| NO ALS ACOMIADAMENTS |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
El Clínic serà una fundació pública amb metges estrangers de renom
L'hospital serà autogestionat per un patronat en què participaran professionals del centre
Dimecres, 30 de gener del 2013 - 09:15h.
La producció científica i el prestigi assistencial de l'Hospital Clínic de Barcelona l'han convertit en un element d'alt valor estratègic en el sistema sanitari públic de Catalunya, i el que hi passa és observat amb atenció des de l'àmbit biomèdic de la resta d'Espanya i Europa. Aquesta expectació s'ha multiplicat els últims mesos, a partir de l'explícita decisió de la Generalitat de dotar el Clínic d'una estructura jurídica singular, que el transformarà en el primer hospital públic espanyol de màxim nivell els professionals del qual autogestionen la seva activitat i pressupost --450 milions d'euros anuals-- per mitjà d'una fundació pública sense afany de lucre.
Personal sanitari en una de les instal·lacions de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Aquesta fundació estarà integrada per científics o personalitats de prestigi, així com per metges i infermeres que exerceixen al centre. També està previst que incorpori, en qualitat de patrons, metges o investigadors de renom procedents d'hospitals de màxim nivell dels EUA i Europa, amb la finalitat de consolidar "aliances estratègiques" que permetin al Clínic competir amb els grans centres sanitaris de la resta del món, segons va exposar ahir el doctor Josep Maria Piqué, director general de l'hospital.
"Els professionals del Clínic preveuen que en la seva fundació hi participin persones de prestigi internacional --va explicar a aquest diari el conseller de Salut, Boi Ruiz--. La nostra idea és proposar a hospitals com el Karolinska, d'Estocolm (Suècia), o el Sloan Kettering Cancer Center, de Nova York (EUA), que designin una persona per al patronat del Clínic". El conseller Ruiz no formarà part de les fundacions de l'hospital.
30 Gener 2013
El Sant Hospital de la Seu va guanyar 38.500 € el 2012 per llogar quiròfans
Durant tot l'any passat s'hi van practicar 83 intervencions quirúrgiques privades
La Fundació Sant Hospital de la Seu ha tancat l'any 2012 amb uns ingressos extres de 38.500...
29 enero 2013
Diversos fàrmacs doblen el preu al deixar d'estar finançats per la Seguretat Social
|
|
Els preus d'alguns dels 417 medicaments que al setembre van deixar d'estar finançats per la Seguretat Social s'han disparat fins a doblar-se, malgrat que el ministeri de Sanitat va assegurar que controlaria qualsevol pujada. Es tracta de fàrmacs com el Daflon (un medicament per a les varius i hemorroides), que abans valia 8,9 euros i que ara costa 19, 8; el Flumil (un mucolític), que abans sortia per 3 euros i que actualment costa 5,85 euros, o el xarop Romilar (per a la tos), que costava 2,59 euros i que ara val 2,90.
El president del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Josep Aiguabella, va explicar que l'increment no ha agafat per sorpresa els farmacèutics. "Encara que el ministeri va dir que els preus no pujarien, el sector ja s'ho esperava. Alguns fàrmacs tenien preus molt baixos i sense el finançament, era obvi que no podrien mantindre les antigues tarifes", va explicar el representant dels farmacèutics. Aiguabella va afegir que desconeixia quants d'aquests 417 medicaments s'havien encarit, encara que altres fonts van assegurar que almenys 25 ja són el doble de cars.
D'altra banda, Aiguabella va assenyalar que a aquest problema s'hi afegeix que una vintena d'aquests 417 fàrmacs han passat a tindre doble preu, depenent de si els paga la Seguretat Social o no. "Són fàrmacs com els laxants o algunes gotes oculars que encara que formen part del grup de 417 medicaments no finançats, però si el metge ho considera oportú, poden receptar-se en casos concrets.
"El problema és que els farmacèutics els comprem a un preu més car (el nou després de la pujada de tarifes) i la sanitat pública ens els paga a preu antic", va criticar Aiguabella, que va assenyalar que el sector demana que en aquests casos els laboratoris tornin la diferència. "El sistema tal com està plantejat ara és maquiavèl·lic. Per als farmacèutics i els usuaris, aquest grup de medicaments és més car, però la sanitat pública els continua pagant a preu antic, amb la qual cosa sempre hi sortim perdent", va denunciar el president del Col·legi.
Diverses farmàcies consultades ahir per SEGRE van confirmar l'augment de preus, però van assegurar no saber res sobre la política de doble preu. Un total de 417 medicaments van sortir al setembre del finançament públic per part del Sistema Nacional de Salut. La llista de fàrmacs desfinançats n'inclou alguns d'ús tan comú com Almax, Pectox o Fortasec.
|
La connexió CAREC – PwC
l’harakiri de l’ICS començant per Lleida
i la privatització de la sanitat catalana
CATAC-CTS-IAC ha tingut accés a aquest informe secret de la consultora PwC que concreta els canvis estatutaris que calen a l’ICS per poder integrar l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida en noves estructures que el situïn més a l’abast de la voracitat privada, així com els estatuts d’aquests noves societats que també abarcarien l’empresa pública GSS i l’Hospital de Tremp i permetrien la formació de
societat limitades
El CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement) és l’antifaç institucional rere del qual s’oculten els representants dels interessos de les “elits extractives” empresarials i financeres amb domicili a Catalunya. Aquest consell, en realitat és un lobby extremadament agressiu en la captació de rendes del país. Si no és suficient que s’apropiïn del patrimoni públic de la Generalitat, és a dir, del patrimoni del poble català (Túnels del Tibidabo i del Cadí, Aigües del TerLlobregat…), ara proposen, o més aviat imposen, la franca privatització del sistema sanitari de Catalunya.
L’aparell polític de CiU és l’encarregat de traduir a l’àmbit legislatiu i executar els dictats del CAREC. En aquest sentit, ha seguit els passos que aquest li marcava en el procés de desenvolupament del full de ruta de la privatització de la sanitat catalana. Primer, mitjançant la ”llei òmnibus” 11/2011, de 29 de desembre, es van realitzar les modificacions de la llei 8/2007, de l’Institut Català de la Salut i de la 15/1990, d’Ordenació de la Sanitat a Catalunya amb el propòsit de preparar un marc legal que propiciés la penetració massiva dels proveïdors i inversors privats en els proveïdors púbics, mitjançant la creació d’empreses mixtes i acords de gestió compartida.
I és precisament en aquest moment, en l’inici de la nova legislatura, la legislatura del dret a decidir, en què el país està patint els abusos, les agressions i els entrebancs més enfurismats de l’Estat Espanyol, quan els depredadors (lobby del CAREC) donen a conèixer les seves intencions amb l’aparició del seu 2n. Informe, concretament en el seu objectiu 7 (pàg. 34), titulat “Un nou sistema de governança”, fonamentades, entre altres, en les següent raons:
- “El problema clau per fer front al futur del sistema de salut català és com canviar un sistema de governança i una cultura organitzativa amb fortes inèrcies, que faciliten la utilització ineficient del recursos i els comportaments abusius.” …
- ”El debat no és tant sobre l’estat de benestar com sobre quina societat del benestar és possible construir que estigui basada en un benestar assumible i no irresponsable” …
- ”Cal trencar amb una cultura organitzativa que veu el sistema de salut com quelcom que és de tots i de ningú” … ”i on els ciutadans donen per descomptat poder comptar amb un servei gratuït, sempre disponible i de la millor qualitat”.
Estaria be aplicar tots aquests criteris a les conductes de la “banda” (gang en anglès) de pirates dits empresaris, que s’han aplicat amb extraordinària eficàcia i impunitat al saqueig del pressupost públic sanitari, els Ramon Bagó, Josep Prat, Xavier Crespo, Carles Manté i tots els seus amics que són la part sanitària d’aquells quatre-cents que deia el corrupte Millet: “Som quatre-cents i sempre som els mateixos”.
