Les esquerres tortosines dubten de la viabilitat de l'adquisició de la Clínica Terres de l'Ebre

 

30.10.12

 

 

 

TORTOSA (Baix Ebre).- Els grups polítics del PSC, ERC i ICV a l'Ajuntament de Tortosa han manifestat aquest dilluns el seu malestar per la falta d'informació que el govern municipal de CiU els ha donat sobre la compra de la Clínica Terres de l'Ebre per part del consistori. Els portaveus dels tres grups, Antoni Sabaté, Josep Felip Monclús i Jordi Jordan, han comparegut conjuntament, al costat de la resta de regidors de les tres formacions, per expressar la seua preocupació per la situació que pateix l'antiga clínica de L'Aliança. Però, al mateix tmeps, han evidenciat "la contradicció que s'amaga darrere la decisió de Ferran Bel i de CiU", als qui han acusat d'actuar "des de l'àmbit públic en el privat, quan a l'hospital de referència de les Terres de l'Ebre s'han produït greus retallades sense que el govern municipal haja denunciat la situació, i ni tan sols s'haja reunit amb els seus representants". Fa uns dies, també el portaveu del PP, Xavier Dalmau, va aprofitar la seua participació en el programa Primera Columna, de Canal 21 Ebre, per afirmar que la compra de la Clínica Terres de l'Ebre era una operació necessària i valenta, però arriscada des del punt de vista econòmic. En canvi, el secretari general de la UGT, a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, va donar suport total a l'adquisició de la clínica, tot celebrant que passe a ser un equipament públic. També va ser durant una entrevista a l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre.

Siga com siga, aquest dilluns el PSC, ERC i ICV han mostrat també els seus dubtes i han reclamat una valoració pericial externa sobre la viabilitat econòmica, titllant l'operació d'arriscada perquè els beneficis de la Clínica Terres de l'Ebre provenen dels proveedors de les mútues i de l'Institut Català de la Salut (ICS), a banda que el govern espanyol té damunt la taula un avantprojecte de la nova Llei d'Hisenda Local que diu que els ajuntaments no han de prestar serveis sanitaris, sinó que ho han de fer les comunitats autònomes. De fet, els tres grups han comparat aquesta operació a la de la construcció de les noves piscines que es va anunciar també abans d'eleccions, tot "demostrant-se que va ser una maniobra electoralista". Així mateix, han advertit que els acords s'haurien de prendre amb el nou govern de la Generalitat, i no amb el govern en funcions. Finalment, els tres grups han donat suport al manteniment de la seua activitat i dels 121 llocs de treball de la Clínica Terres de l'Ebre, però no es posicionaran sobre la compra fins tenir tota la informació al respecte, i fins que no s'asseguren que no anirà en detriment de la sanitat pública del territori, actualment en procés de "desmantellament"

 

 

Informe sobre la sostenibilidad del sistema público de pensiones

 

 

30/10/2012 · 09:07
El Consejo de Ministros ha acordado remitir a la Comisión parlamentaria de Seguimiento y Evaluación de los Acuerdos del Pacto de Toledo un informe sobre la sostenibilidad del sistema público de pensiones y la prolongación voluntaria de la vida laboral.

Este informe contiene, asimismo, un análisis sobre la situación de la jubilación anticipada con coeficiente reductor y de la jubilación parcial, así como un informe sobre la compatibilidad entre la percepción de la pensión de jubilación y la realización de una actividad por cuenta ajena o cuenta propia.
Datos actuales

La pensión de jubilación media del total del Sistema ha pasado de 591,82 euros al mes en 2002 a 923,06 euros al mes en 2011, lo que supone un incremento de más del 60 por 100. El importe medio mensual de las pensiones de jubilación desde el año 2002 al 2012 prácticamente se ha duplicado.

Asimismo, la edad media real de jubilación de los españoles se sitúa en los 63,6 años, frente a los 65 años, que es la edad que establece la Ley en la actualidad.

En este sentido, el documento constata que la jubilación anticipada, que permite al trabajador abandonar de forma prematura el mercado de trabajo, ya sea de manera forzosa (a los 61 años) o voluntaria (a los 63 años), se ha convertido en una fórmula de regulación de empleo, tal y como ya advierte el Pacto de Toledo, reclamando la modificación de esta situación.

Actualmente, una de cada dos personas que se jubilan lo hacen anticipadamente, con una pensión media que supera en 110 euros al media del resto del pensionistas (1.344 euros al mes frente a 1.234 euros mensuales). Las altas anuales de jubilaciones anticipadas se han incrementado un 31 por 100 desde el comienzo de la crisis en 2007.
Todo ello se produce pese a que la Recomendación 12 del Pacto de Toledo plantea que se debe combatir la discriminación por edad en nuestro mercado laboral, restringiendo al máximo el abandono prematuro de la vida laboral, como orientación de futuro en las políticas de igualdad, de acuerdo con las iniciativas de la Unión Europea.

