clinicaponent
  Abril 2012
 

Però no han estat ni Bagó ni Prat els denunciants sinó Josep Maria Via, qui ha compaginat  càrrecs a la sanitat pública amb diverses empreses privades de salut i de consultoria sanitària. Una d’aquestes empreses, Gesaworld, va protagonitzar la polèmica intervenció de la mútua L’Aliança, de la que va rebre, segons explica la revista El Triangle, contractes milionaris (PDF descarregable) per part de la Generalitat.
Però el que més crida l’atenció del denunciant és la seva estreta relació amb Ramon Bagó. Ara mateix Josep Maria Via, a més de ser assessor d’Artur Mas en temes sanitaris, és company de Ramon Bagó al Consell d’Administració de la filial de l’empresa pública fundada per Bagó, CSC S.A.
Però no és aquesta l’única relació que Via té amb persones que apareixen al vídeo. Josep Maria Via va ser soci de Josep Prat a l’empresa privada Centre Immunològic de Catalunya.

Per una altra banda, el despatx d’advocats encarregat de bastir la demanda és el de Francesc José Maria, qui, com Via, és company de Bagó al Consell d’Administració abans citat. José Maria, antic gerent de l’ICS, ha exercit com a secretari a les adjudicacions que Ramon Bagó va obtenir a l’Hospital de Badalona, segons explica  el diari El País. Francesc José Maria també va ocupar càrrecs a l’empresa Innova de Reus, quan aquesta era dirigida per Josep Prat.
Repercussió de la nostra investigació
Les investigacions en matèria de sanitat efectuades per la revista cafèambllet han tingut una gran repercussió política. ERC va demanar que la Sindicatura de Comptes audités la gestió dels hospitals de Blanes i Calella davant els “dubtes raonables a les seves finances”. Altres grups polítics com ICV o Ciutadans han expressat el seu malestar i han demanat la compareixença de Ramon Bagó al Parlament. Davant la pressió mediàtica, l’equip gestor s’ha vist obligat a convocar per avui mateix una reunió informativa amb els regidors dels municipis de la zona per aclarir els nombrosos dubtes que existeixen al voltant de la seva gestió.
Altres mitjans
La nostra investigació i els vídeos denunciats per Via, han despertat l’interès de diversos mitjans de comunicació. El programa de Radio Nacional Asuntos Propios ens va entrevistar per explicar els detalls dels fets denunciants. Canal Català ens va convidar al seu programa Catalunya Opina i ens va entrevistar en directe. El presentador, Carlos Fuentes ens va fer un pregunta profètica: “No heu rebut cap amenaça ni res per ficar-vos en aquest món?”
Els vídeos també ens van servir per posar-nos en contacte amb periodistes del diari El País, amb els quals vam investigar a fons els negocis de Ramon Bagó al voltant de la sanitat pública catalana. Com a resultat d’aquesta investigació vam poder observar  com d’estretes eren les relacions de Bagó entre l’empresa pública que ell dirigia i la seva empresa privada. Així vam veure el procés que el va portar a fer-se amb el contracte de cuina de l’Hospital de Mataró o com va rebre, explica El País, prop de 15 milions d’euros en contractes a Badalona  sense concurs públic, tot i els informes de la Sindicatura de Comptes que alertaven de la seva irregularitat l’any 2009.
Censura prèvia
Aquesta demanda es suma a les maniobres de la Corporació de Salut Maresme i La Selva que des de fa setmanes impedeix distribuir la nostra revista ja que ha de passar un “control previ” per esbrinar si els nostres continguts compleixen els “criteris ètics” dels directius de la Corporació.
Sense notícies d’Artur Mas
Al final hem tingut notícies del President Artur Mas. Bé, més ben dit d’un dels seus assessors, que ens demanda i ens demana 20.000 euros. No era això el que esperàvem quan vam escriure una “Video-carta oberta al President de la Generalitat” on la nostra companya Marta ensenyava la seva nòmina com a infermera i feia algunes preguntes molt concretes sobre el destí dels nostres “diners sanitaris”
Una demanda de 20.000 euros suposa, a la pràctica, el tancament de la nostra revista.

Perquè quan parlem del cafèambllet no us imagineu grans redaccions, ni enormes màquines d’imprimir. La nostra redacció és un ordinador i la nostra flota és una furgoneta Volkswagen del 2007.

La nostra revista viu, exclusivament, dels anuncis que els comerços locals posen. El nostre equip està format exclusivament por les persones que hem fet el vídeo demandat i una noia  que fa de comercial a mitja jornada. Aquí no hi ha res més. Cap dels que treballem aquí arribem a ser mileuristes. Paguem tots els impostos, presentem els papers i lluitem edició rera edició per fer un periodisme honest, lliure i últil.
Aquesta ‘feblesa’ deu ser el que fa pensar al senyor Via, al senyor Bagó i el propi President Artur Mas que ens podran fer callar fàcilment. Però  s’equivoquen.
No sabem si finalment, haurem d’acabar pagant els 20.000 euros que ens demana Via. No sabem si anirem a la cua de l’atur o a viure a casa dels pares.  Però el que tenim molt clar és que amb la revista tancada o amb la revista oberta, continuarem denunciant els negocis i les enormes irregularitats que afecten el nostre sistema sanitari.
Un sistema on, per cert,  gent com Bagó, com Via, com Boi Ruiz, com Josep Prat i molts altres s’han fet immensament rics. Uns rics que, ara, ens diuen que la culpa és nostre, perquè abusem dels serveis.

Per poder seguir parlant necessitem el recolzament del nostres lectors. No us volem demanar diners, no us volem demanar que poseu anuncis a la nostra revista. Només us volem demanar que ens ajudeu a fer públic el que ens està passant. Us demanem que mireu els nostres vídeos, que els compartiu, que feu arribar la nostra història als grans mitjans que fins ara callen. Us demanem que ens seguiu a Twitter o Facebook, que estigueu atents a tot el que està per passar, que visiteu la nostra web. Us demanem que ens acompanyeu al llarg d’aquest procés judicial que se’ns presenta.
Ah, i si trobeu a l’Artur Mas, dieu-li si ens pot contestar les preguntes que li fem. Són els nostres diners.

