28 Febrer 2011

EN RELACIÓ A LES RETALLADES QUE ES VOLEN APLICAR ALS HOSPITALS MANIFESTEM

En primer lloc, que els  professionals no som culpables de la crisi.

En segon lloc, les propostes de la conselleria repercutiran en la qualitat dels serveis i les seves mesures perjudicaran als usuaris i augmentarà la pressió amb la que treballem.

I en tercer lloc, si  s’ha de reduir el pressupost no ha de repercutir en l’atenció directa a l’usuari, en tot cas han de ser les cúpules directives, amb sous immorals en temps de crisi, les que s’han de reduir, així com la despesa en farmàcia i productes no sanitaris.

Als quatre grans hospitals Clínic, Sant Pau, Vall d'Hebrón i el Parc de Salut MAR els hi han advertit que som els centres amb més activitat assistencial i que aquest any el pressupost seria un 10% inferior.
Com es reduirà? Atenent menys malalts, reduint la cirurgia no urgent (ara protegida pel control de les llistes d’espera) o abaixant les tarifes que els centres perceben per aquesta activitat. O plantejant un expedient de regulació d'ocupació.
Aquest país no necessita més aturats!

Sanitat podria apostar pels centres d'atenció primària autogestionats per reduir la seva despesa

Millorar la gestió de la sanitat s'apunta com una de les mesures d'estalvi a aplicar d'ara endavant. Justament per experimentar una nova forma de gestió més àgil i eficaç, a Catalunya els anys 90 es va engegar una experiència de gestió autònoma en alguns centres d'atenció primària, els anomenats EBA, entitats de base associativa. L'avaluació de resultats ha estat positiva, tan en estalvi econòmic com de qualitat del servei, però la iniciativa ha quedat estancada i ara els EBA només representen el 3% del total dels centres d'atenció primària.   Una de cada cinco personas de la provincia paga una mutua de salud

De las 800.000 personas de la provincia de Tarragona, 146.990 personas cuentan con una póliza privada de salud, según cifras de 2009 de la Generalitat o lo que es lo mismo: una de cada cinco. Es la tercera provincia en número de  asegurados. En primer lugar está Barcelona, en segundo Girona y en cuarto Lleida.  En Tarragona, las primas supusieron más de 86 millones de euros. 

25 febrer 2011 

Les retallades en hospitals tornen a castigar el concert amb( L'Aliança) Clinica de ponent
El seu gerent veu dificil que aquesta reduccio del 10% no afecti de nou la plantilla.Tots els hospitals publics i els contractes amb els privats es veuran afectats.
La generalitat aplicara d'un 10 per cent del presssupost a tots els sectors inclosos els de la sanitat:a Lleida , la Clinica de Ponent (Aliança) sera novament la mes damnificada .El gerent Xavier Sanuy va assegura que si salut acaba aplicant aquesta retallada sera dificil que no hagi de tornar a reduir plantilla .L'any passat ja va suprimir una vintena de llocs de treball  degut al retallament del 10% que va fer Salut , percentage que suposa mes de 800.000 euros . aquest any podria reduirse en mes de 700.000euros.
Aquesta retallada tambe afectaria a la Clinica Perpetua de socorro tot que en menor mesura ja que la activitat que hi deriva Salut es inferior a Clinica de ponent i tambe afectaria a Clinica Montserrat pero amb menys repercusio perque el principal servei que dispensa la sanitat publica son les litotricies .

L'alcalde Ros rep el director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida

Lleida ciutat - Política

Escrit per Bondia.cat

El paer en cap, Àngel Ros, ha rebut  el director dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat a Lleida, Antoni Mateu. El nou consultori de Magraners així com les obres ja iniciades d'ampliació de serveis i equipaments  -l'ala est del Santa Maria, l'hospital de dia d'oncologia de l'Arnau o l'heliport del Parc de Bombers-  han estat alguns dels temes tractats en la trobada, a la qual també ha assistit la regidora Maria Rosa Ball. L'alcalde ha recolzat la iniciativa anunciada per Mateu de crear "aliances estratègiques" entre els dos hospitals de referència, l'Arnau de Vilanova i el Santa Maria. Àngel Ros ha destacat el "gran nivell" de Lleida en l'àmbit de la sanitat i ha assegurat que cal que la ciutat en "segueixi sent un bon referent".

   

Boi Ruiz renuncia a presidir consorcis i empreses públiques per donar exemple

La direcció de l'Hospital Clínic es redueix i hi accedeixen nous responsables

Ahir va arribar el canvi a l'Hospital Clínic, que des del 2007 presidia l'anterior responsable de Salut, Marina Geli, igual que ara, de manera excepcional, seguirà fent Boi Ruiz, ja que així ho estableixen els estatuts de la Corporació Sanitària Clínic.

BARCELONA | EFE/DDG
El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, farà públiques a principi de març les mesures de contenció de la despesa sanitària que té previst posar en marxa, una vegada conclogui la ronda de contactes que manté amb diferents representants del sector.
Fonts del Departament de Salut van assenyalar que està previst que a mitjan de la setmana que ve finalitzin les entrevistes que des de fa diverses setmanes manté amb sindicats, col·legis professionals, la patronal i els gerents dels hospitals.
Des del Departament de Salut es vol que el sector conegui de forma directa les mesures que està previst aplicar per reduir la despesa i que, una vegada acabada la ronda de converses, es faran públiques a través dels mitjans de comunicació.
Encara que el nou Govern de la Generalitat ha anunciat una retallada per equilibrar els comptes sanitaris, des del Departament de Salut no s'han concretat encara els plans que es posaran en marxa.
Algunes fonts asseguren que Salut ha anunciat als grans hospitals una retallada del 10% en els pressupostos, la qual cosa implicaria atendre menys malalts, més espera per a algunes operacions, i reduir personal, però des del departament insisteixen en el fet que no volen confirmar ni desmentir res, i que donaran la informació quan acabin les trobades.

Reunió urgent
El Sindicat d'Infermeria Satse va reclamar una reunió urgent amb la Conselleria de Salut de la Generalitat per crear un fòrum de discussió amb els col·lectius sanitaris sobre les mesures anti crisis del Govern.
En un comunicat, la secretària autonòmica de Satse, Montse Peña, va manifestar la seva preocupació per la retallada "indiscriminada" que s'està planejant en el sector sanitari, que rondarà el 10 per cent del pressupost.
"El col·lectiu sanitari veu com, de nou, la retallada repercutirà en les plantilles", pel que va sol·licitar als gestors una reunió urgent en la que es trobin altres solucions que no passin per la reducció de personal.

 

24 Febrer 2011
El Govern optarà per derivar serveis públics al sector privat

L'executiu donarà permís a la Generalitat per endeutar-se en mil milions en els propers dies

El Govern de la Generalitat optarà "tot sovint" per derivar la prestació dels serveis públics al sector privat, amb l'objectiu d'aprimar i agilitar l'Administració. Així ho va anunciar ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que també es va mostrar partidari de promoure nous projectes només si els beneficiaris hi contribueixen amb recursos.

"La prestació de serveis per part d'entitats privades, o per part d'agències controlades a distància a través de contractes programa o similars serà tot sovint la forma ideal de procedir", va assenyalar el conseller, que ho va considerar una mesura necessària fins i tot encara que no hi hagués una necessitat d'estalvi com l'actual que obligui a optar per aquesta via. "Ens hem de deslliurar de la idea que garantir un servei públic impliqui sempre que la prestació d'aquest servei públic s'hagi de fer des de l'administració pública", va afegir en la seva primera compareixença a la comissió d'Economia al Parlament.