Por otro lado, con la jubilación parcial se puede abandonar prematuramente el mercado laboral, permitiendo al trabajador reducir su jornada y salario proporcionalmente, mientras se le completa el porcentaje restante con la pensión. A partir de los 65 años se cobra la pensión completa sin que se le aplique ningún coeficiente reductor, como sí ocurre con la jubilación anticipada.
Para armonizar el sistema con las últimas reformas tendentes a elevar la edad de jubilación y para atajar los desequilibrios y las singularidades descritas, el informe incluye propuestas de alternativas de reforma que se remitirán al Pacto de Toledo para su debate, que operan sobre diversos ámbitos.

Jubilación anticipada: en materia de jubilación anticipada, el informe se centra en:

• La edad de acceso anticipado a la jubilación en línea con las variaciones en la edad de acceso ordinario a la pensión. Hoy se sitúa en 61 años.
• El período mínimo de cotización. Hoy situado en 33 años.
• Coeficientes reductores en base a la edad legal de jubilación.

Jubilación parcial: en materia de jubilación parcial, el informe incluye alternativas de reforma del sistema que operan sobre:

• La edad de acceso anticipado a la jubilación. Hoy en 61 años.
• La jornada laboral compatible con la percepción de la pensión. En la actualidad el mínimo se sitúa en el 25%.
• La duración de los contratos de relevo para evitar abusos.
• El período mínimo de cotización. Hoy 30 años.
• Coeficientes reductores. Hoy no hay coeficiente reductor.

Compatibilidad de pensión con una actividad: se aboga por ampliar las posibilidades de compatibilizar una pensión de jubilación y la realización de una actividad con una serie de propuestas y bajo unas determinadas condiciones:

• El nuevo régimen de compatibilidad entre pensión y salario podría exigir que el acceso a la misma fuese a la edad ordinaria y una vez acreditado un periodo de cotización que implique el 100 por 100 de la base reguladora.
• Durante el tiempo en que se simultanease la pensión y la realización de la actividad se podría garantizar el cobro de un porcentaje de pensión que incremente el atractivo de la prolongación de la vida laboral activa..
• El nuevo esquema de compatibilidad entre la pensión de jubilación y el salario se podría aplicar a todos los Regímenes de la Seguridad Social y a cualquier actividad por cuenta ajena o por cuenta propia.
• Una vez el interesado cesara en la prestación laboral, se repondría el percibo íntegro de la pensión de jubilación.

La estafa de la deuda pública

30 oct 2012
Según el pensamiento dominante en los establishments financieros, políticos y mediáticos que configuran la sabiduría convencional en el conocimiento económico, la deuda del Estado español (aproximadamente un 90% del PIB) se debe al excesivo gasto público realizado en el país durante los años de bonanza en los que se despilfarró el dinero público. Y para confirmar tal aseveración se citan casos como el del AVE, que en muchas partes de España apenas tiene pasajeros, o las carreteras que no llevan a ninguna parte y muchos otros ejemplos de derroche de dinero público que –según la sabiduría convencional- nos han llevado a la crisis actual. Un indicador de tal crisis es la elevada prima de riesgo que el Estado español tiene que pagar para poder conseguir dinero de la banca, pues ésta (conocida como los mercados financieros) está dejando de tener la confianza en la capacidad del Estado en poder pagar los intereses de su deuda pública. De ahí la necesidad de recortar gasto público a fin de disminuir el déficit y la deuda pública y recuperar así la famosa “confianza de los mercados”, la frase más utilizada en la narrativa oficial de los gobiernos español y catalán para justificar sus recortes presupuestarios.

La gran estafa

El crecimiento de la deuda pública, sin embargo, tiene muy poco que ver con la supuesta exuberancia del gasto público. En realidad, el gasto y empleo público español, incluyendo el catalán, son los más bajos de la UE-15. Sólo un adulto de cada diez trabaja en el sector público en España (en Catalunya no se llega ni a este ratio). En Suecia, es uno de cada cuatro. La hipertrofia del sector público, que según el dogma neoliberal dominante está ahogando la economía española, es una de las falsedades más notorias que se transmite con mayor frecuencia en los mayores medios de información. Los datos, fácilmente accesibles, muestran precisamente lo contrario. El Estado en España (y en Catalunya) es uno de los más pobres de la Unión Europea de los Quince, UE-15. Ahora bien, los economistas de FEDEA, los gurús mediáticos –como Xavier Sala i Martín y otros- continuarán, contra toda la evidencia existente, subrayando que la raíz del problema que tiene España, incluyendo Catalunya, es su excesivo gasto público, que –según ellos- ha generado el gran crecimiento de su deuda pública.

