29 agost 2013

Les llevadores dels CAP passaran consulta sobre el postpart via Skype

Les lleidatanes que acabin de donar a llum podran resoldre els dubtes que tinguin sobre el postpart amb la seua llevadora d'atenció primària a través de Skype ( un programari gratuït que permet comunicacions de text, veu i vídeo a través d'Internet). Aquest innovador programa, que impulsa l'Institut Català de la Salut (ICS), arribarà a la regió sanitària de Lleida (no inclou les comarques del Pirineu) durant l'últim semestre del 2013. "Aquest servei ja s'ha posat en marxa en alguns municipis catalans amb molt bons resultats, i volem que estigui funcionant a Lleida entre l'octubre i el desembre d'aquest any", va explicar ahir Sergi Gòdia, responsable de l'Àrea de Gestió Clínica de la direcció d'Atenció Primària a Lleida.

Seran les mateixes llevadores les que informaran les potencials usuàries del programa sobre la possibilitat de fer el seguiment del postpart a través de Skype. En aquestes consultes telemàtiques, les mares podran resoldre dubtes sobre la lactància, el comportament del nounat o les molèsties físiques després del part. Per poder tindre una consulta virtual, caldrà trucar al CAP i demanar hora indicant que s'opta per una visita virtual en lloc de per una de presencial. "En una primera fase del programa, funcionarem d'aquesta manera. Més endavant, no descartem que les usuàries truquin directament a les seues llevadores a través de Skype, sense haver de demanar hora al seu centre d'atenció primària", va explicar Gòdia.
Pares primerencs

A aquest projecte s'hi sumaran les consultes a través de Skype de pediatria que el centre d'atenció primària de la rambla de Ferran vol posar en marxa també després de l'estiu. "Sera un servei similar al de les llevadores, però que de moment funcionarà només en aquest CAP. Estarà dirigit a pares, especialment als primerencs, que tinguin dubtes que es puguin resoldre sense haver de passar per la consulta", va explicar Gòdia. El responsable de Primària va afegir que els dos projectes busquen que els usuaris no hagin de desplaçar-se als CAP si no és necessari. "Per als pacients és més còmode i ens permet gestionar millor el temps que dediquem a cada consulta."

El CAP de Rambla Ferran ha sigut pioner a Lleida en la implantació de diferents sistemes de comunicació entre professionals i usuaris a través del correu electrònic i xarxes socials com Twitter i Facebook, que utilitza per resoldre dubtes i informar.

La banda de las endoscopias

Ocho hospitales de Cataluña, Aragón y la Comunidad Valenciana sufren una ola de robos

Hospital Santa Caterina de Salt (Girona), uno de los centros que ha sufrido robos de material médico.

Los ladrones se llevan material médico

25 AGO 2013

Una nueva amenaza, además de los recortes, se cierne sobre los hospitales públicos. Al menos cuatro centros sanitarios de Cataluña, dos de la Comunidad Valenciana y otros dos de Aragón han sufrido en los últimos meses importantes robos de material clínico, en casi todos los casos el utilizado para realizar endoscopias. El valor de los equipos sustraídos alcanza varios cientos de miles de euros. Por el momento no ha habido ningún detenido y los Mossos d’Esquadra investigan la relación entre los robos. Los fabricantes de los aparatos, por su parte, dan por seguro que estos son vendidos en el mercado negro internacional.

Todos los asaltos han seguido un patrón similar. Los cacos sabían a lo que iban: junto a los equipos robados había en varios casos otros más caros que los ladrones ignoraron. “Esto nos llamó mucho la atención”, explica un portavoz del Gobierno de Aragón. Todos los equipos que se utilizan para realizar endoscopias —colonoscopios, para explorar el colon; gastroscopios, para el tubo digestivo...— tienen una sonda flexible con fibra óptica que se introduce en el cuerpo y que está conectada a una torre donde se coloca una luz, un procesador y un monitor para observar las imágenes. El precio de los endoscopios oscila entre 24.000 euros y 32.000 euros, según las características. Las torres cuestan hasta 60.000 euros.

Aunque ni la Policía Nacional ni los Mossos d’Esquadra han facilitado datos sobre estos delitos, la comunidad autónoma donde más han trascendido es Cataluña. Tampoco la Generalitat ni los centros afectados han querido informar sobre los robos, amparándose en que las investigaciones están abiertas.

