L’Aliança planea reducir la mitad de las pagas extras de sus trabajadores La propuesta de un nuevo convenio para los trabajadores de la Clínica de Ponent pone en jaque, según el Comité de Empresa, los derechos de los trabajadores. Una de las medidas que más oposición está creando entre los empleados es la posible reducción a la mitad de cada una de las pagas extras que reciben. 23/04/2013 Esta medida está incluida en el preacuerdo que el pasado viernes fue sometido a votación en el centro. Los trabajadores aseguraron la semana pasada sentirse presionados para la votación ya que el equipo directivo les aseguró que si no se aprobaba el nuevo convenio, una treintena de personas serían despedidas por ser insostenible el actual sistema de gestión. Otra de las medidas que contempla el convenio es la eliminación del Ticket Restaurant. Sólo podrían beneficiarse de él, los trabajadores que por cuestiones organizativas deban doblar turnos en una misma jornada. También el Plus de Asistencia/Puntualidad quedaría eliminado de las retribuciones de los trabajadores para este 2013. Por lo que respecta a la jornada de trabajo en cómputo anual, ésta será la prevista en el Convenio Colectivo de Privadas a excepción de los trabajadores que anualmente presten servicios en turno nocturno los cuales mantendrían la jornada anual de 1.654 horas. Por contra, los que tengan el turno de día pasarán a tener un cómputo anual de 1.734. Ahora los empleados esperan las acciones de la empresa y temen por su estabilidad laboral. L’Aliança, paralelamente, diseña el inicio de las obras de la fachada y de dos plantas. L'Aliança vuelve a la rentabilidad tras vender la red de hospitales 20/4/2013 La mutua L'Aliança, en proceso de fusión con la valenciana Divina Pastora, cerró el ejercicio del 2012 con un beneficio ordinario de 2,7 millones de euros, frente a las pérdidas de 20 millones del 2011. La mutua que dirige Roger Guasch recoge los primeros frutos del plan de reestructuración, que ha incluido la venta a Capio de las actividades más deficitarias del grupo (el hospital Sagrat Cor de Barcelona y la Clínica de Sabadell)   19/04/2013 Conflicto en clínica de Ponent y denuncia sindical ante Trabajo por el convenio  El comité de empresa de la clínica de Ponent (antigua clínica L’Aliança) presentó ayer ante la Inspección de Trabajo una denuncia contra los directivos del centro por vulnerar “el derecho a la negociación colectiva  "recogido por la contitución "violacion de la libertad sindical e incumplimiento por parte de la empresa del deber de negociar de buena fe  . La denuncia señala que después de que la asmblea de trabajadores rechazara el 14 de febrero el preacuerdo del nuevo convenio , los directivos ha intimidado  tanto a los trabajadores como a los representantes sindicales. En alguna reuniones mantenidas con el personal digeron que si no se aceptaban pas propuestas de la empresa se despedirian a 30 trabajadores . La empresa ha convocado unilateralmente a los trabajadores a una nueva votacion lo que es ilegal. 18/04/2013 200 sanitaris protesten davant de l'ICS contra unes retallades "inassumibles" i l'augment de jornada Els delegats sindicals alerten de l'empitjorament de la qualitat de l'assistència mèdica i han entregat a la direcció un manifest que exigeix la retirada de l'augment de la jornada laboral setmanal fins a 37,5 hores Uns 200 professionals sanitaris s'han concentrat dijous davant de l'Institut Català de la Salut (ICS), al carrer Balmes de Barcelona, per mostrar el seu rebuig a l'augment de la jornada laboral decretat unilateralment per la institució i les retallades "inassumibles" del 10% que preveu la Generalitat. En concret, els representants sindicals han entregat a la direcció de l'ICS un manifest que exigeix la retirada de la instrucció unilateral fixada el març passat i que augmenta fins a 37,5 hores la jornada laboral setmanal. Després d'un mes de converses entre direcció i sindicats, les negociacions no van arribar a bon port i l'ICS va decidir augmentar les hores que els empleats treballen. Els professionals mèdics s'han manifestat amb pancartes contra les retallades i cartells de les lluites a diferents centres, com el de Can Ruti [a la imatge] i, pels volts de dos quarts de dotze del migdia, han tallat uns minuts la Gran Via, a la cruïlla amb el carrer Balmes. Posteriorment han llegit el manifest, en el que es detalla que l'augment de jornada "se suma a un munt de mesures restrictives dels drets dels treballadors de l'ICS i de reduccions de permisos que permetien la conciliació de la vida laboral i familiar" i han alertat també que l'augment de jornada suposarà de manera innegable una "reducció substancial de les contractacions, és a dir, una reducció de la plantilla, i més personal a les llistes de l'atur". Els sanitaris també protesten per les més que probables retallades que patiran, xifrades en el 10% segons la delegada del sindicat Metges de Catalunya (MC), Anna Roca, que es basa en les dades que manega la Generalitat. Roca ha recordat que aquesta nova tisorada "s'haurà de sumar als ajustos ja aplicats al sistema" i que va en detriment de la qualitat assistencial. Des dels sindicats s'ha assegurat que aquestes noves retallades són ''inassumibles i al límit de la disminució de prestacions'' i critiquen que de moment, només hagin afectat als treballadors assistencials amb un augment de càrrega de treball i per tant, de la qualitat del servei. Miércoles 17 de Abril de 2013

La Marea Blanca lanza una campaña de ataque a Capio para destapar sus negocios con la Comunidad de Madrid

La Marea Blanca ha iniciado en Twitter una ofensiva contra Capio en su lucha contra la privatización de hospitales anunciada por la Comunidad de Madrid, sobre todo porque la empresa suena como una de las favoritas en este proceso. Sanitarios y pacientes se han lanzado a criticar a la compañía que ya gestiona cuatro hospitales públicos en la región bajo el hashtag #AlCaPPione, recordando, entre otras cosas, que la empresa logra el 60% de sus ingresos gracias a sus acuerdos con el Gobierno autonómico del PP. El gigante de la sanidad público-privada ya había sido el centro de las críticas de la Marea Blanca en alguna ocasión, pero el ‘asedio’ de hoy ha superado cualquier ‘ofensiva’ previa contra Capio. El hashtag que ha lanzado el colectivo que defiende la Sanidad pública al mediodía se ha convertido rápidamente en trendin topic, y en él tanto los profesionales como los usuarios han recordado una y otra vez los negocios de la empresa con la Comunidad de Madrid, su estructura empresarial, y alguna de las denuncias lanzadas por diversos colectivos respecto a su forma de atender a los pacientes. Todo ello, remitiendo a las noticias que se han publicado sobre Capio en los medios desde que Ignacio González anunciase las privatizaciones. De esta forma, desde la Plataforma Asamblearia de Trabajadores y Usuarios (PATU-Salud) aseguraban que “si tienes una enfermedad rentable #AlCaPPione se frota las manos; si no, mejor paga un buen seguro de decesos, te saldrá más rentable”. Todo ello porque, según indicó Médicos del Mundo a principios de marzo, la Fundación Jiménez Díaz, controlada por Capio, ha facturado la atención en urgencias a pacientes crónicos a los que el propio centro daba seguimiento desde 2007. Es más, algunos incluso indican que “si enfermas por encima de tus posibilidades #AlCaPPione te atiende en función del saldo en tu visa”. Asimismo, en los comentarios de los internautas también se pueden ver numerosas referencias a las informaciones publicadas en medios como infoLibre en este último mes, que aseguran que un 60% de los ingresos de Capio dependen de sus acuerdos con la Comunidad de Madrid, que infringe la ley para ocultar cuánto ganan sus directivos o que los dueños de la empresa se ocultan en las islas Caimán. No obstante, no todas las críticas son para Capio. El PP de Madrid también se lleva su parte, ya que los usuarios de Twitter acusan al partido de hacer numerosos ‘regalos’ al gigante sanitario. Algunos comentarios se dirigen contra la jefa del partido y expresidenta del Gobierno regional, Esperanza Aguirre, a quien acusan de haber pactado “construir y equipar hospitales a base de dinero publico con la Mafia de #AlCaPPione para ahora vendérselos”. Aunque también hay quien se mete con su sucesor en la Comunidad de Madrid, Ignacio González, del que recuerdan que paga a Capio desde este mes de enero 900.000 euros al mes por el mantenimiento del Hospital de Collado Villalba, que permanece cerrado. En lo que sí coinciden los internautas es en afirmar que Capio será una de las encargadas de llevar a cabo el “expolio sanitario” ideado por el Ejecutivo autonómico y que la empresa, al igual que la Comunidad, “quiere acabar con la Sanidad publica de calidad”.

16/04/2013 

Concentracions sanitàries avui i dimecres

Possible cessament del President de l'ICS

Fonts de la Conselleria de Salut donen per molt probable que avui anirà al consell executiu de la Generalitat el cessament com president de l’Institut Català de la Salut (ICS) del doctor Joan Viñas.
Fa pocs dies, el doctor Viñas va ser designat president de la Real Acadèmia de Medicina. Del maig del 203 al maig del 2011 va ser rector de la Universitat de Lleida, de la que és catedràtic i fou degà de Medicina. El doctor Viñas podia haver fet compatible el càrrec acadèmic amb la presidència de l’ICS. Ho són tant jurídicament com fàcticament, però la Generalitat ha preferit el cessament.
Tractat diferent que Prat
Això té una certa ironia, atès que el seu predecessor, Josep Prat, avui imputat per sis delictes, va ser designat per Artur Mas malgrat que, aquest si, estava afectar per incompatibilitats manifestes, segons una de les moltes accions legals que ara afecten a Prat. Les personalitats i trajectòries de Prat i de Viñas no tenen res en comú.
El doctor Viñas és un professional molt respectat. Cristià progressista, ha dut a terme, junt amb la seva esposa, infermera, moltes accions realment humanitàries (no pas d’aquelles de cobrar subvencions i fer-se una foto) en el Tercer Món.
Contra les retallades
Va ser designat president de l’ICS després del cessament de Prat, en el que podia haver estat una obertura. Aquesta no s’ha produït, mentre que Viñas sempre ha mantingut posicions contràries a les brutals retallades de Mas i de Boi Ruiz.
Ruiz ha intentat trobar uns substitut de Viñas que tornés a poder ser-li útil per a millorar la deteriorada imatge sanitària de la Generalitat. Però no l’ha trobat. Tots els contactats ho refusaren. Per tant, segons fonts de la conselleria, Viñas serà objecte d’una “substitució interna”, és a dir per algú ja de l’ICS, o d’algun altre ens de la conselleria. Anit no se sabia qui podia ser.
Una conselleria ensorrada
Les fonts van destacar que “la conselleria està ensorrada. No sabem com reaccionarà l’opinió quan es facin públiques les retallades, que formen part d’un pressupost de la Generalitat continuadament endarrerit i encara secret”.
Ahir no hi havia cap indici de que la Generalitat pugui pagar aviat a la concertada, que ocupa directament a prop de 60.000 persones. El mateix succeeix respecte els farmacèutics. No saben dates ni quan aquestes poden ser fetes púbiques per la Generalitat.
Convocatòria de concentracions
Avui la plataforma unitària de sindicats presents a l’ICS pensa dur a terme accions en els centres hospitalaris de la sanitat pública pura. Per demà dimecres està prevista una concentració al migdia davant la seu de l’ICS a Balmes- Gran Via de Barcelona. Té un molt ampli recolzament sindical.
No hi ha cap dubte de que la destrossa de la sanitat pública està en el centre de les opcions polítiques a les quals s’ha d’enfrontar d’urgència la Generalitat.
De moment, practica una política suïcida consistent en no voler fer públic l’abast de les retallades, tant de l’ICS com de la concertada. Tanmateix, hi ha la convicció de que seran d’una gravetat que pot esdevenir mortal per l’anomenat model sanitari català. Aquest diari digital hi ha dedicat molts articles i revelat diverses primícies. Es pot consulta la secció debat sanitari.

11 Abril 2013

 

Els hospitals concertats augmenten l'oferta privada per compensar les retallades

Els hospitals concertats augmenten l'oferta privada per generar ingressos i compensar les retallades de la sanitat pública, que han deixat llits i quiròfans buits.
Per exemple, l'Hospital de Sant Joan de Déu ha fet un vídeo promocional en rus. Aquesta és una de les estratègies que han engegat per atreure pacients privats que paguin l'atenció mèdica que reben, i així compensar la baixada d'ingressos públics dels últims anys. Diuen que és la manera que han trobat de fer sostenible el centre.
És legal que els hospitals concertats facin activitat pública i privada, però fins ara n'hi havia pocs que ho fessin. Tenen llits lliures i quiròfans tancats a la tarda perquè el departament no contracta més activitat. El que volen fer, i alguns ja ho estan fent, és treure'n rendiment i fins i tot que els mateixos metges que treballen per a la pública ho facin, fora d'hores, com a metges privats al mateix centre i als mateixos espais.
Josep Maria Padrosa, director del Servei Català de la Salut, ha dit que aquest fet no preocupa l'Administració i que el que els ha de preocupar és que "aquests centres compleixin el contracte per donar resposta a les necessitats del ciutadà". Segons Padrosa, el departament no entra en si tenen la capacitat o la possibilitat d'establir i atendre assegurances privades.
L'Hospital Clínic, per exemple, té una part privada, Barnaclínic. En aquesta planta ofereixen gairebé els mateixos serveis que a la pública: venen l'excel·lència mèdica dels professionals del Clínic, però amb la rapidesa i les comoditats que es poden tenir si s'hi va pagant.
La incertesa és com es fa aquesta convivència. El metge de la pública mai no pot derivar o recomanar la privada. I el pacient que hi vulgui anar pagant ho ha de fer pagant el 100% del cost del que es faci i mai aprofitant recursos públics.
Les llistes d'espera estan en el punt de mira: és imprescindible que segueixin criteris de necessitat mèdica.
Manel Jovells, president de la Patronal d'Hospitals Concertats assegura que aquest volum de facturació no ha de perjudicar sinó que ha de millorar la gestió de les llistes d'espera. "Aquella persona que està fent una llista d'espera en l'àmbit públic pot sortir-ne i, per tant, alleugera aquella llista. La gent que està a aquella llista es pot operar abans pel sistema públic, i aquella altra persona utilitza una altra manera de pagament perquè li resolguin el seu problema de salut."
Per la seva banda, Lluís Monset, director general de la Patronal d'Hospitals Privats, ha explicat que "nosaltres hem denunciat de fa molt temps que això, per al sector privat és una competència deslleial que pot donar peu que hi hagi preus per sota de cost, o no, però de qualsevol manera s'aprofiten d'estructures públiques."
En principi, totes les entitats que ho fan no tenen ànim de lucre i, per tant, tots els beneficis haurien de revertir al mateix centre.
TV3 s'ha posat en contacte amb més de 10 hospitals i no han volgut explicar-nos com ho gestionen. I aquí hi ha la clau, perquè només depèn de com es faci perquè serveixi per sostenir econòmicament l'hospital o perquè l'activitat privada passi al davant a la pública.

Capio afirma no estar interesada en la gestión sanitaria de más hospitales madrileños

Manifestación frente al hospital de Collado Villalba, sin inaugurar todavía.li

L’aliança prevé vender su clínica de Lleida

Primero la potenciará, con una inversión de 1,3 millones y reestructurando servicios, antes de cederla a un operador especializado en gestión hospitalaria

SIN FECHA PARA LA NUEVA No renuncia a la futura clínica, pero admite que hay que reconsiderar el proyecto y buscar socios

 La mutua L’Aliança tiene previsto vender su hospital de Lleida, la Clínica de Ponent, a un operador especializado dentro de su estrategia de segregar el negocio asegurador del asistencial, explicó ayer en Lleida el director general del grupo, Roger Guasch. No obstante, a corto plazo, el plan de la compañía pasa por potenciar primero las actuales instalaciones para dar mejor servicio y captar más clientes. Para ello, abordará una inversión de 1,3 millones de euros, destinada a rehabilitar la fachada del edificio, reformar su tercera planta, así como los espacios comunes, incluyendo los ascensores, y la zona de Urgencias. Guasch indicó que también han encargado un plan de viabilidad de la clínica a su actual gerente que incluirá una reestructuración de servicios y la dotación de nuevos. De este plan dependerá la evolución de la plantilla, aunque Guasch indicó que la voluntad es la de mantener los puestos de trabajo y que por este motivo se desechó un acuerdo con la Clínica Montserrat recientemente.

El director general de L’Aliança, Roger Guasch, el alcalde, Àngel Ros, y la teniente de alcalde Marta Camps sellaron  el nuevo convenio.