Per aplicar aquesta nova governança, el CAREC proposa l’expulsió de la provisió pública de serveis sanitaris, i alhora la constitució massiva de societats accionarials, privades naturalment:
- Separar la propietat pública del dispositiu assistencial, mitjançant “societats de gestió” amb un mandat d’explotació (?) negociat. Encara més explotació? i
- La configuració de societats de gestió del sistema sanitari requeriria, per ser efectiva, traslladar part del risc financer als professionals i els accionistes professionals (inversors) que les integren.
La consultora PwC és l’encarregada d’elaborar la enginyeria jurídica necessària per donar suport a les successives mesures normatives que podrien afectar en primer lloc l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, l’empresa pública GSS (Hospital Santa Maria, ABS Lleida Rural Nord, …) i l’Hospital de Tremp. El cronograma dels fets no permet veure si l’informe enllaçat al pròleg d’aquest escrit respon a l’adaptació de l’encàrrec que CATAC-CTS/IAC va descobrir el novembre de 2011 o de si es tracta d’un nou encàrrec efectuat tres mesos abans de la dimissió de Josep Prat com a president de l’ICS. En canvi, ens permet visualitzar la sincronia entre els desitjos del CAREC i el document instrumental de PwC, ambdós de desembre passat, molt més enllà, molt per sobre de qui presideixi o administri l’Institut Català de la Salut. Els actuals president, Joan Viñas, director gerent, Joaquim Casanovas, i el Consell d’Administració no fan altra cosa que col∙laborar en l’harakiri empresarial de l’ICS induït pel CAREC. Uns, com el Dr. Casanovas, i la seva cadena de comandament, dedicant s’hi a fons (pàg. 32). Altres, com el president i els representants socials del Consell d’Administració, entre els quals els sindicats que hi són presents, ignorant la seva feina de control o absolutament incapacitats per dur-la a terme.
Per a qui no n’estigui al corrent, l’element de connexió entre el CAREC i PwC és Joaquim Triadú i VilaAbadal, secretari del CAREC i alhora SociDirector del departament de dret públic i urbanístic de la consultora, el que ha elaborat l’informe esmentat. Triadú va ser contractat per PwC justament quan es va conèixer el seu nomenament al Consell Assessor de Mas, en un exercici de porta giratòria automàtica, paradigma de la corrupció que caracteritza el partit que ens governa, per molt que la sentència del Suprem en relació la concessió d’Aigües TerLlobregat hagi declarat compatible ser conseller d’Acciona i President del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Ja sabem que hem de canviar moltes lleis per aconseguir sentències justes. Hem, no han, perquè les lleis ni es canvien soles ni les canvien els xoriços.
Com deia ahir l’Alfons Quintà
“Tot pot ser pitjor del que s’havia sospitat, i amb ERC a favor”
Ja és aquí: Destrossa de la sanitat pública
El sindicat sanitari CATAC-CTS/IAC va difondre a darreres hores de la nit de dilluns un document elaborat per encàrrec de la Generalitat per la més gran consultora mundial, PricewaterhouseCoopers. Aquest diari digital el va obtenir llavors, però va voler esperar a avui per confirmar-me l’abast. Potser valgué la pena.
D’entrada cal afirmar que el document és autèntic i que la seva difusió, que efectuem sencera aquí, és d’un altíssim interès i utilitat.
Es prepara un model encara pitjor
Ara bé fonts de la conselleria de Salut, molt contràries a les retallades efectuades per Boi Ruiz, han informat que el document, que va costar vint mil euros, no servirà de base per a la brutal retallada i destrossa de l’Institut Català de la Salut (ICS) sinó que, ai las, els esborranys actuals són encara pitjors, així com ho són les indicacions que s’han traslladat als funcionaris que treballen en el projecte de Llei de Pressupostos i la seva llei d’acompanyament. El grau d’empitjorament és difícil de quantificar perquè depèn de l’índex de reducció del dèficit, a determinar per la Unió Europea.
La naturalesa ideològica de les retallades i del nou model és indiscutible. Serà exposada en nombrosos articles, en els propers dies i setmanes. L’afirmació del líder d’ERC, Oriol Junqueras, segons la qual no acceptaria “retallades ideològiques” en sanitat ni en educació serà incomplerta, excepte si ERC es negués a recolzar la destrucció al Parlament, pas obligat. Res no ho indica a hores d’ara. Domina el convenciment de que ERC només farà el teatre habitual. Ja veurem.
Guanyen Prat i Via
Les fonts afirmen que Josep Prat continua sent el director d’orquestra en sanitat de la Generalitat, mantenint el seu càrrec de membre del consell assessor en sanitat d’ Artur Mas, com Josep M. Via.
Una font de l’ICS, però molt crítica amb Ruiz i Mas, va afirmar: “Això és el model (Josep) Prat encara empitjorat per (Josep M) Via”. En efecte, triomfen els criteris exposats des de fa un any i mig per Josep Prat llavors president de l’ ICS, assessor de Mas en sanitat, director general de l’ajuntament (CiU i PP) de Reus, membre del consell d’administració de la multinacional United Surgical Partners, el primer grup hospitalari privat espanyol, i director general del Holding municipal Innova. Avui Prat està sotmès a procediments penals. El proper dia 19, Prat està citat en un jutjat de Reus.
Als criteris de Prat s’hi sobreafegeixen els de Josep M Via, antic secretari del govern amb Jordi Pujol. En efecte, tot indica que l’ara agònica sanitat pública passarà a estar regida pel dret mercantil i civil, els treballadors seran laborals (no estatutaris) i, tema molt i molt greu, desapareixerà la intervenció fiscalitzadora pública. El ICS surt del model públic. Punt i final.
Les falsedats descarades de Boi Ruiz
Ruiz s’omple la boca amb la cínica expressió “cent per cent públic” referint-se a l’ICS, que en efecte va ser creat amb diners de tots, però que ara passarà gradualment a ser de gestió privada, és a dir més cara. Un encariment que ha demostrat el cas de l’hospital d’Alzira, amb augment de costos de l’ ordre del 25 per cent, i que ha estat denunciat per autoritzades organitzacions sanitàries, com la unitat de investigació de serveis de salut del “Centro Superior de Investigación en Salud Pública de València”.
El procedir genèric de Ruiz i d’ Artur Mas queda ben reflectit en el document filtrat per via sindical, que exposa el primer cas concret, a Lleida. Ben aviat continuarà en la demarcació de Girona, per passar després a Tarragona (on hi ha un mullader sanitari de bojos) i a Barcelona. D’aquesta manera tindrem una Catalunya “independent”, és a dir independent de tota modernitat i racionalitat sanitària. Tothom ha llegit sobre el que generaren Josep Abelló i Josep Prat a les comarques tarragonines i Ramón Bagó al Maresme i la Selva. Doncs, aquests i el seu desprestigiat model han guanyat. Tindran més continuadors, segur, i els hi serà més fàcil, això seguríssim.
La via opaca dels consorcis territorials
Es barrejaran hospitals de l’ICS amb concertats comarcals o locals. Es crearà un consorci territorial totalment fora de la gestió pública (molt més controlable) i del dret públic. Es fa el mateix, gradualment, amb els CAP (Centre d’ Atenció Primària). Recordi’s el que va passar fa ben poc a l’Escala, Alt Empordà, on es concedí un centre sanitari a una empresa essencialment dedicada a la seguretat.
Un cop creats consorcis territorials, aquests poden ser perfectament portats per empreses privades, que fins i tot poden ser instruments de societats de capital risc. Si en tot això Junqueras no hi veu res d’ideològic, ha d’anar a l’ oftalmòleg. Si el cura, pot veure com el monstre Innova té un germà de cuixa. Que el “clan de l’ avellana” d’ ERC, ni d’altres, no pateixin, l’opacitat està molt més garantida.
Calendari de la mort anunciada
Repeteixo que el document fet ara públic no és el full de ruta actual, malgrat ser un element molt indicatiu i revelador. És degut a que va evolucionar vers un altre de pitjor, encara no precisat del tot. En canvi, el document té un altre valor inqüestionable: indica molt bé el primer esglaó cronològic i fàctic, que efectivament serà a Lleida.
Ben probablement el grup privat de gestió corresponent tardarà una mica a ensenyar les orelles. Però ho farà, segur, segur.
Boi Ruiz i George Orwell
Paral·lelament la destrucció del sistema públic anirà, en principi el mes de març, al Parlament, amb la forma de llei d’acompanyament del pressupost del 2013, atès que perdura la pròrroga del propi del 2012. També formarà part d’aquella llei la privatització de l’Hospital Clínic de Barcelona. Agregarà barbàrie a la monstruositat. Serà seguit, o en paral·lel, del que Ruiz va qualificar ahir de “reorganització dels serveis sanitaris”.
Prenent-nos per ximples, evita el mot reducció, que és l’únic que s’escau, malgrat que també, en temes concrets, cal emprar la paraula supressió. No dic res del mot endarreriment que Ruiz va falsejant dia rere dia, canviant els criteris per elaborar les llistes d’espera.
Manipulant les llistes d’espera
Potser, el mot “espera” la conselleria només l’aplicarà a cues d’anys. Cal felicitar a Ruiz: en perversió lèxica Ruiz ja admet comparació amb el món totalitari que tan bé descrigué George Orwell en el seu llibre “1984”. Tot acaba lligant.
Tot això ho assumirà ERC? Molt em temo que si. Allò de “Pàtria o mort”, pot passar a ser “Morts però independents”. Si ha de ser una opció unipersonal i militant, se’n podria parlar. El suïcidi no és un delicte, però ser-ne còmplice si. En tot cas, amb mi que no hi comptin.
23gener 2013
|
Metges de Primària assumeixen més proves per derivar menys pacients a l'especialista
|
|
|
|
|
09:00L'any passat, els metges d'Atenció Primària van derivar més de 14.000 pacients a especialistes de l'Arnau. Com a fórmula per reduir les llistes d'espera, Salut ha començat a dotar de més mitjans de resolució als metges i infermeres dels CAP, que estan assumint més competències, per aconseguir que part d'aquests pacients ja no siguin enviats a l'especialista. "La tendència és que la Primària adquireixi cada vegada més protagonisme", va explicar ahir Eugeni Paredes, responsable d'aquest àmbit a Lleida.La teledermatologia és una d'aquestes novetats. Els CAP de Cervera, Artesa de Segre i Balaguer ja utilitzen aquest sistema, que facilita que pacients amb malalties de la pell puguin ser diagnosticats als seus CAP. "El metge de capçalera fa una foto de la lesió, que s'envia a l'especialista via internet amb el seu historial clínic. És un sistema que volem implantar a les àrees rurals", va assenyalar Paredes.
A més, els CAP de Balàfia, Cappont, Balaguer i Cervera també han començat a fer ecografies i, ben aviat, alguns centres faran ecografies de placa de caròtides, per detectar trombes abans que derivin en patologies greus. "No es tracta de suplir els especialistes sinó de prioritzar problemes", va apuntar. L'ICS també vol canviar el sistema d'atenció als crònics, ja que el 2012, 500 van ingressar tres o més vegades a l'Arnau. Per solucionar el problema, aquest gener es va posar en marxa la Unitat de Continuïtat Assistencial, que evita hospitalitzacions a l'Arnau.
Paredes espera que totes aquestes mesures ajudin a reduir les derivacions. "L'any passat vam fer-ne 37 per cada 1.000 habitants i la mitja catalana és de 35. El que busquem és reduir aquesta xifra", va concloure Paredes, qui va reconèixer que en algunes proves diagnòstiques les llistes d'espera poden arribar als 5 mesos.
|
|
|
| |
| |
| Dilluns 21, Gener de 2013 |
|
La Plataforma en Defensa de la Sanitat Publica de les terres de Ponent ha obert un bloc perquè professionals de la salut i ciutadans puguin denunciar les mancances que es trobin en l'atenció sanitària com a conseqüència de les retallades en aquest àmbit.
Amb aquesta eina, la Plataforma insta tant usuaris com treballadors de la sanitat pública a explicar les seves experiències amb l'objectiu de recollir "totes aquelles mancances i negligències que és cometen" com ara acomiadaments, la falta de material, els errors burocràtics, entre altres.
Des de la Plataforma denuncien que "ens volen fer creure que no hi ha diners, però portem anys pagant i pagant impostos".
|
Boi Ruiz defensa l'euro per recepta perquè ha permès reduir llistes d'espera
El conseller de Salut critica la decisió del Constitucional de suspendre de forma cautelar la mesura perquè significa un "perjudici per als catalans". "Una cosa són les finances públiques i una altra, la racionalitat", diu sobre la necessitat ara d'estalviar 1.600 milions d'euros per cobrir l'euro per recepta
19/01/2013 10:40
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha dit aquest dissabte que l'aplicació de l'euro per recepta ha permès reduir, més del previst, les llistes d'espera durant l'últim semestre, gràcies als ingressos recaptats per l'efecte dissuasiu que ha tingut la mesura.
En declaracions al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio, el conseller ha apuntat que l'aplicació de l'euro per recepta "ha permès que en el segon semestre d'aquest any hàgim reduït molt més l'objectiu de llista d'espera del que teníem previst".
A més, ha assenyalat que la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre de forma cautelar l'euro per recepta crea "un perjudici als catalans".
Boi Ruiz també ha destacat que ara la Generalitat té la necessitat d'estalviar els 1.600 milions d'euros que havia d'aportar al cap de l'any la mesura. "Això no té ni cap ni peus", ha opinat sobre la decisió de l'alta instància. "Una cosa són les finances públiques i una altra, la racionalitat".
La herencia de la sanidad pública, expoliada por el PP
No hay ningún sistema sanitario en el mundo desarrollado en la actualidad que tenga la cartera se servicios tan amplia y con los niveles de calidad que tenía la sanidad española en diciembre de 2011 cuando el Partido Popular llegó al Gobierno.
Una sanidad pública universal, que incluía en su cartera se servicios todos los avances científicos que la ciencia médica es capaz de descubrir contra las enfermedades y que costaba un 6% del PIB o lo que es lo mismo, unos 1.400 euros por habitante y año. Una sanidad pública eficiente y barata.
Seguramente la más eficiente y barata de todos los países de nuestro entorno.
Incluso, en la actual crisis económica, nuestra sanidad pública es sostenible.
Lo afirmo. Lo defiendo. Y reclamo debatirlo y argumentarlo.
Este año 2012, el Gobierno de Rajoy ha deteriorado la sanidad al recortar prestaciones y al imponer copagos que perjudican la salud de los ciudadanos. Y lo ha hecho, para abonar el terreno a los seguros sanitarios privados.
Pero es imprescindible decir que un sistema sanitario público sin recortes de derechos y con una cartera de servicios única para todos los ciudadanos, es sostenible en España.
Una cartera definida con criterios de coste-efectividad que asegure la disponibilidad de la innovación biomédica que beneficie a todos los ciudadanos que la necesiten, es sostenible.
Un sistema que al que se tenga derecho, simplemente por el hecho de ser ciudadano español, es sostenible.
Un sistema que tenga entre sus orientaciones y objetivos básicos, la equidad y la lucha frente a las desigualdades en salud, es un sistema sostenible.
Un sistema que ofrezca transparencia a la sociedad en relación a coste y resultados en salud y en bienestar. Un sistema que, con esas características, siga siendo el más eficiente del mundo.
Un sistema así es posible a partir del que tenemos ahora, introduciendo algunas reformas.
Y nuestra sociedad, especialmente a raíz de la Marea Blanca en Madrid, necesita debatir con trasparencia y sin influencia de grupos de interés, qué reformas son necesarias para hacer posible y sostenible un sistema con esas características sin recurrir a recortes ni a tener que entregar la gestión de los servicios públicos de salud a empresas privadas.
Yo reto a quien quiera a debatirlo. No hacerlo, es un fraude a la sociedad.
Eso es lo que ha hecho el Gobierno de Rajoy. No debatir sino imponer, atendiendo a los intereses de quienes no quieren un sistema de esas características porque ven en la sanidad pública una oportunidad de negocio.
El Partido Popular ha introducido cambios relevantes en nuestra sanidad que modifican el modelo sanitario sin querer debatirlos ni dialogarlos y eso, es reprochable desde el punto de vista político y social.
En el Congreso de los Diputados, ningún grupo político los ha apoyado.Y es reprochable que la ministra de Sanidad no haya sabido defender esos objetivos.
Porque Ana Mato, que es la peor ministra de Sanidad de la democracia, no ha escuchado a casi nadie que piense de forma diferente a las propuestas que le han puesto sobre su mesa. No hay ni una sola organización médica que apoye la política sanitaria actual.
Al Gobierno no le interesa perder la oportunidad que le brinda la mayoría absoluta y la crisis económica, para abrir al negocio privado la sanidad pública. Miles de millones de euros están en juego para grandes grupos de presión.
Pero no hay ni una sola empresa de seguros sanitarios que fuera capaz de ofrecer por 1.400 euros una póliza de sanidad para todos los españoles y que incorpore todos los avances medicos en la cartera se servicios, tal como hacía la sanidad pública que los socialistas dejamos en herencia en Diciembre de 2011.
España y los españoles, pueden dedicar desde los presupuestos públicos esa cantidad para sostener un sistema público de salud.
Es el PP quien no quiere. Y con su política, expolia a la sociedad uno de los mayores logros que la sociedad española había conseguido fruto de un gran esfuerzo colectivo.
PIDEN COMPENSACIONES O SUBVENCIONES
Las clínicas privadas avisan de que reducirán sus compras de material si el Gobierno sube el IVA a productos sanitarios
La Federación Nacional de Clínicas Privadas (FNCP) ha asegurado que la subida del IVA de los productos sanitarios tendrá un "importante impacto" en estos centros sanitarios que, según alertan, "se traducirá en una reducción de las compras" y en una "obsolescencia de la maquinaria".
Así lo han advertido tras sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea que acusa a España de haber incumplido la Directiva del IVA al aplicar un tipo reducido del 10 por ciento a estos productos. "Si el Gobierno no lo impide se producirá en algunos casos obsolescencia de la maquinaria, sobre todo en el sector público, dado el estado actual de las finanzas públicas", han denunciado.
Además, han avanzado que están trabajando con otras entidades del sector de la sanidad privada para tratar de buscar alternativas que "amortigüen" los efectos de una posible subida, para lo que ya han planificado una serie de reuniones y actuaciones con los Ministerios de Sanidad y Hacienda.
De este modo, proponen un periodo "razonable" de ejecución de la sentencia, incorporación a la normativa nacional y entrada en vigor, con carácter general, sobre todo porque estos centros sanitarios no pueden deducir el impuesto soportado por realizar actividades exentas.
Asimismo, se propondrá un plazo de incorporación y entrada en vigor de la nueva normativa no inferior a 9 meses, acordándose igualmente plantear la incorporación de disposiciones transitorias, especialmente en lo relativo a concursos públicos, así como a la forma contractual mercantil privada que se determine para centros sanitarios privados, siendo esta forma "prioritaria" para la FNCP.
Por último, también se propondrá que se introduzca la idea de compensación, "necesaria" mediante incentivos fiscales o subvenciones para las inversiones en tecnología, "justificadas por el beneficio social que pueda generar, en términos de empleo, recaudación e innovación y renovación de los equipamientos sanitarios".
19.01.2013 -
L'Ajuntament de Tortosa formalitzarà dilluns la compra de l'antiga clínica l'Aliança
L'operació financera permetrà, a més, cobrar part del deute que el SCS té amb la societat municipal Gesat
- L'Ajuntament de Tortosa formalitzarà dilluns la compra de l'antiga clínica l'Aliança, actual Clínica Terres de l'Ebre. L'alcalde, Ferran Bel, ha donat a conèixer els detalls finals de l'operació que és d'1 MEUR pel que fa a l'activitat assistencial, i de 6,5 MEUR per l'adquisició de l'immoble. Més enllà que la compra de la clínica es pugui autofinançar a través dels beneficis, que es calculen a l'entorn dels 500.000 euros anuals, l'Ajuntament no haurà d'abonar ni un euro fins l'any 2016, si el Govern acaba aprovant l'operació. Així, l'Ajuntament es queda amb el deute que l'Aliança té amb el SCS, d'1,7 MEUR, i que alhora permet eixugar part del deute que el SCS té amb la societat municipal Gesat.
Neix una coordinadora dels hospitals de Catalunya contra les retallades
17 enero 2013 Els treballadors de 37 centres sanitaris s’organitzen contra les retallades i anuncien una manifestació conjunta el proper 23 de febrer, coïncidint amb la protesta convocada a Madrid.
Els comitès d’empresa de 37 hospitals, reunits aquest dimecres a Barcelona, han acordat portar a terme acordar accions conjuntes per protestar contra les retallades a sanitat. Han decidit que s’afegiran a la protesta convocada el 23 de febrer pel sector sanitari madrileny. També han segellat la creació d’una coordinadora laboral dels centres sanitaris que tindrà com a primera tasca la redacció d’un manifest conjunt.
Els representants sindicals han anunciat que recolliran firmes de suport, que es lliuraran a la Generalitat el pròxim 23 de febrer després de la manifestació.
L’acampada del Taulí portava 37 dies en marxa
Els comitès d’empresa dels hospitals catalans es van unir per protestar conjuntament el passat 2 de gener i, des d’aleshores, s’han anat sumant centres sanitaris a la plataforma, passant de 24 a 37 hospitals. L’hospital Parc Taulí de Sabadell, que era l’únic que seguia amb treballadors acampats en protesta, ha decidit avui aixecar la concentració per seguir només amb les protestes conjuntes.
“Temem que en els pressupostos de 2013 les retallades a sanitat siguin com els de 2010, 2011 i 2012 junts”, ha explicat Sergi del Río, president del comité d’empresa de l’Hospital de Sant Pau. Segons ell, els ajustos es concretaran en el tancament de plantes hospitalàries i quiròfans, l’augment de la jornada de treball i una reducció de sou. Durant una entrevista en el ‘324’ el diumenge passat, el conseller de Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va anunciar que el Govern aprovaria més retallades aquest any i que aquestes afectarien els treballadors de la funció pública.
La sanitat catalana es manifestarà a Barcelona el proper 23 de febrer contra les retallades
Tobada a l’Hospital de Sant Pau de representants de diversos hospitals de Catalunya aquest dimecres.
Aquest dimecres al matí ha tingut lloc a l’Hospital de Sant Pau una trobada de representants de diversos hospitals de Catalunya per organitzar noves accions de protesta un cop s’han donat per acabades algunes de les acampades. La proposta que ha rebut més suport és la de convocar una jornada de lluita contra les retallades pressupostàries de la Generalitat el proper 23 de febrer.
La sala d’actes de l’Hospital de Sant Pau s’ha omplert en la que ha estat la primera reunió per formar una coordinadora dels treballadors de la sanitat catalana. Els sindicats i els comitès d’empresa han pres com a referència la protesta de Madrid, en què s’han organitzat aturades i manifestacions massives.
La trobada sorgeix de la necessitat d’elaborar un full de ruta en comú dels centres sanitaris de tot Catalunya, que fins ara s’han organitzat de forma independent i només han col·laborat en grans accions. En la reunió hi han participat més d’un centenar de persones de 37 centres sanitaris i hospitals catalans i també membres de mútues privades i centres concertats contraris a la reducció pressupostària.
La trobada, que ha durat més de dues hores, ha estat l’inici d’un procés de treball que arriba després d’acampades a diversos centres hospitalaris com ara Sant Pau o el Clínic, a Barcelona, o el Parc Taulí, de Sabadell, entre d’altres. En total, en el cas de Sant Pau, han estat 36 dies d’acampada que s’han donat per acabats per la necessitat de convocar noves accions.
La coordinadora es planteja organitzar una gran manifestació el 23-F
Un dels objectius de la coordinadora és vehicular les desenes de propostes d’acció dels diferents hospitals i centres sanitaris. Un exemple d’això ha estat la mateixa reunió d’aquest dimecres, en què ha sorgit un llarg llistat de possibles iniciatives de cara al futur. La proposta d’acció que ha aconseguit un consens més majoritari ha estat la de convocar una gran manifestació a Barcelona el proper 23 de febrer, coincidint amb la protesta de la sanitat madrilenya, perquè el rebuig a les retallades sigui de caràcter estatal. De moment, però, la decisió encara s’ha de confirmar en una altra reunió.
Els participants de la trobada també han proposat que aquesta plataforma mantingui contacte amb la Plataforma Unitària de la Sanitat Pública i treballar de forma conjunta durant els propers mesos. Alguns han suggerit la possibilitat d’aturar tots els processos de negociació de convenis o modificacions de condicions laborals de tots els centres fins que la conselleria de Salut no deixi clar si té la intenció de mantenir la política de retallades en l’àmbit sanitari i fixi una data per reunir-se amb els representants del sector sanitari. Per acabar, han destacat la necessitat de fer públics informes amb els sous dels directius dels centres de salut catalans així com “destapar” tots els possibles casos d’irregularitats que els treballadors creuen que hi pot haver hagut al territori català.
|
Les farmàcies catalanes deixaran de cobrar l'euro per recepta a les 23 hores d'aquest dimecres
|
|
Les farmàcies catalanes deixaran de cobrar l'euro per recepta a les 23:00 hores d'aquest dimecres, una vegada que la Generalitat ha rebut la notificació de la suspensió cautelar d'aquesta taxa autonòmica pel Tribunal Constitucional, suspensió que el Govern català ha anunciat que recorrerà.
Fonts del departament de Salut i del Col·legi Oficial de Farmacèutics han confirmat que a les 23:00 hores d'avui es modificarà el programa del CatSalud que utilitzen totes les farmàcies perquè al tiquet de compra dels medicaments surti "taxa zero euros" en comptes de l'euro que es cobra des de fa sis mesos.
Molts ciutadans han posposat fins a demà acudir a les farmàcies per comprar els seus medicaments en conèixer que el TC ha suspès cautelarment aquesta taxa imposada per la Generalitat.
|
L'euro per recepta va entrar en vigor el 23 de juny i ja ha recaptat 19 milions d'euros
El Constitucional deixa en suspens l'euro per recepta en admetre el recurs del govern espanyol
00:28 h 16/01/2013
El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra l'euro per recepta català i l'ha deixat en suspens de manera cautelar i immediata. L'executiu de Mariano Rajoy va recórrer en contra de la mesura de la Generalitat, en considerar que és una competència de l'Estat. L'euro per recepta va entrar en vigor el juny passat i havia permès al govern català reduir un 20% la despesa farmacèutica.
El conseller de Presidència i portaveu del govern català, Francesc Homs, ha anunciat que hi presentaran al·legacions i ha avisat que "la suspensió d'aquestes mesures" suposarà una pèrdua important d'ingressos en l'àmbit sanitari i en l'actual context de retallades. La taxa deixarà de pagar-se en els pròxims dies. Primer, la Generalitat ha de rebre la notificació oficial de la suspensió cautelar i després ho ha comunicar als farmacèutics. L'eliminació de l'euro per recepta serà relativament senzilla, ja que el sistema de receptes de la xarxa sanitària pública és electrònic.
Tot i la suspensió, la Generalitat continua defensant la iniciativa i ho argumenta amb dades. En els primers sis mesos d'aplicació, s'han recaptat més de 45 milions d'euros. El 2011, el CatSalut va tramitar 155 milions de receptes a Catalunya amb una despesa de 1.692 milions d'euros. Els medicaments que es van dispensar als hospitals van costar 600 milions d'euros més, és a dir que, en total, un de cada quatre euros de la Conselleria de Salut es van destinar a fàrmacs.
Tot i que són xifres lleugerament més baixes que les previstes per la Conselleria de Salut, la mesura és una manera d'estalviar, tal com demana Europa. En aquest sentit, el govern català es pregunta com Madrid justificarà l'eliminació de la mesura. Francesc Homs ho atribueix a una "gelosia incomprensible" de l'Estat davant qüestions competencials. Homs ha lamentat que el govern de Mariano Rajoy vegi inconstitucionalitats en les iniciatives de Catalunya, ja sigui l'euro per recepta o la declaració de sobirania consensuada entre CiU i ERC i s'ha preguntat si també vulnerarà la llei el fet de "respirar en català".
A la suspensió de l'euro per recepta s'afegeix també la del recàrrec de les taxes judicials fixat per la Generalitat el maig passat, un recàrrec que suposava el pagament d'entre 60 i 120 euros per la prestació de serveis personals i materials en l'administració de justícia. La mesura, amb la qual el govern havia recaptat sis milions d'euros en sis mesos, havia estat criticada per diversos sectors del món judicial català en considerar-la una doble imposició per a l'usuari.
Els infermers adverteixen del "polvorí" de la reforma sanitària
El president del Consell General d'Infermeria reclama un "pacte d'Estat" per defensar el sistema sanitari públic
El president del Consell General d'Infermeria, Máximo González Jurado, ha advertit avui que "estem asseguts sobre un polvorí", que pot "esclatar", com a conseqüència de les retallades i les mesures d'ajust que estan adoptant el Govern central i algunes comunitats autònomes. I ha demanat un "pacte d'Estat" per evitar que el sistema sanitari públic "s'en vagi en orris".
"Això pot ser un polvorí que esclati i sigui molt greu per a tots i el que no ho vulgui veure és que està mirant per a un altre lloc", ha insistit González Jurado després de ser preguntat sobre la privatització de la gestió d'hospitals a la Comunitat de Madrid i a propòsit del tancament d'urgències sanitàries en 21 petits municipis de Castella-la Manxa.
"No es poden prendre mesures de la forma que s'estan prenent", ja que s'està "desnaturalitzant" el sistema sanitari. El president del Consell d'Infermers ha assegurat que el nivell de preocupació i desmotivació en la professió és "enorme". Segons el seu judici, les fórmules de gestió de la sanitat pública han de pactar-se i debatre's a les Corts, i les decisions han d'adoptar-se "des d'un Pacte d'Estat", ja que per contra el Sistema Nacional de Salut se n'anirà en orris".
"Em quedaria molt tranquil respecte del model de gestió si em garantissin els mateixos estàndards clínics i ràtios de professionals que garanteixin la qualitat i la seguretat al mateix nivell a tot el territori nacional", ha assenyalat González Jurado, que ha lamentat que no creu que s'estigui fent d'aquesta forma.
Uniformitat entre comunitats autònomes
El representant dels infermers ha considerat que "la política en l'àmbit sanitari no es pot fer des del Butlletí Oficial de l'Estat" i s'ha preguntat si en una comunitat autònoma es poden "imposar" determinades decisions en 24 hores quan en la regió fronterera el model és absolutament diferent. "Això és el que ens preocupa", ha recalcat González Jurado, que ha posat en relleu que, "evidentment, el nivell d'assistència no serà el mateix" si es posen dues o quatre infermeres en una sala d'urgències.
El president del Consell General d'Infermeria ha valorat l'esborrany de l'avantprojecte de llei de serveis professionals pel que fa a l'àmbit sanitari i ha assegurat assumir "al cent per cent" el que estableix aquest document, elaborat pel Ministeri d'Economia i que es va filtrar als mitjans de comunicació a finals de desembre.
A aquest respecte, s'ha referit a l'exigència de mantenir les competències professionals mitjançant la pràctica professional i la formació contínua i la col·legiació obligatòria "sempre que" el destinatari dels serveis professionals sigui el ciutadà.
La prescripció de medicaments ha caigut un 21% en el segon semestre del 2012
La Generalitat recapta gairebé 46 MEUR amb l'euro per recepta en poc més de sis mesos
El Govern de la Generalitat ha recaptat un total de 45,7 MEUR amb l'aplicació de l'euro per recepta des del 23 de juny fins el passat 31 de desembre, segons dades facilitades pel Departament de Salut. Aquesta mesura ha quedat ara en suspens durant 5 mesos perquè el Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol contra la taxa, ja que considera que envaeix les seves competències. La conselleria afegeix que, si es compara el segon semestre del 2012 -amb aplicació de la mesura-, amb el mateix període del 2011, es detecta un descens del 21% en el número de receptes.
A més, durant els sis primers mesos d'aplicació hi va haver un total de 405.624 pacients que van assolir el llindar màxim de 36 euros a l'any.
El govern espanyol va presentar un recurs al desembre contra l'euro per recepta perquè considera que envaeix les seves competències exclusives per legislar sobre productes farmacèutics i introdueix desigualtats entre els ciutadans espanyols
16 gener 2013
La espera para ser operado en Cataluña crece en otros 11 días en un semestre
El incremento de las listas de espera ha sido uno de los motivos que fundamentan la
querella criminal contra Boi Ruiz y otros altos cargos de la administración sanitaria de la Generalitat, que presentamos al TSJC el pasado 19 de noviembre junto con otras entidades ciudadanas y de la que aún no hemos recibido respuesta.
El incremento se registró entre diciembre de 2011 y junio de 2012
Los pacientes que aguardan para entrar en quirófano descienden un 0.5%
Salud vulnera los 6 meses de demora en dos de las 14 operaciones vigiladas
El crecimiento desbocado de las listas de espera a causa de los recortes parece haber tocado techo en Cataluña después de haber crecido un 43% en 2011, año en el que el número de personas que aguardaban para entrar en quirófano pasó de 56.670 a 80.540. En los primeros seis meses de 2012 esta cifra se ha reducido levemente (400 personas, un 0,5%), aunque el tiempo de espera ha seguido creciendo: lo ha hecho en 11 días.
“Durante 2012 reduciremos un 2% las listas de espera ”. Esta fue la “modesta” promesa que, como él mismo calificó, hizo Boi Ruiz, consejero de Salud, para recortar el número de pacientes en espera. De seguir el ritmo registrado en el primer semestre, sin embargo, Ruiz no podrá cumplir su objetivo, ya que en los primeros seis meses del año pasado solo se redujo en un 0,5% la lista de espera.
Aun así, desde la Departamento de Salud ven con optimismo estas cifras y mantinen que alcanzarán la cifra prometida por Ruiz. Pero no todo son mejoras. Mientras había menos pacientes esperando una intervención, aumentaba el tiempo que estos tiene que esperar para poder ser operado en alguno de los 57 hospitales de Cataluña financiados por la Generalitat. Si en 2011, había una demora de cuatro meses y medio, durante el primer semestre del pasado año esta espera fue 11 días más largo, alcanzando los cuatro meses y 28 días.
Durante el 2011, la Generalitat de Catalunya recortó un 10%, unos 1.000 millones de euros, el presupuesto para sanidad. Por ese motivo el número de pacientes que estaban en las listas se diparó más de un 40%, alcanzando la cifra más alta desde 2003, año en el que se empezó a contabilizar estos datos. Los dos valores, tiempo de espera y número de pacientes, se calcula en base a 14 operaciones quirúrgicas monitorizadas, como artroscopias, colocar una prótesis de rodilla o la extirpación del útero.
El plazo de garantía para atender a estas 14 intervenciones es de 6 meses. La implantación de una prótesis de rodilla (6 meses y 9 días) y la operación de juanetes, sin embargo, superan ese periodo de tiempo. Por centros, el Joan XXIII en Tarragon, el de Mora d´Ebre (Tarragona), y cinco centros de la provincia de Barcelona: la Fundació Sant Camil (Sant Pere de Ribes), el hospital de Viladecans, el de Bellvitge (L´Hospitalet del Llobregat), el Municipal de Badalona y el General de Vic, superaron el medio año para operar a sus pacientes.
Gener 2013
L'Aliança canviarà de 'pell'
 
Projecte per remodelar la façana actual de la clínica, que té problemes d'humitat, amb un revestiment ventilat de lamel·les d'alumini
La Clínica de Ponent (antiga L'Aliança) canviarà de pell. Així ho preveu el projecte de rehabilitació de la façana del centre sanitari presentat a la Paeria, que contempla revestir-la amb una espècie de segona façana de lamel·les d'alumini. En concret, seran remodelats els 1.594 metres quadrats de façana que donen a l'avinguda Prat de la Riba i al Pi i Margall, per donar-hi un aspecte més homogeni i actualitzat. Per millorar-ne la imatge i evitar problemes d'humitat com els que presenta en l'actualitat, es preveu construir una "pell externa" a tall de "façana ventilada". Així, es podrà "atenuar tèrmicament la superfície" i "evitar en gran manera la humitat", segons consta al projecte. De fet, indica que la façana actual presenta humitat de dos tipus: una, causada pel clima, que desgasta el revestiment i li dóna un aspecte envellit, i l'altra, provocada per filtracions d'aigua dels banys de les habitacions. A més, apunta que una "excessiva insolació" en les èpoques càlides també afecta la zona, ja que hi causa microfissures. En tot cas, assegura que es tracta de patologies lleus.
A la base de l'edifici, que engloba la planta baixa i l'entresòl, la nova pell de lamel·les d'alumini de L'Aliança s'instal·larà emulant una gelosia que servirà alhora per "amagar" finestres i altres obertures i tamisar la llum a l'interior. També es col·locarà una línia de llums LED. A la resta de plantes, la façana serà més simple, amb una disposició horitzontal de làmines.
Després de fusionar-se amb Divina Pastora, L'Alianca preveu invertir un milió d'euros en millores, entre les quals la façana, que té un pressupost d'execució material de 279.602 euros. També es preveu condicionar Urgències i la tercera planta. L'entitat ha suprimit una vintena de llocs de treball en els últims mesos, bàsicament amb jubilacions anticipades.
El temps mitjà d'espera per ser operat a Catalunya augmenta fins a 5 mesos
Més de 80.000 persones esperaven el juliol per entrar en quiròfan, 400 menys
Les xifres, les últimes publicades i que corresponen a juny de 2012, mostren també que el nombre de pacients en llista d'espera s'ha reduït en 400 persones respecte al desembre del 2011, i es manté així en 80.140, segons publica aquest dilluns el diari 'El Punt Avui'.
Les retallades en prop de 1.000 milions d'euros --una dècima part del pressupost-- empreses al llarg de 2011 van provocar que les llistes d'espera es disparessin més d'un 40%, com demostra que entre desembre del 2010 i juny de 2012 van augmentar en 24.000 les persones que esperen per passar pel quiròfan, mentre que el temps mitjà d'espera per fer-ho va créixer en gairebé un mes.
El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, es va comprometre a reduir en prop del 2% les llistes d'espera amb una gestió més eficient del sistema, al llarg de tot 2012, cosa que en els primers sis mesos de l'any es va aconseguir en un 0,5%, a l'abaixar en 400 persones les llistes.
El temps d'espera, tot i això, segueix augmentat, si bé aquesta evolució és diferent segons la patologia i, mentre ha augmentat el temps per operar-se de varius, hèrnies, maluc, vesícula biliar, úter, pròstata, galindons, realitzar-se una artroscòpia o circumcisió; ha baixat l'espera per a les cascades, canal carpià, amígdales, pròtesis de genoll i quist pilonidal.
D'aquesta manera, la intervenció de cascades és la que concentra més gent que espera --25.909 persones--, seguida de les pròtesis de genoll --9.003--, els galindons --7.273-- i les artroscòpies --6.495--.
MÉS DE 6 MESOS
En qüestió de temps, les pròtesis de genoll --amb 6 mesos i 15 dies-- i els galindons --amb 6 mesos i 9 dies-- són les que necessiten més dies d'espera, superant totes dues el mig any, seguides per les varius i la circumcisió, que superen els cinc mesos.
Els hospitals que presenten temps d'espera de més de mig any són el Joan XXIII de Tarragona, el de Móra d'Ebre (Tarragona) i cinc centres ubicats a la província de Barcelona: la Fundació Sant Camil de Sant Pere de Ribes, el de Viladecans, el Municipal de Badalona, el General de Vic i el de Bellvitge.
Els centres d'atenció primària van rebre més de 46'5 milions de visites el 2011
Cada pacient va anar 6'3 vegades de mitjana al seu CAP
14 de gener de 2013
Segons l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya durant el 2011, els centres d'atenció primària van atendre més de 46'5 milions de persones, que de mitjana valoren amb un 7'9 sobre 10, l'atenció rebuda al centre. Així, cada pacient es calcula que va anar de mitjana 6'3 vegades al seu CAP, una xifra superior a la mitjana europea tot i que la implantació de la recepta electrònica i l'atenció telefònica han permès reduir el nombre de visites respecte anys anteriors. Bona part de les visites d'adults estan relacionats amb malalties cròniques mentre que entre els menors de 15 anys, l'asma i la bronquitis són els motius de consulta més. Durant l'any passat es van dispensar 154'6 milions de receptes.
L'informe que ha elaborat l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, encarregat pel Servei Català de la Salut i que analitza els 369 equips d'atenció primària de Catalunya, conclou que durant el 2011 s'han atès 46'5 milions de persones en els centres d'atenció primària, cosa que representa que cada pacient ha anat de mitjana, 6'3 vegades a l'any al seu CAP, una xifra superior a la mitjana europea, però que s'ha reduït des de la implantació de la recepta electrònica i l'atenció telefònica.
Més del 30% de les visites d'adults estan relacionades amb el diagnòstic i el tractament de malalties cròniques com ara la hipertensió, la diabetis, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i altres malalties articulars. Pel que fa als pacients diabètics, el 63'1%, tenen un control acceptable de la malaltia. En canvi, la bronquitis, l'asma i les infeccions víriques són els motius de consulta més freqüents entre els menors de 15 anys. La major part dels infants atesos, un 91%, estan ben vacunats.
L'informe també conclou que duran el 2011 es van dispensar 154'6 milions de recepta i que un usuari d'entre 85 i 89 anys consumeix 10 vegades més que un adult de 30-34 anys. Es calcula també que un 5'3% dels ingressos hospitalaris de l'any passat eren evitables i susceptibles de ser resolts a l'atenció primària.
La satisfacció entre els usuaris és bona, i valoren amb un 7'9 sobre 10 el servei als CAPS. Els aspectes més valorats són l'estat de neteja dels centres, el nivell de soroll de la sala d'espera i l'atenció rebuda al taulell, mentre que la facilitat per gestionar el dia i l'hora de visita és un dels aspectes menys ben valorats.
Catalunya compta amb més de 15.000 professionals de l'atenció primària, i els metges de família, amb 4.518, i la infermeria, amb 5.161, són els col·lectius més grans. Es calcula que els metges de família atenen una mitjana de 25'3 pacients al dia, mentre que el personal d'infermeria 13. Pel que fa als pediatres, amb 1.069, atenen 21'9 pacients al dia.
24 centros sanitarios de Cataluña preparan acciones conjuntas
Las acampadas darán lugar a la lucha de los trabajadores conjunta
03/01/2013 11:20
El 31 de diciembre muchos trabajadores de la sanidad catalana continuaron con la acampada de su hospital y permanecen en esa fecha tan señalada luchando por la defensa de una sanidad de calidad para todos.
En el mismo encuentro decidieron al tiempo "levantar el cierre paulatinamente" porque según los mismos manifiestan "la unión hace la fuerza!"
Este miércoles representantes de los trabajadores de 24 centros sanitarios de toda Cataluña se hacen reunir en el salón de actos de Hospital Parc Taulí para acordar las acciones conjuntas que en las próximas semanas llevarán a cabo por toda la comunidad catalana.
El 90 per cent dels joves titulats en infermeria treballen en precari
| |
|
El Col·legi d'Infermeria de Lleida va denunciar ahir que el 90% dels joves titulats treballen en precari. "Ho fan amb contractes per hores o, si tenen sort, per dies. És molt preocupant", va lamentar Josep Maria Camps, president de l'entitat. Camps va afegir que les males condicions laborals, sumades a un 16% d'atur en el sector, han disparat el nombre de professionals que opten per anar-se'n a treballar a l'estranger. "L'any passat, mig centenar de col·legiats se'n van anar fora, encara que amb tota probabilitat van ser més, perquè no totes les infermeres que treballen a Lleida estan registrades al col·legi", va assenyalar Camps. El president del col·legi va afegir que les destinacions més habituals continuen sent Anglaterra, França, Alemanya, Irlanda o Itàlia, on les infermeres catalanes estan molt ben considerades. "És una llàstima, perquè es tracta de professionals que hem format nosaltres amb diners públics i que se'n van a treballar a uns altres països. Amb una població cada vegada més envellida, i més dependent del sector sanitari, estem perdent una gran quantitat de talent", va advertir Camps.
|
3 Gener 2013
20.000 treballadors –interins i laborals– seran acomiadats pel govern de Mas per complir amb el dèficit
Artur Mas va acomiadar l'any amb un discurs en què lligava drets nacionals amb drets socials. El seu govern s'esforça a centrar el debat polític en la realització de la consulta sobiranista, prometent un nou estat en el qual el benestar dels catalans estarà garantit. Tot això serà a partir del 2014. Fins a aleshores, caldrà esperar.
El 2013 promet ser un any dur. S’hi auguren retallades de 4.000 milions d'euros i s'implantaran impostos que pretenen recaptar al voltant de 1.000 milions. Amb els bancs i el crèdit tancat, Mas no tindrà més remei que acudir de nou al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per demanar prestat. Es calcula que la Generalitat sol·licitarà ajuda al FLA per valor de 18.000 milions. Montoro els hi donarà a canvi de nous i durs ajustaments, tot i que el FLA es quedarà sec, perquè amb prou feines hi quedaran 5.000 milions per a la resta de comunitats. Xifra, sens dubte, insuficient.
On s'efectuaran llavors les retallades? Primer, on sempre. Sanitat, educació i serveis socials tornaran a ser víctimes de les retallades salvatges. En sanitat, per exemple, el govern vol reduir les tarifes dels centres concertats en un 5%. Amb aquesta reducció de la tarificació es pretén estalviar 200 milions més, però deixarà molts hospitals a la vora del precipici. Per compensar la situació –a la qual cal afegir els impagaments de juliol, novembre i desembre–, molts centres sanitaris hauran de tornar a ajustar les seves plantilles o reduir salaris, cosa que redundarà negativament en l'atenció als pacients. D'altres, simplement es plantejaran el tancament perquè no poden assumir aquesta nova retallada.
En el camp dels serveis socials, molts empreses no podran acabar el 2013 si no reben els pagaments endarrerits, i difícilment podran seguir amb l'atenció als dependents si tornen a veure retallats els seus ingressos. En educació, els centres concertats hauran de compensar la reducció d'ingressos amb un augment de les taxes que paguen els pares. Molts no les podran assumir perquè en el sector s'està detectant un augment considerable de devolucions de rebuts per part de famílies que, víctimes de la crisi, han vist minvats els seus emoluments i no poden fer front al pagament de les mensualitats.
No obstant això, aquest nou 'tall' als serveis a les persones no serà suficient per aconseguir reduir el dèficit. Per això, la Generalitat vol obrir un segon front "aprimant l'administració" i els salaris dels funcionaris. La vicepresidenta, Joana Ortega, va anar al dret i va tenir mals presagis per al 2013. Els treballadors de l'administració catalana poden perdre de nou una paga extraordinària. De totes formes, això no és el pitjor escenari per als treballadors públics. El departament d'Economia, dirigit per Andreu Mas-Colell, ha posat el seu objectiu sobre la taula: reduir el personal de la Generalitat de 20.000 persones. Els col•lectius més afectats, els més febles: els interins i el personal laboral.
El conjunt dels treballadors públics de la Generalitat han patit retallades salarials i han perdut una paga. Els interins s'han endut la pitjor part perquè van haver de suportar una reducció salarial del 15% el 2012. El 2013 poden acabar al carrer. Mas-Colell proposa l'acomiadament de 20.000 treballadors interins i laborals, cosa que implicaria un substancial estalvi a les arques públiques, tot i que el cost social seria indescriptible.
Conscient d'aquest cost, des de la vicepresidència del Govern, la democristiana Ortega advoca per una negociació amb els sindicats que aniria en la línia de reduir el nombre d'acomiadats a canvi d'augmentar les retallades salarials per al conjunt dels treballadors. Amb aquest plantejament, vicepresidència espera reduir el nombre d'acomiadaments a la meitat, és a dir 10.000 treballadors, interins en la seva majoria. En converses no oficials, sindicats i administració estan explorant iniciar un procés de prejubilacions per al personal de més de 60 anys i amb 38 anys cotitzats. Amb aquesta mesura, que es podria incloure en la retallada general reduint els acomiadaments més dolorosos, s'iniciaria una retallada de personal que no seria tan traumàtica per als treballadors.
Aquestes retallades no han estat comunicats als sindicats, que opinen que "la reforma de l'administració pública no és una cosa que es pugui fer d'un dia per l'altre". En les organitzacions sindicals no tenen tan sols coneixement de l'eliminació de la paga del 2014, ni de la privatització del Servei d'Ocupació –que es va paralitzar per la convocatòria electoral– ni dels expedients de regulació que estan previstos en diverses empreses públiques o fins i tot expedients que podrien afectar el personal laboral de l'administració. "No es pot arribar a plantejar un referèndum sobre la independència passant per sobre dels drets socials i laborals" afirma un alt dirigent sindical que no descarta una contundent resposta.
Entre els expedients de regulació d'ocupació que preveu l'executiu es trobaria la televisió pública. No obstant això, algunes fonts afirmen que davant la més que previsible oposició d'Esquerra Republicana "això de TV-3 tot just es quedaria només en un pessic". En converses informals, directius de la televisió pública situaven la xifra de les retallades en un 25%. Aquesta xifra es podria veure reduïda substancialment per l'oposició dels republicans i per la força dels treballadors dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, que no estan disposats a "pagar els plats trencats" de la situació.
A Catalunya, el 2013 comença amb males notícies, encara que el govern català segueix centrant els seus debats en el 2014. És la cortina de fum perfecta que oculta els problemes quotidians i les dures retallades que es preparen per aquest any, que poden deixar 20.000 treballadors sense el seu lloc de treball.
Contra el euro por receta
Un grupo de ciudadanos se niega a pagar la tasa por cada medicamento de prescripción
3 gener 2013
“El día que entraba en vigor la tasa de un euro por cada receta médica en Cataluña, un grupo de personas y yo nos plantamos en una farmacia y dijimos que queríamos objetar”, explica Àngels Martínez Castells, de Dempeus per la Salut Pública, un colectivo que se moviliza por una sanidad pública, universal y de calidad. El movimiento tomó fuerza. Ahora decenas de catalanes se niegan a pagar el euro por cada medicamento de prescripción que compran —sin importar su renta ni condición—, como dicta una normativa de la Generalitat. “Hacerlo puede suponer una multa y que en lugar de pagar un euro haya que pagar 1,20 euros. Pero merece la pena darse el gustazo. Decir ‘yo no pago, soy insumiso’. La medida es injusta e insolidaria”, explica.Quien decide no afrontar la tasa debe presentar una copia del DNI en la farmacia y rellenar un formulario con sus datos para que, teóricamente, les llegue la multa. “Aún no han sancionado a nadie. Si lo hacen nos uniremos, haremos una gran campaña y la recurriremos”, explica Castells. Para mantener viva la protesta, algunas asociaciones se juntan para recoger recetas y acudir después a la farmacia a no pagar el euro. Algunas, incluso, pagan las fotocopias de los DNI de aquellos que quieren declarase insumisos, como una manera de apoyarles. Castells espera que su lucha prenda en la Comunidad de Madrid, donde la medida entra en vigor el 1 de enero. Hasta esta región ya están llegando los folletos informativos que asociaciones como Dempeus hacen circular para explicar a la ciudadanía qué pasos dar para declararse insumiso ante la tasa que consideran "absurda e injusta".Aquellos que se niegan a pagar inciden en que no tienen nada en contra de los farmacéuticos, por eso han hecho cartas para entregar en las farmacias en las que explican su postura..
El Pol ,es els primers lleidata de l’any 2013 i neix a la Clínica de Ponent (Aliança)
|
| |
| Dimecres 02, Gener de 2013 10:00 |
|
El Pol i l’Ignasi són els primers lleidatans de l’any 2013. Concretament, el primer nadó que va néixer ahir va ser el Pol. Ho va fer a les 04.37 hores de la matinada a la Clínica de Ponent (Aliança). El part es va dur a terme sense complicacions i tant la mare com el fill es trobaven bé.
Set hores i un minut més tard (11.38) va néixer el segon lleidatà i, en el seu cas ho va fer a l’hospital Arnau de Vilanova. Així ho va informar el Departament de Salut, que recull dades dels centres sanitaris públics de Catalunya. L’Ignasi, que va pesar 4,160 quilos, és el tercer fill d’una família d’Artesa de Segre (la Noguera), de mare argentina i pare català.
Primer català de l’any
El primer nadó nascut a Catalunya es diu Gerard, és de Sant Jaume d’Enveja (Tarragona), i va treure el cap quan passaven trenta segons de les dotze de la nit a l’Hospital de Tortosa Verge Cinta.
Els responsables de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa explicaven que era el primer cop que un ebrenc és el primer català de l’any, i també el de l’Estat. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va visitar el Gerard a les dotze del migdia. "És un acte que simbolitza el que volem, que és que el sistema sanitari públic funcioni sense cap distorsió", va assegurar.
A Barcelona, el primer nounat és una nena que va néixer a l’Hospital Clínic a les dotze i quinze minuts i els seus pares són nigerians.
|
|
|
|
|
|
|
| |
Avui hi havia 206367 visitantes (947389 clics a subpáginas) a aquesta pagina |
|
|
|
|
|
|
|