12/04/2012
Sense títol
Un assessor de Mas demanda la revista que denúncia les irregularitats al CSC
‘Cafè amb Llet’ ja va ser vetada a les sales d’espera dels hospitals de la Selva i el Maresme i ara rep una demanda de 20.000 euros per atemptar contra el dret a l’honor
Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas, ha demandat a la revista Cafè amb Llet per atemptar contra el seu dret a l’honor en el vídeo-denúncia “El major robatori de la història de Catalunya”. Via demana 20.000 euros a la publicació per haver estat esmentat al minut 2:00 de la segona part del vídeo, que revel·la les incompatibilitats i contractacions d’empreses pròpies per part de Ramon Bagó i Josep Prat al capdavant del Consosrci de Salut i Social de Catalunya (CSC). L’Oficina Antifrau de Catalunya està investigant aquestes relacions fraudulentes, però Via, que també està al consell d’administració del CSC i ha estat soci de Prat, ha optat per la via directa de la demanda.
Ja fa més de dos anys que
Cafè amb Llet està investigant i publicant les irregularitats en la gestió del Consorci Sanitari de la Selva i el Maresme i del CSC, l’ens que el dirigeix. La revista gratuïta està essent objecte de certa persecució per aquesta tasca i des de fa un mes que se li ha vetat la presència a les sales d’espera dels hospitals de la Selva i el Maresme, on se'n repartien un miler d’exemplars [a la imatge, Hospital de Calella on es distribuïa la revista]
Els CAP cobren amb més rigor a les mútues per atendre els seus pacients

 

Imatge d'arxiu d'una...

Imatge d'arxiu d'una intervenció quirúrgica a l'Arnau.
Abans no sempre se'ls facturava el cost de l'atenció d'accidents laborals, per exemple
Els centres d'atenció primària de Lleida (CAP) cobren de manera més rigorosa a les mútues el cost que els suposa atendre els seus pacients en cas d'accident laboral o de trànsit, per exemple. Fonts de Salut van indicar que els hospitals sempre han seguit aquesta pràctica, mentre que als CAP és des de fa poc més d'un any quan estan sent més sistemàtics en aquest sentit. Van detallar que la facturació dels CAP a les mútues és més habitual en accidents laborals, ja que en els de trànsit els pacients acostumen a ser atesos a l'hospital. En tot cas, van assenyalar que els centres de salut ara efectuen més aquesta pràctica, tot i que van reconèixer que encara no s'aplica al peu de la lletra.

De fet, l'Institut Català de la Salut preveu facturar aquest any uns 70 milions per atenció sanitària a persones de mútues de treball, escolars, de trànsit o esportives, i a pacients estrangers, després de la revisió de les tarifes sanitàries, que eren del 2005, segons va publicar aquest dilluns El Punt-Avui. El mateix gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, admet a aquest diari que fins ara s'aplicava amb "poc rigor" el cobrament de les factures per aquests serveis i va anunciar que els hospitals i centres d'atenció primària més freqüentats, com els de la costa, disposaran aquest any de datàfons per poder cobrar amb targeta de crèdit.
Pel que fa a les vacunes, les mateixes fonts de Salut van destacar que no cobren per administrar les que formen part del calendari de vacunació ni les que no hi són però són recomanades per un pediatre del CAP. En canvi, sí que cobren per administrar vacunes recomanades per un pediatre privat i que les famílies han de comprar a la farmàcia. Pel que fa als estrangers sense cartilla sanitària, van dir que teòricament se'ls hauria de cobrar per ser atesos, però que no ho fan perquè prioritzen el dret de tots els pacients a ser atesos.

El Arnau esteriliza a 530 mujeres con el método Essure desde 2006
  2012-04-10

 



El conseller de Salut, Boi Ruiz, negó que el Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida haya dejado de realizar esterilizaciones femeninas por el procedimiento Essure, en respuesta a una pregunta parlamentaria que el diputado de ICV-EUiA, Josep Vendrell, le realizó en relación a una posible retirada de este servicio en el centro leridano.


El conseller, además, explicó que en Catalunya hay 13 centros de la red asistencial pública que pueden practicar el procedimiento Essure y que, en los últimos cuatro años, han accedido a este método de esterilización femenina, en el ámbito de los servicios asistenciales públicos, 2.658 mujeres (689 de las cuales, en 2011).
En el caso de Lleida, explica el director clínico territorial de Obstetricia y Ginecología y del ASSIR de Lleida, F. Xavier González Tallada, se han realizado 565 intervenciones desde 2006, momento en el que se comenzó a realizar este procedimiento irreversible en el Arnau.
Durante el primer año se realizaron 21 intervenciones, mientras que la cifra ha ido aumentando progresivamente ya que en 2007 se realizaron 60 esterilizaciones, 104 en 2008; 133 en 2009 y 160 en 2010. El año pasado, no obstante, el número de estas intervenciones se quedó en 52, una cifra menor relacionada más con la menor demanda de este procedimiento, explica González Tallada.
Durante los tres primeros meses del año el Arnau ya ha practicado 35 intervenciones con este método y, de cara al futuro, indica el doctor, “no hay ninguna intención de eliminar el servicio”, explica el director de Obstetricia y Ginecología de Lleida.
Pese a ello, sí que se han establecido ciertas limitaciones a la hora de practicarlo. La primera de las cuales es que el Arnau practica este procedimiento únicamente con prescripción médica y la segunda limitación es la edad, ya que no se practica a las mujeres mayores de 45 años.
La mayoría de los casos en los que se ha practicado este técnica, explica González Tallada, es por motivos sociales como puede ser una situación socioeconómica desfavorable, mientras que en el resto de los casos es cuando hay una patología médica que lo desaconseja, como puede ser un embarazo contraindicado o poco recomendable o el hecho de que la mujer no acepte otros métodos anticonceptivos.
Esta técnica es definitiva y permite la esterilización de la mujer sin necesidad de practicar ninguna intervención quirúrgica, debido a que el procedimiento se administra de forma ambulatoria.
Entre las principales ventajas que aporta este método, que crea una barrera natural en el cuerpo de la mujer mediante unos micro-insertos, explica González Tallada, es que al ser ambulatorio, evita muchas complicaciones para la recuperación de la mujer así como también el postoperatorio lo que, a su vez, también supone un menor gasto sanitario.

