| NO ALS ACOMIADAMENTS |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
Les teleconsultes es doblen i redueixen un 6% la derivació de pacients a l’especialista
Les derivacions de pacients per part dels metges d’Atenció Primària de la regió sanitària de Lleida als especialistes dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria van baixar un 6,1% el 2015 respecte a l’any anterior, en gran mesura a causa del considerable augment, un 125%, de les teleconsultes entre facultatius. En concret, durant el 2015, es van realitzar 7.740 consultes virtuals, davant les 3.600 practicades l’any anterior, segons va explicar Antonieta Vidal, metgessa de capçalera i responsable de l’àrea de Gestió Clínica d’Atenció Primària.
Les teleconsultes són qüestions que els metges de família formulen als diferents especialistes a través d’un programa informàtic i tenen l’objectiu d’agilitzar la resolució de la patologia dels pacients i evitar desplaçaments i visites presencials innecessàries.
Entre les teleconsultes fetes l’any passat, destaquen les relacionades amb ginecologia, que van ser 3.231 i que van estalviar a les usuàries una de les dos visites a l’hospital que preveia l’antic model d’ordenació de les derivacions (es realitzava una primera visita genèrica i una altra de més orientada al problema).
Les de traumatologia, rehabilitació, pediatria, dermatologia, endocrinologia i oftalmologia són les altres especialitats que van registrar més consultes virtuals.
“L’evolució des del 2013, any en el qual es va implementar el servei, ha estat progressiva i demostra que el sistema funciona i és útil, tant per als usuaris com per als professionals”, va valorar Vidal. En aquest sentit, va subratllar que la base de l’Atenció Primària continua sent la proximitat i el contacte presencial amb el pacient, però que aquest tipus d’iniciatives tecnològiques permet centrar-se en el seguiment del pacient i estalviar-li tràmits. “Abans, el malalt havia d’anar al centre hospitalari per demanar una cadira de rodes, per exemple, mentre que actualment aquesta gestió la fem des del CAP”, va explicar Vidal. Així mateix, aquest canal de comunicació entre facultatius fa que el pacient ja acudeixi a l’especialista amb controls i proves realitzades, alhora que fomenta “reduir la freqüentació d’Urgències”.
Actualment, hi ha 24 especialitats de consulta virtual, però, segons va avançar Vidal, ja es troben en fase d’implementació les teleconsultes de neurologia i també esperen afegir-hi abans del 2017 la de cirurgia vascular i ampliar la d’oftalmologia a tots els tractaments dels ulls.
Cal recordar que tots els metges de família de la regió sanitària de Lleida tenen actualment accés a les consultes virtuals i que algunes van dirigides als professionals d’infermeria, com les relatives a la vacunació o les cures.
Carlos Tobar Pascual
Director - gerente en Clinica Terres de Ponent
Clinica Terres de Ponent
diciembre de 2012 – actualidad
Complejo Hospitalario Universitario de Albacete
marzo de 2012 – diciembre de 2012 (10 meses)Albacete, España
Complejo hospitalario del sistema público de salud dependiente del SESCAM (Castilla - La Mancha) que gestiona el Hospital General Universitario de Albacete, Hospital de Ntra. Sra. del Perpetuo Socorro y el área funcional de atención especializada de los hospitales de Almansa y Villarrobledo.
Clinica Quirurgica Onyar
septiembre de 2011 – febrero de 2012 (6 meses)
Clínica privada situada en la ciudad de Girona con amplia cartera de servicios, siendo clientes las principales entidades aseguradoras del país. Hospital TOP 20
Hospital del Pallars
mayo de 2008 – agosto de 2011 (3 años 4 meses)
Hospital comarcal de nivel 1 de la XHUP (red hospitalaria de utilización pública) en Catalunya de referencia a 25.000 habitantes
Hospitalización: 60 camas (agudos y sociosanitario)
Base colaboradora SEM (terrestre y aérea)
Centro de diàlisis (10 monitores)
Desde enero del 2011 es una empresa pública (GSS - Lleida)
Institut Catala de la Salut - Terres de l'Ebre
marzo de 2007 – mayo de 2008 (1 año 3 meses)
Gerente ámbito hospitalario y atención primaria
Hospital de Tortosa "Verge de la Cinta" (ICS)
mayo de 2004 – marzo de 2007 (2 años 11 meses)
Hospital de nivel 2 de la XHUP (Red hospitalaria de utilización pública) en Catalunya.Hospital de referència para 150.000 habitantes.
Hospital: 250 camas (programa de residentes)
Base terrestre SEM
Fundación para la investigación
Fundació Privada Hospital de Puigcerdà
febrero de 2001 – diciembre de 2003 (2 años 11 meses)
Hospital de nivel 1 e la XHUP. Población de referencia 15.000 habitantes.
Hospital: 40 camas agudos y 100 sociosanitaria y residencia asistida.