Tot i considerar-ho el més adient, va explicar que l'opció d'externalitzar els serveis públics "no és necessàriament una font d'estalvis" sinó que ho és indirectament per la via de guanys d'eficiència. Precisament també per guanyar eficiència, el conseller va considerar una bona manera de decidir on distribuir els recursos si aquests s'assignen als projectes en què els beneficiaris assumeixen part del seu cost, com una fórmula de mesurar el seu interès. Les crítiques de l'oposició el van obligar a puntualitzar que d'aquest raonament se n'exclourien els grups socials sense recursos.

     

Salut anuncia als hospitals que els retalla el pressupost un 10%

La decisió implicarà atendre menys malalts i repercutirà en la demora d'algunes operacions

Els gerents dels centres avisen que uns ingressos més baixos els obligaran a reduir personal

El pressupost serà un 10% més baix que el del 2010. Així ho va plantejar el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, als equips directius dels quatre grans hospitals de Barcelona --Sant Pau, Clínic, Vall d'Hebron i el Mar--. Falta concretar si la retallada s'aconsegueix atenent menys malalts, reduint la cirurgia no urgent (ara protegida pel control de les llistes d'espera) o abaixant les tarifes que els centres perceben per aquesta activitat. O tot alhora.

Qualsevol mesura que impliqui la contractació de menys activitat assistencial --i això és el que s'està plantejant-- posarà el focus sobre les plantilles dels centres, va advertir ahir Ramon Cunillera, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), que representa 44 dels 54 hospitals que concerten la seva assistència amb la Generalitat. "Més d'un centre plantejarà un expedient de regulació d'ocupació", va dir. Això no passarà als nou hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), ja que el seu personal és funcionari.

Padrosa, que avui té previstes trobades semblants amb la resta d'hospitals catalans, emplaça gerents i directors a una reunió definitiva la setmana que ve, en què s'ajustarà l'aplicació de la retallada. Cunillera ha proposat diverses alternatives: una seria suspendre el termini d'espera màxim de sis mesos per a 14 tipus d'intervencions quirúrgiques no urgents. "Algunes operacions podrien sortir de la llista --proposa Cunillera--. Per exemple, la de cataractes. Una altra opció seria mantenir-les totes, però amb una demora màxima de 12 mesos". Això, afegeix, exigiria donar prioritat de manera rigorosa als pacients que estiguessin pitjor.

 

24/02/2011

Manifest: La sanitat no es rebaixa

MANIFEST DELS METGES DELS HOSPITALS DE L’ICS

LA SANITAT NO ES REBAIXA 

Els efectes de la crisi econòmica han colpejat amb duresa el sistema sanitari català i també el seu nucli fonamental: el metge. Les mesures urgents de contenció de la despesa i de reducció del dèficit públic, decretades pel govern català i espanyol , han penalitzat injustament el sobreesforç del personal mèdic per preservar la qualitat assistencial, tot i les carències del sistema.

Els facultatius som conscients de la delicada situació econòmica que pateix la sanitat pública, però ens és molt difícil d'entendre que ens toqui pagar a nosaltres els plats trencats dels números vermells de l'administració.

Des de fa temps, el personal mèdic ha apostat per la sostenibilitat, participant activament en programes de contenció de la despesa. Ara, aquest compromís se’ns reconeix amb una tisorada salarial, l’opció més fàcil i més còmode per els governants.

Cal preguntar-nos:

Per què ningú mai no s’ha atrevit a plantejar una reforma profunda de l'administració sanitària, que aturi la despesa absurda generada per la càrrega burocràtica i l'excés de càrrecs intermedis no justificats?

Per què en els darrers anys han proliferat multitud d'empreses públiques i de direccions clíniques de dubtosa eficiència, que només han servit per eixamplar la distància entre els metges i els centres de decisió sanitària?

Per què s’estan obrint tants centres sanitaris, no sempre necessaris, fent una despesa milionària impossible d'assumir?

Creiem que aquestes no són les fórmules adequades per contenir la despesa i mantenir la qualitat assistencial i per això diem que:

1. No podem consentir que imposin una retallada del nombre de metges de guàrdia que afecta la qualitat assistencial. Tampoc podem acceptar la disminució de les plantilles mèdiques, ja que no es cobriran ni el 50% de les jubilacions ni les vacants.
2. No podem permetre que es perpetuï l’actual burocratització que pateix la sanitat pública, absurdament hipertrofiada i ineficient i que s’ha convertit en una font de despeses injustificades en la situació actual.
3. No podem ser còmplices de la falta de transparència en les llistes d’espera.
4. Volem fer saber a l’opinió pública que estem arribant a una situació del tot insostenible, on les dificultats pressupostàries empitjoraran perillosament la qualitat de l’atenció sanitària a la població.
5. Advertim que la gravetat d'aquesta situació pot ser un camí sense retorn que tiri per terra el prestigi i l’excel·lència que ha assolit la nostre sanitat.
6. Exigim de les administracions sanitàries la racionalització de la despesa prioritzant, per damunt de tot, l’atenció als pacients.
7. Demanem poder negociar en una mesa mèdica pròpia les nostres condicions de treball.
8. Demanen un compromís de tots els partits polítics per la sostenibilitat del sistema

      
 Unos 200 médicos leridanos, contra los recortes sanitarios

Lleida - M. Bernaus  2011-02-23
Unos 200 médicos de Lleida se han sumado al manifiesto promovido por más de 2.000 facultativos de los ocho hospitales del Institut Català de la Salut (ICS) en el que se denuncia que las medidas anunciadas por el conseller de Salut, Boi Ruiz, para reducir el déficit sanitario pueden provocar la degradación de la sanidad pública catalana. Durante la mañana de ayer, y junto al sindicato Metges de Catalunya, los facultativos entregaron este manifiesto a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

El delegado de Metges de Catalunya en Lleida, Jordi Martí, explicó que en el caso de Ponent, se han sumado al manifiesto unos 200 de los 250 médicos del Arnau, el hospital que gestiona el ICS en Lleida. Martí explicó que en el manifiesto se reclama que no se recorten prestaciones en el sistema sanitario, que se cubran las bajas y las jubilaciones de los médicos y que se reduzcan cargos directivos para agilizar la administración y para reducir el gasto que supone un sistema demasiado burocratizado.
En este sentido, Martí puso como ejemplo el Hospital Arnau de Vilanova, lugar donde se pretende cerrar unas 200 camas durante la época de verano y durante algunos días festivos, una situación que los sindicatos denunciaron al considerar que persigue el único objetivo de ahorrarse el coste de contratar personal de substitución.
Martí se sumó ayer a los médicos promotores del Manifiesto contra la Degradación de la Sanidad, suscrito por 2.086 facultativos.
Los médicos leyeron el texto titulado La sanidad no se rebaja ante las puertas del Parlament. Además, el secretario general de Metges de Catalunya, Antoni Gallego, propuso ayer al titular de Salut la celebración de una cumbre médica para analizar la situación que debe afrontar la sanidad catalana ante los previsibles recortes que prepara su departamento y para impulsar una salid “no traumática” de la crisis “con el objetivo de preservar la calidad asistencial”.
En esta cumbre, apuntó Gallego, deberá participar los representantes del Departament de Salut, del Servei Català de la Salut (CatSalut), de los colegios de médicos y de los sindicatos para definir un plan estratégico que permita reorganizar el sistema y moderar el gasto “sin dañar la asistencia sanitaria que reciben los ciudadanos”.
El líder sindical reclamó también un “blindaje” de la relación médico y paciente, y señaló que “todo aquello que tiene que ver con el acto médico debe quedar al margen de las medidas de contención, si existe la voluntad de mantener la excelencia del modelo sanitario”.
Finalmente, el responsable de Metges de Catalunya exigió a Ruiz que detenga la “gota malaia” de declaraciones sobre nuevos recortes, ya que generan “malestar e indignación” entre los profesionales, sobre todo cuando el conseller “todavía no ha concretado los planes para equilibrar las cuentas sanitarias”.   
Lleida  

Per descongestionar els CAP de Lleida i evitar desplaçaments innecessaris als usuaris

m. martínez | Lleida

L'Institut Català de la Salut (ICS) estudia implantar les visites per correu electrònic als CAP de Lleida, després de provar aquest sistema en sis centres d'atenció primària de Barcelona amb bons resultats. Així ho van confirmar fonts de l'ICS a Lleida, que van explicar que el projecte servirà per descongestionar consultes i evitar desplaçaments innecessaris. Les mateixes fonts van assenyalar que, mitjançant aquest sistema, els pacients podrien fer consultes per e-mail als seus metges de capçalera sobre malalties sense gravetat i aquests els respondrien a través d'aquesta mateixa via.

