| NO ALS ACOMIADAMENTS |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
28/febrer /2013
Boi Ruiz: "No tinc res a dir sobre la detenció dels dos exalts càrrecs de Salut"
El conseller de Salut diu que han de respondre "els qui tenien responsabilitats en aquell moment"
El conseller de Salut ha assegurat aquest dijous als passadissos del Parlament que "no té res a dir" sobre la detenció de dos exalts càrrecs del departament de Salut per presumpta corrupció.
"Qui s'ha de pronunciar és qui tenia responsabilitats en aquell moment", ha reiterat Ruiz.
Boi Ruiz demana desvincular el Departament de Salut del cas Innova de Reus
El conseller defensa la gestió de Josep Prat al capdavant de l'ICS i recorda que tenia un càrrec no retribuït
El conseller de Salut, Boi Ruiz, demana que es desvinculi el seu Departament del cas Innova de Reus, de presumpta malversació de fons públics. Ruiz recorda que la detenció i imputació de l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, i de l'exdirector general de CatSalut, Carles Manté, no s'han fet perquè fossin excàrrecs de Salut, sinó per la seva tasca a l'entorn del hòlding d'empreses municipals de Reus. "S'ha d'evitar lligar una cosa amb l'altra", afirma. Ruiz, que ha coincidit com a conseller en l'època que Prat era al capdavant de l'ICS, assegura que la seva feina era "extraordinària" i recorda que el seu era un càrrec no retribuït.
Prat i Manté, en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del jutge L'Ajuntament decidirà demà si es persona com acusació personal
28/02/2013
 L'advocat de Prat, Javier Melero (esquerra, amb Prat al fons), ha expressat la seva sorpresa per l'actuació d'ahir de la Guàrdia Civil. A la dreta, Carles Manté, a la sortida del jutjat.
Cap a dos quarts de 7 de la tarda ha sortit Josep Prat per la porta principal dels jutjats de Reus. Ho ha fet després de declarar durant més de dues hores al jutjat d’instrucció número 3 que investiga el presumpte pagament irregular de 720.000 euros d’Innova, quan al capdavant del qual hi havia Josep Prat, a Carles Manté, propietari de l’empresa CCM Estratègies i Salut SL i exdirector del Servei Català de la Salut. Prat ha abandonat el jutjat, però, continua imputat. A la sortida dels jutjats, l’advocat de Prat, Javier Melero, ha expressat la seva estranyesa per l’actuació que ahir va dur a terme la Guàrdia Civil la qual durant hores va escorcollar les cases de Prat i Manté. Manté ha començat a declarar davant del jutge un cop ha acabat de fer-ho Prat. A la seva sortida, el propietari de l'empresa CCM Estratègies i Salut SL ha volgut fer una declaració breu tot manifestant que "he treballat tota la meva vida d'una forma crec que honesta a favor d'un sistema públic sanitari de qualitat i solidari i estic molt satisfet de la meva declaració". El seu advocat, David Rocamora ha afirmat que "Carles Manté ha fet un interrogatori exhaustiu, ha contestat a totes les preguntes i esperem que, en els propers dies, mentre duri aquesta investigació i després de l'anàlisi de tota la documentació acreditarem documentalment el que hem manifestat verbalment". Rocamora ha dit finalment que "tenim absoluta confiança en el procediment i esperem que se li torni al senyor Manté l'afectació a la seva dignitat que no s'havia d'haver produït mai".
Prat i Manté han passat la nit de dimecres a la comandància de la Guàrdia Civil un cop van ser detinguts. Ambdós han arribat, per separat, en vehicles de la Guàrdia Civil avui a les 2 del migdia als jutjats de Reus. El jutge ha decretat la seva llibertat sense càrrecs i els ha retirat el passaport.
Segons ha pogut saber aquesta revista digital, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus investiga una peça separada -dictada com a secreta- dins la causa penal única que va provocar ahir la detenció de Prat i de Manté. Aquestes diligències judicials es van iniciar -fa aproximadament un any- a partir de les denúncies presentades per la CUP a la Fiscalia i de la querella d'Ara Reus contra Prat i Manté sota l'acusació d'una presumpa falsedat documental i malversació de fons públics.
L’Ajuntament de Reus celebrarà demà junta de portaveus a dos quarts de 10 del matí, La reunió haurà de servir per analitzar la situació i determinar si l’Ajuntament es presenta com acusació particular.
28Febrer 2013
Trabajadores de ambulatorios y hospitales se encierran 24 horas contra los despidos
Un momento del acto de protesta 'Abraza tu Hospital' celebrado a las puertas del centro hospitalario Puerta de Hierro de Majadahonda.
Trabajadores y usuarios de ambulatorios y hospitales de la Comunidad de Madrid llevan a cabo este miércoles un nuevo encierro de 24 horas en las instalaciones de varios centros para protestar contra el "traslado de personal fijo" y el "despido de interinos".
Los encierros comenzaron a las 22.00 horas en hospitales como el Infanta Leonor (Vallecas), Doce de Octubre, La Paz, Hospital del Henares, Hospital del Sureste (Arganda) o el Niño Jesús, han confirmado fuentes de la Plataforma de los Trabajadores y Usuarios por la Sanidad Pública.
Han explicado que la iniciativa es una "convocatoria generalizada" para todo el sector sanitario en protesta contra el Plan de Medidas de Garantía de la Sostenibilidad del Sistema Sanitario Público de Madrid, con el que prevén "despidos, traslados o recolocaciones" de personal (en las 26 categorías) que afectarán a la "calidad de la atención".
Despidos y traslados
Fuentes sanitarias han citado como ejemplo que en el Hospital de Puerta del Hierro, previsiblemente, se despedirá a 180 trabajadores y se trasladará "de forma forzosa" a 220.
