Els acampats a la plaça Ricard Viñes de Lleida decideixen prolongar una setmana més la protesta
| lleida
La protesta dels indignats continuarà a Lleida, almenys durant una altra setmana. L’assemblea dels acampats va començar ahir a les vuit del vespre a la plaça Ricard Viñes i al tancament d’aquesta edició els reunits encara discutien el futur del Moviment 15-M. Però fora de l’assemblea el mig centenar de persones que en les últimes setmanes ha passat la nit a Ricard Viñes van decidir aquest diumenge continuar una setmana més, com a mínim, ja que van destacar que la decisió és prorrogable. “Continuar aquí s’ha convertit en un símbol i per això hem decidit quedar-nos-hi”, va explicar el Marc, un dels joves que participa en la protesta.Així mateix, han elaborat un llistat de voluntaris per fer torns per passar-hi la nit.Al tancament d’aquesta edició ja eren 50.
La jornada dominical va transcórrer amb normalitat i relativa calma després de la nit agitada a causa de la celebració de la Champions per part dels seguidors del Barça. "Ells han estat en un extrem de la plaça i nosaltres en un altre, no hi ha hagut cap incident i quan se n'han anat hem continuat amb les nostres tasques", explicava un acampat.
A Barcelona, els integrants del moviment d'indignats van decidir ahir quedar-s'hi almenys fins demà. La decisió es va prendre en una assemblea a la qual van assistir centenars de persones, i que es va iniciar amb una actuació del cantautor Paco Ibáñez. Segons els acampats, volen acabar d'estructurar el moviment amb la intenció de descentralitzar-lo cap als barris i necessiten més temps per portar a terme la seua feina.
Els centenars d'indignats acampats a la plaça de Catalunya de Barcelona es van aixecar ahir amb un estat d'ànim pletòric a l'haver aconseguit sortir indemnes dels altercats violents de diumenge després de la victòria del Barça a la Champions. "Aquesta nit hem demostrat que junts podem aconseguir el canvi", van assegurar ahir els seguidors del Moviment 15-M al compte de Twitter que utilitzen. El director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, va destacar la col·laboració dels indignats durant la nit. "Si (divendres) haguessin col·laborat com van col·laborar dissabte a la tarda, ens hauríem estalviat els incidents en el polèmic desallotjament", va explicar Prat.
Per la seua part, centenars de persones van participar ahir en una assemblea dels Acampats al Sol, a Madrid, en què van decidir continuar a la cèntrica plaça madrilenya sine die, tot i que inicialment es van plantejar estudiar si és pertinent portar a terme una "reestructuració" de l'assentament. Però aquesta opció va ser rebutjada per la majoria dels acampats.
El titular dels ambulatoris i dels vuit hospitals públics comptarà aquest any amb 275 milions menys
"Realisme, reformisme, regeneracionisme". El conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar ahir que serà l'eix "de les tres erres" el que definirà la seva política al capdavant de la conselleria. Si l'haguessin sentit, alguns dels assistents al consell d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS) haurien inclòs una altra paraula que comença per la mateixa lletra: retallada. I s'hi haurien oposat tal com van fer ahir en aprovar-se el pressupost de l'organisme de la Generalitat que gestiona el gros dels ambulatoris i vuit dels principals hospitals de Catalunya.
Tot i els tres vots en contra (UGT, Metges de Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya) i una abstenció (CCOO), el pressupost de l'ICS es va aprovar, així que l'ajust en el sector sanitari ja és, en part, una realitat. Els proveïdors dependents de la Generalitat comptaran aquest any amb 275 milions d'euros menys que els que van emprar el passat exercici (3.069,27 milions d'euros), una retallada del 9,7%. Si es té en compte el pressupost aprovat inicialment a l'ICS l'any passat i superat, la davallada només és del 4,9%.
Els ambulatoris perden un 9,1% del pressupost i els hospitals, un 11,7%
La repercussió immediata, que ja ha començat a notar-se, serà una reducció considerable de la prestació de serveis, l'allargament de les llistes d'espera i la destrucció de mig miler de llocs de treball, la major part d'ells treballadors de la xarxa ambulatòria de Catalunya. Després de conèixer les magnituds pressupostàries de l'ICS, que dóna feina a prop de 40.000 persones, dilluns vinent serà el Servei Català de la Salut (CatSalut) el que aprovarà el seu pressupost i acabarà de determinar com s'expandeix l'onada d'ajust a la resta del sistema català de salut els centres concertats. Els seus gestors no són gens optimistes sobre la repercussió de tenir menys volum de contractació i facturar unes tarifes un 2% més baixes.
Més enllà de les grans dades, encara es desconeix la forma que prendrà la retallada a cada centre, tot i que hi plans de tancament de plantes i supressions de llits i quiròfans als hospitals. Ahir, en la reunió del consell d'administració, la direcció de l'ICS va assegurar que no se sap encara com s'adaptaran les retallades a les activitats dels hospitals, i va afirmar que encara s'està negociant amb les juntes mèdiques com minimitzar l'afectació en el servei. Però mentre deien això, el pressupost ja certifica que els hospitals només tindran aquest exercici 1.567,1 milions, xifra que suposa una davallada de 184 milions, un 11,76%, respecte als recursos gastats l'any passat. A punt de començar el juny, caldrà conèixer com s'articula un pla de xoc per assumir en sis mesos aquesta minva de diners.
La situació als ambulatoris és similar, argumentada en part per la caiguda d'un 1,9% en el nombre d'usuaris atesos a l'atenció primària de l'ICS. Perden 104 milions d'euros dels 1.249 milions amb què comptaven l'any passat, però les mesures que es posaran en marxa s'enduran també pel davant 428 llocs de treball. Aquesta disminució de recursos, del 9,1%, xoca amb la idea del conseller, repetida ahir, de donar més protagonisme a l'atenció primària i restar pes als hospitals. Just per aquesta incongruència, el sindicat Metges de Catalunya va criticar ahir que la xarxa ambulatòria no arribi al 25% del conjunt del pressupost sanitari, com reclamen les societats científiques. Ara és del 15%.
Els comptes van ser aprovats ahir amb tres no' i una abstenció
Partides d'ajust
L'ICS pretén estalviar 41 milions gràcies al decret de retallades aprovat pel Tripartit el maig passat, que reduïa els sous dels funcionaris un 5%. La de personal és una de les partides que més pateix la tisorada. A més d'aquesta quantia, la Generalitat estalviarà 41 milions en la disminució de les despeses variables de personal (substitucions, i personal eventual) i 24 milions més per jubilacions i altres baixes no cobertes.
La reordenació de l'estructura de l'ICS suposarà un estalvi corrent de 20 milions d'euros i reordenar l'oferta assistencial que suposarà més llistes d'espera i en moltes ocasions desplaçaments més llargs per als pacients, 67 milions d'euros més. Aquesta minva de despesa arribarà sobretot per les actuacions que es facin als hospitals. Tanmateix, la reducció d'inversions comportarà 45,5 milions més i la reducció de la factura farmacèutica, uns altres 31 milions d'euros.
La retallada suposa la destrucció de mig miler de llocs de treball
La internalització de proves diagnòstiques no contractar a empreses externes proves de radiologia i medicina nuclear permetrà mantenir intactes sis milions d'euros. El dubte d'aquesta partida és el futur de l'empresa pública Institut del Diagnòstic per la Imatge (IDI), que podria ser privatitzat parcialment.
"Amb una retallada tan important, no es pot dir que no hi haurà afectació en el servei per al pacient", va criticar Joan Canals, representant de CCOO al consell d'administració de l'ICS. Raquel Gil, secretària d'Igualtat i Polítiques Socials d'UGT, va lamentar que "continua sense conèixer-se la foto completa dels pressupostos i cal tenir clar que, per molt pressupost que hi hagi, si la gent es posa malalta se li ha de donar servei".
Llista de retallades
Aquest document té com a objectiu principal fer públic les retallades o ERO encobert que està efectuant el govern de la Generalitat a partir de l'any 2011. Tot i que de fet ja va començar a l'acabament de legislatura anterior. Si entre tots fem veure què és el que s'està fent i el com, ens serà més fàcil adquirir un judici propi. La intenció és que es puguin veure multitud de casos col·lectius i individuals que estan afectant al conjunt de la societat. Gràcies per participar!
* Necessari
28 maig 2011
Una 'riuada' d'indignació
Més de 2.000 lleidatans participen en una manifestació pel centre de Lleida per protestar contra el desallotjament
Centenars de manifestants van protestar pacíficament davant de la comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Lleida
Més de 2.000 activistes i simpatitzants del moviment 15-M es van manifestar ahir a Lleida contra el desallotjament policial dels acampats a Ricard Viñes i van demanar la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig, i de l'alcalde Àngel Ros. La protesta, encapçalada per una pancarta en què es podia llegir: "El capitalisme s'imposa a cops de porra", es va votar en assemblea a la plaça Ricard Viñes després d'una concentració en què es va llegir un manifest de rebuig contra l'actuació policial. Cap a les 19.30 hores, els manifestants van sortir de Ricard Viñes en direcció a la delegació del Govern cridant consignes com "Ros agressor", "la crisi que la paguin els rics" o "no ens miris, uneix-te". I la gent s'hi va unir. El que havia de ser una marxa fins a la plaça de la Paeria es va convertir en una manifestació massiva que va recórrer literalment tot el centre de Lleida. La capçalera va enfilar l'avinguda de Madrid i, a l'arribar a la rambla Ferran, els organitzadors van decidir seguir fins a l'estació de Renfe i pujar per Príncep de Viana i Prat de la Riba. Els manifestants van parar davant de la clínica L'Aliança, on van cridar "la sanitat, ni tocar-la",i van tornar a aturar-se al davant de la comissaria de la Guàrdia Urbana, on van clamar "menys policia i més educació". La marxa va seguir per l'avinguda Alcalde Porqueres, fins a la plaça Europa. Durant el recorregut, desenes de veïns van sortir als balcons amb casseroles per unir-se a la protesta. Els manifestants es van dirigir a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, on van protestar pacíficament contra el desallotjament de la plaça Ricard Viñes. "Els d'aquest matí, on són?", deien. Una vintena d'agents van sortir de la comissaria i van crear un cordó policial. Després els activistes van seguir la seua marxa fins a tornar a Ricard Viñes.
27 maig 2011
Els 'indignats' tornen a concentrar-se a la plaça Ricard Viñes després del desallotjament
En llibertat amb càrrecs els 2 detinguts d'aquest divendres
Una imatge del desallotjament a Lleida.
Lleida
Poca estona després que la policia hagi desmantellat aquest divendres l'acampada del moviment 15-M a Lleida, desenes de joves s'han tornat a concentrar en la plaça de Ricard Viñes, on aquesta nit celebraran una assemblea per decidir si continuen endavant amb la protesta.
Després del desallotjament, alguns joves s'han concentrat davant la comissaria dels Mossos en suport dels dos companys detinguts, mentre que diverses persones que han sofert contusions en el xoc amb la policia s'han dirigit als seus respectius centres de salut per sol·licitar un informe mèdic de les ferides.
A partir del migdia, els joves han tornat a concentrar-se en la plaça Ricard Viñes, on ja no quedava rastre de l'acampada ni de les desenes de pancartes penjades en els últims dies al voltant de la plaça. Sense perdre temps, els "indignats" han recollit cartrons i papers i han començat de nou a empaperar la zona amb consignes contra l'actual sistema polític i econòmic i en contra de l'actuació policial duta a terme tant a Lleida com a Barcelona.
Al crit de “No ens faran callar", els joves lleidatans han convocat una nova assemblea per a aquesta tarda, en la que decidiran si segueixen endavant amb la protestes i l'acampada.
En llibertat amb càrrecs els 2 detinguts
Els dos homes que han estat detinguts aquest matí durant el desallotjament de l'acampada de la plaça Ricard Viñes han quedat aquest migdia en llibertat amb càrrecs, després de prestar declaració a la comissaria dels mossos d'esquadra, segons ha informat Efe un portaveu d'aquest cos policial.
Els arrestats són Oriol P.S., de 24 anys i veí de Balaguer (Lleida), i Julián F.M., de 55 anys i resident en la capital del Segrià.
El més jove està acusat d'atemptar contra els agents de l'autoritat i se li imputa a més una falta de lesions a un mosso d'esquadra que ha resultat ferit lleu en el forcejament de desallotjament. Julián F.M., per la seua part, ha estat arrestat per "resistència greu" als agents.
Després de la seua detenció, la policia ha portat a Oriol P.S. i a Julián F.M. a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on han estat sotmesos a un reconeixement mèdic, i des d'allà han estat traslladats a la comissaria, on han arribat poc després de les 09:00 hores.
Després de prestar declaració en presència del seu advocat, els dos activistes han quedat en llibertat amb càrrecs passades les 13:00 hores.
Durant les hores que Oriol P.S. i Julián F.M. han estat detinguts a la comissaria, una quarantena de joves s'ha concentrat a les portes de les instal·lacions policials en suport als seus dos companys i en protesta pel desmantellament de l'acampada de la plaça Ricard Viñes.
26/05/2011
Lleida
retallades
L'Hospital Arnau avançarà enguany al juny el tancament estival de llits per estalviar més
Cinquanta de Nefrologia, Otorinolaringologia i curta estada, per evitar que hi hagi unitats funcionant a mig gas
Treballadors sanitaris van aprofitar ahir la visita de Mas-Colell per protestar contra les retallades.
L'Hospital Arnau preveu avançar aquest any a l'1 de juny el tancament de cinquanta llits de les unitats de Nefrologia, Otorinolaringologia i la unitat de curta estada per estalviar, segons va explicar aquest dimecres el president de la junta de personal, Ramon Alonso.
El gerent de l'Arnau, Victorià Peralta, va confirmar que aquest és "un dels escenaris" més plausibles que estudia l'hospital per reduir despeses i evitar que alguns serveis funcionin al 40 o 50%. "Mantindre un quiròfan obert amb la meitat d'activitat és molt car, ja que el cost de personal és el mateix que quan funciona al 100%", va posar com a exemple Peralta, que va afirmar que, en cas de portar-se a terme, els tancaments no afectaran l'atenció assistencial, que si fos necessari es reobririen llits i que totes les operacions urgents estan garantides. "No és el mateix qui té un despreniment de retina, que qui ha d'operar-se de cataractes d'un ull, quan ja ha estat operat de l'altre, de manera que no té problemes de visió", va posar com a exemple. Aquesta és la primera vegada que l'hospital es planteja tancar un volum de llits tan elevat a començaments de juny, ja que habitualment els tancaments comencen durant la segona quinzena d'aquest mes o a principis de juliol.
Fonts de Salut van recordar, tot i això, que cada estiu es tanquen llits en tots els hospitals de Lleida. Així, l'any passat hi va haver períodes en què van quedar fora de servei fins a 89 llits a l'Arnau, el Santa Maria i L'Aliança, durant el juliol, l'agost i el setembre.
D'altra banda, preguntat sobre com es concretaran les retallades, Peralta va explicar que esperava que s'aprovessin els pressupostos del Govern. A més, va assenyalar que preveu que la retallada global se situï al 10% del pressupost anual. Va afegir que es reuneix des de fa setmanes amb els caps de servei de l'Arnau per acordar la millor manera de portar a terme els ajustos.
Difonem una carta, del grup promotor de la Manifestació del 14 de maig contra les retallades, on valorem la mobilització del 14 de maig i agraïm la implicació de totes les entitats que us vàreu adherir. També aprofitem per animar-vos a participar en la propera acció de protesta, que tindrà lloc el proper dimecres 1 de juny, a les 11.30 davant del Parlament, ja que aquell dia es pot aprovar la pràctica eliminació de l'impost de successions.
Salut!
*PROU RETALLADES !*
Benvolguts companys i companyes,
El dissabte, 14 de maig, més de 200 entitats ens varem unir per defensar l’Estat del Benestar i protestar contra les retallades en els serveis públics.
Primer de tot, agrair fermament la vostra adhesió i la tasca de suport i difusió que heu dut a terme, en una activitat realment contrarellotge, per donar a conèixer i difondre la convocatòria de la manifestació, convocatòria que, lamentablement, com hem pogut corroborar, no ha rebut el suport dels mitjans de comunicació i ha depès, en gran mesura, de la gran xarxa que constituïm les organitzacions socials d’aquest país. Primer de tot, per tant, gran satisfacció pels resultats obtinguts amb aquesta convocatòria totalment social i ciutadana.
Des de les entitats promotores, però, no entrarem en una guerra de xifres. Creiem que les persones que hi érem tenim molt clar que va ser un gran clam popular i, sobretot, volem posar en valor la unitat que varem aconseguir entre tots i totes i la voluntat de continuar construint-la i enfortint-la amb aquest objectiu comú.
En cap moment ens hem plantejat que res acabava ni començava el 14M. No començava perquè són molts els treballadors i treballadores dels serveis públics que dia rere dia, i arreu, es manifesten amb una geometria variable d’accions, i continuaran fent-ho, i són moltes les organitzacions que, de forma també coordinada, han impulsat la veu contra les retallades a molts territoris del nostre país organitzant diverses mobilitzacions ciutadanes com, per exemple, l’exitosa manifestació de Tarragona del proppassat dia 12, o les mobilitzacions a moltes altres ciutats i pobles de Catalunya.
I continuaran fent-ho perquè el 14M no s’acaba aquí. La ciutadania continua mostrant el seu rebuig a aquesta manera d’abordar la sortida de la crisi i es continua mobilitzant. I si el Govern persisteix en la seva voluntat de retallar el nostre Estat del Benestar i els drets de ciutadania, continuarem oposant-nos-hi fermament!
Tenim reptes molt clars per al futur immediat i per a més endavant. Els pressupostos estan a punt d’entrar al Parlament, i ara aquest és el pal de paller de la nostra lluita: Garantir recursos suficients per mantenir, millorar i fer possibles uns serveis públics suficients i de qualitat, perquè la salut, l’educació, els serveis socials, l’atenció ciutadana, la seguretat... no són una mercaderia. I els defensarem fins a on calgui.
Per aquest motiu us informem de la propera actuació que durem a terme, ja que el proper dia 1 de juny el Parlament de Catalunya pot aprovar la pràctica eliminació de l’impost de successions. La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària ha preparat una acció de protesta per aquell mateix dia a les 11.30 h, davant del Parlament (porteu cassoles!).
Us animem a que us sumeu a la iniciativa i en feu difusió!
Rebeu la nostra més cordial salutació.
Grup Promotor
PROU RETALLADES !
Salut deu 48 milions als hospitals de la xarxa concertada
Els centres podrien tenir problemes de tresoreria si Catsalut comença a pagar-los un 2% menys per l'activitat.
El Servei Català de la Salut (Catsalut) deu encara als hospitals de la xarxa concertada 48 milions d'euros en concepte d'una part de l'activitat que els centres van prestar entre els anys 2009 i 2010. Tot i tenir pendent aquest deute, Catsalut vol aplicar al més aviat possible la reducció d'un 2% de les tarifes que paga als hospitals per l'assistència que presten als usuaris. Aquesta rebaixa forma part de les mesures d'ajust acordades entre Salut i els centres concertats l'abril passat. Tot i que els hospitals van acceptar la reducció de tarifes, les dues patronals del sector –el Consorci de Salut i Social i la Unió Catalana d'Hospitals– han demanat al departament que no l'apliqui fins que no saldi el deute pendent. El principal problema és que tota l'activitat prestada des de principi d'aquest any s'ha pagat al preu del 2010, ja que com que fins ara no s'ha aprovat el nou pressupost de Salut tampoc no s'han fet els contractes d'activitat amb els centres. Però un cop el govern aprovi els pressupostos (dimarts vinent), es podran formalitzar els contractes i Salut demanarà als hospitals que li retornin tot allò que, segons les tarifes del 2011, els ha pagat de més durant els primers mesos de l'any.
Dificultats a la caixa
Els hospitals insisteixen que si Salut no salda el deute pendent i, a sobre, els exigeix el retorn de diners, alguns centres podrien tenir problemes de tresoreria. La qüestió encara és sobre la taula, tot i que Catsalut ha avançat que intentarà fer coincidir les dues operacions.
La rebaixa de tarifes forma part del paquet de mesures de la retallada sanitària, segons la qual els hospitals han de reduir la despesa un 10% de mitjana. A tots els centres, el tancament de llits, unitats i sales d'operacions (en alguns casos durant l'estiu i en altres de forma definitiva) ja és una realitat que afecta usuaris i plantilles.
Retallada de 275 milions a l'ICS
Les mesures de contenció que ja s'han començat a aplicar als centres gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS) suposaran un estalvi d'uns 275 milions d'euros per al Departament de Salut –que preveu reduir la despesa total uns 950 milions–. L'ICS gestiona vuit hospitals del país (Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Josep Trueta, Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) i el 80% de l'atenció primària. Dels 275 milions d'estalvi, uns 64 s'obtindrien gràcies a la reordenació de l'oferta assistencial (tancament de llits, reubicació de serveis, etc.) i una quantitat similar amb la reducció de personal eventual i ajustos de plantilla. Una de les accions amb més impacte ha estat la suspensió de l'activitat quirúrgica en horari de tarda, que fins ara havia servit per reduir les llistes d'espera.
Barcelona, 25 de mayo de 2011
ALIANÇA ENSAYA CON EL COR JOVE DEL ORFEÓ CATALÀ
Aliança, mutua de salud, y sus agentes exclusivos participan en el ensayo del Cor Jove del Orfeó Català y se convierten en cantantes por un día. Así, bajo la dirección de Esteve Nabona, director del Cor Jove y de la Escuela Coral, los trabajadores de Aliança han interpretado diferentes piezas acompañando a los chicos y chicas del Cor Jove.
Entre las piezas interpretadas han estado presentes Canon de la Paz, de Francis Teral, Moon River, de Henry Mancini, Va Pensiero, de Giuseppe Verdi, Les Djinns Compositor de Gabriel Fauré, etc.
La jornada ha sido un éxito y muy bien valorada tanto por los trabajadores de la mutualidad como para los responsables del Cor Jove. Así, Nabona destaca que “hemos quedado muy contentos con la experiencia. Hemos disfrutado muchísimo y, aunque no era lo más importante, el resultado final ha sido sensacional y sorprendente”, y añade que “es una fórmula que se debería explotar más” porque en este tipo de colaboraciones se obtiene una visión muy diferente de lo que es un coro y se rompen las barreras que hay entre intérpretes y público.
Desde Aliança también se destacan los vínculos entre las personas que crean estos momentos y que seguro que los trabajadores y agentes exclusivos lo recordaran durante mucho tiempo. Como también valora el director del Cor Jove, “al final vino mucha gente muy emocionada y algunos que no habían cantado nunca en un coro y no se esperaban que fuera tan divertido”.
25maig 2011
Treballadors sanitaris protesten per les retallades
Escridassen al conseller Mas-Colell davant el nou edifici de recerca biomèdica
Uns seixanta treballadors han escridassat avui al conseller Mas-Colell.
| Lleida
Uns seixanta treballadors de L'Hospital Arnau i del Institut de Diagnòstic per la Imatge han escridassat avui al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell davant les portes del nou edifici de recerca biomèdica, en contra de les retallades i de una possible privatització del IDI. La manifestació estava encapçalada per una pancarta amb el lema "Sanitat pública de qualitat per a tots". Els concentrats també han llençat crits contra els polítics i en defensa de la sanitat pública. Per altra banda, el president de la junta de personal del Arnau, Ramon Alonso, ha explicat que el gerent de l'hospital i del institut català de la salut a Lleida, Victorià Peralta, ha confirmat avui als sindicats que el dia 1 de juny es tancaran 50 llits de nefrologia, otorinolaringologia i la UCE. Alonso ha explicat que tot i que cada estiu l'Arnau tanca llits aprofitant la baixada de la pressió assistencial per escometre reformes de millora i estalviar recursos, "és la primera vegada que es tanquen tantes unitats".
Aquest matí no s'ha fet el debat a l'espai Sanitat a la Plaça de Catalunya perque la comissió de sanitat ha anat a sumar-se a les concentracions contra les retallades que cada dimecres es fan a la porta dels hospitals catalans.
CONTRA LOS RECORTES
Sentada de 12 horas ante el Hospital Clínic de Barcelona
BARCELONA, 25 May.
Decenas de trabajadores del Hospital Clínic de Barcelona cortan la calle Villarroel desde las 8 horas de este miércoles con una sentada que se prolongará hasta las 20 horas.
Todo en protesta por los recortes sanitarios de la Conselleria de Salud de la Generalitat, han confirmado a Europa Press fuentes de la Guardia Urbana.
En declaraciones a Europa Press, el delegado de CGT en el Clínic, Albert Sancho, ha explicado que a la movilización se han sumado 150 trabajadores en el momento álgido, pero que en total se han sucedido hasta 400 en distintos momentos.
Tras emular una rúa rociera en su acto de protesta del miércoles pasado, trabajadores del centro han querido mostrar su "indignación" con esta sentada, contra la que no se ha practicado ningún desalojo hasta el momento.
Sancho ha señalado que los trabajadores no descartan una huelga general en la sanidad en los próximos meses, a consecuencia de los recortes de una media del 10 por ciento en el sector, ha asegurado el sindicalista.
En el Hospital de Bellvitge, de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), unas 400 personas han protestado de nuevo con el corte de la Gran Via a la altura del hospital, que se ha realizado sobre las 13 horas, como viene siendo habitual desde hace más de un mes.
Así lo ha explicado el delegado de UGT en el centro, Agustí Chavarría, para quien la "indignación es mucha", ya que en el hospital se vive un ambiente muy caldeado que sólo hará que crecer con la próxima presentación de los presupuestos de la Generalitat, ha augurado.
En el Hospital de Vall d'Hebron no se ha procedido a cortar la Ronda de Dalt, como cada miércoles en las últimas semanas, y el ambiente de "frustración y desencanto" de los trabajadores ha llevado a los organizadores de la protesta a difundir octavillas en los comedores del hospital para explicar las acciones reivindicativas que continuarán ejecutando, han explicado asimismo fuentes sindicales a Europa Press.
Unas 500 personas protestan contra los recortes sanitarios en el Hospital de Bellvitge
L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 25 may (EFE).- Medio millar de trabajadores, usuarios y vecinos han vuelto a manifestarse hoy a las puertas del Hospital de Bellvitge como medida de protesta por los recortes anunciados por la Generalitat, según han informado fuentes sindicales.
Los manifestantes han cortado el tráfico de la Gran Vía a su paso por la zona sanitaria (C-31) y han lanzado consignas en contra del Gobierno y del conseller de Salud, Boi Ruiz.
La concentración de hoy se ha producido después de una reunión de más de cuatro horas entre la gerencia del centro y la junta de personal en la que, según fuentes de CGT, la dirección ha anunciado la aplicación inmediata de las propuestas de recortes anunciadas en abril y que se habían aplazado hasta después de las elecciones.
"Desde el lunes se han cerrado camas en críticos y en traumatología y nos han anunciado que los recortes siguen aunque no han presentado un plan detallado", ha dicho la representante de CGT, Paloma de la Calle.
De la Calle también ha dicho que la gerencia ha asegurado que está garantizada la inversión para finalizar el edificio que ha de acoger los nuevos quirófanos del Hospital y las urgencias.
"El Institut Català de la Salut invertirá los 70 millones necesarios para la construcción, pero posteriormente se hará un "renting" para que los pueda explotar y gestionar una empresa privada", ha dicho De la Calle, que ha mostrado la "firme oposición" del sindicato a la propuesta.
Aquests dos dies s'ha reunit la Mesa General de la Funció Pública de la Generalitat de Catalunya per tractar el tema de les retribucions del 2011.
Avui, 24, el Govern ha tornat a negar la informació que la part social li vam demanar des del primer moment: la quantificació de l’impacte real de les reduccions salarials, les dades del capítol 1 i 2 dels pressupostos i els annexos de personal, perquè hem de saber si volen o no reduir plantilles i també per què tornen a reduir els salaris dels empleats i empleades públiques.
L'Administració ha presentat verbalment una proposta de reducció de salaris diferits:
– Reducció d'un 50 % del Fons d'Acció Social (FAS).
– Suspensió del 0’5% de la massa salarial destinat als plans de pensions.
Pel que fa a les plantilles ens han referit a la propera aprovació dels pressupostos
de la Generalitat on ja veurem si n'hi ha retallada o no. Podeu veure la ironia que d'això se'n digui Mesa de Negociació.
CATAC-CTS/IAC hem recordat a la Secretària General de la Funció Pública que no es poden retallar ingressos als pressupostos generals, com ara l'eliminació de l'impost de successions, i després voler retallar encara més el salari als empleats/des públiques. També hem recordat l'augment de salari que han fet als alts càrrecs nomenats per aquest govern, com el responsable de Relacions Territorials del Departament de la Presidència, Sr. Joan Raventós, al qual li han apujat el sou més d’un 40% en un mes, o al Cap de Gabinet de l’Oficina de la Presidència, amb una pujada de més del 10%.
Per tant hem manifestat el nostre desacord amb la proposta, els hem emplaçat a una nova reunió demà per tal que facilitin les dades que demanem i els hem deixat molt clar que el que nosaltres volem és mantenir i consolidar l'ocupació pública i establir mecanismes de recuperació del poder adquisitiu.
Continuem amb les mobilitzacions
Cada dimecres a cada centre, a més de les mobilitzacions locals, territorials i
generals que es vagin concertant
Sense que haguessin passat ni 24 hores des de l'empenta rebuda a les eleccions municipals, el Govern va posar ja ahir fil a l'agulla per acabar de definir la retallada anunciada als pressupostos de la Generalitat per aquest any.
L'endemà mateix dels comicis, l'executiu de CiU va començar a concretar com pensa passar la tisora al capítol 1 dels comptes públics, el de la remuneració del personal.
En una reunió amb els sindicats de la funció pública, representants de Governació i Economia van anunciar la seva intenció de deixar en suspens el pla de pensions dels treballadors públics per aquest any i eliminar el complement de productivitat i les ajudes que reben del fons d'acció social. Fonts de Governació van explicar que caldrà negociar encara durant uns dies per concretar l'aplicació exacta d'aquestes mesures, que afectarien tots els treballadors d'institucions i empreses participades per la Generalitat en més d'un 51%.
La reunió amb els sindicats es reprendrà avui i s'allargarà probablement uns quants dies més per mirar d'arribar a algun acord abans d'entrar el projecte de pressupostos al Parlament, probablement la setmana vinent, segons fonts sindicals.
Aquestes rebaixes en el sou de funcionaris i interins per mitjà dels complements salarials s'afegirien a la reducció del 5% aplicada l'any passat i a la retallada en la paga extra de juliol i desembre prevista als comptes de l'Estat per al 2011.
Des de CCOO, però, la secretària general d'Ensenyament, Montse Ros, va denunciar la "falta de voluntat de negociació" detectada en la reunió d'ahir, en què els representants del Govern van arribar "sense cap document ni xifra concreta". També el representant de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Ricardo Rodilla, va apuntar l'amenaça de l'article 38.1 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que permet al Govern incomplir els acords pactats amb els sindicats en cas d'una "alteració substancial de les circumstàncies econòmiques".
Aquest són també dies de reclamar, juntament amb una democràcia de veritat, una salut i una sanitat públiques, sense retallades, amb atenció, docència i investigació digna per a totes les persones, que atengui a totes les malalties, fins i tot les que es volen invisibles. De fet, difícilment és possible una democràcia real si es segueixen menystenint i desfigurant els drets de ciutadania i es fomenta la desigualtat social fent polítiques que signifiquen un increment important de les desigualtats en sanitat i en salut.
Els amics i amigues de la comissió de sanitat de la Plaça Catalunya ho tenen prou clar: Aquesta és la fotografia del cartell que ens han enviat des de l'#acampadabcn i que fem nostre, juntament amb unes paraules de l'Angels Martínez Castells de quan va anar a Olot a presentar Dempeus per la Salut Pública i que no hem publicat fins ara (quan les urnes ja estant pràcticament tancades) per respecte a la necessària pluralitat de la nostra organització :
La Generalitat anuncia noves retallades al sou dels funcionaris l'endemà de les eleccions
El Govern negocia amb els sindicats la suspensió del pla de pensions dels treballadors públics i l'eliminació dels complements de productivitat i les ajudes que reben del fons d'acció social
Barcelona | Actualitzada el 23/05/2011 14:20
El govern de la Generalitat ha començat avui a concretar com pensa retallar la despesa del capítol I dels pressupostos de la Generalitat, que fa referència als sous de la plantilla pública. L'endemà d'unes eleccions municipals en què ha sortit reforçada, l'administració convergent s'ha reunit amb els sindicats de la funció pública i els ha anunciat noves reduccions de sou, que caldrà negociar a partir d'ara, a través de l'eliminació de diversos complements salarials.
La secretària d'Administració i Funció Pública, Pilar Pifarré, ha presidit la mesa de la Funció Pública, on hi són representats els sindicats IAC, CCOO i UGT, i hi ha anunciat la intenció del Govern de deixar en suspens aquest any el pla de pensions dels treballadors públics, eliminar els complements de productivitat i suprimir també el fons d'acció social, del qual reben ajudes per conceptes diversos, com ara escola bressol, assegurança dental o dependència, segons han explicat fonts sindicals.
Fonts del departament de Governació van assenyalar que les reunions amb els sindicats es prolongaran encara alguns dies per acabar de negociar la concreció d'aquestes mesures, que afectaran tots els treballadors d'institucions i empreses en què la Generalitat té més de 51% de l'accionariat.
El membre de la coordinadora confederal d'IAC, Ricardo Rodilla, va advertir que el seu sindicat no pot "acceptar aquestes retallades" quan els treballadors públics tenen ja "el sou congelat" després de la retallada del 5% aprovada l'any passat i amb les retallades previstes per aquest any a les pagues extres d'estiu i Nadal en els pressupostos generals de l'Estat.
La secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros, que va assistir a la reunió com a membre de la mesa, va criticar especialment la manca de "xifres i documentació escrita" amb la qual els representants de l'administració catalana s'han presentat a la reunió d'avui, actitud que considera una "provocació". Els sindicats han reclamat dades concretes que posin per escrit aquestes mesures i confien rebre-les a la reunió de demà, on reprendran la negociació
Els 'indignats' ratifiquen que continuaran a Ricard Viñes
Les decisions es prendran "dia a dia" i en assemblea
Activistes i simpatitzants van participar ahir en una altra casserolada popular.
| Lleida
Els activistes del moviment 15-M Democràcia Real Ara a Lleida continuaven ahir concentrats a la plaça Ricard Viñes i de moment hi seguiran indefinidament, segons va confirmar ahir un portaveu del grup, que va explicar que les decisions es prendran "diàriament" i "sempre votant en assemblea".
Com cada dia des de que van okupar la plaça dimecres passat, ahir es va organitzar una assemblea i una casserolada, en què van participar unes 300 persones. També es va nomenar un responsable per a cada comitè organitzatiu, encarregats del menjar, la neteja de la plaça o la comunicació amb els mitjans. Ahir els indignats van continuar recollint firmes de suport al moviment, encara que no van saber precisar quantes en sumen en total.
Durant el dia, simpatitzants i curiosos van tornar a atansar-se a la plaça per informar-se sobre el moviment o transmetre'ls el seu suport, encara que és a última hora de la tarda quan més gent es reuneix a Ricard Viñes. A Cervera, una desena d'indignats van acampar a la plaça Santa Anna. Encara que els activistes continuen debatent les seues propostes, el moviment Democràcia Real Ara ha penjat les seues demandes a democraciarealya.es.
A Madrid, on acampen milers de persones, els indignats de la Puerta del Sol van decidir ahir prolongar l'acampada fins diumenge vinent. Per contra, a Barcelona, els activistes decidiran avui si continuen o no concentrats a la plaça Catalunya.
Els acampats a la plaça Ricard Viñes de Lleida oposaran "resistència pacífica" si es produeix un intent de desallotjament per part de la policia, segons un dels portaveus de l'assemblea, Noé Benabarre.
Tot i la prohibició de la Junta Electoral Central (JEC) que estableix que no es pot fer cap "concentració ni reunió" de protesta a partir de les 12 d'aquesta nit i fins les 12 de la nit de diumenge, els "indignats2 preveuen passar-hi la nit i quedar-s'hi fins diumenge. A més, Benabarre ha explicat que advocats que els recolzen estan estudiant una sentència del constitucional del 2010 que avala les manifestacions en jornada electoral.
L'acampada de Lleida es va iniciar el dimecres a la tarda. La primera nit van dormir al ras a la plaça Ricard Viñes una trentena de persones i aquest dijous fins a 50. Els portaveus esperen que siguin molts més aquest divendres a la nit, ja que molts lleidatans tornen a casa a passar el cap de setmana.
19 maig 2011
Dos-cents joves es concentren a Lleida per exigir "democràcia real"
Alguns preveuen acampar a Ricard Viñes fins diumenge, sense tendes de campanya
Seguda en lloc d'acampada Desenes de joves continuaven a última hora de la nit a la plaça participant en diferents segudes, després d'haver descartat protagonitzar una acampada per evitar ser desallotjats per les forces de seguretat, a l'estar prohibit instal·lar tendes de campanya en ple centre urbà.
Lleida
Al voltant de 200 joves van secundar la convocatòria a través de Facebook i Twitter i es van concentrar ahir a la plaça de Ricard Viñes per mostrar el seu rebuig al "panorama polític i econòmic" i reclamar "democràcia real". Alguns portaven pancartes amb lemes com Poc pa per a tant xoriço o un taüt on hi deia 300 anys de lluita obrera sota terra. D'aquesta manera, Lleida es va afegir a aquest fenomen que s'està multiplicant a tot l'Estat (més informació a la pàgina 18). Un portaveu va assegurar que un grup de joves preveuen acampar a la plaça fins diumenge, però sense tendes de campanya, per evitar ser desallotjats. Va explicar que van informar el Govern i els Mossos de la concentració i va destacar que compliran amb el requisit que els han plantejat: que permanentment hi hagi quatre persones amb armilles reflectores encarregades de vetllar per la netedat i l'absència de disturbis. De fet, amb el megàfon a la mà va comunicar als assistents les normes a complir: acatar el que decideixi l'assemblea i res de propaganda política, d'alcohol ni drogues ni de violència.
'No' al carrer a les retallades
Unes 600 persones, convocades per la Federació de Veïns i 80 entitats, es manifesten a Lleida contra els ajustos del Govern
Els manifestants van sortir de Ricard Viñes i van baixar per Balmes i la rambla d'Aragó fins a la delegació de la Generalitat.
Lleida
Unes 600 persones es van manifestar aquest dimecres a Lleida ciutat per expressar el seu rebuig a les retallades anunciades per la Generalitat als serveis públics, sota el lema Prou retallades. Els nostres drets no es toquen. La protesta estava convocada per la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) i recolzada per més de 80 entitats, incloent sindicats, col·legis professionals i partits polítics. La manifestació va transcórrer de forma pacífica, va començar a les 19.00 hores a la plaça de Ricard Viñes i va baixar per Balmes i la rambla d’Aragó fins arribar a la seu de la Generalitat a Lleida, on el secretari de la FAV i president de l’associació de veïns de l’Ereta, Manel Pelay, va llegir un manifest acusant els polítics d’haver-se doblegat davant dels “poders financers” i d’haver-se oblidat “de la gent que els ha votat”.
El manifest també va criticar el Govern per fer retallades “amb l’excusa d’una mala gestió del govern anterior” i de no entendre’s amb el Govern central.A més, va instar els ciutadans a oposar-se als ajustos i va destacar que la sortida de la crisi no pot fer-se “a costa de retallar en serveis públics”.
A l’acabar de llegir l’escrit, els manifestants van cantar junts Els Segadors i van donar per acabada la protesta.A la manifestació hi ha- via pancartes en defensa de la sanitat i l’educació pública, i també contra CiU. Els manifestants també van portar logotips contra les tisorades, i cartells en què es podia llegir “stop a les retallades” i “que la crisi la paguin els rics”.Aquesta manifestació arriba després que la setmana passada milers de persones es manifestessin a Barcelona contra els ajustos i es va sumar a les protestes que es van convocar en diversos CAP, i a la concentració a la plaça de Ricar dViñes del col·lectiu Democràcia Real Ja.
Lleida
protestes
Una trentena de joves del moviment Democràcia Real passen la nit a la plaça Ricard Viñes
Donen continuïtat a la protesta d'ahir, en què van participar unes 200 persones
Alguns joves aquest dijous al matí a la plaça Ricard Viñes.
| Lleida
La plaça Ricard Viñes de Lleida s'ha despertat amb la presència d'una trentena de joves que han passat la nit en acampada per reclamar canvis polítics, socials i econòmics. La convocatòria es va fer aquest dimecres a la nit a través de xarxes socials com facebook o twitter i s'enmarca dins el moviment ciutadà “Democràcia Real Ja”, seguint les protestes que s'estan duent a terme a ciutats com Barcelona o Madrid
Els joves han “acampat” sense tendes de campanya per evitar ser desallotjats per les forces de seguretat.
Des de les vuit del vespre d'ahir, els participants en la protesta han llegit un manifest i han celebrat diverses assemblees per decidir sobre diferents aspectes de la concentració i sobre quin ha de ser futur d'aquesta en les hores més immediates. A les vuit del vespre d'aquest dijous es reprendrà el gruix del actes i a la nit està prevista una segona assemblea dels defensors d'una "democràcia real".
Plaça Ricard Viñes
200 persones es concentren a Lleida per exigir canvis
La convocatòria, que s'ha fet a través de xarxes socials, s'emmarca dins el moviment Democràcia Real Ja!
10:39
Concentració a Lleida per reclamar canvis polítics, socials i econòmics.
Unes 200 persones s'han concentrat des de les vuit del vespre a la plaça Ricard Viñes de Lleida per reclamar canvis polítics, socials i econòmics. La convocatòria, que s'ha fet a través de xarxes socials com ara Facebook o Twitter, s'emmarca dins el moviment ciutadà Democràcia Real Ja! i segueix altres iniciatives similars com l'acampada a la plaça del Sol de Madrid o la de plaça Catalunya de Barcelona. Dels assistents, està previst que entre uns vint i una cinquantena es quedin a la plaça per passar-hi la nit. La voluntat es estar-s'hi fins diumenge, tot i que en les pròximes assembles els assistents ho aniran decidint, sempre i quan, però, els mossos o la Junta Electoral no els ho impedeixin.
La concentració de Lleida ha nascut com a mostra de suport a l'acampada de la plaça del Sol de Madrid, a la qual s'hi han anat sumant altres com la de plaça Catalunya de Barcelona, segons ha explicat un dels portaveus de l'assemblea, Noé Benabarre, qui ha remarcat que es tracta d'un moviment "totalment apolític per mostrar la indignació amb la societat i amb el moment que estem vivint".
Així, ha explicat que per poder dur a terme l'acampada es va enviar una notificació, però no una autorització, signada per diversos membres de l'assemblea tant a la delegació del Govern a Lleida com als Mossos d'Esquadra. En la carta s'informa a l'administració de què està previst dur a terme l'acció i comprometent-se els signants a què sempre hi hauran quatre persones identificades amb una armilla reflectant que s'encarregaran d'evitar que no hi hagi incidents, que no es faci propaganda política, garantint que no s'embrutarà la plaça i també controlant els assistents, perquè "vol ser una actuació pacífica i sense violència". Tot i això, no s'ha rebut encara cap resposta referent a la notificació enviada, ha dit Benabarre.
El portaveu ha destacat la "bona acollida" que ha rebut la iniciativa especialment a través d'Internet -del hashtag de Twitter #acampadalleida o de Facebook- i, també, per la gent que s'ha aplegat a la plaça tot i que està previst que només entre unes vint o cinquanta persones es quedin a passar-hi la nit. Tot i que inicialment estava prevista una acampada, de moment els assistents no tenen previst muntar tendes de campanya per evitar incomplir la normativa i ser desallotjats i únicament utilitzaran sacs de dormir i mantes. La idea és quedar-s'hi fins diumenge si no topen amb cap impediment ja sigui de la Junta Electoral o la policia.
Des de les vuit del vespre, els presents han llegit un manifest i han celebrat diverses assemblees per decidir sobre diferents aspectes de la concentració i sobre quin ha de ser futur d'aquesta en les hores més immediates. De moment, han constituït deu grups de treball, que tractaran temes com ara la sanitat, l'educació, entre altres.
En el manifest llegit al vespre, el moviment deixa clar que la concentració s'adreça a "persones normals i corrents, gent que s'aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten". En resum, a gent "amoïnada i indignada pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris i banquers i per la indefensió del ciutadà ras". Per això, el document fa una crida a la unitat per construir "una societat millor".
Els acampats a la plaça Catalunya de Barcelona han recollit ja 40.000 firmes de suport dels ciutadans i centenars de quilos de menjar per als esmorzars, dinars i sopars que ofereixen a canvi de la voluntat. Després d'una nit en què mig miler d'indignats han dormit al ras, el quart dia de protestes es viu amb la perspectiva d'una altra cassolada a les nou d'aquest vespre -que es repetirà cada nit- i amb una nova assemblea a dos quarts d'onze. Les acampades s'han estès a més municipis, com a la plaça Ricard Vinyes de Lleida i a la plaça de la Font de Tarragona. A Girona, les protestes començaran aquesta tarda. I a Madrid, milers de persones han desafiat la prohibició de la Junta Electoral i tornen a omplir la Puerta del Sol.
Avui és el quart dia d'acampades a tot l'estat espanyol. I, a mesura que passen les hores, el suport ciutadà a aquesta protesta contra el sistema polític i financer que es va gestar a les xarxes socials creix com l'escuma.
40.000 firmes de suport a Barcelona
Els indignats que s'han instal·lat a la plaça Catalunya diuen que han rebut 40.000 firmes de suport dels ciutadans que passen per la zona o que hi van expressament per donar-los ànims. El suport, però, no només es demostra amb les signatures sinó amb els centenars de quilos d'aliments i de material com estores o sacs de dormir que reben d'empreses i veïns de la capital catalana.
Això l'endemà que mig miler de persones van passar una tercera nit acampats a la plaça Catalunyaen protesta per la gestió de la crisi, contra la classe política i els banquers. Fins a les cinc de la matinada han estat reunits en assemblea per intentar consensuar un manifest, però sense èxit. Els indignats, però, sí que han decidit fer una cassolada cada dia a les nou del vespre fins diumenge.
Ara, però, tothom està pendent de la Junta Electoral Central, que avui decidirà si prohibeix o no la concentració a Barcelona i les de la resta de ciutats on encara no s'ha desautoritzat. La Junta es reunirà per unificar criteris sobre totes les protestes sorgides arran del 15-M.
A Lleida i Tarragona, també s'indignen
Les acampades s'han estès a més municipis. Desenes de persones han dormit al ras a la plaça Ricard Vinyes de Lleida. Avui continuen les protestes i esperen anar sumant més indignats disposats a mobilitzar-se. Els concentrats en aquesta cèntrica plaça reben el suport de veïns i vianants. Per les vuit d'aquest vespre han convocat una nova assemblea i tenen previst quedar's-hi fins diumenge.
Una situació semblant és la que es viu a la plaça de la Font de Tarragona, on les convocatòries a través de les xarxes socials han aplegat desenes de tarragonins indignats per reivindicar un canvi en el sistema. A Girona, es preveu que les protestes comencin aquesta tarda.
A Madrid desafien la prohibició
Milers de persones han tornat a la Puerta del Sol, tot i la prohibició. Es tracta d'un gest que desafia laJunta Electoral Provincial de Madrid, que ha prohibit oficialment la concentració perquè diu que pot "afectar la campanya" i "la llibertat de vot".
Aquesta decisió, però, no ha fet canviar d'opinió els organitzadors de la protesta, que han mantingut la seva agenda de concentracions i que pretenen allargar-la fins al diumenge 22 de maig, dia de les eleccions municipals i autonòmiques a bona part del territori espanyol. I és que, segons afirmen els organitzadors, no es concentren per demanar el vot, sinó que només volen manifestar el seu malestar i indignació.
Des de l'anunci de prohibició de la Junta Electoral la policia ha intensificat la pressió al voltant de la Puerta del Sol amb escorcolls i controls de documentació a tothom que hi volia accedir. Les persones que hi havia a la plaça madrilenya han assegurat que en cas que es produeixi un desallotjament oferiran una resistència pacífica i hi tornaran tan aviat com sigui possible.
El mapa de les acampades
El mapa de les acampades s'ha ampliat i ja són més d'una quarantena les ciutats on s'han fet protestes o se n'estan fent. A més, els organitzadors han creat un mapa interactiu on es pot veure a temps real on hi ha protestes, i sota quina etiqueta tuitegen els concentrats en cada indret.
La ciutat on hi ha més activitat telemàtica és Madrid, seguida de Granada i Barcelona. Només aquest dimecres, en tres hores, han circulat per la xarxa més de 10.000 tuits que han arribat a més d'un milió de persones.
Tranquil·litat aquest dimecres al matí després d'una segona nit d'acampades a les principals ciutats espanyoles per protestar contra la gestió que els partits polítics fan de la crisi.
A Barcelona, la concentració a la plaça de Catalunya, que ha aplegat unes 700 persones aquesta nit, es manté, i ara mateix hi ha una cinquantena de persones. Al matí, el nombre de concentrats ha baixat, ja que els estudiants han anat a classe i els empleats, als seus llocs de treball. A Madrid, a la Puerta del Sol, els activistes també continuen mobilitzats i es preparen per mantenir la protesta durant dies. El seu objectiu és fer-ho fins aquest diumenge 22 de maig i per això s'han fixat com a prioritat aconseguir la infraestructura necessària: menjar, aigua i carpes per passar-hi la nit. Els activistes han pactat amb els agents que ells mateixos es faran càrrec de la neteja de les places per no ser desallotjats.
Aconseguir menjar i aigua, acumular estoretes i sacs de dormir per passar la nit i mantenir l'espai net per evitar que els agents els desallotgin. Aquesta és la prioritat dels concentrats a la plaça de Catalunya després que han aconseguit acampar-hi i passar una segona nit consecutiva. "La plaça és nostra, ara cal resistir", ha declarat als mitjans de comunicació el Roger, un dels joves acampats.
El moviment pren més força i s'han arribat a mobilitzar més de 700 ciutadans. Cadascun té els seus propis motius per ser-hi. Però tots coincideixen amb una mateixa idea: mostrar la seva indignació amb el sistema polític i financer.
La convocatòria suma suports també entre els no-concentrats. Empreses i entitats s'han abocat per ajudar-los subministrant-los menjar, llibres i fins i tot oferint-los la instal·lació gratuïta de sanitaris a la plaça. D'altres, com la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ha fet una crida als ciutadans perquè se sumin a l'acampada.
A Madrid, on la convocatòria és més multitudinària i ha arribat a aplegar unes 4.000 persones, l'acampada s'ha consolidat i ara l'objectiu també és aconseguir estar-s'hi fins al 22 de maig, coincidint amb la jornada de les eleccions municipals, i sumar més persones de totes les sensibilitats.
Lleida al mapa de les acampades
El mapa de les acampades s'ha ampliat i ja són 38 les ciutats on es fan protestes a hores d'ara, però aquest vespre se n'hi podrien afegir 8 més, segons els missatges que s'estan publicant a la xarxa Twitter. A més, els organitzadors de les protestes han creat un mapa interactiu on es pot veure a temps real on hi ha protestes, i sota quina etiqueta tuitegen els concentrats en cada indret. Lleida és una de les localitats que aquest dimecres al vespre té previst unir-se al mapa de les acampades que es fan arreu de l'Estat. L’acampada a Lleida s’ha organitzat fonamentalment a través de les xarxes socials, a través d’una pàgina al Facebook i del tag #acampadalleida al Twitter obertes a la participació de tothom. També es pot consultar el blog Democràcia Real Ja! Lleida.
A banda de les etiquetes locals, com #acampadabcn, #acampadasol, o #acampadagranada, entre d'altres, els participants difonen missatges sota #spanishrevolution, #15M, #yeswecamp o #nonosvamos.
La ciutat on hi ha més activitat telemàtica és Madrid, seguida de Granada i Barcelona. Només aquest dimecres al matí, en tres hores, han circulat per la xarxa més de 10.000 tuits que han arribat a més d'un milió de persones.
Barcelona, 17 de mayo de 2011
ALIANÇA OTORGA EL PREMIO A LA TRAYECTORIA DE MARCEL·LI GÜIXENS POR SU TRABAJO CON LOS NENS DEL VENDRELL
Aliança participa en la V Nit de Castells otorgando el premio a la trayectoria de Marcel·li Güixens, miembro de los Nens del Vendrell, por trabajar por la colla desde 1946. La Nit, celebrada en Mataró, reunió en el Tecno Campus a más de 300 personas, representantes de 47 collas castelleres, instituciones y patrocinadores para hacer la entrega de premios.
A parte del premio que entregó Aliança, la revista Castells premió a los Castellers de Lo Prado, colla chilena que encabezada por Luís Carrasco y apadrinada por los Castellers de Vilafranca, consiguieron su primer castillo de 7 la pasada temporada.
La Unesco también recibió el premio al embajador de los Castells, por su tarea de internacionalización al declararlos Patrimonio de la Humanidad. Además, la revista concedió una beca de 3.000 euros a la iniciativa social para promover el mundo casteller a los Castellers de Badalona por su proyecto “Tots fem castells” de creación de la nomenclatura castellera en lenguaje de signos.
La Nit de Castells está organizada por la revista Castells y patrocinada por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de Mataró, la Diputación de Barcelona, Aliança, Grupo Damm y Endesa.
17 maig 2011
Cinquanta entitats recolzen la protesta contra les retallades
La FAV, que organitza la manifestació de demà, fa una crida a la participació
Milers de persones van protestar contra les retallades a Barcelona.
| Lleida
Unes 50 entitats ja s'han adherit a la convocatòria de la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida (FAV) per manifestar-se dimecres a Lleida contra les retallades del Govern. Així ho va explicar aquest dilluns el president de la federació, Joaquim Mateo, que va assenyalar que entre els participants hi ha sindicats, col·legis professionals, associacions de veïns, diversos partits polítics (PSC, ICV, Solidaritat i CUP) i associacions de pacients, entre d'altres. Mateo va afegir que malgrat estar contents amb el nombre d'associacions que els donen suport, esperen que unes vuitanta se sumin demà a la convocatòria. "Volem que vingui el màxim nombre de gent possible a la manifestació", va apuntar.
La manifestació, que portarà per lema Prou retallades. Els nostres drets no es toquen, s'ha convocat per demà a les 19.00 hores a la plaça Ricard Viñes i baixarà per la rambla d'Aragó fins a la delegació de la Generalitat.
Aquesta concentració arriba en plena campanya electoral i després que dissabte milers de persones es manifestessin a Barcelona contra les retallades de la Generalitat, convocades per 200 entitats, a més de CCOO i UGT.
La de dissabte va ser la segona protesta contra les retallades anunciades pel president Artur Mas, després que el 14 d'abril 10.000 persones exigissin la defensa dels serveis públics.
El comitè d'empresa del Sant Hospital de la Seu d'Urgell ha informat aquest dimarts, durant la protesta setmanal contra les retallades, que ha decidit en assemblea demanar la dimissió de l'equip directiu del centre.
El president del comitè d'empresa, Antonio Rueda, ha explicat que demanen la dimissió de la direcció per una mala gestió de fons públics. En aquest sentit, Rueda ha manifestat que "no és un tema de treballadors i empresaris si no perquè s'han gestionat uns fons de forma no adient, quan surtin els resultats de l'auditoria ens donaran la raó". Metges i sanitaris de l'Hospital de la Seu continuaran amb les seves protestes fins que es conegui l'abast de les retallades.
Una cinquantena de treballadors de l'Hospital de la Seu d'Urgell han participat de la protesta feta aquest dimarts davant del centre sanitari. Els treballadors aprofiten el seu temps d'esmorzar per protestar per les retallades en sanitat que prepara el govern de la Generalitat.
