22-04-10
Treballadors de la Clínica de Ponent denuncien que el centre s'ha embutxacat subvencions destinades al seu sou Actualitzat a les 16:00 h 27/10/2009 Lleida - Una trentena de treballadors de la Clínica de Ponent de Lleida (antiga Aliança), es van concentrar, davant el centre mèdic per demanar que se'ls apliqui el Conveni de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). Aquest conveni estableix que, des de l'any 2002, l'empresa cobra subvencions de la Generalitat que han d'anar destinades 'exclusivament' al sou dels treballadors. Els treballadors, en canvi, encara no han vist 'ni un euro' d'aquests diners, que sí ha cobrat el centre. En total hi ha 300 treballadors afectats que denuncien que mentre el seu sou només s'ha vist augmentat anualment per l'IPC, el centre s'ha embutxacat, a costa seva, més de tres milions euros en cinc anys. El comitè d'empresa convoca vagues cada 15 dies a partir del 29 d'abril
La Clínica de Ponent (antiga Aliança) acomiadarà aquest any 20 treballadors, segons van confirmar aquest dilluns el gerent, Xavier Sanuy, i el comitè d'empresa. Els motius, segons va explicar Sanuy, són la reducció de la contractació de serveis tant per part de la conselleria de Salut, que aquest any ha retallat en un 10 per cent (850.000 euros) la partida destinada a aquesta finalitat, com de les asseguradores. El responsable del centre va assenyalar que els acomiadaments afectaran tant personal eventual com amb contracte indefinit. "També oferirem la possibilitat de prejubilacions a alguns treballadors", va explicar. La clínica compta amb prop de 300 empleats. Per la seua part, una portaveu del comitè d'empresa va explicar que gerència els va anunciar els acomiadaments divendres passat i que a començaments del mes que ve hi haurà una altra reunió per "continuar parlant sobre aquest tema, així com del conveni, que està congelat". De moment, el comitè ha convocat vagues de quatre hores cada 15 dies, a partir del pròxim dia 29. Fonts sindicals van explicar que la vaga servirà per protestar pels acomiadaments, el conveni "i també pels quatre milions que ens va prometre Salut per equiparar els nostres salaris als de la Xarxa Hospitalaria d'Utilització Pública (XHUP), una cosa de la qual només s'han beneficiat els metges". No obstant, Sanuy va desmentir rotundament aquesta última acusació i va assenyalar que els diners van servir per millorar les condicions salarials "de tots els treballadors, no només dels metges". D'altra banda, el gerent de L'Aliança va explicar que el projecte per a la nova clínica avança a bon ritme i que les obres començaran a finals d'aquest any o a principis del que ve. El nou centre estarà ubicat en un solar de 14.000 metres quadrats a Copa d'Or, entre les avingudes Josep Irla i Miquel Batllori (el vial de la Bordeta) i el carrer Marie Curie. Tindrà una torre de 14 plantes i un edifici singular de cinc per a usos sociosanitaris. L'ajuntament de Lleida destinarà la seu actual, a Prat de la Riba, a pisos assistits. La clínica té un pressupost de 36 milions i ampliarà les zones ambulatòries i la superfície actual del centre, fins a arribar als 18.500 metres quadrats.
24-04-10
Destacaré un conte, espero no ferir la sensibilitat de ningú, i que ningú es senti ofès.
El 1999 es va celebrar una carrera de rem entre empleats d'una empresa japonesa i d'una altra espanyola. Es va donar la sortida i els japonesos van començar a destacar des del primer moment, arribant a la meta amb una hora d'avantatge sobre l'equip espanyol. La direcció de l'empresa espanyola va analitzar les causes de derrota tan amarga i va advertir que l'equip japonès estava compost per 10 remers i un cap d'equip, mentre que la tripulació espanyola la componien 10 caps d'equip i un remer, per la qual cosa es va decidir adoptar les mesures adequades.
El 2000, la tripulació japonesa va arribar dues hores i mitjana abans que l'espanyola. La Direcció es va tornar a reunir i, després d'un sonor rapapolvo a la gerència, van concloure que els japonesos havien repetit estratègia (10 remers i 1 cap d'equip) mentre que la innovadora tripulació espanyola, modernitzada després de les eficaces mesures preses l'any anterior, estava composta per: 1 cap d'equip, 2 assessors a gerència, 7 caps de secció i 1 remer.
El 2001, després d'encarregar una innovadora teranyina al departament de noves tecnologies, l'avantatge dels japonesos va ser de quatre hores. L'equip directiu reunit per analitzar les causes del nou desastre va comprovar que l'equip nipó havia optat per la ja tradicional formació (1 cap d'equip i 10 remers), mentre que l'espanyol, després d'una auditoria externa i l'assessorament especial del departament d'Organització, va optar per una formació molt més avantguardista: 1 cap d'equip, 3 caps de secció amb plus de productivitat, 2 auditors i 3 vigilants jurats que no treien ull a l'únic remer de la tripulació, que havien amonestat i castigat traient-li els plus i incentius després del fracàs de l'any anterior. Després de diverses hores de reunions, es va acordar que, per a la regata de 2002, el remer sigui un becari o en el seu defecte, una contracta externa, ja que, a partir de la vint-i-cinquena milà, s'ha vingut observant certa deixadesa en el remer de plantilla, actitud que frega el passotisme i amb comentaris del tipus: "Torna a remar la seva** mare" en arribar a la línia de meta.
La conclusió de la direcció va ser unànime: el remer és un incompetent.
Esperem que no passi com a aquest conte a clínica de ponent.
26-04-10
El dia 27 d'Abril es la Patrona de la Clínica de Ponent.
Esperem que ens doni un cop de ma en aquests moments tan difícils .
La Verge de Montserrat va ser declarada santa patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. No se sap gens sobre origen de l'estàtua, encara que conta la llegenda que uns pastors estaven pastorant les seves ovelles prop de Montserrat i van descobrir la imatge de fusta en una cova, enmig d'una misteriosa resplendor i cants angelicals. Per ordre del bisbe de dur-la a la catedral, va començar la processó, però no va arribar a la seva destinació, ja que l'estàtua es va començar a posar increïblement pesada i difícil de manejar. Llavors va ser dipositada en una ermita propera, i va romandre allí fins que es va construir el monestir benedictí d'avui dia. Aquesta llegenda no s'ha pogut confirmar. També es creu que els primers monjos del lloc van aconseguir una estàtua que anés d'acord amb l'església romànica original. Es creu que aquesta estàtua és la mateixa que ara es venera i que va ser posada prop del retaule o contra una paret, ja que el negre de l'estàtua no està curosament distribuït.
28-04-10
El dia 29 esta al caure.
El dret de vaga va ser una conquesta social que ens va indicar clarament que el nostre país s’havia incorporat a la normalitat de les pràctiques democràtiques. Després de la mort del dictador i la legalització de partits i organitzacions sindicals, aquesta pràctica es va exercitar com últim recurs, quan la posició dialogant no donava mes de si.
Fa l’efecte que exercir-lo avui dia costa menys que un sospir, una especie de xantatge a l’iniciar qualsevol tipus de negociació amb la patronal que impossibilita la resolució dels conflictes de manera dialogada i cedint cada part el que li pertoca, com ha de ser.
Tenim dret a fer vaga, ja que cap norma ens ho impedeix o això és el que em sembla a mi.
Pense-ho que la unió fa la força .
El dret a fer vaga.
Cada cop que hi ha una vaga, especialment quan afecta a serveis directament relacionats amb la ciutadania, es reobre el debat de la confrontació de drets i els límits del dret vaga.
Els drets són drets, i el dret de vaga és un dret fonamental en qualsevol estat democràtic, i per tant la seva retallada o limitació és retallar o limitar directament l’estat democràtic el dret de vaga igualable al dret d'associació o reunió, la vaga és una situació extrema davant de la impossibilitat d’arribar acords o davant posicionament totalment enfrontat; per tant una vaga és una element màxim de pressió que crea problemes a primers, segons o fins i tot tercers, un dia de vaga és un dia de vaga i no un dia de calçotada, perquè si fen una calçotada es solucionessin els problemes laborals, no ho dubteu en una situació límit convocaríem una calçotada i no una vaga.
És preocupant quan certes actituds liberals sota cert paraigües de progressisme, ens parlen de conflicte de drets, i el queda clar és que l’altre dret està per damunt del dret vaga. Aquests liberals de disseny no els preocupa res la situació que porta a un grup de treballadors a convocar una vaga, l’únic que els preocupa és seguir garantint una societat individualista. Són alguns d’aquests que estan d’acord amb tots els drets però quant més lluny millor, el dret d’autodeterminació del Sàhara o del Timor Oriental si, però el d’aquí ni pensar-ho.
Els límits han d’estar en el respecte al límits democràtics no que només hi hagi una mínima democràcia, de d’un punt de vista democràtic es pot està a favor o en contra dels motius d’una vaga, però no del dret de vaga. Parlant com a exemple de la vaga de l’educació, i el fals enfrontament del dret de vaga i o del de l’educació o del dret de mandra de que ni en un cas extraordinari els pares és facin càrrec dels fills, perquè el pàrking habitual està tancat. El perjudici d’aquest cas és responsabilitat de la conselleria d’educació de no haver tingut la capacitat d’evitar una vaga, tot negociant. Però si algú creu que ha tingut un perjudici que el reclami a la Generalitat via els jutjats, si s’ha tingut que llogar una persona per cuidar els fills o has perdut un dia de feina, fes una denuncia per danys i perjudicis i que et paguin el cos equivalent. Per un dia no és perd el dret a l’educació sinó el dret a portar el fills a escola un dia, que són drets fonamentalment diferents.
Per cert quan és qüestiona la representativitat dels sindicats una dada per tancar aquest fals debats. Més del 60% de les persones amb dret a representació sindical en tenen, per tant no hi un 100% és cert, però ni ha més del 50% que és molt, si no és creu amb el sindicalisme perquè en el capitalisme modern no queda bé, que és digui però amb aquesta dada es demostra que son de les entitats més representatives del país .
LA UNIÓ FA LA FORÇA...
Per això cal confiar en els altres,Encara falta molt per a fer. Unint esforços i treballant junts.TOTS UNITS FEM MÉS FORÇA.
28-4-2010
Dia per reflexionar.
Una fulla cau, una flor que mor,
un capvespre, no tornaran...
Deixa de somiar mirant al passat
pots actuar, el teu camí has de trobar
descobrint la bellesa que hi ha en tu
un diamant en brut per polir.
Nou despertar, fes que sigui diferent
no has de caure condemnat a repetir
un dia en què res nou no passara
avui t'has de divertir
com si no anés a haver-hi un demà.
Deixa de plorar de mirar enrere
sense por, pots aixecar-te i caminar
dóna'm una raó per la qual ja no lluitar
sens dubte, pots afrontar la realitat.
A la teva mà està escull la teva destinació
si vols canviar sut de la teva closca
amagant-te res arreglaràs
només tiraràs la teva vida, es valent i lluita per tu.
Deixa de plorar de mirar enrere
sense por, pots aixecar-te i caminar
dóna'm una raó per la qual ja no lluitar
sens dubte, pots afrontar la realitat.
Deixa de sofrir, deixa de mentir-te
deixa de fugir, deixa d'amagar-te
deixa de morir, del silenci has d'escapar.
Lluita per tu mateix.!!!!!
El president és el titular del Departament de Salut (Marina Geli i Fàbrega), i pot delegar en el director del Servei Català de la Salut (Josep Ma. Sabaté i Guasch), i no computa com a vocal representant de la Generalitat. Vocals del Consell Català de la Salut:
- 9 en representació de la Generalitat de Catalunya: Marta Segura i Bonet, Josep Ma. Sabaté i Guasch, Ferran Cordón i Granados, Miquel Argente i Giralt, Ma. Luisa de la Puente i Martorell, Ivan Planas i Miret, Joan Farré i Calpe, Patricio Martínez i Jiménez, Montserrat Casanovass i Huguet.
- 4 en representació dels Consells Comarcals de Catalunya: David Rovira i Minguella, Bernat Costas i Castilla, Sara Jaurrieta i Guarner, Isabel Garcia i Ripoll.
- 4 en representació dels Ajuntaments de Catalunya: Gonçal Serrate i Cunill, Manel J. Ferré i Montañés, Maria Ramoneda i Roma, Glòria Matas i Montmany.
- 4 en representació de les organitzacions sindicals més representatives de Catalunya: Dolors Llobet i Maria, Manuel Royo i Santiago, Antoni Tuà i Molins, Robert Villaescusa i Saiz.
- 3 en representació de les organitzacions sindicals més representatives de l'àmbit sanitari a Catalunya: Ma. Lluïsa Montes i Pérez, Juan Sánchez i Osete, Montserrat Peña i Arenas.
- 4 en representació de les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya: Ramon Casanovas i Prior, Javier Ibars i Álvaro, Carlos Sisternas i Suris, Felip Sucarrats i Margarit.
- 3 en representació de les corporacions empresarials més representatives en l'àmbit sanitari de Catalunya: Josep Abelló i Padró, Eduard Spagnolo de la Torre, Boi Ruíz i Garcia.
- 3 en representació de les organitzacions de consumidors i usuaris més representatives de Catalunya: Paqui Izquierdo i Torres, Carme Sabater i Sánchez, José Miguel Sanz i Martínez.
- 3 en representació de les corporacions professionals sanitàries de Catalunya: Mariona Creus i Virgili, Jordi de Dalmases i Balanyà, Rosa Maria Pérez i Pérez.
- 2 en representació de les universitats catalanes: Francesca E. Pons i Pons, Joan Viñas i Sala.
- 1 en representació de les entitats científiques: Emília Sánchez Ruiz.
- 1 en representació de la Diputació de Barcelona: Dolores Gómez Fernández.
Secretaria: Montserrat Casanovas i Huguet.