Montoro afirma que la reforma sanitària estarà a punt en dues setmanes

El ministre d'Hisenda diu que es combatrà el turisme sanitari i els abusos amb les receptes
Dimarts, 10 de abril del 2012 - 13:22h

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha assegurat que "d'aquí a dues setmanes" es tindrà una reforma de la Sanitat "estructurada i contrastada" amb les comunitats autònomes, i que s'hi s'inclourà una redefinició de la cartera dels serveis bàsics per fer-la més "racional i adequada".
Montoro, en declaracions a RNE, ha subratllat que la reforma sanitària està bastant avançada i ha recordat que l'objectiu és estalviar
10.000 milions d'euros amb aquesta reforma i amb la d'educació.
Contra els abusos
Encara que no ha detallat com es produirà aquest estalvi al·legant que s'ha de discutir amb les comunitats autònomes, el ministre sí que ha indicat que una de les maneres d'aconseguir-ho és "combatent els abusos" que es cometen sobre el sistema sanitari.
Entre aquests abusos, Montoro ha esmentat el que cometen els europeus que vénen a Espanya a fer ús de la sanitat gratuïta perquè en els seus països d'origen han de pagar per ella, o el que es produeix amb les receptes.
Respecte a si s'establirà una espècie de copagament sanitari progressiu, el titular d'Hisenda ha indicat que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va llançar una "idea general" a l'apuntar un nivell de rendes de 100.000 euros a partir del qual s'hauria de pagar per la sanitat.

"Aquest nivell pot ser utilitzat, però estem estudiant tot això, perquè no és tan senzill fer canvis d'aquesta envergadura", ha matisat.
Catalunya patirà més retallades amb la intervenció de facto dels seus pressupostos de sanitat i educació.

 

Rajoy retalla 10.000 milions d’euros de sanitat i educació de les CCAA. Un cop més Navarra i Euskadi queden fora per tenir concert econòmic
Aquestes són conseqüències de la reunió a la Moncloa de l’equip econòmic presidit per Mariano Rajoy, on s’ha decidit homogeneïtzar i eliminar duplicitats de les comunitats autònomes per tal de garantir la reducció del dèficit d’aquestes al 1,5% del PIB
. Per tal d’estalviar els 10.000 milions d’euros anunciats s’ha reunit amb els ministres d’educació i sanitat per aplicar ràpidament aquestes mesures a les comunitats del regim comú.



Unitat de mercat i àmbit financer: liquidar Catalunya Caixa
 El Govern Espanyol ha decidit accelerar la venda de les entitats financeres amb participació majoritària del sector públic i avançar decididament en el procés de consolidació del sector, és a dir, una liquidació ràpida de la segona entitat financera de Catalunya. S’acosta la subhasta de Catalunya Caixa, sense tenir en compte les demandes del Govern de la Generalitat per tal que l’entitat catalana tingués el mateix tracte que Bankia o Nova Caixa Galicia.
Adéu al model de comerç català
Segons la
nota emesa en les properes setmanes, el Govern Espanyol prendrà noves mesures que també inclouran privatitzacions i reformes en diferents àmbits orientades a la racionalització dels costos i la millora de competitivitat i la flexibilitat de l'economia espanyola, com en el sector energètic, la unitat de mercat, el mercat de lloguer, el foment de l'activitat emprenedora o les actuacions en R+D+I. A destacar la imposició de llibertat d’horaris a tot el territori espanyol, amb greu afectació i invasió de competències a Catalunya.

9 abril 2012
Salut anuncia que crecerán las listas de espera y aconseja afiliarse a una mutua

Las listas de espera han            aumentado el 43% por los recortes de Mas en sanidad

Las listas de espera podrán crecer, “es una herramienta de gestión de nuestro sistema y las soluciones tendremos que encontrarlas dentro del propio sistema”, declaró ayer el conseller de Salut Boi Ruiz ante la comisión de Salut del Parlament. Con los presupuesto de momento prorrogados, esta conselleria se enfrenta a medidas de gestión “que no podemos dejar de tomar. No son medidas coyunturales”, advirtió Boi Ruiz.El efecto más visible será quizá el alargamiento de las listas de espera, al menos de algunas, pero lo que se pretende es mirar con lupa cada prestación. No para eliminarlas, porque no se puede, “sino para priorizar en cada una de ellas en función de las necesidades del paciente”. Algunas de las prestaciones más recientes incluidas en el catálogo de la sanidad pública, como el aborto o la salud bucodental, no tienen dotación económica detrás, “por lo que las estamos atendiendo pero les pasamos la factura al ministerio. La de la interrupción voluntaria del embarazo del año pasado es de 13 o 14 millones, que no nos han pagado”. Otro caso es la atención al pie del diabético: “No podemos mandar a todos al podólogo cuando se puede enseñar el autocuidado”.

También recomendó que los ciudadanos que ya están en mutuas no se den de baja e incluso que haya afiliaciones nuevas. Ruiz dijo que si el 24% de cuantos ahora están en mutuas pasaran al servicio público, este no podría asumir toda esa asistencia.

El paciente será otra de las dianas de lo que quiere hacer el nuevo Gobierno. Que el paciente esté informado “pero sin pasarse de vueltas, que hemos pasado de la imposición de manos al Google. El enfermo debe estar informado, pero esto no es como una barra de bar”, refiriéndose a la presión que médicos y enfermeras reciben por usuarios que exigen prestaciones concretas. “Tenemos que devolver la autoridad a los profesionales”. Es el lema: lo que digan médico y enfermera ha de ser la guía para el paciente y para el consumo sanitario. Y prometió que se intentaría adelgazar al máximo todo lo que hay entre el paciente y el médico, especialmente cargos administrativos.Para la concienciación de los pacientes, “empezaremos en los servicios del Institut Català de la Salut de Girona el próximo 7 de febrero”, anunció mostrando un plan de medicación en el que se detalla a cada paciente los medicamentos a largo plazo, a corto, los por si acaso y la duración de esos tratamientos. Y al final, se consigna el precio y la parte que el usuario paga. “No podemos permitir que el 20% de las recetas electrónicas nunca se recoja en la farmacia porque el paciente ha decidido no tomar lo que le indica el médico”, apuntó Boi Ruiz.El plan informativo se completará en toda Catalunya progresivamente. A Barcelona le tocará en marzo. Y se completará con la factura hospitalaria y con paneles que continuamente informarán en cada sala de espera del precio de las pruebas que están haciendo. “Necesitamos la concienciación de los ciudadanos, que sepan que esto no es gratis y que tendremos los servicios que podamos pagar”.Otro objetivo es el profesional. Además de pedirle que haga de agente concienciador y gane autoridad, le van a exigir más productividad. “Esto no es sostenible con 35 horas semanales”. A cambio, ha asegurado que las medidas no afectarán a los sueldos ni a los puestos de trabajo.Otra pata del plan para hacer sostenible el sistema es, a juicio de Ruiz, reorganizarlo. Más peso y resolución en la primaria; más tecnología que evite visitas al especialista; más concentración de servicios para “tener masa crítica que garantice la calidad asistencial” y de paso no haya que pagar guardias en tantos centros; universalizar las agrupaciones de interés económico, que permiten reunir equipos y reducir costes.
La Catalunya Central lidera l'espera per a operacions

