29/06/2012 El gestor de la Sanidad pública catalana dimite por presunta malversación El presidente del Instituto Catalán de la Salud, Josep Prat, deja su cargo tras ser denunciado para esclarecer el destino de al menos 600.000 euros de dinero público. El presidente del Instituto Catalán de la Salud (ICS), Josep Prat, ha dimitido de su cargo semanas después de estar en el centro de la polémica por sus vinculaciones con casos de supuesta corrupción en la sanidad pública. El ICS es la mayor empresa pública de Catalunya, con 41.000 trabajadores, gestiona ocho grandes hospitales públicos y cuenta con un presupuesto que en 2012 asciende a 2.727 millones de euros. Prat, que aparece en diversas denuncias de malversación de fondos públicos cuando dirigía el holding sanitario Innova de la localidad de Reus (Tarragona), ha solicitado al conseller de Salud, Boi Ruiz, ser relevado de sus funciones como presidente del consejo de administración del ICS para poder dedicar sus esfuerzos a atender asuntos que le afectan y que son ajenos al instituto público, ha informado el Departamento de Salud en un comunicado. Salud señala en su comunicado que el Consell Executiu procederá "próximamente" al nombramiento de su substituto, en un momento en el que el ICS está embarcado en una operación de fragmentación en 22 filiales que se iniciará en Lleida y Girona, y que está previsto que se prolongue durante cinco años, según informa Europa Press. Prat presentó en enero de este año su dimisión como consejero delegado del Grupo Sanitario USP Hospitales y como director general grupo Innova. Ambas dimisiones se hicieron públicas tras la denuncia presentada por la CUP ante la Fiscalía de la Audiencia Nacional por presunta "prevaricación continuada" en sus múltiples cargos en empresas públicas y privadas, y Prat la justificó por su intención de centrarse en el ICS, defendiendo la compatibilidad "legal, legítima y no excepcional" de sus cargos. El grupo Innova fue creado por el Ayuntamiento de Reus en 2002 y está formado por 22 empresas y entidades, entre las que destaca una fuerte presencia del sector sanitario. El Govern lo defendía El conseller de salud catalán, Boi Ruiz, ha salido varias veces para defender a Prat y negar las acusaciones contra él. La primera de ellas el mismo día que éste dimitió de Innova, cuando afirmó que el ya expresidente del ICS no incurría en ningún tipo de incompatibilidad, según informa Europa Press. Boi Ruiz reconoció un fallo de "estética" en la acumulación de cargos de Prat Un mes más tarde, Ruiz reconoció un fallo de "estética" en la acumulación de cargos, pero señaló entonces que el problema había sido no explicar bien esta circunstancia, en una intervención en el Parlament en la que añadió que la falta estética solo podía ser entendida por alguien que no conociera cómo funciona el sector sanitario o al mismo Prat. El portavoz del Govern, Francesc Homs, también ha salido en defensa de Prat en otras ocasiones, asegurado que en su nombramiento como presidente del ICS se ha cumplido "escrupulosamente" la ley. El caso del holding Innova ha sido elevado por la CUP hasta la Oficina Antifraude de la Unión Europea (Olaf), para esclarecer el destino de al menos 600.000 euros del Fondo Europeo de Desarrollo Regional (Feder) invertidos en esta localidad. También en enero, la Oficina Antifraude de Catalunya abrió una investigación sobre la duplicidad de cargos en la sanidad catalana y sobre el régimen de incompatibilidades en el ejercicio de responsabilidades públicas ejercidas por Prat y por el expresidente del Consorcio Hospitalario de Catalunya (CHC) Ramon Bagó. Recientemente, ha trascendido la voluntad del Parlament de crear una comisión para investigar la sanidad catalana, una iniciativa del PSC que cuenta con el apoyo del PP, ICV-EUiA, ERC, C'S y SI y que previsiblemente solicitará la comparecencia de Prat. Una farmàcia dispensant medicaments. El copagament farmacèutic de pensionistes s'ajorna a Catalunya fins a l'octubre Fins que s'actualitzi el sistema els usuaris abonaran l'increment farmacèutic a un mes vençut Els pensionistes catalans que han d'abonar el 10% de l'import dels fàrmacs diferiran el pagament fins a l'octubre, quan el sistema informàtic ja garanteixi quin és el límit que els correspon abonar.      El TSJC dóna la raó a la Paeria per uns terrenys de L’Aliança      Dijous 28, Juny de 2012 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'Ajuntament de Lleida davant de la Generalitat en un litigi urbanístic sobre canvis d’equipaments arran del projecte de l’Aliança. Així, el tribunal valida la possibilitat de canvi de titularitat dels equipaments públics i privats tal i com sol·licitava l’Ajuntament de Lleida. La Paeria ha rebut la sentència dictada pel TSJC que estima el recurs interposat contra la resolució de Política Territorial del gener de 2009, que negava la possibilitat de tirar endavant el Pla Especial urbanístic de canvi de titularitat pública-privada d’uns terrenys qualificats d’equipaments comunitari. Ara, amb la sentència, s’elimina les apreciacions que feia la Generalitat. La sentència considera que la Generalitat va excedir les seves competències.   No és cert que la sanitat no tingui diners. El que hi ha és un saqueig continu" Els primers dies ja s'han produït els primers casos de persones que no han adquirit els seus medicaments per no haver d'assumir l'euro per recepta 27/06/2012        Moviment en contra de l'euro per recepta "No és cert que la sanitat no tingui diners. El que ha passat al nostre sistema sanitari és un saqueig continu de les seves arques per part dels mateixos que ara ens proposen aquesta suposada solució i un infrafinançament deliberat". Així de contundent s'ha mostrat la CUP davant la progressiva implantació del copagament sanitari a la sanitat catalana. Una de les principals mesures del Departament de Salut per aquest 2012 ha estat l'establiment d'una taxa d'un euro per cada recepta que va entrar en vigor, amb molts problemes, dissabte passat. En aquests primers dies ja s'han produït els primers casos de persones que no han adquirit els seus medicaments per no haver d'assumir l'augment. Cada ciutadà haurà d'abonar un euro per cada medicament que compri amb recepta emesa pel Servei Català de la Salut (CatSalut) fins a un màxim de 61 euros anuals, 36 per aquest 2012. Amb aquesta mesura, el Departament de Salut preveu recaptar uns 50 milions d'euros aquest 2012.  Ja la paguem: Com negar-se a pagar l'euro per recepta? Tanmateix, ja han sorgit els primers ciutadans que s'oposen a aquesta mesura en considerar que els catalans ja paguen el dret universal a la sanitat a través dels seus impostos i no han d'assumir encariments. Un moviment que s'expressa a la xarxa sota l'etiqueta #jalapaguem. Els ciutadans que es vulguin negar a pagar l'euro per recepta es podran endur el medicament igualment. Només hauran d'emplenar un formulari explicant el perquè de la negativa i s'enfrontaran al tràmit administratiu que se segueix davant de qualsevol altre negativa de pagar una taxa. De la mateixa manera, els farmacèutics també disposaran d'un procediment per acreditar perquè no han pogut cobrar la taxa. La CUP recorda que aquesta mesura s'implanta en el mateix moment en què ha denunciat Josep Prat, president de l'ICS, per enriquir-se mitjançant les privatitzacions, i denuncia que "una vegada més els sectors populars d’aquest país ens veurem sotmesos a les dèries neoliberals de CiU i PP". Amb l'objectiu de fer créixer els sistemes privats de salut, diu, CiU i PP, "obcecats en la degradació dels serveis públics i de la sanitat en particular volen implantar el pagament d’un euro per recepta i persona amb l’excusa dels dèficits de finançament del sistema sanitari". "La sanitat ha estat una menjadora" Un dèficit no pas provocat pel sistema en si, segons la CUP, si no perquè la sanitat catalana ha estat, des de fa ja uns quants anys, "una menjadora de la qual han viscut actors diversos de l’establishment afincat a casa nostra". Això, i l’eliminació successiva d’impostos als més rics, "ha estat el que ha fet que ara manquin diners a les arques publiques, no pas un sistema que, fins fa poc, era considerat dels més eficients d’Europa". Per la CUP, l'euro per recepta és una mesura "injusta i regressiva" que suposa "un intolerable atac més a les butxaques d’aquells i aquelles que pitjor ho estem passant en aquests moments". A més, recorda que amb la implantació de la nova mesura "ja hi ha empreses privades que estan aprofitant per fer negoci amb les penúries dels ciutadans i ciutadanes", com ara CatalunyaCaixa. El portaveu de la CUP Xavier Angelergues ha avisat que “la Candidatura d’Unitat Popular seguirà donant la cara per la sanitat pública” i com ja ha fet en casos com el de Josep Prat “denunciant que els responsables de la sanitat pública privatitzen per enriquir-se”. Sanitat proposa retirar una llista de 456 fàrmacs del finançament públic Els pacients els hauran de pagar íntegrament          Sanitat proposa retirar una llista de 456 fàrmacs del finançament públic El ministeri de Sanitat proposa una llista de 456 medicaments susceptibles de ser exclosos del finançament públic i que, segons els seus càlculs, suposaria un estalvi de 440 milions. Aquesta proposta s'aprovarà previsiblement al ple del Consell Interterritorial de Salut d'aquest dimecres. Són fàrmacs d'ús comú per a 18 malalties lleus com ara tos o congestió nasal associada a grip i refredat, així com restrenyiment, migranya, antidiarreics, hemorroïdals, varius, psoriasi o ansietat lleu, entre d'altres. No obstant, el departament que dirigeix Ana Mato recorda que existiran excepcions en cas de patologies concretes greus en què algun dels medicaments a excloure són molt útils. Així mateix, assenyala que la seua exclusió del finançament públic no significa que no es puguin prescriure, encara que va remarcar que els pacients "hauran de satisfer la totalitat del preu". Aquesta mesura se sumarà al copagament sanitari en funció de la renda que s'aplicarà l'1 de juliol perquè "així ho exigeix la norma", va afirmar una portaveu del ministeri a aquest diari, i va destacar que el sistema ha funcionat bé en proves pilot. El conseller de Salut, Boi Ruiz, havia advocat unes hores abans per retardar-lo fins a l'agost a Catalunya al·legant que el sistema no està preparat. Més tard, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va anunciar que compliran la data, tot i que va destacar que busca fórmules per evitar que els pensionistes o les persones amb menys recursos hagin d'avançar diners després d'haver arribat al seu límit legal de copagament, que pot ser de 8 o 18 euros mensuals. "Ho haurem d'aplicar, mal que ens pesi, perquè, a més, és obligat per llei", va admetre. Segons el sistema dissenyat pel ministeri de Sanitat, el ciutadà avança els diners i, en cas que superi el màxim mensual, l'Administració li retornarà la suma superada en el termini de sis mesos. Aquest sistema no agrada a la Generalitat, que entén que el ciutadà no ha de pagar de més, i prepara el sistema informàtic perquè avisi el farmacèutic de quan el ciutadà ha arribat al seu màxim. Andalusia, Euskadi i Astúries també s'oposen al copagament.       Salva Sanidad   26 juny 2012 Las organizaciones sindicales más representativas del sector sanitario (FSS-CCOO, FSP-UGT, CSI-F y SATSE) se unen frente a la reforma sanitaria que el Gobierno aprobó tras el RDL 16/2012 y anuncian una serie de movilizaciones, encabezada por una campaña de recogida de firmas. Bajo el lema ‘Con la Sanidad no se juega’, desde las diferentes webs de todos los sindicatos participantes se podrá firmar, a partir del lunes 25 de junio, para mostrar el rechazo a la política del Gobierno central. Declaraciones de Antonio Cabrera: Los sindicatos no descartan una huelga en Sanidad si continúan los recortes e inician una campaña de recogida de firmas. Cartel Con la Sanidad no se juega “Nos hemos marcado como objetivo conseguir un millón de firmas”, destacó en su intervención en rueda de prensa el secretario general de la Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de CCOO (FSS-CCOO), Antonio Cabrera, quien además anunció que no se descarta una huelga general en el sector “porque es previsible que en octubre, cuando se aprueben los Presupuestos, el Gobierno intensifique su política de recortes, y no lo vamos a permitir”, aseguró. Asimismo, aseguró que esta campaña no solo va en contra de las medidas aprobadas por el Gobierno a través del RD 16/2012, sino que también van en contra de la política de recortes que se vienen aprobando por los distintos Gobiernos de las Comunidades. Las organizaciones sindicales han manifestado su preocupación sobre las graves consecuencias que puede generar en la calidad asistencial y en la atención sanitaria un recorte tan brutal, que de inmediato va a generar desigualdades entre la población, además de emporar las condiciones laborales de todos los profesionales. Por su parte, el presidente del CSI-F, Fernando Molina, denunció que la política de los gobiernos es la responsable de la crisis que está atravesando el país. “Sin embargo no recortan en gastos de protocolo, buscan el dinero en el ciudadano y el empleado público”, enfatizó. En la misma línea se expresó la secretaria general del Sector Salud de la FSP-UGT, Pilar Navarro, quien anunció que el próximo 26 de junio se inicia la campaña de recogida de firmas en los centros de trabajo y el 28 de junio se entregará la queja formal al Defensor del Pueblo. Una campaña de movilizaciones en la que la ciudadanía ocupa un papel protagonista. “Está en sus manos paralizar este ataque tan directo. Hemos elaborado dípticos informativos para repartir entre la población y puedan conocer cuáles son nuestras propuestas de forma clara y contundente y apoyarlas con su firma”, explicó el secretario general de SATSE, Alejandro Laguna. Clica para firmar Firma y sálvala: www.sanidad.ccoo.es www.fspugt.es www.csi-f.es www.satse.es      26/06/2012 Els escàndols a la Sanitat pública esquitxen i divideixen el PSC Marina Geli i l’exalcalde de Reus es mostren contraris a tirar endavant una comissió d’investigació al Parlament, proposada pel mateix PSC per aixecar la manta, perquè l'executiva del partit pot "prendre mal" El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) viu hores baixes. L’executiva del partit ha proposat una comissió d’investigació al Parlament sobre els escàndols de la Sanitat pública (cas Crespo, cas Bagó i sobretot cas Prat, amb la seva dubtosa gestió a Innova, el hòlding sanitari reusenc), demanada per Pere Navarro, primer secretari del PSC, en nom de la “transparència”. El que hauria de ser un moviment de normalitat democràtica, ha generat controvèrsies dins el si del mateix partit, tal com assegura dimarts el diari Ara. I és que Marina Geli [a la imatge], la titular de Sanitat durant el Goven tripartit, i que, per tant, alguna cosa deu saber de que es coïa a la Sanitat pública, s’hi va oposar frontalment durant l’executiva de dilluns. Els arguments de Geli són que, segons com es desenvolupi la comissió, pot girar-se en contra de la gestió del tripartit i el PSC "pot prendre mal". Segurament és que alguna cosa a amagar hi ha, ja que sinó por de prendre mal no n'hi hauria. A canvi, l’exconsellera es va mostrar partidària de demanar una compareixença a petició pròpia per aclarir el que fes falta, tal com va proposar l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. Però Geli no va estar sola en el seu rebuig a la comissió d’investigació parlamentària. L’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i en últim terme màxim responsable d’Innova i implicat, segons la CUP, en el cas de desviament de diners públics, també la va rebutjar, arribant a assegurar que hi ha “mala fe” en alguns companys membres de la direcció.    Metges de tot Espanya es formen en un quiròfan virtual de la UdL Permet recrear situacions clíniques complexes, gràcies a un maniquí interactiu Uns 180 metges de tot Espanya es formaran aquest any al centre de simulació de la Universitat de Lleida Boi Ruiz dóna per fet que Catalunya no aplicarà el copagament diumenge El conseller assegura que el sistema no està preparat i proposa que s'implanti a l'agost El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha donat aquest dimarts per fet que Catalunya no aplicarà diumenge            Col·lapse del sistema informàtic el primer dia feiner de l'euro per recepta Problemes a les farmàcies per dispensar fàrmacs, sobretot al matí "El sistema no funciona." Aquesta va ser la frase més repetida ahir pels farmacèutics Geli i l’ex alcalde de Reus no volen que el PSC reclami investigar la sanitat perquè “pot prendre mal” Imatge d'arxiu de l'ex alcalde de Reus, Lluís miquel Pérez. L’exconsellera Marina Geli i l’exalcade de Reus, Lluís Miquel Pérez, van rebutjar aquest dilluns davant l’executiva del PSC la creació d’una comissió d’investigació sobre la sanitat catalana que va ser demanada pel seu partit, segons avança en la seva edició d’aquest dimarts el diari ‘Ara. “L’exconsellera va dir que, segons com es desenvolupi, pot girar-se en contra de la gestió del tripartit i el PSC ‘pot prendre mal’. En un ambient de tensió -afirma el rotatiu-, la seva intervenció va ser secundada per Pérez, vinculat al cas Innova, que va arribar a dir que hi ha “mala fe” en alguns membres de la direcció. La comissió d’investigació va ser demanada per Pere Navarro en nom de la ‘transparència’”.   El copagament farmacèutic es controlarà a mà Salut no tindrà el sistema informàtic per al cobrament de la taxa fins al setembre 26/06/12 02:00  Una farmàcia de Barcelona dissabte passat, primer dia de l'euro per recepta  El copagament farmacèutic entrarà en vigor a tot l'Estat diumenge, però el conseller de Salut, Boi Ruiz, va admetre ahir que el sistema informàtic per garantir que els ciutadans no excedeixen el topall no estarà llest fins al setembre. Ruiz va explicar que s'està buscant la manera, “encara que sigui manual”, per garantir que cap ciutadà pagui més del que li toca. El govern espanyol, en canvi, no hi veu cap problema i diu que tornarà la quantitat que s'hagi excedit posteriorment. A banda de les discrepàncies per les dificultats tècniques que planteja, el conseller de Salut va assegurar que Catalunya complirà amb la data prevista per al copagament farmacèutic. “La voluntat és complir sense perjudicar la gent”, va concloure. El copagament arriba just després que, dissabte, es comencés a aplicar a Catalunya l'euro per recepta. En el cas de la taxa espanyola per intentar reduir la despesa sanitària, però, la quantitat a pagar depèn de la renda de l'usuari, una informació que cal introduir al sistema informàtic per saber què toca pagar a cadascú. Ruiz creu que els farmacèutics no tindran llest el sistema per controlar-ho fins al setembre i, per tant, alguns usuaris pagaran més del que els tocaria. Més de 150.000 fàrmacs en un cap de setmana Les farmàcies catalanes van dispensar el cap de setmana passat 150.400 receptes, de les quals 131.000 van haver de pagar la taxa de l'euro per medicament. Tot i alguns embolics per falta d'informació dels usuaris, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar ahir que la posada en marxa de la taxa ha estat tranquil·la i que només es té constància de tres casos de persones que es van negar a la pagar-la. Sobre si l'euro per recepta tindrà efecte dissuasiu o no, considera que caldrà esperar a finals d'any per poder-ho valorar. L'any passat es van destruir 3.000 tones de medicaments caducats a Catalunya  Catalunya sancionará el impago del euro por receta con un 20% Los ciudadanos que se declaren insumisos ante la nueva ley serán deudores de la Generalitat. Aun así, algunas asociaciones promueven la desobediencia 23/06/2012   Sólo 127.000 catalanes están exentos del impuesto del euro por receta. La Generalitat de Catalunya impondrá una sanción de un 20 % sobre el importe no satisfecho a través de la tasa de un euro por receta, que entra en funcionamiento en las farmacias catalanas esta medianoche, han informado a Efe fuentes del Departamento de Salud. El ciudadano que no pague la tasa de un euro por receta dispensada en farmacia pasará a ser deudor de la Generalitat y, como sucede con el resto de impuestos impagados, la administración le reclamará la cuantía siguiendo los procedimientos que establece la Ley de Tributos. El usuario que no quiera abonar la tasa recibirá igualmente el medicamento, pero deberá rellenar un formulario con sus datos que el farmacéutico remitirá al Departamento de Salud de la Generalitat. La administración catalana enviará una notificación al deudor para que abone el importe de forma voluntaria y, si no responde, se le reclamará por la vía de constreñimiento -ejecución forzosa- con un recargo de un 20 % sobre el importe reclamado. El coordinador general de EUiA, Joan Josep Nuet , ha asegurado hoy que no pagará el euro por receta, mientras que su socio de coalición, Joan Herrera, ve "lógico" que algunas asociaciones promuevan la "desobediencia" , aunque han precisado que como partido no harán un llamamiento a la insumisión. La tasa del gobierno autonómico se aplica sobre medicamentos retirados en cualquier farmacia catalana con una receta expedida por el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut), con un máximo de 61 euros tributados al año. Sólo están exentos del impuesto unas 127.000 personas, que son los beneficiarios del Programa de Renta Mínima de Inserción (PIRMI), de la pensión no contributiva, de la Ley de la Integración Social de los Minusválidos (LISM) y del Fondo de Asistencia Social (FAS). L'euro per recepta entra en vigor Segons el Servei Català de Salut, fins a la una s'havien dispensat 70.000 medecines sense gaires incidències   Des d'avui, cada vegada que hom compri un medicament a la farmàcia amb una recepta del Servei Català de Salut haurà de pagar un euro més. La mesura, que preveu algunes exempcions, s'aplica malgrat la intenció del govern espanyol de presentar-hi un recurs d'inconstitucionalitat, perquè considera que envaeix competències estatals. També té l'oposició dels usuaris i d'algunes formacions com el PSC i ICV-EUiA, i més tenint en compte que el govern espanyol aplicarà l'1 de juliol una altra mesura de copagament farmacèutic. Tots dos partits han demanat al govern que derogui l'euro per recepta i Joan Josep Nuet (EUiA) ha dit, fins i tot, que hi farà insubmissió. També s'hi oposen les associacions d'usuaris i pacients, i els col·legis de farmacèutics i infermeres han criticat l'euro per recepta perquè 'va en contra de l'equitat del sistema i penalitza els més malalts'. El sindicat Metges de Catalunya, finalment, ha lamentat la imposició d'una mesura que considera injusta. Aplicació complexa Queden exemptes del pagament d’aquesta nova taxa les persones que siguin beneficiàries d’una pensió no contributiva, del programa de renda mínima d’inserció, d’una pensió del Fons d’Assistència Social o d’una prestació de la llei d’integració social dels minusvàlids. En total, es calcula que són 127.000 persones. Perquè s'apliqui, a més, l'import total de la recepta mèdica ha de ser superior a 1,67 euros (IVA inclòs): altrament, la taxa no es pagarà. Si la recepta conté més d'un medicament, solament es pagarà una vegada. En el cas de la recepta electrònica es pagarà un euro per cada envàs. No són afectats per la mesura els medicaments dispensats directament per hospitals, centres de salut o ambulatoris, ni els medicaments contra alguns trastorns metabòlics congènits. El govern ha establert també un límit màxim de 61 euros l'any per persona, tot i que, com que l'euro per recepta ha entrat en funcionament a mitjan any, aquest 2012 aquests sostre serà de 36 euros. Salut calcula que de mitjana cada català pagarà uns tretze euros l'any amb la nova taxa i espera recaptar anualment uns cent milions d'euros en total. Qui es negui a pagar l'euro per recepta haurà d'omplir un formulari amb les seves dades per poder-se endur els medicaments. La Generalitat preveu que se'ls apliqui una sanció amb un recàrrec del 20%. Al juny, la compra de medicaments en les tres mil farmàcies catalanes, sobretot en el cas de malalts crònics i pensionistes, ha augmentat un 20%. Aquesta setmana, de fet, s'ha col·lapsat en alguns moments el sistema informàtic farmacèutic. I avui mateix, en el primer dia d'aplicació, s'han repetit problemes informàtics en algunes farmàcies. Segons CatSalut, fins a la una del migdia s'havien dispensat 70.000 medicaments a tot Catalunya, una xifra inferior a la d'un dissabte habitual. Aprofitant l'entrada en vigor de la mesura, CatalunyaCaixa ha anunciat que tornarà l'euro per recepta als seus clients pensionistes. novullpagar l’euro per recepta   22 juny 2012 Una veu més s’ha afegit als que no volem re-pagar la taxa d’un euro per recepta que ens volen imposar a partir de demà. El coordinador de EUiA, Joan Josep Nuet ha dit avui que ell no pagarà l’euro per recepta, tot i que és diabètic. Dempeus sí que crida a la insubmissió i hem preparat un model de carta per explicar els motius. Innundem les farmàcies i la Conselleria amb les nostres negatives.  I si algú encara no ho té clar, que llegeixi el post Sobre l’euro per recepta, dimissions i coaccions.Axí ho recull l’acn: Nuet (EUiA) no pagarà l’euro per recepta i Herrera (ICV) compren a tots aquells que no ho facin La coalició ecosocialista no farà cap crida a la insubmissió tot i entendre les entitats que la promouen, i demana al Govern que no apliqui la “taxa de la malaltia” Els diputats al Parlament d’ICV-EUiA Laura Massana i Joan Herrera, acompanyant el diputat al Congrés espanyol Joan Josep Nuet. Foto: Aleix Moldes. El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha assegurat aquest divendres que no pagarà l’euro per recepta un cop el Govern comenci a aplicar-lo la propera matinada. Nuet, que pateix una malaltia crònica (diabetis), ha indicat que no abonarà la “taxa de la malaltia” que s’exigirà, llevat d’algunes excepcions, a tots els ciutadans que facin servir a les farmàcies catalanes una recepta del Catsalut. Al costat de Nuet en la roda de premsa que han ofert conjuntament al Parlament, el secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha explicat que troba “lògic” que hi hagi associacions que promoguin no pagar l’euro per recepta i ha instat el Govern a no aplicar-lo. CATAC-CTS i la IAC demanen a Mas la destitució de Josep Prat 22 juny 2012 Difonem l’escrit dirigit a Artur Mas en què CATAC-CTS i la IAC demanen la destitució immediata de Josep Prat i Domènech de tots els seus càrrecs públics i, en concret, de la Presidència de l’ICS i del seu lloc al Consell Assessor de Salut. . No a la privatització dels centres de l’ICS   22 juny 2012 El director gerent de l’ICS, Joaquim Casanovas Joaquim Casanovas, director gerent de l’ICS, inicia la subhasta dels seus centres   CCOO exigeix la destitució del president del Consell d’Administració de l’ICS, del director gerent i del director d’Afers Assistencials Ahir, Joaquim Casanovas, director gerent de l’ICS, i Jaume Benavent, director d’Afers Assistencials, van anar al CAP Martorell per oferir que es constitueixi una societat limitada amb ànim de lucre que es quedi amb la gestió de l’Equip d’Atenció Primària Martorell. CCOO considera intolerable que el gerent de l’empresa pública ICS, que és la més important de Catalunya i la primera proveïdora del sistema sanitari públic, es dediqui a promoure la privatització dels seus centres i serveis per lliurar-los a societats limitades, l’objectiu de les quals és fer negoci. El Govern de la Generalitat, que tant favorable és a introduir eines de gestió privada en el sector públic, no hauria de permetre ni un minut més el que cap empresa privada toleraria: que el seu màxim directiu anés oferint trossos de l’empresa a la competència. Com que el director gerent i el director d’Afers Assistencials dediquen els seus esforços a intentar debilitar l’empresa que haurien de protegir, intentant desfer-se dels centres que segons ells són més eficients, CCOO considera que no poden continuar en els seus càrrecs i demana al Govern de la Generalitat la seva immediata destitució. D’altra banda, CCOO considera que l’ICS no pot continuar més temps sotmès al desprestigi que suposa tenir un president del Consell d’Administració que surt periòdicament a la premsa per notícies relacionades amb les seves anteriors responsabilitats. La seva més que qüestionable gestió a Innova, la seva vinculació amb USP i les darreres actuacions dels principals directius de l’ICS fan imprescindible la seva destitució. Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya Barcelona, 21 de juny de 2012 El CAP de Cappont ja atén per telèfon el 40% de les consultes La direcció del centre va posar en marxa el 2011 aquest pla per adaptar-se a les retallades i desburocratitzar les consultes El 39,76% de les visites programades que va fer el CAP de Cappont l'any passat van ser per telèfon, dins d'un nou protocol que va posar en marxa la direcció del centre a començaments d'any per afrontar la retallada de pressupost i desburocratitzar les consultes. "Sabíem que tindríem menys personal durant les baixes i les vacances i vam començar a pensar entre tots com podríem resoldre aquest tema", explica Marisa Regany, directora del CAP. Així va néixer el que el centre ha batejat com a "agendes sostenibles", un sistema que permet que els metges i infermeres resolguin determinades consultes per telèfon, amb l'objectiu que els facultatius només atenguin els pacients que realment ho necessiten. "Notifiquem sobretot resultats de proves complementàries, tot i que també fem seguiment d'alguns tractaments i patologies", explica Joan Ardiaca, responsable de l'àrea de gestió i serveis del CAP, i artífex del nou protocol juntament amb Regany i Eugeni Paredes. Ardiaca apunta que l'any passat es van programar un total de 16.609 visites al metge, 6.604 de les quals ja van ser per telèfon. El protocol també ha aconseguit que el temps de visita per pacient que acudeix al CAP, que estava en set minuts, augmenti en tres més, com demanaven molts facultatius. "Ara estem en 10 minuts, per sobre de la mitjana", va explicar Ardiaca, que destacar que amb el nou sistema "els metges poden fer de veritat de metges". El responsable de l'àrea de gestió també destaca que el protocol seria impossible sense la col·laboració d'infermeria. "El 70 per cent de les visites espontànies ja les atenen elles, cosa que allibera els facultatius", apunta. Després dels bons resultats, el protocol ja s'està començant a aplicar en altres CAP de Lleida. "Estem en una primera fase. En el futur també farem consultes on-line", va avançar Ardiaca. D'altra banda, la comissió per a les Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés va aprovar ahir demanar al Govern central que completi les reformes normatives necessàries per actualitzar la prestació ortoprotètica del Sistema Nacional de Salut. La iniciativa va ser presentada per la diputada de CiU Conxita Tarruella. Finalment, la Chunta Aragonesista rebutja que els ciutadans altoaragonesos hagin de pagar un euro per recepta a Catalunya.        Jubilats i pensionistes de Lleida protesten contra l'euro per recepta Els manifestants s'han concentrat davant els serveis territorials de Salut Una vintena de jubilats i pensionistes de Lleida s'ha concentrat aquest dijous davant els Serveis Territorials de Salut contra les retallades en aquest àmbit i, en especial, contra l'euro per recepta.   Un moment de la protesta.   Més d'un miler de persones es manifesten a Barcelona contra la reforma laboral Treballadors d'empreses afectades per tancaments o acomiadaments s'han unit a aquesta nova protesta Més d'un miler de persones -5.000, segons els sindicats, 1.000, segons la Guàrdia Urbana- s'han manifestat aquest dimecres a la tarda pel centre de Barcelona en contra de la reforma laboral amb el lema "No callem. Defensa els teus drets". Encapçalada pels secretaris generals d'UGT i de CCOO de Catalunya, Josep Maria Álvarez, i Joan Carles Gallego, la manifestació ha recorregut la cèntrica Via Laietana, sense incidents. Treballadors d'empreses afectades per tancaments o acomiadaments, com Celsa o General Cable, s'han unit a aquesta nova protesta contra la reforma laboral i les retallades, dins de la mobilització que han convocat aquest dimecres els sindicats a d'altres ciutats de Catalunya i de la resta NO a l’euro per recepta. NO a la taxa més indigne del govern més covard 21 juny 2012 Front a la indignitat de la taxa a la malaltia, la proposta de la ciutadania conscient dels seus drets, Quan anem a comprar els medicaments que ens recepti el metge o metgessa, neguem-nos a pagar l’euro per recepta. No tenen vergonya d’intentar cobrar aquesta taxa quan ja hem pagat els nostres impostos, quan sabem amb tota seguretat que aquesta mesura incrementarà les desigualtats a la nostra societat, quan hi haurà persones que hauran de triar entre poder menjar i comprar els remeis que necessiten… i quan cada dia es destapen corrupcions a la sanitat catalana i es destinen milions d’euros a compensar les malifetes i estafes dels bancs. Per tot això, i més, quan a la farmàcia et demanin que paguis l’euro per cada recepta, entrega aquesta carta perquè la facin arribar al senyor Boi Ruiz. Inundem la conselleria de salut amb la nostra negativa a pagar la taxa de la malaltia, l’impost més indigne del govern més covard. Benvolgut Sr.,o Sra. Farmacèutic/a: Com Vostè coneix molt bé, les recents mesures preses pel Govern Autonòmic i el Govern de l’Estat estan posant en perill un model de Sanitat Pública que ha costat molts sacrificis a diverses generacions. La mesura recentment adoptada sobre el que es coneix com a “taxa de l’euro per recepta”, a més de resultar injusta per al ciutadà (que ja paga la Sanitat amb els seus impostos) no actua sobre les veritables causes estructurals dels problemes de la “nostra” Sanitat Pública. I nostra vol dir de la ciutadania, i per tant també dels farmacèutics i farmacèutiques, i de molts altres col•lectius professionals i socials.  El fet de que comenci a aplicar-se el que en diuen “taxa per recepta” pot posar en perill la continuïtat d’alguns tractaments en persones especialment vulnerables. Veiem amb preocupació la forma com el Sistema Sanitari es decanta per postures economicistes, amb evidents criteris privatitzadors i tot ignorant els més elementals principis tant de justícia social com de salut pública. Es tendeix a considerar els professionals sanitaris com a simples gestors d’un pressupost, no sempre realista. També en aquest cas, la aplicació del re-pagament sota el títol de “taxa de l’euro per recepta”, pretén convertir el farmacèutic en un agent econòmic en benefici de la Administració. Encarregar-li funcions de recaptador d’impostos incrementant la càrrega burocràtica i és absolutament improcedent. El personal de farmàcia ha de tenir funcions sanitàries per tal de poder ajudar als pacients amb els medicaments per tal de fer-ne un ús adequat. Avui aquesta nova penalització sobre les persones malaltes ens arriba de la ma del Govern de la Generalitat de Catalunya, però tenim ja anunciada i amenaçada una nova taxa sobreafegida sobre els medicaments, des de l’ Administració estatal, Ministerio de Sanidad, a partir del dia 1 de juliol. És lògic i coherent que el meu rebuig es concreti i estengui amb igual determinació front aquesta i aquella reiterades agressions planificada pel Govern i el Gobierno. Igualment vull deixar constància que penso fer responsables de qualsevol incidència, agreujament o complicació sobrevinguda del meu actual estat de salut, relacionada amb aquesta circumstància d’impediment terapèutic, als màxims directius competents del Departament de Salut i tota la seva cadena de comandaments. Per tots aquests motius, i d’altres, li MANIFESTO LA MEVA NEGATIVA A PAGAR LA TAXA DE L’EURO PER RECEPTA. Poso a la seva disposició aquesta declaració per a que en pugui informar, si així ho desitja, a les autoritats sanitàries. Tot esperant la seva comprensió, el saluda cordialment i cívicament NOM I COGNOMS _________________________ CIP                             _________________________ RECEPTA                 _________________________ Signatura Aquesta campanya l’està impulsant Dempeus per la salut pública.  NO a l'euro per recepta. NO a la taxa més indigne del govern més covard 21 juny 2012   Front a la indignitat de la taxa a la malaltia, la proposta de la ciutadania conscient dels seus drets, dempeus per la salut pública! Quan anem a comprar els medicaments que ens recepti el metge o metgessa, neguem-nos a pagar l’euro per recepta. No tenen vergonya d’intentar cobrar aquesta taxa quan ja hem pagat els nostres impostos, quan sabem amb tota seguretat que aquesta mesura incrementarà les desigualtats a la nostra societat, quan hi haurà persones que hauran de triar entre poder menjar i comprar els remeis que necessiten… i quan cada dia es destapen corrupcions a la sanitat catalana i es destinen milions d’euros a compensar les malifetes i estafes dels bancs. El CAP de Ferran será el único de Lleida que abrirá por las tardes este verano   2012-06-20 El Centre d’Atenció Primària (CAP) de la Rambla Ferran será el único que a partir del próximo uno de julio y hasta finales de este verano ofrecerá servicio en horario de tarde, ya que los demás centros no atenderán las urgencias a partir de las 17.00 horas. El principal motivo de esta medida es el ahorro de luz y de personal. En época estival la afluencia de pacientes en los CAP suele ser escasa y esta medida ayudará a reducir los costes que supone abrir cada centro hasta las 20.00 horas de la noche. Desde los sindicatos apoyan esta iniciativa siempre que se garantice la atención a los usuarios. Anna Ariño, de CCOO de salud en Lleida aseguró ayer que “si esta medida tiene que suponer un ahorro, sin perjudicar a la ciudadanía, se tendría que haber acordado antes”. El único CAP de referencia será el de Rambla Ferran, y en caso de verse saturado desviará a los pacientes a los hospitales de la ciudad. Ariño asegura que algunos de los empleados de los CAP de Lleida no se muestran conformes con estas medidas, aunque ya están acordadas. No es la primera vez que por motivos estivales o de vacaciones de Navidad o de Semana Santa servicios de la salud pública se reducen por tal de ahorrar en el gasto. Esta misma Semana Santa el Hospital Universitari Arnau de Vilanova cerró ciertas plantas del edificio, abriéndolas una vez pasadas las vacaciones. Desde sindicatos solo esperan que con esta nueva medida el servicio se colapse lo mínimo posible y, sobretodo, que se garantice en todo momento la atención a los usuarios. Tras varios intentos, el diario no pudo contactar con el Departament de Salut en Lleida a la espera de escuchar sus motivos. Uns 47.000 lleidatans pagaran el topall de 61 euros anuals per receptes       Dimarts 19, Juny de 2012 10:22 El Departament de Salut ha fixat en 36 euros el topall màxim per aquest 2012 de la taxa de l’euro per recepta que entra en vigor aquest dissabte. A partir del 23 de juny els ciutadans hauran d’abonar un euro per cada recepta que sigui emesa pel Servei Català de la Salut (CatSalut), també si són d’altres comunitats de l’Estat o estrangers. Queden exempts de pagar aquesta taxa uns 7.500 lleidatans (127.000 catalans), que són aquelles que cobren la Renda Mínima d’Inserció (RMI), les beneficiàries d’una pensió no contributiva, les de la Llei d’integració social dels minusvàlids o del Fons d’Assistència Social. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va dir en roda de premsa que aquesta taxa "no serà mai una barrera" d’accés a la medicació.  13 euros de mitjana El topall màxim anual serà de 61 euros, però per aquest 2012 serà de 36 tenint en compte que es posarà en marxa durant el segon semestre de l’any. Salut assegura que de mitjana calcula que cada català pagarà 13 euros anuals mitjançant aquesta taxa. A la pràctica, aquesta taxa s’aplicarà a través de la recepta electrònica, que suposa ja el 76% del total. Així, el farmacèutic podrà consultar en línia si l’usuari pertany a algun dels col·lectius exempts de pagament i si ja ha superat el topall dels 61 euros. Segons Salut, es preveu que un 12% de la població, 800.000 persones, arribi o superi les 61 receptes. Entre aquestes se situen principalment els malalts crònics, que tindran com a única limitació aquest topall de 61 euros. A Lleida, afectarà unes 47.000 persones. La taxa tampoc s’ha de pagar en el cas de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria, ni si el pacient està ingressat a l’hospital o si el centre de salut subministra directament el fàrmac, així com els productes dietoterapèutics. Si el medicament té un preu inferior a 1,67% (el 7% dels envasos facturats) tampoc s’haurà de pagar.  155 milions de receptes Segons dades del 2011, es van dispensar 155 milions de receptes del CatSalut, el que suposa 20 per habitant. Tot i això, hi va haver un 30% que no en va necessitar cap i que per tant no va fer cap tipus de consum a través d’aquesta via. Amb aquesta nova taxa es preveu recaptar 50 milions d’euros fins a finals d’any i 100 milions anuals a partir del 2013. "La taxa va destinada a gastar menys diners i que aquells que s’ingressin beneficiïn el sistema sanitari, són finalistes, no van a la hisenda comuna", va resumir el conseller.   Infermeres per lliure La caiguda de la contractació als centres sanitaris empeny els professionals a buscar alternatives en la feina per compte propi Els emprenedors ofereixen serveis especialitzats, tant a domicili com en línia 18/06/12  Un dels professionals de l'empresa Blancafort Infermers atén una pacient des de la consulta on ofereixen atenció als visitants de Montserrat  Els temps en què les infermeres sortien de la universitat i gairebé l'endemà mateix tenien feina en algun centre sanitari, encara que fos amb contractes temporals, s'han acabat. Les retallades i la crisi han posat fi a les contractacions eventuals i la sanitat pública ha tancat l'aixeta de les convocatòries de places fixes. Davant d'aquest panorama, cada cop hi ha més professionals que es plantegen camins alternatius: des de marxar a l'estranger –com ja va passar a principis de la dècada del 2000–, fins a apostar per l'emprenedoria i establir-se per compte propi oferint serveis assistencials, d'assessorament o d'educació sanitària. El Col·legi d'Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB) disposa d'un servei d'assessoria per a titulats interessats en l'exercici lliure de la professió. “Aquest any les consultes s'han incrementat un 40%”, explica el president del COIB, Albert Tort. El perfil “no és només la infermera jove, sinó també professionals de més edat que han hagut de deixar de treballar a causa de les reduccions de plantilla o que encara hi treballen però intenten compensar la caiguda dels sous”, diu. Segons un informe del COIB, fa dos anys, més de 4.000 infermeres de la demarcació de Barcelona –un 13% de les més de 33.000 col·legiades– exercien la professió per compte propi. Tot apunta que aquest percentatge anirà en augment “per pura necessitat”, assegura Mercè Muñoz, infermera que imparteix classes sobre emprenedoria a l'Escola Universitària d'Infermeria Gimbernat. “Cal apostar per la innovació des de la docència i formar els alumnes en la visió de l'exercici lliure de la professió”, insisteix Muñoz. L'informe del COIB destaca que les infermeres que fins ara han optat per l'exercici lliure sovint ho fan després de comprovar que la pressió assistencial que es viu a les organitzacions sanitàries no afavoreix l'atenció personalitzada del pacient. La contractació precària, l'escassa participació de les infermeres en la presa de decisions i les dificultats per conciliar la vida laboral i la familiar són altres factors que motiven a establir-se per compte propi. Tot i que fins al moment aquesta ha estat una sortida professional “poc explorada” per les infermeres, Muñoz assegura que hi ha àmbits, com ara l'atenció domiciliària o l'oferta de serveis en línia, aprofitant les noves tecnologies de la comunicació, en què hi ha molt camp per córrer. “Tothom té necessitats de salut, el que cal és analitzar el mercat i detectar-les per definir un projecte: quin tipus de servei volem oferir i a quina franja de la població ens volem adreçar”, afirma. “Des de la infermeria s'han posat en marxa projectes de gestió de personal sanitari, plataformes per oferir consells de salut, serveis d'atenció maternoinfantil o a la població adolescent...”, explica Muñoz. “Per cultura, aquí encara tenim massa por al risc i al fracàs; cal perdre aquesta por”, anima.          Els pacients fan provisió de fàrmacs davant de la imminència de l'euro per recepta Així ho constaten les farmàcies a falta d'una setmana per al dia 23, quan entra en vigor                   Nombrosos  lleidatans volen evitar tant temps com puguin el pagament de l'euro per recepta (que només s'aplicarà a Catalunya) i estan fent provisió de medicaments abans que aquesta taxa entri en vigor.              17/06/2012 21:44 Aparece la 'Kaiser &Pemanente' Mas, Ruiz y Mas-Colell barajan más recortes en Massachusetts Alfons Quintà La principal razón de la visita este martes a Boston del presidente Mas y los consejeros de Economía, Mas-Collell, y de Salud, Boi Ruiz, es profundizar la relación con la mutua sanitaria estadounidense "Kaiser Permanente" (KP), en la perspectiva de que les ayude a salir del callejón sin salida en que la Generalitat se ha instalado. En especial, por su voluntad de desmenuzar y privatizar el Instituto Catalán de la Salud (ICS). La Generalitat informó, sin ninguna precisión, que el viaje a Boston, capital del Estado de Massachusetts, de los tres destacados políticos era debido al deseo de asistir a la Convención Internacional de Biotecnología que se celebra en aquella ciudad, del 18 al 21 de junio. Será seguida de una breve estancia en Nueva York. Nunca se mencionó en KP. Fuentes de la presidencia de la Generalitat y de las consellerias citadas informaron a este diario, bajo condición de no ser identificadas, que la razón principal del viaje era el encuentro con KP. Esta mutua (en inglés, "consorcio de atención gestionado de manera integrada") es la entidad sanitaria de este carácter de Estados Unidos. Fue fundada en 1945 y está basada en Oakland (California). Tiene cerca de nueve millones de mutualistas, 167.300 empleados y participan 14.600 médicos. Como sistema privado de salud, tiene prestigio. Obra en un mercado muy competitivo, incomparable al nuestro y de costes mucho más altos. En Europa, KP se hizo famosa porque un estudio la comparó con Servicio Nacional de Salud (NHS) británico. El trabajo, publicado en el "British Medical Journal" encontró que KP era "superior en algunos aspectos al NHS". Este último ente es pionero y el paradigma de buen modelo sanitario público. Fue concebido por el político liberal William Beveridge y creado en 1946 por el ministro laborista Aneurin Bevan. Otro trabajo, también británico, publicado en 2004 por "The British Journal of General Practice" llegó a una conclusión antagónica a la mencionada. Dictaminó que "los costes de KP eran de hecho sustancialmente más altos que los del NHS y (los costes de KP, eran destinados) a una población más joven y más sana" (y por tanto con tratamientos más baratos). A nivel mundial, todos los estudios, incluidos los de la Organización Mundial de la Salud destacan que el actual sistema privado estadounidense resulta paradójicamente mucho más caro y mucho menos equitativo que los europeos. Por ello, el presidente Obama llevó a cabo un cambio radical (bautizado "Obamacare", "Obamaatención") ahora sometido a una acción judicial por parte de sus opositores, ante el Tribunal Supremo. La sentencia era esperada por el pasado día cinco. Es inminente y constituye un punto mayor de la política interna de los Estados Unidos. Obama quiere lo contrario que la Generalitat Obama quiere lo contrario que los actuales tres visitantes catalanes de Boston. En su reforma Obama prima la asistencia primaria, para así reducir los costes hospitalarios. Un crónico (diabético, hipertenso, asmático, etcétera) genera menos costes si se le atiende bien desde la primaria. Además, alcanza una buena calidad de vida y es un trabajador productivo. En cambio, si no le controla a nivel de asistencia primaria acabará en el hospital, originando un coste muy superior. Van a Boston, pretendiendo encontrar (sin decirlo en el Parlament) esquemas organizativos que les permitan reducir aún más el personal sanitario y encontrar un nuevo enfoque por el tema de crónicos. En Catalunya esta última cuestión ha empeorado mucho, por culpa de sus infames recortes. Así, ahora mismo resulta que en el hospital del ICS "Germans Trias i Pujol", de Badalona, ​​acaban de suprimir cinco puestos de trabajo de "enfermeras de enlace". Precisamente hacían lo que Obama pretende llevar a cabo en Estados Unidos: racionalizar la atención de los crónicos para mejorar su existencia cotidiana, su integración social y evitar los costes hospitalarios, que siempre son mayores. Un crónico mal atendido va a parar de golpe al hospital, como mínimo. Una ida en Badalona, ​​para preservar lo que estan terminando de destruir, hubiera sido más barata y eficaz que un viaje en Massachusetts. He tenido ocasión de ver a destacados políticos catalanes asomando en el extranjero. Nunca pude constatar que aprendieran nada. No aprende quien cree que ya es el mejor. Siempre debe ser otro -o "Madrid" o el enemigo interno de turno- quien tiene la culpa. La seria y racional KP está ubicada en otra galaxia. Tendrá dificultades para captar bien la locura institucional y la perversión institucional que hoy caracteriza a la Cataluña política y especialmente la político-sanitaria. Si alguien de KP debe intentar entender Cataluña puede empezar pasando una temporada en Luisiana, que varios rankings califican como el Estado más corrupto de los Estados Unidos. Entre la Luisiana y Cataluña hay más de un diferencia, desfavorable a Catalunya. Aquí un caso de corrupción como el del representante por Nueva Orleans, William J. Jefferson nunca hubiera acabado con una justa sentencia de trece años de prisión. Por otra parte, si aquí hubiera un poder judicial más independiente, una policía con autonomía institucional y se llevaran a cabo acciones "sting" (punzada) como la operación "Abscam", para sacar a la luz la corrupción política, a todos los niveles, tal vez en Catalunya se deberían construir nuevas prisiones. Evidencia clínica respecto a los crónicos En Cataluña la evidencia clínica sobre la manera de actuar respecto a los enfermos crónicos está bien documentada a nivel académico. Pero es pervertida porque los intereses hospitalarios, los del sector concertado, son políticamente dominantes en la Generalitat de Mas y de Gordó, ahora secretario general de la presidencia y antes gerente de CDC. La asistencia primaria, que la Generalitat se está cargando, no está en manos de la concertada. Es el vínculo objetivo entre crónicos, asistencia primaria y hospitales donde la comitiva catalana quiere intentar encontrar inspiración, para controlar la asistencia primaria desde los hospitales de la concertada. El dominio sanitario, de hecho monopolístico de la población, pasará a manos hospitales concertados, con afán de lucro (pero pagados con dinero público) y sin que haya competencia real - como la que afecta a KP en Estados Unidos. Así la concertada podrá fijar precios. La supervisión corresponderá al Servicio Catalán de la Salud que tradicionalmente - y ahora quizás más que nunca - está controlado por antiguos (y quizá futuros) directivos de la concertada. En la KP le costará entender lo que en Estados Unidos sería considerado tema ilícito: un conflicto de intereses, o algo legalmente peor. Se reafirma que los políticos catalanes tienen un apriorismo: cargarse el modelo actual a favor de la privada concertada. La ida en Boston puede hacer recordar el título de una gran obra de teatro de Luigi Pirandello, "Seis personajes en busca de autor". En efecto, para resolver problemas concretos e inmediatos de la sanidad catalana se vio un modelo conceptualmente incomparable con el catalán, o lo que queda. Ignoran que hay diversidad de modelos constitucionales, organizaciones institucionales, como el de "Droit Administratif", en francés en todas las lenguas, antagónico al de "rule of law", en inglés también en todos los idiomas. También hay tradiciones históricas, modelos productivos, distribuciones de población, que obligan a ser prudente, evitando demagógicos y petulantes rompecabezas. Es lo mismo que les lleva a usar palabras en inglés para decir burradas bien propias de la politiquería casera que no impresionan a nadie, excepto quizá a ellos mismos, a menudo bastante próximos a actitudes autistas o de campanario. Los tres personajes -que pueden ser seis, como en la obra de Pirandello, o más- van a Boston aparentando que quieren encontrar soluciones a un problema que han creado ellos y que ya saben cómo quieren resolver (en beneficio de la privada concertada) . El resto es liturgia. Violando un criterio básico de la aritmética juegan con datos no homogéneas. Puestos a hacer podían haber ido a Mongolia. Como osan comparar la situación de dominio privado del sector público sanitario que está Catalunya con un marco ultracompetitivo como el estadounidense? En cambio, no miran al País Vasco donde el sistema sanitario funciona mucho mejor que en Catalunya y donde acaban de hacer un concurso-oposición para contratar nuevos celadores. Dos sistemas europeos diferentes del americano Los dos sistemas vigentes en Europa -el de Beveridge y el de Bismarck, este último más antiguo, menos equitativo y más caro que el primero- son ambos tan diferentes del hasta ahora privatista norteamericano que las comparaciones son escasas, al ser difíciles. Una de las inmensas contradicciones de nuestra actual situación es que, en base a argumentos sólo económicos, España acaba de pasar del sistema Beveridge al bismarquiano, pese a ser indiscutible e indiscutido que este último es más caro. En cuanto a Catalunya, se ha pasado al caos, al desbarajuste, a la disminución de la atención y de la equidad, así como un sistema que de hecho es mucho más caro. Pero, eso sí, se quiere que sea más beneficioso para el sector privado concertado, encarnado por Ruiz, así como objeto de una especie de matrimonio estable con Mas. Vale la pena hacer un paralelismo: sea cual fuere el derecho positivo, o el consuetudinario, que se considere, no hay ningún tipo matrimonio sin un régimen económico matrimonial. Esto es una parte crucial del problema, grave en sí misma. Pero no les habría de llevar tan lejos como osan ir. Deberían instruirse un poco. Si lo hicieran, verían que en el mundo académico nadie discute una afirmación, a reproducir a continuación, del profesor emérito de Economía de la Salud de la Universidad de Stanford, Victor R. Fuchs. Es el típico profesor liberal norteamericano: considera los hechos, sin ningún apriorismo. En su libro "¿Quién vivirá?: Salud, economía y opción social" el doctor Fuchs afirma que cada sociedad tiene derecho a ir hacia un sistema más privatista o más público. Però aconseja que, en ambos casos, se haga con calma, teniendo en cuenta lo que ya existe. Este no es el caso en España y aún menos en Cataluña. El doctor Fuchs también afirma, en la edición de 2002 de su libro, que ningún país que ha probado el sistema nacional de salud no le ha abandonado. España y sobre todo Cataluña pueden alcanzar este triste honor, en un momento en que Obama quiere manejar su país en el sentido contrario. En efecto, con el inicio brutal de los recortes sanitarios, la Generalitat quiso la extinción o la reducción a beneficencia de lo que había ido vendiendo, ella misma, como un buen y barato modelo público catalán. Con bastante cinismo y nada de vergüenza usó, por escrito, estas mismos palabras ("barato y bueno"), al presentar, en Sitges, el pasado noviembre, el vigente Plan de Salud de la Generalitat, por años 2011 al 2015. Lo presidió Artur Mas. Ahora el modelo ya no es bueno y, además, resulta más caro. KP no tiene ninguna culpa, ni puede ayudar a resolverlo todo mientras personas como Ruiz y Josep Prat estén al frente la locura sanitaria catalana. Muchos meses más tarde, el pasado 20 de abril, Rajoy optó por pasar del modelo Beveridge al bismarquiano, que es más caro y menos equitativo, como le pasa al actual modelo de hecho de la Generalitat. En obrar por la vía de hecho, la Generalitat se atreve querer hacer creer que los recortes son "una cosa de Madrid". Bobo quien se lo crea. La verdad es que empezaron a Catalunya, comunidad donde han sido más brutales que en ninguna parte. Ahora, efectivamente, también son estatales, obra de Mariano Rajoy y del PP. En Catalunya, se ha instaurado el caos. En consecuencia han surgido en la Generalitat los bastonazos de ciego. La ida en Boston es una bastonazo más entre otras anteriores, simultáneas y, seguro, posteriores. Se optó por la política de aventurerismo permanente, de la que el parlamento nunca sabe nada. En cuanto a la visita a Boston, está centrada en querer encontrar esquemas organizativos que suplan los errores de fondo. En efecto, en el marco de su modelo, KP está bien organizada. Pero nuestros problemas no son de mero origen organizativo. Pesa mucho más la voluntad política finalista y la incapacidad de personas ya bien identificados, como Ruiz y Prat, todavía presidente del ICS. Reducir el número de médicos Los tres visitantes de la capital de Massachusetts quieren ver si reuniéndose con la KP pueden encontrar un camino para reducir el número de médicos y de personal sanitario, organizar de alguna manera el tratamiento de crónicos y sobre todo liquidar el ICS. Olvidan que probablemente en KP, que tiene prestigio, no le gustan los temas políticos conflictivos. Al menos, por ahora no tiene fama de eso, sino de profesionalidad, en el marco privado. Mantiene buenas relaciones internacionales, permaneciendo siempre en su lugar. El viaje corre el peligro de resultar inútil por varias razones. Primero, KP se mueve en el seno de un mercado libre, cuando aquí tenemos un mercado sanitario cautivo que básicamente lo seguirá siendo. Entre otras razones, porque los intereses que descaradamente siempre han defendido Mas, Mas-Collell y no hace falta decir, Ruiz, son los hospitales comarcales o locales concertados, en contra del ICS. Aquí se da una situación que, en Estados Unidos, podría dar mucho trabajo a los fiscales estadounidenses, los cuales como la ley les obliga, son muy severos con las situaciones de monopolio. No imagino que Josep Prat, Josep Abelló, Ramón Bagó un montón de otros personajes clave puedan admirar algunos aspectos del control público estadounidense. Una cosa son los fiscales norte-americanos y otra muy diferente es la confusa y cada día más criticada oficina administrativa de la Generalitat, dicha Antifraude. Algún día se tendrá que hacer el balance real, hablando de bodas y de servicios. En Estados Unidos, KP debe competir en un mercado muy abierto, mientras que aquí la privada concertada parece que puede imponer precios y costes. En todo caso, la mayoría de los entes sanitarios clave de los diversos gobiernos de la Generalitat han sido rellenos de personas que venían de la privada concertada y estaban esperando regresar. El actual director general del Servicio Catalán de Salud (SCS) Josep Maria Padrosa, antiguo dirigente, como el consejero Ruiz de la Unión Catalana de Hospitales (UCH), habría tenido la sinceridad de recordar, en el transcurso de una amplia reunión, que muchos de los actuales dirigentes del SCS (como los de todos los entes sanitarios de la Generalitat, incluido el propio consejero) provienen de la concertada y bien posiblemente lo devolverán. Todo quedaba claro. Pero puede remachar el clavo recordar que Josep Prat también fue en su momento director general del SCS, bajo Jordi Pujol. Uno de los participantes en aquella reunión había tenido la honestidad -y la temeridad- de insinuar que quizás se podría apretar más los costes que factura de la concertada, que, efectivamente, vive del dinero público, pagado por el SCS. El honesto interviniente quizás no se había enterado de que aquí el presunto conflicto de intereses recibe el cínico nombre de "sinergia" y es asumido como pan bendito, o complementado con incompatibilidades, como las (plural) que se imputan judicialmente al hoy presidente del ICS, Josep Prat. En Boston pero en clave siempre catalana En realidad, los tres visitantes en Boston hacen una lectura, digamos a la catalana, muy sesgada del modelo integrado de KP, omitiendo la situación de prácticamente monopolio que se da en Cataluña y la justa conflictividad política de unos cambios que se han introducido por la vía de hecho, con una descarada marginación del Parlamento y con un continuado abuso de los medios de comunicación públicos o subvencionados. Esto último no creo que ningún norteamericano lo pueda entender. KP es el equivalente -dentro de un modelo incomparable- del Servicio Catalán de Salud (SCS) de aquí. Allí la cúpula de KP manda, distinguiendo bien entre sus actividades con ánimo de lucro y las que no lo son. Aquí el SCS está de hecho al servicio de la concertada. Nunca se enfrentará a la concertada, porque, si se diera, la relación entre la concertada y la cúpula del poder en la Generalitat lo superará siempre todo. No hay que olvidar que las necesidades de los partidos son variadas ya menudo elemento decisivo. Si todo esto la KP lo llega a captar bien, quisiera creer que se pensará dos veces antes de meterse en un entierro de tercera que sólo es posible por la capacidad disimuladora de la Generalitat, la confusión intelectual de durante años los poderes han impuesto a la sociedad y los compromisos poco santos de todas las fuerzas políticas con poderes fácticos sanitarios. Unos compromisos que explican los silencios del PSC sobre el Colegio oficial de Médicos de Barcelona, ​​instrumento escalofriantemente dominado por el dirigente de CDC, Jaume Aubia. 15 juny 2012 El personal de l’aliança demana una reunió amb salut  Perquè es comprometi a mantindré el concert El comitè d’empresa de clínica de ponent antiga aliança a demanat una reunió amb el director dels serveis territorials de Lleida Josep Pifarre . una portaveu del comitè va explicar que el personal demanarà al delegat que faci el que calgui per mantindré el concert de la generalitat amb la clínica , amb l’objectiu de garantir la supervivència del centre on ara mateix treballen unes 300 persones, les mateixes fonts va explicar que la plantilla continua molt preocupada pel futur del centre . Al juny ,Fiatc va presentar una oferta per quedar-se el negoci assegurador de la mútua però no els hospitals de Lleida Tortosa i Girona . Al maig sanitas va retirar la seva oferta per absorbir el negoci assegurador i gestionar les seves clíniques i des de llavors la mútua torna a ser tutelada per la generalitat.    Tot a punt a les farmàcies i Salut per cobrar l'euro per recepta el 23 de juny  El conseller de Salut, Boi Ruiz, va garantir ahir que el seu departament ho té "tot perfectament a punt" per a la implantació del cobrament de l'euro per recepta a partir del 23 de juny a les farmàcies catalanes, després de les proves d'assaig realitzades amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics. Aquestes proves "han funcionat correctament, i no hi hauria d'haver cap problema", va assegurar Ruiz. El president del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Josep Aiguabella, va corroborar que els sistemes informàtics de les farmàcies estan adaptats per al cobrament de la taxa i que no hi hauria d'haver problemes. "Amb la recepta electrònica és automàtic i només hi podria haver alguna dificultat amb el 19% de receptes que encara són de paper, però s'introduiran al sistema i no hi haurà problemes",va dir. D'aquesta forma, l'usuari només haurà de fer front al pagament d'un euro per cada recepta, ja que el sistema controlarà que no superi el límit de 61 euros anuals, que per a aquest mig 2012 queda reduït a 36. Els medicaments més barats d'1,67 euros no pagaran. Aiguabella va lamentar que Salut no hagi acceptat retardar l'aplicació de la taxa a l'1 de juliol, per evitar que les farmàcies hagin de fer dos facturacions diferents al juny, com havien demanat. El conseller va assenyalar que aquest ajornament no era viable legalment. Les dificultats poden arribar a partir de l'1 de juliol, quan entra en vigor el reial decret del Govern que incrementa el copagament farmacèutic i fixa que els pensionistes hauran de pagar un 10% del cost de les medicines (amb un límit d'entre 8 i 18 euros al mes) i els actius, depenent de la renda, entre un 40 i un 60% (ara és un 40%). Boi Ruiz va augurar "dificultats i complicacions" per posar en marxa aquests canvis i va indicar que encara estan pendents de rebre la base de dades del ministeri i que no s'ha resolt com s'identificarà el rang de renda en què es troba cada usuari. Aiguabella, va confirmar que, quan falten tres setmanes perquè comenci a aplicar-se el nou sistema, encara no saben com podran discriminar els usuaris per cobrar-los el que toca. La xarxa privada de TGN és insuficient per absorbir una reducció dràstica de la sanitat pública" El PSC assegura que "el que està fent el Govern es reduir la sanitat pública per tal que les grans asseguradores tinguin un espai de negoci"  juny de 2012 Hospital Joan XXIII  El diputat socialista i portaveu de salut del PSC al Parlament, Josep Maria Sabaté, ha denunciat aquest dilluns a Tarragona que "el que està fent el Govern de la Generalitat no és privatitzar la sanitat pública, el que està fent és fer-la més petita perquè les grans asseguradores privades tinguin un espai de negoci." "Al final, la gent no vol perdre el temps i els que poden recorren a la oferta privada. Aquí a la demarcació de Tarragona tenim recursos privats per absorbir el que deixa de fer el sistema públic? Jo diria que no. A Tarragona la xarxa privada és insuficient per fer front a la reducció dràstica de l’activitat a la sanitat pública." Josep Maria Sabaté ha alertat que les retallades del Govern de CiU estan provocant una pèrdua de la qualitat del sistema públic de salut. Així, segons ha explicat, l’anterior Govern tripartit estava consolidant l’hospital Joan XXIII de Tarragona com a l’hospital de referència a la demarcació pel que fa a l’activitat quirúrgica, cirurgia cardíaca i oncomatologia mentre que l’hospital de Sant Joan de Reus impulsava els serveis de medicina oncològica i radioteràpia. "Què és el que ha fet CiU a casa nostra? Ha paralitzat totes les obres i ara ens parlen que hem de compartir serveis amb Sant Pau i Santa Tecla. Els socialistes creiem que el cal fer és racionalitzar els recursos i acabar totes les obres que ja estaven previstes i licitades. Cal que ens diguin que és el que podem gastar." Així mateix, Josep Maria Sabaté ha qualificat com "una presa de pèl" la recent roda de premsa del Govern en la que s’anunciava un descens del 7% d’assistència al servei d’urgències de l’hospital Joan XXIII. "De quin canvi de model ens parlen? Per què es redueix el nombre de persones que van a urgències? Perquè recorren a la sanitat privada? Vendre això com un gran èxit a les portes de la campanya d’estiu és una burla a la ciutadania. El que haurien de fer, com a mínim, és retirar l’euro per recepta que entrarà en curs durant les propers setmanes." El miércoles 13 de junio en la Ciutat de la Justícia con Albano y Marta   12 juny 2012   El miércoles 13 de junio a las 11 de la mañana estaremos con Albano y Marta en la Ciutat de la Justícia , apoyándoles contra la demanda de Vía, por la salud pública y por la libertad de expresión.. Como era de esperar, a los poderosos y a los que se han enriquecido con la sanidad pública no les ha gustado nada la investigación de la revista cafeambllet.. Los 20.000 euros que supondría una condena en defensa del honor de Vía obligaría a cerrar el cafèambllet, la revista que desde hace 8 años editan Marta y Albano.. Albano nos ha mandado el siguiente mensaje que os pedimos que difundáis al máximo. . Mañana es el dia. Después de ver escándalos como los del hospital de Sant Pau (donde unos cuantos altos cargos cobraban sueldos millonarios sin ir  a trabajar), después de los escandalos en Reus (donde un señor cobraba 27.000€ mensuales de dinero público y de manera secreta), después de ver como el diputado Xavier Crespo ha hecho “presuntamente” un agujero de 2,4 millones en dos hospitales públicos, después de ver como Ramon Bagó, alto cargo convergente, conseguia desenas de millones de contratos irregulares para su empresa privada… despues de todo eso, mañana los que hacemos el cafèambllet, nos sentamos en el banquillo de los acusados… Así está la cosa. Ayer el diario El País nos dedicó un artículo dónde explica la odisea en que nos estamos viendo envueltos. Mañana, a las 11 de la mañana, en la Ciudad de la Justícia de Barcelona, la Marta y yo estaremos defendiéndonos de esta gente. Si queréis venir, hay una concentración a esa misma hora. Os enviamos saludos, atentamente, Albano Sí Albano, mañana estaremos con vosotros en la Ciutat de la Justícia. Sanidad descontará las medicinas de la paga mensual de los jubilados Cada trimestre les devolverán los pagos que superen 8 ó 18 €, en función de la renta. Los pensionistas pagarán durante tres meses el 10% de todos los fármacos 12/06/2012 La Conselleria de Sanidad aplicará el nuevo copago farmacéutico a los jubilados a través de sus pensiones. Lo hará de forma experimental a partir de la semana que viene, desde el 20 de junio, y el 1 de julio ya entrará en vigor el nuevo decreto del Gobierno. Según han explicado fuentes de la misma, el pensionista abonará el 10% de los medicamentos y la Generalitat realizará a los tres meses la devolución de los pagos excesivos. En otras autonomías y para los usuarios que vengan a la provincia de otras regiones, la devolución será a los seis meses y se lo devolverán en su región. Este sector de la población deberá pagar el 10% del valor del medicamento, con un máximo de ocho euros al mes para las rentas hasta 18.000 euros y un tope de 18 euros para rentas más altas. Por ejemplo, si el primer mes un jubilado paga 10 euros, el segundo 12 y el tercero 20 (total 42), como es un máximo de ocho euros al mes, a los tres meses le devolverían 18 euros en su pensión, es decir, su pensión se incrementaría en 18 euros, que es la cantidad que se ha excedido del máximo mensual (42-24=18). A efectos de evitar un pago excesivo, se establecerá un límite máximo de aportación; por ejemplo, si establecemos un límite máximo de 30 euros y el primer mes su cuenta asciende a 35 euros, el usuario pagará un máximo de 30 euros, que se le devolverá con su pensión y para el resto no tendrá que aportar más. POBLACIÓN ACTIVA // En cuanto a la población activa, pasará a abonar un 40%, un 50% o un 60%, si la renta es superior a los 100.000 euros anuales. En este caso se pagará en el momento de adquirir la medicación en la farmacia como se ha hecho hasta ahora, pero incrementado la aportación. Para que esto sea posible Sanidad está a la espera de que el Ministerio de Hacienda haga un trasvase de los datos con las rentas y los ingresos de cada uno de los castellonenses al Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) para su inclusión en la base de datos de la tarjeta sanitaria. En concreto, la obtención de los datos de cada persona será a través de la Agencia Tributaria, con su declaración de la renta del 2010. Esta información la volcará la Agencia Tributaria en el INSS y se cruzará con la de los afiliados. Desde la Conselleria lanzan un mensaje de tranquilidad a la ciudadanía, asegurando que cuando acudan a las farmacias a partir del 1 de julio y pasen su tarjeta SIP, aparecerá la aportación que debe realizar y su clasificación. H Professionals sanitaris, pacients i familiars fotografien el seu dia a dia a l'Arnau

Dilluns 11, Juny de 2012

Fins a 13 persones entre professionals sanitaris, estudiants de medicina, pacients i els seus familiars han participat al projecte Art contemporani a l'Hospital, a l'Arnau de Vilanova de Lleida, una iniciativa pionera a Catalunya i organitzada pel Centre d'Art la Panera. Durant un parell de mesos, els participants han fotografiat el seu dia a dia amb el mòbil; des de rellotges de paret, sales buides, altres pacients o passadissos plens. El fotògraf Jordi V. Pou ha dirigit aquest taller. Les fotografies, fins a 250, algunes d'elles acompanyades d'un petit text, es poden visionar al web www.artihospital.org així com als webs de l'Institut Català de la Salut (ICS) i La Panera. El projecte recull els sentiments que pacients, familiars i treballadors de l'hospital han tingut durant la seva estada al centre sanitari. Partint de la idea de l’hospital com un espai de reflexió, s’han utilitzat smartphones per a què els diferents sectors, que conformen la comunitat de l’hospital -pacients, familiars, personal laboral, personal sanitari i estudiants, entre altres-, puguin compartir vídeos, fotos o textos de les seves vivències personals dins del centre sanitari. La voluntat és que aquest tipus de projectes serveixin tant com un via de comunicació interna -entre tota la comunitat que conforma l’hospital- i externa de l’hospital envers la resta de la societat. Nexe d'unió Tota l’activitat generada pels participants en el projecte s’ha recollit en el web www.artihospital.org. D’aquesta manera, el web esdevé un espai propi pels diferents col·lectius que conformen la comunitat de l’hospital -pacients, familiars, visitants, doctors, infermeres, administratius, etcètera-, on fotos i/o textos de les experiències compartides van desvetllant diferents aspectes del seu dia a dia. D’altra banda, el web també té la voluntat d’establir un nexe d’unió des de l’interior cap a l’exterior de l’hospital, per tal de què a través del web es pugui accedir, a partir dels continguts que aportin els propis participants, a un ventall d’experiències que podran esdevenir una representació de la gran diversitat de vivències que alberguen diàriament les institucions hospitalàries.

 
11/06/2012 

Incerteses sanitàries: des de les assegurances al Constitucional

Alfons Quintà

Una de les accions judicials que afecten Josep Prat, president de l’Institut Català de la Salut (ICS), ha entrat en una nova fase, amb la ratificació a la fiscalia de Reus de la primera denúncia presentada per la CUP local. La compareixença va durar quatre hores i quart. Els denunciants reiteraren la seva confiança en el procediment judicial.
Perdura el silenci del conseller de Salut en tots i cadascun dels temes. En privat, Boi Ruiz només fa consideracions vagues, evasives i sovint contradictòries, mentre que CiU i el PP empitjoren la seva relació en el tema sanitari. Dues fonts directes han coincidit en usar l'expressió “ha perdut els papers”, respecte a Ruiz. La Generalitat vol fer creure que les retallades sanitàries són només obra del govern central. PP i CiU invoquen, en sentit contrari, sengles possibles recursos d’inconstitucionalitat. Són temes que requeriran precisions jurídiques.
Finalment, falten menys de tres setmanes perquè, el 30 de juny, finalitzi una cabdal i multimilionària pòlissa de responsabilitat civil contractada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Servei Català de Salut i l'ICS, si bé tot és obra de Jaime Aubia. És un tema clau respecte als ingressos del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Hi destaca el rol omnímode de Jaume Aubia, poder suprem 'de facto' del COMB.
Feia dies que fonts de l’ajuntament de Reus, inclòs el seu incompetent alcalde, Carles Pellicer (CiU), afirmaven que la primera denuncia penal presentada contra Prat seria arxivada. Algunes fonts pretenien estar informades per la cada dia més desprestigiada oficina administrativa de la Generalitat –de judicial, no en té res– dita Antifrau.
El paper que alguns dels membres d’aquesta oficina han jugat en relació a l’acció judicial de la CUP deixa esglaiat. Tanmateix, les lesions o confusions que puguin afectar el principi de separació de poders són molt útils per valorar la naturalesa real del poder que presumptament les du a terme. O sigui que gràcies: ara ho entenc tot millor.
En l’ordre jurídic hi ha matèria perquè PP i CiU en discrepin. D’entrada, hi trobem el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. El portaveu de la Generalitat inicialment va dir que s’oposaria a tota “invasió de competències” (de la Generalitat per part del govern central). Es podia entendre que podien no voler un recurs d’inconstitucionalitat en tots els punts, si bé aquest és important. Després, Mas, en seu parlamentària, va venir a dir que assumiria un recurs contra tot el real decret, ara ja sancionat per les Corts. Deixava clar que també s’oposaria a l’abandó de la universalitat de l’assistència. Això deixava força perplex: qui de veritat està per la universalitat no la converteix en impossible amb retallades com les efectuades per la pròpia Generalitat.
Cal recordar que inicialment aquell dictamen el van sol·licitar el PSC, Iniciativa i ERC. Fou només després que CiU s’hi va afegir amb un text propi que desconec i que podria resultar ser més aigualit. Fonts dels tres partits d’esquerra citats temen que ara CiU intenti imposar un recurs que, de fet, no tingués gaires possibilitats d’èxit. Destaquen que el propi Boi Ruiz, en la darrera reunió de consellers de Salut, podria haver pres posicions favorables a la fi de la universalitat sanitària. El PP en podria fer un bon ús processal.
D’altra banda, el PP hauria fet saber a CiU que, si la Generalitat presentava un recurs d’inconstitucionalitat, el govern Rajoy també en podria presentar un altre en contra de la taxa d’un euro per recepta. El govern central tindria l’avantatge que podria demanar la suspensió de la mesura des de l’inici del procediment, cosa que no és possible respecte a un real decret ja validat pel Parlament espanyol.

El fet cert és que la taxa d’un euro s’ha endarrerit –usant altres raons– i que també s’ha endarrerit, des de la Mesa del Parlament català, la consideració d’una moció socialista, presentada el passat dia 23 de maig, instant el Govern a no aplicar el real decret de Rajoy tan al·ludit. Les contradiccions del discurs de Mas salten als ulls. Com es pot dir que s’està contra la universalitat de la sanitat i a favor de les competències plenes de la Generalitat en salut i, en canvi, no deturar una política totalment contrària a ambdues coses? Mas retalla com no s’ha fet en cap altra comunitat, mentre fa afirmacions antagòniques i finalment, tant ell com tota la cúpula sanitària, callen.

Silenci sobre assegurances pels metges
També hi ha el silenci sobre el que el COMB, o sigui Aubia, qualifica, en nota oficial exposada en aquesta col·laboració la setmana passada, de “suposada no renovació de l’ assegurança de responsabilitat civil per part de la conselleria de Salut”.
Aquesta assegurança aplega ara, i des del 1993, els metges, el personal no sanitari dels centres sanitaris de la Generalitat i del sector sanitari concertat. Aubia va ser un home clau en la concepció d’aquest model, diferent del de les altres autonomies. El model sempre va estar emparat pel conseller de Sanitat Xavier Trias. Cobreix la responsabilitat civil dels metges, de la resta del personal, i la dels centres, en casos de mala pràctica mèdica. La cosa va de molts i molts milions d’ euros. El 2008, la prima total pagada, en el pertinent concurs, va ser de 17 milions d’euros (2.822 milions de pessetes)
El model ha estat una gran font d’ ingressos per al COMB, per raons diverses. Així, sempre hi ha fet intervenir la seva pròpia corredoria d’assegurances (Medicorasse) mentre que, a més, també hi han intervingut la corredoria Confide, propietat del vell militant de CDC Higini Raventós.
Les corredories solen cobrar un deu per cent de les operacions. Per tant, sempre ens situem en l’ordre de grapats de milions d’ euros. Medicorasse pertany al sector financer, bancari i empresarial del COMB, que dirigeix de manera omnímoda i opaca Jaume Aubia. A la vegada, les dues corredories, en particular Medicorasse, juguen un gran paper en la gestió pràctica i quotidiana de l’ assegurança.
Una bona part de la gran estructura del COMB està lligada al seu intervencionisme en l’assegurança. Més estructura vol dir més cost, és a dir més diners que passen de l’estructura col·legial tradicional a l’empresarial i financera dominada per Aubia. També significa més poder per a aquest i més dificultat respecte a una reforma. Què destaparia? Qui creu no tenir cap culpa del fet de que s’hagi arribat on s’ha arribat?
Insòlitament, molts metges s’arriben a creure que el COMB és una repartidora de beneficis. Moltes dades no ho mostren així. Qui paga és col·legiat. Només cal veure els fluxos de diner pagats pels col·legiats vers el sector empresarial i financer que domina Aubia. S’entén que hi hagi, en tots els àmbits, una gran opacitat.
Per una incomprensible resolució de la junta de govern del COMB, el 2006, Aubia només ha de donar comptes de la seva àmplia i decisiva gestió al president del COMB. L’actual president, Miquel Vilardell, té mil camins per saber milions de coses més que no pas eldebat.cat. Però no hi fa res. Podria començar pensant en la seva possible responsabilitat personal i, òbviament, moral. Ara bé, com que es tracta d’un model que fa trenta anys que dura i que només té un cap (Aubia) però dotzenes de beneficiaris, la superació del tema serà complicada, demà més que avui.
La reforma podria fer desaparèixer una imatge cofoia del COMB. Això és el que ha emparat Aubia, juntament amb la seva estreta concordança amb CDC, del qual és un vell i, en alguns aspectes, important factor. Quina persona o institució externa farà, algun dia, respecte al COMB, el que Angela Merkel, el Banc Central europeu i l’Eurogrup han imposat a Espanya? Seria més agradable que els metges, finalment, ho replantegessin des de dins mateix. Vilardell ha demostrat ser-ne incapaç. No serà un bon apartat en el seu currículum.
Assegurances i trenta set milions d’euros
Per tenir una primera aproximació a l’ordre de magnituds que es mouen a l’entorn del peculiar sistema d’ assegurances, només cal destacar que el novembre del 2000, quan la companyia Winterthur havia optat per no renovar la pòlissa, aquesta va passar a ser assumida per la companyia Zurich. Winterthur va pagar exactament, en xec barrat de data deu de novembre del 2003, del qual en tinc fotocòpia, la quantitat de 37.961.835,54 euros (és a dir sis mil tres-cents vuit milions de les antigues pessetes) per un fons pel possible pagament de responsabilitats que estaven o podien arribar a estar pendents.
Malgrat la importància d’aquella quantitat, no en va ser suficient. S'hi van haver d'afegir diners. Tanmateix, no cal oblidar que Zurich és la companyia que assegura les desenes de milers de cotxes dels col·legiats. Molts metges creuen que essent diguem-ne consumidors captius d’una estructura opaca n’obtenen beneficis. Encara no han arribat a entendre les virtuts, per al consumidor, dels mercats oberts i de la lliure competència.
Atrapats en la trampa del cofoisme, poden empassar-se rodes de molí immenses. Així han pogut arribar a assumir la construcció d’un pàrquing de 286 places, unit al COMB. Les obres foren concedides a una constructora on Aubia hi figura registralment, és a dir gens secretament, en el consell d’ administració. L’empresa ara està en concurs de creditors. Que no entenen què és un conflicte d’interessos? No es veu cap element racional que pugui portar a creure que els metges o els veïns tinguin objectivament la necessitat d’un pàrquing tan palesament excessiu.
Aquella liquidació del contracte d’assegurances en el COMB d’Aubia l’anomenen només “run-off”. Allí, la cúpula és molt amant de l’anglès, i ara Aubia de l'àrab, perquè té relacions d’afers amb un emirat del Golf Pèrsic, on hi va sovint. L’abús d’anglicismes pot jugar un paper confusionari i de falsa modernitat. Personalment, em fa riure.
Sembla que es vulgui amagar una altra realitat. Per exemple, que el discurs d’Aubia és només un embolcall per a un tronat cofoisme. Originàriament fou bàsic en CDC, el partit d’Aubia. En el seu si, Aubia, junt amb dos fills de Jordi Pujol, potser són la més pura encarnació del "sector dels negocis". No representen cap modernitat.
Caldrà reprendre la insòlita nota del COMB (de fet, d’Aubia) sobre l’assegurança de responsabilitat civil. Està lligada amb dos altres temes pendents. Són un moviment per donar-se de baixa del COMB i un altre moviment en favor de la voluntarietat de la col·legiació per a aquells professionals que treballen de manera fixa per l’administració. És el que passa amb, crec, tots els altres professionals. Sens dubte, succeeix amb els advocats, arquitectes i enginyers.
Però el cas del COMB és diferent, pel domini continuat durant exactament tres decennis d’Aubia, amb una forma de gestió i d’exercici de poder (cent per cent inefable) i una unió amb CDC que algun dentista podria certificar que és més estreta que l’existent entre les dents i les genives. Com és que els altres partits i, sobretot, els col·legiats, no tinguin res a dir-hi, ni voluntat de canviar-ho?

La acumulación de escándalos agita la sanidad pública catalana
Entidades sociales y trabajadores llevan a los tribunales a varios gestores
Los denunciantes critican la pasividad de partidos y órganos de control

 

 11 JUN 2012

 

El diputado de CiU Xavier Crespo, en el Parlamento de Cataluña.
La pax sanitaria que ha reinado en Cataluña durante casi 30 años empieza a dar síntomas de agotamiento. La crisis, los recortes (un 10% del presupuesto en 2011), la contestación interna y la creciente movilización social cuestionan el sólido pacto tácito zurcido desde los años ochenta por políticos y gestores sanitarios. La llamada sociovergència ha tenido en la sanidad su máximo exponente, un terreno de consenso en el que CiU y el PSC se han repartido áreas de influencia mientras los gestores sanitarios gozaban de una estabilidad y unos ingresos envidiados en el resto de España.
En los últimos 18 meses han estallado más escándalos en la sanidad catalana que en las dos décadas anteriores, un cúmulo de pagos irregulares, adjudicaciones sin concurso, favores políticos y salarios millonarios con un nexo en común: la aparente incapacidad de los órganos de control para ponerles coto. Ante el creciente descrédito institucional, una suma dispersa de profesionales sanitarios, activistas, entidades sociales y formaciones de nuevo cuño amenaza con desbordar a partidos e instituciones dando un paso al frente para airear y llevar estos casos a los tribunales.
Los denunciantes critican la pasividad de partidos y órganos de control
Según Joan Benach, profesor de Salud Pública en la Universidad Pompeu Fabra, la crisis y los recortes han llevado a una parte de la población a “despertar y exigir que los responsables de todo caso de corrupción rindan cuentas”. “Cuesta entender la impunidad que ha reinado durante años”, opina Carme Pérez, radióloga del hospital de Sant Pau que ha destapado numerosas irregularidades en el centro. “No queremos erigirnos en jueces, sino que los responsables respondan por sus acciones”, afirma Àngels Castells, integrante de la Iniciativa Penal Popular (IPP), organización que agrupa a una veintena de entidades sociales y que quiere llevar el caso Crespo a los tribunales. Este caso es quizá el de mayor calado institucional por el papel desempeñado en él por CiU, el Departamento de Salud de la socialista Marina Geli y la Sindicatura de Cuentas catalana. Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar (Selva) y diputado por CiU en el Parlament, donde preside la comisión de salud, dirigió entre 2000 y 2003 una empresa filial de la corporación pública que gestiona los hospitales de Blanes (Selva) y Calella (Maresme). La Intervención de la Generalitat detectó irregularidades en la compañía, lo que motivó en 2005 la apertura de una investigación por la sindicatura. Los auditores encontraron pagos irregulares por 1,3 millones de euros y unas pérdidas patrimoniales y de ingresos de 2,7 millones para los hospitales. Los principales beneficiados eran Crespo, su esposa, varios médicos y otros dos ediles de CiU y PSC.
La sindicatura, sin embargo, nunca remitió la auditoría al Parlament. Tras recibir presiones de CiU, el pleno del organismo decidió guardarla en un cajón, alegando defectos técnicos, y enviar al Tribunal de Cuentas solo las irregularidades iniciales reveladas por la Intervención. El segundo capítulo de esta historia se escribió mientras el Tribunal de Cuentas examinaba el caso entre 2007 y 2010. Salud no solo no se personó, sino que ayudó a Crespo en su defensa. El tribunal, ante la actitud de las partes perjudicadas —Generalitat y hospitales—, archivó el caso en 2010.Pese a la gravedad de las irregularidades, que, según el catedrático de Derecho Penal Joan Queralt, podrían constituir delitos de malversación, societarios y negociaciones prohibidas a funcionarios, la respuesta institucional al caso ha sido muy tibia. La sindicatura se ha enrocado en un debate administrativo —alega que la auditoría no tiene validez ya que no fue aprobada en el pleno—, CiU ha cerrado filas en torno a Crespo y diputados socialistas incluso han salido en su defensa. Solo Iniciativa per Catalunya (ICV) y, en menor medida, Esquerra Republica (ERC) han exigido que la sindicatura haga público el informe Crespo, que ICV quiere enviar al Tribunal de Cuentas.Ante esta situación, la asamblea de la Iniciativa Penal Popular (IPP) votó el pasado jueves presentar una querella contra los responsables delcaso Crespo. “Si partidos y Generalitat no hacen el trabajo que de ellos se espera, la sociedad debe tomar el relevo”, explican representantes de la IPP.
La Sindicatura de Cuentas ocultó una auditoría que halló irregularidades
También el caso Ramon Bagó ilustra una forma de hacer las cosas que hasta hace poco nadie ha cuestionado. Empresario, exalcalde de Calella por CiU y cruz de Sant Jordi —máximo galardón de la Generalitat—, Bagó ha acaparado en las últimas décadas decenas de millones de euros en contratos en los hospitales catalanes, muchos sin concurso público, para su empresa de restauración. Bagó es también uno de los hombres fuertes de la sanidad catalana. Impulsor y directivo del Consorcio de Salud y Social de Cataluña (CSC) —un organismos público de origen municipalista que cuenta con un pequeño holding de empresas que gestiona decenas de centros en Cataluña—, ha logrado muchas adjudicaciones por esa vía.En ocasiones, el conflicto de intereses era flagrante, como en el centro sociosanitario El Carme, de Badalona. Bagó formaba parte del Consejo de Administración de El Carme —una empresa municipal en la que participaba el CSC—, que adjudicó sin concurso a su empresa el servicio de cocina, un contrato de 14 años y más de 10 millones de euros. Nadie levantó la voz hasta hace dos años. Fue una revista local de la provincia de Girona, Cafeambllet. Tras publicar el caso, su editor, Albano Dante, denunció el caso a la Oficina Antifraude, que ahora ultima una investigación.
El caso Innova o caso Prat salpica al presidente del Instituto Catalán de la Salud (ICS), Josep Prat. Innova es una gran empresa del Ayuntamiento de Reus con importantes actividades en el sector sanitario. Todos los partidos locales —CiU, el PSC y en este caso también el PP, ERC e ICV— han participado desde los consejos de administración en la formación del holding municipal. Las remuneraciones en Innova eran gigantescas: Prat cobraba 280.000 euros anuales, además de un Audi A6, por dirigir Innova. Otra media docena de altos cargos municipales, entre ellos el gerente del hospital, se acercaban a los 200.000.
Josep Prat fue nombrado tras la llegada de Artur Mas a la Generalitat presidente del ICS, que gestiona la mayoría de los centros de atención primaria y ocho grandes hospitales
Después de 20 años de consenso sobre Innova en Reus, la llegada al pleno (y a los consejos de administración de Innova) tras las últimas elecciones de David Vidal, concejal de la CUP —partido independentista de organización asamblearia—, agitó la política local. “Todo se votaba sin debate ni casi información”, recuerda. Vidal empezó a hacer preguntas y la nueva dinámica destapó, además de las elevadas remuneraciones (hasta entonces secretas), sobresueldos fuera de la normativa y directivos que adjudicaban contratos a sus empresas.Tras la llegada de Artur Mas a la Generalitat, Prat fue nombrado presidente del ICS, que gestiona la mayoría de los centros de atención primaria y ocho grandes hospitales. Innova, a través de su filial Sagessa, dirige, por su parte, más de una docena de centros sanitarios en el sur de Cataluña que compiten con los del ICS para captar inversiones y fondos públicos. Prat, además, era vicepresidente de USP, un gran grupo hospitalario privado. Nadie se fijó en el evidente conflicto de intereses por compatibilizar los tres cargos hasta que la CUP llevó el caso a la justicia. Prat tuvo que dimitir de sus puestos en Innova y USP. Su caso está hoy en manos de la Fiscalía de Tarragona.
El papel de Cafeambllet con Bagó o el de la CUP con Prat lo asume en el caso Sant Pau Carme Pérez, una radióloga que lleva más de 30 años trabajando en el hospital barcelonés. Tras años viendo cómo se sucedían nombramientos y contratos sospechosos, y después de recopilar toda la documentación posible, Pérez y varios compañeros presentaron a principios de mayo una querella contra los responsables de Sant Pau. Tres de ellos han sido imputados y el Juzgado de Instrucción número 22 de Barcelona avanza en unas investigaciones que se prevén largas. La querella de Pérez recoge un cúmulo de sobresueldos y pagos irregulares, y cuestiona varios grandes contratos —el hospital adjudicó a dedo dos de las cuatro fases de construcción de su nuevo edificio— y favores políticos, el más conocido el de Ricard Gutiérrez Martí, hombre del PSC y ex gerente adjunto del hospital hasta 2004, aunque siguió percibiendo el sueldo hasta 2011.
En la sanidad catalana todo está mucho más conectado de lo que parece. El peculiar sistema sanitario se dibuja como una pirámide en la que la Generalitat financia desde la cúspide a cerca de 70 hospitales con múltiples formas jurídicas —fundaciones, consorcios, empresas municipales, entidades privadas sin afán de lucro, los del ICS...— que gozan en la base de una gran autonomía.
El vacío creado por la desvinculación de la Generalitat de la gestión de los centros ha sido ocupado por entidades como el CSC y otros poderes fácticos que con los años han desarrollado una tupida red de intereses no siempre transparente. Prat era el hombre fuerte de Innova, pero también uno de los pesos pesados del CSC, lo mismo que Bagó. El control de la gestión de muchos hospitales ha hecho del CSC, que dirigía los hospitales de Blanes y Calella durante el caso Crespo, un actor clave en la sanidad catalana por sus privilegiados contactos políticos y los muchos cargos que nombra en los hospitales.
El interés de CiU y el PSC de alejar la sanidad de la confrontación política sentó en los años ochenta las bases de la pax sanitaria. Ahora los recortes, los escándalos y el creciente descontento y movilización social amenazan con cuestionarla por primera vez.
També per la salut, dilluns 11 cassolada davant el Banc d’Espanya!

 

  9 juny 2012

La plataforma Prou Retallades! de la qual formem part, convoca el proper el dilluns 11 de juny, a les 19:00 h a una cassolada davant el Banc d’Espanya (Plaça Catalunya/Portal de l’Àngel), per exigir responsabilitats i el control públic dels diners del rescat.

.

L’Àngels Martínez, presidenta de Dempeus per la salut pública, argumenta així el perquè hem d’anar també per la nostra salut..

Crec que el millor per la nostra salut (i la raó) és admetre que ja fa mesos (o anys) que, d’una manera o altra, ja ens han intervingut, que ara intenten es finar on són els seus i els nostres límitis, i que qui mana més és qui mana en la senyora Merkel, i que en Mariano Rajoy i el Govern del PP estan uns quants esglaons avall de la piramide… El millor és adonar-nos que la nostra soberania és de fireta, i que la unica possibilitat d’escapar de les incerteses i les estafes presents i futures és trobar-nos als carrers, les places, les escoles, les fàbriques i oficines, i alçar-nos. Sortir de casa, fer sentir les nostres veus, les nostres propostes i les nostres cassoles, enumerar una a una totes les solucions dignes que són nostres, que ens asseguren la salut i la vida, i dir PROU a tanta mentida, comèdia, estafa i malaltia… És a dir, fer canviar la por de vorera, començar a creure i sentir que podem guanyar, i ACTUAR per aconseguir-ho!

Aquesta és la convocatòria de la Plataforma PROU RETALLADES per fer-nos sentir, ALT i FORT, el proper dilluns davant del Banc d’Espanya:

La desregulació dels mercats i les polítiques que va propiciar la creació de productes financers especulatius i d’inversió, i l’endeutament de les famílies i de les entitats financeres, ha acabat produint l’actual crisi econòmica a causa de la fallida del sistema financer.

Institucions i governs occidentals han injectat grans quantitats de recursos públics a les entitats financeres per evitar que tot el sistema econòmic es col·lapsés, mentre la crisi econòmica i les injustes polítiques de retallades i austeritat afecten durament a la major part de la ciutadania i debiliten l’estat de benestar, produint més desigualtat i més pobresa.

Al nostre país, moltes entitats financeres es van endeutar per tal de treure profit de la situació tot afavorint una gran “bombolla immobiliària”, que els permetia vendre hipoteques a dojo mentre captaven recursos dels estalviadors amb productes financers “innovadors”.

Avui, però, amb el rescat de Bankia torna a fer-se evident la fallida dels sistema financer espanyol. Davant aquests nous fets, i els continus rescats que s’han produït fins avui, tornem a exigir que si hi ha intervenció de l’Estat amb fons públics es garanteixi el caràcter públic d’aquestes entitats!!

Per tot això denunciem la manca de regulació i de control polític i institucional, els continus canvis de normatives que han suposat tres reformes del sistema, la liquidació del model de caixes d’estalvi amb la seva obra social, l’arrelament al territori, l’accés al crèdit de les classes populars, etc., i l’atac al dret a l’habitatge de milers de famílies, la situació de milions de petits estalviadors que no poden disposar del seus diners, i pel que fa a l’economia i a l’atur, la manca de crèdit a empreses, autònoms i particulars, que ofega encara més l’economia productiva, i la pèrdua de prop de 16.000 llocs de treball en els darrers 2 anys.

Exigim responsabilitats als gestors públics, Govern i institucions com el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors, per la seva mala gestió de la crisi del sistema financer i per no haver exercit les competències que tenen atribuïdes en tant que organismes de fiscalització i control del sistema financer, i als gestors privats de les entitats, per haver-les dut a un carreró sense sortida i haver posat en perill l’economia de tot un país mentre cobraven remuneracions indecents.

Exigim solucions per a tot el sector financer amb la posada en marxa d’una reforma del sistema que garanteixi la seva viabilitat, l’ocupació i que no es faci al servei dels interessos econòmics i polítics d’una minoria.

Exigim la creació d’una banca pública per garantir la liquiditat financera necessària per a les persones, la petita i mitjana empresa, els autònoms i molts sectors productius per promoure la reactivació econòmica i la sortida de la crisi, el control i supervisió públiques de les inversions de les entitats financeres per a què compleixin amb els principis de la Responsabilitat Social i, en aquest sentit, la posada en marxa de l’Impost a les Transaccions Financeres (ITF).

Exigim la intervenció de la fiscalia en aquelles entitats que han rebut fons públics, el reconeixement del dret a un habitatge digne, la dació en pagament i els lloguers socials, i una solució per a què els estalviadors puguin disposar dels seus diners.

Per tot això, convoquem a la ciutadania i als treballadors i treballadores del sector financer a una cassolada davant el Banc d’Espanya (Plaça Catalunya/Portal de l’Àngel), el dilluns 11 de juny, a les 19:00 h, per exigir responsabilitats i el control públic dels diners del rescat.

Dilluns 11 de juny, a les 19:00 h:

 PER UN CONTROL PÚBLIC DELS DINERS DEL RESCAT

 Tots i totes davant el Banc d’Espanya!!

 EXIGIM RESPONSABILITATS!!

   

 

8 juny 2012
Consultes preoperatòries per telèfon per estalviar proves i visites


Els hospitals Arnau i Santa Maria implantaran a partir de l'octubre consultes preoperatòries per telèfon per evitar desplaçaments i estalviar proves complementàries. Així ho va confirmar ahir Antonio Montero, responsable del servei d'Anestèsia de l'Hospital Arnau, que va explicar que aquestes consultes funcionaran per als pacients d'intervencions quirúrgiques no complexes, com cirurgies menors de ginecologia o trauma, intervencions de mama, de cataractes o exploracions digestives.
"Calculem que, amb aquest sistema, entre un trenta i un quaranta per cent no hauran de vindre a l'hospital per al preoperatori", va indicar. Montero va assenyalar que, a més, durant la consulta i gràcies a la implantació del sistema informàtic SAP a tots els hospitals de l'Institut Català de la Salut, els metges podran accedir a l'historial del pacient i veure si és necessari fer-li totes les proves complementàries. "Abans, per norma general, sempre es demanava una radiografia, una analítica i un electrocardiograma. No obstant, no sempre cal realitzar totes aquestes proves i l'objectiu és evitar les que no ho siguin", va apuntar i va assenyalar que realitzar aquestes tres proves a un pacient podria tindre un cost d'entre uns trenta i quaranta euros.
L'Hospital Arnau atén cada dia quaranta pacients en consultes preoperatòries, i el Santa Maria, vint. Aquest sistema ja s'ha implantat amb èxit als hospitals de Viladecans i Bellvitge i, progressivament, es posarà en marxa a tots els de l'Institut Català de la Salut.

            
PROCÉS DE SALVAMENT D'UNA ENTITAT CENTENÀRIA

Els treballadors del negoci assegurador de L'Aliança accepten rebaixar-se el salari el 3%

Fiatc analitza els comptes de la mutualitat per quedar-se amb aquesta activitat

8 de juny del 2012
Tres quartes parts dels 121 empleats del negoci assegurador de L'Aliança han ratificat el pacte que preveu una rebaixa salarial del 3% entre aquest any i el que ve, així com un augment de 30 hores anuals en la jornada laboral. El preacord, firmat a finals de maig, també preveu nou acomiadaments que s'afegeixen a les prejubilacions i baixes incentivades que afecten fins al 19% de la plantilla.
El pacte es produeix en un moment en què aquesta centenària entitat està intervinguda per la Generalitat i la mútua catalana Fiatc analitza els seus comptes per quedar-es amb aquest negoci. L'acord garanteix la viabilitat del negoci assegurador de la mutualitat, segons la companyia.

6 juny 2012              

L'Arnau tancarà la meitat dels quiròfans i 142 llits dos mesos aquest estiu per estalviar

L'Arnau reprendrà els tancaments parcials de llits, quiròfans i consultes parcials aquest estiu, segons va confirmar ahir el delegat de Salut, Josep Pifarré. Així, a les plantes d'hospitalització es deixaran fora de servei 76 llits de l'1 al 15 de juliol, 136 del 16 de juliol al 15 de setembre i 76 del 16 al 30 de setembre. A més, a l'UCI es tancaran sis llits al juliol i setembre, i vuit a l'agost. Quan més es notarà l'ajust serà durant la segona quinzena de juliol fins a la segona de setembre, quan entre 142 i 144 llits d'hospitalització i UCI estaran inoperants, uns 40 més que l'any passat. A aquests tancaments s'afegiran els dels quiròfans, que al juliol i al setembre funcionaran en un 55% i a l'agost, en un 40%. Les consultes externes també registraran ajustos i seran operatives entre un 80% i un 60%, depenent del mes. Per contra, els gabinets on es realitzen les proves complementàries funcionaran al 100%.

    

EL PERSONAL DE L'ALIANÇA PREOCUPAT PEL SEU FUTUR LABORAL
La junta de personal de la Clinica dePonent , antiga Aliança va expresar la seua preocupacio pel futur del centre despres de la oferta de Fiatc per quedarse el negoci assegurador de la mutua pero no els hospitals de lLeida Tortosa i Girona , esperem que la oferta defiatc arrivi a bon port i ens preguntem que pasar amb els treballadors desls hospitals .en aquests moments la viabilitat del centres pasa ara perque la generalitat mantingui el concert amb els hospitals ,despres de la retirada de Sanitas i la intervencio de la generalitat fiatc va moure fitxa la semana pasada i va presentar una oferta de 23 milions d'euros per la cartera d'asssegurats . Les cliniques de la mutua donen feina a mig miler de persones , 300 de Lleida.
5 juny 2012

 

Investigadors de l’hospital Arnau de Vilanova han participat en el desenvolupament d’un nou fàrmac contra el càncer de mama, en una investigació presentada a Chicago, amb altres hospitals i que comercialitzarà la firma Roche.

Teràpia revolucionària contra el càncer de mama amb la col·laboració de l'Arnau

Un estudi internacional en què ha participat la Unitat de Mama de l'Arnau de Vilanova ha provat amb èxit una nova teràpia contra un tipus de càncer de mama que dirigeix el tractament directament a la diana de la cèl·lula cancerosa i sense danyar les sanes, fet que la converteix en més potent però evitant efectes secundaris. "De moment no és miraculós, però és molt esperançador perquè ens permet avançar en la curació de malaltes amb pitjor pronòstic", explica Edelmir Iglesias, responsable de la unitat de l'hospital lleidatà, que ha aportat sis pacients a l'assaig clínic. En total, el nou tractament, els resultats del qual s'han presentat al Congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica de Chicago, s'ha provat en més mil dones en fases avançades o amb metàstasi (de tipus HER-2, que suposen un 20 per cent dels afectats per aquest tumor). A totes se'ls ha aplicat trastuzumab (la teràpia biològica que fa 10 anys va revolucionar el tractament d'aquesta malaltia), però combinat ara amb un altre fàrmac, TDM-1 (desenvolupat fa 20 anys però que no s'utilitzava per la seua alta toxicitat). La novetat és aquesta forma d'administrar-los, que fan que la teràpia oncogènica arribi a la diana de la cèl·lula cancerosa com un cavall de Troia. D'aquesta manera s'evita l'atac a cèl·lules sanes, que és el que provoca la toxicitat de la quimioteràpia i els seus efectes secundaris. "Els beneficis són espectaculars, alhora que es minimitzen els efectes secundaris", apunta el cap de la Unitat de Mama de la Vall d'Hebron, Javier Cortés, també participant en l'estudi. "No hi ha caiguda de cabells, no hi ha cansament, no hi ha baixada de defenses. Té implicacions profundes", reconeix Josep Baselga, director del Massachusetts General Hospital Cancer Center de Boston, implicat també en l'assaig, batejat com a Emilia. Els resultats de l'estudi han demostrat com aquest fàrmac, que s'administra per via intravenosa una vegada cada tres setmanes, aconsegueix retardar l'evolució del tumor una mitjana de 9,6 mesos, davant dels 6,4 que aconsegueix la teràpia estàndard. A més, la tolerància ha sigut molt bona, ja que en només un 15% de pacients es va haver d'abaixar la dosi i únicament un 4% va abandonar l'estudi. Genentech, la biotecnològica de Roche que ha desenvolupat el fàrmac, pretén demanar l'autorització a finals d'any perquè estigui enllestida el 2013. A l'avanç que suposen aquests resultats també contribuiran els de l'estudi Cleopatra, en què participa l'Arnau i que permet retardar la progressió del tumor fins a un 36%.

Sanidad, ese oscuro objeto de deseo