència sembla que té un límit al Departament de Salut. La cadena d'accions reivindicatives de ciutadans que s'han escampat per tot el país protestant per les conseqüències de la retallada en sanitat en els centres d'assistència primària (CAP) va merèixer ahir una rèplica de la conselleria en forma d'advertiment en el sentit que no es traspassin segons quines línies vermelles.

“El Departament de Salut prendrà les mesures que siguin necessàries per a la protecció dels professionals per garantir així el correcte exercici de les seves tasques”, diu el comunicat que va fer públic ahir la conselleria. En el document es reconeix el dret dels ciutadans “a opinar i manifestar-se lliurement”, però a la vegada s'adverteix que no es poden tolerar protestes que “han suposat un ús inadequat dels equipaments sanitaris i molèsties a usuaris i professionals”.

La nota es va fer pública l'endemà que un centenar d'indignats intentessin col·lapsar les urgències de l'hospital de l'Esperança de Barcelona en protesta pel seu tancament nocturn durant l'agost. De la mateixa manera hi ha hagut protestes als CAP de Badia del Vallès, Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat, Olesa, Blanes i Molins de Rei, amb ocupació de les instal·lacions.

En total, el número de ambulatorios y centros de atención primaria (CAP) que este verano se verán afectados por el cierre o la reducción horaria llega a los 165. El diario adelanta además que muchos de los centros clausurados no volverán a abrir tras la vuelta de las vacaciones en septiembre.

Con la reducción de horario, que afecta a ochenta centros sanitarios, al menos el 15% de la atención primaria sufrirá algún tipo de alteración este verano, bien por cierre total o bien por la disminución del tiempo de consulta. Muchos ciudadanos van a verse obligados a desplazarse hasta 30 kilómetros para poder ser atendidos.
   Salud amenaza con tomar "las medidas que sean necesarias"

Els treballadors de l'hospital de Blanes es mobilitzen

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva presentarà aquesta setmana un ERO temporal que afectarà 800 treballadors

La plantilla convoca concentracions de protesta per a cada dimarts

L'acte de protesta que es va fer ahir al matí davant de l'Hospital Comarcal de la Selva.

De acuerdo con fuentes policiales, que explicaron que los servicios de limpieza estaban comenzando a retirar los residuos y objetos de la zona, la operación se llevó a cabo de forma tranquila.

No hay detenidos ni heridos Sin embargo, algunos acampados se han quejado de que los agentes "pisaron los pies a los que dormían" para despertarlos y que habían requisado muchas de sus pertenencias, entre ellas tiendas de campaña y mochilas.

No ha habido detenidos ni heridos.

Noelia, una portavoz del movimiento, ha lamentado que a pesar de que los acampados se habían dividido en grupos de 19 personas, el máximo autorizado para ejercer el derecho de reunión en vía pública, la Policía no les ha permitido permanecer juntos y les ha seguido hasta la plaza de Carlos V para dispersarlos.

En la Puerta del Sol, punto emblemático de las protestas del movimiento 15-M, pasadas las ocho de la mañana, la Policía mantenía acordonado el centro de la plaza y vigilaba las entradas al kilómetro cero.

Las personas que han sido desalojadas este martes de la mediana del Paseo del Prado, unas 30 personas,  permanecían allí desde el pasado sábado, 23 julio, tras llegar a Madrid con la denominada "Marcha Popular Indignada", que había partido a finales de junio desde Galicia, Murcia, País Vasco, Cataluña, Andalucía, Extremadura y Valencia.

En la Puerta del Sol permanecían también unos 20 miembros  de los acampados desde el pasado 15 de Mayo, con un puesto de información para expresar su indignación contra el sistema político, económico y social.

Los indignados han explicado que tenían previsto reunirse este martes en el edificio madrileño de la Tabacalera para planear próximas medidas de acción.

26.940 kilos de residuos

Operarios de los servicios municipales de limpieza han retirado 26.940 kilogramos de residuos tras los desalojos de los "indignados", según fuentes del Ayuntamiento de Madrid.

Se anima a ir a "pasear a Sol" en protesta por los desalojosDel total de los residuos, 17.900 kilos han sido recogidos en la Puerta del Sol y 9.040 en el Paseo del Prado, han precisado las mismas fuentes.

En los trabajos han participado 74 operativos del Servicio de Limpieza Urgente (Selur) y de los servicios de limpieza viaria y zonas verdes, con veintiocho vehículos, entre camiones, compactadores, un vehículo quitamanchas, baldeadoras y palas.

Agentes de la Policía han desalojado hacia las seis de la mañana a los 58 "indignados" en el Paseo del Prado y una treintena en la Puerta del Sol, han precisado fuentes de la Jefatura Superior de Policía.

El dispositivo de seguridad, integrado por agentes de la Policía Nacional y Municipal, fue el adecuado para la actuación, de acuerdo con los principios de congruencia, oportunidad y proporcionalidad establecidos en la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.

Tras el desalojo, los "indignados" se han dirigido al Centro Social Autogestionado de La Tabacalera, situado en el madrileño barrio de Lavapiés.

El twitter de los indignados, @acampasol, está convocando a ir a las ocho de esta tarde a "pasear a Sol" en protesta por los desalojos.

Els jubilats també s'oposen al tancament d'urgències

El director territorial de Salut, Josep Trias, diu que estudiarà alternatives per poder “equilibrar el territori” i minimitzar les dificultats d'accés d'alguns municipis de la Selva interior

Els jubilats entrant al registre la carta de queixa contra el tancament de les urgències.

LA FRASE

L'hospital de Reus incorpora robots per fer de missatgers

Es tracta d'unes plataformes que efectuen l'entrega i la recollida de material de la cuina, del magatzem general, de la bugaderia i del servei de farmàcia

Les plataformes transporten les comandes en menys de 10 minuts

Dos metres per segon. Aquesta és la velocitat a la qual es desplacen pels passadissos de l'hospital universitari Sant Joan de Reus set vehicles robotitzats que tenen encomanada l'entrega i la recollida de material de quatre àrees logístiques: del magatzem general, de la cuina, de la bugaderia i del servei de farmàcia. Aquest sistema, que és pioner a l'Estat, supleix una tasca tradicional, com és el transport manual dels productes mèdics amb carros: un treball que originava més del 30% de les baixes laborals. Segons va detallar ahir Joan Gené, el director de desenvolupament del projecte del nou equipament –que es va posar en marxa el desembre del 2010–, “un sistema central informatitzat és el que s'encarrega de controlar via Wi-Fi els passos de cadascuna de les plataformes, les quals es mouen amb una precisió mil·limètrica”. Pel que fa a les seves marques de rendiment, entre els set aparells recorren 130 quilòmetres diaris i, també al llarg de la seva jornada laboral, fan 350 viatges, que es convertiran en gairebé 600 quan l'hospital estigui a ple rendiment.

A les set del matí és quan comença tot el rodatge dels robots, que estan actius fins a les nou del vespre. Fernando Herrero, el director d'Oppent España –l'empresa que ha instal·lat el servei–, va afegir ahir que cadascuna de les màquines té una vida útil de quinze anys. També en relació al temps, disposen d'una autonomia de dues a tres hores. Quan detecten que se'ls està acabant la bateria tornen a una estació central a la planta -2 per recarregar-se completament, en menys de 20 minuts. Quan transporten el material fins i tot pugen en ascensor i, quan són al destí, emeten un senyal auditiu per informar els professionals de l'arribada de la comanda.

Creen l'Associació Iberoamericana de Criopreservació, que pretén congelar cossos humans morts com una forma d'enterrament més

Malgrat l'evolució d'aquesta ciència al llarg de 40 anys, encara li queda molt camí

Robert Ettinger, científic, l'última persona congelada fins avui