A les comarques centrals, el retard per a intervencions no urgents supera d'un mes i mig la mitjana catalana A Girona les llistes d'espera han augmentat d'un 67% La pròtesi de genoll, líder en demora

Fa pocs dies, el Departament de Salut va fer públiques les dades que constaten l'impacte que la retallada va tenir l'any passat en les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques no urgents. El nombre de pacients que esperaven per ser operats va passar dels 56.670 als 80.540 en un any. L'increment se situa en un 42% de mitjana per a tot Catalunya, però hi ha regions sanitàries on l'augment, tant del nombre de pacients com del temps d'espera, ha estat encara més acusat. Al capdavant se situen les regions sanitàries de la Catalunya Central i Girona.
Segons les dades desglossades territorialment, a les quals ha tingut accés l'agència ACN, els usuaris que més han d'esperar per entrar a la sala d'operacions són els que viuen a la Catalunya Central, on l'espera mitjana per ser operat d'algun dels catorze procediments que tenen un temps mínim garantit de sis mesos era a finals del 2011 de 6,21 mesos, molt per sobre de la mitjana del país, que és de 4,57 mesos. En aquesta regió, on hi ha 7.199 persones en llista d'espera quirúrgica, l'hospital que opera amb més retard és el Sant Joan de Déu de Manresa, amb 7,18 mesos.
El temps d'espera va augmentar l'any passat a totes les regions sanitàries, amb les excepcions de l'Alt Pirineu i Aran i les Terres de l'Ebre. D'altra banda, el nombre de pacients en llista també va augmentar a tot el territori, excepte als hospitals de l'Alt Pirineu i Aran. La regió sanitària de Girona és la que registra l'augment més gran del nombre de pacients, un 67% (la llista va créixer de 4.251 persones a 7.091).A la regió sanitària de Barcelona, on el volum de pacients en llista és el més gran (54.602), el temps d'espera és de 4,43 mesos de mitjana, però l'hospital de Viladecans encapçala el rànquing de centres de tot Catalunya pel que fa al retard, ja que els pacients s'esperen 10,3 mesos.

La intervenció de pròtesi de genoll continua sent la que genera més demora (6,72 mesos de mitjana) i és la més afectada per la reducció actual d'activitat quirúrgica: la llista d'espera ha augmentat de 5.172 pacients a 9.062 (75%). Pel que fa a les proves, l'espera mitjana és de 48 dies i el TAC segueix sent la que té més cua, amb 18.896 pacients.
Metges i infermers discrepen en la designació de tasques

Un sindicat de metges demana que es freni l'augment de competències dels infermers
El COIB defensa la delegació de feines per evitar col·lapses
09/04/12 02:00 

L'ICS facturarà 70 milions a mútues i estrangers
Salut revisa les quotes que paguen els atesos sense cobertura
Es cobra per posar vacunes no obligatòries
09/04/12 02:00

 
Els Centres d'Atenció Primària de costa, com el de Roses, tenen més feina a la temporada d'estiu Foto:
L'Institut Català de la Salut (ICS) preveu facturar aquest any uns 70 milions d'euros per serveis prestats a persones sense dret a prestació sanitària pública. Salut calcula que les mútues de treball, escolars, mútues de trànsit i esports, i els pacients estrangers que seran atesos arribaran a pagar 70 milions després de la revisió de les tarifes sanitàries, que datava del 2005.

Fins ara l'ICS aplicava amb “poc rigor” el cobrament de les factures per serveis a estrangers o mútues alienes a l'ICS, admet el gerent de l'entitat, Joaquim Casanovas. Però a partir d'aquest 2012, “els hospitals i els CAP més concorreguts, com ara els de la costa, disposaran de datàfons, per tal de poder facilitar els pagaments amb targeta de crèdit”. Casanovas assegura que “és preferible reclamar els diners amb targeta de crèdit per evitar la circulació de diners”.L'ordre de preus de cobrament del 2012, aprovada recentment, preveu que els usuaris catalans amb targeta sanitària hauran de pagar per alguns serveis que abans s'oferien de manera gratuïta, com ara la vacunació extraordinària. Força pares aprofiten les vacunacions obligatòries als CAP per posar també les optatives, com ara les de rotavirus o el pneumococ, que no entren en el servei d'infermeria obligatori. El catàleg inclou el pagament per emetre certificats mèdics addicionals, còpies en suport digital de radiografies o proves de detecció d'alcoholèmia requerides pel pacient.

Ana Mato: la Sanidad seguirá siendo gratuita pero harán falta reformas
08.04.2012
La ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, ha asegurado que garantizará una Sanidad "gratuita y de calidad", pero ha advertido de que hacen falta reformas para que el sistema sanitario que tenemos, "que es magnífico", sea también "viable".
Así se ha pronunciado la ministra en una entrevista al diario "La Razón", en la que es preguntada sobre el anuncio realizado por el ministro de Economía, Luis de Guindos, en una entrevista al diario Frankfurter Allgemeine, de que las próximas reformas afectarán a los servicios públicos, sobre todo a la sanidad y la educación."Yo definiría la situación de nuestro sistema sanitario de absolutamente insostenible. Hacen falta reformas", ha insistido Mato, quien ha subrayado su propuesta de un pacto de Estado en Sanidad y Políticas Sociales para que se pueda "racionalizar el gasto, mejorar los sistemas y quitar duplicidades a través de una cartera básica de servicios".