Base terrestre SEM
Proyecto de hospital "transfronterizo" (2001) e inicio de relaciones cons organismos sanitarios de Francia. Actualmente en fase de construccion del nuevo hospital (franco-catalan)
Departament de Governació i Administracions Públiques. Generalitat de Catalunya
enero de 2003 – mayo de 2003 (5 meses)
Jefe del Gabinete del Conseller de Governació i Administracions Públiques. Generalitat de Catalunya.
Àreas de responsabilidad y coordinación: Secretaria, prensa, protocolo, relaciones institucionales, área técnica.
Firmado el convenio en Clínica de Ponent que evita los 19 despidos
El acuerdo recupera la paga extra y suprime los suplementos de distancia y sábados .
Después de una reunión de más de cinco horas el comité de empresa y la dirección de Clínica de Ponent firmaron el convenio laboral para los próximos tres años que asegura la viabilidad del centro y evitar 19 despidos que tenían pendientes también dejó sin efecto los cuatro despidos que hubo anteriormente.
Así lo apunto Carlos Tobar gerente de la clínica señalo que es muy positivo después de semanas de incertidumbre y ahora solo debemos mirar hacia el futuro Asimismo matizo que la dirección se compromete a mantener a toda la plantilla formada por 210 trabajadores siempre que las circunstancias económicas y de actividad no varíen sustancialmente.
El nuevo convenio laboral enmarca en el de los centros privados y contempla recuperar la media paga extra suprimida en 2014 y a cabio suprime complementos salariales de distancia y de fin de semana. Asimismo pactaron el incremento horario fijado en 60 horas anuales más se implante a lo largo de los tres años. De vigencia del convenio.
L'Arnau de Vilanova posa en marxa un sistema tecnològic que permet la geolocalització dels pacients d'Urgències
15 de Març de 2016
El Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha posat en marxa un sistema tecnològic pioner als hospitals catalans anomenat MySphera que permet, a través de la geolocalització de pacients, millorar l'eficiència i seguretat dels usuaris de l'àrea d'Urgències.
Mitjançant la col·locació al pacient d'un braçalet en el moment en què arriba a la unitat de triatge, els familiars poden saber des de pantalles ubicades a la sala d'espera on es troba en tot moment i, a la vegada, els professionals poden obtenir informació i fer un seguiment en temps real de l'estada del malalt al servei. La implementació d'aquest sistema a l'Arnau de Vilanova esdevé una prova pilot i, en funció dels resultats, es podria implantar en altres hospitals de l'ICS.
El sistema de geolocalització MySphera, que ja funciona en hospitals madrilenys i a la Fe de València, possibilita la geolocalització en temps real dels pacients d'Urgències de l'Arnau de Vilanova, així com també dels aparells i equipaments que utilitzen els professionals d'aquest servei. L'objectiu d'aquest projecte, pioner al territori lleidatà i a la resta d'hospitals catalans, és millorar l'eficiència i seguretat assistencial dels pacients dins d'Urgències amb la col·locació d'un dispositiu electrònic al canell des del moment de l'entrada a triatge. D'aquesta manera, s'ofereix en temps real informació de la seva localització als familiars, i els professionals també poden fer un seguint del procés assistencial al qual se l'està sotmetent.
Després d'ingressar a Urgències el pacient passa a la unitat de triatge on els professionals sanitaris determinen la seva gravetat. A l'Arnau de Vilanova de Lleida, la polsera geolocalitzadora, anomenada TAG, només es col·loca als pacients que presenten un estat més greu, és a dir dels nivells 1, 2 i 3 dels cinc en què es distribueixen els pacients que ingressen a Urgències. L'hospital disposa d'uns detectors i un programari de localització que reben i interpreten al moment les dades de monitoratge dels pacients.
A les pantalles d'informació ubicades a la sala d'espera d'Urgències els acompanyants només podran visualitzar en temps real, per tal de complir amb la Llei de protecció de dades, la localització del pacient mitjançant el codi que l'identifica i al qual només pot tenir accés familiars o les persones que acompanyin el pacient. D'aquesta manera poden saber al moment si es troba al box, a Radiologia o si se l'està sotmetent o està a l'espera d'alguna altra prova i, d'aquesta manera, tota la traçabilitat del procés assistencial que està seguint des del seu ingrés. Els professionals sanitaris, però, si que podran seguir des dels seus monitors la situació clínica del pacient, a mes de saber-ne la seva localització, segons ha remarcat la cap de servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, María José Abadías.
Abadías ha afirmat que aquest sistema "ha de servir a l'hospital lleidatà per tenir una visió de futur de com ha de ser el servei d'Urgències del segle XXI" i així saber com es vol atendre els pacients, quina tecnologia es necessita o bé quins temps es requereixen en funció del nivell de gravetat, entre altres aspectes. Així mateix, els professionals podran conèixer els fluxos, els temps d'atenció o d'ocupació del servei, aspectes que han de permetre reordenar i optimitzar l'atenció que reben els pacients d'Urgències de la mateixa manera que els familiars.
