Potenciar l'activitat privada, sobretot adreçada a clients d'asseguradores, és la via que alguns hospitals concertats han començat a explorar per augmentar els seus ingressos i que d'altres, que ja ho feien abans de la crisi, miren de potenciar per compensar la reducció d'activitat a càrrec de la sanitat pública. La coincidència d'activitat pública i privada en un mateix centre i a mans dels mateixos professionals sovint genera oposició i desconfiança, però el cert és que el model sanitari català, basat en el concert amb proveïdors, permet aquesta convivència. Una altra cosa és que les retallades hagin acabat facilitant el transvasament de pacients de la pública (amb llargues llistes d'espera) cap a la via privada.

Tant els hospitals concertats que ja fa temps que fan activitat privada com els que l'han incorporat més recentment acostumen a ser reticents a l'hora de donar-ne detalls als mitjans de comunicació. No obstant això, a les seves webs és fàcil consultar l'oferta de serveis per a clients privats. Aquest és el cas de l'Hospital General de Granollers (gestionat per una fundació privada), que ofereix una àmplia cartera de serveis, amb especialitats mèdiques i quirúrgiques, i 15 habitacions amb “màxim confort” a la segona planta de l'hospital.

També l'hospital d'Igualada, gestionat per un consorci, dóna a la seva web informació dels serveis destinats a assegurats d'entitats privades, que inclouen visites, urgències, hospitalització cirurgia, diàlisi, etc. Granollers i Igualada en són dos exemples, però n'hi ha molts més.

Un altre centre que aposta, fins i tot, per buscar clients a l'estranger és l'hospital Sant Joan de Déu, de referència en atenció pediàtrica. L'hospital va crear l'any 2005 l'Institut Pediàtric Sant Joan de Déu per vehicular l'oferta d'activitat privada, i actualment treballa estratègies com ara l'edició d'un vídeo en rus per atraure més pacients estrangers.

“Nosaltres tenim cura que els centres facin l'activitat que els contractem [amb finançament públic]. Si fan activitat privada, no en tenim dades, però tots els hospitals concertats poden decidir si en volen fer. Només cal que ho aprovin els patronats, si són fundacions, o els consells d'administració, si es tracta de consorcis o empreses públiques”, afirma el director del Catsalut, Josep Maria Padrosa. “L'important és no barrejar activitat pública i privada i que es facturi a cadascú el que li correspon”, afegeix Padrosa.

Per l'economista Àngels Martínez, presidenta de la plataforma Dempeus per la Salut Pública, la qüestió no és tan senzilla. “Un hospital que depèn d'una empresa municipal o d'un consorci és un hospital públic i només en casos excepcionals hauria de fer activitat privada”, afirma. Per Martínez, l'actual govern està duent a terme una estratègia de privatització que comença amb la retallada pressupostària destinada a sanitat pública. “S'està convertint la sanitat pública en un sistema proper a la beneficència i allunyat de la salut com a dret”, afirma.

Des del 2011, el Catsalut ha rebaixat cada any les tarifes que paga als hospitals concertats. Aquest any, la reducció se situarà al voltant del 4,6% i l'efecte acumulat dels tres últims anys voreja el 10%. Les retallades han impactat, sobretot, en l'augment de llistes d'espera, la rebaixa dels salaris del personal sanitari i en reduccions de plantilles.

A l'Hospital Municipal de Badalona –un dels pocs centres en què la direcció no va tenir cap problema a explicar a aquest diari l'activitat privada que duen a terme– fa més de deu anys que van començar a atendre pacients per la via privada, però en els últims tres anys, coincidint amb les retallades a la sanitat pública, han apostat per potenciar aquest tipus d'assistència, que ha passat de representar un 2% dels ingressos a un 3,5%”, segons explica Josep Ramon Llopart, director de planificació de Badalona Serveis Assistencials (BSA), l'empresa pública municipal que gestiona l'hospital, a més de sis centres d'atenció primària i un de sociosanitari.

“La nostra mentalitat és de sanitat pública i no ens interessa oferir serveis privats que ja estan coberts pel Catsalut, però el cert és que l'activitat pública s'ha reduït un 7%”, explica Llopart. De fet, a l'hospital badaloní han apostat, sobretot, per oferir serveis complementaris que la sanitat pública no finança, com ara podologia, medicina de l'esport, intervencions estètiques de lesions dermatològiques o peritatges per a processos judicials.

Llopart assegura que aquesta pràctica no implica desviar recursos de la pública a la privada: “Més aviat és al contrari, ja que els diners de la privada serveixen per pal·liar les rebaixes de sous i permeten fer més activitat pública i reduir llistes d'espera.” A l'Hospital de Badalona confien que, d'aquí a uns anys, l'activitat finançada pel Catsalut es recuperi. “No volem hipotecar espais ni crear una demanda que després no puguem atendre”, diu Llopart.

Enmig de greus problemes financers, l'hospital de Sant Pau també busca vies de finançament complementàries que “tot just s'estan explorant”. Segons va fer públic la direcció del centre, l'hospital fa actualment més activitat pública de la que li contracta el Catsalut i la fa, majoritàriament, entre les 8 i les 17 hores. Així doncs, l'activitat privada s'ajusta a la disponibilitat d'espais, normalment, en horari de tarda, i a les condicions establertes amb els clients, ja siguin d'asseguradores o purament privats.

Un hospital més petit, el Sant Jaume d'Olot, també atén pacients privats des de fa uns mesos. L'activitat se centra, sobretot, en cirurgia i sovint són intervencions que generen llista d'espera a la sanitat pública, com ara artroscòpies, pròtesis o cataractes. El centre, gestionat per una fundació, vol donar servei a pacients que fins ara havien d'anar fora de la comarca. “Tots els ingressos s'inverteixen en assistència pública”, afirma el gerent, Carles Puig.