Sobre los encierros, que finalizarán este jueves a las 22.00 horas, han indicado que en algunos hospitales como el Infanta Leonor de Vallecas ha comenzado unas horas antes.
Algunos centros han convocado en Twitter una recogida de alimentos para repartirlos entre las personas necesitadas, una iniciativa que pretende recordar que las medidas previstas en el plan también afectarán a servicios como la cocina o la limpieza.
Boi Ruiz se libra de la querella
El president Artur Mas con la la presidenta del Parlament, Núria De Gispert; el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Angel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el Síndic de Cuentas, Jaume Amat; el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, y el director de la Oficina Antifrau (OAC), Daniel de Alfonso, en el Palau de la Generalitat
La respuesta esperada ya está aquí. El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, tres meses despues de formularse la querella criminal contra el Conseller de Salut Boi Ruiz y su equipo, acaba de notificar, el 21 de febrero, el Auto en el que rechaza admitirla a trámite. Un dato. El Presidente del Tribunal, de Jueces para la Democracia y, por tanto, supuestamente progresista, ha asistido a las recientes Cumbres anticorrupción convocada por el President Mas. Es sintomático.
El Tribunal ya ha dado su respuesta. Como dice el letrado Mateo Seguí en el recurso presentado contra dicha resolución, el Tribunal “ha cerrado la puerta” a los ciudadanos que presentaron la querella y que solo pretendían que se abriera una investigación para esclarecer las posibles responsabilidades penales de los querellados ante los hechos denunciados y los evidentes indicios delictivos que se derivaban de ellos, querella sustentada en una sólida fundamentacion fáctica y jurídica. Por delitos contra el derecho ciudadano a la salud y por delitos de corrupción.
El Auto del Tribunal otorga amparo al conseller Boi Ruiz y su equipo, al respaldar sus políticas antisociales y antihumanitarias y justificar las presuntas formas de corrupción del Departament descritas en la querella. Y lo hace, precisamente, ante denuncias por delitos cometidos desde las estructuras de poder, invocando que el derecho penal está presidido por el principio de “intervención mínima”. Y, tan mínima, Sres. del Tribunal, si las conductas presuntamente delictivas están realizadas por quienes detentan cualquier clase de poder. Ante los delitos menores cometidos por miembros de las clases populares, la respuesta judicial es casi siempre contundente.
Una de las formas del Gobierno conservador de CiU de protegerse frente a la ciudadanía, es precisamente contar con el apoyo de los tribunales. Porque, no lo olvidemos, solo se trataba de iniciar una investigación que, obviamente, no predeterminaba el resultado. Pues, ni eso. El portazo del Tribunal Superior de Justicia a los ciudadanos favorece simultáneamente al Gobierno de CiU que trata de engañarlos con supuestas apelaciones a la causa de Catalunya, mientras se consolida la protección de la casta política gobernante.
Como ha dicho el letrado Seguí, en el citado recurso,”callaré protestando”, pero seguiremos exigiendo Justicia de verdad. Porque no es admisible, bajo ningún concepto, que para rechazar la querella se empleen argumentos que presuponen una investigación que no se ha realizado y, por tanto, mas propios de una sentencia. Es una respuesta judicial que, una vez mas, desautoriza a los jueces que la han dictado. Y, frente al criterio del Tribunal, sí que han incrementado la “indefensión” de la ciudadanía. Pero, fuera de los tribunales, la protesta y la denuncia continuará.
En todo caso, la imagen fotografica del Presidente del TSJ y del Fiscal Superior, ambos contrarios a la querella, con Mas, al dia siguiente de notificar esta resolución, es mas que penosa y lamentable, es dramática. Ya no guardan ni las formas en esa confusión de poderes en que parece que el juez y el fiscal -Poder Judicial- están si no al servicio del Poder Ejecutivo, sí confabulados. En la foto constaba claramente quién era el Poder dominante, Mas. Y, toda esta ceremonia, días después del pacto vergonzante del “caso Pallerols”, con la condena de Unió Democrática -por cierto, aún se desconoce qué Banco o Caja prestó a UDC 380.000 €- y cuando el TSJ está pendiente de pronunciarse sobre la imputación de los diputados Oriol Pujol (ITV), Xavier Crespo (Mafia rusa) y Ferran Falcó (Adigsa). En fin, esa foto es toda una expresión de la crisis del sistema democrático
EN GUÀRDIA
Boi Ruiz ha començat la segona legislatura com a conseller de Salut amb el personal sanitari i la ciutadania en guàrdia. Diversos hospitals mantenen acampades de professionals i usuaris des de Nadal i la marea blanca, en defensa de la sanitat pública, està molt present al carrer, ja sigui en forma de manifestació o d'assemblees als barris. El que està passant en altres comunitats de l'Estat, com Madrid, on es privatitzarà la gestió d' hospitals fins ara públics, se segueix molt de prop des de Catalunya. Ruiz insisteix que el model català és diferent i que no té cap intenció de privatitzar.
“No tinc una agenda oculta amb voluntat de privatitzar”
“Hem de guanyar en eficiència, però sense actuacions com les de 2011”
“El nostre model no és el del CAP de l'Escala”
L'impacte de l'euro per recepta va ser de 250 milions. La seva suspensió suposa un perjudici col·lectiu
Esperem no haver de tornar a tocar les retribucions dels professionals, que ja s'han sacrificat molt
Si surten a la llum anomalies en la gestió d'hospitals, és perquè existeixen multitud de controls.
Segona legislatura al capdavant de la conselleria de Salut. Després de dirigir la gran retallada sanitària, Boi Ruiz haurà de mantenir el sistema amb un pressupost encara minvant, mentre convenç els ciutadans que la segona part de la retallada no serà la privatització de serveis.