El comitè d'empresa ha explicat que les protestes continuaran i que és la retallada en els serveis als usuaris el que els preocupa. Rueda ha manifestat que "sense la complicitat dels usuaris aquestes protestes serveixen de molt poc". I ha afegit que "la protesta no és fa per la retallada en el 5% dels treballadors sinó per la forta retallada en serveis que patirà l'usuari".
dimarts, 17 de maig de 2011
L'Arnau assaja nous tractaments contra el càncer en 131 pacients
El servei d'Oncologia de l'Hospital Arnau de Vilanova té en marxa mig centenar d'assajos de tractament contra diferents tipus de càncer en què l'any passat van participar 131 pacients. Així ho explica la nova responsable del servei, Antonieta Salud, que destaca els assajos que s'estan fent sobre càncer de mama i tumors digestius, així com en càncers de pulmó, urològics i ginecològics. "Bàsicament, els assajos consisteixen a provar nous fàrmacs, així com combinacions de medicaments ja existents, amb l'objectiu de trobar els tractaments més efectius", apunta Salud, que a l'abril va rellevar Antoni Llombart, antic responsable de la unitat.
El servei d'Oncologia de l'Arnau ja és líder estatal en investigació de càncer de mama i ara també vol ser-ho en càncer colorectal, una de les especialitats d'Antonieta Salud. Així, el servei ja ha publicat diversos articles sobre el tractament d'aquest càncer en les prestigioses Journal of Clinical Oncologogy i The Oncologist i, a més, forma part del Grup Espanyol Multidisciplinari en Càncer Digestiu (Gemcad), un grup d'investigació capdavanter en què també participen l'Hospital Vall d'Hebron i el Clínic, tots dos a Barcelona, o l'Hospital General Universitari de València, entre d'altres.
"Una vintena de pacients de l'Arnau ja han participat en assajos del Gemcad", explica Salut, que també remarca la feina de l'equip de cirurgians de colorectal de l'hospital, que formen part del programa Vikingo, per millorar les taxes de curació dels pacients.
Pel que fa al nombre de casos de càncer detectats el 2010, Salud detalla que se'n van diagnosticar 1.008 en primeres visites (un centenar a l'hospital Santa Maria), i els més freqüents van ser tumors de mama, colorectals i de pulmó.
La facultativa destaca que més de la meitat es curen, encara que també depèn de la tipologia del tumor. Adverteix, tot i això, que cada vegada arriben a les consultes casos de pacients més joves, per causes ambientals (portar una mala dieta, estar sotmès a estrès o fumar). "Veiem tumors en pacients de 40 anys, i això abans no passava", conclou.
Metges de Catalunya (MC) ha rebut el suport de la Federació Europea de Metges Assalariats (FEMS), entitat que agrupa els sindicats mèdics de 12 països europeus, en el seu rebuig a les retallades sanitàries del Govern de la Generalitat.
L’Assemblea General de la FEMS, que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona, ha aprovat, per unanimitat, una declaració que rebutja “qualsevol mesura que suposi modificar l’acte mèdic, sense el consens professional”.
“Desgraciadament, és freqüent que, en situacions com les que estem vivint, els governs girin la vista cap als serveis públics per acusar-los del dèficit financer i identificar-los com el sector idoni per aplicar mesures d’estalvi”, afegeix el text.
El manifest acusa els governs de fer servir l’actual conjuntura econòmica com a “excusa” per aplicar retallades socials, sobretot en els sistemes sanitaris públics, malgrat que els professionals de la salut no son els causants de la crisi.
A més subratlla que la conquesta d’una sanitat de qualitat, accessible per a tots els ciutadans, constitueix un dels pilars de la societat del benestar europea, de la qual els metges son un dels principals responsables del seu manteniment i millora.
Per tot això, la FEMS, que presideix el francès Claude Wetzel, dóna suport a les reivindicacions de Metges de Catalunya i de la resta d’organitzacions mèdiques de l’Estat espanyol en contra de les retallades sanitàries.
Aquesta federació es constitueix l’any 1964 amb l’objectiu de defensar els interessos morals i materials dels metges europeus que treballen per a l’Administració, i assegurar als professionals i pacients el més alt nivell possible d’independència diagnòstica i de tractament.
Actualment, agrupa 35 sindicats i organitzacions mèdiques de Portugal, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Txèquia, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Macedònia i Espanya.
16 maig 2011
Una cinquantena d'entitats s'adhereixen a la manifestació del 18 de maig contra les retallades
La protesta està impulsada de forma conjunta per la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida i la junta de personal de l'hospital Arnau de Vilanova
Una protesta dels treballadors de l'Arnau de Vilanova.
Una cinquantena d'entitats s'han adherit a la convocatòria que va fer la Federació de Veïns de Lleida, juntament amb el personal de l'Arnau de Vilanova, per manifestar-se el pròxim dimecres, 18 de maig, contra les retallades del govern de la Generalitat. Es tracta de sindicats, associacions de veïns, alguns partits polítics o associacions de malalts.
Sota el lema "Prou retallades, els nostres drets no es toquen", el manifest denuncia que els governs s'aplanen davant el sistema financer i s'obliden de les necessitats dels ciutadans. Per això, reclamen una resposta per part de la societat civil, que planti cara a les retallades que, segons asseguren, porten cap a un canvi de model social amb una gestió privada i mercantilitzada.
Des de la Federació d'Associació de Veïns de Lleida esperen que els ciutadans se sentin cridats a manifestar-se gràcies a la gran quantitat d'entitats que convoquen la mobilització.
La manifestació de dimecres començarà a les 19.00 des del rectorat de la Universitat de Lleida i baixarà per la Rambla d'Aragó fins a la delegació de la Generalitat.
Barcelona, 15 may (EFE).- Miles de personas han salido hoy a la calle en Barcelona bajo la convocatoria "Democracia real, ya" para protestar contra la clase política y cómo ésta enfoca la situación de crisis económica y los ajustes que está aplicando.
Los organizadores de la manifestación, que por el momento se ha desarrollado con tranquilidad y de forma festiva -ha reunido a gente de todas las edades-, han cifrado la afluencia en más de 15.000 personas, mientras que la Guardia Urbana aún no ha facilitado datos.
"No somos mercancía en manos de políticos y banqueros", ha sido uno de los lemas que ha llenado más pancartas en esta protesta, que se ha celebrado en 50 ciudades españolas. Otros lemas han sido "De mayores queremos ser islandeses", "Políticos, no os damos más crédito" o "Lo llaman democracia y es Botín".
La idea general de los manifestantes ha sido criticar a una clase política en la que no se sienten representados y denunciar una crisis económica cuyas consecuencias están pagando, a su juicio, los sectores más desfavorecidos de la sociedad. Uno de los gritos más coreados ha sido: "Este sistema no me representa".
También se han lanzado críticas contra los medios de comunicación por haber ignorado esta protesta toda la semana mientras que ahora, con la afluencia de esta manifestación y el resto de las que se han llevado a cabo de manera simultánea en toda España, "sí que somos noticia", se ha coreado.
Una de las reivindicaciones ha sido una nueva ley electoral con listas abiertas que acabe con el control sobre el sistema que mantienen en este momento los partidos mayoritarios.
En su mayoría los manifestantes han sido jóvenes pero también había personas de mediana edad, incluso jubilados, con un espectro de edad más amplio del que acostumbra a haber en otras manifestaciones consideradas antisistema.
Los manifestantes han hecho un importante esfuerzo de comunicación en las redes sociales explicando la manifestación en directo a través de entornos digitales como Twitter, Tuenti, YouTube o Facebook. La manifestación ha sido 'trendingtopic', es decir, lo más comentado en este canal de Internet en España.
El despliegue tecnológico ha llegado a tal nivel que los organizadores han transmitido en directo la manifestación a través de internet, que a medida que ha avanzado la manifestación ha llegado a ser vista por cerca de 2.000 internautas.
Muchos manifestantes iban con camisetas amarillas con el lema "Toma la calle" y en una de las pancartas se podía leer el siguiente ofrecimiento: "2.000 euros por un político honesto" La manifestación ha salido de Plaza de Catalunya y ha avanzado por la Vía Laietana, y tenía previsto finalizar en el parque de la Ciutadella sobre las 21:30 horas.
La protesta está encabezada por un vehículo con megafonía desde el que se gritaban consignas como "No hay libertad sin derechos y no hay victoria sin lucha" o "Me falta pan para tanto chorizo".
Se ha denunciado la corrupción y se ha puesto como ejemplo el proyecto de hotel que iba a hacerse junto al Palau de la Música y que beneficiaba al hoy imputado y ex presidente de esta institución, Félix Millet.
En un ambiente festivo, los manifestantes han increpado a la banca y a la clase política, con especial hincapié en llamamientos contra la especulación inmobiliaria
Los asistentes caminan bajo el lema "No somos mercancías en manos de políticos y banqueros"
Varios miles de personas han salido a las calles varias ciudades para protestar contra la situación política actual. Convocados por el movimiento pacífico Democracia real ya, que agrupa a numerosos colectivos, los asistentes han abarrotado el centro de la capital para pedir un cambio político y social, ante la inoperancia del modelo actual.
La mayor manifestación ha sido en Madrid, pero la capital no está sola. Otras cincuenta ciudades han recogido convocatorias similares donde los ciudadanos luchan por dejar de ser "mercancías en manos de políticos y banqueros", tal y como reza la pancarta que ha abierto la manifestación en la capital a las 18:00 horas en la plaza Cibeles con destino a la Puerta del Sol.
Al grito de "No los votes","Mercancías en manos de políticos y banqueros" varios de los asistentes, principalmente jóvenes, vestían camisetas amarillas con el lema "sin casa, sin curro, sin pensión y sin miedo", firmadas por Juventud sin futuro, algunos otros llevaban camisetas negras con la leyenda "las calles son nuestras".
Los participantes han coreado consignas como "España escucha así es como se lucha" y han exhibido varias pancartas pequeñas alusivas a la insumisión de Islandia a reconocer su deuda.
Antes de iniciarse la manifestación, el portavoz de Democracia real ya, Fabio Gándara, ha dicho que, "aunque no hay culpables claros de la situación política y social actual, hay que articular una respuesta frente a una ley electoral falsa, que condena al país al bipartidismo".
Una protesta 2.0
Gándara ha señalado que "ya era hora de que la gente saliera a la calle en España, después de que lo hayan hecho en países como Francia o Islandia".
La protesta surgió en Internet por iniciativa de varios colectivos, entre ellos se encuentra: Jóvenes sin Futuro, que reclama una vivienda digna, la organización internacional ATTAC, que reclama una tasa para las transacciones financieras, Ecologistas en Acción o Intermón.
Milers de ciutadans es manifesten a les principals ciutats del país per 'una democràcia real ja'
Són concentracions convocades per internet · Seguiu-les al Twitter
Mllers de ciutadans convocats per internet i a través de les xarxes socials per la plataforma Democràcia Real Ja es manifesten per les principals ciutats del país des de les 18.00. Protesten contra la classe política en general i no son adscrits a cap partit (llegiu-ne el manifest). Es declaren indignats i amoïnats pel 'panorama polític, econòmic i social, per la corrupció dels polítics, empresaris i banquers'. De moment, ja hi ha milers de manifestants a Barcleona i a València, que generen una altíssima activitat al Twitter amb l'etiquetes etiquetes #15m i #nolesvotes. La convocatòria s'inspira amb les revoltes al món àrab però també en les protestes viscudes en països com Islàndia o Portugal.
Milers de bates blanques contra la retallada sanitària
Salut aspira a rebaixar la despesa en 950 milions d'euros aquest any
La tisorada sanitària ha estat rebuda com un atac al cor de l'estat del benestar
13/05/11 02:00
Distribució de l'estalvi previst per Salut
La presència de bates blanques al carrer, protagonitzant talls de trànsit i manifestacions a desenes de municipis del país ha estat la imatge més visible de la convulsió que viu la sanitat pública des de fa setmanes. Les retallades previstes pel govern al sistema sanitari van ser les primeres a sortir a la llum, quan, poc després d'assumir el càrrec, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar la necessitat de reduir la despesa sanitària en 950 milions d'euros (al voltant del 10% dels 9.875 milions d'euros corresponents al pressupost de Salut del 2010) i va activar una bomba de rellotgeria que no va trigar a esclatar. El terreny ja havia estat prèviament abonat pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que al gener havia assenyalat el dèficit sanitari i la despesa en salut com a principals culpables de l'excés de dèficit de la Generalitat. Aquelles declaracions a Catalunya Ràdio van ser un avís de l'abast de la retallada sanitària que, poques setmanes després, el conseller Ruiz va traslladar als gerents
de tots els centres sanitaris.
Mas-Colell i Ruiz van aconseguir que l'atenció de l'opinió pública es focalitzés en l'àmbit sanitari fins al punt que el mateix president, Artur Mas, va descartar de manera reiterada que el govern pensés en cap fórmula de copagament. Durant setmanes va semblar que les úniques retallades projectades per l'executiu fossin les sanitàries. Es va constituir el consell assessor de salut del govern –presidit pel president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell–, però la tisorada sanitària havia de fer mal per força. D'una banda, pel volum de diners que implica –el pressupost sanitari representa un terç del pressupost total de la Generalitat–, però, principalment, perquè la sanitat pública –gràcies, en bona part, als professionals que hi treballen– ha estat durant anys la joia de la corona de tots els serveis públics, amb els millors índexs de satisfacció dels ciutadans. Tocar la sanitat era atacar el cor de l'estat del benestar.
Salut va passar la pilota als hospitals, que, a principis de març, van rebre l'encàrrec del conseller Boi Ruiz d'elaborar plans de xoc amb l'objectiu de reduir la seva despesa en un 10% de mitjana. El missatge de Salut als hospitals va anar acompanyat d'un altre anunci: a partir del 2011, el Catsalut (l'asseguradora sanitària pública) no només els contractaria un 3% menys d'activitat, sinó que els la pagaria amb
tarifes un 2% més baixes.
El compte enrere per fer esclatar la bomba havia començat a avançar. Mentre el conseller de Salut assegurava que les mesures de contenció tindrien poca repercussió en els usuaris –a banda d'un cert augment de les llistes d'espera– i que no se suprimiria cap prestació, pocs creien en la quadratura del cercle. La idea de la conselleria era que els centres lliuressin a Salut els seus plans de contenció a mitjans d'abril. A partir d'aquí, el Catsalut faria
l'encaix de peces, que consistiria, bàsicament, en una reordenació
de serveis, és a dir, que determinades prestacions desapareixerien d'alguns centres.
Missió impossible
Però abans d'acomplir-se el termini previst, els gerents dels centres sanitaris van començar a alçar la veu: mantenir el nivell d'assistència amb un pressupost que retrocedia a les xifres del 2006 –quan hi havia mig milió de targetes sanitàries menys– era una missió impossible. La restricció pressupostària només era assumible, segons les patronals, si se suprimien serveis i s'ajustaven plantilles. Les dues associacions que agrupen els centres sanitaris concertats, el Consorci de Salut i Social (CSC) i la Unió Catalana d'Hospitals (UCH) –entitat que presidia Ruiz abans de ser conseller–, van alertar que molts hospitals només estaven en condicions d'assolir una reducció del 5% de la despesa, la meitat del que els exigia Salut.
La corda es començava a tensar, fins al punt que el col·lectiu de metges –representat pels col·legis professionals, sindicats i societats científiques– va irrompre en escena exigint al conseller que no s'apliqués cap retallada que posés en risc la qualitat de l'atenció als pacients.
Però finalment la situació va esclatar quan, des de les direccions dels hospitals, es van començar a anunciar i a dur a la pràctica mesures d'estalvi de forma unilateral: des del tancament de llits i sales d'operacions fins a la restricció de contractacions de personal suplent i de reforç i, en casos extrems, el plantejament d'expedients de regulació d'ocupació (ERO). La retallada sanitària ja tenia cara i ulls i els professionals no van trigar a sortir al carrer. Des del mes de març, l'onada de bates blanques s'ha estès per tot el país com una taca d'oli. A les protestes dels professionals s'hi han anat sumant ciutadans i polítics de l'àmbit municipal. Alcaldes dels partits de l'oposició no han dubtat a fer precampanya amb la bandera de la
defensa de la sanitat pública.
L'avís de Vilardell
Enmig de l'ambient enrarit i dels dubtes sobre el futur de la sanitat pública, una veu autoritzada va posar un punt i a part a la situació de caos. L'assessor del govern en matèria de sostenibilitat sanitària, el doctor Miquel Vilardell, va reclamar públicament al govern que fes marxa enrere i encetés un període de reflexió. L'avís de Vilardell va ser el revulsiu que, sumat a la imminència de les eleccions municipals i al temor que les candidatures de CiU estiguessin marcades per l'estigma de les retallades, va obligar el govern a fer un canvi d'estratègia.
El primer pas va ser fer desaparèixer Boi Ruiz de la primera línia de foc durant un temps. El segon, anunciar que el pla de mesures per reduir la despesa sanitària tindrà dues velocitats. Primer, s'aplicaran mesures immediates que han de permetre reduir la despesa en un 5% i que no afectaran directament l'assistència (s'hi inclouen la reducció de tarifes del 2%, la reducció de la despesa farmacèutica i canvis d'organització interna). La segona fase, que es planificarà després de les eleccions municipals, conté mesures més dràstiques que toquen
de ple dos aspectes molt delicats: assistència i plantilles. Després del 22-M, Salut té sobre la taula la tasca de reordenar els serveis sanitaris (què es fa i què es deixa de fer a cada hospital). Usuaris i treballadors en rebran les conseqüències.
1.297 euros va ser la despesa per càpita en Salut corresponent al 2010. L'any 2003, quan va començar el primer govern tripartit, era de 860 euros.
I continuen les protestes contra les retallades sanitàries a Catalunya. Aquesta setmana:
Dijous, 12 de maig a les 18 de la tarde al carrer València 184 (davant del Servei d'Urgències tancat): Acció contra es retallades
Dissabte, 14 de maig a les 11 del matí a la Plaça Catalunya de Barcelona:Prou Retallades!
Diumenge, 15 de maig a les 6 de la tarda a la Plaça Catalunya de Barcelona:Democràcia Real JA!
Ja n'hi ha més de 180 entitats convocant la manifestació del 14 de maig, Aquesta és la foto d'alguns representants de les entitats convocants, feta el dia 10 a la Plaça del Rei:
Una cinquantena llarga de treballadors del sector de la neteja s'han manifestat aquest dijous convocats per CCOO i la UGT per mostrar la seva preocupació per com poden afectar les retallades de Salut en el sector de la neteja.
Els concentrats denuncien que a diferència del personal sanitari, als treballadors de la neteja Salut no els té en compte ja que no participen en les meses de negociació sobre les retallades al sector. Els manifestants han tallat uns minuts l'avinguda Rovira Roure sense causar problemes en el trànsit.
La responsable del sector de la neteja i de serveis a la socitetat de la UGT de Catalunya, Antonia Ortega, ha explicat que la de l'hospital Arnau de Vilanova és la quarta jornada de protestes del sector després de les dutes a terme a Barcelona, Girona i Tarragona. Amb l'acció d'aquest dijous, els sindicats UGT i CCOO han volgut que els treballadors del sector de la neteja fessin sentir la seva veu "perquè Salut sàpiga que estem aquí". Amb lemes com ara "no a les retallades i més neteja" o "Boi dimissió", els assistents s'han concentrat davant l'Arnau i des d'allà han iniciat una marxa que ha tallat uns minuts l'avinguda Rovira Roure.
La responsable de la UGT ha remarcat que un cop Salut apliqui les retallades, aquestes "suposaran més hores de treball i més feina, ja que menys personal haurà de fer pràcticament la mateixa feina". Així, ha defensat que el tema de la neteja als hospitals ha de ser "prioritari" i "no només per l'afectació que pugui tenir en els treballadors sinó pels ciutadans en general". Ortega ha alertat que les disminució del personal pot augmentar el risc d'infeccions.
Una vuitantena d'afectats
A l'Arnau de Vilanova de Lleida hi ha una vuitantena de treballadors de la neteja, dels quals al voltant d'un 65% tenen contractes fixes, tot i que treballen per Clese, una empresa subcontractada que té la concessió del servei de neteja de l'hospital. Hores d'ara els treballadors com afectarà la retallada al personal del sector tot i que aquesta tarda l'empresa concessionària ha convocat els representants dels treballadors. Tot i que es desconeix el motiu d'aquesta convocatòria, segons Ortega podria ser per comunicar-los com els afectaran les retallades.
Lo que no explican sobre los recortes en sanidad.
USUARIO, ESTAS SON LAS CONSECUENCIAS DEL RECORTE EN SANIDAD QUE
NO TE EXPLICAN
Mamografías: Prevención del cáncer de mama. Hasta ahora son periódicas cada 2 años. Dejan de hacerse. Reservadas a pacientes con patología declarada.
Citología ginecológica: Prevención del cáncer. Ya reducida a 3 años, ahora pasa a 5 años.
Enfermedades genéticas en los familiares portadores. No se estudiarán (no prevención). Sólo se analizará en enfermos. ¿Consecuencia? Aumento de los enfermos con estas patologías, con enfermedades gravísimas que se transmiten de padres a hijos.
Las reducciones de estómago desde ya (a 5 de mayo), sólo se harán hasta los 55 años.
La PREVENCIÓN es el AHORRO: Un enfermo cuesta 10 veces más que prevenir la patología.
Órdenes NO ESCRITAS a los médicos de áreas como cirugía CARDIACA de que NO SE QUEDEN DE GUARDIA los fines de semana. Se quedan SIN COBRAR por sentido de la responsabilidad y profesionalidad.
Enfermos instalados en ¡ALMACENES! Efectivamente. ¡NO HAY CAMAS! Las plantas están cerradas. La otra opción es el pasillo. ¿Cual es peor?
¿Qué opinas de que, tras cotizar toda tu vida, te aplacen indefinidamente una intervención de prótesis de cadera, con la pérdida de calidad de vida que supone?
¿Qué harán con los enfermos de las UCI’S (Unidades de Cuidados Intensivos) que se quieren cerrar este verano? ¿Se atreverán a darles de alta?
Evitar la dispersión y centralizar tratamientos: ¿Sólo para radiografías y analíticas? Hospital Valle Hebrón: Sólo se harán 4 ó 5 trasplantes de pulmón y los de córnea. Hospital de Bellvitge: Trasplantes de riñón. Hospital Clínic de Barcelona: Curiosamente se ocupará del
trasplante más demandado, más numeroso y MÁS CARO. El de hígado.
Más: El año que viene el Hospital Clínic se une en consorcio con el Hospital de Sant Pau y pasarán a ser
PRIVADOS.
Y Más: El Hospital Clínic estará dirigido por otro político, antiguo Conseller de Salut con Jordi Pujol.
¿Las derivaciones a hospitales concertados o privados MÁS económicas? En absoluto. Son mucho más caras. ¿Pagaremos por el MISMO SERVICIO UN 33% MÁS? Pues eso es lo que YA ESTAN EMPEZANDO a hacer con los trasplantes.
El govern de CiU se llena la boca diciendo que han eliminado altos cargos (490) pero no dicen que han nombrado otros 492 cargos de confianza… ¿A esto se atreven a llamarle AHORRO?
11 maig 2011
La Diputació de Lleida invertirà 10,5 milions d'euros en projectes de salut
El Govern diu que les llistes d'espera per operar-se s'allargaran un mes
Lleida
L’ens provincial destinarà 10,5 milions d’euros en projectes relacionats amb la salut. Entre aquests, destaca la Fase II de la planta 0 de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida amb una subvenció de 2.140.000 euros i l'àrea de Geriatria de l'Hospital Santa Maria amb una subvenció d'1.500.000 euros. Els serveis territorials de Salut de Lleida han explicat que les llistes d’espera per operar-se s’allargaran un mes, en lloc dels dos inicials.
La Diputació destinarà 7.897.453 euros a la construcció de consultoris locals, equipaments sanitaris territorials, entitats sense ànim de lucre que desenvolupen activitats sanitàries, en tanatoris i sales de vetlla, a programes de promoció d'hàbits saludables i la gestió de l'aigua d'ús públic. A aquesta quantitat s'ha de sumar també la línia de manteniment i gestió de consultoris mèdics amb una dotació de 2,5 milions d'euros.
Entre les inversions, destaca l'aprovació del projecte de la Fase II de la planta 0 de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida amb una subvenció de 2.140.000 euros i del consultori d'Organyà amb un ajut de 500.000 euros. Aquestes dues actuacions se sumen a l'aprovació de la segona fase d'actualització d'infraestructures sanitàries al municipi de Tremp amb una subvenció de 260.000 euros i a l'àrea de Geriatria de l'Hospital Santa Maria amb una subvenció d'1.500.000 euros.
Un mes per operar-se
Durant la presentació de les ajudes, el director dels serveis territorials de Salut a Lleida, Antoni Mateu, ha garantit que el temps d’espera per a les operacions quirúrgiques serà d’un mes, enfront dels 2,1 de mitjana actual. Mateu també ha apuntat que "les operacions urgents i vitals no es veuran afectades". Per contra, les que poden patir esperes més llargues són les menys urgents, com varius o galindons.
Finalment, ha dit que a finals de mes es farà públic el pressupost de Salut i, sense avançar-ne xifres, ha assegurat que està "content per com quedarà"
La Generalitat va anunciar a finals d’abril que les llistes d’espera per operar-se s’allargaran, de mitjana, uns dos mesos. A Lleida, aquesta xifra serà d’un mes. Així ho va afirmar ahir el director de Salut a Lleida, Antoni Mateu.
Malgrat això, Mateu va apuntar que "les operacions urgents i vitals no es veuran afectades". Per contra, les que poden patir esperes més llargues són les menys urgents, com varius o galindons.
10,5 milions en inversió
Mateu va fer aquestes declaracions durant la presentació de les noves actuacions del programa de la Diputació de Lleida en matèria de salut pel 2011. Així, destinarà 10,5 milions d’euros d’inversió directa. Entre els projectes destaca la Fase II de la planta 0 de l’Arnau de Vilanova (2.140.000 euros), l’àrea de geriatria del Santa Maria (1,5 milions) o els 2,5 pels consultoris mèdics.
Protesta al Sant Hospital de la Seu per retallades salarials
Uns 60 treballadors aniran als tribunals per la reducció del 5% del seu sou
Els manifestants, davant de la porta del Sant Hospital de la Seu d'Urgell.
la seu d'urgell
Uns 60 treballadors de la Fundació Sant Hospital de la Seu es van concentrar ahir davant del centre sanitari en contra de la situació laboral que viu el col·lectiu. Creuen que a ells no els correspon la retallada del 5% en el salari al tractar-se d'una fundació privada i no de funcionaris públics. Per aquest motiu, van anunciar que presentaran un conflicte col·lectiu davant del tribunal laboral. Per donar a conèixer la situació als veïns i defensar el centre de salut comarcal, els manifestants han iniciat una recollida de firmes i es concentraran els dimarts davant de la porta de l'hospital.
El representant sindical dels treballadors de l'hospital, Toni Rueda, va denunciar el "desgavell" que viu el col·lectiu. Al maig del 2010 els van practicar la retallada del 5% en el salari i pocs mesos més tard, va explicar, van fer marxa enrere i van deixar d'aplicar-la. El passat mes de març, la Fundació va decidir retirar la paga per objectius dels treballadors. Tota aquesta situació està marcada per un canvi en la gerència del centre sanitari i ara, segons Rueda, "el nou gerent ha comunicat als treballadors la decisió de tornar a aplicar la retallada salarial del 5%". "Els treballadors viuen una situació d'angoixa constant pels continus canvis en les decisions", va indicar. En aquest sentit, el grup de treballadors ha decidit en assemblea presentar un conflicte col·lectiu davant del tribunal laboral perquè considera que la seua situació "és diferent" a la de la resta de centres hospitalaris públics.