La causa real del crecimiento de la deuda

La causa más importante (y más silenciada por los medios) de la elevada deuda pública en España ha sido el dominio de la banca –y muy en especial de la banca alemana- y de las fuerzas neoliberales que ésta promueve en el diseño del euro y su sistema de gobierno. Veamos los datos. Tales fuerzas establecieron un Banco Central que no era un Banco Central, sino que era un enorme lobby de la banca. Lo que hace un Banco Central en un país es imprimir dinero y con este dinero compra deuda pública a su Estado, de manera que si los intereses de sus bonos se disparan porque el Estado tiene dificultad para venderlos, el Banco Central entra y compra muchos bonos, con lo cual los intereses bajan. El Banco Central está ahí para defender a su Estado frente a la especulación de los mercados financieros. En contra de lo que se dice y de lo que se escribe, los intereses de la deuda los decide un Banco Central, no los mercados financieros.

Ahora bien, cuando se estableció el euro, el Estado español perdió tal capacidad de imprimir dinero y comprar deuda pública. Se delegó tal autoridad al Banco Central Europeo, que sigue imprimiendo dinero pero no para prestarlo al Estado español (la compra de deuda pública, en la práctica, es un préstamo al Estado), sino para prestarlo a la banca privada a unos intereses bajísimos (menos de un 1%). Y es esta banca privada la que compra deuda pública a unos intereses elevadísimos (un 6% o un 7% en el caso español o italiano). Es un negocio redondo para la banca. El chanchullo del año. La banca, incluyendo la banca alemana, se ha forrado de dinero durante todos estos años. Nunca les había ido tan bien. Chupaban la sangre  (los altos intereses de la deuda pública) al Estado, y cuando éste parecía que iba a desmayarse o morir, entonces (y sólo entonces), el Banco Central Europeo le prestaba dinero al Estado, es decir, le compraba deuda pública para que continuara viviendo, a fin de que la banca privada, como sanguijuela, pudiera continuar chupándole la sangre (es decir, su dinero).

Este entramado, en el que el BCE da dinero a la banca privada a unos intereses bajísimos, se justifica con el argumento de que así se garantiza el crédito necesario para las familias y para las empresas medianas y pequeñas (que crean la mayoría de puestos de trabajo). Pero el crédito ni está ni se le espera. En realidad, a pesar de que el BCE ha dado desde diciembre de 2011 más de un billón de euros (sí, un billón de euros) a la banca privada (la mitad de este billón fue a la banca privada española e italiana), el crédito continúa escaso, pues la banca tenía otras inversiones (como comprar deuda pública) mucho más rentables que la de ofrecer crédito.

Cualquier persona normal y corriente se preguntará, ¿por qué el BCE no prestó este dinero a los Estados de la Eurozona en lugar de prestarlo a la banca para poder financiarse sin necesidad de pagar unos intereses tan elevados a la banca privada? Por extraño que parezca, nadie en la estructura de poder que gobierna la Eurozona se planteó, hasta hace muy poco, esta pregunta. Y ello, como resultado de estar imbuidos en el dogma neoliberal, que es la ideología promovida por el capital financiero, es decir, por la banca (además de las compañías de seguro, fondos de alto riesgo y un largo etcétera).

Si el BCE hubiera prestado el dinero al Estado español, en lugar de éste tener que pedirlo a la banca privada, el Estado hubiera ahorrado muchísimo dinero. El Estado, en lugar de pagar unos intereses al 6%, hubiera pagado al 1% (como pagan los bancos para obtener dinero del BCE), ahorrándose muchísimo, pero muchísimo dinero, sin que hubiera aparecido el problema de la deuda pública, y sin que se hubiera necesitado hacer ningún recorte de gasto público. Hoy, uno de cada cuatro euros que el Estado se gasta va para pagar su deuda pública, predominantemente a los bancos. Si hubiera recibido dinero directamente del BCE no habría habido ninguna necesidad de hacer recortes.

El economista Eduardo Garzón ha calculado (en su artículo “Situación de las arcas públicas si el estado español no pagara intereses de deuda pública”) lo que el Estado español tendría como deuda pública (desde 1989 a 2011) si hubiera tenido un Banco Central que le hubiera prestado dinero al 1% de interés, sin tener que recurrir a la banca privada pagando los elevadísimos intereses que ha pagado. Pues bien, la deuda pública sería hoy un 14% del PIB (sí, ha leído bien, un 14%) en lugar de un 90%. Este es el enorme coste al Estado español de haber tenido el sistema de gobernanza del euro tal como ahora existe, sistema de gobernanza que se diseñó para optimizar los intereses de la banca a costa de los intereses de la población y de su Estado. Hoy España, incluyendo Catalunya, no tendría los problemas que tiene si hubiera tenido un Banco Central propio digno de su nombre, o hubiera tenido un Banco Central Europeo que hubiera sido un Banco Central.