El 2013 hi haurà una nova reducció pressupostaria. Encara es pot retallar més en sanitat?
Hem de continuar la dinàmica de guanyar en eficiència, però no hi haurà actuacions rígides com les de 2011. El que vam sembrar llavors va donar fruits l'any passat i ara esperem que també serveixi per pal·liar un nou ajust. Encara es pot reduir despesa amb l'endarreriment d'inversions o unint esforços i guanyant en eficiència als territoris. També hem de tenir en compte l'impacte de les mesures de l'Estat en l'àmbit del medicament, el copagament del transport sanitari, pendent d'implantar, etc.
El personal sanitari viurà noves rebaixes salarials?
No. Els professionals ja han assumit molta part del sacrifici, tot i que cal dir que l'esforç ha estat col·lectiu. També ho han viscut els ciutadans amb les llistes d'espera, les farmàcies, la indústria farmacèutica... Tothom ha patit, però aquest patiment el tenim estabilitzat. L'activitat dels hospitals no disminuirà i esperem no haver de tocar les retribucions. Aquest any es mantindran les mesures que, en un principi, havien de ser només pel 2012, però no se n'hi afegiran més. Entre tots hem d'intentar preservar llocs de treball i seria desitjable que patronal i sindicats intentessin blindar això. Els que tenen feina han de ser conscients que repartir el treball donarà cohesió a la societat.
En quina situació es troben els hospitals i els centres concertats? Podran resistir gaire més els retards a l'hora de cobrar?
Tant l'Institut Català de la Salut (ICS) com les empreses públiques i els consorcis han fet molts sacrificis gràcies als quals van tancar el 2012 sense dèficit. I, malgrat això, com que l'Estat ens paga tard i la Generalitat no té la clau de la caixa, ens trobem en aquesta situació de tensió permanent. El problema és que, en no tenir liquiditat, no podem pagar a termini i la solució no està a les nostres mans. De moment, no hem de patir per la viabilitat de cap centre, però la tensió s'ha traslladat als proveïdors, que són el teixit econòmic del país. El 50% del que gastem en sanitat va a l'economia productiva i, per un efecte d'arrossegament, estem ofegant molta indústria auxiliar del territori.
Pot explicar com s'ha pogut passar d'un any per l'altre d'un augment del 40% de les llistes d'espera quirúrgiques a una reducció del 12% sense disposar de més diners?
Hi ha un paquet d'accions que ho han fet possible. Primer: hem augmentat la proporció de cirurgia major ambulatòria, perquè atendre un pacient que ingressa cinc dies és molt més car que si se'n pot anar a casa. Segon: hem pogut contractar als hospitals més altes quirúrgiques [ingressos de pacients que requereixen cirurgia] que mèdiques, gràcies al fet que el pla d'atenció als malalts crònics ha evitat moltes hospitalitzacions. D'altra banda, com que hem disposat dels diners de l'euro per recepta, no hem hagut de reduir l'activitat. I encara un altre factor: les llistes d'espera s'han començat a gestionar per comissions territorials en lloc de centre per centre. Això ha permès detectar que hi havia malalts que estaven en dues llistes d'espera i s'han revisat indicacions.
El govern ha recorregut davant el TC contra la suspensió de l'euro per recepta... El continuaran defensant?
L'euro per recepta no va generar barreres en l'accés al medicament i, en canvi, la seva suspensió suposa un perjudici col·lectiu. Nosaltres calculem que la mesura té un impacte d'uns 250 milions d'euros l'any, amb els quals es poden fer moltes coses. La iniciativa ha tingut un efecte recaptatori inferior al que esperàvem, però l'efecte dissuasiu ha estat superior. Ha fet baixar, sobretot, el consum de medicaments simptomatològics, com ara el paracetamol i l'ibuprofèn. Esperem que la tendència a una certa contenció en el nombre de receptes es mantingui. És una llàstima que s'hagi suspès per un problema polític aliè a Catalunya. Aquí havíem acordat que amb data de 31 de desembre en revisaríem l'impacte i, si calia, n'exclouríem més col·lectius perquè no fos una barrera en l'accés al medicament.
Sap si l'euro per recepta ha fet que malalts deixin de prendre fàrmacs que necessiten?
No tenim constància que ningú hagi posat el seu tractament i la seva salut en risc per aquesta raó. Els nostres centres d'atenció primària vetllen perquè això no passi. La mesura estava prou pensada, amb topalls segons la renda, perquè no suposés una barrera.
Però si a l'euro per recepta, hi afegim el copagament farmacèutic de l'Estat, el del transport sanitari, el de productes ortopèdics, etc., potser sí que hi haurà certes persones que no s'ho podran permetre.
Per això nosaltres vam apostar per l'euro per recepta i no haguéssim imposat res més. Jo mateix vaig enviar una carta a la ministra Ana Mato perquè analitzessin l'efecte acumulatiu de totes aquestes mesures. L'euro per recepta és molt més senzill a l'hora d'aplicar-lo, amb topalls revisables, i igual per a tothom. És millor això que anar mossegant d'aquí i d'allà.
Vostè va fer una crida al Parlament per construir un sistema nacional de salut i va negar qualsevol intenció de privatització. Què ha passat, doncs, al CAP de l'Escala, on la multinacional Eulen ha guanyat el concurs per gestionar el servei?
