| NO ALS ACOMIADAMENTS |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
Lleida implantarà al setembre la inscripció dels recent nascuts al registre civil des dels hospitals
22/04/2016
Als centres de les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es podrà fer a partir de dilluns
Els hospitals catalans comencen a desplegar de forma progressiva el sistema que permet la inscripció dels nadons al registre civil directament des dels centres. El servei es va estrenar l'octubre passat a l'Hospital de Terrassa.
Des de fa pocs dies en alguns hospitals tarragonins després d'uns mesos de prova i, a partir d'aquest dilluns, serà possible fer-ho a la resta d'hospitals públics de les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. A partir de juny, aquest sistema s'implantarà a les comarques de Girona, al setembre a les regions sanitàries de l'Alt Pirineu, Lleida i Catalunya Central, al novembre a la demarcació de Barcelona i a finals d'any als quatre grans hospitals públics de la ciutat de Barcelona. La inscripció dels nadons s'ha de fer en les 72 hores posteriors al naixement.
Una científica de Mequinensa, en un estudi sobre l’ictus
La investigadora de Mequinensa Elisa Cuadrado va participar a l’estudi genètic internacional més gran sobre l’ictus fet fins a dia d’avui, amb prop de 38.000 pacients i 400.000 controls. Segons el doctor Jiménez-Conde, "per a cada pacient analitzem més de 5 milions de variants genètiques".
El resultat de l’estudi, publicat a Lancet Neurology, ha permès identificar un gen implicat en l’ictus isquèmic aterotrombòtic.
L’Arnau augmenta un 10% les operacions sense ingrés i les hospitalitzacions a domicili
La tendència a l’alça de les operacions de cirurgia major ambulatòria (CMA) sense ingrés, en substitució de les que anteriorment comportaven la posterior hospitalització del pacient, sembla lluny d’haver tocat sostre a l’hospital Arnau de Vilanova. I és que, en el primer trimestre d’aquest any, han augmentant ni més ni menys que un 10 per cent en relació amb el mateix període de l’exercici anterior. En total, s’han practicat 1.203, la qual cosa suposa una mitjana de gairebé 14 al dia.
El servei que practica més operacions de CMA és, i amb molta diferència, el d’oftalmologia, que n’ha fet 355, entre les quals predominen les de cataractes, seguit pel d’obstetrícia i ginecologia, amb 126; el de la clínica del dolor, amb 115, i el d’otorinolaringologia, amb 104.
Al marge de les de cataractes, les intervencions més freqüents són les d’hèrnies, colecistectomia (extracció de la vesícula) i galindons. I entre les que s’han començat a practicar més recentment figuren la vitrectomia (una operació ocular) i les del servei de pediatria.
Les intervencions de cirurgia major ambulatòria es van començar a implantar fa prop de dos dècades i, actualment, ja representen al voltant del 60% de les practicades a l’Arnau. Aquest percentatge encara seria més gran si en els últims anys l’hospital no hagués assumit operacions de gran complexitat que abans es derivaven a centres de Barcelona, com és el cas de les toràciques o les pancreàtiques.
I si les operacions sense ingrés augmenten significativament, les hospitalitzacions a domicili no es queden enrere, ja que també han crescut un 9%. En concret, han estat 346, davant les 317 del primer trimestre del 2015. La majoria, 317, corresponen a pacients adults, mentre que les 29 restants són de pediatria. No obstant, el creixement d’aquestes últimes és exponencial, ja que en el mateix període de l’any passat només n’hi va haver cinc, per la qual cosa s’han més que quintuplicat. Aquest fet s’explica perquè les hospitalitzacions a domicili de pediatria s’han iniciat molt més recentment. Bona part corresponen a nadons prematurs que ara deixen l’hospital uns dies abans del que era habitual, encara que sempre sota el control dels professionals d’aquesta unitat mèdica fins que reben l’alta definitiva. L’ingrés domiciliari de nens és més limitat que el dels adults perquè és necessari que els progenitors tinguin un determinat nivell cultural i d’educació sanitària.
El principal factor que restringeix el potencial d’augment de l’hospitalització a casa és la distància respecte a l’Arnau. Per això, la gran majoria dels pacients beneficiaris resideixen a la comarca del Segrià. No obstant, també s’han començat a estendre a altres zones, arran de la coordinació d’aquesta unitat de l’Arnau amb la d’atenció sociosanitària domiciliària que ofereix el servei PADES de l’hospital Santa Maria a pacients crònics i terminals.