De moment, aquest projecte està en fase d'estudi a la regió sanitària de Lleida, encara que ja s'han posat en marxa altres mesures per reduir el nombre de visites presencials als ambulatoris. "Hem potenciat molt la consulta telefònica. A més, tenim programes, com el de Salut i Escola, en què moltes de les consultes dels alumnes es fan amb el Messenger", va explicar un responsable de l'ICS.

A Barcelona, les visites per e-mail als CAP, denominades e-consultes, s'han posat a prova durant sis mesos (del maig al desembre del 2010) en una dotzena de centres amb molt bons resultats. Així, els responsables d'aquests CAP han detectat una reducció del 30% de les visites presencials i una millora en la comunicació professional-pacient.

Aquest programa forma part de les millores que l'ICS està implantant en atenció primària per millorar-ne el funcionament. Així, molts centres d'atenció primària han començat a funcionar sota un sistema d'autogestió, que els atorga més independència per organitzar-se. A la regió sanitària de Lleida i de l'Alt Pirineu ja són vuit els ambulatoris que funcionen amb aquest sistema (Eixample, Tremp, Cappont, la Mariola, la Bordeta, Seròs, la Granadella i Artesa de Segre), que l'ICS vol estendre progressivament a tots els centres de Lleida.

Nou nomenament

D'altra banda, Joan Profitós Tuset ( Balaguer, 1974) va ser nomenat ahir president del consell d'administració de l'Institut d'Assistència Sanitària. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, Profitós és director del Banc de Sang de Girona.

        

150 delegats sindicals es manifesten contra les retallades de la Generalitat als serveis públics

BARCELONA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -


   Uns 150 delegats sindicals d'UGT, CCOO i IAC s'han concentrat aquest dimecres durant més d'una hora davant del Palau de la Generalitat per protestar contra les retallades "indiscriminades" del Govern en el sector de l'ocupació pública, segons ha informat la Guàrdia Urbana a Europa Press.

   L'11 de gener la Generalitat va aprovar un decret pel qual no reposarà els treballadors públics que es jubilin, morin o estiguin de baixa, i tampoc contractarà personal eventual de reforç.

   Els sindicats ja van alertar divendres passat que fins a 20.000 treballadors del sector públic podrien perdre l'ocupació, i han acusat el Govern d'Artur Mas de degradar conscientment els serveis públics per a així poder-los privatitzar.

   Els manifestants han exigit a l'executiu que retrocedeixi i que no apliqui aquesta retallada, ja que en cas contrari "serà impossible garantir uns serveis públics suficients per a tots els ciutadans".

   La secretària general de la FSP-UGT de Catalunya ha considerat "un èxit" la manifestació i ha anunciat que si el Govern no rectifica hi haurà més mobilitzacions, que es concretaran després de l'assemblea de delegats sindicals que es farà el 3 de març.  
Sanitat insostenible

Cartas | 23/02/2011 - 04:34h

La sanitat no és gratuïta. Hi ha un abús del sistema. Als serveis d´urgències, ambulatoris i consultes externes hospitalàries hi ha centenars de visites injustificades que generen demora i despesa econòmica innecessàries. El metge ha perdut la credibilitat.

És just que tothom pagui el mateix o que tingui accés de forma gratuïta a serveis no vitals sense haver aportat ni un cèntim al sistema? Hi ha fórmules justes de copagament per frenar l´abús i el dèficit econòmic. El sistema sanitari s´aguanta gràcies al sobreesforç dels professionals. Les condicions laborals són insostenibles. Treballem més de setanta hores, a un preu irrisori, a canvi d´un servei d´altíssima qualitat. Això no s´aguanta gaire temps més, per molt que ens agradi la nostra feina. La fuita de professionals qualificats és una realitat.

Els polítics han de prendre mesures impopulars. Tenen quatre anys per demostrar que són necessàries i assegurar-se tots els vots del món.

  

22/02/2011

Els metges es revolten

Més de 2.000 metges catalans entreguen avui al Parlament un manifest c

Cataluña se plantea reducir la actividad y las plantillas

El Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) está informando a los gerentes de los hospitales de un posible recorte del 10 por ciento en el presupuesto para 2011, que aún no ha sido aprobado, y de las medidas para cumplirlo que incluyen reducir la actividad asistencial y las plantillas.

Carmen Fernández. Barcelona - Martes, 22 de Febrero de 2011 Diario Médico

Representantes de los médicos de los ocho hospitales del Instituto Catalán de la Salud (ICS) acudieron ayer al Parlamento para entregar a los grupos políticos su manifiesto en contra del recorte presupuestario en salud (ver DM de 17-II-2011), que han titulado La sanidad no se rebaja. En él recogen: "Advertimos que la gravedad de esta situación puede ser un camino sin retorno que tire por tierra el prestigio y la excelencia que ha alcanzado nuestro sistema sanitario".

El director del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut), Josep Maria Padrosa, responsable de la compra de servicios asistenciales (concertación) en la comunidad autónoma, se ha reunido con los gerentes y directores generales de los principales hospitales catalanes para exponerles el posible recorte presupuestario de este año y las medidas que tendrán que aplicar de manera urgente para cumplirlo en los diez meses que restan de ejercicio.

Esa reunión no había finalizado al cierre de edición, por lo que no es posible detallar el mensaje de Padrosa a los centros, pero sí se sabe lo que ha dicho en una reunión previa con los cuarenta y cinco gerentes y directores generales de los centros sanitarios de titularidad o participación municipal y comarcal asociados al Consorcio de Salud y Social de Cataluña. Según ha informado el director general de esta asociación patronal, Ramon Cunillera, "nos ha informado de la necesidad de bajar el presupuesto un 10 por ciento (950 millones de euros)".

La concertación y la farmacia suponen en Cataluña el 80 por ciento del presupuesto total, y el 25 por ciento de la atención primaria, el 60 por ciento de la hospitalaria y el 90 por ciento de las sociosanitaria y de salud mental están concertadas con entidades mayoritariamente públicas pero ajenas al Instituto Catalán de la Salud (ICS).

'Con consecuencias'
Según Cunillera, la reducción no debería ser lineal sino hacerse centro por centro y territorio por territorio pero, se haga como se haga, "tendrá consecuencias muy importantes: cierre de servicios y quizá de centros y expedientes de regulación de empleo". Otras opciones posibles son recortar más si cabe el gasto en farmacia, especialmente en la dispensación ambulatoria en hospitales; reducir a la mínima expresión la estructura de la Administración sanitaria y aplazar las inversiones en curso y las previstas. "Todos tendremos que hacer esfuerzos, incluyendo profesionales y equipos directivos", en opinión de Cunillera.

Esta tarde ha comparecido el consejero de Economía y Conocimiento de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, en el Parlamento, pero fuentes de la consejería han informado también al cierre de edición que no tenia previsto detallar aspectos presupuestarios relativos a la sanidad.Mientras la posibilidad de reducción del 10 por ciento del presupuesto llega a las gerencias de los centros, en el Palacio de la Generalitat, el presidente, Artur Mas, ha convocado para este viernes la primera reunión de su Consejo asesor para la sostenibilidad y el progreso del sistema sanitario, que preside el internista y presidente el Colegio de Médicos de Barcelona, Miquel Vilardell.