"Esto es, elegir unos servicios básicos para los ciudadanos que tengan que ser obligatoriamente atendidos en todas las autonomías por igual", ha explicado Mato, quien no obstante se ha mostrado convencida de que el sistema autonómico "ha funcionado", pero que "no se puede mantener a base de no pagar". "Es inviable", ha puntualizado.La ministra ha hecho hincapié en que "este Gobierno ha hecho un esfuerzo para poner las cuentas a cero con el pago a proveedores para empezar de nuevo" y que eso es lo que ella va a garantizar: una sanidad "gratuita y de calidad".La responsable de Sanidad Mato ha negado que vaya a haber "medicamentazo", es decir, que no se van a dejar de pagar medicamentos por el hecho de que sean baratos, pero sí ha señalado que se va modernizar el Vademécum, sustituyendo los medicamentos que se han quedado anticuados.Y sobre el euro por receta catalán, ha indicado que ya se ha reunido con el consejero catalán para "entre todos" adoptar unas reformas para que los ciudadanos catalanes no tengan que pagar tasas extraordinarias para costear la Sanidad.
Antoni Mateu és nomenat director general de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC)

Antoni Mateu, segon per la...
El fins ara delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu,
L’Agència és l’organisme responsable de la promoció i la protecció de la salut, la prevenció i la gestió de les alertes epidemiològiques i alimentàries
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha nomenat Antoni Mateu, nou director general de l’organisme. Antoni Mateu, qui va néixer a Barcelona l’any 1960, és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida i té l’especialitat en Medicina Preventiva i Salut Pública. El nou director de l’Agència té una àmplia formació específica en gestió sanitària i en direcció d’Institucions Hospitalàries i és Màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària per la Universitat Pompeu Fabra (1996), a més de formació directiva en les escoles de negocis d’ESADE i IESE.
 Mateu es va incorporar a l’Institut Català de la Salut l’any 1989 com a responsable de la Unitat de Concerts i, tot seguit, va passar a ser director de Sector Sanitari a l’Alt Pirineu. Desprès de ser Cap d’Unitat de Control de Gestió del Servei Català de la Salut a Lleida, del 1998 al 2003 va ocupar la direcció territorial del Departament de Salut a Lleida i la gerència de la Regió Sanitària de Lleida, a més de la vicepresidència del Consell d’Administració de l’empresa pública Gestió de Serveis sanitaris.
 L’any 2004 Antoni Mateu va passar a ser coordinador de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques a Lleida fins l’any 2007, quan va ser nomenat delegat territorial d’ASISA. Des de l’1 de febrer de 2011 i fins a l’actualitat ha estat director territorial de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, i ha format part del Consell d’Administració de l’AECT (Agrupació Europea de Cooperació Territorial) i de SEMSA.
 Amb el nomenament d’Antoni Mateu culmina el procés de la posada en marxa de l’Agència de Salut Pública, donant així compliment a la Llei 18/2009, de 22 d'octubre de salut pública, que ha suposat un intens procés de reforma i modernització que ha comptat amb el consens polític, amb el suport dels professionals, i amb la implicació del món local, de les entitats socials, i del món de l’empresa.
 L’Agència de Salut Pública de Catalunya acull prop de 1.500 professionals de la medicina, veterinària, farmàcia, infermeria, biologia i psicologia, que presten serveis de forma regionalitzada i compten amb una xarxa de laboratoris acreditats i en estreta col·laboració amb l’atenció primària i hospitalària.

Salut anima a cobrar en los CAP los servicios que no están en la ‘cartera

Nueve euros por pinchar una vacuna no obligatoria o un fármaco no cubierto

La sorpresa empieza a extenderse entre los usuarios de la sanidad pública, acostumbrados a acudir a su CAP sin dinero, sólo con su tarjeta de asistencia y el DNI. Ahora en el mostrador tienen datáfono. Para poder cobrarles según que servicios. Por ejemplo, nueve euros por pincharle la vacuna a la niña si esa vacuna que le ha recetado el pediatra de su CAP es una de las que no pertenecen al calendario oficial (como las del rotavirus y la del neumococo), algo muy frecuente. Así que ahora, además de pagar el 100% del precio en la farmacia, han de pagar por que se la administren.
¿Ha empezado la privatización? “En absoluto, es una actualización de precios de una orden del 2005 y sólo se ocupa del cobro a terceros obligados, como las mutuas de accidentes de trabajo, los seguros de accidentes de tráfico, los extranjeros y aquellas prestaciones que, aunque se den en los centros sanitarios públicos, no pertenecen a la cartera de prestaciones financiadas por la sanidad pública”, aclara Jaume Benavent, responsable de Afers Assistencials del Institut Català de la Salut.
Lo nuevo es que en las últimas semanas, tras la publicación de la orden que actualiza los precios y los motivos de cobro, los centros de asistencia primaria han recibido indicaciones precisas de que hay que cobrar siempre que toque. Porque hasta ahora, aunque la norma ya existía, era de difícil cumplimiento: los administrativos no manejaban dinero, ni se podía pagar con tarjeta. Y la mayoría de los profesionales intentaban evitar el tema. En un céntrico CAP de Barcelona, el intento de cobro ha sido causa de plante por parte de un profesional de la plantilla (a punto de jubilarse).
El ejemplo que causó este conflicto fue la administración de un antiinflamatorio con corticoide que los médicos recetan con asiduidad ante un fuerte dolor lumbar o cervical. Pero “no entra por el seguro”, es decir, no está en la lista de fármacos financiados por el sistema sanitario público y cada cual se lo paga en la farmacia. Pero a una paciente quisieron cobrarle la inyección. “En ese caso, no procede”, asegura Benavent. A diferencia de las vacunas para neumococo o el rotavirus que recetan los pediatras, que podrían rechazar los padres -”es una decisión voluntaria”, define el doctor Benavent-, el antiinflamatorio es una opción impuesta para el dolor, sin otra opción.
Los matices son complicados para los ambulatorios y para los usuarios. Está más claro, por ejemplo, el cobro de un certificado médico: 20 euros. O una prueba de detección de alcoholemia: 70 euros. O una copia en soporte digital de radiografías u otra prueba de imagen: 10 euros. Pero ¿una prueba radiológica, por ejemplo, de la boca? La ortopantomografía es una prueba que encargan los dentistas, cuyas prestaciones públicas son muy limitadas. Lo normal es que el usuario vaya a un dentista privado. Hasta ahora, la ortopantomografía era una prueba que se hacía en hospitales y el médico de cabecera la pedía. Ahora se puede hacer en muchos CAP y el médico la indica, pero se cobra.
¿Quiénes tienen que pagar? Según la orden, están sujetos a contraprestación económica los servicios sanitarios prestados en centros del ICS en dos casos: “cuando las personas beneficiarias sean usuarios no cubiertos por el sistema sanitario publico” y “cuando haya una entidad de seguros, entidad mutualista o cualquier otra entidad obligada legalmente o contractualmente a efectuar el pago de los gastos propios de la atención sanitaria” .
En zonas turísticas cobran a los extranjeros, aunque con las dificultades de idioma y la diversidad en los tipos de seguro, supone un esfuerzo sin apenas recompensa: lo recaudado va a un fondo común del ministerio. Los hospitales públicos catalanes esperan mejorar sus ingresos con la activación de estos cobros, sobre todo por accidentes de trabajo y de tráfico.
Para no pagar las vacunas aún habrá que esperar. Hay comunidades autónomas (Madrid, Galicia y La Rioja) que pagan la del neumococo, pero los expertos de la ponencia de vacunas están analizando su efectividad y precio para ver si recomiendan su inclusión. La del rotavirus no tiene de momento posibilidades. Habrá que seguir pagando. O no.