El Catsalut tenia l'obligació de treure a concurs el CAP de l'Escala i, malgrat que la llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) estableix la contractació d'entitats sense ànim de lucre, hi ha una altra llei que hi està per sobre, que és la llei de contractes de l'Estat, la qual no permet discriminar entre entitats amb i sense ànim de lucre i valora l'oferta econòmica per sobre de l'oferta tècnica o del reconeixement de l'experiència anterior. A l'Escala no podíem evitar que es presentés al concurs qui volgués. Però, en aquest cas, hi va haver un altre problema, ja que l'exigència tècnica del concurs requeria una proposta d'autonomia de gestió i l'oferta del proveïdor [Fundació Salut Empordà] no ho va tenir en compte.
Quin és, doncs, el model que convida a defensar?
El nostre model no és el de l'Escala, sinó el model de la LOSC. Per això demano al Parlament col·laboració per desenvolupar una normativa que ens permeti donar als operadors que històricament han treballat a Catalunya –i aquí hi ha empreses públiques, consorcis, societats anònimes, empreses de base associativa, etc.– un valor per sobre de la llei estatal de contractes. El model que fins ara ha tingut Catalunya està sent progressivament laminat per lleis estatals. Nosaltres volem donar la gestió de l'atenció sanitària dels catalans a les entitats que hi estan treballant des de fa anys. No hi ha agendes ocultes de voluntat de privatització.
Li sembla lícit que empreses amb ànim de lucre puguin fer beneficis gestionant diners públics de la sanitat?
El que hem de garantir és que cada euro del contribuent sigui utilitzat de la millor manera possible. El nostre model no és un model obert, en què puguin entrar totes les entitats que ho vulguin. Tenim uns proveïdors acreditats i n'hi ha amb i sense afany de lucre. Però la qüestió no és aquesta. Si una entitat es lucra gestionant un servei sanitari, però aporta un valor afegit al ciutadà, no ho trobo discutible, tot i que aquest no és el meu model. De fet, el 50% dels diners públics en sanitat van destinats al final a empreses que es lucren.
I quin és el futur del l'hospital Clínic?
L'hospital Clínic va ser transferit l'any 2008 de l'Estat a la Generalitat, però encara no té personalitat jurídica. Hi ha la proposta d'un grup de metges disposats a gestionar el centre sense afany de lucre i hem d'analitzar si tècnicament és sostenible. No volen fer una empresa, volen crear una fundació sense que l'hospital deixi de ser públic i patrimoni de la Generalitat. Les aportacions a la fundació no tindrien retorn econòmic i, si no funcionés, els diners que hi haurien posat els metges es perdrien. La fundació es planteja com un model de projecció internacional. Amb el que estem vivint, té molt de mèrit que, en un dels millors hospitals de l'Estat i d'Europa, els metges vulguin assumir aquest risc sense rendiment econòmic i amb la flexibilitat que té una fundació.
La gestió pública no pot ser tan àgil i eficient com la privada?
És més difícil ser eficient amb instruments de dret públic. El funcionament dels hospitals requereix decisions immediates que no poden suportar un procés administratiu llarg. El paradigma de la gestió administrativa és que tot allò que s'ha previst gastar d'una manera no es pot gastar d'una altra. Si hi ha uns diners previstos per a fluorescents, s'han de gastar encara que no se'n fongui cap.
La multitud de concerts i proveïdors que té el sistema dificulta el control de com es gestionen els diners públics? Dóna peu a episodis de presumpta corrupció com els que investiga una comissió al Parlament?
Hi ha multitud de proveïdors i també multitud de controls. Si surt a la llum qualsevol anomalia, surt perquè els proveïdors estan controlats. Jo estic molt content amb la comissió que investiga tots aquests casos, que, per cert, van tenir lloc abans que jo fos conseller. Tots els concursos de la sanitat pública són públics. Tothom en pot veure les clàusules, els resultats, les puntuacions... i pot impugnar el que vulgui. A més, hi ha l'interventor, la sindicatura de comptes i un registre d'auditories del Catsalut obligat per a tots els hospitals concertats. I, malgrat això, hi ha una picabaralla política permanent que crea neguit entre la ciutadania i que fa creure que hi ha uns quants que es reparteixen com volen els diners dels nostres impostos.
En la situació de crisi actual, no creu que els ciutadans tenen raons per ser desconfiats?
Però arriba un punt en què es tal la disbauxa, que és immoral que generem dubtes sobre el sistema sanitari sense demostrar les coses. Tampoc no es pot neguitejar la gent que treballa en el sistema, i dir-los que, mentre els retallen el sou, hi ha una colla que fan el que volen i s'enriqueixen. Qui ho digui que ho demostri. Això ho diran els jutjats. I, per cert, qui ha posat sobre la taula tots aquests casos han estat les auditores i la Sindicatura de Comptes.
Informes en què es proposa al govern privatitzar hospitals públics, com el de Price Waterhouse, també neguitegen la ciutadania... Les consultores fan aquest tipus de treballs sense que els els encarreguin?
I tant. A principi de legislatura en vénen moltes. Et volen convèncer que tenen la solució per a tu. Però una solució no pot ser un informe de 30 pàgines. Si algú pot demostrar que jo he encarregat un informe a Price Waterhouse, que ho faci. La consultora va portar aquesta proposta el juliol del 2011 i els vam dir que aquesta no era la nostra línia ni la nostra voluntat.
La Generalitat avisa les farmàcies que aquest mes no cobraran
El nou retard porta Salut a acumular 300 milions de deute en aquest apartat
Dilluns, 25 de febrer del 2013
El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha comunicat a les prop de 3.000 farmàcies que hi ha a Catalunya un nou retard en el pagament de la factura, el tercer des de l'octubre de 2011, cosa que fa que avui mantinguin un deute de 302,7 milions d'euros.
Fonts del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya han explicat que aquesta setmana havien de cobrar els 94,7 milions d'euros corresponents a la factura del novembre, però aquest cap de setmana el CatSalut els ha anunciat que no serà possible.
A aquesta quantitat han de sumar-se els 99,4 milions de la factura de desembre i els 108,6 milions de gener, ja que segons el concert estipulat amb el CatSalut, les farmàcies haurien de cobrar 50 dies després de dispensar un medicament.
Situació insostenible
L'octubre del 2011 la Generalitat va comunicar un retard d'un mes, un any després va comunicar un altre retard de 30 dies, i per això el temps que passa fins a cobrar s'ha posposat fins als 105 dies, el doble de l'estipulat, han precisat les mateixes fonts.
Les farmàcies, a més, desconeixen quan rebran el següent pagament, perquè el CatSalut no ho ha aclarit, en un context en què el retard en els pagaments ja va provocar l'octubre passat la primera vaga de 24 hores en la història de la farmàcia a Catalunya, en la qual els farmacèutics van exigir a més l'establiment d'un calendari clar de cobraments.
Les farmàcies han reiterat que la situació és "insostenible", donat que actuen com a finançadores dels medicaments de la població. Per la seva part, fonts de la Conselleria de Salut de la Generalitat han assenyalat a Europa Press que l'impagament es produeix per les "tensions de tresoreria" del Govern català, si bé miraran de pagar com més aviat millor.
Milers de persones es manifesten a Barcelona contra les retallades i per denunciar la corrupció i la violència policial
Èxit de la protesta unitària que reuneix funcionaris i empleats d'empreses en crisi
Les retallades i la corrupció eren dos dels argumentes que ahir van tornar a fer sortir milers de persones al carrer, però n'hi havia molts altres i, en el cas de Barcelona, es van resumir amb el lema Fem-los fora. Juntes podem! Els diversos col·lectius que s'han mobilitzat els últims mesos van voler fer ahir una demostració de força i unitat, que va dur a una barreja de les samarretes verdes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH); grogues, contra les retallades a l'educació; taronges, de defensa dels serveis socials, i blanques, les bates dels treballadors del sector de la salut.
Reunits arran de la crida de Marea Ciutadana i organitzats en columnes procedents de diversos barris, com en les protestes dels indignats, la concentració es va fer a la plaça de Catalunya i la manifestació va anar fins a la plaça Sant Jaume, on es va llegir el manifest moltes vegades, perquè el pogués escoltar tothom. Quan la capçalera de la protesta va arribar a Sant Jaume, encara sortia gent de la plaça de Catalunya.
A més de les retallades, també l'atur, la precarització laboral, la repressió policial i les crítiques als polítics van ser motius de la majoria de les pancartes i els crits dels manifestants. “Tindrem una primavera moguda si continuen les retallades i els casos de corrupció”, va augurar en Manel, una de les víctimes del tancament d'empreses, que anava acompanyat d'amics i familiars. Va aclarir que no té feina, però que no es pensa quedar aturat.
La columna antirepresiva, liderada per Stop Bales de Goma, es va concentrar al davant de la conselleria d'Interior i va tenir un record per a Ester Quintana i els altres ciutadans que han resultat ferits per accions policials en manifestacions.
A Girona, més de 200 persones es van manifestar “contra la dictadura dels mercats econòmics i les entitats bancàries”. Els assistents van tallar la circulació d'alguns carrers, van llançar sobres davant la seu del PP i van penjar xoriços en entitats bancàries al seu pas. “Fa 32 anys vam tenir un intent de cop d'Estat i ara sembla que són els mercats econòmics els que volen imposar una nova dictadura”, va denunciar Pau Gàlvez, de la Xarxa pels Drets Socials.
A Tarragona, el punt de concentració va ser l'hospital Joan XXIII, i, a Lleida, l'hospital Arnau de Vilanova
Por tu salud, mañana 23F ven!
22 febrero 2013
Mañana ven a engrosar la gran marea ciudadana que llenará las calles de muchas ciudades de España. Llueva o nieve, mañana decidimos el futuro
.
Este es el Manifiesto de la
Marea Ciudadana Unida contra los recortes y por una verdadera Democracia
La presión de los mercados financieros, la deuda ilegítima creada por el propio sistema financiero especulativo y las brutales políticas de ajuste dirigidas contra la mayoría de la sociedad, junto con la corrupción y la pérdida de legitimidad de las instituciones, están causando en nuestro país la mayor crisis de la democracia de las últimas décadas.
El creciente desempleo, el ataque a la Sanidad y la Educación públicas, a los derechos laborales y sociales, al medio ambiente, nos ha hecho confluir en las calles, en las mareas ciudadanas, blanca, verde, roja, naranja, groga, amarilla, negra, azul, violeta… defendiendo nuestros derechos.
Una sociedad justa y viable sólo será posible si la ciudadanía se une para defender los derechos sociales por encima de los mercados y la política honesta y la justicia social por encima de los intereses de las elites financieras.
La reforma del artículo 135 de la Constitución española, sin consulta alguna a la ciudadanía, supedita todos los recursos del Estado al pago de esta deuda ilegítima a costa de recortar todos los servicios públicos y de subastar a precio de saldo el patrimonio del Estado. Esta reforma supuso un “golpe de estado financiero”, primando el pago de los intereses frente a las obligaciones propias de un Estado Social y de Derecho.
En 1981, tras el golpe militar, la ciudadanía se manifestó masivamente en defensa de la Libertad y la Democracia. Ahora, 32 años después, llamamos a toda la ciudadanía, a todas las mareas, asambleas, organizaciones y colectivos a confluir en una jornada de movilización el próximo 23 de febrero.
Por la Democracia, la Libertad y los Derechos sociales.
No al golpe de estado financiero. No debemos, no pagamos.
Hay alternativas. Hay soluciones:
- Por la Justicia social y ambiental.
- Por la Transparencia y la Democracia participativa.
- En defensa de unos Servicios Públicos y Universales.
- Por una Auditoria Ciudadana de la Deuda. Contra la Deuda ilegítima.
Les 'marees' contra les retallades, preparades per sortir al carrer aquest dissabte
A Lleida, la manifestació començarà a les 5 de la tarda des de diferents punts de la ciutat per unir-se més tard a la plaça Ricard Viñes
Representants de tots els sectors, des de l’àmbit de la salut, fins a l’educació, passant per la cultura, el sindicalisme o l’associacionisme veïnal, sortiran aquest dissabte al carrer .
Membres de la PAH preparant una pancarta per aquest dissabte.
Setanta entitats s'uneixen a les 'marees' antiretallades de dissabte
Associacions, sindicats i partits polítics sortiran al carrer contra "la dictadura dels mercats i la corrupció"
Unes setanta entitats de Lleida, incloent-hi el 15-M, la PAH, la Fapac,
La gestión privada defiende su papel en la sanidad
Directivos de concesionarias apuestan por la colaboración con lo público
Apuestan por conciertos con clínicas, acuerdos y gestión de áreas
21/02/2013
Con los profesionales sanitarios de Madrid en pie de guerra por los planes privatizadores del Gobierno regional de varios hospitales públicos, diversos directivos de la sanidad privada aprovecharon ayer el foro del Congreso Nacional de Hospitales que se celebra en Bilbao para defender su modelo de gestión y la colaboración público-privada.
"En nuestros hospitales la gente no tiene que venir con la tarjeta de crédito, solo se utiliza la tarjeta sanitaria", decía con sorna Juan Antonio Álvarez, director del área de Madrid de Capio, que gestiona varias concesiones hospitalarias públicas en la región. Un argumento, el de las tarjetas de crédito, que coincide con las declaraciones de los responsables del PP. "Prima un tema político y nos estamos equivocando en el punto donde hay que poner las medidas. A todos nos interesa que la sanidad siga siendo universal y de calidad con indicadores buenos de salud. Lo importante es que el sistema siga siendo sostenible", añadía.
Los profesionales médicos han reaccionado casi con unanimidad en contra de los planes de externalización, por razones de ahorro, de la gestión de seis hospitales sin negociación y ante la falta de datos públicos y equiparables que avalen una mayor eficacia del modelo.
"El sistema público es muy bueno, pero existe una rigidez para tomar decisiones y carecen de algunas herramientas de gestión que sí tenemos en la empresa privada", señalaba el directivo de Capio, quien pidió "una marco legal claro", mantener "la asistencia sanitaria de calidad", "un plazo estable de los contratos" y que se contemple "un modelo viable" tanto para la empresa como para la Administración. También se quejó de que han estado casi dos años sin cobrar las deudas en algunas comunidades autónomas. "Ahora no aguantaríamos otra vez dos años sin cobrar las facturas", reconoció ante la nueva falta de pagos.
"La colaboración público-privada es buena, propia de las sociedades maduras. Es un bien social. Hay que encontrar los modelos sin maximalismos y sin falsos profetas", opinó José Andrés Gorricho, consejero delegado de la aseguradora IMQ y exgerente de varios hospitales públicos. "No hay que hablar del bien y del mal. Hay muchas fórmulas de colaboración público-privada", desde socios tecnológicos, conciertos con clínicas, concesiones, gestión de áreas sanitarias completas o de las mutualidades de funcionarios. Aseguró, además, que debe existir una regulación básica sobre esta colaboración, surgida desde el consenso. Y pidió a los agentes privados "lealtad con el sistema público" y "transparencia hacia los ciudadanos".
Albert Serra, profesor de Esade, recordó que esta colaboración con lo privado "tiene un problema de imagen y de falta de reconocimiento positivo por parte de la sociedad" ya que "ha habido prácticas perversas que hacen mucho ruido". Por eso cree que las empresas todavía carecen de una "legitimidad en cuanto a la calidad del sistema, que solo harán ganarse a la ciudadanía con la práctica".
Para Mariano Guerrero, director de proyectos de Ribera Salud (empresa que gestiona varios centros públicos en Madrid y la Comunidad Valenciana) recordó que su modelo es de financiación, propiedad y control público. "Lo único en lo que asumimos nosotros el riesgo es en la prestación de servicios".
17/02/2012
Milers de bates blanques contra les retallades a la sanitat
Els sindicats demanen que no es toquin les plantilles ni els salaris i que l'accés a l'assistència mèdica sigui gratuït i de qualitat
Milers de manifestants han sortit al carrer avui a migdia a Barcelona i a València contra les retallades en l'atenció sanitària. A Barcelona, s'hi han aplegat unes 50.000 persones, segons els organitzadors de la protesta, i uns 8.000, segons la guàrdia urbana. A València, els convocants de la manifestació han calculat que hi havia uns 10.000 assistents. Sigui com sigui, han estat les mobilitzacions per la defensa de la sanitat pública més nombroses que hi ha hagut aquests últims mesos.
A Barcelona, la manifestació ha sortit de la plaça Catalunya i passant per la Ronda Sant Pere i la Via Laietana ha baixat fins davant l'edifici de Correus, on el director del festival de música BarnaSants, Pere Camps, ha llegit el manifest unitari.
El manifest denuncia que el sistema públic de salut està "seriosament amenaçat" per les retallades pressupostàries i la possible privatització d'alguns centres. Per contra, treballadors sanitaris i usuaris reclamen un accés universal i gratuït, equitatiu i de qualitat, finançat amb impostos progressius, i que no retalli plantilles ni salaris.
