30-març 2011
SANITAT I LES RETALLADES
L’Aliança també farà aquest any menys operacions
Lleida La Clínica de Ponent antiga Aliança retallara l’activitat quirúrgica a la tarde, ja que nomes mantindrà un quiròfan operatiu davant dels dos o tres que utilitza actualment a causa de la retallada del concert per part de la salud. així mateix contractara menys personal per a substitucions. Aquestes retallades se sumen a les anunciades per l’Arnau i el Santa Maria. ahir, els sindicats tambe van mostrar el seu rebuig a l’acomiadament de personal interi anunciat pel conseller de salud , Boi Ruiz.
Lleida
Equipaments
L'hospital de salut mental i la seu de Guttmann a Lleida, també frenats
A l'espera que el Govern garanteixi concerts, igual que la clínica de L'Aliança
El cartell que anuncia la nova clínica L'Aliança, que estava prevista per a aquest 2011.
lleida
“El projecte continua en marxa, però és veritat que de moment l’inici d’obres està aturat.” Així va resumir a aquest diari el director de planificació del parc sanitari Sant Joan de Déu, Josep Ramos, la situació en què es troba el projecte del que ha de ser el gran hospital de salut mental de Lleida, amb 172 llits i que estarà ubicat entre Cappont i la Bordeta, just al costat del canal de Seròs.Aquest equipament és impulsat per l’orde de Sant Joan de Déu, que finança els 18 milions d’euros d’inversió. Però abans d’iniciar-lo, l’entitat vol que Salut i Benestar i Família garanteixin que en concertaran l’activitat quan funcioni, en un termini de dos o tres anys.
De fet, quan l'orde i Salut van presentar el projecte, van anunciar que les obres començarien a l'abril del 2010, però aquesta programació ja es va veure afectada per les primeres retallades pressupostàries que va aplicar el tripartit, ara augmentades pel nou Govern.
Una altra entitat emblemàtica de la sanitat catalana, l'Institut Guttmann, referent en el tractament de lesions medul·lars, també va arribar a un acord amb Salut per tindre una seu a Lleida dins del nou CAP d'Onze de Setembre, per al tractament de rehabilitació a pacients amb lesions medul·lars i danys cerebrals per traumatismes una vegada que han rebut l'alta hospitalària. El problema és que el CAP, ja previst per a l'any 2007, continua sense tindre data d'execució.
El responsable de projectes sociosanitaris de Guttmann, Àngel Gil, va assenyalar que depenen "del ritme que marqui Salut". Va assegurar que mantenen el projecte, encara que va admetre que ara no tenen "cap pressa".
Qui tampoc té pressa per construir la nova clínica prevista a Cappont, entre altres coses perquè la seua situació econòmica no és precisament pròspera, és L'Aliança. De fet, la permuta per la qual la Paeria li va cedir el solar a canvi de la seua actual clínica estableix un any de termini (fins al desembre del 2010) per sol·licitar la llicència d'obres. De tota manera, la mútua ha demanat una pròrroga d'un any, que l'ajuntament li concedirà.
Ruiz crispa la sanitat augurant acomiadaments
Els sindicats asseguren que ja es prescindeix d'eventuals i que molts hospitals han tancat plantes i sales d'operació
L'amenaça de reducció de plantilles als centres sanitaris a causa de la retallada es fa cada cop més real. I no només per les darreres paraules del conseller de Salut, Boi Ruiz, apuntant la necessitat de prescindir de les substitucions i la possibilitat d'acomiadar personal interí. El fet és que la disminució de les plantilles –bàsicament de personal de reforç– és una realitat que ja es viu al dia a dia de molts centres sanitaris, on també s'han començat a tancar llits, plantes senceres, sales d'operacions i consultes, segons denuncien els sindicats.
El conseller Ruiz argumenta que “si es reordenen els serveis i es poden resoldre moltes qüestions amb la plantilla fixa, hi haurà menys ocupació d'interins i de suplents”. Per la seva banda, els sindicats CCOO, UGT i SATSE van mostrar ahir la seva preocupació perquè els grans damnificats de la retallada seran els treballadors, que ja van patir una baixada de sou del 5% l'any passat, i els ciutadans.
L'oposició vol equipaments per valor de 1.400 milions
Els grups parlamentaris de l'oposició han presentat, durant els primers cent dies de govern de CiU, 42 iniciatives parlamentàries on formulaven demandes per construir nous equipaments sanitaris, la majoria dels quals projectats per l'anterior executiu. Segons CiU, totes aquestes peticions sumen 1.400 milions d'euros concentrats en 28 equipaments. L'hospital de Tortosa (131 milions), el nou Josep Trueta (224 milions), l'hospital Ernest Lluch (126 milions), el Vicente Ferrer (42 milions) i l'ampliació de l'hospital de Viladecans són els equipaments més reivindicats.
La retallada s'acarnissa amb els hospitals tot i el programa de CiU
La Generalitat ultima els precontractes amb proveïdors buscant el 10% d'estalvi
29/03/2011
Les associacions d'usuaris de la sanitat temen que la retallada afecti l'assistència que reben els pacients. edu bayerDANI CORDERO
L'Hospital Vall d'Hebron es planteja tancar temporalment entre 50 i 57 llits. El de Bellvitge, nou plantes durant l'estiu. L' Hospital de Granollers amenaça amb un expedient de regulació si els sindicats no retiren la demanda judicial contra la rebaixa salarial aplicada l'any passat a instàncies de la retallada del 5% executada per la Generalitat i si els metges no renuncien a la seva paga extraordinària per productivitat. Allà, els sindicats donen per fet el tancament d'una planta, com també a l'hospital de Can Ruti de Badalona. I aquestes mesures es van repetint en tots els centres hospitalaris de Catalunya.
El Departament de Salut ultima aquesta setmana la firma dels precontractes amb els seus proveïdors, cosa que li ha de permetre aconseguir retallar el pressupost de la sanitat catalana un 10%, tot i que el programa electoral de CiU assegurava que la sanitat no perdria ni un euro de recursos públics. Tots els centres, amb l'obligació d'assumir la retallada i la llibertat de fer-la com creguin, estan plantejant actuacions similars. "En una fàbrica, si tanques perds diners; en un hospital, quan tanques estalvies", afirmen fonts sindicals sobre els plans que hi ha sobre la taula dels directors dels centres hospitalaris. D'aquí que s'apunti la reducció de serveis, la supressió de llits i fins i tot el tancament de plantes hospitalàries, tot i que la mesura suposi allargar les llistes d'espera, un altre punt que CiU volia reduir aquesta legislatura.
Grans hospitals ja estudien tancar plantes i reduir llits i serveis
En la recta final de les negociacions, les empreses mantenen el silenci, però reconeixen la complexitat d'una situació en la qual no han amagat la possibilitat d'haver d'acabar fent acomiadaments, tal com ha plantejat el Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya, que agrupa els hospitals amb gestors sense ànim de lucre. La Unió Catalana d'Hospitals, la patronal dels hospitals concertats que va veure créixer l'actual conseller, Boi Ruiz, ha creat fins i tot un equip de gestors per assessorar els seus centres sobre com gestionar la retallada i compartir iniciatives "com menys lesives millor", tal com explica la seva directora general, Helena Ris. Les dues organitzacions s'esperen a tenir totes les dades conjuntes per fer un balanç de com està anant el procés de retallades i quines conseqüències tindrà sobre les empreses i els pacients.
Risc d'acomiadaments
El temor dels empresaris no és aliena als treballadors, que veuen com plana per sobre d'ells més càrrega de feina i, en el pitjor dels casos, l'acomiadament. Els sindicats calculen que la retallada pot suposar la destrucció de fins a 5.000 treballadors en l'àmbit sanitari. El socialista Josep Maria Sabaté, diputat i exdirector del CatSalut, augmenta aquesta xifra fins als 18.000 professionals, tenint en compte la inversió generada per cada milió d'euros públics abocats a la salut.
Els sindicats temen que la retallada pugui destruir fins a 5.000 llocs de treball
"Una manera fàcil de reduir activitat i despesa és tancar habitacions", assenyala Rosa Boyé, delegada sindical a l'Hospital Vall d'Hebron, que assegura que la retallada s'acabarà convertint en una "massacre per al pacient, cosa que farà que la gent vagi a una mútua". La responsable de sanitat de CCOO, Carme Navarro, alerta que la renegociació dels concerts posa en perill fins i tot la venda del negoci hospitalari de la mútua de previsió social L'Aliança. La possible compradora, Capio, vol saber si els concerts amb els centres que li interessen posarà en perill fins i tot la viabilitat financera dels projectes.
retallades
Salut tancarà tots els quiròfans del Santa Maria i la meitat dels de l'Arnau per Setmana Santa
Primeres mesures per la retallada pressupostària de la conselleria que pot suposar acomiadaments d'interins |
Una operació de càncer colorectal efectuada a l'Arnau.
|Lleida Salut tancarà tots els quiròfans de l'Hospital Santa Maria i la meitat dels de l'Hospital Arnau per Setmana Santa, dins de les mesures previstes per reduir un 10% el pressupost sanitari. Així ho van confirmar responsables dels dos centres, que van explicar que en el cas de l'Arnau hi haurà operatius sis quiròfans, i el Santa Maria tancarà els cinc quiròfans, ja que les operacions urgents es fan a l'Arnau. A més, les consultes externes de l'Arnau funcionaran entre un 30 i un 40% els dies feiners, i el Santa Maria no preveu tancar-ne cap. Totes aquestes retallades suposaran un estalvi important pel que fa a la contractació de personal eventual a l'abril. Les retallades continuaran amb tota probabilitat a l'estiu, amb el tancament de més quiròfans i plantes mitjançant la concentració de les vacances del personal, encara que aquestes mesures encara s'han de concretar. Responsables del Santa Maria van assenyalar que el centre prefereix passar un període curt sense activitat quirúrgica que no pas estar sense funcionar al 100% més temps. A més, van afegir que aquestes retallades no afectarien l'activitat global anual de l'hospital. Aquestes accions se sumen a la supressió de les operacions programades a la tarda.
L'Arnau ja va anunciar a començaments d'any al seu personal el tancament de 60 llits durant els dos torns de vacances de l'hospital per Setmana Santa, i els quiròfans per a operacions programades durant tots els ponts festius d'aquest any. Així mateix, es preveu que consultes externes i quiròfans generals funcionaran al 70% al juliol i al setembre i al 50% a l'agost. De tota manera, aquesta programació està sent revisada pel nou equip directiu.
El pressupost anual de la regió sanitària de Lleida és de 400 milions d'euros, que aquest any registrarà una retallada d'uns 40. Pel que fa a l'Arnau i al Santa Maria, tenen pressupostos de 130 i 55 milions d'euros, respectivament, que també es retallaran al voltant d'un 10%. En aquest sentit, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va destacar ahir la necessitat d'adoptar mesures urgents per protegir el sistema públic de salut. Ruiz ja ha informat el 97% dels centres del pressupost per al 2011 i ara cada un haurà d'elaborar la seua proposta de pla d'acció per a aquest any. El dèficit de la conselleria és de 850 milions i hi ha 1.450 milions compromesos en inversions que no tindran finançament.
Acomiadaments d'interins
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va augurar ahir acomiadaments de personal interí i de substitucions en alguns centres sanitaris en el marc de la retallada. "Si hi ha una directriu que no se suplirà gent ni el 50% de vacants de jubilats, tot això és un impacte sobre els llocs de treball", va apuntar.
LA RETALLADA A LA SANITAT
Els hospitals aturaran el 40% de la seva activitat a l'estiu per estalviar
Els ciutadans notaran a partir de l'abril que els serveis pateixen restriccions i demores més llargues
Dilluns, 28 de març del 2011
Els directius dels 64 hospitals públics de Catalunya no s'havien sentit mai tan desorientats i pressionats com aquests últims dies de març. La Conselleria de Salut els ha comminat que abans del dijous, dia 31, vinent tinguin redactat el seu particular pla de xoc, un croquis que indiqui quins serveis, tipuss de cirurgies i proves diagnòstiques poden ser suprimits o veure reduïda l'activitat; com pot resultar més barata una operació, quins salaris i plusos són susceptibles de minvar o desaparèixer i, el que és més important, quantes intervencions quirúrgiques no urgents pensen suspendre en els tres mesos d'estiu. Aquesta dada permet calcular quantes plantes d'ingrés tancaran entre el juliol i el setembre.
Visita a les instal·lacions de diagnòstic de la imatge de l'Hospital de la Vall d'Hebron. JOAN PUIG
Tots els centres recorreran amb més o menys intensitat al tancament del que no sigui urgent a l'estiu. Tots, però més els nou hospitals que són propietat de l'Institut Català de la Salut (ICS), on preveuen «triplicar» la suspensió de quiròfans dels últims estius i el consegüent tancament de llits d'ingrés, indiquen fonts dels centres. Aquesta mesura significa que els citats centres suspendran entre un 40% i un 50% la seva cirurgia no urgent. Tancaran una mitjana de 12 plantes d'hospitalització cadaun, cosa que permetrà no contractar 1.300 infermeres que suplien les seves col·legues de vacances.
Gerents i directors enumeren, amb lleugeres variacions, uns plans similars. «No hi ha més sortides», diuen, si, com ha decidit el Govern, la sanitat pública és un objectiu a abaratir. La Generalitat ha ordenat a Salut retallar 1.000 milions d'euros respecte del ja escàs pressupost del 2010.
Els gestors hospitalaris volen deixar d'escoltar el discurs optimista amb què el conseller de Salut, Boi Ruiz, inicia els seus actes oficials. Segons Ruiz, els usuaris no notaran la retallada en la sanitat pública ja que, diu, «tot es pot aconseguir millorant gestió i organització». El president d'una patronal de centres concertats, Josep Abelló, va demanar a Ruiz dijous passat que sigui realista: «Conseller --li va dir--, necessitem que el discurs del Govern assumeixi obertament que les mesures d'estalvi sanitari afectaran els ciutadans, els treballadors i les empreses del sector».
Hospitals concertats volen obrir-se a la sanitat privada
La reducció d'activitat pública fa preveure que hi haurà equipaments infrautilitzats i personal disponible per buscar clients en mútues i particulars
Seria una via extra d'ingressos per als centres que tinguin demanda
“Si un hospital té un equip de cirurgia general que només opera als matins i que a la tarda se n'aniria a fer activitat privada a una clínica, el mateix centre els podria oferir fer el mateix a les seves instal·lacions”, diu el director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), Ramon Cunillera, en què s'agrupen una cinquantena d'entitats gestores d'hospitals de la xarxa pública concertada.
L'opció d'obrir-se a mútues o a l'activitat cent per cent privada ja ha estat explotada per alguns centres del país, per exemple, l'hospital Clínic, Mútua de Terrassa i l'Hospital de Granollers. En aquest darrer cas, els sindicats han criticat l'ampliació de l'atenció privada, que inclouria un projecte per atendre parts.
El director general del CSC admet que encara no està clar quin és el mercat que hi ha per a l'activitat privada feta des del sector concertat, però, en tot cas, sosté que “l'objectiu no seria fer calaix privat, sinó aprofitar una via addicional d'ingressos”.
Cunillera és partidari d'explorar aquesta opció, però reconeix que “no tots els centres tenen l'oportunitat” de dur-ho a la pràctica. “A les àrees metropolitanes és més viable que no pas a comarques”, apunta. A banda del volum de demanda, també cal tenir en compte la capacitat d'atracció i el prestigi dels professionals, afegeix.
La directora general de la Unió (abans Unió Catalana d'Hospitals), Helena Ris, considera que encara és aviat per fer aquests plantejaments, tot i que reconeix que els centres que optin per oferir les seves instal·lacions, recursos i professionals al sector privat “probablement ho faran com una alternativa temporal que pot ajudar a mantenir les plantilles” i rendibilitzar equipaments que, amb la retallada d'activitat pública, quedarien “ociosos”.
En qualsevol cas –afegeix Ris–, probablement es tractaria de serveis de baixa complexitat, com ara proves diagnòstiques. Anar més enllà podria implicar “entrar en competència amb entitats privades”, afirma Ris. A parer seu, el que menys convé ara mateix és “trencar l'equilibri”. Entre els associats a La Unió, hi ha un 60% de centres sanitaris que ofereixen assistència pública i la resta, privada.
A banda de la disponibilitat de recursos, quedarien pendents qüestions legals que, en els cas dels hospitals de titularitat pública en què hi ha la Generalitat a través de consorcis, s'haurien de resoldre. “Demanaríem que, si hi ha limitacions jurídiques, fossin alliberades”, afirma Cunillera.
Servei públic però diferents titularitats
La majoria d'hospitals que presten serveis sanitaris públics a Catalunya no són propietat ni estan gestionats pel Departament de Salut, sinó per ajuntaments, fundacions, consorcis, ordes religiosos, etc. No obstant això, més del 90% de l'activitat que fan està contractada pel Servei Català de la Salut, l'asseguradora sanitària pública. A més, Salut també finança obres, edificis nous i equipaments.
25 de marc 2011
El Parlament acorda per unanimitat no retallar ni prestacions ni qualitat dels serveis de salut
Barcelona (ACN).- El Parlament ha aprovat aquest dijous per unanimitat una moció de Ciutadans que insta el Govern a no retallar ni prestacions ni qualitat dels serveis de salut, i a garantir els temps màxims d'espera per a l'atenció especialitzada, operacions quirúrgiques i la realització de proves diagnòstiques i terapèutiques. A més, gràcies a una transacció amb CiU, la cambra catalana reclama a l'executiu que "mantingui i garanteixi en els pressupostos recursos econòmics que garanteixin l'assistència i la qualitat assistencial en el sistema sanitari". Els partits de l'oposició també han donat suport però advertint de les retallades que ja s'estan produint.
Barcelona, 24 de marzo de 2011
ALIANÇA FIRMA UN ACUERDO DE COLABORACIÓN CON UTOPIA GLOBAL
Aliança, mutua de salud, en su apuesta por la cultura catalana, firma un convenio de colaboración con Utopia Global, empresa de comunicación y cultura relacionada con el mundo casteller.
A la firma, que se ha realizado en las oficinas de la aseguradora, asistieron Pere Ribalta, responsable de marketing de la firma editorial, y Joaquín Gómez, director comercial y de marketing de Aliança. Ribalta ha destacado que este acuerdo “nos ayuda a darle más credibilidad a un proyecto como el nuestro, la Revista Castells, una publicación especializada del mundo casteller”. Utopia publicitará Aliança en su revista, así como en sus stands y puntos de información instalados en las diferentes jornadas castelleras.
Para Aliança, este convenio servirá para difundir la mutualidad en el mundo casteller y consolidarse como responsable de cuidar los integrantes de las collas. Aliança, que es la mutua de los castellers desde hace 15 años, propone una oferta con interesantes ventajas en sus pólizas de salud.
24 març 2011
22Març 2011
Salut fusiona la regió del Pirineu amb la de Lleida
El Govern descarta suprimir la delegació de Tremp, però n'elimina el càrrec polític específic
M.S. | PUIGCERDÀ El Govern de la Generalitat ha descartat, per ara, eliminar l'espai físic de la delegació del departament de Salut a l'Alt Pirineu, que és la primera que es va crear a la serralada, el 2004. El delegat del Govern, Albert Alins, ha dit que la retallada pressupostària al departament de Salut no ha comportat la supressió d'aquesta delegació, però sí del càrrec polític que se'n feia càrrec. El nou delegat del Govern a Lleida ha argumentat que es tracta, més que res, d'un canvi en la "direcció política", de manera que Victorià Peralta farà la coordinació més tècnica entre Lleida i el Pirineu, i la resta del servei el dirigirà políticament Antoni Mateu. Alins ha matisat que s'ha fet una reestructuració a partir de la qual el gerent de la zona sanitària de l'Alt Pirineu, Victorià Peralta, passarà a ser també gerent del Consorci Hospitalari de Lleida. Alins ha assegurat que "tret d'aquest canvi, tot continuarà igual".
20 març 2011
El president de la Generalitat, Artur Mas, inaugura el nou Hospital de Dia Oncohematològic i l'Hospital Polivalent de l'Hospital Arnau de Vilanova
Els nous hospitals de dia ofereixen un espai més ampli i ben condicionat pels pacients oncològics i permetran estalviar part dels ingressos per tractaments mèdics i quirúrgics que fins ara no disposaven d’una estructura adequada
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, han inaugurat avui, dissabte 19 de març, el nou Hospital de Dia Oncohematològic i Hospital Polivalent de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV). A l’acte d’inauguració també hi han assistit el Director dels Serveis Territorials (SSTT) de Salut i gerent de la Regió Sanitària de Lleida, Antoni Mateu; el gerent de l’ICS a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, Victorià Peralta, i el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, entre altres personalitats.
És tracta de la primera fase de la remodelació de la planta baixa de l’edifici d’hospitalització de l’HUAV, en la qual la Diputació de Lleida ha invertit prop de 2.200.000 euros per millorar i refomar un espai total de 1.115 m2. L’Hospital de Dia Oncohematològic ocupa una superfície de 293 m2 en els que s’han habilitat quatre boxs tancats i 16 punts de tractament. Per la seva banda, l’Hospital de Dia Polivalent té 522 m2, 4 boxs tancats i 21 punts de tractament. A més a més, la planta disposa d’un pool informàtic de 198 m2 i equipaments auxiliars i distribuïdors, 102 m2.
Els nous Hospitals de Dia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) són fruit de l’avaluació de les necessitats assistencials dels professionals i usuaris de l’Arnau, que van quedar plasmades en el Pla funcional elaborat l’any 2009. Aquest pla busca, en diverses fases, reordenar els espais d’accés des de la façana de l’hospital per situar dispositius d’atenció ambulatòria (hospitals de dia, atenció a l’usuari, servei d’admissió i consultes externes de pediatria).
Des del primer moment es va identificar la necessitat de separar per raons mèdiques els circuits de pacients oncohematològics (amb probables situacions d’immunosupressió) dels pacients amb altres tractaments mèdics o quirúrgics. És per aquest motiu que es van definir arquitectònicament dues àrees funcionals: un hospital de dia oncohematològic i un hospital de dia polivalent. Tots dos tenen circuits d’accés diferents (recepció i sales d’espera) i controls d’infermeria diferents. Per mantenir la uniformitat de servei central, els espais tècnics són comuns. Aquests espais tècnics també són compartits per la unitat ambulatòria d’hospitalització a domicili.
L’activitat dels nous hospitals de dia permetrà un espai més ampli i ben condicionat pels pacients oncològics (l’HUAV administra actualment uns 10.000 tractaments/any a uns 1.000 pacients/any, en un espai a consultes externes de 140 m²) i permetrà estalviar part dels ingressos per tractaments mèdics i quirúrgics que fins ara no disposàven d’una estructura adequada: l’HUAV fa aproximadament uns 14.000 tractaments que de manera progressiva podran ser administrats al nou Hospital de dia polivalent.
Boi Ruiz demana que Madrid pagui per tota l'atenció a pacients de la Franja
Assegura que ara només se'ls permet facturar per determinades patologies
| Lleida
El conseller de Salut, Boi Ruiz, demanarà al consell interterritorial de salut la revisió dels nous criteris que regeixen el fons de cohesió que finança l'atenció de pacients d'altres comunitat, en el cas de Lleida els que provenen de la Franja de Ponent, perquè actualment només es paga per l'atenció de determinades patologies, no per tots els serveis sanitaris prestats. Ruiz diu que es una "decisió poc coherent amb la lliure circulació dels ciutadans".
A més, assegura que no qüestiona les inversions sanitaries previstes per l'anterior Govern, tot i que hagin de retardar l'execució d'algunes per qüestions econòmiques. En aquest sentit, va dir que prioritzaran les inversions que beneficiïn a més usuaris.
El conseller ha fet aquestes declaracions en la inauguració aquest dissabte de l'heliport situat al costat del parc de Bombers de Lleida i que utilitzarán, a més d'aquest cos, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i els Mossos. Disposa de tres pistes i un sistema d'il·luminació que permet l'aterratge amb boira i de nit.
18 Març 2011
DANYS COL·LATERALS DE LA RETALLADA SANITÀRIA
Qui oblida el passat està condemnat a repetir-lo. Any 2002: el govern de CiU, amb Artur Mas com a conseller en cap i Eduard Rius conseller de Sanitat, inicia un pla de xoc per reduir les llistes d’espera. Aquest pla afavorí que hospitals públics i metges se’n beneficiessin d’uns ingressos addicionals que resolien els pressupostos dels centres concertats i incrementaven les nòmines. Ara bé, no hi havia suficients especialistes per assolir els objectius. Per una proposició parlamentària no de llei, la Societat Catalana d’Anestesiologia va rebre l’encàrrec de buscar fórmules que pal·liessin la manca d’anestesiòlegs. Tot i així, amb la connivència de l’administració, es va promoure la captació de professionals estrangers, molts d’ells de forma irregular i que encara segueixen treballant. Un estudi realitzat l’any 2003 (ANESCAT) va revelar que 9 de cada 100 catalans s’anestesiaven cada any, que un 40% de les anestesies no estaven finançades pel sistema públic i que un terç de les operacions va ser d’algun dels 12 procediments triats en el pla de xoc. Amb aquesta informació, la Societat Catalana d’Anestesiologia va fer una previsió de necessitat d’anestesiòlegs tenint en compte el creixement de la població i el relleu de les jubilacions d’aquests professionals. En consonància, en els següents anys es va doblar el nombre d’anestesiòlegs en formació. Any 2004: el govern del tripartit, amb Marina Geli de consellera, va empitjorar la situació augmentant el nombre de procediments del pla de xoc. Això va provocar una escalada d’oferta de treball per captar professionals en la que fins i tot els centres privats havien de competir. Tot i així, ni llavors ni ara el problema de les llistes d’espera s’ha resolt, ni es van avaluar els criteris de les indicacions quirúrgiques ni els resultats. Any 2011: el nou govern de CiU, amb Boi Ruiz de conseller, rebenta aquest pla encara que s’augmentin les llistes d’espera i invita a la població a que es busqui un sistema privat.
Conclusions: El govern de CiU de l’any 2002 va voler obtenir uns rèdits polítics ràpids sense planificar el futur. El govern tripartit va empitjorar la situació amplificant el pla de xoc amb ineficàcia. Ara, en defensa de les mesures contra la bombolla sanitària, es dinamita el que s’ha fet durant 9 anys i en un gest de miopia política es condemna a una gran quantitat de professionals sanitaris al desterrament o a buscar altres feines. La pèrdua d’aquest capítol humà pot ser irreparable. Concretament, aquest any prop d’un centenar d’anestesiòlegs poden quedar a l’atur malgrat que una formació especialitzada de 4 anys els hi havia promès feina segura. S’ha optat per la via fàcil: una reducció dràstica del pressupost sense mirar les conseqüències de futur, com van fer els predecessors en la conselleria. El que cal és utilitzar la crisi com una oportunitat de millora del sistema de salut. Es reduiran costos implicant i educant als ciutadans en el seu us, exigint als professionals que es corresponsabilitzin i s’adaptin a una població envellida que requereix un abordatge mèdic molt diferent i construint un model sanitari públic sostenible per part dels polítics i gestors. Ara bé conseller Ruiz, si la intenció és destruir el sistema sanitari públic, encara que ens vulgui convèncer del contrari, i passar a un a l’americana on cada ciutadà s’hagi de buscar la vida, ja ho està fent bé. El verdader debat és quin model sanitari volem.
Salud cifra en cerca de 1.200 millones el déficit sanitario catalán de 2010
El departamento de Salud de la Generalitat ha cifrado en cerca de 1.200 millones de euros el déficit sanitario dejado por el tripartito en 2010 y ha acusado a la exconsellera Marina Geli de mantener, pese a la crisis, una organización directiva abultada en algunas empresas públicas.
Así lo ha denunciado, en declaraciones Efe, el secretario de Estrategia y Coordinación del departamento de Salud, Francesc Sancho, que ha exigido a la exconsellera Geli que "pida perdón a los usuarios catalanes" por dejar este déficit.
Según Sancho, el departamento está auditando las cuentas dejadas por el tripartito y ha avanzado que el 2010 quedará con un déficit de 895 millones de euros, además de un gasto desplazado -"facturas en el cajón sin pagar"- por valor de 290 millones de euros, lo que sumaría en total cerca de 1.200 millones.
Además, Sancho añade otros 125 millones correspondientes a los compromisos en nuevos ambulatorios del anterior director del Servei Català de la Salut (SCS) y actual diputado del PSC en el Parlament, Josep Maria Sabaté, que según CiU incentivó a diversos ayuntamientos a iniciar la construcción de equipamientos públicos de salud sin tener una partida presupuestada ni firmados los convenios.
Esta acción de Sabaté, según CiU, también habría generado en el futuro un gasto desplazado de unos 300 millones de euros más con la creación de consorcios locales para nuevos hospitales.
Además, la conselleria que dirige Boi Ruiz se ha propuesto adelgazar las estructuras directivas, sobre todo en algunas empresas públicas del sector sanitario.
En este punto, Sancho ha puesto de ejemplo una empresa del departamento de Salud, de la que no ha querido dar el nombre, en la que el Govern de CiU se ha encontrado una estructura directiva de "26 cargos, con sueldos de unos 60.000 euros anuales, 10 de los cuales por encima de los 80.000 euros".
Sancho ha criticado la estructura de esta empresa, que según él es incluso superior a la de la propia CatSalut. Estas críticas coinciden con informes que ha realizado la Sindicatura de Cuentas sobre la empresa pública Sistema d'Emergència Médiques.
El secretario de Estrategia y Coordinación del departamento de Salud, que ha recordado que en 2009 se aprobó un crédito para solventar toda la deuda acumulada hasta entonces en Salud, ha criticado la actitud de la exconsellera Geli porque "sabiendo que caían los ingresos" de la Generalitat por la crisis generó este abultado déficit.
Por todo ello, Sancho entiende que Geli debería "pedir perdón" a los usuarios, en un momento en el que el departamento de Salud deberá hacer frente al déficit encontrado. "Geli negó la crisis, como hizo en su día José Luis Rodríguez Zapatero", ha añadido.
18 Març 2011
Uns 200 treballadors públics es concentren davant de la Conselleria d'Economia en contra de les retallades
Foto: EP/CCOO
BARCELONA, 17 Mar. (EUROPA PRESS) -
Uns 200 delegats de CCOO, UGT i IAC, els sindicats presents a la Taula General de Negociació dels treballadors públics de la Generalitat, s'han concentrat aquest dijous davant de la Conselleria d'Economia i Coneixement per mostrar el seu rebuig a les retallades en el servei públic anunciades pel Govern.
Els sindicats consideren que són llocs de treball necessaris per mantenir un servei públic de qualitat, i argumenten que les retallades comporten una mala atenció, ja que provoquen que augmentin les cues d'espera als hospitals, es massifiquin les aules perquè hi ha menys possibilitat de donar una atenció personalitzada als alumnes, i també provoquen un col·lapse als jutjats i en les oficines del Servei Català d'Ocupació (SOC).
En declaracions a Europa Press, la coordinadora de l'àrea pública de CCOO de Catalunya, Josefina Pujol, ha explicat que la concentració d'aquest dijous s'ha fet davant de la Conselleria de Mas-Colell perquè "és qui està donant les ordres d'en quines àrees s'han d'aplicar les retallades".
Pujol ha considerat que la intenció del Govern de retallar els recursos és "desprestigiar els serveis públics per poder privatitzar-los".
"Ara no és el moment de desmantellar els drets que hem aconseguit a base de picar pedra durant tants anys", ha sentenciat el portaveu d'UGT a la Generalitat, Xavier Casas, també en declaracions a Europa Press.
"Lluitarem quant calgui perquè es retirin aquestes mesures", ha sostingut Pujol, i ha avançat que a mitjans d'abril es convocarà una concentració oberta també a les entitats socials i que preveuen organitzar una gran mobilització per implicar tota la societat.
Barcelona, 17 de marzo de 2011
ALIANÇA RENUEVA SU CONVENIO DE COLABORACIÓN CON LA FEDERACIÓN CATALANA DE PÁDEL
Aliança y la Federación Catalana de Pádel han renovado su acuerdo para continuar trabajando conjuntamente en la difusión de este deporte. El convenio incluye, entre otros, la cobertura de los accidentes deportivos para los federados con Aliança, y un patrocinio de la entidad en beneficio de las actividades de la Federación.
A la firma del acuerdo, que se ha realizado en la sede de la Federación, han asistido el Presidente de la entidad deportiva, Cristóbal Malet, y el director de Marketing de Aliança, Leo Martínez. Además de cubrir los accidentes, Aliança introducirá una sección de salud y deporte en el Anuario de la Federación y diseñará los nuevos carnés oficiales. Por otro lado, la Federación organizará un campeonato ProAm entre trabajadores y clientes de Aliança y diseñará un circuito especial para los socios de la mutualidad.
Pese a ser una entidad muy joven, la Federación cuenta actualmente con unos 7.750 deportistas con licencia y 110 clubs federados. En el año 2010 más de 13.000 jugadores se inscribieron en competiciones oficiales, y se prevé un fuerte crecimiento durante los próximos años.
Este acuerdo muestra, una vez más, la apuesta de Aliança, primera mutualidad de Cataluña, por el deporte de base, consciente de que esta es la mejor forma de fomentar los hábitos de vida saludables.
16/03/2011
La Generalitat se resiste a hacerlo oficial, pero ya ha dado instrucciones para que los hospitales públicos dejen de operar por las tardes y de esa forma ahorrar parte de los 880 millones de euros de déficit que generó la sanidad catalana en 2010.
Los once grandes hospitales que dependen del Instituto Catalán de Salud (aquellos cuya plantilla está formada por funcionarios) han recibido la orden de cerrar sus quirófanos por las tardes a partir del próximo día 1 de abril, según confirmaron fuentes sanitarias a elEconomista. La decisión de suspender esas operaciones supondrá alargar las listas de espera en Cataluña "varios meses".
Puestos en contacto con el departamento de Sanidad de la Generalitat, sus portavoces ofrecieron versiones contradictorias. En la consejería se asegura que "no hay una orden genérica para suspender todas las operaciones, sino sólo recomendaciones para ajustar el gasto". Por su parte, el Instituto Catalán de Salud asegura que sí que existen estas indicaciones, pero "nosotros hemos dejado libertad a cada gerente de cada hospital para que tome la decisión".
Ahorro de salarios
Con estas medidas la Generalitat espera que los once hospitales (entre ellos Vall d'Hebron, Bellvitge o Germans Trias i Pujol) asuman menos actividad médica para así ahorrar el salario del personal eventual o suplente que no podrán contratar.
El ajuste también afecta a otros 44 hospitales públicos catalanes cuyos trabajadores no son funcionarios y no forman parte de la plantilla de la Generalitat. Se trata de centros que cada año conciertan su asistencia con la Generalitat y acuerdan con la administración catalana la compra de los actos médicos que asumirán. Este año, esa actividad será mucho menor, ya que dejarán de realizar muchas de las operaciones y además las cobrarán a un precio un 2 por ciento inferior al que cobraron en 2010.
Cambio legislativo
El recorte de las operaciones también tendrá efectos legales. El anterior Gobierno de la Generalitat aprobó en su día un decreto por el que garantizaba a todos los catalanes el derecho de ser intervenidos de sus dolencias en el plazo máximo de 180 días (seis meses). Según fuentes sanitarias, "con la decisión de la Consejería de Sanidad será imposible cumplir esos plazos".
16 març 2011
Salut comença a informar els pacients de Lleida del cost de la medicació
Una consulta del CAP de la Mariola aquest dimarts.
Una consulta del CAP de la Mariola aquest dimarts.
Itmar Fabregat
| lleida
Des d'aquest dimarts, 21 CAP de Lleida i 11 de les Terres de l'Ebre donaran a conèixer el cost de les medicines prescrites en el pla de medicació que s'entrega als pacients. Es tracta de la tercera fase del desplegament del projecte, que ja està en marxa en 33 CAP de Girona i 13 de Barcelona. Així, la recepta electrònica inclourà, a més de les pautes de medicació, el preu total dels fàrmacs receptats i quina quantitat ha de pagar cada pacient a la farmàcia, com va avançar SEGRE, de manera que sabran els diners que aporta el sistema de salut per subvencionar la compra de medicaments. Segons Salut, la recepta electrònica representa un estalvi d'un milió d'euros en paper i visites als centres. Actualment, el 73% de facultatius prescriuen electrònicament i totes les farmàcies de Catalunya dispensen d'aquesta manera. Prop de 3 milions de persones reben les receptes en format electrònic.
Barcelona, 11 de marzo de 2011
ALIANÇA PATROCINA EL TEATRO NACIONAL DE CATALUNYA
Aliança, mutua de salud, en su apuesta por la cultura catalana, firma un convenio de patrocinio con el Teatro Nacional de Catalunya (TNC) y se involucra en su proyecto para acercar el teatro a todos los públicos durante todo 2011.
En la firma, que se realizó en la sede del TNC, asistieron el Presidente del Consejo de Administración, Romà Cuyàs, y el Administrador General del TNC, Alfred Fort, junto con Joaquín Gómez, director Comercial y de Marketing de Aliança. Cuyàs y Fort trasladaron su agradecimiento “por el reconocimiento social que da al teatro el patrocinio de una entidad civil como Aliança”.
Los representantes del TNC destacan que el público del teatro tiene una media de edad de 45 a 55 años. Por eso, consideran que es importante trabajar con nuevos valores pedagógicos y desde hace 12 temporadas realiza un programa que incluye actividades escolares. El objetivo es concienciar al público joven sobre que el teatro también es para ellos. “Este año han pasado por el TNC más de 360 centros de todo Catalunya con más de 36.000 escolares”, comenta Cuyàs, quien explica que aparte de visitar las instalaciones, los alumnos asisten a una representación junto al público habitual del Teatro y realizan un trabajo antes y después de la visita.
Además, TNC y Aliança son entidades involucradas en la responsabilidad social corporativa con especial sensibilidad para las personas más desprotegidas y con riesgo de exclusión social. Por eso, las dos entidades participan en campañas específicas para acercar la cultura a este colectivo.
Barcelona, 10 de marzo de 2011
ALIANÇA CONSOLIDA SU COLABORACIÓN CON LA ASOCIACIÓN DE EMPRESARIOS DE LAS COMARCAS DEL EBRO
Aliança, mutua de salud, y la Asociación de Empresarios de las Comarcas del Ebro (AECE) cumplen dos años de acuerdo con una valoración muy positiva de su colaboración. En un encuentro en la sede de la AECE en Tortosa, representantes de las dos entidades han destacado el trabajo de la mutualidad para consolidar su red comercial con las diferentes asociaciones de profesionales y la mejora de los servicios que pone a disposición de éstas.
De esta manera, Joaquín Gómez, director Comercial y de Marketing de Aliança, y Josep Garcia, director de la oficina de Tortosa y encargado de impulsar y hacer seguimiento del convenio, han hecho balance de la actividad que se ha llevado a cabo con AECE desde 2008, junto con su Presidente, Emilio Castellà, y el tesorero de la entidad, Mario Abelló, i Josep Garcia. La conclusión es un resultado muy positivo en relación a las prestaciones sanitarias recibidas, tanto en Catalunya como en el resto del territorio español.
Destacan la estabilidad del precio del producto de Aliança en el tiempo, que ha sufrido únicamente los incrementos anuales por debajo del IPC. Otra ventaja para los socios de la mutualidad es su renuncia a anular la cobertura por edad o siniestralidad. En este sentido, durante el encuentro se remarcaron también los valores solidarios de Aliança, que aplica menores incrementos en las primas para los mayores de 60 años (que representan el 40% de sus mutualistas).
11 Març 2011
L'hospital de salut mental i la seu de Guttmann a Lleida, també frenats
A l'espera que el Govern garanteixi concerts, igual que la clínica de L'Aliança
El cartell que anuncia la nova clínica L'Aliança, que estava prevista per a aquest 2011.
El cartell que anuncia la nova clínica L'Aliança, que estava prevista per a aquest 2011.
Amado Forrolla
j. martí | lleida
“El projecte continua en marxa, però és veritat que de moment l’inici d’obres està aturat.” Així va resumir a aquest diari el director de planificació del parc sanitari Sant Joan de Déu, Josep Ramos, la situació en què es troba el projecte del que ha de ser el gran hospital de salut mental de Lleida, amb 172 llits i que estarà ubicat entre Cappont i la Bordeta, just al costat del canal de Seròs.Aquest equipament és impulsat per l’orde de Sant Joan de Déu, que finança els 18 milions d’euros d’inversió. Però abans d’iniciar-lo, l’entitat vol que Salut i Benestar i Família garanteixin que en concertaran l’activitat quan funcioni, en un termini de dos o tres anys.
De fet, quan l'orde i Salut van presentar el projecte, van anunciar que les obres començarien a l'abril del 2010, però aquesta programació ja es va veure afectada per les primeres retallades pressupostàries que va aplicar el tripartit, ara augmentades pel nou Govern.
Una altra entitat emblemàtica de la sanitat catalana, l'Institut Guttmann, referent en el tractament de lesions medul·lars, també va arribar a un acord amb Salut per tindre una seu a Lleida dins del nou CAP d'Onze de Setembre, per al tractament de rehabilitació a pacients amb lesions medul·lars i danys cerebrals per traumatismes una vegada que han rebut l'alta hospitalària. El problema és que el CAP, ja previst per a l'any 2007, continua sense tindre data d'execució.
El responsable de projectes sociosanitaris de Guttmann, Àngel Gil, va assenyalar que depenen "del ritme que marqui Salut". Va assegurar que mantenen el projecte, encara que va admetre que ara no tenen "cap pressa".
Qui tampoc té pressa per construir la nova clínica prevista a Cappont, entre altres coses perquè la seua situació econòmica no és precisament pròspera, és L'Aliança. De fet, la permuta per la qual la Paeria li va cedir el solar a canvi de la seua actual clínica estableix un any de termini (fins al desembre del 2010) per sol·licitar la llicència d'obres. De tota manera, la mútua ha demanat una pròrroga d'un any, que l'ajuntament li concedirà.
noticias de aliança
Barcelona, 10 de marzo de 2011
ALIANÇA, UNA APUESTA POR LA IGUALDAD
Aliança, mutua de salud, se preocupa y trabaja para todos sus socios por igual. Por eso no discrimina por sexo, edad o territorio y mantiene los precios en todas sus pólizas, ampliando sus servicios constantemente. De esta manera, Aliança es la única mutualidad que cumple ya con la nueva normativa del Tribunal de Justicia de la Unión Europea que prohíbe tener en cuenta el sexo del asegurado como factor de riesgo en sus contratos.
Precisamente la apuesta de Aliança por la igualdad hace que más del 50% de su cartera de salud esté formada por mujeres. De éstas, el grupo mayoritario tiene entre 30 y 60 (un 55%), seguido por el menor de 14 años (24%) y el de entre 15 y 29 años (18%).
Aliança, además de ofrecer coberturas de salud con acceso a más de 18.000 médicos en 570 centros, ha incorporado la póliza vitalicia a sus servicios, renunciando a la posibilidad de rescindir cualquier cobertura por cuestiones de edad o siniestralidad, práctica que la mutualidad lleva a cabo desde hace años. Muestra de ello es que más del 40% de los socios de Aliança tienen más de 60 años.
No volem treballar més hores” diu la presidenta de la Junta de Personal
El personal de l'Arnau respon a les declaracions del conseller de Salut
Segons Anna Ariño, presidenta de la Junta de Personal i delegada de CCOO a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, en la seva primera intervenció al Parlament, el conseller Boi Ruiz ja ha deixat ben clares quines són les prioritats del seu Govern i de quina manera vol racionalitzar els recursos sanitaris al nostre país. Ha parlat d’un model de gestió que és el que sempre ha caracteritzat els governs de CiU: el de la privatització del sector públic i la privatització del personal públic.
“No m’han sorprès les declaracions -diu Ariño-, les estava esperant, són les de la dreta catalana que vol obtenir una “morterada” dels diners públics. Això sí imposant al personal que treballa a la sanitat pública que augmenti les hores de treball i, a més, s'atreveix a dir-nos que som poc productius i que hem de treballar més hores”.
Respecte a les declaracions del conseller Ruiz són insostenibles i surrealistes, ja que els professionals sanitaris tenen un horari per sota de la mitjana europea i el mateix succeeix amb els salaris, ens han abaixat el sou i aquest any el tenim congelat, però ens han apujat la gasolina, el transport, el llum, el gas...
Les nostres condicions laborals són del tot precàries, no se substitueixen les baixes, l'horari que fem ronda les quaranta hores setmanals, si hi hagués personal suficient no ens caldria multiplicar-nos per dos. Les condicions laborals dels professionals de l'Arnau de Vilanova no són ni de bon tros les més adequades per atendre la salut de les persones i ens suposen un important desgast físic i psicològic que es tradueix en més baixes per estrès i depressions.
Si el conseller de Sanitat vol estalviar recursos, el primer que ha de fer és conèixer la realitat dels centres públics i en quines condicions s’hi treballa, quines carències de recursos humans i de materials tenim i en quines infraestructures i espais hem de desenvolupar la nostra feina.
Volem recordar al conseller que els professionals de la salut no som culpables de la crisi econòmica, que no n’ha estat el sector públic el responsable i que els treballadors i treballadores no estem disposats a patir més retallades de drets ni a pagar la crisi econòmica.
9Març 2011
Els metges podran decidir com s'aplica la retallada en salut
El conseller ofereix al col·lectiu que participi en l'aplicació de les mesures d'ajust introduint criteris clínics
Salut i els professionals definiran el límit que no es pot traspassar per preservar la qualitat assistencial
09/03/11 02:00 email protegit
En plena digestió de les retallades, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha aconseguit pactar amb els representants dels metges fer un front comú per gestionar la reducció del pressupost de la sanitat pública i per consensuar com es porten a la pràctica les mesures d'ajust previstes pel departament. Ruiz, que ahir es va reunir amb els presidents dels quatre col·legis de metges de Catalunya i amb els màxims responsables del sindicat Metges de Catalunya, de la Societat Catalana de Metges de Família (Camfic) i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, va convidar el col·lectiu a definir les prioritats assistencials segons criteris clínics. Els professionals van agrair el gest i van acceptar la invitació.
El punt de partida del pacte, segons va explicar el mateix conseller, és que hi ha una “línia vermella” que no es pot traspassar i que els metges han de ser els encarregats de definir aquesta línia. És a dir que si, tal com ja s'ha anunciat, la situació econòmica obliga, per exemple, a augmentar les llistes d'espera per a proves, visites o intervencions, el departament es basarà en el criteri dels professionals per decidir quines patologies i quins perfils de pacients no poden esperar perquè es comprometria la seva salut de manera seriosa.
La d'ahir va ser una primera trobada que ha de donar lloc, d'aquí a uns mesos, a la creació d'una mesa de contacte permanent i directe entre professionals i departament i que s'obrirà també a al-tres col·lectius vinculats
a l'assistència sanitària, com la infermeria.
El secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Antoni Gallego, es va mostrar satisfet que el departament hagi apostat per tenir en compte els
criteris clínics “i no tan sols els economicistes” a l'hora d'aplicar la retalla-da i es va comprometre a vetllar perquè “no s'imposin mesures al col·lectiu que atemptin contra la
salut dels ciutadans”.
Per la seva banda, la presidenta dels metges de família, Dolors Forès, va deixar molt clar que si la situació obliga a tancar urgències de primària o a concentrar serveis, els professionals han de tenir veu a l'hora de decidir quines són les prioritats.
Les claus
Boi Ruiz s'assegura la pau social, almenys de moment
M. C
Boi Ruiz en una recent visita al Parc Taulí de Sabadell Foto: M. CORNET.
El Departament de Salut marcarà la direcció (què s'ha de fer) i els professionals hi aportaran els criteris (com s'ha de fer). Amb aquest esquema, el conseller Boi Ruiz ha aconseguit, almenys de
moment, guanyar-se la com-
plicitat dels representants del col·lectiu mèdic que demanaven a crits augmentar la seva participació en la presa de de-
cisions, especialment en l'actual escenari de retallades.
7 Març 2011
Ruiz, les retallades i l'Aliança
Estic completament aclaparat. El conseller de Salut, Boi Ruiz, ens vol fer combregar amb rodes de molí. Ens diu tan ample que tot i les retallades nostre model sanitari no se'n ressentirà i tot anirà be.
I afegeix que potser anirà millor. Analitzar el nostre model sanitari és complex, funciona correctament, però segurament algunes coses es poden fer millor. No obstant això, amb el torrent de mesures que la conselleria vol tirar endavant, les coses no poden anar a millor. És impossible.
El conseller Ruiz ens va anunciar fa uns dies que per reduir costos es deixaria d'operar a la tarda. No deixa de sorprendre l'anunci quan grans hospitals públics catalans ja no operen a la tarda. Però, si s'aparquen les intervencions quirúrgiques, no cal ser un linx per concloure que les llistes d'espera aniran creixent i trigarem una mica més en anar al quiròfan.
La paralització de les obres de nous hospitals i ambulatoris tindrà conseqüències més que negatives. Aquests hospitals estaven programats per donar solució al col·lapse que tenen alguns territoris del país. Si l'Hospital de Vilanova no es construeix, els recomano que no vagin a l'actual situat a Sant Pere de Ribes. L'Hospital dels Camilos és un infern. Sempre està al màxim i en època estival s'ho poden imaginar. No fer l'Hospital de Vilanova - i és un exemple- serà un caos per a la comarca del Garraf, on la població augmenta constantment i fins i tot es dobla a l'estiu. Per si no fos poc, el conseller pretén també tancar hospitals en el territori. Vol estalviar, però la pregunta és: Quant estalviarem? Els sous dels professionals es seguiran pagant encara que estigui tancat. O no? L'única cosa clara d'aquest assumpte és que a partir d'ara alguns ciutadans de Catalunya tindran la salut una mica més lluny. I això no és bona notícia.
A tot això, el conseller Ruiz no vol solucionar altres temes candents. Un, sobretot, que no està candent. Simplement crema. Els treballadors de L'Aliança-Sagrat Cor i Sabadell-estan que la camisa no els arriba al cos. No saben del cert si cobraran el mes que ve. Són més de 1.500 i ja van patir l'any passat un retard més que notable per cobrar la paga extra de juny.
En la passada legislatura, el grup Capio- propietari de l'Hospital General de Catalunya- va fer una oferta a la direcció de La Aliança. Hi va haver acord però la proximitat de les eleccions va aconsellar esperar a l'arribada del nou Govern. Les negociacions van acabar amb un pla d'inversions, el menor impacte sobre la plantilla i la gestió dels hospitals. Els sindicats van acollir ben la negociació i es va implantar un tàcit compàs d'espera.
Nomenat el conseller, les parts van presentar les seves propostes per lligar l'últim punt pendent: el concert públic que haurien de tenir tots dos hospitals per atendre al seu públic potencial, superior a les 200.000 persones. Tres mesos després, el conseller Ruiz immers en les retallades ha donat la callada per resposta.
La cosa no tindria importància si no fos perquè la situació econòmica de L'Aliança va a pitjor. Els treballadors, de moment, cobren. Els proveïdors no. És a dir, l'assumpte s'enquista i el problema va cada cop pitjor. El conseller Ruiz s'està desentenent perquè solucionar el problema requereix un acord amb els possibles compradors.
Si no n'hi ha, el grup Capio es pot retirar. De tenir el conflicte en vies de solució anem a entrar a la fase de la boja carrera al precipici. El conseller s'escuda en les retallades per no oferir una proposta que pugui ser acceptada per Capio. No obstant això, l'acord amb el grup empresarial és l'única solució que té la Generalitat, i la més barata.
Sense acord, la Generalitat haurà de fer front a un evident conflicte laboral, i social, i no tindrà altre remei que intervenir L'Aliança. Si es produeix la intervenció, la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació és sens dubte una acció evident. És a dir, la despesa pública es multiplicarà i el desassossec laboral i social afectarà un bon nombre de famílies. No obstant això, l'independent conseller Ruiz ni tan sols parpelleja. No sembla que li importi molt el disbarat si al final aconsegueix retallar malgrat qui pesi. Amb aquest escenari, sembla que no quedarà altre remei que entre la política per solucionar el greuge. Que el president, Artur Mas, i el líder d'UDC, Josep Antoni Duran Lleida, prenguin cartes en l'assumpte. Segur que el candidat de CiU a Barcelona, Xavier Trias, no li farà cap gràcia que el seu successor al capdavant de la conselleria li posi les eleccions costa amunt.
Ara el malalt té tractament. Però la malaltia s'agreuja per moments. Es podia haver solucionat amb unes pastilles, un xarop i una mica d'antibiòtic. Ara, com a mínim es requereix una intervenció quirúrgica. Si tampoc no es fa, el malalt pot morir o patir importants seqüeles físiques. La Generalitat, l'equip mèdic habitual, té la paraula. El seu metge de capçalera té dubtes.
Salut vol cobrar l'atenció a veïns de la Franja
La factura a Lleida que generen els aragonesos puja a 10,5 milions anuals
04/03/11 02:00 - lleida email protegit
El conseller de Salut, Boi Ruiz, reclamarà a Madrid el cobrament puntual de la factura mèdica que generen ciutadans estrangers i d'altres comunitats autònomes que són atesos als hospitals i centres de salut catalans, una despesa que puja als 24 milions d'euros anuals. D'aquesta quantitat, gairebé la meitat els assumeix l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb un cost anual de 10,5 milions d'euros, segons va concretar Antoni Mateu, director dels serveis territorials de Salut a Ponent. Aquesta factura la generen gairebé en la seva totalitat els veïns de les comarques de la Franja de Ponent, que tenen en aquest hospital la seva referència en atenció sanitària, per proximitat geogràfica i especialitats.
Salut calcula que uns 35.000 aragonesos utilitzen cada any els serveis sanitaris lleidatans. El cost d'aquesta atenció l'ha d'assumir el Fons de Cohesió Interterritorial de l'Estat i, segons Mateu, paga tard i afegeix complexitat a la gestió de l'hospital.
L'anterior consellera, Marina Geli, ja havia criticat que el Fons de Cohesió no cobria del tot aquesta despesa i que el govern d'Aragó tampoc no la compensava, amb l'argument de manca de diners, per la qual cosa al final l'havia de cobrir la Generalitat.
Per minimitzar costos, els governs català i aragonès van acordar fa dos anys que els malalts atesos a Lleida i que havien de ser derivats a altres centres especialitzats utilitzessin preferentment el Miguel Servet de Saragossa en lloc dels de Barcelona, acord que s'ha acomplert amb una reducció de 40 a 9 pacients en només un any.
Tot i els problemes comptables, Antoni Mateu va garantir que els centres sanitaris lleidatans continuaran atenent amb normalitat els veïns de la Franja de Ponent, sobretot en serveis d'hospitalització, medicació, diàlisi i visites.
Paral·lelament, però, el conseller Ruiz vol abordar aquesta qüestió amb el ministeri, ja que “amb la Franja tenim un gran problema”. Va afegir que “els nostres serveis són un element d'atracció” per als usuaris d'aquesta zona limítrofa i que suposen una sobrecàrrega pressupostària.
35.000
aragonesos de la Franja
són atesos cada any als centres sanitaris de Lleida, sobretot a l'Arnau de Vilanova
La privada s´ofereix com a alternativa
El sistema, tal com estava fins ara, no era sostenible, diu Sergi Macià, alt càrrec de la Mútua Manresana
G.C.MANRESA La reducció de l'activitat per la retallada anunciada per la Generalitat en el sistema públic sanitari probablement portarà a un increment de l'activitat en el sistema privat. Sergi Macià, sostdirector general de Mútua Manresa, fa una lectura positiva d'aquest transvasament d'usuaris, en el sentit que, si més gent va a la privada, servirà per descongestionar la pública.
Macià recorda que la raó de la retallada no és anodí. "Ve generada per una dèficit en la sanitat de 850 milions d'euros", la qual cosa demostra que "el model sanitari, tal com està ara, no se sustenta econòmicament". Per tant, al seu entendre, "aquestes retallades hi han de ser". Quant al paper de les mútues, recorda que a Catalunya "el mutualisme sempre ha gaudit d'una molt bona vitalitat i que la conjunció del sector públic i del privat la gent la té molt interioritzada". Admet que les esperes més llargues que s'anuncien a l'hora de rebre una intervenció "és evident que poden motivar la compra d'assegurances d'aquest tipus, però no podem oblidar que, actualment, a Catalunya el mutualisme en general ja té un milió i mig de persones assegurades que, com deia fa uns dies el conseller [de Salut, Boi Ruiz], descongestionen el sistema". Per a Macià, per tant, "podem ser una alternativa" que, en tot cas, reitera, no sorgeix com un bolet perquè "a Catalunya el mutualisme és una tradició amb més de cent anys d'història".
No el molesten les veus crítiques que ja han sonat al respecte. "L'important és que les dues masses es requilibrin" com dos vasos comunicants, i que "ens complementem partint de la base que estem en una situació sense precedents a nivell econòmic" que, en conseqüència, no "permet garantir el mateix model sanitari".
Els hospitals reduiran un 11% la despesa farmacèutica
Salut informa el consorci d'hospitals comarcals que han de receptar menys fàrmacs
Els centres consideren inviable la tisorada
Els nous tractaments han generat un augment de la despesa
04/03/11 02:00 -
barcelona -
Redaccióemail protegit
Els hospitals públics catalans hauran de reduir un 11% la seva factura farmacèutica en el marc de la retallada sanitària, que serà de prop de 1.000 milions d'euros del pressupost de la salut pública. La majoria d'hospitals comarcals concertats catalans han alertat dels perills de la retallada que els obligarà a afrontar Salut.
La tisorada farmacèutica tindrà diversos flancs i motius. Per una banda, el 3% de l'activitat econòmica del sector que caurà per la crisi. Salut rebaixarà també un 2% els preus dels fàrmacs, i ara obligarà els hospitals concertats a rebaixar un 11% la seva despesa en medicaments. Quasi un 80% de les retallades del sector sanitari tenen alguna mena de relació amb la despesa farmacèutica, segons va lamentar ahir el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).
L'entitat que agrupa els hospitals concertats considera “preocupant” l'anunci del conseller Boi Ruiz que se'ls traslladarà la rebaixa de l'11% en la despesa en fàrmacs. Els hospitals alerten que la reducció real pot arribar al 15%, en funció del dèficit acumulat. “Cal tenir en compte que una part important de la despesa farmacèutica dels hospitals va associada a l'aparició de noves tècniques terapèutiques, sobre les quals els hospitals no poden exercir cap control”, adverteix el CSC en un comunicat. Els hospitals temen que la reducció de la despesa farmacèutica faci “impossible” la prestació de serveis prèviament ja acordats amb la mateixa administració perquè el cost de la prestació del servei ja tenia molt poc marge. Els hospitals facturen força serveis dels que ofereixen a la població al Departament de Salut.
Sanitat pública, capital privat?
El doctor Jordi Estapé i l'economista sanitari Joan Rovira comenten les implicacions de la inversió privada en la recerca mèdica
El pla d'austeritat de Salut ha obert el debat sobre la situació econòmica de la sanitat pública, quin paper ha de tenir la sanitat privada, i de retruc, quina influència té el capital privat en la sanitat pública. N'hem parlat amb el doctor Jordi Estapé, primer catedràtic d'oncologia del nostre país i president de la FEFOC, i amb el professor emèrit de Teoria Econòmica de la UB, Joan Rovira, que fa vint anys que estudia qüestions d'economia, de salut i de medicaments.
Pel doctor Jordi Estapé, és molt clar que 'la nostra democràcia ha de demostrar, com sigui, dos grans valors públics: l'educació i la sanitat'. Ara, sobre sanitat, avisa del 'perill que representa l'entrada de capital privat, que solament cerca el benefici, un benefici que sol ser incompatible amb el benefici que realment ens ha de preocupar, que és el de les persones'.
Segons Joan Rovira, emèrit de teoria econòmica de la UB, l'entrada de capital i d'institucions privades en la sanitat pública és una tendència de fa molts anys. I recorda que 'l'assegurança en qüestions de salut, de previsió social i de pensions, molt anterior a Franco, va oficialitzar el sistema de la seguretat social'. El fet que a Catalunya ja hi hagués mútues va afavorir que la seguretat social adoptés el model de concert, consistent a pagar unes institucions perquè prestessin uns serveis. Actualment, un 20%-30% de la gent té assegurances privades: 'I és això que el nou govern català vol impulsar una mica més, amb l'opció que aquestes despeses puguin desgravar de la renda, com ja fa temps que es feia, però que es va eliminar. L'argument que es fa servir per tornar-ho a proposar és que la gent amb assegurança privada no gasta tant del sector públic, el descongestiona i, al capdavall, els qui volen anar al sistema públic també hi guanyen.'
Però i la privatització de la recerca? La inversió privada pot afectar la investigació mèdica? Rovira creu que és possible, perquè qui paga mana, i encara que siguin donacions altruistes, 'és molt fàcil d'esbiaixar la recerca cap a àrees no prioritàries des del punt de vista de la salut pública'.
'El mecenes és íntegre. El mal és quan el mecenatge es converteix en interès econòmic. Perquè sempre que una minoria pot interferir en un interès general, hi ha perill; i quan la relació amb les persones es converteix en una venda i mana el benefici, hi ha perill', segons el doctor Estapé. Per exemple, quan el guany econòmic és l'única cosa que val, 'l'aplicació de recursos pot no ser la que objectivament es necessita, i poden deixar de fer-se els actes mèdics i les exploracions adequades'.
Però Joan Rovira matisa: 'De recerca privada, n'hi ha hagut sempre, i totes les empreses de tecnologia i farmacologia han tingut un pes molt gran en la recerca clínica més aplicada. Des de mitjan segle XX aquesta recerca ha estat una de les vies més importants d'innovació tecnològica'. Ara, des de final dels anys vuitanta, la intervenció de fundacions i institucions privades en la sanitat no para de créixer. 'A escala mundial tenim el cas de la Fundació Bill i Melinda Gates. Alguns estudis indiquen que pràcticament totes les institucions de recerca sobre malalties oblidades, com la malària, depenen de la voluntat de Bill Gates. Si un dia diu que deixa de donar diners per a aquesta investigació i els passa a educació, la recerca en aquests àmbits es pararà en sec.' Per això troba inadequat que les prioritats d'inversió depenguin d'un individu: 'En certa manera, voluntàriament o involuntària, redirigeix o dirigeix els diners cap a unes àrees que ell considera importants. Però crec que aquestes decisions s'haurien d'adoptar amb criteris de base tècnica i democràtica, per a determinar si cal invertir més en sida, en l'estudi de malalties, en medicaments, en factors de prevenció…'
En alguns hospitals ja es comença a notar l'augment d'inversió privada en la recerca, que arriba a superar la pública i tot, segons Estapé. 'Això vol dir que les decisions últimes, les prenen els qui tenen majoria, és a dir, les farmacèutiques. La conseqüència és que mai no es publiquen dades negatives sobre els medicaments, i les proves clíniques les fan els mateixos laboratoris que els han fabricats. Però, les proves, les hauria de fer una empresa diferent de la que ha produït el medicament. Això és bàsic. Si no, tenim un cas típic de la perversió del sistema: l'empresa que té un medicament investiga si el medicament és efectiu o no. I això no pot ser'.
Els sindicats criden a mobilitzar-se en contra les retallades
Els sindicats representatius dels treballadors de la Generalitat van celebrar ahir una assemblea de delegats a la seu de la conselleria de Governació per pactar un calendari de mobilitzacions contra les retallades indiscriminades de plantilles i pressupostàries dels serveis públics. La primera mesura acordada va ser convocar el pròxim dia 17 un esmorzar davant la seu de la conselleria d'Economia per fer visible la indignació d'un sector que diu estar disposat "a lluitar fins al final". L'administració va informar als sindicats que obre la taula de negociació per mirar de trobar una sortida al conflicte.
Els professionals contesten al pla de xoc reclamant més participació a Salut
Representants de metges i infermeres de Girona recelen de les mesures de la conselleria
GIRONA | FRANCESC BENEJAM/E.P. Els metges han de participar més activament en les decisions que pren la Conselleria de Salut. Així ho van manifestar ahir els seus màxims representants a Girona després de valorar el pla de xoc anunciat per Boi Ruiz. Aquest pla preveu retallades en diversos àmbits del sector amb la finalitat d'afrontar la crisi econòmica i fer funcionar un sistema que ara mateix està qualificat d'"insostenible".
La institució més significativa que representa els facultatius a Girona, el Col·legi de Metges es va reafirmar en la idea que les decisions han de recaure en els propis professionals. El president de l'òrgan col·legial, Benjamí Pallarès va recalcar que per tal que el pla de xoc funcioni "és imprescindible el diàleg amb els metges". Pallarès va recordar que les reunions que el Govern fa amb les patronals i els directius estan molt bé però que a la llarga són els professionals els que han de decidir quines mesures són les més adequades. "S'ha d'escoltar el que demanen els metges. Si partim d'aquí podem fer un pla de xoc, però si només es basen en el que van dir ahir, ens quedarem coixos" va assegurar.
En la mateixa línia ho veu Metges de Catalunya, que creu que les decisions que poden prendre els professionals són vitals per garantir la sostenibilitat. El sindicat majoritari va lamentar també que la conselleria encara no els hagués consultat per debatre la seva situació, i creu que les mesures del pla de xoc no satisfan totes les demandes del sector.
En aquest sentit, la major part de sindicats i agrupacions de professionals de la sanitat van tornar a mostrar el seu recel per un pla que consideren un retrocés important a la qualitat de la sanitat pública.
El doctor Fernando Montero, del sindicat CCOO va mostrar el seu ?desacord amb aquestes mesures i va puntualitzar que les retallades tindran un impacte negatiu sobre les llistes d'espera, i això "atempta directament amb el principi de la universalitat de la sanitat i comportarà més desigualtats socials".
D'una manera similar va reaccionar CATAC-CTS. El seu portaveu, Ramon Serna opina que l'augment de les llistes és una mesura premeditada per tal que els usuaris es passin a les mutues privades.
Per la seva banda UGT va més enllà i afirma que la sanitat pública catalana perdrà 4.000 llocs de treball amb la retallada del 10% i rebutja que es pugui garantir la qualitat del sistema a base de retallades i més càrrega laboral. El principal sindicat d'infermeria, SATSE també va voler mostrar la seva cautela per unes mesures que poden portar al "col·lapse" si no estan ben organitzades.
La patronal no descarta ERO
Les patronals La Unió i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) també van mostrar la seva "preocupació" per la retallada "inèdita" de 1.000 milions d'euros, que podrien provocar expedients de regulació d'ocupació (ERO) en alguns centres sanitaris concertats.
Des de CSC veuen difícil suportar el 2% de reducció dels preus que pagarà Salut pels mateixos serveis.
Aliança i la Federació Catalana de Rugby promocionen la modalitat Touch
Aliança, mútua de salut, i la Federació Catalana de Rugby analitzen l’evolució i el futur del rugby en una nova jornada sobre la salut en l’esport, iniciativa de la mutualitat per respondre a les inquietuds de les diferents entitats esportives catalanes entorn de les malalties i els accidents en la pràctica esportiva. Durant la trobada, celebrada a les instal·lacions de la Federació, representants de les dues entitats van intercanviar impressions sobre el treball conjunt que s’ha realitzat durant l’últim any i la necessitat de continuar apostant per l’esport de base per fomentar els hàbits de vida saludables.
Joaquín Gómez, director Comercial i de Màrqueting d’Aliança, Ignasi Planas, President de la Federació Catalana de Rugby, i Àlex Miró, del departament de màrqueting de la UFEC, van destacar la promoció d’una nova modalitat de rugby, el Touch Rugby, més accessible al públic general pel seu menor risc de lesions.
“Aquesta és una modalitat més social perquè només amb que et toquin has de deixar anar la pilota, pel que no es fan placatges. A més, la pràctica d’aquesta modalitat de rugby es podrà promocionar a les escoles, ja que no calen camps de gespa per esmorteir els cops”, destaca Ignasi Planas. Joaquín Gómez afegeix que “des d’Aliança incidirem en la promoció d’aquesta nova modalitat i alhora tindrem cura de tots els seus adeptes”.
La Federació Catalana de Rugby i l’Associació Catalana de Touch, presidida per Olivier Guitart, ja ha començat a promocionar aquesta modalitat i compta amb 300 esportistes. A més, ja s’ha constituït la selecció catalana que participarà en la propera Copa del Món d’Edinburg.
Lleida (retallades)
Els hospitals reduiran operacions i Salut ajorna nous centres a Lleida
Més llista d'espera i obres aturades a l'Arnau, diversos CAP i l'hospital de Tàrrega
Imatge virtual del nou edifici de consultes externes de l'Arnau, ampliació que ha quedat ajornada.
Imatge virtual del nou edifici de consultes externes de l'Arnau, ampliació que ha quedat ajornada.
lleida
Els malalts hauran d’esperar més i seran atesos més lluny.Així ho va anunciar ahir el conseller de Salut, Boi Ruiz, durant la presentació de les mesures previstes pel departament per reduir el dèficit sanitari, que retallarà en un 10% el pressupost per a aquest any. Entre els ajustos previstos per Salut, hi ha la disminució de l’activitat quirúrgica, que es reduirà en un 3% en tots els hospitals catalans, a més de suprimir tota l’activitat addicional que es feia per reduir la llista d’espera.Aquestes mesures faran que l’espera per a les intervencions que no siguin greus augmenti i que sigui difícil complir el dret a operar-se en sis mesos que fins ara garantia el Govern. En els últims mesos, l’Arnau i el Santa Maria tenien una mitjana d’entre tres i quatre quiròfans oberts a les tardes per reduir llistes d’espera.Ara, deixaran de funcionar en aquest horari.
El pla de xoc presentat per la conselleria també preveu una reorganització i concentració dels serveis sanitaris, de manera que alguns pacients s'hauran de desplaçar fora del seu territori per rebre tractament. No obstant, Ruiz no va donar ahir més detalls sobre quins hospitals comarcals hauran de reduir serveis.
A més, la conselleria reta- llarà la inversió en infraestructures i paralitzarà indefinidament totes les obres previstes que no s'havien iniciat. A Lleida, això significa que queden ajornades l'ampliació de l'Hospital Arnau, la instal·lació del segon accelerador lineal, els nous CAP Onze de Setembre (a la capital), el Pont de Suert i Alcarràs, i l'hospital lleuger de Tàrrega.
D'altra banda, el conseller de Salut va anunciar una rebaixa d'un 2% en el preu que es paga als hospitals per cada activitat sanitària (com operacions i proves) i va explicar que tots els centres tindran autonomia per ajustar-se a les retallades. De fet, la conselleria negociarà durant aquest mes amb cada un dels hospitals com apli-ca els ajustos. A més, Ruiz va afirmar que reduiran en un 25% els càrrecs directius dels centres sanitaris "que siguin necessaris però no imprescindibles" i en un 50% les despeses en publicitat, estudis, proto- col i comunicació del departament.
La despesa farmacèutica serà un altre dels cavalls de batalla. La conselleria ha preparat quaranta mesures en aquest sentit que passen per potenciar els genèrics i revisar-ne a la baixa els preus.
De tota manera, Ruiz va advertir que aquestes mesures no seran suficients, motiu pel qual la conselleria n'haurà d'adoptar altres més endavant per mantindre la viabilitat del sistema sanitari públic.
Durant la presentació de les retallades, el titular de Salut també va criticar l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per carregar al sistema sanitari català l'assistència a treballadors que hauria d'anar a càrrec de les mútues d'accidents de treball.
L'anterior govern tripartit va considerar que la desviació de treballadors malalts cap al règim general suposa un cost addicional d'aproximadament 1.500 milions d'euros.
El delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, assegura que el 40% de les inversions previstes a la demarcaicó no s'aturaran
L'Estat espanyol deu a Catalunya uns 24 milions d'euros del fons de cohesió sanitari, que serveix per facturar les despeses que generen pacients estrangers i d'altres comunitats als centres sanitaris catalans. En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha lamentat que l'Estat espanyol tingui 'penjats' aquests diners i ha explicat que bona part provenen de la sobrecàrrega de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, que pateix una gran demanda de ciutadans de La Franja. El conseller ha recordat que abans es podien fer acords entre comunitats limítrofs per facturar aquestes despeses i ara depenen totes del Ministeri de Sanitat espanyol que encara no ha pagat el deute que té amb la Generalitat. D'altra banda, Antoni Mateu, delegat de Salut a Lleida, ha assegurat que el 40% de les inversions del departament previstes a Lleida 'tiren endavant'
El delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu
A banda de l'atenció a ciutadans estrangers, que està infravalorada per Boi Ruiz, perquè se'ls cobra molt menys del que ells cobren als espanyols quan són atesos en països estrangers, en una tarifa que marca l'Estat espanyol, la causa d'aquest dèficit és l'atenció sanitària de ciutadans de la Franja de Ponent a Lleida. 'Amb La Franja tenim un gran problema', ha asseverat el conseller, perquè produeix una sobrecàrrega de despesa Lleida. 'Els nostres serveis són un element d'atracció' en aquesta zona limítrofa, argumenta Boi Ruiz, afirmant que 'és una de les coses que portarem a Madrid per intentar resoldre'. El delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, ha explicat que el cost de les atencions que es fan a pacients de la Franja puja als 10,5 milions d'euros anuals.
Catalunya encara no ha cobrat un 24 milions d'euros del fons de cohesió, una caixa per pagar les despeses que generen en serveis sanitaris catalans ciutadans estrangers o d'altres comunitats, i que ha d'abonat l'Estat. Aquesta és una de les reclamacions que el conseller de Sanitat vol portar a Madrid. Boi Ruiz ha recordat que, anteriorment, eren les comunitats limítrofs que arribaven a acords i es podien facturar aquestes despeses, però ara les tramita l'Estat a través del fons de cohesió. Una decisió que, al seu parer, endarrereix els pagaments, com demostra aquest deute amb Catalunya.
| Lleida ciutat - Política |
| |
| Dijous 03, Març de 2011 |
|
El delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, ha assegurat que el 40% de les inversions del departament previstes a Lleida 'tiren endavant' i que obres com la construcció d'un hospital lleuger, es continuen executant.
Mateu ha evitat comentar la situació de cada actuació 'fins que no es coneguin les partides que es destinaran en el pressupost de la Generalitat', abans de l'estiu. D'altra banda, el delegat ha explicat que Salut exigirà al govern espanyol més agilitat en el pagament del cost de les atencions que es fan a pacients de la Franja de Ponent, a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. La factura puja als 10,5 MEUR anuals.
El delegat de Sanitat a Lleida, Antoni Mateu, ha explicat que el 40% de les inversions del departament a Ponent 'tiren endavant' i que hi ha obres que se segueixen executant. Així, ha afirmat que les obres de l'hospital lleuger de Balaguer es van reprendre fa dues setmanes i que també avancen sobre el termini previst la cinquena fase de la remodelació de l'ala est de l'Hospital de Santa Maria.
Mateu ha dit que no entrarà a valorar cada cas i que no es coneixerà l'abast de la retallada del departament a Lleida fins que no s'elaborin els pressupostos del Govern. La retallada de pressupost al sistema sanitari català serà del 10% per ajudar a reduir el dèficit públic i comportarà un augment en les llistes d'espera en les patologies de menys risc.
Sanitat demana més agilitat al govern espanyol en el pagament de les atencions que es fan a pacients de la Franja a Lleida
El delegat ha reclamat més agilitat al govern espanyol en el pagament del cost de les atencions que es fan a pacients de la Franja de Ponent, i que tenen lloc, majoritàriament a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. La factura puja als 10,5 MEUR anuals que l'estat espanyol ha de retornar a Catalunya a través del fons de cohesió, en concepte de despeses d'hospitalització, visites, diàlisis i medicació. Mateu ha garantit, però, que els centres lleidatans seguiran atenen aquest col·lectiu amb normalitat.
|
Los sindicatos denuncian que no se detalla cómo se aplicarán las medidas
Lleida 2011-03-03
Falta de información y de concreción sobre cómo se aplicarán las medidas que ayer anunció el conseller de Salut, Boi Ruiz. Bajo esta premisa reaccionaron los portavoces de los sindicatos del sector médico que, a nivel general, aseguran ser conscientes de que hacen falta cambios pero que no acaban de ver claro cómo repercutirán en la asistencia sanitaria las medidas del departamento.
 |
 |
De esta forma, desde el sindicato Metges de Catalunya, su secretario general, Antoni Gallego, acusó a la conselleria de “navegar sin brújula en un mar de inconcreciones”. Asimismo, desde el sindicato se reclama más información sobre la aplicación de estas medidas ya que, de momento, lo único que se está consiguiendo es que se no se pueda trabajar seriamente.
Metges de Catalunya, además, indica que lo que es innegociable es actuar sobre la relación médico-paciente, una relación que debe “blindarse” ante los recortes.
También desde CCOO se lamenta que falta detallar cómo se aplicarán estas medidas. En su caso, el sindicato ha reclamado que se actúe para adelgazar la estructura administrativa, así como que se asegure que las empresas públicas de Salut sean intervenidas para que se conozca realmente su presupuesto y cómo se gastan el dinero.
Lo que no se permitirá desde CCOO, explicó su delegada en Lleida, Helena Motos, es que se recorte “la asistencia directa al paciente”.
Desde UGT, por su parte, se pidió un estudio más detallado sobre el impacto que pueden tener las medidas propuestas por Ruiz. El delegado en Lleida, Antonio Ordóñez, afirmó que si los pacientes deben desplazarse para que sean intervenidos, el coste del transporte puede suponer un problema, tanto si lo tienen que pagar los pacientes como si debe costearlo el sistema público.
Ordóñez recordó que actualmente las plantillas de médicos ya están muy ajustadas y que un recorte de profesionales afectará a la asistencia sanitaria.
El otro colectivo afectado por el anuncio del conseller es el de enfermería. Por su parte, el delegado en Lleida del sindicato Satse, Joaquín Ferrandiz, argumentó que no se puede sacrificar la atención al paciente, una máxima que puede verse perjudicada por los recortes. Insistió una vez más en la falta de profesionales de enfermería, que en la provincia leridana se calcula que llega a las 5.000 enfermeras, y recordó que desde su sindicato denunciarán todas las acciones que perjudiquen la buena atención del paciente.
Finalmente, desde Unió de Consumidors se recordó que los recortes en sanidad pueden perjudicar uno de los pilares de la sociedad del bienestar, y se animó a todos los usuarios a denunciar las demoras y las malas prácticas que sufran en los centros de sanidad.
02/03/2011
La retallada del Govern català en la Sanitat farà augmentar les llistes d'espera un 3%
Boi Ruiz ha anunciat la posada en marxa d'una sèrie de "mesures de xoc" que suposen un 10% menys del pressupost destinat a la salut pública. Entre altres canvis, es redueixen les unitats de proves diagnòstiques d'alta tecnologia, s'aturen el 60% de les obres que estan en marxa i es retallen llocs de treball
La gran retallada del Govern català a Salut ha començat aquest dimarts, quan el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha iniciat la ronda de reunions per explicar als directors i presidents dels centres sanitaris públics catalans les conseqüències de l'estalvi. D'entrada cal tenir en compte que l'Executiu de Mas pretén invertir un 10% menys en Salut del que es va gastar l'any passat, el que suposa més de 850 milions d'euros de diferència.
Això es tradueix en diverses mesures, entre les quals destaca l'augment d'un 3% de les llistes d'espera que implica que ja no es pot garantir els sis mesos de màxim en la demora establerts fins ara en algunes operacions. El conseller ha explicat a
Els Matins de TV3 que aquelles operacions que "puguin esperar" s'endarreriran però que, en cap cas, aquest increment de la demora es notarà en les intervencions d'urgència. És a dir, les llistes d'espera augmentaran quan es tracti d'"algunes patologies que des del punt de vista de l'espera no lesionen cap òrgan, ni una funció, ni posen en perill la vida". També, pel que fa a les operacions, a partir d'ara es deixa de portar a terme intervencions quirúrgiques per les tardes, malgrat aquesta programació formava part d'un pla per aprimar les llistes d'espera.
El propi conseller ha reconegut que "no tenim els diners que necessitem" i que la retallada comporta "mesures de xoc" que són necessàries per complir amb la reducció del 10%. A banda de les operacions, també es retalla el nombre d'unitats de proves diagnòstiques d'alta tecnologia, és a dir, que hi haurà menys centres que comptin amb aquest servei. La mesura té una clara funció d'estalvi ja que el manteniment d'aquestes màquines i el personal altament qualificat que les sap fer servir comporten una alta despesa. Ara bé, això també significa que s'hauran de seleccionar més els pacients que s'hagin de fer aquestes proves o que s'ampliarà la llista d'espera per les mateixes. Cal recordar que, precisament les llistes d'espera per aquestes proves afectaven el passat mes de desembre a unes 140.000 persones.
En aspectes de gestió, la Generalitat redueix també el 2% del què fins ara pagava als hospitals concertats, que donen serveis a la sanitat pública. A més, s'aturen el 60% de les obres que ja estaven en marxa als centres de saluts i hospitals. I també hi haurà retallada de personal ja que almenys un de cada deu alts càrrecs seran suprimits, tot i que, de moment, s'ha descartat una altra baixada de sou per al personal de la sanitat pública.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, s'ha reunit aquest dimecres al matí amb un centenar de presidents i directors de centres sanitaris públics per presentar-los el 'Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari 2011'. És a dir, els ha explicat per on caldrà passar la tisora i de què hauran de prescindir per complir l'objectiu de retallar en un 10% el pressupost del seu departament -al voltant de 880 milions d'euros en un any-. Ruiz ha dit que s'haurà de garantir la qualitat del servei sanitari amb menys recursos.
Algunes de les retallades que preveu Ruiz passen perquè els hospitals no puguin fer intervencions quirúrgiques a la tarda si no són urgents. Les consultes externes hauran de quedar reduïdes a la mínima expressió i les proves diagnòstiques d'alta tecnologia, com les radiografies, els escàners o les ressonàncies, deixaran de fer-se a tot arreu i només les faran alguns hospitals seleccionats directament pel Departament. Això, com ha reconegut Boi, suposarà que s'allargaran les llistes d'espera.
Cerdanya/Alt Urgell
De les set mesures que va anunciar el conseller per reduir la despesa i cumplir amb l'objectiu de retallar el 10% del pressupost, la més agresiva és l'eliminació dels programes per reduir les llistes d'espera i anunciar que els malalts no urgents hauran d'esperar més de 6 mesos (fins quan) per ser operats. Però no és la única mesura a denunciar, la fi del model de proximitat suposarà molts greuges per la Catalunya rural i no és clar que suposi una menor despesa i junt amb la mesura dels incentius per eficiència ens apropa al model d'àrea única que ha implantat a la Comunitat de Madrid el govern del PP amb totes les deficiències que hem anat denunciant en aquest bloc en els darrers mesos. 