Los centros sanitarios privados superan ya a los de gestión pública   
El sector hospitalario privado cuenta con 477 centros en todas las comunidades      
   

El sector sanitario privado ha experimentado un importante crecimiento en el número de centros en los últimos años, tanto que ya ha superado a la red de centros sanitarios públicos. Actualmente, hasta 477 hospitales en España pertenecen al sector privado, lo que representa el 51% del total de los centros hospitalarios existentes en nuestro país.
En relación al número de camas, los hospitales privados ofrecen una dotación de 53.530 camas, lo que supone un 33% del total de camas existentes en España. Además, el sector cuenta con otros 2.100 centros médicos ambulatorios.
Para Juan Abarca, secretario general del Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS) -un organismo que integra a 18 grupos de hospitales privados y compañías de seguros implicadas en la sanidad privada- estos datos confirman que el sector sanitario privado representa un elevado peso en el sector productivo español, lo que permite liberar recursos de la sanidad pública.
"El sector sanitario privado contribuye a la descarga y al ahorro del sistema público. Descarga porque descongestiona la sanidad pública a través de la actividad que llevan a cabo los hospitales privados, tanto altas hospitalarias como intervenciones quirúrgicas. Y ahorro porque dado el modelo de seguro sanitario privado en España, que es un seguro duplicado, los 7 millones de asegurados con pólizas privadas utilizan menos o no utilizan la sanidad pública, lo que puede considerarse una subvención oculta para el sistema público", asegura Abarca, director general de HM Hospitales.
Mayores grupos de hospitales
Dentro del mercado hospitalario privado se diferencian tres grandes tipos de centros: los grupos hospitalarios dedicados a la gestión de hospitales (el 26 por ciento del total), los hospitales pertenecientes a aseguradoras sanitarias (el 5,3) y los hospitales y clínicas independientes, que son la mayoría, el 68,3%.
Entre los primeros, destaca la Orden de San Juan de Dios, con 27 hospitales, seguido de las Hermanas Hospitalarias con 16, y Capio y USP Hospitales, con ocho hospitales cada uno. Hospiten y Recoletas (8), Nisa y Quirón (7), Cruz Roja (6) y HM Hospitales (5), completan la lista de mayores grupos hospitalarios privados.
Por su parte, cinco compañías aseguradoras cuentan con red hospitalaria propia, entre las que sobresale Asisa con 13 hospitales, Aliança (6), Caser (3), Sanitas (2) e IMQ (2).
Descongestionar lo público
Con esta implantación, el sector sanitario privado defiende que su actividad descongestiona la sanidad pública y reduce las listas de espera. Así, estos hospitales registraron en 2009 más de 1,3 millones de altas, lo que representa el 25 por ciento del total.
Las especialidades que han tenido un mayor crecimiento en hospitales privados frente a los públicos han sido rehabilitación y obstetricia, según los datos del IDIS.
Además, en los hospitales privados se atendieron en 2011 más de 5,6 millones de urgencias y realizaron un 32 % de la actividad quirúrgica total. Estos centros también desarrollan actividades de alta complejidad que requieren de avances tecnológicos. Según el IDIS, aproximadamente el 20% de las sesiones de radioterapia y quimioterapia realizadas en nuestro país se lleva a cabo por hospitales privados y el 45% de los PET y el 38% de las resonancias magnéticas existentes están ubicados en centros privados.
La generación de empleo entre los profesionales sanitarios y la formación e investigación en estos centros es otro atractivo del sector. Actualmente, el sector sanitario privado emplea aproximadamente a 253.000 profesionales, de los que el 22% de los mismos son médicos.
Además, cuenta con 10 hospitales universitarios y 15 centros con 90 plazas de formación especializada por el sistema de residencia. A este respecto, destaca que el 86% de los hospitales pertenecientes al Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad tiene alguna acreditación de calidad de ámbito internacional.

 

USP y Quirón empujan la sanidad privada hacia la concentración

La entidad hospitalaria fusionada será el primer grupo español en número de camas

Con estas operaciones, el sector busca recortar el peso de las aseguradoras

 

Fachada de la Clínica Quirón de Barcelona. / TONY GARRIGA

El mapa hospitalario español privado ha dado un vuelco con la fusión deUSP Hospitales (1.306 camas) y Grupo Hospitalario Quirón (930 camas). Por separado son el tercer y cuarto grupo hospitalario del país por cuota de mercado (con datos de 2010). Juntos se convertirán en el primero, al concentrar el 9,2% de los ingresos totales de facturación.