Fuentes de Presidencia han confirmado que la composición de la comisión ya está aprobada y la forman: Amelia Guilera, enfermera; Antoni Bayés de Luna, cardiólogo; Joan Duran, farmacéutico; Francesc Godia, ingeniero químico; Guillem López Casasnovas, economista de la salud; Manel Peiró, médico y gestor hospitalario, de Esade; Josep Prat, ex director del CatSalut y nuevo presidente del ICS; Jordi Ramentol, director general de Ferrer y presidente de Farmaindustria; Feliu Sucarrats, ex presidente de la Unión Catalana de Hospitales; Josep Santacreu, consejero delegado de DKV; Xavier Mundet, médico de familia, y Josep Maria Via, consultor y ex director del Área Sanitaria del CatSalut.

LARA BONILLA Barcelona | Actualitzada el 22/02/2011 ARA.cat

Davant les retallades previstes pel departament de Salut, els metges dels vuit grans hospitals de l'Institut Català de la Salut entreguen avui al Parlament un manifest en el qual proposen mesures per fer front a la crisi. Creuen que la sanitat pública catalana està "hipertrofiada" i demanen reduir la burocràcia del sistema i eliminar els càrrecs intermedis. "Tenim la conselleria de Salut, el CatSalut i l'ICS. I tots aquests ens tenen els seus gerents, directors i subdirectors. Potser caldria aprimar aquestes estructures", diu Teresa Fuentelsaz, anestesista de l'Hospital de Bellvitge i una de les impulsores del manifest.

En el manifest també demanen més transparència en la gestió d'aquestes empreses que depenen de Salut, i una planificació "a llarg termini" del sistema sanitari. Reclamen, a més, un conveni per regular les condicions de treball dels metges i refusen treballar més hores. "Si el sistema d'organització fos diferent guanyaríem molta eficiència i els metges no haurien de treballar més hores", diu Jaume Padrós, vicepresident del Col·legi de Metges.

            

Los dos grandes hospitales de Lleida deben estar conectados” Lleida - M. Bernaus  2011-02-21

Antoni Mateu es el nuevo director de los servicios territoriales de Salut en Lleida, un cargo que ya ocupó desde 1998 hasta 2003 como delegado territorial del Departament de Sanitat i Seguretat Social. En su currículum cuenta con una dilatada experiencia como gestor del mundo sanitario. Licenciado en Medicina y Cirugía por la Universitat de Lleida, desde 2003 hasta la actualidad ocupaba el cargo de delegado territorial de Asisa en Lleida y gerente de la Clínica Perpetuo Socorro, desde el año 2006. Pregunta- Tras los primeros días en el cargo, ¿qué cambios ha percibido en comparación a su primera época como delegado territorial de Salut? Respuesta-Ha habido un cambio sustancial en cuanto a los recursos financieros que había en Lleida en mi primera época como delegado de Salut, ya que prácticamente se han doblado. Estamos hablando de un presupuesto en la región de casi 400 millones de euros, un 50% a través del Institut Català de la Salut. P- Sin duda la salud es uno de los sectores productivos más importantes. R-Estamos hablando de 400 millones de euros, de 5.500 personas con trabajo directo, 22 áreas de salud, centros de atención primaria, cuatro hospitales... Y también están las profesiones indirectas relacionadas con la salud. El sistema sanitario aporta mucha riqueza y recursos a un país. P-Con la contención del gasto que se ha anunciado, ¿qué proyectos se verán afectados? R-Estamos analizando una por una todas las actuaciones que están previstas en el territorio para ver exactamente cual es el coste-efectividad de las mismas. No obstante, debo decir que no hay un recorte en el presupuesto. Es que no tenemos el dinero que nos gastamos en años anteriores para poder devolverlo, con lo que tenemos que analizar muy bien para ver cómo y en qué podemos gastar. Algunas se mantienen, como el hospital de proximidad de Balaguer, cuyas obras se pusieron en marcha la semana pasada porque son muy necesarias para que los profesionales tengan espacio. En referencia a las otras, como la ampliación del Arnau o la reforma de los consultorios, tenemos que analizarlas una por una. P-¿Se ha hecho una mala planificación de los recursos? R-No, tenemos que pensar que el gasto en sanidad nunca es suficiente. Suerte hemos tenido de convenios como el que firmamos con la Diputación, que ha permitido desencallar muchas obras en los últimos meses. En una sociedad en la que la sanidad es pública, universal, gratuita y equitativa, los recursos siempre serán necesarios. Lo que tenemos que hacer ahora es optimizar los recursos y buscar más eficiencia. P-¿Cómo? R-Tenemos que reorganizar servicios, no recortar prestaciones. P-¿Y cómo afrontamos esta falta de recursos? R-Tendremos que hacer cambios estructurales para hacer más sostenible el sistema sanitario catalán que, además, es muy bueno y único en todo el Estado español. De siempre hemos trabajado con un modelo público-privado debido a que históricamente la sanidad catalana ha estado infrafinanciada. Gracias a la iniciativa de la sociedad civil, en forma de mutualidades, consorcios y fundaciones y órdenes religiosas, se ha sacado adelante este sistema. No tenemos que estigmatizar la figura de los consorcios o fundaciones porque durante estos años han sido los que han mantenido el sistema. P-¿Los cambios estructurales quieren decir aumentar la colaboración público-privada? R-Tenemos que separar la financiación de la provisión de servicios y del debate obsoleto de la privatización. Mientras el sistema sea público, es independiente quien preste el servicio, siempre y cuando la autoridad sanitaria regule que se está dando un nivel de servicios adecuado a lo que exige la normativa correspondiente. Por tanto, y desde el punto de vista de coste-efectividad, si es necesario incentivaremos más la colaboración público-privada. P-¿Somos conscientes los usuarios del valor del sistema sanitario? R-Tenemos que recuperar la autoridad y el autoestima por parte de los profesionales. No puede ser que la relación entre médico y paciente en la consulta, lugar donde dicho sea de paso, se genera el 80% del gasto sanitario, se convierta en un debate. Debe respetarse la autoridad del médico y para conseguir este respeto queremos concienciar a las personas de que los recursos son limitados. No somos conscientes de que hay una poliza de 1.250 euros por persona de gasto sanitario. P-¿Faltan médicos a Lleida? R-Aunque faltaran, no los encontraríamos, porque no hay médicos en paro. Lo que tenemos que hacer es reorganizarlos. Tenemos que aumentar el nivel de autonomía, maniobrabilidad y de resolución de los profesionales de primaria. P-¿Qué lugar ocupa Lleida en el mapa sanitario catalán? R-Para determinar esto debemos tener en cuenta un concepto fundamental: la masa crítica. Si no hay suficientes casos que atender, los mismos profesionales tampoco pueden tener la curva de aprendizaje necesaria para dominar una técnica. Lo que tenemos que potenciar es que tengamos buenos sistemas de transporte para que, en menos de una hora, podamos estar en un hospital de Barcelona, que es donde hacen muchas más intervenciones que las que se hacen aquí. La misma situación se vive en los hospitales de montaña. En un caso grave, debe tenerse un sistema eficaz para derivar al paciente a un centro superior. Por ejemplo, aquí hemos instalado hemodinámica, porque era necesario, pero ¿es necesario que aquí haya una unidad de transplante de hígado o de quemados? No. P-¿Esto puede suponer la supresión de algún servicio sanitario en Lleida? R-No nos lo hemos planteado. P-¿Y Lleida puede concentrar aquí algún servicio que no haya en ningún lugar más de Catalunya? R-Es difícil teniendo como referente Barcelona, donde hay una masa crítica de cuatro millones de personas. Lo que sí que tenemos que hacer es buscar la mejora, en los lugares pequeños, de la interrelación entre los diferentes niveles asistenciales. Éste será uno de los leit motive de mi dirección: buscar alianzas estratégicas, como por ejemplo, entre el Arnau y el Santa Maria. Los hospitales que mueven más de 200 millones de euros y 2.500 profesionales, deben estar interconectados. P-¿Y qué traducción tiene esto a la práctica? R-Compartiéndolo absolutamente todo y hacer organizar los servicios y planes funcionales para que cualquier decisión que se tome en un lugar, se tenga en cuenta sobre cómo repercutirá en el otro. Históricamenta ya se ha hecho. Por ejemplo, se centralizaron los análisis clínicos en el Arnau. Tenemos una oportunidad histórica para aprovechar más los recursos si los hospitales están juntos y no separados.

    
La tuberculosis afecta a un centenar de leridanos en 2010

Lleida - M. Bernaus  2011-02-21
Alrededor de un centenar de personas, según datos del Departament de Salut, sufrieron tuberculosis durante el año pasado, lo que supone un ligero descenso en comparación con el 2009, momento en el que se registraron 126 casos en la provincia leridana.

Según los primeros datos provisionales, esta patología afectó a 69 hombres y a 31 mujeres, siguiendo la tendencia según la cual esta patología afecta en mayor número al sexo masculino.
“Hay factores de riesgo, como el consumo de alcohol y de tabaco, que se dan de forma más frecuente en hombres, y por este motivo tienen un mayor riesgo de padecer tuberculosis”, explica el responsable de la unidad de Epidemiología de Lleida, Pere Godoy.
En relación a la procedencia de los afectados, cabe destacar que este año, por primera vez, el mayor número de personas que han desarrollado la enfermedad proceden del extranjero (51 personas), mientras que ha habido un total de 49 personas autóctonas que la han desarrollado.
La importancia de este dato radica en que, contrariamente a la creencia popular, esta patología no ha rebrotado coincidiendo con la llegada de inmigrantes, sino que, tal y como indica Godoy, nunca se ha llegado a erradicar del todo. “La tuberculosis ha sido una patología endémica en nuestro país”, recuerda.
Como dato positivo, cabe destacar que el número de afectados ha descendido a lo largo de los últimos 30 años. Desde la unidad de Epidemiología de Ponent se lleva a cabo un estudio sobre la afectación de la tuberculosis en la sociedad. De este estudio, se extrae que entre el 70 y el 80% de los nuevos casos son de tuberculosis pulmonar, que es cuando el bacterio causante de la enfermedad sale al exterior del cuerpo por la vía respiratoria y afecta a otras personas.
Pese a ello, Godoy explica que, cuando se detecta a un afectado, se realiza un estudio a las personas que le rodean, para saber si también se han contagiado. Del estudio se extrae que tan sólo se infectan un 30% de las personas que rodean al enfermo, por lo que se considera que no es una enfermedad tan contagiosa como se cree.
Una vez detectado, los enfermos deben seguir un tratamiento que es de larga duración, de unos seis meses. Para asegurarse de que todos los pacientes cumplen con las indicaciones médicas, Salut tiene habilitada la Unitat de tractament directament observat de la tuberculosis, un servicio de seguimiento para los casos que tienen más riesgo de abandonarlo como personas sin hogar, inmigrantes o con enfermedades mentales que dificulten el seguimiento.
Con la unidad, el personal sanitario lleva la medicación y supervisa la correcta administración de la misma al paciente. De media, el porcentaje de personas que trata esta unidad especializada es de un 10% del total de los casos, indica Godoy.

  Mateu quiere que la sanidad privada tenga la historia clínica compartida

Lleida -  2011-02-20
El director de los servicios territoriales de Salut en Lleida, Antoni Mateu, quiere que la sanidad privada tenga acceso a la historia clínica compartida, de la misma forma que en la actualidad lo tienen la atención primaria y los hospitales Arnau de Vilanova y el Santa Maria de Lleida.

“Tenemos que extender la historia clínica compartida a los centros privados porque los profesionales del sector privado tienen que poder entrar en cualquier momento a la historia clínica de sus pacientes”, dijo Mateu, que añadió que la implantación de este sistema tecnológico ha supuesto “un gran logro para la sanidad”.
“Debemos avanzar en esta dirección y durante esta legislatura tenemos que extender la historia clínica compartida a toda la sanidad”, expuso el delegado territorial.
El sistema informático que permite compartir los historiales de cada paciente entre los profesionales de distintos niveles de la sanidad pública se implantó, en la región sanitaria de Ponent, el 28 de mayo del año pasado. Con su implantación, quedaron conectados todos los CAP de la región sanitaria y los dos grandes hospitales, el Arnau y el Santa Maria.
Entre las ventajas de este sistema está la agilidad en la atención de los pacientes, en tanto que el médico puede tener los datos, características y afectaciones del paciente de forma instantánea. Es por este motivo que, si un paciente es atendido a la pública pero tiene que ir a la privada, éste último centro debería tener a mano el historial del usuario.
Por otra parte, Mateu también apuntó hacia la desburocratización de la sanidad pública como una de las formas para conseguir una mayor agilidad y una reducción del gasto.
“El facultativo debe atender a los pacientes, no rellenar formularios”, apunta Mateu.


El número de camas cerradas en el Arnau ascenderá a las 200

Lleida - M. Bernaus  2011-02-18
El número de camas que se cerrarán durante varias semanas de verano en el Hospital Universitari Arnau de Vilanova ascenderá a las 200, según denunciaron ayer fuentes del sindicato CCOO en el centro hospitalario.

De esta forma, mientras que ayer se informaba que el hospital cerraría los quirófanos y las consultas externas durante nueve días, CCOO explicó ayer que, además, ha sabido que habrá otros servicios afectados por el cierre temporal de unidades.
De esta forma, según ha podido saber el sindicato, del 1 al 15 de julio se cerrará la unidad de corta estancia, con 10 camas; del 16 de julio al 15 de agosto se cerrará la sexta planta sur, de medicina interna, con 30 camas; durante todo el mes de agosto, el servicio de otorrinolaringología, con 30 camas y en la segunda planta norte, estará cerrado, situación que también se vivirá en Semana Santa, y, finalmente, del 16 de agosto al 15 de setiembre, cerrará la quinta planta sur, con otras 30 camas.
En total, se apunta desde el sindicato, durante los meses de verano serán unas 200 las camas que perderá, de forma temporal, el centro sanitario. A éste cómputo, además, se le debe añadir el cierre de otras camas, tal y como se informó ayer.
Cabe recordar que durante nueve días, el Arnau cerrará el 100% de los quirófanos y de las consultas externas. Las fechas en las que tendrá lugar estos cierres son del 18 al 21 de abril, coincidiendo con Semana Santa, el 30 de septiembre (viernes y puente de Sant Miquel), el 19 y 11 de octubre, que tienen lugar en lunes y martes y que empalman con el Día de la Hispanidad (miércoles 12 de octubre), y los días 5, 7 y 9 de diciembre, que corresponden al lunes, miércoles y viernes del largo puente de la Constitución.
También durante la Semana Santa y la semana posterior el centro ha decidido paralizar la actividad en la tercera planta norte, donde se ubica cirugía, y la segunda planta del ala norte, con el servicio de otorrinolaringología.
Desde el sindicato atribuyen esta situación a un “intento descarado” de evitar contratar a más personal de sustitución para que realice las funciones del personal laboral durante sus vacaciones. Lo argumentan en tanto que, según explican desde el sindicato, en años anteriores ya se había registrado el cierre de algunos espacios para realizar el mantenimiento o mejoras en el servicio, pero nunca en la magnitud con la que se aplicará este año.
Además, advierten que el cierre de camas puede repercutir en una mala calidad asistencial hacia los usuarios, a la vez que puede suponer en un aumento del colapso en Urgencias, debido a que si los pacientes no pueden entrar a un servicio, se acumularán en Urgencias.
Por otra parte, CCOO lamenta que el centro no haya informado de esta decisión ni a los trabajadores ni a los usuarios, principales afectados por este cierre temporal de servicios.
El centro garantiza la calidad asistencial
La dirección del Hospital Universitari Arnau de Vilanova informó ayer, mediante un comunicado a los medios de comunicación, que la planificación anual de la actividad del hospital, vacaciones y festivos incluídos, se lleva a cabo de forma habitual cada año y que no es un hecho excepcional. Según el centro, la concentración de los días de vacaciones de los profesionales “permite optimizar la gestión de los recursos sin que, en ningún caso, la actividad asistencial global del centro se vea comprometida”.
Además, la dirección del hospital indica que “esta planificación permite también optimizar los recursos disponibles en función de la demanda, y concentrar los trabajos necesarios de mejora y mantenimiento de espacios en los periodos de vacaciones”.
Por su parte, el delegado de Salut en Lleida, Antoni Mateu, afirmó que los proveedores de servicios sanitarios (en el caso del Arnau es el Institut Català de la Salut), pueden organizar los servicios como consideren más oportunos siempre y cuando se garantice la ejecución de toda la actividad asistencial que el centro tenga prevista y que, en este caso, se ha garantizado.

   

 18 febrer 2011

L'augment de la natalitat contribueix a mantenir en més de set milions la xifra de beneficiaris

Més de 200.000 ciutadans estrangers, dels 1.450.000 arribats a Catalunya des del 2001, han tornat l'últim any la targeta sanitària individual (TSI) que se'ls va entregar quan van disposar d'una adreça on empadronar-se. Això, malgrat tot, no s'ha traduït en menys afluència de pacients als hospitals i centres d'assistència primària (CAP), ja que el sistema sanitari públic ha sumat recentment la població que encara seguia sense aquesta protecció (més de 100.000 professionals liberals i religiosos), i el petit --i apreciat-- boom de natalitat propiciat també per les famílies immigrants.

"Els metges de l'Institut Català de la Salut (ICS) som els que treballem més hores i els que cobrem menys de tot Espanya", va afirmar ahir Teresa Fuentelsaz, anestesiòloga de l'Hospital de Bellvitge i firmant d'un manifest subscrit per 2.100 metges de l'ICS, que la setmana que ve s'entregarà a la presidenta del Parlament.

Així, l'1 de gener disposaven de targeta sanitària 7.612.890 ciutadans, dels quals 1.162.581 (un 15,2% del total) són estrangers. La sobrecàrrega assistencial que aquell canvi demogràfic va suposar per al sistema sanitari gairebé no ha disminuït, asseguren metges i infermeres, molt inquiets des que el conseller Boi Ruiz va exposar al Parlament la seva percepció que la productivitat i l'horari laboral d'aquests professionals és insuficient, i que convindria millorar-los sense variar-ne el salari.

L'Arnau tancarà seixanta llits dotze dies a l'abril i consultes i quiròfans en ponts festius

Visites a l'especialista i operacions programades es reduiran un 50% a l'agost i un 30% al juliol i al setembre

m. martínez | Lleida

L'Hospital Arnau tancarà 60 llits durant 12 dies a l'abril, així com totes les consultes externes i tots els quiròfans per a operacions programades durant part de la Setmana Santa i tots els ponts festius, d'acord amb una circular enviada per la direcció del centre a tots els serveis.

El sindicat CCOO va explicar aquest dimecres que l'escrit detalla que del 18 al 29 d'abril es tancaran 30 llits de la planta tercera nord i 30 més de la planta segona nord, coincidint amb els dos torns de vacances del personal de Setmana Santa. A això s'hi sumarà el tancament total de consultes externes i dels quiròfans generals del 18 al 21 d'abril (del dilluns al dijous de Setmana Santa), així com el 30 de setembre, el 10, 11 i 31 d'octubre i el 5, 7 i 9 de desembre, dates que coincideixen amb ponts festius. Finalment, consultes externes i quiròfans generals funcionaran al 70% durant el juliol i el setembre i al 50% a l'agost.

CCOO va denunciar que aquests canvis s'havien portat a terme "amb l'únic propòsit de no haver de contractar personal temporal per cobrir les substitucions" i va criticar que aquest calendari s'hagués notificat als treballadors "a través d'una circular que s'ha penjat als serveis afectats". A més, va censurar que els canvis s'haguessin portat a terme sense haver-los notificat prèviament a la junta de personal i va advertir que el tancament de 60 llits "encara saturarà més Urgències i augmentarà les llistes d'espera".

Personal del centre va destacar que no tenia constància que tancaments similars de serveis i de llits s'haguessin portat a terme a l'Arnau en anys anteriors. "A l'estiu es podia tancar alguna planta per pintar-la o per fer-hi petites reparacions, però res més", va assenyalar un representant sindical.

A finals de novembre, els sindicats ja van denunciar que l'hospital havia tancat dotze llits i un quiròfan d'Urgències sense previ avís.

El gerent territorial de l'ICS, Gerard Ferrer, va confirmar que l'Arnau està ultimant la programació de la seua activitat anual, però que és un assumpte que depèn de la direcció del centre.

 

La fragmentació de la sanitat pública

Los recortes de Salud dejan en el aire el futuro de 44 ambulatorios

El departamento mantiene el proyecto de 27 centros de atención primaria, pero revisa el resto - Algunos municipios cedieron el suelo hace cinco años

Los recortes impuestos por el Gobierno de Artur Mas en las inversiones sanitarias no solo han puesto en peligro el futuro de siete hospitales y la reforma o ampliación de otros siete (véase EL PAÍS de ayer), sino que se ciernen sobre la larga lista de centros de atención primaria (CAP) y consultorios locales (CL) en tramitación. Según han confirmado fuentes sanitarias y de la Generalitat, los planes del consejero de Salud, Boi Ruiz, pasan por revisar (retrasar o paralizar) casi dos de cada tres (44 de 71) centros en marcha, mientras que de una decena más EL PAÍS no ha logrado información.

Según los planes de Salud, solo tienen vía libre asegurada los ocho centros cuyas obras ya han empezado o deben hacerlo este año -ampliación y reforma de tres CAP en Cervera, Balaguer y El Prat; y cinco nuevos CL en Amer, Vilabrareix, Paüls, la Bisbal de Falset y Aiguaviva- y los 16 previstos para empezar en 2012 y 2013: nuevos CAP en Viladecans, Prats de Lluçanès, Piera, Gavà, Ronda Prim de Mataró, Llinars, Can Roca de Terrassa, Molí Nou de Sant Boi y El Gornal de L'Hospitalet; la ampliación y reforma de los CAP de Montilví de Girona, Caldes de Montbui, El Castell de Castelldefels, l'Arboç, Cirera Molins de Mataró, Santa Coloma de Queralt, y el nuevo CL de Nulles.

A estos 24 habría que sumar dos CAP (Llefià y Sant Pere de Ribes) y un CL (Porqueres) cuya construcción es fruto del convenio entre los municipios, que ceden el terreno y avanzan el dinero, y Salud. El objetivo de estos acuerdos es acelerar las obras de construcción.

Un portavoz de Salud admitió ayer que se están revisando todas las inversiones previstas, pero añadió: "no hay nada decidido y no se hará hasta que se conozcan los nuevos presupuestos", cuya aprobación está prevista para el próximo mes de mayo.

De los 44 centros en peligro, nueve son actuaciones en las que el Ayuntamiento cedió el solar hace años a la Generalitat, se ha redactado ya el proyecto e incluso ha sido aprobada la licencia de obras, pero cuya financiación por el Instituto Catalán de Fianzas (el banco público de la Generalitat) aún no se ha cerrado. Se trata de nuevos CAP en La Mina de Sant Adrià del Besòs; La Bordeta y Sant Gervasi, ambos en Barcelona; Vilafranca del Penedès; Castelldefels; Onze de Setembre de Lleida y Santa Coloma de Cervelló; así como los CL de Sant Joan de les Abadesses y Alfara de Carles.

Los 35 restantes corresponden a convenios que se habían firmado entre Salud y los Ayuntamientos para acelerar las obras (véase listado en la página 3), entre los que destaca el Centro de Urgencias de Atención Primaria (CUAP) de Sant Feliu de Llobregat.

La revisión de los proyectos irrita a muchos alcaldes, que hartos en gra cantidad de casos de las demoras acumuladas, esperan reunirse con los nuevos delegados territoriales de Salud. Los que siguen son algunos de los centros sanitarios afectados por el recorte.

- Nuevo CL de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Es de los casos en los que existe solar cedido y proyecto terminado, pero falta la financiación. El alcalde, Ramon Roqué (PSC), relata su periplo de cuatro años: "Compramos el solar al Incasòl, lo recalificamos, encargamos el proyecto, tenemos licencia de obras... Me he pasado cuatro años tramitando para nada, y ahora vienen las elecciones", lamenta. El actual consultorio está en un edificio con filtraciones de agua.

- Nuevo CAP de La Mina de Sant Adrià de Besòs. La anterior consejera de Salut, Marina Geli, anunció la construcción del nuevo CAP en 2005. Tenía que estar listo en 2007. Geli recalcó, recuerdan desde el Consorcio de La Mina, que no se retrasaría porque las obras en barrios en proceso de mejora eran prioritarias. Otro proyecto redactado sin dinero. - Nuevos CAP en la Bordeta y Sant Gervasi (Barcelona). El Ayuntamiento cedió los terrenos hace años, en el caso de la Bordeta como parte de la reforma de la zona de La Magòria. Existe proyecto y licencia de obras desde el año pasado. "Ahora solo falta que los ambulatorios que sí tenemos en obras se terminen", recelan desde el Consistorio.

- Nuevo CAP de Vilafranca (Alt Penedès). El alcalde, Pere Regull (CiU), está tan harto de esperar que casi se lo toma a broma. Cedió los terrenos a la Generalitat en 2005 y desde entonces, asegura, la consejera Geli le ha prometido el arranque de las obras "unas tres veces cada año". El CAP dará servicio a 90.000 habitantes, alerta Regull, que teme que tampoco los suyos, en referencia a Convergència, aceleren la cuestión. El problema es la financiación de los equipos que necesita el centro. Regull confía en una reunión que tiene concertada a finales de mes con el delegado territorial de la Generalitat.

- Nuevo CAP de Castelldefels. Otro caso con terreno cedido y proyecto redactado en peligro por falta de financiación. "En julio pasado la consejera Geli dijo que las obras comenzarían enseguida", recuerda el Consistorio.

- Nuevo CAP Onze de Setembre de Lleida. El alcalde Àngel Ros (PSC), explica que el solar está cedido y el proyecto finalizado. "Podría haber comenzado", dice diplomáticamente. Y apunta: "Demos margen al nuevo Gobierno".

- Nuevo CAP de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). Una vez más, suelo cedido, proyecto terminado y a la espera de la licitación de la obra. "Está todo en manos de la Generalitat", dice el alcalde, Felip Castillo (Progrés Independents). No acaba de verlo claro: "Si están parando obras mucho mayores, igual nosotros tenemos que esperar...".

---

Fuente: El País

16 febrero 2011

CC OO y UGT recibieron en 2010 subvenciones de casi 15 millones de euros

Los líderes de UGT y CC OO, Cándido Méndez e Ignacio Fernández Toxo (ARCHIVO)

Ampliar El Ministerio de Trabajo e Inmigración concedió en 2010 subvenciones por un importe de 7,4 millones de euros a CC OO y de 7,3 millones de euros a UGT para la realización de actividades de carácter sindical y por su participación en órganos consultivos del Ministerio, de sus organismos autónomos y de las entidades gestoras de la Seguridad Social.

Según una resolución del Departamento que dirige Valeriano Gómez publicada este miércoles en el Boletín Oficial del Estado (BOE), a CC OO le fueron concedidos el año pasado 6,3 millones de euros para la realización de actividades sindicales y algo más de un millón de euros por su participación en organismos consultivos de Trabajo.

A UGT, por su parte, se le dio una subvención de 6,1 millones de euros por la realización de actividades sindicales y otra de casi 1,2 millones de euros por su participación en los órganos consultivos del Ministerio.

Las subvenciones recibidas en 2010 por CC OO y UGT son muy parecidas a las que recibieron en 2009 por estos mismos conceptos. Mientras que el año pasado percibieron conjuntamente 14,7 millones de euros, en 2009 obtuvieron más de 14,4 millones.

Barcelona, 15 de febrer de 2011

ALIANÇA I L'ESPORT CATALÀ UNIVERSITARI REPRENEN LES JORNADES SOBRE LA SALUT EN L'ESPORT

Aliança, mútua de salut, i l’Esport Català Universitari (ECU), organitzadora dels Campionats de Catalunya Universitaris, reprenen les jornades sobre la salut en l’esport, iniciativa de la mutualitat per respondre a les inquietuds de les diferents entitats esportives catalanes entorn de les malalties i els accidents en la pràctica esportiva. Durant aquesta primera trobada, celebrada a la Universitat de Lleida (UdL), representants de les dues entitats van intercanviar impressions sobre la importància d’apostar per l’esport de base per fomentar els hàbits de vida saludables.

En aquest sentit, Joaquín Gómez i Leo Martínez, directors Comercial i de Màrketing d’Aliança, i Josep Romero, Coordinador Esports UdL, de l’ECU, van obrir el debat sobre les dificultats que suposa la reforma universitària per la pràctica esportiva de competició. “Els graus són menys flexibles que les diplomatures o llicenciatures del sistema anterior. Aquesta exigència en el compliment d’hores lectives fa que els alumnes tinguin menys opcions de participar en competicions esportives que requereixen temps d’entrenament”, explica Joaquín Gómez.

Aliança cobreix tots els participants als Campionats de Catalunya Universitaris amb una assegurança mèdica pionera a Catalunya que garanteix un tracte personal i de màxima qualitat. A més, la mutualitat patrocina les samarretes oficials del campionat.
  12-Febrer 2011

El proper 8 de març del 2011, a les 10:15 hores, és la data de l’acte del judici a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en relació al conflicte col·lectiu interposat per les patronals (UCH, CAPS i ACES) contra els sindicats per la retallada del 5% a les empreses afectades pel Conveni col·lectiu sòciosanitari i de salut mental (actuacions núm. 32/2010 i 33/2010 acumulades). Així mateix, s’informa que, des de les organitzacions patronals amb els corresponents assessors jurídics, s’ha fixat el calendari de treball per dissenyar l’estratègia a seguir (estructura de la defensa, decisió de la documentació, etc.). Podeu accedir a l’esmentada citació judicial .

 

 9 febrer 2011

Catalunya: carta de un médico especialista al Consejero Boi Ruiz

Apareixen 3 nous casos de famílies lleidatanes que busquen fills o germans que suposadament van morir després de néixer

r. ríos | Lleida

Els casos de possibles nens robats al néixer durant el franquisme i els primers anys de la democràcia a les comarques de Ponent continuen sortint a la llum. Ahir se'n van descobrir tres més i ja conformen aquesta llista nou famílies, moltes de les quals estan decidides a arribar a la fiscalia. És el cas de Carmen Martínez, una veïna d'Alguaire que busca el que hauria d'haver sigut el seu primer fill. "Només vull saber si és viu i si no, saber on està enterrat. Estic decidida a denunciar-ho", assegura. El seu relat es remunta al juny del 1977 quan va ingressar al General Moscardó (ara Arnau) per donar a llum. "Quan va néixer vaig veure com se l'enduien les infermeres. Al cap de poca estona vaig preguntar pel meu fill i em van dir que feia tres dies que era mort", explica. Per no creure-s'ho, la Carmen s'escuda en la que va ser la seua llevadora, que li va assegurar que no podia haver passat una cosa així, i en un document confús sobre el part que diu que aquest va ser espontani (vegeu el desglossament). "Si el fetus hagués estat mort no podria haver sortit per si sol", afirma. A més, com en tots els casos, mai van arribar a veure el cos malgrat que el seu marit, avui mort, va arribar a encarar-se amb els metges. Ens van dir que ells s'encarregaven de tot", explica la Carmen. A dia d'avui tampoc han trobat res al Registre Civil ni tenen cap part de defunció.

En la mateixa situació es troba una família de Ponts que busca una germana desapareguda al novembre del 1945. Aquell mes, la seua mare es va posar de part. Les coses es van complicar i la van enviar a la Perpetuo Socorro. "Sempre explicava que la nena havia nascut preciosa. De fet, la nostra mare es va haver de quedar ingressada durant 15 dies i la va tindre amb ella a l'habitació", recorda la família. Va ser llavors, dos setmanes després, quan els metges van vindre a buscar el nadó per fer-li una revisió. "Els van dir que la portaven a la incubadora per una pulmonia, però al cap de poca estona els van comunicar que havia mort", expliquen. Com en altres casos, els van demanar diners per al funeral, però mai els van deixar veure el cos. "Volien enterrar-la a Ponts, però els van assegurar que ja ho havien fet ells", recorden. Ni al registre ni a la clínica no hi apareix res. "Fa molts anys vaig anar al cementiri i em van dir que era a la fossa, però no sé si creure-m'ho veient tot el que està sortint ara", confessen.

El tercer dels casos correspon a l'any 1962 i va tindre lloc a l'actual Arnau de Vilanova. La família denuncia que l'hospital es va negar a mostrar el cos d'un nadó que va néixer aquell any i per aquest motiu sospita que pot tractar-se d'un altre nen robat

Les urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida es podrien evitar en un 30%

El coordinador d'aquest servei creu que els pacients podrien ser atesos en altres centres sanitaris

---

El personal de l’Arnau va patir 34 agressions

Lleida ciutat - Societat

Dilluns 07, Febrer de 2011 19:00

El personal mèdic de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida va denunciar l’any passat un total de 34 agressions, de les quals set van ser físiques, segons ha informat Ràdio Lleida. La resta van ser de caràcter verbal. Destaca l’augment de les agressions físiques ja que es van doblar respecte a l’any 2009. D’aquests, en un cas el facultatiu va acabar amb la baixa laboral a conseqüència de les ferides. Un dels motius que explicarien aquesta xifra seria el "col·lapse" del servei d’Urgències del centre, per les hores d’espera que, a vegades, es pot produir.   Per altra banda, el 30% dels pacients que acudeixen als serveis d’urgència de l’Arnau de Vilanova són evitables, si bé podrien ser atesos en altres centres sanitaris, segons ha assenyalat el coordinador d’aquest servei d’Urgències del centre, Xavier Cabré. "Hi ha centres que tenen més percentatge d’aquests malalts (que acudeixen sense suficient motiu), normalment solen ser hospitals més petits", ha explicat Cabré. En l’últim any el servei d’urgències de l’Arnau va atendre 88.818 visites, un 2% més que el 2009. A banda d’això, el centre hospitalari estrenarà al març l’aparell que evita la caiguda del cabell arran de les sessions de quimioteràpia. Ha costat 18.000 euros.

7 febrer 2011
Arriba la recepta amb factura

Salut informarà els ciutadans del cost de la seva medicació perquè facin un ús responsable de la sanitat pública

P ROBLEMAS SANITARIOS

Burocracia y salud

    
noticias de aliança

 Barcelona,7 de febrero de 2011

ALIANÇA OFRECE A SUS MUTUALISTAS LA COBERTURA DE PROTECCIÓN DE PAGOS

Aliança, mutua de salud, apuesta por sus socios y ofrece la cobertura de protección de pagos para trabajadores por cuenta ajena en caso de paro, y para autónomos en caso de incapacidad temporal.

Esta mejora beneficiará a todos los mutualistas que renueven sus pólizas durante este 2011, ya que con la cobertura de protección de pagos garantiza el coste del seguro de salud y el de todas la otras pólizas.

Esta nueva cobertura supone también una mejora para la red de mediación, ya que es un servicio solicitado por el cliente final, sobretodo en el contexto económico actual. Así lo ha manifestado Joaquín Gómez, Director Comercial y Marketing, que indica que esta medida “responde a las demandas de nuestros mediadores que, cada vez más, solicitaban incluir esta cobertura en las pólizas de salud, para poder ayudar a aquellos clientes que se encuentran con dificultades para hacer frente al pago de sus recibos”.
   6 febrer 2011

Diuen que la seua jornada laboral és superior a l'espanyola i l'europea i cobren menys

| Lleida

Infermeres i metges de Lleida van rebutjar aquest divendres haver d'allargar la jornada laboral per ser més productius i ajudar a sostindre així el sistema públic de salut, com va proposar dijous al Parlament el conseller Boi Ruiz. Les declaracions del conseller no van agradar gens a cap dels dos col·lectius, que van advertir que els seus salaris estan per sota de la mitjana europea i que treballen més hores que a la resta de comunitats autònomes. "És totalment ridícul. Nosaltres ja treballem unes quaranta hores setmanals sense comptar-hi guàrdies, molt més que en altres comunitats autònomes i cobrant menys", va explicar ahir un representant sindical de metges de l'Arnau. Per la seua part, el responsable d'un CAP va xifrar la jornada laboral d'un metge de primària en 35 hores setmanals, i va rebutjar que sigui possible ampliar-la. "Es tracta d'una feina que desgasta molt psicològicament. No sé a què treuen cap aquestes declaracions, però no em semblen realistes", va manifestar. Segons un estudi del sindicat Metges de Catalunya realitzat el 2007, els metges d'un hospital públic tenen una retribució fixa de 37.700 euros, la més baixa de totes les comunitats autònomes. L'estudi assenyala que els facultatius de primària catalans també estan en una situació semblant, amb un sou d'entre 35.700 i 36.000 euros. A València, la comunitat amb el fix més alt, un metge guanya 48.700 euros.

Infermeres

Per la seua part, el president del Col·legi d'Infermeria de Lleida, Josep Maria Camps, que va xifrar la jornada laboral d'aquestes professionals en una mitjana de 35 hores setmanals, va qualificar les declaracions de Ruiz de "molt desafortunades" i va recordar que a Catalunya aquests treballadors tenen unes condicions laborals molt precàries. "El que hauria de fer el conseller és acabar amb els contractes escombraries i equiparar el sou del col·lectiu a la mitjana europea", va assenyalar. La portaveu i secretària de formació del sindicat d'infermeria Satse, Sheila Gascón, va demanar al conseller de Salut que tingui en compte el "desgast físic i psíquic" que afecta els professionals d'infermeria, al comptar amb una de les ràtios per malalts més baixes d'Europa.

          
CCOO guanya el conflicte col·lectiu a la Clínica Terres de Ponent   CCOO hem guanyat el conflicte col·lectiu que vam interposar contra la decisió unilateral de
la Clínica Terres de Ponent, SL (L'Aliança), de reduir els sous de tot el personal un 2%,
emparant-se en el Decret llei 3/2010.

La sentència declara nul·la decisió empresarial perquè la Clínica Terres de Ponent és una empresa nítidament privada que queda fora de l'àmbit d'aplicació del decret llei. veure arxiu