El comitè també va denunciar la situació preocupant pel dèficit del 2010 de la Fundació Sant Hospital, que va registrar "una xifra rècord d'un milió d'euros". L'actual gerent, Joan Altimiras, va manifestar que aquesta xifra és "aproximada" i que esperen una auditoria. Respecte a la situació "diferent" del col·lectiu, va reconèixer que es tracta d'una "fundació especial dedicada a donar un servei públic" i per ser "coherents" amb la resta d'hospitals "cal remetre's a la política general".
La candidatura d’ERC a la Paeria ha presentat aquest divendres les seves propostes en matèria de Salut i ho ha fet davant del CAP de Balàfia-Secà i Pardinyes per deixar clara la seva aposta per la importància d’una atenció primària i bàsica de qualitat a les persones.
El número dos d’ERC i metge, Jordi Cortada, acompanyat d’altres membres de la candidatura i un metge d’aquest CAP, ha anunciat que ERC vol potenciar la Regidoria de Salut i "dotar-la de contingut". En aquest sentit, ha lamentat que per l’actual equip de govern aquesta regidoria "no sigui una prioritat, ja que només cal veure la seva pàgina web amb enquestes fetes l’any 2006".
Pel que fa a les propostes, Cortada ha anunciat que ERC potenciarà els hàbits saludables "dignificant els espais a l’aire lliure per convertir-los en gimnasos de salut oberts i gratuïts". En aquest sentit, ha assenyalat que ERC programarà activitats d’esport i gimnàstica a la canalització per a la gent gran (taixi o yoga...) i per aquells que practiquen l’esport i no són professionals (classes de com fer estiraments abans de fer esport, entrenaments de grup...).
A més a més, aquesta regidoria també incentivarà el consum de fruita entre nens, joves, adults i gent gran, a més de remarcar la importància de portar una alimentació saludable a través de xerrades, conferències, visites a l’Horta de Lleida... Els tallers per a embarassades serà un dels altres projectes de la regidoria, fent-ho des dels Centres Cívics, uns espais que ERC vol aprofitar molt més.
Per una sanitat de qualitat
Així mateix, Cortada ha volgut remarcar que aquesta futura regidoria serà "implacable" a l’hora d’exigir i demanar al Govern de la Generalitat que mantingui la qualitat en el servei sanitari, aturi qualsevol intent de "retallada" i millori alguns dels serveis actuals, ja de per sí col·lapsats, com aquest CAP o el de l’Eixample, entre d’altres.
LA ASOCIACIÓN DE EMPRESARIOS DE LAS COMARCAS DEL EBRO PREMIA LA RESPONSABILIDAD CORPORATIVA DE ALIANÇA
Aliança, mutua de salud, ha recibido el reconocimiento de la Asociación de Empresarios de las Comarcas del Ebro (AECE) por su trabajo en Responsabilidad Social Corporativa. Así, durante la 4ª Noche del Empresario, la Asociación ha querido destacar la implicación de las empresas en el territorio y su trabajo en innovación, desarrollo y RSC.
Joaquín Gómez, director Comercial y de Marketing de Aliança, ha sido el encargado de recoger el diploma otorgado por la Asociación, acompañado de Josep Garcia, director de la oficina de Tortosa. La AECE ha querido primar la iniciativa empresarial y apoyarla, de manera que se avance para encontrar soluciones para salir de la crisis.
En este contexto, el presidente de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha destacado durante el acto el “valor” del mundo empresarial. “A aquellos que tienen ganas de aventurarse en crear una empresa hay que ayudarlos, porque es la única salida que tenemos para intentar crear más riqueza y puestos de trabajo, ya que no vendrán de la administración pública”, ha manifestado el presidente. Además, se ha comprometido a reducir los trámites y normativas que deben superar las empresas antes del mes de agosto.
Después de cuatro años sin celebrar la Noche de la patronal de las tierras del Ebro, la AECE ha recuperado este año el encuentro empresarial premiando la actividad de 24 empresas y gremios del territorio.
6 maig 2011
Tancada de sindicalistes de l'Arnau per exigir dimissions
Anunci després d'una nova jornada de protestes contra les retallades
|lleida La junta de personal de l'Hospital Arnau de Vilanova es tancarà al centre la nit del 16 al 17 de maig per demanar la dimissió dels directors de Recursos Humans i d'Infermeria, a qui acusen de "falta de respecte amb el personal, mala gestió i poca transparència i comunicació", problemes que van afirmar que existien "des de fa temps", però que les retallades aplicades per la conselleria de Salut "han augmentat considerablement". Així ho van anunciar ahir representants sindicals de l'hospital, després de la manifestació contra els ajustos del Govern en què van participar uns 150 treballadors de l'Arnau de Vilanova.
Després de la protesta, la junta de personal també va fer una crida a la resta de treballadors de l'hospital perquè participin en la tancada.
Uns setanta professionals de l'Hospital Santa Maria també van protestar ahir contra el pla de xoc de Salut per reduir el dèficit. Fonts sindicals van explicar que la direcció del centre "ha acomiadat almenys un interí" i que l'hospital "no ha informat sobre com aplicarà les retallades".
L'Assemblea Popular de Ponent Que la crisi la paguin els rics també va protestar ahir contra els ajustos, amb una casserolada popular.
Grupo Clínica Secretari Coloma gestionara mil camas tras comprar sede Alianza
El grupo Clínica Secreari Coloma S.L. gestionará mil camas sociosanitarias tras la compra del Palau de la Mutualidad a la mutua la Alianza, según ha informado a Efe un portavoz de la sociedad.
Este grupo, que pertenece a su vez a Hestia Alliance, ha pagado entre 20 y 25 millones de euros por este edificio, que cuenta con unas 330 camas sociosanitarias que se suman a las 650 que ya gestionaban.
El grupo Hestia Alliance cuenta con ocho centros asistenciales, el centro Stauros, la clínica Coroleu, el hospital Jaume Urgell, Geraitric Meresme, Institut Freedman, Sanatorio Santa María de Pontevedra, el Centre Secretari Coloma y Residencia Sant Lluis.
Las mismas fuentes han señalado que la compra se ha hecho con fondos propios y que se han propuesto apostar por La Alianza y el sector sociosanitario porque consideran que es el que tiene más futuro.
Los servicios sociosanitarios atienden básicamente a personas mayores con alguna patología de larga recuperación, con enfermedades terminales o con dolencias neurológicas que causan discapacidad, y su coste asistencial es mucho menor que el de los pacientes agudos.
5 maig 2011
Qui ha comprat la seu central de la mútua L’Aliança?
L’empresa Clínica Secretari Coloma SL, les accions de la qual estan controlades per Bukaiding SL, dues societats mercantils que comparteixen el mateix administrador únic, Ernest Roca Serra
el qual figura al capdavant d’un petit imperi sociosanitari: dos centres a Barcelona, una residència a Sant Lluís i l’Institut Freedman, d’Esplugues de Llobregat. La venda, valorada en 25 milions d’euros, s’ha fet amb el vist-i-plau dels departaments de Salut i d’Economia, que havien d’autoritzar l’operació després que la Generalitat aixequés la intervenció de L’Aliança el 2006. Un dia abans d’anunciar la venda es va comunicar un expedient de regulació que afecta 37 treballadors de la seu central de L’Aliança, situada al carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Pel que sembla, la Generalitat ha tutelat la venda, però no el manteniment dels llocs de treball.
4 maig 2011
Lleida
crisi
Nova protesta dels treballadors de la sanitat de Lleida contra les retallades
Els professionals dels hospitals Santa Maria i Arnau de Vilanova surten al carrer un altre dimecres
La protesta dels treballadors del Santa Maria.
lleida
A partir del 18 de maig, el centre de salut mental de l'hospital Santa maria haurà d'atendre els pacients dels CAP de Lleida, Mollerussa, Cervera i Bellpuig, que es queden sense servei de psicologia per les retallades del Govern. El departament de Salut diu que es tracta d'una reestructuració mentre que els sindicats asseguren que són més retallades.
Els professionals sanitaris del Santa Maria i de l'Arnau de Vilanova han protestat un dimecres més contra les retallades a la sanitat.
El personal de l'hospital Santa Maria continua sense saber de manera concreta quins aspectes afectaran les retallades i quin és el percentatge final de contenció que cada hospital haurà d'aplicar. Els professionals de la salut sospiten que des del govern no es parla clar per no afectar els resultats en les eleccions municipals.
CCOO guanya les eleccions a la Clínica Terres de Ponent
CCOO ha guanyat recentment les eleccions sindicals a la Clínica Terres de Ponent, de Lleida. Els 255 treballadors i treballadores del centre han atorgat 6 representants a CCOO, 3 a SATSE, 2 a Metges de Catalunya i 2 a USAE.
3 de maig 2011
4-M: Cassolada en defensa dels drets socials. Aturem les retallades!
Dimecres 4 de maig. 20h.
Davant la Delegació de la Generalitat a Lleida (Av. Catalunya amb C. Lluís Companys)
Davant les retallades, defensem els nostres drets!
L’arribada al govern de Convergència i Unió suposa un increment en l’agressivitat de l’estratègia anti-crisi que a nivell de l’Estat té al PSOE com a principal valedor. Aquesta estratègia es basa en l’aplicació d‘una sèrie de mesures que estan suposant que el pes de la factura de l’endeutament que ha generat la crisi recaigui sobre les classes populars, que són, alhora, les més afectades per la situació econòmica.
Les retallades dels recursos destinats a finançar el conjunt dels drets socials esdevé l’única resposta que, el que es vol anomenar el “govern dels millors”, és capaç de plantejar. Així constatem com es precaritzen i es privatitzen drets socials fonamentals com l’educació, les pensions o la sanitat i es precaritzen i endureixen les condicions laborals per la majoria de la població mentre assistim, amb incredulitat, a l’anunci de la reducció dels impostos per als més rics de la societat o veiem com, en un moment de manca d’ingressos públics, s’elimina l’impost de successions pels que més tenen.
Des de la nostra condició de ciutadans i ciutadanes no podem acceptar que el pes de la crisi recaigui sobre els més febles de la societat. És totalment injust que siguem les classes populars les que veiem com es destrueix el nostre futur i el de les properes generacions per fer front a una crisi que nosaltres no hem causat. Mentre, per altra banda, veiem amb impotència com els recursos de tots es destinen a ajudar els sectors de l’economia (bancs, caixes, constructores etc.) causants de la crisi actual i que durant força anys van acumular ingents beneficis gràcies a l’explotació dels treballadors i a les condicions usureres de les hipoteques.
Els drets socials (educació, sanitat, pensions) públics i de qualitat són la única garantia que ens permet pensar en una societat a l’empara de l’agressivitat del mercat.
No ens resignem a acceptar la mort d’una societat on totes les persones independentment de la seva condició social i econòmica disposàvem d’uns drets bàsics que ens permetien viure amb seguretat. No podem admetre que el projecte de societat del futur sigui el de la societat-hipermercat on l’educació, les pensions i la sanitat esdevinguin una mercaderia més només a l’abast dels que tinguin recursos.
Els drets socials són el patrimoni que ens han deixat generacions de persones lluitadores que pensaven i defensaven una societat per tothom. Per dignitat i justícia, defensem-los!
Los hospitales catalanes ofrecen a sus trabajadores bajarse el sueldo o ir a la calle
Manifestación de los trabajadores del Hospital Joan XXIII de Tarragona (Efe)
Los recortes en la sanidad catalana toman cada día un nuevo impulso. Según explican fuentes solventes a El Confidencial, algunos centros concertados han ofrecido a sus trabajadores una rebaja del sueldo a cambio de no presentar expedientes de regulación de empleo y despedir a gente. “Se trata de una rebaja indiscriminada. No importa si el trabajador gana 15.000 euros o 60.000”, señalan estas fuentes. Las rebajas dependen de cada centro: los hay que han ofrecido un recorte salarial del 1% y del 2%; pero también un hospital ha elevado este porcentaje a más de 10%. El tema es sumamente grave. Tanto que para esta tarde está prevista una reunión en la consejería de Trabajo, que intermediará en el asunto.
La medida coincide con la decisión del Gobierno catalán de aplazar hasta después del 22 de mayo la presentación de los recortes en el sector sanitario. Lejos de apaciguar las aguas, el anuncio ha encendido los ánimos sindicales. Todos los sindicatos ven en este aplazamiento una maniobra para que el tema no influya en las elecciones municipales. “Quieren que las protestas no perjudiquen la campaña electoral para las municipales. Pero una vez pasadas las elecciones, les dará lo mismo”, acusa Carme Navarro, secretaria general de Sanidad de CCOO.
“Es una medida estrictamente política, ya que las direcciones generales de los hospitales siguen cerrando plantas y recortando presupuestos. Lo que temen es que las protestas influyan en los resultados electorales, especialmente en Barcelona, donde se ubican los grandes hospitales y donde CiU es la que tiene más a perder”, señala a El ConfidencialAlberto Sancho, secretario general de la Confederación General del Trabajo (CGT) del Hospital Clínico.
La maniobra política se ve magnificada, en primer lugar, porque el consejero de Salud, Boi Ruiz, se había comprometido a presentar el plan de recortes antes del 22 de abril. Esta fecha se cambió luego por el 27 de abril, es decir, hoy. Pero con la campaña electoral encima, el Gobierno aleja los problemas y las protestas hasta después de las elecciones municipales.
El portavoz del Gobierno, Francesc Homs, detalló ayer que Ruiz había decidido aplicar medidas “de dos velocidades” para reformar “la eficiencia del sistema sanitario”. Por una parte, hay medidas que ya se están aplicando en algunos hospitales, como la mejora en la gestión de la farmacia o la simplificación de la estructura; y, por otra, habrá medidas de reorganización de los servicios asistenciales, lo que requerirá “profundizar en el diálogo” con los profesionales del sector.
Los sindicatos amenazan con endurecer las protestas
En CCOO, ya se olían el anuncio, porque el gerente del Hospital Trueta de Gerona ya había dejado caer en plena Semana Santa que el plan del Gobierno era muy sencillo: el tema tenía que diferirse. Se venderían los primeros recortes como reorganizaciones de la Semana Santa y, en función de la respuesta de los sindicatos, de las movilizaciones y del tono de las protestas, se valoraría más adelante qué hacer. “Esto parece un mercado persa. ¿Son necesarios los recortes o no? ¿Por qué no ponen un plan encima de la mesa y lo negociamos? Entendemos que el Gobierno no se arriesga y ahora, con el anuncio de aplazar el plan de recortes hasta después del 22 de mayo lo que quieren es desactivar las movilizaciones de los trabajadores. Pero una vez pase la campaña electoral, les dará lo mismo. Harán lo que quieren hacer, lo que pasa es que lo harán más tarde para no perjudicar a las elecciones”, afirma Carme Navarro.
Las protestas, sin embargo, seguirán en la calle. Los grandes hospitales barceloneses mantienen las concentraciones semanales de los miércoles y una gran manifestación para el 14 de mayo. “Pero si los recortes continúan por la senda que llevan, endureceremos nuestras reivindicaciones”, advierte Alberto Sancho. La CGT realizará también campaña para que los ciudadanos no voten a los grandes partidos en estas elecciones: CiU, PSC, PP, ERC e ICV.
Recortes en las empresas públicas
En las empresas públicas de la Generalitat también pintan bastos. El Gobierno tiene una intrincada red que suman más de 250 empresas, consorcios o fundaciones, con casi 50.000 trabajadores. Se trata de una estructura creada hace años por el Gobierno de Jordi Pujol para fomentar la agilidad de la Administración. Es decir, el objetivo era que esa estructura operase como la empresa privada, con una finalidad de servicio público pero sin las trabas burocráticas que ralentizan a la Administración. En ella, se encuentran empresas de los más diversos sectores, desde transportes hasta reinserción de presos o la promoción de suelo industrial.
“Nos preocupa la falta de criterio que tienen las empresas para recortar plantillas. La instrucción 1/2011 decía que había que recortar un 5% de las plantillas y un 6% de la masa salarial. Pero no da criterios de cómo se han de realizar esos recortes. Por eso, cada empresa va por libre y los realiza a su manera. De ahí nuestra preocupación por la falta de criterio. El Gobierno fue muy valiente para poner un porcentaje, pero también fue muy poco valiente para dar instrucciones sobre los criterios a seguir en esos recortes”, señala a este diario Xavier Casas, responsable del sector de la Generalitat de la UGT. Y pone como ejemplo que “en el Incasol [Instituto Catalán del Suelo] se han producido 22 despidos, incluso de fijos que llevaban 20 años en la empresa. Sin embargo, en la cúpula no sólo no se recorta nada sino que se ha seguido contratando. Es decir, no ha habido criterios económicos ni de justicia ni de nada. Lo que hacen es quitarse de en medio a los trabajadores incómodos”. Otras empresas donde también ha habido bajas de personal son Adigsa (la empresa de la vivienda pública) y el Instituto Cartográfico.
Casas también se queja de que “deberíamos tener un solo interlocutor, que podría ser el Departamento de Gobernación. Estamos intentando tener alguna reunión para tratar el tema. Pero las empresas van cada una por libre y el gobierno es incapaz de ejercer un control sobre ellas”. Lo que temen los sindicatos es que “este recorte no tiene final. Parece que estén troceando la Administración y, al final, las áreas empresarialmente atractivas, serán privatizadas”.
No deixem que ens retallin el dret a la salut...!!!
La manifestació del Primer de Maig de la ciutat de Lleida va registrar aquest diumenge una baixa participació. Hi havia unes 400 persones, en una de les edicions amb menys assistents dels darrers anys.
I això, que hi ha més aturats que mai (unes 30.000 lleidatans). Potser per aquest motiu el que més va cridar l’atenció va ser la pregunta "on són els aturats?" que va pronunciar en el seu discurs la secretària general de la UGT de la Terres de Lleida, Rosa Palau. També va assegurar que a més del 30.000 aturats de Lleida i el Pirineu, "moltes altres persones no tenen feina, però no se sap, perquè formen part de l’economia submergida que el Govern fa veure que no veu".
Per la seva part, el secretari general de CCOO a Lleida, Josep Maria Baiget, va lamentar que les disputes entre els Governs espanyol i català pel fons de competitivitat, i la caiguda de la demanda interna, generen "encara una sensació més negativa de la situació".
La marxa unitària, convocada per UGT i Comissions Obreres, va recórrer el centre de la ciutat sota el lema Ocupació digna sí, retallades socials, no.
Durant la manifestació es van escoltar proclames en contra les retallades del Govern de la Generalitat, en especial, en els àmbits d’Educació i Sanitat. També hi va haver altres actes com una manifestació paral·lela convocada pels sindicats minoritaris.
El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya adverteix que la retallada sanitària pot posar en risc la seguretat de l'usuari
El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, que representa als quatre col·legis d’infermeres catalans, han advertit davant del conseller de Salut, Boi Ruiz, que la retallada pressupostària aplicada per la Generalitat a la sanitat catalana pot posar en risc la seguretat de l’usuari, ja que les infermeres i infermers no podran mantenir la qualitat de les cures que ofereixen als ciutadans.
Durant la cimera organitzada amb el conseller, les infermeres han mostrat la seva preocupació pel tancament de plantes i de serveis als hospitals i d’altres dispositius sanitaris i la manca de suplents per cobrir les vacants i les jubilacions de professionals, anunciades per alguns centres. Aquestes mesures aniran en detriment de la qualitat de l’atenció que rep el ciutadà i especialment d’aquells col·lectius més dèbils i desprotegits. La degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Mariona Creus i Virgili, que representa a més de 42.000 infermeres i infermers, ha assegurat al conseller que les infermeres col·laboraran per tal d’afrontar la crisis econòmica, però per a fer-ho possible cal que “a l’hora d’aplicar qualsevol mesura que afecti a l’usuari i a les infermeres es compti des de l’inici amb la participació real, activa i efectiva dels professionals”.
Creus ha afirmat que el col·lectiu infermer exerceix “des de fa molt de temps en una situació i unes condicions límit”, doncs Catalunya “està a la cua d’Europa pel que fa a taxa d’infermera per habitant”.
Els col·legis d’infermeres de Catalunya ja han denunciat reiteradament i des de fa molts anys la gran càrrega assistencial que pateixen les infermeres. Actualment a Catalunya hi ha 5,2 infermeres per cada mil habitants, mentre que la mitjana europea és de 8,4 infermeres per mil habitants.
Les infermeres, un col·lectiu ja prou castigat
Segons el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, “és inadmissible que el sistema sanitari expulsi cap infermera perquè des de fa temps ja ens trobem exercint en una situació preocupant i mantenint la qualitat d’atenció a costa del sobreesforç d’un col·lectiu ja prou castigat”.
La manca estructural d’infermeres en el sistema de salut, la precarietat laboral, la sobrecàrrega assistencial i les condicions actuals que, en moltes ocasions, obliga les infermeres a treballar en diversos serveis de manera alternativa, és una realitat que des de fa temps ja viu el col·lectiu infermer.
Les mesures de retallada en el col·lectiu infermer, que ja es van començar a aplicar el passat mes de juliol, poden tenir “un impacte multiplicador pel que fa a l’atenció que es dóna als ciutadans”, especialment dels col·lectius més vulnerables, com persones grans o amb problemes d’autonomia, segons el Consell.
“Si volem un sistema més centrat en la salut, en promoure l’autocura de la persona, i menys centrat en la malaltia, és essencial que el ciutadà sigui responsable i prengui decisions sobre la seva salut i qui està preparada per fer-ho possible, per la seva formació i les seves competències, és la infermera”, ha afirmat Creus.
Els col·legis crearan un observatori de seguiment
Els col·legis catalans s’han compromès a crear un observatori de seguiment per detectar aquelles mesures de retallada pressupostària que puguin comprometre la seguretat de l’usuari del sistema de salut i que també afectin a les 42.000 infermeres i infermers de Catalunya.
Creus ha avançat que “des dels col·legis actuarem, denunciarem i posarem en coneixement qualsevol situació que, fruit de la retallada, posi en risc la seguretat dels usuaris i de les infermeres”.
Actualment, les quatre corporacions professionals de Catalunya disposen d’oficines d’atenció al ciutadà, que, de manera presencial però també a través d’Internet, permeten als usuaris fer arribar les seves queixes i reclamacions i donar eines als col·legis per poder valorar-les i actuar per les vies que considerin.
Des dels col·legis també s’ofereix a les infermeres assessorament sobre aquells aspectes ètics i legals per tal de vetllar per mantenir la bona praxi professional i protegir, finalment, l’atenció que els ciutadans reben de les infermeres i infermers.
Durant la trobada, els quatre col·legis d’infermeres catalans també han recordat al conseller que el sistema sanitari requereix d’una planificació i d’una mirada a llarg termini.
Segons el Consell, la Generalitat ha de tenir en compte que, una vegada superada la crisi, caldrà contractar més infermeres, quelcom complicat, ja que l’any 2012, per l’aplicació del Grau d’Infermeria, que des de fa un any ja s’ha fet efectiva a totes les escoles catalanes i que suposa passar d’uns estudis de tres a quatre anys, no sortiran infermeres i infermers de la universitat.
A més, durant aquest període i fruït de la situació de crisi econòmica es podria incrementar la fuga d’infermeres catalanes a països europeus, a la recerca de millors condicions professionals, cosa que ja ha començat a passar en els darrers mesos.
El conseller situa les infermeres com la clau del sistema.
Durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, Creus va assegurar que “la línia vermella de les infermeres està en la seguretat dels usuaris”, quelcom que va garantir el propi conseller de Salut, Boi Ruiz, que va situar les infermeres i infermers com la clau del funcionament del sistema públic de salut.
Ruiz va reconèixer que aquesta trobada amb les infermeres “ha arribat una mica tard”, més de 80 dies després de l’entrada del govern de CiU, però “hem sabut transmetre el compromís amb la professió infermera”.
Ruiz, que va fer una crida perquè no es posi en qüestió el manteniment de la qualitat assistencial a les persones, va explicar que les mesures de retallada que es posin sobre la taula per part dels gerents dels centres, seran validats per la Conselleria de Salut i “no afectaran la relació entre usuari i professionals”.
El conseller, que va evitar posicionar-se sobre algunes de les possibles propostes dels centres, va assegurar que fins abans d’un mes no hi haurà mesures de retallada. “Hem vingut a salvar el sistema sanitari públic i universal” i “nosaltres no l’hem posat en perill”.
“Som conscients que retallar un 10% del pressupost requereix d’un esforç col·lectiu i no pot ser que ningú estigui disposat a fer res. Hem de fer amb un any el que no es va fer en cinc anys anteriors, perquè totes les propostes de mesures ja estaven a l’informe Vilardell, que es va guardar al calaix”, va declarar el conseller.
Presa de posició del Col·legi davant les mesures de retallada sanitària anunciades a Catalunya
Davant de l’anunci de l’aplicació de les retallades pressupostàries en centres i hospitals de Catalunya, el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona vol realitzar les següents consideracions, tenint en compte la seva responsabilitat com a garant de l’exercici professional de les infermeres i de les cures que ofereixen als ciutadans.
1. El sistema de salut actual és eficaç, però no és eficient i d’això no se’n pot fer responsable a la infermera. Cal acabar amb les actuals bosses d’ineficiència de recursos. Cal fer possible l’autoritat gestora a les infermeres i infermers per tal d’optimitzar els recursos disponibles.
2. Lamentem la manca de claredat en el discurs, que ha originat confusió entre els professionals, i l’alarmisme provocat per part dels diversos agents i de les autoritats sanitàries cap als ciutadans, especialment en un àmbit tan sensible com és la salut de les persones.
3. Demanem als responsables polítics que en cas d’aplicar ajustos pressupostaris no perjudiquin el sistema sanitari públic, un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar. Cal seguir-ne garantint l’accessibilitat i universalitat.
4. L’aplicació de les mesures de retallada posarà en risc la seguretat de les infermeres i dels usuaris.
5. Les mesures de retallada pressupostària en l’àmbit de la salut afecten a un col·lectiu castigat, amb una gran precarietat laboral, que des de fa temps està mantenint la qualitat del servei que ofereix a l’usuari a costa del seu sobreesforç.
6. La infermera, com a responsable de les cures, és el professional clau si volem un sistema que promogui la promoció de l’autocura de la persona. Aquest gir necessari en el model del sistema de salut repercutirà en un important estalvi econòmic i en una millora de la salut de les persones.
7. Demanem una participació real, activa i efectiva de les infermeres a l’hora d’establir i decidir sobre qualsevol política sanitària.
8. Catalunya no pot perdre el seu capital humà. No podem permetre que el sistema sanitari expulsi més infermeres i infermers, especialment quan han estat formats en universitats catalanes.
Document aprovat en Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona en data 13 d’abril de 2011.
Avui hi havia 206380 visitantes (947405 clics a subpáginas) a aquesta pagina
ON ES LA CLÍNICA NOVA???
Facebook botón-like
http://clinicaponent.es.tl
http://clinicaponent.es.tl
CLÍNICA
DE PONENT
DIVINA PASTORA
CLÍNIQUES
DE CATALUNYA
"Realisme, reformisme, regeneracionisme". El conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar ahir que serà l'eix "de les tres erres" el que definirà la seva política al capdavant de la conselleria. Si l'haguessin sentit, alguns dels assistents al consell d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS) haurien inclòs una altra paraula que comença per la mateixa lletra: retallada. I s'hi haurien oposat tal com van fer ahir en aprovar-se el pressupost de l'organisme de la Generalitat que gestiona el gros dels ambulatoris i vuit dels principals hospitals de Catalunya.
Benvolguts companys i companyes, 
BARCELONA, 25 May.
L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), 25 may (EFE).- Medio millar de trabajadores, usuarios y vecinos han vuelto a manifestarse hoy a las puertas del Hospital de Bellvitge como medida de protesta por los recortes anunciados por la Generalitat, según han informado fuentes sindicales.
10:39 
16/05/2011 
Varios miles de personas han salido a las calles varias ciudades para protestar contra la situación política actual. Convocados por el movimiento pacífico 
PLANTEM-NOS CONTRA LES RETALLADES 
Ens han enviat del 
Presa de posició del Col·legi davant les mesures de retallada sanitària anunciades a Catalunya 