Esta operación, que acaba de recibir el visto bueno de la Comisión Nacional de la Competencia, como indicaron desde esta institución, confirma la tendencia a la agrupación en el sector hospitalario privado, “muy fragmentado y que contrasta con la concentración del segmento de los seguros privados”, como apunta Ignacio Riesgo, responsable de sanidad de la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC). Por ello, aún hay margen para que se produzcan más movimientos similares. De hecho, existía otro gran proceso en marcha: la compra de Ribera Salud—accionista de seis hospitales de gestión privada— por parte del que era el primer grupo hospitalario privado de España, Capio, una negociación que se ha atascado en la recta final.

Fuente: PricewaterhouseCoopers. / EL PAÍS

 En la trastienda de estas operaciones se encuentran varios factores. Por un lado, la asimetría que se da en el mercado español entre la concentración del sector de los seguros y la atomización, no solo de los hospitales, sino también de la provisión de servicios sanitarios privados (laboratorios de análisis, servicios de radiología). Ejemplo de ello es que mientras los cuatro primeros grupos de aseguradoras (Grupo Caixa, Sanitas, Asisa y Mapfre) suman el 60% de las primas, las cuatro primeras redes hospitalarias privadas (Capio, Adeslas, USP y Quirón) apenas copan el 24%. Más aún, los siete grandes grupos de hospitales tan solo alcanzan el 32,8% del mercado.

De este desequilibrio se deriva una situación de dominio de los seguros, que les permite negociar en una situación de fuerza con los hospitales privados. Incluso con los centros pertenecientes a grupos, las aseguradoras negocian las condiciones de colaboración individualmente con cada hospital. “No existe ninguna red hospitalaria privada con la suficiente fuerza como para negociar a nivel colectivo”, comenta Riesgo. De ahí las estrategias hospitalarias de reagrupamiento. El informe que anualmente elabora PwC a modo de radiografía del sector sanitario en España, 10 temas candentes de la sanidad española para 2011, ya advertía sobre esta cuestión: “Se dará un salto en el proceso de concentración del sector sanitario privado”.

“Vamos hacia un proceso de unión como sucedió hace unos 
años con los hoteles"

El protagonismo que están adquiriendo las compañías de capital riesgo en el sector de la sanidad privada, que se han convertido en las principales animadoras de las operaciones, es otro de los aspectos que explica la tendencia a la agrupación de hospitales privados. Doughty Hanson adquirió en febrero USP Hospitales por 355 millones de euros a sus anteriores propietarios, el Bank of Scotland y Barclays. Tras tomar el control del tercer grupo hospitalario español, la firma británica procedió a la fusión con Hospitales Quirón aprovechando la salida del socio minoritario, el grupo portugués José de Mello, que compartía el accionariado con la familia Cordón. Ni Doughty Hanson ni Quirón han querido dar detalles de la operación.
Gracias al acuerdo entre ambas entidades, al que la Comisión Nacional de la Competencia no ha puesto ninguna traba, el grupo resultante suma una veintena de hospitales y unas 2.000 camas, además de otra veintena de clínicas auxiliares y tres unidades de reproducción asistida. Su volumen de ingresos supera por décimas a los 8,8% de cuota de mercado hospitalario privado (con datos de 2010) de Capio, el anterior líder del sector. También en camas, superará a las 1.584 de Capio.

Operación atascada

Otro proceso que iba en la misma dirección de sumar recursos es la compra de Ribera Salud —la compañía valenciana principal impulsora de la modalidad de gestión privada de centros públicos— por parte de Capio, controlado por el fondo de capital CVC Capital Partners, británico con sede en Luxemburgo. La idea era formar el mayor grupo sanitario privado enfocado, en este caso, a la gestión de centros de titularidad pública y la prestación de servicios sanitarios a la Administración.

La venta, que rondaba los 110 millones de euros, se encuentra en punto muerto debido, según fuentes próximas a la operación, a las garantías de cobro exigidas por Capio, ya que el cliente principal de Ribera Salud es la Administración valenciana, acosada por las deudas y los impagos. Este retraso corre a favor de la compañía valenciana de Atitlán. El fondo de inversión que gestiona Roberto Centeno, el yerno de Juan Roig (presidente y propietario de Mercadona) ha mostrado en distintas ocasiones su interés por hacerse con las riendas de Ribera Salud.

“El proceso de concentración hospitalario no ha hecho más que empezar”, insiste Ignacio Riesgo. “Vamos hacia un proceso de unión como sucedió hace unos años con los hoteles, que se han agrupado todos en torno a grandes grupos”.

     
L'Hospital Santa Maria guanya 30 llits i culmina més de 20 anys de reformes

 

L’Hospital Santa Maria estrenarà després de Setmana Santa les noves habitacions de l’ala est amb 30 llits. Una bona notícia en temps de retallades que suposa culminar les obres de remodelació del centre començades ja fa més de 20 anys, que conclouen amb aquesta cinquena i última fase iniciada al març del 2009.
Anna Aran, nova adjunta a la gerència de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) -empresa pública que gestiona el centre- i la seua responsable d'infermeria, Pilar Sanmartín, van explicar que aquests 30 llits acolliran els pacients que són sotmesos a una intervenció quirúrgica. Aquests malalts són hospitalitzats ara en una ala de la primera planta. Aran i el delegat de Salut, Antoni Mateu, van assenyalar que aprofitaran aquesta circumstància per condicionar les habitacions que quedaran lliures a la primera planta, que tot just havien estat objecte de treballs de manteniment des de la seua obertura fa vint anys. L'actuació estarà enllestida aquest any i aquests llits quedaran en situació de reserva, per atendre situacions d'augment dels ingressos com els registrats fa unes setmanes a causa de la grip.
Aran i Sanmartín van assenyalar que el trasllat dels pacients quirúrgics a aquesta noves habitacions comportarà més eficiència, ja que l'ala est també concentra els quiròfans (a la planta baixa) i l'UCI (a la primera).
D'altra banda, Mateu va indicar que els nous 30 llits fan que la sanitat pública de Lleida disposi de prou capacitat per poder atendre les seues necessitats d'hospitalització sense haver de recórrer a l'ús de llits en centres privats. "Amb els 470 de l'Arnau i els 204 del Santa Maria, incloent-hi els més de 40 que queden en reserva, tenim més que cobertes les necessitats", va afirmar. En aquest sentit, va recordar que en els últims anys el perfil dels pacients ha canviat, ja que cada vegada hi ha més intervencions amb cirurgia major hospitalària, que evita un posterior ingrés. A més, va afegir que també reforçaran el programa d'assistència domiciliària de l'atenció primària per millorar el tractament dels malalts crònics, amb l'objectiu d'evitar que hagin de ser ingressats periòdicament.
Les obres de remodelació de l'ala est del Santa Maria han costat 11,085 milions d'euros, incloent-hi l'equipament. Els quiròfans es van posar en marxa fa gairebé dos anys, mentre que l'UCI, que compta amb 8 llits, es va estrenar al maig de l'any passat. No obstant, ara GSS està renovant i millorant el seu equipament.
El projecte ha respectat elements característics de l'edifici original, com la forma hexagonal del sortint de l'immoble que dóna al pati interior i una columna.