El Santa Maria baixa de 7 a 4 dies l’ingrés en les operacions de pròtesi de genoll o maluc
L’hospital de Santa Maria de Lleida ha implantat un nou programa de recuperació ràpida per als pacients als quals s’ha col·locat una pròtesi de genoll o de maluc, que ha aconseguit reduir de 7 a 4 els dies d’hospitalització i millorar el procés de recuperació. "L’objectiu és aconseguir una recuperació precoç del pacient, reduir l’estrès fisiològic i psicològic fent que el pacient se senti part del mateix equip. Hem millorat els resultats clínics i la satisfacció del pacient", va ressaltar el doctor Francesc Pallisó, director clínic de l’aparell locomotor de l’hospital.
Els canvis implantats comencen molt abans de l’operació i compten amb la col·laboració no només dels traumatòlegs, sinó de tot l’equip mèdic, en especial, de les àrees d’anestèsia, fisioteràpia, farmàcia i infermeria. Abans de l’operació, es fan sessions educatives amb petits grups de pacients i professionals, en les quals persones ja recuperades expliquen la seua experiència, la qual cosa permet reduir l’ansietat dels que s’operaran, ja que coneixen en detall què els faran.
També se’ls medica per augmentar la seua hemoglobina, cosa que després permet reduir el nombre de transfusions i se’ls permet menjar i beure fins poc abans de l’operació, la qual cosa les nàusees.
També s’ha canviat l’anestèsia perquè controli el dolor, però sense bloquejar el moviment després de la intervenció. Igualment, s’eliminen drenatges i sondes que obliguen el pacient a estar-se al llit més temps. Després de la cirurgia, es permet al pacient menjar i beure a les 3 hores de ser operats (abans eren 6 hores), i passades aquestes tres hores, si el pacient ho tolera, ja s’aixeca i comença a caminar amb l’ajuda d’un fisioterapeuta. Abans, tardava dos o tres dies a fer-ho. D’aquesta forma poden anar pel seu compte al bany i tampoc no necessiten una sonda urinària, a banda de poder netejar-se ells mateixos.
L’any 2015 es van operar amb aquest mètode un total de 110 pacients (72 de genoll i 38 de maluc) i en el que va d’any ja s’ha utilitzat en 50 casos més. El resultat és que hi ha menys dolor, més autonomia, menys transfusions de sang (baixen d’un 25% a un 3,6%) i una reducció de l’estada a l’hospital sense que hi hagi més complicacions.
Salut vol ampliar l’ús d’aquesta tècnica a més operacions (ara s’està aplicant en un 43% de les pròtesis de genolls i en un 62% de les de maluc), a les intervencions que es fan a l’Arnau i a altres cirurgies. A tot l’Estat, només hi ha 9 centres que apliquin aquesta tècnica i 5 més l’estan implantant.
"Al cap de tres hores d’operar-me ja dansava. Ho recomano"
Carmen Moya és una veïna de Gimenells de 67 anys que va ser operada dijous per implantar-li una pròtesi al genoll dret i ahir ja va rebre l’alta. "M’havia quedat pràcticament impossibilitada. L’operació ha anat molt bé. La recomano a tothom", va afirmar. El desembre del 2013 es va operar de l’altre genoll amb el mètode tradicional i ha pogut veure el canvi. "L’altre cop vaig estar 3 dies al llit sense aixecar-me i ara, a les 3 hores, ja estava dansant. He pogut anar pel meu compte al lavabo i arreglar-me, mentre que l’altra vegada havien de fer-m’ho tot. Tens dolor, per què negar-ho, però també en vaig tenir l’altra vegada", va ressaltar satisfeta d’anar-se’n ja a casa.
Formació a l’Arnau de Vilanova per millorar l’atenció als prematurs
L’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida engega el Programa d’Assessorament i Cura del Desenvolupament Individualitzat del Nounat (NIDCAP), que té per objectiu millorar l’atenció dels nadons prematurs per augmentar la supervivència i reduir les seqüeles.
Per aquesta raó, l’Àrea Neonatal de l’hospital Arnau va acollir la setmana passada la primera fase de formació per a tots els professionals de la unitat de nounats. El curs el va impartir una professora de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.
S’estima que cada any naixen uns 15 milions de nens prematurs (abans que es compleixin les 37 setmanes de gestació), segons estadístiques de l’Organització Mundial de la Salut. Molts d’aquests nadons pateixen algun tipus de discapacitat per a tota la vida, en particular, relacionada amb l’aprenentatge i problemes visuals i auditius.
Per l’esmentada raó, un dels aspectes clau d’aquest projecte impulsat per l’Institut Català de la Salut (ICS) és reduir l’estrès del nadó i facilitar el correcte desenvolupament del seu sistema nerviós central.
En aquest sentit, es pretén donar una atenció més personalitzada tenint en compte les necessitats de cada nadó. El nou programa també busca reduir l’impacte que pateix el nadó prematur al passar de l’úter matern a un incubador, en un moment crucial en què el seu cervell es troba en ple procés de desenvolupament.
Finalment, posa en relleu la importància de la lactància materna per al desenvolupament físic del nadó i prioritza la participació activa dels pares en les cures del nounat.
Així mateix, es permetrà l’entrada a l’UCI d’altres familiars com els germans.
Ja ha sortit la sentencia de Clinica de Ponent ,faborable, als treballadors. El letigi era sobre les festes intersetmanals Tot el que s'ha denunciat fins a dia d'avui dona rao als treballadors i treballadores
Felicitaciones para una compañera que se jubila ,
estamos muy agradecidos de haber trabajado con usted ,que le vaya muy bien ,un fuerte abrazo.
Una cadena humana a Lleida lliura 9.000 signatures a Salut per paralitzar el nou model d'ambulàncies
07 d'Abril de 2016
Desenes de persones han dut a terme aquest dimecres una cadena humana des de la plaça Ricard Vinyes de Lleida fins a la seu dels Serveis Territorials de Salut a Lleida per lliurar al seu responsable, Jordi Cortada, 9.383 signatures i un manifest amb què exigeixen al Govern que retiri el nou model d'ambulàncies en vigor des del novembre a les comarques de Ponent.
Amb l'acte, organitzat per la Marea Blanca, s'ha reclamat que es recuperi la mateixa estructura i funcionament del Sistema d'Emergències Mèdiques d'abans de les retallades fetes des del 2011. La Marea denuncia que el nou model, que dijous serà debatut al Parlament, i les retallades, tenen una afectació directa a la qualitat assistencial que reben els usuaris. Denuncien que el Govern prioritza criteris econòmics i ha imposat un model que no és vàlid per un territori gran i dispers com Ponent.
La Marea Blanca recorda que en el cas del Segrià, aquest nou model (que ha rebut el rebuig unànime als plens de Lleida, Alpicat, Almacelles, Rosselló, Torrefarrera i de la Diputació de Lleida) provoca la pèrdua d'una de les dos UCI mòbils del Segrià. Concretament, s'ha dispersat l'equip de tres persones d'una de les UCI mòbils, de tal manera que en una només hi va una infermera i un tècnic, sense metge, que treballa per la seva banda amb un nou vehicle d'intervenció ràpida.
La presidenta del Comitè del SEM a Lleida i infermera, Maite Cabòs, ha presentat el manifest al director dels serveis territorials de Salut a Lleida, Jordi Cortada, i li ha lliurat les signatures recollides. Cortada s'ha compromès a passar dijous les firmes pel registre i a intentar fer gestions per arreglar el problema, ha dit Cabós.
Maite Cabós explicat que el model que existeix a Barcelona "no funciona a la resta de territori perquè Lleida és més ampli i dispers". Amb el nou model, explica, s'activa l'UCI amb la infermera i quan arriba allà si ella creu que cal un metge l'ha de trucar. "Perdem temps i perdem mans. Necessitem un equip multidisciplinar com abans perquè prendre'ns mans és prendre'ns vida", alerta.
Per això demanem que reunifiquin l'equip. "Sí que és cert que hem guanyat un vehicle d'intervenció ràpida, que hauria estat un millora amb més personal, però perdem qualitat perquè han agafat el personal del recursos humans que ja teníem", puntualitza. Cabós reflexiona que és impensable que un metge de la UVI treballi sense infermera o que al cirurgià li diguis al quiròfan que la infermera vindrà més tard. "Doncs al carrer igual perquè estem parlant d'emergències on els malalts són crítics i qualsevol guia europea i americana marca que on els malalts són crítics, l'equip ha de ser multidisciplinar, de tres persones com a mínim, per tant si perdem mans la qualitat assistencial no pot ser la mateixa que fins ara".
Cabós espera que dijous els polítics siguin conscients que la salut ha de ser per tothom i cal descentralitzar perquè "a Lleida hi ha poca gent, pocs recursos i molt territori" i ha recordat que molts ajuntaments els han donat suport a través de mocions presentades al ple. "Ara falta que els parlamentaris de Barcelona ens escoltin", ha conclòs.
Vida saludable en moviment
"S’ha de fer exercici." Àlex Puertas, traumatòleg de l’Hospital Vithas Montserrat de Lleida, assegura que la recomanació és vàlida per a totes les edats. "Si ens hi acostumem des de petits serem més constants", adverteix. Perquè no es tracta de matar-se una temporada i deixar-ho, sinó de moure’s.
A Espanya, un 54,7 per cent de la població no practica cap esport. I el sedentarisme agreuja malalties com la hipertensió arterial, dolors lumbars i cervicals, colesterol elevat, artrosi i al·lèrgies. Tot coincidint amb el Dia Mundual de l’Activitat Física i l’Esport, que es va commemorar ahir, Puertas recomana muntar en bicicleta per combatre la hipertensió arterial, nadar per alleujar els mals d’esquena o fer running per mantenir a ratlla el colesterol.Això sí, amb moderació per evitar lesions. Caminar una hora al dia tres o quatre vegades a la setmana pot ser suficient per a una persona de mitjana edat. "Cal marcar-se objectius assumibles", assegura, en aquest sentit.
Per la seua banda, diversos equips d’atenció primària de Lleida han posat en marxa la iniciativa Acumuleu 30 minuts d’activitat física cada dia, que ha organitzat actes de sensibilització durant tot el mes d’abril. També el transport públic s’ha sumat a la campanya i ha repartit 10.000 punts de llibre amb consells per ser més actius utilitzant el transport públic i la bicicleta.
Més de 9.000 lleidatans reclamen un metge en totes les UCI mòbils
La plataforma Marea Blanca de Ponent i Pirineus valliurar ahir al delegat de Salut a Lleida, Jordi Cortada, les 9.383 signatures recollides durant quatre mesos així com un manifest per paralitzar l’actual model d’ambulàncies implantat a Lleida, que deixa sense metge una de les dos UCI mòbils de la capital. Cortada es va comprometre a validar avui les firmes al registre i a intentar mediar per solucionar el problema. La plataforma denuncia que el govern prioritza criteris econòmics a l’imposar un model que no és vàlid en un territori tan dispers com el de Ponent i exigeix una resposta clara i ràpida al conseller de Salut, Toni Comín. "Són els polítics que han de moure fitxa i fer marxa enrere a un model assistencial que retalla personal quan s’atén pacients en situacions d’emergència", va explicar Maite Cabós, presidenta del comitè del SEM a Lleida.
De fet, aquest matí hi ha previst un debat al Parlament per analitzar el vigent model d’ambulàncies, després que dijous passat la comissió de Salut de la cambra aprovés una proposta de resolució per recuperar la segona UCI mòbil a Lleida amb un equip multidisciplinari (format per metge, infermer i tècnic), ja que actualment aquest facultatiu treballa en un altre vehicle d’intervenció bàsica amb base a Alcarràs.
El nou model del SEM, posat en marxa el passat mes de novembre, també va suscitar el rebuig en alguns ajuntaments del Segrià.
Els plens de la Paeria i de la Diputació, així com els dels ajuntaments de Rosselló, Torrefarrera, Alpicat i Almacelles han aprovat mocions contra el model vigent.
Tres homes accepten un any de presó per robar material informàtic de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
07 d'Abril de 2016
Tres homes han acceptat un any de presó per robar, a l'octubre de 2013, material informàtic de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Tot i que la fiscalia demanava inicialment tres anys de presó per a cadascun per un delicte de robatori amb força, finalment les parts han acordat rebaixar la pena ja que tots tres han reconegut els fets al judici que ha tingut aquest dijous al jutjat penal 2 de Lleida.
A més, hauran de pagar 188,76 euros en concepte de responsabilitat civil. Només un d'ells però haurà de complir la pena de presó ja que té antecedents i actualment es troba complint condemna a la presó per altres fets.
La Guàrdia Urbana de Lleida va detenir el 19 d'octubre de 2013 els tres homes, d'entre 32 i 45 anys, tots tres veïns de la capital del Segrià, com a presumptes autors del robatori de set ordinadors i una impressora, a més de dues reixes d'embornal, de l'hospital Arnau de Vilanova.
Cap a tres quarts de nou del matí del 19 d'octubre de 2013, agents de la Guàrdia Urbana van aturar una furgoneta a l'entrada de l'Ll-11, en sospitar que podria estar relacionada amb el robatori. Circulava en sentit Tarragona i transportava a la part del darrera material informàtic divers. Un cop fetes les comprovacions oportunes, els agents van determinar que efectivament coincidia amb el material que havia estat sostret a l'Arnau de Vilanova. Davant els fets, la Guàrdia Urbana va detenir els ocupants del vehicle.
El judici s'ha celebrat aquest dijous al penal 2 de Lleida i els tres acusats han reconegut els fets i han acceptat un any de presó per un delicte de robatori amb força.
Més de 1.200 pacients esperen una operació de cataractes, pròtesi de genoll o maluc a Lleida, xifra superior al 2014
05 d'Abril de 2016
Un total de 1.251 pacients esperaven al desembre de 2015 per ser operats de cataractes, pròtesi de genoll o maluc a la regió sanitària de Lleida, una xifra lleugerament superior als 1.024 pacients que esperaven al desembre de 2014.
D'altra banda, els pacients que portaven esperant més de 181 dies ha incrementat respecte al 2014. Segons dades del Departament de Salut, al desembre de 2014, el 84,3% dels pacients pendents d'aquestes intervencions portaven esperant menys de 181 dies per ser operats, mentre que al desembre del 2015 la xifra va pujar fins al 93,6%. Per procediments, on van augmentar més els pacients que esperaven més de 181 dies però el 2015, eren el 97,7% que esperaven ser operats de cataractes. La situació es manté amb els de pròtesi de maluc i també puja al 79% en els de genoll. D'altra banda, el 100% dels pacients sotmesos a procediments de cirurgia oncològica van esperar dins dels terminis garantits.
Al desembre de 2014 hi havia 1.024 pacients pendents de ser intervinguts de cataractes, pròtesi de genoll o de maluc. Un any després la xifra ha augmentat lleugerament a la regió de Lleida en 227 pacients. Pel que fa als temps d'espera, el 93,6% esperaven menys de 181 dies, percentatge que al 2014 era de 84,3%. Per patologies, 873 pacients van esperar entre 0 i 90 dies; 298 entre 91 i 180 dies i 80 més de 181 dies.
Els procediments amb més pacients pendents d'intervenir són cataractes amb 894, seguit de la pròtesi de genoll amb 281 i la pròtesi de maluc amb 76. Aquest darrer procediment és l'únic dels tres que no compta amb cap pacient que superi els 181 dies de llista d'espera, un índex que tampoc es va superar al 2014, no així en el cas de les cataractes, que al 2014 no tenia cap pacient superant el 181 dies d'espera però l'any passat es va arribar als 21.
Pel que fa als procediments de cirurgia oncològica, el 100% dels pacients van veure complit el termini de ser intervinguts en menys de 46 dies. En aquest cas, el procediment que va requerir més intervencions va ser el de la neoplàsia maligna de colòn, amb 15, seguit de la neoplàsia maligna de cap i coll amb 12. Entre totes les patologies es van atendre fins a 61 pacients. Pel que fa als procediments garantits a 60 dies, també es van complir al 100% essent la neoplàsia maligna de bufeta el més estès amb 43 pacients, seguit de la neoplàsia maligna de pròstata amb 11.
El metge de família donarà dia i hora per a l’especialista per agilitzar els diagnòstics
Els metges de família podran derivar a partir del mes d’octubre directament els pacients a l’especialista, donant-los dia i hora de visita, sense haver d’esperar que siguin aquests els que decideixin sobre la prioritat i la urgència dels malalts. L’objectiu de la mesura és escurçar el temps de diagnòstic de la patologia i reduir el nombre de pacients que arriben a esperar més d’un any per aconseguir una primera visita amb el facultatiu especialista. Així ho va anunciar ahir Antoni Comín, conseller de Salut, durant la presentació del pla de xoc per reduir les llistes d’espera en intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques.
Jordi Cortada, gerent de les regions sanitàries de Lleida i Pirineu, va valorar molt positivament la mesura perquè “canviarà radicalment l’atenció al pacient i la decisió recaurà en qui coneix realment l’estat del pacient”, va apuntar. Per fer-ho possible, es transferiran 34 milions d’euros de la gestió dels hospitals als CAP.
Així mateix, el pla preveu que les diferents regions sanitàries de Catalunya gestionin més proactivament els temps d’espera per a les intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques perquè “en cap cas se superin els límits establerts per la llei, de 45 dies a sis mesos, en funció de la gravetat de la patologia”, va manifestar Cortada.
El pla també preveu portar a terme 20.000 intervencions quirúrgiques més a l’any als hospitals catalans, que permetrien reduir en un 10% les persones que esperen a ser operades, així com realitzar 30.000 proves diagnòstiques anuals més, que reduirien a la meitat el temps per aquest concepte. No obstant, per assolir aquests objectius és necessari aprovar els nous pressupostos del 2016, que inclouen una partida addicional de 100 milions d’euros.
“Amb una pròrroga dels actuals no podrem millorar les demores, no tenim marge de maniobra”, va subratllar Comín. La transparència és un altre eix del pla de millora de les llistes d’espera. Els ciutadans podran consultar-les al portal La Meva Salut.
La pròtesi de genoll, xacra de les operacions
El temps d’espera mitjà dels pacients de la regió sanitària de Lleida intervinguts quirúrgicament d’una pròtesi de genoll va ser de 241 dies el desembre del 2015, malgrat que el temps d’espera garantit per llei és d’un màxim de sis mesos (180 dies).
En el cas de la regió de l’Alt Pirineu, es va situar en 96 dies. El delegat de Salut de Lleida, Jordi Cortada, ho va atribuir al fet que aquesta cirurgia requereix moltes hores de quiròfan i temps de reanimació.
Pel que fa als procediments de cataractes, el temps d’espera mitjà va ser de 77 dies (a l’Alt Pirineu, 84), i en les de pròtesi de maluc va ser de 128 dies (reduït a 95 a la regió pirinenca).
El temps garantit per llei de les intervencions oncològiques és de 45 dies o 60, segons el tipus de càncer. No obstant, cap de les cirurgies oncològiques realitzades a les regions sanitàries del pla i del Pirineu va superar aquests límits. Les operacions de càncer d’estómac, sistema limfàtic i d’òrgans reproductius van registrar un només dia d’espera. En el cas de la de bufeta, va ser de 43 dies de mitjana.
Val a destacar que el maig passat el Parlament va aprovar un decret que va eliminar els temps garantits en onze intervencions per convertir-los en esperes de referència.
Arran d’aquesta normativa, les úniques operacions garantides pels temps d’espera són les oncològiques, les de genoll, les de cataractes i les operacions de maluc. Al conjunt de les llistes d’espera quirúrgica a Catalunya, el desembre de l’any 2015 un total de 153.103 persones estaven esperant per ser operades als hospitals públics, un 4,3% menys que l’any passat.
Així mateix, més de 117.000 catalans s’esperaven per a una prova mèdica (un 15% més que el 2014).
Protesta per paralitzar el model d’ambulàncies
La Plataforma Marea Blanca de Lleida convoca una cadena humà demà a les 18.00 hores a Ricard Viñes per exigir a Salut que paralitzi el nou model d’ambulàncies a Lleida, en vigor des del mes de novembre passat, i que provoca la pèrdua d’una de les dos UCI mòbils al Segrià.
Durant l’acte, també entregaran a Salut les més de 7.000 firmes que han recollit contra el model d’emergències mèdiques.
D’altra banda, aquest dijous, 7 d’abril, se celebrarà a Barcelona una marxa de protesta contra el reial decret que regula la prescripció infermera i limita la capacitat prescriptora i de treball d’aquests professionals.
|
|
|
|
|
|
| |
Avui hi havia 206358 visitantes (947378 clics a subpáginas) a aquesta pagina |
|
|
|
|
|
|
|