També han demanat que no es fragmenti l'Institut Català de la Salut (ICS), ni es concertin serveis amb entitats amb afany de lucre, i que no es fomentin les assegurances privades de salut. A més, han demanat que es potenciï l'atenció primària i que es persegueixi la corrupció i la falta de transparència.
El secretari general de l'UGT, Josep Maria Álvarez, ha considerat que "plou sobre mullat", perquè ja s'han fet retallades i la societat i la funció pública no en podrà suportar més. De fet, segons ell, la lluita al carrer continuarà aquest any perquè la ciutadania ja ha vist que les restriccions pressupostàries "no afecten als més rics" i ha recordat que tothom té dret a l'estat del benestar.
Per la seva banda, el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, ha dit que és "injust" que els que no poden pagar-se la sanitat privada no puguin accedir a una sanitat pública de qualitat.
Bates blanques a València
A València, la manifestació ha sortit de l'antic hospital de la Fe i ha recorregut els principals carrers de la ciutat. Un portaveu de CCOO-PV, Arturo León, ha destacat l'alta assistència de manifestants que no eren treballadors del sector de la sanitat. Hi havia també membres de la plataforma de defensa de la sanitat pública, la plataforma de defensa de la salut mental i l'Associació Valenciana d'Usuaris de la Sanitat. Tots ells han expressat la preocupació per les privatitzacions en l'àmbit sanitari.
15/02/2013
L'Aliança materializa el traspaso de la gestión de la Clínica Onyar
El nuevo consorcio gestor ha anunciado inversiones en el centro
El nuevo consorcio gestor de la clínica Onyar de Girona ha ratificado el acuerdo firmado con la mutualidad aseguradora Quinta de Salut L'Aliança el pasado noviembre y, según lo previsto, ha tomado recientemente el control del centro hospitalario. Ejecutado el traspaso, el consorcio está preparando ya nuevas inversiones en las instalaciones, que, como se recordará, siguen siendo propiedad de la mutualidad (el acuerdo solo incluye el traspaso de la actividad y la plantilla). El objetivo es mejorar la calidad asistencial y de servicios e incorporar nuevas especialidades médicas. El nuevo consorcio ha garantizado el mantenimiento de los 50 puestos de trabajo de la clínica, tras la ejecución en 2010, de un expediente de regulación de empleo (ERE), que afectó a 25 de los entonces 75 trabajadores. La Clínica Onyar, que cuenta con 30 camas, tres quirófanos y siete boxes de urgencias, ha firmado ya acuerdos con las principales aseguradoras, incluida la propia Aliança, cuyos socios seguirán siendo atendidos en el centro.
El consorcio está formado por nueve sociedades médicas lideradas por el nuevo equipo directivo del centro, en concreto por Robert Ortiz de Zevallos, nuevo consejero delegado; Agustí Torrent, gerente, y otros dos consejeros. Las sociedades que forman el nuevo consorcio son Clinic and Medical Centres Costa Brava (representada por Galo Elia); Digestiu GD (Xavier Busquets); Interfertil (Ángel Rocas); I-doc 24 (Ferrán Iriarte); Institut Oftalmológic de Glaucoma (Philip Txiplacos y Joan Tarrús); Urología Girona (Josep Comet y Roger Boix) y Vivlio Medica (Juan Roldán).
La venta del negocio de Onyar obedece de nuevo al proceso de desinversiones anunciado por L'Aliança, acelerado tras el anuncio de su integración con Divina Pastora, que se prevé esté concluido el próximo mes de marzo. En este contexto se encuadraba la venta de la Clínica Terres de L'Ebre de Tortosa (Tarragona) al Ayuntamiento de Tortosa y, anteriormente, el traspaso al grupo Capio del negocio de los hospitales de la mutualidad en Sabadell y Barcelona (Sagrat Cor), así como la venta del inmueble y actividad del centro sociosanitario Padre Claret, al grupo Hestia Alliance, y la venta de la filial Instituto Europeo de Neurociencias, a la madrileña López Ibor. De momento, la mutualidad mantiene la actividad en la clínica de Ponent de Lleida.
Anys d'escàndols a la sanitat catalana
Un repàs als principals escàndols que afecten la sanitat catalana el dia que el Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió del sector
Adjudicacions sense concursos públics, conflictes d'interessos, pagaments irregulars, sous milionaris ... Els escàndols que afecten la sanitat pública catalana han anat destapant-se en els últims anys i han tingut cada vegada més ressò entre la població, sobretot conforme la Generalitat anava aplicant les retallades pressupostàries al sector. El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió de la sanitat. Ja es va crear una durant l'anterior legislatura, però es va dissoldre a causa de les eleccions anticipades. Repassem els diferents casos coneguts fins ara.
Cas Prat
El cas potser més conegut dels que han esquitxat els gestors de la sanitat a Catalunya és el relacionat amb el holding d'empreses municipals de la localitat tarragonina de Reus: Innova. Aquesta entitat, que controla el 70% del pressupost de l'Ajuntament i gestiona una dotzena de centres sanitaris a través de la seva filial Sagessa, va realitza pagaments no justificats – superiors a un milió d'euros – a l'exdirector del Servei Català de la Salut, Carles Manté, i l'arquitecte de l'Hospital Sant Joan, Jordi Batesteza. En l'època en què es van efectuar aquestes suposades irregularitats, el director d'Innova era Josep Prat, que compaginava aquest càrrec amb el de director de l'Institut Català de la Salut (ICS) i amb el de vicepresident del grup sanitari privat USP Hospitals.
El consens entre els diferents partits polítics de Reus entorn la gestió d'Innova va arribar a la seva fi el 2008 amb l'arribada de la CUP al consistori. El regidor David Vidal va exigir transparència i denunciar el conflicte d'interessos provocat per l'acumulació de càrrecs de Prat, el que va permetre que sortissin a la llum aquestes irregularitats. Prat va acabar dimitint dels seus càrrecs a Innova i USP el gener del 2012. Sis mesos després, va renunciar també al seu lloc de director de l'ICS.
Cas Bagó
El cas Bagó és sens dubte el més emblemàtic, ja que va ser destapat per la petita revista gironina 'Cafè amb llet'. Per les investigacions dels seus periodistes es va saber que l'exalcalde de Calella Ramon Bagó (CiU), president i principal accionista del grup de restauració Serhs, hauria obtingut per la seva empresa l'adjudicació a dit de contractes milionaris amb hospitals catalans. Es dóna la casualitat que aquests centres sanitaris pertanyen al Consorci de la Salut i Social de Catalunya (CSC), del qual Bagó era directiu. D'altra banda, la mateixa publicació va revelar que Josep Maria Via Rodons compaginava el càrrec d'assessor de la Generalitat amb el de director d'una empresa que es dedica a fer estudis per a hospitals. Via Rodons va demandar 'Cafè amb llet' per “atemptat a l'honor”, i la revista va ser condemnada a pagar 10.000 euros.
Cas Crespo
Anys abans d'aparèixer com a presumpte implicat en l'operació Clotilde, l'exalcalde de Lloret de Mar i actual diputat Parlament, Xavier Crespo (CiU), es va veure involucrat també en un escàndol de malversació de fons públics relacionat amb la sanitat catalana. El Tribunal de Comptes investiga actualment les pèrdues milionàries de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, entitat que gestionava els hospitals de Blanes i Calella, fet que va succeir amb Crespo al capdavant. La Sindicatura de Comptes va investigar prèviament aquests fets i va posar al descobert l'ús indegut d'almenys 1.300.000 d'euros. Els beneficiaris d'aquests diners, segons aquest organisme, van ser el propi Crespo, la seva dona Guadalupe Oliva, dos regidors en municipis del Maresme: Carme Aragonès (PSC) i Xavier Rius Moya (CiU) i altres metges. La Sindicatura va acabar arxivant el cas, tot i les protestes d'Agustí Colom, síndic proposat per ICV.
Cas Sant Pau
Després de la querella interposada per treballadors de l'Hospital Sant Pau de Barcelona, el jutge d'instrucció número 22 de Barcelona investiga un possible repartiment de sobresous i llocs de treball ficticis. El exgerent adjunt del centre Ricard Gutiérrez Martí va cobrar un sou de l'hospital durant set anys per una feina fictici, ja que va deixar el seu càrrec el 2004 i va rebre diners fins al 2011, i la setmana passada van ser imputats sis exdirectius per casos semblants. El magistrat investiga també irregularitats en almenys quatre adjudicacions de contractes per a la construcció del nou edifici de l'Hospital Sant Pau.
Empleats del Santa Caterina protesten contra l´increment del seu horari laboral
08.02.2013
Una cincuantena de treballadors de l'hospital Santa Caterina de Salt van organitzar ahir una cassolada per protestar a favor de la sanitat pública i contra un empitjorament de les condicions laborals. Concretament, els empleats es van queixar de la seva situació pel que fa a les hores de treball que porten a terme. El comitè d'empresa va explicar que bona part del motiu de la protesta radicava en un augment de les hores de treball (de 1.620 a 1.688 anuals) pel fet de pertànyer a la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP). Els seus representants van afirmar que "aquesta pujada és injusta i ens deixa en una situació de desavantatge amb els empleats del Trueta".
Toc d'alerta al gerent
Precisament, els manifestants van dirigir el seu malestar cap a Vicenç Martínez, el gerent dels hospitals Trueta i Santa Caterina. El comitè d'empresa va reclamar-li que escoltés més els treballadors i fos més procliu a negociar amb els treballadors. A banda del malestar general per la situació de la sanitat, els treballadors van mostrar-se "desencisats" amb el procés d'unificació dels dos hospitals.
Baixen les llistes d'espera
El 2012 va tancar amb 71.000 pacients pendents d'operació, un 12% menys que el 2011
Ruiz insta l'oposició a desenvolupar un sistema nacional de salut propi
LA XIFRA
80.540
persones estaven en llista d'espera a finals del 2011. Abans de les retallades, la llista era de 56.700.
“El govern no té la intenció de privatitzar la sanitat”
En vista dels canvis previstos en la gestió d'alguns serveis sanitaris, dels rumors de privatitzacions i de les investigacions obertes sobre presumptes irregularitats en l'àmbit sanitari, els portaveus a la comissió de salut dels grups de l'oposició van reclamar al conseller informació i transparència sobre la gestió dels serveis sanitaris i dels recursos públics que s'hi destinen. Boi Ruiz va respondre sobre alguns casos concrets:
Privatitzacions
“Aquest govern i aquest conseller no tenen la intenció de privatitzar la sanitat del país”, va assegurar Ruiz. El conseller s'hi va comprometre personalment. També a donar explicacions.
4 febrero 2013
Donde están las obras prometidas en la clínica de ponent ??
Donde está el millón de euros invertido en la clínica de ponent???
En qué año están previstas ¿?
Estaremos aquí cuando esto suceda ¿?
Cuantos trabajadores de clínica de ponent , quedaran para poder asistir a los pacientes con toda dignidad?’???
Hemos oído que en estos momentos se está negociando el nuevo convenio, para que nos servirá???
Los pacientes están contentos, por compartir habitaciones con otros pacientes??
Aún tenemos muchas preguntas más, pero quisiéramos que alguien las pudiera contestar
Gracias
|
|
|
|
|
|
| |
Avui hi havia 206436 visitantes (947474 clics a subpáginas) a aquesta pagina |
|
|
|
|
|
|
|