Pilar Sanmartín i Anna Aran,...

Pilar Sanmartín i Anna Aran, en una de les noves habitacions de l'ala est del Santa Maria.

Reforma i vaga. I ara què?

Encara amb valoracions per a tots els gustos i amb percentatges dispars sobre la vaga general, la reforma laboral era esperada per la majoria d'empresaris i la reacció sindical també era d'esperar, i més encara perquè, si les retallades continuades –i les anunciades–, l'augment de les tarifes de molts serveis bàsics i la persistent taxa d'atur ja eren una bona mona de Pasqua, la reforma laboral n'ha estat la figureta de xocolata. Hi ha un acord força general sobre la finalitat principal de la reforma laboral: abaratir l'acomiadament, que abans era dels més cars de la Unió Europea.
Però, aprovada la reforma i feta la vaga, hi ha algunes preguntes... On eren i què feien els sindicats quan les coses anaven massa bé perquè fossin certes? Amb l'escandalós increment des de l'endemà mateix de la reforma, tenien els empresaris algun altre interès més enllà d'abaratir els acomiadaments?
No serà una reforma feta a mida per a les empreses més ineficients, és a dir, les que no saben escollir, motivar, retribuir els empleats i, en definitiva, mantenir-hi els millors?
O és aquesta la norma del tipus d'empreses que tenim? Amb la reforma, augmentarà el nombre d'empleats joves i preparats en plantilla i s'evitarà que els bons emigrin o es cansin de les condicions –amenaça d'acomiadament inclosa– amb què hauran de treballar?
Farà la reforma que hi hagi un nivell de productivitat més proper a l'europeu, encara que sigui a costa de reduir les hores de presència a les empreses? És una reforma pensada per a una economia de valor afegit o encara es pensa en termes de poder competir amb els xinesos? I els polítics, votats democràticament, que fan aquestes reformes, a qui serveixen en realitat?
No, no cal esperar cap resposta, si no és amb arguments de pes i xifres a la mà. De paraules, ja n'estem servits.


Una vaga "interessant"

Diumenge, 1.4.2012. 19:00 h
A Lleida, aquest dijous, de les 18 a les 20 hores, fins a 6.000 persones van abarrotar els carrers de la ciutat per fer sentir la seva disconformitat amb la darrera reforma laboral i les retallades socials impulsades pels governs de dretes de Catalunya i Espanya. Waita TV i AraPonent.cat hi vam ser, i eren moltes les persones que es van apropar fins a nosaltres per corroborar el que ja era una fet: Lleida, una ciutat que destaca pel seu immobilisme (només cal fixar-se en els canvis de govern al capdavant de l’ajuntament), havia aconseguit unir els seus veïns en un clam comú contra... Aquest és el punt en què ens entren els dubtes: contra què ens manifestàvem? Contra uns governants egoistes que s’entesten a demostrar la seva impotència mental, intel·lectual i, veient la cara d’alguns/es segurament sexual? Contra un capitalisme liderat per banquers sense escrúpols que, paradoxalment, ens ha deixat a tots amb menys capital que oportunitats laborals? O contra el món, perquè estem enfadats amb tot i amb tothom?

No hi faltava ningú: sindicats, polítics, intel·lectuals, immigrants, joves, no tan joves, animals de companyia... Sabem que hem de fer alguna cosa, però no sabem ben bé què, o sigui que una manifestació, a priori, pintava bé, encara que, en el fons dels fons, no es tractés de res més que un acte propagandístic dels sindicats per als sindicats. Una Rosa Palau empolainada i pulcra fins a l’extrem es vanagloriava de ser la salvadora dels treballadors, aquella llum d’esperança que il·lumina els pobres aturats, el braç fustigador dels pèrfids empresaris... Encara que, si fem memòria, la mateixa Rosa Palau escrivia un article d’opinió sobre un tema qualsevol al diari La Mañana el mateix dia que alguns treballadors, després de sis mesos sense cobrar, iniciaven una vaga indefinida, la qual cosa és un copet a l’esquena dels propietaris del diari i un puntada als ous dels seus adorats treballadors. Per no parlar de CCOO, sindicat al qual no es va veure el pèl durant la manifestació que aquests mateixos treballadors van fer davant de La Paeria per reclamar els seus drets laborals. En canvi, prou que hi eren l’altre dia, els primers de la fila! Evidentment, als sindicats els interessa mantenir una bona relació amb els mitjans de comunicació per tal d’aparèixer en bon lloc a les seves pàgines, però no els interessa tant mantenir aquesta mateixa bona relació amb els simples periodistes, que són els que realment escriuen aquestes notícies en què tant els agrada sortir a la foto. Tot és una qüestió d’interessos, d’interessos propis, personals, és clar. En el cas dels sindicats, també. Però que ningú no s'enganyi, l’èxit del 29M no és l’èxit dels sindicats, és l’èxit de la gent. I això, de tot plegat, és el més interessant...      
L'Arnau reinicia els tancaments parcials 1Abril 2012
    
Imatge de treballadors de...

Imatge de treballadors de l'Hospital Arnau protestant contra les retallades aprovades per Salut.

Deixarà fora de servei una part de les consultes externes, quiròfans i uns cinquanta llits, tot i que els sindicats diuen que podrien arribar al centenar

Lleida L'Arnau tornarà a funcionar a mig gas a partir de dilluns com a mesura d'estalvi, coincidint amb les vacances de Setmana Santa.



 
  Avui hi havia 206379 visitantes (947404 clics a subpáginas) a aquesta pagina  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis