27 març 2014 Un centenar de persones protesten contra el nou consorci sanitari de Lleida Els manifestants es van aplegar davant el Departament de Salut i van tallar durant uns minuts la circulació Un centenar de persones es van aplegar ahir al vespre davant el Departament de Salut de la Generalitat a Lleida per protestar contra la creació del nou consorci sanitari que vol aplegar la gestió dels hospitals i centres d’atenció primària de la demarcació de Lleida. La concentració va tallar durant uns minuts la circulació a la plaça Ricard Viñes. La protesta, convocada per la Marea Blanca d’usuaris i professionals de la sanitat pública, va tallar durant uns minuts la circulació a l’alçada de la plaça Ricard Viñes reclamant la titularitat pública dels serveis sanitaris. Després de la concentració es va celebrar una assemblea d’usuaris i treballadors de la sanitat pública on es va decidir convocar una nova concentració el pròxim dimecres 2 d’abril, així com unir-se a la protesta de diumenge en defensa del territori convocada per Unió de Pagesos, UGT i CCOO. L’assemblea també ha acordat iniciar una recollida de signatures demanant la retirada del projecte del nou ens únic sanitari a les terres de Lleida. 26 de març 2014 L’Aliança i Divina pastora posen a la venda Clínica de Ponent i ja hi ha firmes interessades   No s’ha tancat cap acord i els sindicats denuncien que no es dóna informació sobre el procés Les companyies D’assegurances L’Aliança i Divina Pastora , que es van fusionar el 2012, han posat a la venda la Clínica de ponent (antiga aliança )el centre que tenen a la capital del Segrià. Així ho van confirmat a aquest al diari el Segre , tant les companyes d’Assegurances com fonts del departament de Salut .Segons un portaveu de Divina Pastors ,”diversos grups empresarials han mostrat el seu interès pel centre encara que de moment no s’ha tancat cap  acord .Les mateixes fonts van assenyalar que no s’ha informat als treballadors del centre sobre aquest tema “ perquè no hi ha res de que informa.” Per la seua banda , fonts sindicals van denunciar que en cap moment s’ha explicat als treballadors que el centre esta en venda. “Hi a ha rumors , però ningú ens ho ha comunicat directament. De fet , ho vam preguntar a la direcció i o van negar”, va assegurar una representant sindical. Les mateixes fonts van apuntar que actualment a la clínica hi ha “molt mal ambient” perquè la plantilla es nega a firmar un nou conveni .En l’ultima votació 109 treballadors van votar-hi en contra i sols 25 a favor. Les condicions que ens ofereixen estan per sota del que tenen els treballadors dels centres privats i son nefastes .Que es venguin la clínica si volen , però que no sigui a costa dels treballadors “..el 2012 la Divina Pastora i L Aliança es van fusionar , fet que va donar lloc a la major mutualitat de l’estat .Això va permetre a la generalitat aixecar les mesures de control que tenia sobre l’Aliança , pels problemes financers  de la companyia d’assegurances .Abans de la fusió ,L’aliança va intenta vendre la clínica de ponent , sense resultats .L’aliança va obrir la seua primera clínica a Lleida el 1948 a Camp de mart .posteriorment , el 1955 ,va traslladar les seues instal·lacions a l’actual edifici de Prat de la Riba. La clínica va renovar la seua façana recentment. Salut li derivarà activitat per valor de sis milions aquest any .Clínica de ponent es el centre a que salut deriva mes activitat i el que mes ha notat les retallades pressupostaries .Així des del 2010 , ha vist rebaixada la seua facturació en un 23% passant de facturar 7’8 milions d’euros a 6 aquest any. Salut deriva bàsicament operacions quirúrgiques de poca complexitat i sense ingrés .Malgrat que l’Arnau i el Santamaria han augmentat les seues intervencions , salut va assenyalar que continua necessitant derivar operacions a altres centres perquè el nombre de persones que ingressa en llista de espera a augmentat. Prat cobrava 5.000 euros mensuals d'un dels imputats pel cas Innova Coslado Garcia, gerent d'Ambulàncies Baix Ebre, havia aconseguit adjudicacions de la mà de Josep Prat, el cervell de tot l'entramat d'Innova de Reus i exgerent de l'ICS 20/03/2014 Coslado Garcia a la sortida dels jutjats de Reus després de ser posat en llibertat El jutge del cas Innova ha desestimat retirar la imputació al gerent d'Ambulàncies Baix Ebre, Coslado Garcia, pels presumptes delictes de suborn, delicte societari i tràfic d'influències que Diego Alvarez de Juan, el magistrat que porta les diligències prèvies del cas Innova, després de detenir-lo i escorcollar casa seva i la seu de la seva empresa. Segons ha avançat el Diari Més, el jutge creu que no es pot desimputar a Cosaldo i ha confirmat l'obertura d'una nova peça separada en el conjunt de peces que investiga aquesta trama de finançament irregular del hòlding d'empreses municipals de Reus, Innova.  El jutge assegura que el gerent d'Ambulàncies Baix Ebre pagava un total de 5.000 euros al mes a Josep Prat —també imputat en aquest cas— durant quasi dos anys per «treballs d'assessorament» quan Prat, alhora, era el director d'Innova i el president de l'ICS i havia adjudicat a Coslado el servei d'ambulàncies a l'Ebre. Es pagava mitjançant l'empresa Wanplais, d'on Prat n'és l'administrador conjuntament amb el seus quatre fills, també imputats en aquest cas Innova. El jutge creu que Coslado Garcia pagava a Prat a canvi de l'adjudicació d'aquest servei de transport sanitari a Terres de l'Ebre.  Segons publica aquest mitjà citat en la seva edició de paper, el jutge tampoc vol retornar a Coslado García la documentació, ordinadors i fins a 18.000 euros que van ser intervinguts en l'entrada de la Guàrdia Civil a la seu de l'empresa Ambulàncies Baix Ebre i a casa del mateix gerent. Durant la declaració davant del jutges, després de ser detingut per l'Institut Armat, Coslado es va contradir sobre l'origen d'aquests diners decomissats i que segueixen en mans del jutge. Els pacients en llista d’espera creixen un 6%

Dijous 20, Març de 2014

Durant el 2013, 151.009 persones –un 2,6% més que l’any anterior– van ser operades d’alguna de les 14 intervencions en garantia, és a dir, les que tenen un temps màxim d’espera de sis mesos (cataractes, varius o galindons) I el temps d’espera de mitjana és de 4,45 mesos. No obstant, gairebé 24.000 persones, concretament 23.825, fa més de sis mesos que esperen a ser intervinguts. La llista d’espera per a aquestes operacions ha crescut en l’últim any un 6% i ha passat de les 70.814 persones el 2012 a les 75.075 el 2013. Les operacions de cataractes, de quist pilonidal, de pròstata i d’hèrnia inguinal són les intervencions on més ha crescut la llista d’espera. Les intervencions de cataractes han crescut un 13,2%, les de quist un 23% i les de pròstata i hèrnia un 9,4%. Aquestes són algunes de les dades incloses en el balanç de l’atenció sanitària a Catalunya, que aquest dijous presenta el conseller de Salut, Boi Ruiz, al Parlament. Pel que fa al conjunt d’intervencions quirúrgiques, l’activitat s’ha incrementat un 6%. El nombre total de persones a la llista d’espera és de 181.559 persones, una xifra inferior a la del 2012 però superior a les del 2011 i el 2010. S’ha reduït el nombre de persones que feia de dos a cinc anys que esperaven a ser operats –d’intervencions “poc rellevants”, segons responsables de Salut– a costa del fet que els que es troben al principi de la llista s’esperin més.   Creixen els temps d’espera per a les mamografies Pel que fa a les proves diagnòstiques, el temps mig d’espera de mitjana s’ha reduït en cinc dies però ha crescut el temps d’espera per a algunes proves, com ara les mamografies, que han passat de 44 a 49 dies dies, l’endoscòpia esofagogàstrica, que ha passat de 44 a 45 dies, i la Tamografia Axial Computada (TAC),que ha passat de 31 a 33 dies. Tot i així, els ciutadans que esperaven per fer-se proves diagnòstiques a desembre de 2013, un total de 109.675 també són menys que els que esperaven a desembre de 2012, prop de 160.000. El conseller també ha donat a conèixer altres resultats com que el 2013 es van incrementar les visites d’atenció domiciliària de l’atenció primària en unes 8.000 visites més. En canvi, les visites a l’atenció primària s’han reduït en aproximadament 2 milions respecte el 2012 gràcies al CatSalut Respon, a les polítiques d’atenció als crònics, a la recepta electrònica i a la introducció progressiva de l’atenció no presencial, un dels reptes del Departament pels següents anys, segons el conseller. Les visites a urgències "continuen amb la tendència a la disminució dels darrers anys". En el període 2010-2013 la disminució total és d’un 6%. Concretament, durant l’any 2013 s’han realitzat més de tres milions de visites als serveis d’urgències hospitalàries, que representa una disminució del 2% respecte l’any anterior.