A principios de mes, con apenas seis días de diferencia, los hospitales de Santa Caterina de Salt (Girona) y Arnau de Vilanova (Lleida) sufrieron sendos robos. El material sustraído en el primero —cinco gastroscopios y tres broncoscopios— está valorado en unos 50.000 euros. El robo obligó a suspender cuatro pruebas programadas. El asalto al segundo centro tuvo lugar la madrugada del 12 de agosto, cuando desaparecieron una docena de equipos endoscópicos y otro utilizado para examinar el páncreas, todo ello valorado en 400.000 euros. “Son aparatos caros y, en un momento en el que el presupuesto es muy limitado, no sabemos cómo los repondrán”, advierte Anna Ariño, delegada de CC OO.

Tras el revuelo causado por ambos asaltos, los Mossos d’Esquadra informaron de otro, también en Lleida aunque en el Hospital Santa María. Desapareció un aparato utilizado en oftalmología, valorado en 50.000 euros. EL PAÍS ha sabido ahora de otro robo ocurrido la pasada primavera en el Hospital de Terrasa, donde los ladrones se llevaron un aparato para realizar endoscopias digestivas y cinco colonoscopios, según fuentes sanitarias.

El directivo de una empresa fabricante de los aparatos robados, que pide no ser citado con su nombre, muestra su convencimiento de que los ladrones venden el botín “fuera de España”. “Todos los equipos llevan un número de serie que permitiría encontrarlos si fueran instalados en otro hospital español”, explica. Él opina que las medidas de seguridad no son muy estrictas en muchos hospitales públicos, sobre todo si se tiene en cuenta el elevado coste de muchos de los equipos que utilizan. En uno de los robos, la policía sospecha de dos hombres vestidos de traje y con sendos maletines a los que captaron las cámaras de seguridad cuando salían del centro.

El fin de semana del 11 y 12 de mayo fue el más negro. El sábado, a primera hora de la tarde, una banda se llevó tres sondas de ecógrafos en el Hospital San Jorge de Huesca al irrumpir, tras forzar la cerradura, en una sala reservada para personal autorizado. El asalto quedó grabado en las cámaras de seguridad, cuyas imágenes están en poder de la Policía Nacional. Por ellas se sabe que entre los ladrones no había ningún trabajador del hospital. Un día después los asaltantes golpeaban en el Hospital Clínico de Valencia y el Hospital Provincial de Castellón, de donde se llevaron dos colonoscopios tras forzar la entrada a las salas de pruebas. La Consejería de Sanidad valenciana no ha querido valorar las pérdidas. Pocos días después del suceso de Huesca, los robos volvieron a Aragón. En el Hospital Clínico de Zaragoza desapareció una sonda de colonoscopio. Los robos en Aragón han costado a esta comunidad unos 30.000 euros.

L'Arnau reobre llits a l'augmentar el nombre d'ingressos per Urgències

Denuncien esperes per falta de plantilla i habitacions, cosa que l'hospital nega

Lunes, 5 de agosto del 2013
No debe mejorarse a los profesionales sanitarios, sino la gestión de los hospitales

Me ha llamado poderosamente la atención la noticia de que el conseller de Salud, Boi Ruiz, en su comparecencia ante la comisión parlamentaria que investiga la gestión sanitaria y las relaciones entre el sector público y las empresas, se comprometía antes de acabar el año, en elaborar un "código ético de excelentísimas prácticas", compartido por toda la sanidad pública catalana y con una "transparencia pública, amplia e incomparable". Creo necesario puntualizar que después de ejercer la medicina en hospitales públicos de este país durante casi cuarenta años, la dedicación, profesionalidad y calidad técnica de todos los profesionales sanitarios implicados ha hecho posible que nuestro sistema sanitario consiguiera el reconocimiento de la excelencia, incluso en estos últimos tiempos tan inciertos. Si la sanidad catalana ha sido noticia en los últimos tiempos ha sido debido a la resonancia social de los recortes presupuestarios y a hechos puntuales, algunos de ellos en los tribunales, que tienen que ver más con la gestión económica que con la gestión clínica. Me parece bien ponernos todos de acuerdo en revisar nuestras prácticas a través de un código ético de excelencia, pero quiero dejar constancia de que por lo menos la gestión asistencial de la población no necesitaría ser revisada tanto como la gestión económica.

Les retallades en sanitat arriben al sector de les ambulàncies i provoquen mobilitzacions

Treballadors d'una gran empresa de Barcelona acampen davant la companyia després d'una tisorada salarial del 9,2%

Diumenge, 4 d'agost del 2013

Les retallades en la sanitat pública catalana han originat un nou conflicte. Després de les protestes de metges, farmacèutics i personal sanitari, un grup de treballadors de l'empresa Ambulàncies Domingo han instal·lat aquesta matinada un campament compost per una vintena de tendes de campanya davant la seu de la companyia, situada al carrer de Pere IV de Barcelona. La mobilització s'emmarca en una protesta per la retallada salarial del 9,2% que s'ha aplicat als empleats a partir del mes de juliol i pels desacords en la jornada laboral. El 2010, els treballadors del sector ja van patir una tisorada del 2,5% en els seus salaris.

Treballadors d'Ambulàncies Domingo, acampats davant la seu de l'empresa a Barcelona. RICARD CUGAT

Roger Pou, delegat sindical de CGT, ha explicat que Ambulàncies Domingo, juntament amb una quinzena d'empreses del sector a Catalunya, en què treballen unes 4.800 persones, ha decidit portar a terme aquesta retallada salarial després que el Servei Català de la Salut i el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) hagin reduït les tarifes que paguen a aquestes empreses subcontractades per al transport sanitari en un 6,6% (un 2% el 2011 i un 4,6% aquest any). Segons aquestes empreses, aquestes aportacions suposen el 90% del total dels seus ingressos.

“La patronal ha decidit reduir els sous sense que cap de les empreses del sector registri pèrdues en el seu compte de resultats. És una retallada que es fa perquè preveuen que a partir d'ara guanyaran menys”, ha denunciat el delegat sindical. Treballadors d'Ambulàncies Domingo, que dóna feina a unes 300 persones i que és una de les principals empreses del sector en Barcelona, han explicat que la protesta que han iniciat avui és de caràcter indefinit i que pernoctaran per torns davant la seu de la companyia fins que s'atenguin les seves reivindicacions.

Incendi d'ambulàncies

El conflicte en el sector de les ambulàncies catalanes ha esclatat després que el mes de juliol passat fracassessin les negociacions entre la patronal Associació Catalana d'Empresaris d'Ambulàncies (ACEA) i els sindicats majoritaris del sector (CCOO, UGT i Usoc) per intentar evitar la retallada salarial que finalment s'ha aplicat.

Fonts sindicals han informat que la setmana passada treballadors de les empreses afectades van incendiar quatre ambulàncies en diversos punts de Catalunya. Els treballadors d'Ambulàncies Domingo han destacat, però, que la seva protesta és de caràcter pacífic i no té res a veure amb aquests incidents.

A més d'estar en desacord amb la tisorada, els empleats d'aquesta empresa també es queixen que treballen en torns de 12 hores seguides, entre 21 i 22 dies al mes, i l'empresa només els paga el sou corresponent a 10 hores i mitja de feina. Aquest diari es va posar en contacte ahir amb la companyia afectada però els seus responsables van declinar fer declaracions.

02-08-2013

"Si s’ha de retallar en alguna cosa és en corrupció"

Un dels col·lectius que més s'està mobilitzant en protesta per les retallades és el de la sanitat pública. Un sector que també ha patit presumptes casos de corrupció i de malversació de fons públics que estan sent investigats per la justícia. Per analitzar com es veu aquesta situació EL TRIANGLE ha entrevistat al secretari general de Metges de Catalunya, el sindicat majoritari a la sanitat catalana.

El secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch | Foto: Enric Arqués Bassegoda

Amb el dèficit imposat a Catalunya temeu que el Govern de la Generalitat apliqui encara més retallades sanitàries?
Temem que ho apliqui, però pensem que no hauria de fer. La situació de la sanitat catalana es prou complicada com per no afegir-hi cap retallada addicional. Si s’ha de retallar en alguna cosa és en corrupció. L’únic lloc on hi ha marge per les retallades és en l’àmbit de la corrupció i en l’àmbit de la hipertrofia administrativa i en l’estructura feixuga que té la sanitat catalana.

El Govern de CiU està privatitzant la sanitat pública?

No penso que el principal problema sigui que el Govern català vulgui privatitzar, a diferència d’altres comunitats autònomes on governa el Partit Popular i aquesta tendència és claríssima. Aquí només hem tingut la introducció d’una empresa de productes de neteja i vigilància al CAP de l’Escala (Alt Empordà), i això després s’ha reconduït, i no hi ha més antecedents al respecte. El que sí passa és que l’estructura actual és molt feixuga. El Tribunal de Comptes va fer un estudi el 24 de març de 2011, que era un informe de fiscalització, que exposava que el 56,3% de la despesa consolidada dels pressupostos de la Generalitat es gestionava mitjançant 61 empreses públiques. Això és kafkià. En el món de la sanitat hi ha 7 empreses públiques i totes elles fan el mateix que l’Institut Català de la Salut (ICS). Entenem que hi hauria d’haver una única empresa pública i no aquest grapat d’empreses que fa el mateix en diversos llocs. Tot això hauria de simplificar-se.

Aquesta magnitud d’empreses públiques serveix per col·locar a persones 'amigues' del Govern de torn?

Això respon a dues coses. Una es deu a això, certament, perquè el món de la sanitat, tenint en compte que és la partida mes gran de la Generalitat, és un bon lloc per col·locar gent des del món de la gestió, però també perquè s’ha creat des de la Generalitat aquestes 61 empreses públiques. S’han creat més de 1.100 empreses de caire municipal per defugir dels controls del que és el dret administratiu, que és un dret molt controlat i vigilat, i fer anar cèntims públics pel dret mercantil i pel dret civil. Això ha relaxat molt el tema dels controls i ens ha portat a les conseqüències que tots coneixem.

La comissió d’investigació sobre l’àmbit sanitari ha servit per alguna cosa?

Nosaltres no teníem massa esperança de que s’aclarís gran cosa. Per la pròpia història del Parlament les comissions d’investigació no han aclarit mai gran cosa. L’esperança la tenim dipositada en els tribunals, però això és un tema molt lent. La dificultat que tenim és que és un tema extraordinàriament lent i haurem d’esperar.

Noms com els de Josep Prat, Ramon Bagó i Carles Munté, entre d’altres, són perjudicials per a la sanitat i pel col·lectiu sanitari?

Nosaltres no ens volem manifestar fins que no hi hagi una sentència ferma al respecte pel que fa a noms concrets. Ara bé, sí que volem denunciar que hi ha una estructura molt complexa feta durant el darrer quart de segle que possibilita que hi hagi aquestes histories. A la comissió d’investigació de l’àmbit sanitari sí que ha sortit una cosa positiva, que si s’acaba materialitzant serà un avenç, com és el compromís de fer públic els sous dels càrrecs i assessors d’empreses públiques i consorcis. Si això és cert, que costa una mica de creure que ho sigui, serà un gran avenç. Com ho serà que s’instauri un reglament de comportament ètic de contractacions d’alts càrrecs, tal com s’ha compromès el conseller Boi Ruiz, per evitar que surtin de l’Administració pública per entrar a l’empresa privada sense un temps prudencial per evitar una incompatibilitat.

Com definiries la situació de l’Hospital Sant Pau, que té dèficit a la fundació de la gestió i grans beneficis a la Fundació del Patrimoni.

Aquesta situació neix del mateix, de la voluntat d’intentar salvaguardar el patrimoni que té Sant Pau, que són aportacions que ha fet la gent en agraïment a l’assistència que ha rebut. A base d’anys ha arribat a acumular un patrimoni extraordinari, i la manera de salvaguardar-lo de possibles deutes que tingui contret l’Hospital de Sant Pau és diferenciant l’entitat de gestió -que és la que té els deutes i assumeix la responsabilitat de fer front a les despeses-, mentre la patrimonial només gestiona el propi patrimoni. Potser en els seus inicis la intenció era bona, però en el context actual fa que hagi d’estar molt vigilat tot això. Són situacions que l’informe de fiscalització del Tribunal de Comptes del 2011 ja ho criticava. Això es va intentar corregir amb el decret llei del 2010 del conseller Antoni Castells, però que no es va arribar a aplicar mai. Entenem que s’ha de corregir ja. No es poden fer noves retallades sense abordar el malbaratament que representa aquesta superestructura tan hipertrofiada i que consumeix tants recursos que haurien d’anar a parar a l’assistència sanitària.