El servei d'Urgències de l'Arnau de Vilanova, tant d'adults com de Pediatria, atén diàriament uns 250 pacients de mitjana. Durant el 2015 va atendre 92.000 urgències, un 40% de les quals de pacients dels nivells de gravetat 1, 2 i 3. El temps mitjà de resolució del procés assistencial a un pacient és de 4 hores i 33 minuts, fet que situa l'hospital de referència de Ponent, Pirineu, Aran i de la Franja de Ponent com el segon centre públic de l'ICS més àgil en aquest àmbit, només per darrera del Dr. Josep Trueta de Girona.
Prova pilot
La directora de l'Arnau de Vilanova, Anna Aran, ha explicat que la implementació del sistema de geolocalització MySphera al servei d'Urgències de l'hospital lleidatà servirà com a prova pilot i, en funció de quin siguin els resultats que s'obtinguin de l'experiència, l'hospital lleidatà no descarta acabar-lo implantant en un futur un cop finalitzades les obres al bloc quirúrgic del centre, que està previst que es siguin una realitat abans dels pròxims quatre anys. Així mateix, l'avaluació de la prova pilot també podria comportar que el sistema s'acabi posant en marxa en altres hospitals de la xarxa públics de l'Institut Català de la Salut, segons ha exposat Jaume Capdevila el gerent territorial de l'ICS a Lleida, Jaume Capdevila.
La posada en marxa del sistema de geolocalització de pacients i actius del servei d'Urgències s'ha desenvolupat durant el darrer any tot i que va entrar en funcionament el 9 de març passat. La implementació ha suposat una inversió de 79.300 euros, finançats per l'IRBLleida, la UdL i l'ICS
El personal se rebela ante las amenazas del gerente del hospital de Vigo
miércoles, 9 de marzo de 2016, 12:33
Aquets dies son uns dies tristos en Clínica de ponent perquè han començat els acomiadaments.
I algun dels nostres companys i companyes han estat acomiadats.
PRIMERS 4 ACOMIADAMENTS , D’INFERMERIA I ADMINISTRACIO A CLINICA DE PONENT
Clínica de ponent va entregar les primeres notificacions d’acomiadaments a quatre treballadors fruit del pla alternatiu d’accions que aplica la direcció al centre , al no ratificar el comitè d’empresa el conveni aprovat pels empleats .Segons van explicar fonts sindicals , els afectats son dos infermers , un auxiliar d’infermeria i un altre d’atenció al client de entre 45 i 58 anys .
El senyor Tobar diu que no creu que hagi de medià ERC
Membres del comitè de CCOO van lamentar la negativa de gerència a esperar la mediació de salut i es van mostrar esperançats per evitar els acomiadaments .Van insistir que no van rebre cap contraoferta aquesta setmana.
Primers acomiadats a Clínica de Ponent aquesta setmana
La gerència de Clínica de Ponent (l’antiga L’Aliança) començarà a fer efectius diversos acomiadaments al llarg d’aquesta setmana com a conseqüència de la negativa de part del comitè d’empresa a ratificar el nou conveni laboral emmarcat en el de les clíniques privades i que va ser aprovat en una consulta entre la plantilla per 115 vots a favor i 75 en contra el passat 2 de febrer. Així ho van confirmar ahir diverses fonts sindicals, encara que no en van poder concretar el nombre exacte. La primera fase del pla d’accions presentada per la direcció preveia l’acomiadament de catorze treballadors durant el mes de febrer per assegurar la viabilitat del centre, encara que fins ara no n’hi ha hagut cap. El gerent de la clínica, Carlos Tobar, no va voler fer cap valoració en aquest sentit.
Fonts de CCOO van alertar que "els acomiadaments comportaran un empitjorament del servei prestat a l’usuari". "S’insinua que es tancarà el torn de ressonància de tarda, la qual cosa suposarà un augment de les llistes d’espera en aquestes proves", van indicar des del sindicat, i van apuntar que una altra possible secció afectada és la de manteniment, ja que es preveu externalitzar el servei. Així mateix, denuncien que hi ha molta incertesa entre la plantilla, "la situació és extremament tensa i la direcció no ens ha comunicat res per escrit". En aquest sentit, van explicar que més de 20 empleats es van prestar voluntàriament a deixar l’empresa per evitar que el procés d’acomiadaments fos traumàtic però que la direcció no va accedir. "La majoria es trobaven en situació de prejubilació o comptaven amb altres llocs de treball, però sembla que la direcció vulgui acomiadar a dit", van criticar. Per la seua part, des del sindicat UGT, que sí que era favorable a la ratificació del conveni laboral juntament amb Satse, van explicar que van pactar una modificació del conveni amb la direcció del centre que contemplava la recuperació de mitja paga extra perduda el 2014, però que "les seccions sindicals d’USAE i CCOO no ho van acceptar", van explicar.
|
|
|
|
|
|
| |
Avui hi havia 206422 visitantes (947455 clics a subpáginas) a aquesta pagina |
|
|
|
|
|
|
|