 
Lleida és el conillet d’India de les privatitzacions a la sanitat catalana

Preocupació dels sindicats per la reorganització de la sanitat a Lleida.

Entrada de l’Hospital Santa Maria de Lleida

En un termini de sis mesos, Lleida veurà els seus serveis sanitaris unificats en un “nou ens jurídic”, segons el terme utilitzat pel conseller Boi Ruiz. Un consorci o una empresa pública gestionarà doncs l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) – que pertany a l’Institut Català de la Salut -, l’hospital Santa Maria i l’hospital comarcal del Pallars de Tremp – gestionats ara per l’empresa pública GSS-, els centres d’atenció primària així com la salut mental i els serveis socials. També s’hi integrarà l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBL). En total, el consorci gestionarà un pressupost de 280 milions d’euros i una plantilla de 4000 professionals.

Els esforços per coordinar la sanitat lleidatana no són nous. A finals dels anys 90, l’Hospital Arnau de Vilanova passa a gestionar un laboratori únic que dóna serveis a Santa Maria i als centres d’atenció primària. Posteriorment, s’intensifica la col·laboració entre els dos hospitals, que comencen a intercanviar especialistes i a compartir guàrdies. Finalment, l’any 2012, el Govern decideix l’establiment d’una gerència única (amb el doctor Jaume Capdevila al capdavant).

Segons el conseller Boi Ruiz, la unificació permetrà economies d’escales que podrien millorar els serveis: “Si gestionem les compres de forma conjunta i estalviem diners, podrem destinar-los a millorar les llistes d’espera”, va apuntar. Els sindicats no neguen la necessitat d’unificar els serveis sanitaris a Lleida – per beneficiar d’economies d’escales i obtenir noves especialitats enlloc de transferir els pacients als hospitals de Barcelona – però recelen del mètode utilitzat. UGT va criticar que el procés s’hagi obert “sense cap tipus de debat parlamentari ni transparència”.

Els sindicats temen especialment que s’aprofiti aquesta fusió per reduir plantilles. També es demanen com es gestionarà la disparitat de convenis laborals i què passarà amb el personal estatutari de l’ICS – que té places fixes com qualsevol funcionari – en un ens de dret privat. Posat que el 80% de la sanitat lleidatana està gestionada per l’ICS, creuen que la millor solució és que el 20% restant també s’hi integri. El sindicat Metges de Catalunya creu que s’han d’”homogeneïtzar” les condicions laborals dels treballadors, “independentment de quina sigui la seva empresa de procedència”.

Per altra banda, la paraula ‘consorci’ també provoca recel, a causa dels diferents casos de presumptes conflictes d’interessos a la sanitat catalana que s’han conegut els últims anys. “A l’ICS, la gestió és més transparent i no hi ha casos de corrupció al contrari del que s’ha vist als consorcis (la sanitat concertada), opina Amparo Loren (CCOO), presidenta de la junta del personal a l’HUAV.

Però més enllà d’aquestes preocupacions, també existeix el temor que el projecte obri la porta a una privatització. “Lleida és una prova, és el conillet d’India de les privatitzacions a la sanitat“, opina Àngels M. Castells, de Dempeus per la Sanitat Pública, que recorda els diferents plans del Departament de Salut per privatitzar la sanitat. El diari ‘El País’ va revelar primer l’existència d’un informe del Departament de Salut que proposava trossejar l’Institut Català de la Salut en una vintena d’empreses públiques, per poder obrir-se al capital privat. Dos anys després, es va conèixer un informe de l’empresa PricewaterhouseCoopers, que proposava la privatització de 13 institucions sanitàries, la majoria consorcis, que gestionen 18 hospitals i 46 centres d’atenció primària.

ICV-EUiA (que presentarà aquesta tarda una interpel·lació al Govern durant el ple del Parlament) i la CUP ja han expressat el seu rebuig al projecte. Per al PSC, aquesta reorganització – a la qual no s’oposa – no ha d’empitjorar necessariament les condicions laborals dels treballadors ni de crear problemes de falta de transparència. “Tant en el cas de la sanitat concertada com en el cas de l’ICS estem parlant de sanitat pública”, apunta Núria Segú, portaveu del PSC al Parlament per als temes de sanitat, que critica però la manca d’informació. “El conseller ha de donar informacions per tranquilitzar els treballadors”, demana. Per la seva banda, Ciutadans també critica el projecte de Boi Ruiz: “les preocupacions dels sindicats estan fundamentades, donat l’historial dels consorcis”, opina el diputat José Manuel Villegas. Els representants d’ERC, per la seva banda, esperen a rebre més informació sobre el procés abans de posicionar-se.