Las injusticias del sistema actual

El sistema de gobierno del euro es, además de sumamente ineficiente, profundamente injusto, pues está originando un proceso redistributivo enormemente regresivo en el que la gran mayoría de la población está pagando con impuestos el pago de los intereses de la deuda pública del Estado, y con ello está transfiriendo a los súper ricos (que compran los bonos a través de los bancos) dinero para pagarles lo que el Estado les debe al haber comprado deuda pública. Esta transferencia de dinero se realiza también a nivel de la Eurozona, de manera que los países que tienen que pagar intereses de la deuda más altos (los países del Sur) los pagan a los bancos del Norte (que han invertido cantidades muy significativas de su capital en comprar deuda pública de tales países que generan unos intereses exuberantes, alcanzando unos beneficios estratosféricos). Alemania tiene 200.000 millones de euros en tal tipo de inversiones en España. En realidad, los famosos 100.000 millones de euros que la Unión Europea puso al alcance de España para “salvar sus bancos” era, en realidad, dinero (aprobado por el Parlamento Alemán) para salvar a los bancos alemanes (tal como han reconocido varios economistas asesores del gobierno alemán) que estaban con el agua al cuello debido a la deuda pública y privada española, ya que tenían pánico a que no les pudieran pagar. Será el pueblo español el que pagará los 40.000 millones que el Estado ha pedido para pagar tal deuda, situación que es profundamente injusta. Si después de leer este artículo usted, lector, no está indignado, es señal de que, o bien es usted parte del problema o es que no me he explicado bien. En este caso, le aconsejo lea el libro de Juan Torres y yo, Los Amos del Mundo. Las armas del terrorismo financiero donde expandimos lo que brevemente presento en este artículo. Pero créame que hay causas para estar más que indignado. Hoy se está desmantelando el escasamente financiado Estado del bienestar en España, incluyendo en Catalunya, para que los bancos puedan comprar su deuda pública, la cual consiguieron diseñando un sistema en que sus beneficios, que afectan a un sector superminoritario (lo que los indignados estadounidenses Occupy Wall Street movement llaman el 1%) se realice a costa de la miseria de todos los demás. Así de claro. Léase el libro y lo verá.

 

Impugnar l'alta mèdica       ¿Què podem fer si, trobant-nos en situació d'incapacitat temporal, rebem l'alta mèdica abans d'estar en plenes condicions de reincorporar-nos a la feina? ¿Podem impugnar aquesta decisió? Miguel Arenas, advocat especialista en Seguretat Social, ens explica com fer-ho.   29/10/2012       Les altes mèdiques emeses de forma manifestament injusta tant per l'ICAMS en tasques d'inspecció mèdica en els casos de malaltia comuna, com per les mútues d'accidents de treball quan el procés d'incapacitat temporal deriva de contingència professional, ha estat objecte de reconeixement per part del legislador que ha dissenyat un procediment especial d'impugnació en la Llei 36/2011, reguladora de l'ordre jurisdiccional social. Intentem aclarir alguns dubtes sobre aquest nou procediment. És obligatori en tots els casos interposar reclamació prèvia?.Sí, amb l'excepció de les resolucions administratives expresses en què s'acorda l'alta mèdica emeses pels òrgans competents de les entitats gestores de la Seguretat Social pel compliment del termini de durada de tres-cents seixanta-cinc dies de la prestació d'incapacitat temporal   Quin és el termini per interposar la reclamació prèvia? Estableix l'art. 71 de la llei que és requisit necessari per formular demanda en matèria de prestacions de Seguretat Social, inclosa la impugnació d'altes mèdiques, que els interessats interposin reclamació prèvia davant l'entitat gestora. El termini no serà el genèric de 30 dies, sinó que s'ha d'interposar en el termini d'onze dies des de la notificació de la resolució.   Davant qui s'ha d'interposar? Prenent en consideració la diversitat de solucions que ofereix l'art. 71, entenem que en malaltia comuna s'ha de reclamar a l'INSS i a l'ICAMS-ICS i, en cas d'accident de treball o malaltia professional, a més a més, caldrà fer-ho també a la mútua.   De quin termini disposa l'Administració per resoldre? Molt breu, el termini per a la contestació de la mateixa serà de set dies, s'entendrà desestimada un cop transcorregut aquest termini.   Quin és el termini per interposar demanda? En els processos d'impugnació d'altes mèdiques, el termini anterior serà de vint dies que, en aquells casos en què no sigui exigible reclamació prèvia, es computarà des de l'adquisició de plens efectes de l'alta mèdica -extinció del INSS als 365 dies de l'inici de la IT- o des la notificació de l'alta definitiva acordada per l'entitat gestora.   A qui he de demanar? A l'entitat gestora i, si s'escau, a la mútua. És normal i habitual incloure a la demanda al servei públic de salut -ICS-. Excepcionalment també a l'empresa del treballador, quan es qüestioni la contingència.   Davant de qui es presenta la demanda? El Jutjat Social que correspongui al domicili del demandant o el lloc d'emissió de la resolució.   Quines característiques té el procés? Serà urgent i tindrà una tramitació preferent. És aconsellable pel que fa a la prova que s'ha de practicar en l'acte de judici documentar la malaltia i el fet que aquesta ens impedeix anar a la feina mitjançant, per exemple, informes d'urgències o del doctor de família que siguin propers en el temps a l'alta mèdica.   Es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia? No, l'art. 191.2 g) Llei 36/2011 és contundent: "Tampoc procedirà recurs en processos d'impugnació d'alta mèdica sigui quina sigui la quantia de les prestacions d'incapacitat temporal que percep el treballador". 28/10/2012 Infermeres del CAP de Santa Maria assumiran visites mèdiques per reduir la llista d'espera       Mesura pionera a Lleida tant per a consultes habituals com urgents, i valoraran si és necessari derivar-les a un facultatiu         Les infermeres del CAP del Santa Maria atendran consultes que fins ara eren responsabilitat dels facultatius a partir del novembre per rebaixar la llista d'espera.   Campanya dels 'indignats' a Lleida per explicar als ciutadans com no pagar l'euro per recepta     Denuncien que les farmàcies no disposen dels formularis per rebutjar la taxa i que la gent gran té dificultats per omplir-los     Dissabte, 27.10.2012. 19:38 h   Un grup d'indignats de Lleida ha començat aquest dissabte una campanya que vol estendre per tota la demarcació en contra de l'euro per recepta. Sis persones i diversos usuaris han recorregut les farmàcies de la ciutat per informar als ciutadans del procediment per no pagar la taxa del Govern. Els indignats denuncien que "les farmàcies no disposen dels formularis, quan per Llei hauria de ser així" i "demanen als usuaris que se'ls descarreguin d'internet, al qual molta gent gran no té accés". El col·lectiu critica que el procediment sigui tant complicat que moltes persones acaben pagant l'euro per evitar la burocràcia.         El grup d'indignats ha recorregut farmàcies de Lleida per informar sobre l'impagament de l'euro per recepta. La campanya d'insubmissió al pagament de l'euro per recepta es va acordar a la trobada de col·lectius d'indignats d'Agramunt, i s'estendrà per diferents pobles i ciutats de la demarcació. Un dels convocants ha explicat que el grup vol "explicar als usuaris de les farmàcies quins són els passos a seguir per no fer el repagament de l'euro". Segons ha dit el jove, que no ha volgut donar el seu nom, "dels passos per no pagar n'hauria d'informar el propi farmacèutic". El col·lectiu critica que per cada medicament, si no es vol pagar, s'ha de presentar una còpia del DNI i tres còpies del formulari. Segons ha dit el portaveu del grup, en cas d'impagament de l'euro per recepta "l'únic que pot passar és que te'l facin pagar amb un recàrrec de 20 cèntims pel total de els receptes". Segons ell "hi ha moltes irregularitats com el simple fet que el farmacèutic està recaptant un impost a banda que en algunes farmàcies diuen que no tenen el programa i diuen que no cobren l'euro". Un dels pensionistes, en Juan Miguel, creu que "és un abús el que estan fent amb els pensionistes i la gent que no té recursos per pagar aquest impost". En el seu cas ha explicat que no arribar a cobrar 800 euros i té una malaltia crònica, pren 19 pastilles diàries i ha de pagar l'euro per cada medicament, a banda de l'augment de l'IVA. Segons en Juan Miguel, molts jubilats han deixat de comprar segons quins medicaments perquè no poden arribar a finals de mes.   Lleida se suma a la huelga de farmacias cerrando 191 en toda la demarcación   2012-10-25       Los farmacéuticos ya no pueden más. El retraso en el pago de los casi 190 millones por parte de la Generalitat ha llevado al límite la paciencia de los profesionales del sector y, aunque entraba dentro de las posibilidades aplazar la huelga, la incertidumbre en las respuestas del Govern ha hecho que hoy 191 farmacias de toda la demarcación de Lleida cierren a modo de protesta.     Josep Aiguabella, presidente del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, aseguró ayer que unas 26 farmacias de la provincia permanecerán abiertas como garantía de servicios mínimos, cuatro de ellas,en la capital de Ponent. “Barajamos la posibilidad de aplazar la huelga pero todavía hoy no hemos recibido el dinero que el martes prometió el Govern, así que no hay vuelta atrás”. La Generalitat aseguró el pasado martes que las farmacias catalanas recibirían parte del pago de la deuda. Por su parte, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, también quiso calmar el caldeado ambiente diciendo que adelantaría, de forma inmediata, 99 millones de euros a Catalunya para que pueda atender la deuda pendiente. La intención no siempre es lo que cuenta y Aiguabella destacó ayer que los farmacéuticos ya no pueden pagar a los distribuidores y que las promesas ya no sirven de nada. Pero como ya adelantó el pasado martes el presidente del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, “el problema no se reduce a cobrar lo que hay pendiente”, si no en la poca fiabilidad de cobro para los próximos meses. “Ya nos han informado de que el próximo cinco de noviembre no cobraremos el mes de agosto, así que como mínimo tendremos que esperarnos hasta el 30 de noviembre”. La pregunta de los farmacéuticos ante estas afirmaciones es, entonces, saber cuando podrán tener la liquidez de septiembre y octubre. La preocupación es tal que desde el Col·legi y en nombre de todos los profesionales piden al Govern un calendario de pago. Aiguabella dijo que necesitan tener una planificación que, al menos, libere la soga que aprieta la estabilidad económica de las farmacias catalanas. Por su parte, el presidente del Consejo del Colegios de Farmacéuticos de Catalunya, Jordi de Dalmases, anunció ayer que la convocatoria de huelga se mantenía para hoy al contar con el apoyo de cerca del 80% de los colegiados. De Dalmases explicó que la protesta seguirá convocada porque las farmacias no recibieron la transferencia correspondiente a la cantidad adeudada, pese a que el Gobierno central adelantó 90 millones de euros a la Generalitat procedentes del Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) para que pague los atrasos. De Dalmases lamentó que la huelga se haga durante un día entero y recordó que eso nunca había sucedido en Catalunya, pero consideró necesario mandar una “señal de alarma” por la situación que viven los farmacéuticos. Dalmases también dijo que el colectivo se sentía “moneda de cambio de la situación política” y que ha sido instrumentalizado por la “purga autonómica” que se vive en Catalunya. Así pues, sólo queda esperar a que la huelga sea fructífera y que las farmacias puedan cobrar lo que les pertenece.

Més seguretat a l'Arnau i el Santa Maria

Dimecres 24, Octubre de 2012 14:13

Els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida han posat en marxa un seguit d'actuacions consensuades per millorar la seguretat a les seves instal·lacions, redefinint les tasques de vigilància i prioritzant el control a les unitats d'hospitalització. Les mesures, que estan introduint de manera progressiva, consisteixen en posar panys als armaris de les habitacions, limitar a una les portes d'accés als centres en horari nocturn i incrementar el número de càmeres de vigilància i alarmes en punts estratègics, segons el Departament de Salut. També estan duent a terme proves per avaluar la possibilitat de limitar l'accés a les unitats d'hospitalització en horari nocturn.Fa prop d'un mes responsables de l'Arnau de Vilanova van reconèixer un augment de robatoris als pacients ingressats, principalment carteres, mòbils i objectes de valor. Els lladres aprofitarien algun distracció o l'absència dels pacients de l'habitació per sostreure'ls aquests objectes.

  
22/10/2012 13:56

Anunciada per Ruiz en reunions internes

Nova reducció brutal del Pressupost de Salut pel 2013

Alfons Quintà

El Conseller de Sanitat, Boi Ruiz, ha donat instruccions per a què el pressupost per l’any vinent de
l’Institut Català de la Salut (ICS), ens clau de la sanitat publica, pateixi una reducció global d’un quinze
per cent, segons m’informa una alta font sanitària. Ruiz ho va reiterar en una reunió de pressupostos,
davant als càrrecs del Departament. Diferents branques d’aquell ens estan intentant dur a terme
l’espectacular decisió.
La font va rebre la instrucció del propi Ruiz. És tan bàrbar que, tanmateix, vaig voler confirmar-ho
per una altra font. Va resultar que no solament vaig aconseguir la confirmació sinó que la segona
font va afegir que a finals de setembre Ruiz havia parlat d’una retallada del vint per cent. Ambdues
fonts coincidiren en que la nova retallada serà la mort definitiva de la sanitat pública catalana. També
estimaren que en els dos anys de mandat de Ruiz, l'ICS ha estat retallat en prop del 20 per cent. Les
retallades anteriors van ser lineals, és a dir no per població i, per tant, encara més injustes.
Aquesta nova retallada és molt més del que es podien imaginar els més pessimistes. Haurà d’implicar
necessàriament nous empitjoraments de l’atenció, en tots els aspectes.
La font diu que, en canvi, Ruiz no precisà quines hauran de ser les retallades del sector privat concertat,
pagats per la Generalitat, a través del Servei Català de la Salut, l’altre gran pilastra que és –o potser cal
dir “ha estat”– la sanitat pública catalana. Ruiz és un antic president d’una patronal de la concertada,
sector que ha afavorit descaradament.
Un alt directiu de l’ICS ha manifestat a aquest diari digital que “això és la 'puntilla' final de l'ICS.
Veurem coses que ara no podem ni imaginar. Allò de que 'les retallades maten' serà ben visible”.
A més, caldrà afegir-hi la baixada de l’activitat (els usuaris es visiten menys perquè temen que
tampoc podrien pagar la medicació) i la disminució del consum farmacèutic, inclòs el molt necessari.
Afectarà el 80 per cent d'usuaris
La nova i monumental retallada de l'ICS afectarà el 80 per cent de l’atenció primària, és a uns cinc
milions d’usuaris, a més dels hospitals de l’ICS, que són els de referència i formen una xarxa en tot
el territori. Són Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Viladecans, Josep Trueta, Arnau de Vilanova
, Joan XXIII i Verge de la Cinta.
A causa de les eleccions anticipades, no es podrà aprovar un nou pressupost fins a la primavera.
Fins aleshores hi haurà una pròrroga de l’actual, ja víctima de retallades.

16 octubre 2012 Les farmàcies convoquen un tancament patronal per al dia 25 pels impagaments del Govern

Les 3.150 farmàcies catalanes (190 de les quals a Lleida) tancaran el pròxim dia 25 d'octubre com a mesura de pressió davant de l'impagament, per part de la Generalitat, de la factura pels medicaments dispensats amb càrrec a la Seguretat Social del juliol i l'agost. Aquesta factura suma 180 milions d'euros (uns 11 a Lleida) i, a dia d'avui, els farmacèutics desconeixen quan podran cobrar-la. "Ens trobem davant d'un moment extrem", va assegurar Jordi de Dalmases, president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, que va destacar que es tractarà del primer tancament patronal de la història d'aquest col·lectiu a Catalunya. Es fixaran serveis mínims per a urgències, però la resta de farmàcies estaran tancades. Aquesta decisió haurà de ser ratificada en assemblea pels farmacèutics -la de Lleida està prevista per dijous-, encara que podria reconsiderar-se si la Generalitat liquida almenys part del pagament el dia 23. De fet, està negociant un "crèdit pont", segons va avançar ahir als farmacèutics el conseller de Salut, Boi Ruiz, però no hi ha garanties. El president del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Josep Aiguabella, va assenyalar que no poden suportar més els retards en el pagament, que ja s'atansen als quatre mesos, i va lamentar que ni tan sols se'ls digui amb seguretat quin dia podran cobrar. "Hem aguantat un mes de retard durant més d'un any, perquè entenem que les coses estan malament i cal arronsar l'espatlla, però la cosa es va allargant i ara ja són dos mesos de retard i ja no es pot aguantar", va afirmar Aiguabella. "Tenim pendent de cobrament els medicaments del juliol, però nosaltres ja hem pagat els del setembre i part de l'octubre. No podem suportar tres o quatre mesos de factura", va afegir el president dels farmacèutics de Lleida. A més, va recordar que la facturació els ha caigut un 25% aquest estiu i que han hagut d'assumir els costos i la feina extra que ha suposat la implantació de l'euro per recepta i l'ampliació del copagament de medicaments. Per tot plegat, va augurar que si la situació no millora, hi haurà farmàcies que no podran servir les medicines i va afegir que no volen haver de fer que els ciutadans avancin els diners. Boi Ruiz va admetre ahir que el pagament de la factura pendent a les farmàcies no serà possible fins que no es rebi el segon tram del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), el pròxim 31 d'octubre, si bé treballen per intentar avançar-ne la data. Catalunya ja ha rebut aquest mes uns 1.000 milions d'euros, encara que Ruiz va dir que bona part d'aquesta quantitat s'havia de destinar obligatòriament al pagament de deute i altres compromisos adquirits, cosa que ha fet impossible pagar a les farmàcies. "Lamentem profundament que els farmacèutics no puguin cobrar", va afirmar Ruiz.

Façana de l'hospital Arnau de Vilanova.

L’hospital Arnau amplia l’horari de les unitats d’hemodinàmica

Dilluns 15, Octubre de 2012 10:42

L’hospital Arnau de Vilanova de Lleida ampliarà els horaris de les unitats d’hemodinàmica, per augmentar la disponibilitat horària per atendre infarts que només prestaven serveis d’angioplàstia primària durant l’horari d’atenció establert. Així, l’Arnau passarà a fer angioplàsties primàries 12 hores (de 8 hores a les 20 hores) al dia durant els set dies de la setmana a partir d’avui. L’objectiu d’aquesta ampliació horària és millorar l’accessibilitat a l’angioplàstia primària amb un interval de temps més curt. En general, s’accepta que el temps òptim entre el primer contacte mèdic i la repermeabilització de l’artèria és de 120 minuts. Es preveu que amb aquesta ampliació horària s’incrementi el nombre de pacients als quals es practica reperfusió amb angioplàstia primària, i que aquests siguin atesos en un temps més curt.  6.500 casos l'any L’infart és una causa important de morbimortalitat. A Catalunya, se’n produeixen uns 6.500 casos a l’any i es calcula que prop d’un 40% d’aquests (uns 2.900 a l’any) són infarts aguts de miocardi amb elevació del segment ST (IAMEST). Aquesta tipologia d’infart es caracteritza per ocasionar una obstrucció total del flux sanguini i, per tant, és responsable d’una part molt important de la mortalitat global per infart. Per això, és vital per a la supervivència i les seqüeles dels pacients que el pateixen que l’actuació mèdica sigui com més ràpida millor administrant un tractament repermeabilitzador del vas obstruït.

3 octubre  2012
L'Aliança aposta per mantindre l'actual clínica i invertirà un milió per
modernitzar-la

Després de trencar negociacions amb els propietaris de l'hospital Montserrat i d'acord amb Divina Pastora, mútua amb què està en procés de fusió
L'Aliança no cedirà ni vendrà la clínica de Lleida a curt termini i invertirà un milió d'euros per renovar-la. Així ho ha comunicat l'entitat a la Generalitat després que les negociacions per traspassar-ne la gestió a UMR, empresa titular de l'hospital Montserrat, no hagin arribat a bon terme.
Paral·lelament, queda descartat el projecte de construir una nova clínica a Cappont, malgrat l'acord de permuta dels terrenys per l'actual edifici firmat amb la Paeria el 2007.
En la decisió de L'Aliança han pesat diversos factors. Un és que Divina Pastora, la mútua amb què es troba en procés de fusió, li ha injectat 10 milions d'euros en concepte d'avançament de tresoreria. Això permet a l'entitat treballar per buscar solucions a mitjà i llarg termini, en lloc de fer-ho de forma immediata. Un altre és que l'oferta d'UMR preveia una reducció immediata i dràstica del concert amb el Catsalut que hauria comportat una gran retallada de la plantilla de la clínica.
En canvi, l'actitud de L'Aliança passa per negociar amb el Catsalut per intentar que la seua aportació es mantingui o disminueixi només mínimament l'any que ve, després d'haver baixat un 35% en els tres últims exercicis. A més, el mateix Catsalut també apostaria per aquesta via. L'objectiu és intentar limitar en la mesura possible les retallades de plantilla al marge del ja previst (vegeu el desglossament) i salvaguardar també els interessos dels proveïdors i els mutualistes.
L'Aliança té intenció d'iniciar els treballs de remodelació de la clínica com abans millor i ja està tramitant els projectes. La seua finalitat serà augmentar el confort, renovant habitacions i lavabos, entre altres espais, per oferir un millor servei als pacients.
Més endavant, una vegada que la clínica hagi potenciat la seua actual oferta, la mútua tornarà a plantejar-se l'obertura de negociacions per traspassar-ne la gestió a un operador especialitzat en l'atenció hospitalària.
Pel que fa al projecte de la nova clínica, l'entitat està analitzant tots els documents legals per revocar la permuta amb la Paeria. L'envergadura del projecte fa que el seu finançament sigui inviable llevat que hi hagi diversos operadors que s'hi integrin, opció que a dia d'avui no existeix

Aliança y Divina Pastora firman
el convenio de fusión de las dos mutualidades

EL DEPORTE CATALÁN UNIVERSITARIO PREMIA ALIANÇA POR SU IMPLICACIÓN EN LA PROMOCIÓN DEL DEPORTE

Aliança ha recibido un galardón como patrocinadora de los campeonatos 2011/12 del Deporte Catalán Universitario (ECU). Marga Giol, del Departamento de Marketing de Aliança, ha recogido el premio de manos de Juan José Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra.