La crispació obliga a ajornar les negociacions a l'ICS

La reunió entre la gerència i els sindicats es va suspendre ahir després que un grup de treballadors irrompessin a la sala

Les converses sobre la retallada salarial dels sanitaris es reprendran dilluns

30/09/11 02:00 

Treballadors sanitaris van ocupar el vestíbul de l'Institut Català de la Salut (ICS) durant la seva protesta

La crispació va augmentant entre els treballadors de l'Institut Català de la Salut (ICS) davant l'amenaça d'una altra rebaixa de sou que l'empresa pública vol aplicar d'aquí a finals d'any. L'ambient de nerviosisme es va traslladar ahir fins a la mesa de negociació on la gerència i els sindicats havien d'abordar la retallada salarial plantejada als 40.000 empleats de l'ICS. La negociació va quedar interrompuda i ajornada fins dilluns vinent després que una cinquantena de treballadors, dels 400 que es manifestaven al carrer –amb tall de trànsit inclòs–, irrompessin sobtadament a la sala.

Els sindicats arribaven a la negociació amb la intenció de reclamar al director gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, dades concretes que justifiquin la necessitat d'aplicar una retallada de sous que, segons l'empresa, representaria un estalvi de 45 milions d'euros. Aquesta xifra és només una part dels 77 milions que l'ICS encara ha d'aconseguir estalviar fins a finals d'any. Els 32 milions restants s'estalviaran en materials i altres béns. La intenció de l'ICS és retallar el 50% del complement de destinació que cobren tots els empleats durant els tres mesos vinents i descomptar aquesta quantitat de la paga extra de Nadal. A banda, també plantegen ajornar el pagament de guàrdies i altres conceptes. Aquesta proposta, que tots els sindicats amb representació a la taula sectorial (CCOO, UGT, Satse, Metges de Catalunya i CATAC-IAC) consideren inadmissible, finalment no va arribar a ser debatuda, ja que el gerent de l'ICS i el responsable de recursos humans van abandonar la reunió, custodiats pels Mossos d'Esquadra, després de la irrupció dels manifestants.

Segons el secretari adjunt del sindicat Metges de Catalunya, Jaume Giménez, la reacció que ahir van tenir els treballadors “es veia a venir, perquè s'han tensat molt les coses”. Per a la secretària general del sindicat d'infermeria Satse, Montse Peña, l'episodi reflecteix els “nervis” que hi ha entre els treballadors.

Imposició

Els sindicats denuncien que la negociació amb l'ICS és “fictícia”, ja que no disposen de prou informació i consideren que la retallada s'ha plantejat com una “imposició”. De cara a dilluns, tots els sindicats estan disposats a fer un “esforç negociador” per mostrar unitat i mantenir una posició conjunta davant de l'empresa, segons va avançar el portaveu de sanitat d'UGT, Juan Cobacho. Per començar, dins d'aquesta posició unitària s'exigirà, molt probablement, la retirada de la proposta de rebaixa salarial a l'ICS.

45

milions

d'euros pretén estalviar l'ICS en personal d'aquí a finals d'any. L'estalvi total ha d'arribar als 77 milions.

Els metges interns residents també es manifesten

La seu de l'ICS va ser ahir l'escenari d'una altra protesta després del rebombori del matí. A la tarda, uns cinc-cents metges interns residents (MIR) s'hi van manifestar per protestar contra l'efecte que les retallades tenen en la seva formació. Els joves metges denuncien –tal com va avançar dilluns aquest diari– que la reducció d'hores de guàrdia, així com el tancament de llits i sales d'operacions, està posant en perill l'adquisició de coneixements i experiència. Els MIR també van denunciar que les perspectives laborals dels joves metges s'han reduït considerablement.

Els metges del Trueta faran una vaga intermitent en plena campanya electoral

El sindicat Metges de Catalunya té el suport de la junta de personal de l'hospital de Girona per iniciar mobilitzacions sense data d'acabament

30/09/11 02:00 

Professionals del Trueta protestant en contra de les retallades en un les mobilitzacions de l'estiu.

La proposta de l'Institut Català de la Salut (ICS) de retallar la meitat de la paga extra de Nadal per reduir el dèficit del departament aquest 2011 ha encès la sang dels facultatius. Els metges de l'hospital Josep Trueta van decidir dimecres en assemblea iniciar durant la campanya electoral del 20-N una vaga intermitent però sense data d'acabament (i des d'aquest punt de vista, indefinida) per protestar per les retallades anunciades. El portaveu del sindicat Metges de Catalunya a Girona, Josep Vilaplana, ha manifestat que els metges “no tenen cap gana” d'anar a la vaga, però consideren que estan abocats a fer-la si el govern català no redreça el seguit de retallades que ha anunciat per als hospitals de l'ICS.

Tot i que encara no hi ha una data fixada per a l'inici de la vaga, en l'assemblea es va acordar que entre el 10 i el 15 d'octubre s'enviarà una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, en què es denunciïn les retallades i s'amenaci amb mobilitzacions. El lliurament de la carta anirà acompanyada d'una concentració davant del Palau de la Generalitat. David Oliver, secretari general de la junta de personal del Trueta, organisme que ha expressat el seu suport a la vaga, va explicar ahir que un cop lliurada aquesta carta, la previsió és que, coincidint amb la campanya electoral del 20-N, els metges iniciïn una vaga d'entre dos i tres dies intercalats amb períodes sense vaga per després tornar-la a reprendre. “Els treballadors no tenim la culpa de la mala gestió i és injust que ens ho vulguin fer pagar a nosaltres”, va raonar Oliver. “L'ambient està caldejat”, va afegir. La idea de Metges de Catalunya a Girona és consensuar les protesta amb la resta d'hospitals catalans per tal que sigui una vaga unànime.

Pel que fa a les retallades assistencials, al Trueta el nombre de contractacions ha baixat no només en persones sinó també en la quantitat d'hores per a les quals es fitxen. I les tres plantes i el centenar de llits que es van tancar a l'estiu continuen en aquesta situació. .

LA FRASE

Els treballadors no tenim la culpa de la mala gestió i és injust que ens ho vulguin fer pagar a nosaltres

David Oliver (Satse)

secretari general de la juntade personal del Trueta

La reactivació de les operacions

ERC ha presentat una proposta de resolució perquè la Generalitat resolgui immediatament el tancament de llits i reobri les sales d'operacions a les tardes, de manera que en menys de dos mesos s'atenguin totes les persones que resten en llista d'espera per a intervencions cardiovasculars o neoplàsies. La diputada gironina d'ERC, Carme Capdevila, ha recordat que l'activitat quirúrgica hospitalària s'ha reduït un 20% de mitjana perquè no hi ha lloc per practicar intervencions, de manera que a causa d'aquesta situació hi ha més de 500 pacients que requereixen ser operats de manera immediata per les seves patologies, però estan en una llista d'espera que tendeix a una mitjana de cinc mesos. ERC considera que aquesta situació és completament inacceptable.

Marxa enrere en l'ajornament dels pagaments a les residències

30/09/11 02:00 -

Tres dies després de fer disparar l'alarma amb l'anunci de l'ajornament de pagaments a geriàtrics i residències per a discapacitats, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va anunciar que deixava sense efecte la mesura. El conseller va anunciar que es pagaran el 50% de les subvencions del setembre, que l'octubre es pagarà sencer i que abans de final d'any satisfaran les quantitats pendents.

La rectificació de la mesura s'ha produït enmig de la pressió de les entitats socials que gestionen els geriàtrics i centres de discapacitats, malalts mentals i drogodependents, moltes de les quals van avisar que haurien de tancar o deixar de pagar les nòmines dels treballadors si estaven dos mesos sense cobrar les subvencions.

Cleries va agrair l'actitud de les entitats socials, va reconèixer la feina que estan fent i va assegurar respecte a l'anunci de l'ajornament: “Va ser un preavís al qual no volíem donar tanta transcendència, sí que volem anar amb transparència. Hem vist que el problema no era tan gran i l'hem pogut solucionar.”

“Vam avisar les entitats socials que teníem problemes puntuals de tresoreria i avui podem confirmar amb satisfacció que l'octubre es pagarà amb absoluta normalitat i aquest mes es cobrarà com a mínim el 50%”, va dir el conseller.

Per la seva banda, la Taula d'Entitats del Tercer Sector va valorar “positivament” l'anunci, a la vegada que es felicitava per “la celeritat amb què el departament ha pogut reconduir la situació”.

L'anunci de dilluns de la retallada ja havia mobilitzat el sector per buscar una sortida a la situació. La Federació de Cooperatives havia posat en marxa a través de la Fundació Seira mesures financeres per trobar una solució transitòria als problemes de liquiditat.

   Unos recortes injustos e injustificados

29 setembre 2011

La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública ante los recortes que se están produciendo en la Sanidad Pública catalana, tiene que señalar:

1)     Entendemos que se tratan de unos recortes injustos e injustificados que ponen en peligro el funcionamiento de la Sanidad Pública en Cataluña.

2)     La Sanidad en Cataluña esta altamente privatizada lo que encarece artificialmente el coste de los servicios, asimismo el presupuesto per capita que el gobierno de Cataluña dedica a la Sanidad es de los mas bajos de todas las CCAA y por lo tanto notoriamente insuficiente (101,69 € menos por habitante y año que la media).

3)     No tiene ningún sentido una disminución de las retribuciones de los profesionales sanitarios, menos aún de una manera lineal e indiscriminada, y después de la bajada del 5% que ya tuvieron los empleados públicos en 2010. Este tipo de actuaciones solo favorece el empeoramiento de la calidad de la asistencia y favorece la búsqueda de ingresos en el sector privado con desatención de los centros públicos.

4)      La falta de criterio y de planificación de la Generalitat es notoria porque se trata de un presupuesto aprobado por el gobierno de CiU con importantes recortes sobre el anterior y que aún quiere recortarse mas.

5)     Existen alternativas a los recortes si se toman medidas que controlen el elevado gasto farmacéutico, favorezcan una adecuada utilización de recursos, disminuyan la utilización de recursos privados y optimicen el uso de los recursos propios. Por otro lado pueden restringirse los gastos superfluos de la Generalitat (propaganda, etc)

6)     Parece evidente que la intencionalidad del gobierno de CiU y de su Consejero de Sanidad es la de potenciar el sector privado (de provisión de y aseguramiento) deteriorando para ello, con la excusa de la crisis, a la Sanidad Pública. Entendemos que se trata de una actuación inaceptable que conculca los derechos de la población a la atención sanitaria y que lleva a un retroceso en los niveles de salud de la ciudadanía.

     Metges de Catalunya rebutja les noves retallades salarials que proposa l’ICS per complir la reducció pressupostària

 

O retallar (encara més) la plantilla de personal interí,eventual i substitut o reduir un 50% el complement de destinació dels mesos d’octubre, novembre i desembre, que es descomptaria de la paga extra de Nadal als 40.000 treballadors de l’Institut Català de la Salut (ICS), inclosos els metges. Això suposaria una disminució salarial de 874 euros per a un facultatiu adjunt i de 1.248 per a un cap de servei o director clínic.
És inconcebible que Economia s'adoni 4 dies abans d'acabar el mes que no té diners a la caixa”

Les entitats socials afectades pel retard en els pagaments per part de la Generalitat asseguren que es troben en “estat de xoc” però “més tranquils” després de reunir-se amb el conseller Cleries

Esperen que el comitè de seguiment que s'ha creat eviti l'extrem d'haver de tancar algunes residències

29/09/11 09:15

 

El govern va reconèixer ahir que havia d'ajornar dos mesos el pagament als serveis concertats d'atenció a la infància, de persones discapacitades, de salut mental i drogodependents i residències de gent gran. L'anunci va provocar una reunió d'urgència aquest dimarts a la nit entre els representants d'entitats socials i el conseller de Benestar Social i Família. “És inconcebible que el departament d'Economia s'adoni quatre dies abans d'acabar d'acabar el mes que no té diners a la caixa”, ha assegurat aquest matí a Catalunya Ràdio el director general de la Taula del Tercer Sector, Antoni Codina.

Amb tot, després de la reunió d'aquesta nit, les entitats es troben, segons ha dit Codina, encara “en estat de xoc, però més tranquil·les”. I és que en aquesta reunió, es va decidir crear una comissió de seguiment per evitar el que molts centres afectats per l'endarreriment dels pagaments hagin de tancar.

De fet, en declaracions a la mateixa emissora, la directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carmela Fortuny, ha assegurat que s'està buscant una solució i que les entitats acabaran cobrant, com també va dir ahir Cleries, abans de finals d'any. De fet, Fortuny ha explicat que podria ser abans, d'aquí a un mes, tot i que no ho ha volgut assegurar.

La presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, ha recordat que el 75% de la facturació de les entitats són les nòmines i que el greu problema d'aquesta situació és que “no podem deixar d'atendre els usuaris”. “Per què han triat justament el sector de les entitats socials?”, s'ha preguntat Codina.

Els dos representants de les entitats socials han assegurat no tenir “cap queixa” de Benestar Social, però sí del departament d'Economia i del “conjunt del govern”. “Mas-Colell va dir que havien pres mesures fines. Deixar desemparat aquest sector no sembla una mesura fina”, ha lamentat Codina.

Per la seva banda, Pascual ha lamentat les dificultats que passa aquest sector, que “no té un full de ruta clar”, i ha alertat que s'ha greujat amb la llei de la dependència, l'aplicació de la qual ha assegurat que és “insostenible”. “No la fem enrere perquè és políticament incorrecte”, ha sentenciat.

  
29 setembre 2011
Blanco diu a la Generalitat que no està justificat retallar en sanitat i educació

El portaveu del Govern proposa a Mas que posi un impost als rics per "recaptar 1.500 o 2.000 milions d'euros"

El ministre de Foment i portaveu del Govern, José Blanco, ha afirmat que la Generalitat ha de fer retallades per complir l'objectiu de dèficit, però ha recalcat que algunes, com les de sanitat i educació, "no es justifiquen", perquè aquests dos serveis públics "són sagrats".

"El Govern de Catalunya ha de complir el seu objectiu de dèficit i pot dir 'despesa menys en la televisió pública' i, no obstant, mantinc l'ajuda per als geriàtrics, els centres de persones grans, etcètera. Ha d'optar", ha assenyalat Blanco en declaracions a Antena 3 en què ha recalcat que "no té per què tocar la sanitat".

El també vicesecretari general del PSOE ha fet aquestes declaracions després que el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat anunciés que ajornarà durant dos mesos el pagament de les ajudes a les residències de persones grans i centres de discapacitats concertats i col·laboradors com a conseqüència de la falta de liquiditat.

"La crisi no serveix per a tot", ha dit Blanco, que s'ha preguntat si "no seria millor tornar a posar l'impost del patrimoni" en lloc de "no pagar als geriàtrics" o "retallar en professors". Ha defensat que per al PSOE la sanitat i l'educació "són sagrats", i ha assegurat que així ho ha "solemnitzat" el candidat a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Retallades del PP

Així, ha recordat que el PP diu que "no vol posar un impost a la riquesa" pel qual "es poden recaptar 1.500 o 2.000 milions d'euros" i "prefereix retallar en professors". S'ha referit a la proposta del president de la Generalitat, Artur Mas, d'un impost que, de forma temporal, greavi les grans fortunes i ha considerat "curiós" que vulgui portar-la a les Corts Generals. "Ja tenim el suport de CiU per a l'impost sobre la riquesa", ha continuat, en al·lusió a la promesa electoral de Rubalcaba.

Entre els ajustos que, segons Blanco, haurà de fer el pròxim Govern, s'ha referit a la congelació de l'oferta d'ocupació pública, amb una excepció, la dels inspectors d'Hisenda, perquè, segons ha dit, "s'ha de combatre amb més eficàcia el frau fiscal".

28 setembre 2011

 

Retallades socials

Dilluns va ser l'anunci de retallar la paga extra de Nadal a metges i infermeres; ahir dimarts, la Generalitat avançava que retardarà dos mesos el pagament a les residències concertades, i ja veurem quines sorpreses ens ofereix la jornada d'avui, perquè el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja va explicar ahir que estem davant d'un problema de liquiditat generalitzada. Es pot entendre que hi hagi problemes de tresoreria i fins i tot es justifica que el president Mas anunciés en el debat parlamentari que es crearia un nou impost sobre grans fortunes, però el que no s'entén és per què, si la situació és tan aclaparadora, es renunciarà als ingressos de l'impost de successions, que per molt reduïts que fossin sempre podien tapar algun forat, o per què s'han gastat 885.000 euros en l'auditoria encarregada a Deloitte, que segons algun alt càrrec no ha aportat res de nou, i sobretot, per què les retallades s'estan centrant en els departaments amb més repercussió social com la sanitat, l'ensenyament o la tercera edat, mentre que altres àmbits més polítics, i també més identitaris, s'han vist menys afectats per les tisorades del Govern malgrat que tenen menys impacte en la societat. I de la mateixa forma que el conseller de Salut reconeix que moltes de les retallades sanitàries s'haurien aplicat d'una forma similar encara que no ens afectés l'impacte de la crisi, perquè el sistema sanitari existent era insostenible econòmicament, seria interessant que el govern de CiU aclarís si no s'està utilitzant la crisi com a excusa per canviar les polítiques aplicades fins ara en l'ensenyament o en l'assistència social.

Massa atropellaments

Cinquanta-tres atropellaments amb cinquanta-tres ferits registrats als carrers de Lleida en vuit mesos són massa i reflecteixen que la seguretat viària encara té assignatures pendents. Com destaca el coordinador dels Mossos, contrasta el respecte als passos de vianants en localitats costaneres amb la pressa amb què se circula a Lleida, i també caldria reclamar més prudència als vianants perquè creuïn per on toca. Ens correspon a tots, a vianants i a conductors, millorar les xifres.

 

El Govern ajorna 2 mesos de pagaments de 3.000 places en residències de Lleida

Centres i entitats alerten d'impagaments i tancaments i la Generalitat diu que és transitori

• 
  

Imatge presa ahir de la residència Sant Antoni de Pàdua de Lleida, una de les afectades per la mesura.

El Govern no abonarà per falta de liquiditat els pagaments corresponents als mesos de setembre i octubre a les residències de gent gran i de discapacitats físics i psíquics amb places concertades o col·laboradores amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), que a les comarques de Lleida serien més de 3.000 places en un centenar de residències, segons estimacions de les associacions (58.000 places a tot Catalunya). Així ho ha anunciat el departament de Benestar a les empreses i entitats socials que ofereixen aquests serveis i que deixaran de cobrar el 100% del que rebien per plaça concertada (l'ajuda es donava encara que no estigui ocupada) i en el cas de les places col·laboradores només percebran el 65% del que obtenien (la prestació està vinculada a l'ús de la plaça). No obstant, les entitats afectades, representades a la Taula del Tercer Sector, van assegurar que la mesura afectarà tots els serveis (centres de dia, centres ocupacionals o centres especials de treball també per a malalts mentals o drogodependents) que ofereixen amb la Generalitat i van criticar la poca antelació amb què han estat avisats. Van alertar que aquesta decisió, que van qualificar d'"impresentable", posa en perill nòmines de treballadors i podria derivar en el tancament temporal de recursos. "A molts no els quedarà més remei que tancar aquests mesos", va apuntar Josep Giralt, president d'Aspid. Per la seua part, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va justificar la decisió per "ajustos de tresoreria" i va assegurar que seran "estrictament transitoris". El conseller de Benestar, Josep Lluís Cleries, va dir que la mesura permet mantindre les ajudes directes a les persones i que els centres recuperaran els diners abans de finals d'any. Ahir a la nit es va fer una reunió de Cleries amb representants del sector i es va acordar la creació d'una taula de seguiment sobre aquest retard.

 

29s MANIFEST UNITARI A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

28 setembre, 2011

 

El 29 de setembre de l’any passat, des de el sindicalisme institucional fins al sindicalisme de classe i reivindicatiu, es va convocar una Vaga General, amb l’objectiu de parar les mesures neoliberals que dictaven les institucions capitalistes, i que tant el govern espanyol com el català, amb el suport dels respectius parlaments, aplicaven submisament. Aquestes mesures van ser un atac més als drets de totes les treballadores, generant més riquesa pels que han provocat la “crisi”: el capital financer i productiu.

Amb aquestes mesures, el govern i la patronal, han continuat aplicant la seva política neoliberal i capitalista que pretén fer-nos pagar la crisi a la classe treballadora amb més atur i precarietat. Mesures com la reforma de les Pensions, allargant dos anys la vida laboral, o les congelacions salarials, que han estat recolzades pel sindicalisme corporatiu, traint un cop més el missatge de la convocatòria de vaga de l’any passat.

Els firmants d’aquest manifest fa un any vam cridar a la Vaga General i ens vam comprometre a que la nostra no seria una lluita d’aparador. Amb totes les nostres forces hem continuat mobilitzant-nos, denunciant en els centres de treball pactes que suposen pèrdues en els drets laborals, oposant-nos el 27-G a la vergonyosa reforma de les pensions pactada per CCOO i UGT, rebutjant de ple les retallades a la sanitat i educació, la precarització laboral, els abusos i privilegis de banquers i polítics institucionals, diluint-nos amb les que des de les places i les assemblees reclamen una democràcia real, etc. En aquest camí moltes vegades el verticalisme sindical ha optat per donar l’esquena als interessos de la classe treballadora i han actuat com una simple corretja de transmissió de la nostra pèrdua de drets venent com inevitables rebaixes i pactes socials.

Per tot això, les organitzacions sindicals firmants d’aquest manifest, analitzem que per canviar l’actual situació i el sistema, es imprescindible la unitat i la lluita sostinguda de totes les treballadores amb tots els moviments socials. Valorem positivament la gran resposta social que es va produir el 15 de maig, el 15 de juny i el 19 de juny i que ara continua amb les mobilitzacions a educació o sanitat, a les que donem tot el nostre suport.

Considerem molt necessària que la mobilització sigui contínua i sostinguda en el temps per exigir juntes i el més unitàriament el següent:

1.       Defensa dels serveis públics (educació, sanitat, transports,…) i la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.

2.       No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin de titularitat pública.

3.       Derogació de les reformes laborals i de les pensions.

4.       Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per crear ocupació digne per totes i mentrestant garantir un ingrés adequat a totes les persones desocupades.

5.       Paralitzar els desnonaments i garantir l’habitatge de lloguer a preus assequibles per tothom.

Per aconseguir aquests objectius convoquem a mobilitzar-nos unitàriament el 29 de setembre en les localitats de Catalunya, per que siguin accions en les que es recordi la nostra oposició al pacte social, així com preparar jornades de lluita. A més, recolzem altres mobilitzacions com la jornada del 15 d’octubre, així com les lluites en defensa de la educació, sanitat i d’altres serveis públics que s’estan convocant en tot el territori.

Totes aquestes mobilitzacions i altres que convocarem ben aviat van encaminades a crear les condicions necessàries que possibilitin la convocatòria d’una Vaga General per aturar els atacs als drets socials i laborals.

LA LLUITA ÉS AL CARRER I EN ELS LLOCS DE TREBALL,

EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS CAP A LA VAGA GENERAL

MANIFESTACIÓ 29 S a Lleida. La Lluita és al carrer, CAP A LA VAGA GENERAL

Mobilitzacions per commemorar la vaga general del 29-S

El proper dijous 29 de setembre farà una any de la darrera vaga general a l'estat espanyol. Un any després d'aquella data hi ha encara més motius per a la lluita: retallades socials, atur i precarietat, una reforma de la constitució dictada pels mercats.
Diversos col·lectius, sindicats i moviments socials consideren  la necessitat d’actuar més contundentment davant els atacs constants que pateix la classe treballadora per part dels diferents governs de l’estat. Units sota un mateix paraigües d’indignació, inicien un procés obert de debat i mobilització, coordinat i exigheixen als sindicats majoritaris la convocatòria d’una vaga general en resposta a les continues retallades de drets. De moment han convocat diverses mobilitzacions als país. També a Galícia, Euskadi i ESpanya.
   - Alacant, concentració davant la subdelegació del govern central (plaça de la Muntanyeta). 19:30h.
-  Castelló de la Plana, concentració a la plaça de Maria Agustina. 19:30h.
-  València, concentració davant del Banc d'Espanya (carrer de les Barques, 6) convocada per la Plataforma pels Drets Social (Us adjuntem el manifest de la Plataforma i el cartell de la jornada). 19:30h.
- Lleida,  manifestació 19h a la Porta dels Camps Elisis 
- Barcelona: 8:30h a la plaça de Catalunya. Bus comvatiu. A les 18:30 Manifestació al Foment del Treball

 

El malestar en los hospitales y centros de salud catalanes sigue aumentando

 28/09/2011

Mientras el malestar en los hospitales y centros de salud catalanes sigue aumentando, el uso del concepto copago ya no es una palabra que se utilice en voz baja. En Catalunya es cada vez más usual en las intervenciones políticas sobre sanidad. Ayer mismo, el conseller de Economia, Andreu Mas-Colell, aprovechó el río revuelto para avisar que tras las elecciones generales del 20 de noviembre “con seguridad, se tendrá que plantear” su aplicación, si bien advirtió que la posibilidad de implantar el copago deberá llegar determinada desde ámbitos del Gobierno central.

Las declaraciones de Mas-Colell se produjeron en medio de la polémica por los recortes en los sueldos de los médicos y enfermeras catalanes. Metges de Catalunya, el sindicato mayoritario, considera “inaceptable” la última rebaja salarial anunciado por el Institut Català de la Salut (ICS). El sindicato avisó que, de aplicarse esta medida, los funcionarios de los hospitales acumularán una merma de hasta el 35% desde julio de 2010, cuando se dictó el primer recorte salarial, de un 7%.

Economía afirma que con toda seguridad habrá que abrir el debate

Desde entonces, las nóminas se han visto reducidas a través de la rebaja de horas de guardia y ahora, además, la Generalitat amenaza con suprimir el 50% del complemento específico de destino (que ahorraría 25 millones de euros) y retrasar hasta 2012 el pago de la carrera profesional y guardias, que retrasaría el pago de otros 20 millones. Las pérdidas podrían llegar a 1.200 euros por empleado.

Mañana jueves se celebrará otra reunión para intentar acercar posiciones entre Administración y sindicatos, en un ambiente dividido sobre las acciones de protesta asumibles por las plantillas. Los sindicatos de clase y las plataformas de usuarios son partidarios de evitar las huelgas, al considerar que sólo perjudicarían a los usuarios, dilatando las listas de espera. En Metges de Catalunya, no obstante, no se ha tomado aún una decisión y se sopesa, antes de tomar una medida de presión, cómo afectaría esta tanto a los profesionales como a los ciudadanos. El Govern catalán pidió, en todo caso, “responsabilidad”.

Asfixiante

Los sindicatos médicos sopesan hacer huelga por el recorte salarial

El Colegio de Enfermeras y Enfermeros de Barcelona se sumó ayer a la protesta al asegurar que la medida es “asfixiante” para su colectivo, que tiene unos salarios que están sobre los 1.600 euros y que ya fueron recortados en un 5% en verano de 2010. El presidente del colegio, Albert Tort, avisó de que la rebaja afectará más en el caso de las enfermeras de centros geriátricos, donde los salarios no distan de los 1.000 euros y donde ahora está en peligro que la Generalitat respete los plazos de pago de los conciertos.

El presidente de la Organización Médica Colegial, Juan José Rodríguez Sendín, consideró “excesiva y desproporcionada” la reducción salarial y lamentó que los facultativos vienen sufriendo en los últimos tiempos una rebaja “permanente y continua” de sus remuneraciones, informa Antonio González. Al mismo tiempo, admitió que si los recortes acaban afectando a las guardias y otros complementos, “las listas de espera van a aumentar de manera casi obligada”, aunque los promotores de la medida lo nieguen.

EL DEPORTE CATALÁN UNIVERSITARIO PREMIA ALIANÇA POR SU IMPLICACIÓN EN LA PROMOCIÓN DEL DEPORTE

 

Aliança recibe el premio al reconocimiento durante la clausura de los campeonatos 2011 del Deporte Catalán Universitario (ECU, por sus siglas en catalán). Leo Martínez, director de Marketing de Aliança ha sido el encargado de recoger el premio de las manos de Emma Rodero, vicerrectora de estudiantes de la Universidad Pompeu Fabra, quien será la coordinadora de los campeonatos del curso actual. A Rodero la acompañaban Josep Romero, vicerrector de la Universidad de Lleida y actual coordinador, y el regidor de deportes del Ayuntamiento de Lleida, Txema Alonso.

Aliança cubre todos los participantes en los campeonatos universitarios de Catalunya con un seguro médico pionero que garantiza un trato personal y de máxima calidad. En este contexto, la mutualidad y la ECU han llevado a cabo diferentes jornadas sobre la salud en el deporte, por iniciativa de Aliança, para responder a las inquietudes de las diferentes entidades deportivas catalanas entorno a las enfermedades y los accidentes en la práctica deportiva.

Durante estos encuentros, representantes de las dos entidades intercambiaron impresiones sobre la importancia de apostar por el deporte de base para fomentar los hábitos de vida saludables.

Salut vol retallar també la paga extra a metges i infermeres

Els afectats ho veuen inassumible i els sindicats estudien si es mobilitzen

Lleida L'Institut Català de la Salut va concretar ahir als sindicats les retallades retributives que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar divendres passat a Lleida. Va proposar una retallada de la paga extra de Nadal per reduir el dèficit del departament i ajornar fins l'any que ve el pagament de guàrdies i complements per estalviar 45 milions d'euros des d'ara fins al 31 de desembre. En concret, l'ICS descomptarà de la paga extra l'import equivalent al 50% del complement de destinació dels mesos d'octubre, novembre i desembre. Per a un metge suposaria 870 euros menys, 700 per a una infermera i 420 per a un zelador.

Amb aquesta mesura, tenen previst estalviar 25 milions. Els 20 milions restants s'aconseguirien ajornant el pagament del complement per carrera universitària del desembre al gener i postergant el pagament de guàrdies i dies festius intersetmanals de 30 a 60 dies. L'ICS va assegurar que aquestes mesures són temporals i el conseller va demanar als metges que assumeixin les retallades "com fan altres col·lectius", com els beneficiaris del Pirmi. Es va mostrar confiat a arribar a un acord. Els sindicats tenen fins dijous per acceptar o no la proposta, però ahir mateix ja hi van mostrar la seua oposició frontal. El Sindicat de Metges considera que la Generalitat està "castigant" els metges i assegura que si se sumen les actuals retallades a les que ja s'han aplicat "la reducció del sou dels metges que treballen només a la sanitat pública serà del 30 per cent i serà inferior al d'una infermera". "Persones que s'han format durant dotze anys cobraran 1.500 euros", va destacar. CCOO, UGT i Satse també van criticar els nous ajustos al sector sanitari. Els sindicats celebraran assemblees aquesta setmana per decidir si convoquen protestes.

Els presidents dels Col·legis de Metges de les quatre províncies catalanes es van reunir ahir. La presidenta dels de Lleida, Rosa Pérez, va qualificar de "gravíssima" la situació, però va indicar que no han acordat mobilitzacions. El president de Barcelona i assessor del Govern en sanitat, Miquel Vilardell, va titllar d'"inasumibles" les noves retallades en els salaris dels metges.

DURANT ANYS, TOTS ELS governs que hi ha hagut a Catalunya -i no n'hi ha hagut gaires- han insistit als ciutadans en la promesa d'una sanitat millor. Recordo fins i tot la frase del president Pujol insistint que era més important fer hospitals (i altres equipaments que ara no fan al cas) perquè la gent es quedés al seu territori d'origen que no pas carreteres, que servien per anar-se'n d'aquest territori. Tenia raó el president Pujol? En té ara el conseller Boi Ruiz? És obvi que es tracta de realitats diferents fruit de situacions polítiques i econòmiques diferents, però trec a col·lació el comentari de l'un i de l'altre perquè podria semblar que les coses s'han fet malament des de l'origen dels temps i és ara, amb retallades, ajornaments d'operacions, acomiadaments d'interins i rebaixa del salari dels funcionaris, quan les coses es posen en ordre. Caldria recordar que tots els partits polítics han participat irresponsablement en la subhasta de més carreteres, més hospitals, més centres d'atenció primària i més de tot amb què desconcerten els electors en cada procés electoral. Caldria recordar que tots ells (almenys els que han tingut responsabilitats en matèria sanitària) han actuat amb una generositat irresponsable en les negociacions de convenis, fins al punt que el sistema s'ha tornat insostenible, en gran manera, per la quantitat de privilegis laborals, dies de festa, suplències i d'altres que legítimament han obtingut aquests mateixos sindicats als quals ara s'acusa d'irresponsables i de tindre centenars d'alliberats que ho són fruit d'una negociació amb l'Administració.

Preparen un seguit de mobilitzacions contra les propostes presentades per l'ICS

El sector sanitari no pot més amb les retallades de la Generalitat. Més d'un centenar de treballadors de l'àmbit de primària al Camp de Tarragona s'han reunit aquest dilluns al vespre al centre cívic de Torreforta per mostrar al conseller de Salut, Boi Ruiz, que donaran guerra fins al final. Els professionals, acompanyats de la Junta de Personal, han tornat a demanar la dimissió del conseller i han establert un seguit de mobilitzacions contra les propostes de l'Institut Català de la Salut (ICS) de retallar a la meitat l'extra de Nadal i posposar el pagament de complements, per evitar que un 50% dels interins perdin un 25% de la jornada. La primera serà aquest dijous, al matí, a Barcelona, per tal de pressionar la Mesa Sectorial que ha de decidir les mesures a prendre.

Indignació entre els treballadors sanitaris de primària 

Indignació entre els treballadors de primària del Camp de Tarragona. D'aquesta manera van rebre les propostes de l'ICS que podrien significar una pèrdua d'entre 420 euros i 1.248 per a cada professional, segons la categoria, fins a final d'any, a més de veure com es retarda els pagaments de diversos complements. L'empresa ha posat com a ultimàtum aquest dijous perquè la plantilla accepti aquesta nova retallada, amb l'amenaça que si no és així es rebaixarà de facto un 25% de la jornada laboral a la meitat dels interins -signifiquen un 33% del total de professionals.

"No acceptarem cap proposta, hem d'estar units i l'únic que ens queda és l'enfrontament directe". Així de contundent es mostrava el membre de la Junta de Personal, Josep Tutusaus, qui considera que "no hi ha cap documentació real sobre els diners que falten". Des de la Junta de Personal no s'entén com es reclama una reducció de 45 milions d'euros a Catalunya fins a finals d'any, quan el pressupost està fixat des de gener. "Només puc deduir que la Generalitat ha desviat els fons a d'altres partides o els responsables de Salut han fet una mala gestió", ha afirmat Tutusaus, abans de demanar, de nou, la dimissió de Boi Ruiz.

Els treballadors s'han mostrat units contra Salut i han acordat realitzar un seguit de mobilitzacions, centrades en els dirigents de l'ICS i els responsables polítics. Dijous al matí hi haurà disponible un autobús perquè els professionals puguin anar a Barcelona i "fer pressió" als representants de la Mesa Sectorial que han de decidir si s'apliquen aquestes mesures. "Ens hem de fer notar perquè els de dalt no signin", manifestava Tutusaus amb un evident malestar. A més, els treballadors han decidit unir-se a la gran manifestació contra les retallades, convocada per al proper 15 d'octubre, a les 6 de la tarda, a Tarragona.

Durant l'assemblea es van sentir fortes crítiques contra el Govern, acusant-lo de tenir diners per allò que vol. Així, es va comentar sobre la possibilitat que la Generalitat faci un préstec de 56 milions d'euros a Spanair o que es guardi 30 milions d'euros per a una possible epidèmia de grip. La sensació general és que Boi Ruiz vol desballestar la sanitat pública per afavorir la privada.

Com a contraproposta de Salut, els cinc sindicats presents a la Junta de Personal de primària al Camp de Tarragona (CCOO, UGT, CATAC-CTS, SATSE i Metges de Catalunya) han demanat que es prejubili els majors de 60 anys, que suposen més d'un 12% de la plantilla, s'elimini una norantena de càrrecs intermedis i es demani una pròrroga de les quotes de la Seguretat Social que ha de pagar la Generalitat.

Jugar amb la salut del sistema sanitari

 

Els sindicats temen el col·lapse dels grans hospitals davant un eventual brot fort de grip

2709/2011 12:05

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha presentat la campanya del Departament per a una eventual epidèmia de grip, i ha receptat "autocura" als usuaris per no incrementar la pressió assistencial. Als grans hospitals temen el col·lapse.

Als grans hospitals de Barcelona i les capitals de província circulen diversos documents en els que els sindicats alerten del que pot ocórrer si es produeix una epidèmia de grip forta aquesta tardor o hivern, segons adverteixen fonts sindicals. Fins i tot en una carta redactada per metges i caps de servei i remesa al President Mas se l'advertia en aquest sentit.
I és que, més enllà de les reivindicacions salarials, entre els professionals sanitaris hi ha por al col·lapse. L'argumentació és que si hi ha una entrada important de pacients, metges i infermeres hauran de decidir en qüestió de minuts a qui s'atén. Això els preocupa perquè deixa el problema sanitari exclusivament a les seves mans –el Departament es renta les mans- i, òbviament, per les conseqüències que pugui tenir per a la salut dels usuaris, adverteixen les mateixes fonts.
"Si hi ha devessall, no el podríem assumir". "De les plantes tancades a l'estiu encara no sabem res, i aquests mesos, que són els que generen menys problemes de malalts crònics, hem estat al límit en ocasions. Imagina't un escenari de grip forta", reflexionen des de Bellvitge. "A més, dels CAP que tanquen a la nit derivaran als usuaris als hospitals", sentencien.
Boi Ruiz recepta calma i autocura
Mentre això ocorre entre els treballadors, el conseller Boi Ruiz segueix sense deixar el seu discurs triomfalista i tranquil·litzador. Ha garantit que Catalunya està preparada de "forma sòlida" per afrontar la grip malgrat les retallades.

Ha subratllat que el sistema, que està "altament preparat", serà flexible si es requereix més personal, llits i fins i tot la reobertura de dispositius d'urgències nocturns, sempre que ho recomanin criteris clínics i científics.

No obstant això, per evitar aquestes obertures, que anirien contra el compliment de la retallada pressupostària, el conseller ha receptat l'"autocura" de la salut per afrontar processos gripales, que poden fins i tot seguir els consells de personal del Sanitat Respon -902111444- sense necessitat d'incrementar la pressió assistencial en un determinat dispositiu.

Una de les protestes dels treballadors del Joan XXIII, als quals també els afectaria la retallada de la paga de Nadal

I a Barcelona el que ha proposat l’ICS és retallar a la meitat de la paga extra de Nadal de tot el personal de l’àmbit sanitari per reduir el dèficit en l’àmbit de la primària. Depenent de la categoria laboral, es podran arribar a perdre de 420 euros (un zelador) a 1.248 euros (un cap de servei). Tot això, per estalviar 45 milions d’euros a tot Catalunya i evitar així que s’hagin de fer acomiadaments. Però, què opinen els sindicats? Ortega ho té molt clar: “És una bestiesa molt gran. Això és un servei públic, no una cooperativa. Si ells no han sabut gestionar bé els diners, perquè ho hem de pagar tots nosaltres? Sincerament, ens sembla molt rocambolesc”. Ortega, a més, assegura que “hi ha altres formes d’estalviar. El cert és que hi ha quatre al Departament de Salut que cobren tot el que ara volen retallar”.

Les negocaicions, a partir d’ara, es traslladen a Barcelona, on dijous, amb tres representnats del Camp de Tarragona, els sindicats hauran de dir si accepten o no aquesta proposta. “Ara mateix, no podem dir que passarà, però dubto molt que s’accepti, perquè l’opinió generalitzada és que això és una barbaritat”. Finalment, Ortega creu que “si han de retallar, s’hauria de fer un decret-llei que afectés als funcionaris de tot l’Estat. En tot cas, estem a l’espera, perquè de moment no veiem una sortida clara”.

Boi Ruiz demana als metges que assumeixin les noves retallades com ho fan altres col·lectius

Amb la salut no s’hi juga: als carrers,

Toni Barbarà dissabte 24 a Olot al magnífic espai de l’Hospici

La situació de les retallades de Serveis Públics a mans del Govern de la Generalitat esdevé cada dia més brutal i més agressiva.

Pel que fa a Sanitat sortim a ensurt diari, ja sigui en forma de declaració, d’ actuació o d’amenaça. L’agosarament del Conseller de torn creix cada dia i la seva actitud i el seu discurs són cada cop més desafiant, més impúdics i provocadors. No solament no demanen excuses, ni es desdiuen de tanta retallada i tanta destrossa, sinó que treuen pit. Ho justifiquen tot, anuncien més ajustos, controlen qualsevol espai mediàtic, espanten el personal treballador del sector amb nous acomiadaments o precaritzacions, estoven una ciutadania atemorida fent-la sentir culpable d’un suposat malbaratament, menteixen des d’actituds cíniques, i insisteixen en una pretesa autoritat moral per tal de perpetrar una pluja d’agressions que van incrementant les desigualtats entre els qui poden “resoldre” mitjançant recursos propis, i aquells/es qui en depèn exclusivament dels públics o que senzillament exerceixen el seu dret de ciutadania usant el sistema públic de salut del que en som titulars.

Dijous 22 a Badalona a la plaça Dolores Ibarruri, front el CAP de Lloreda que ha perdut (entre d’altres coses) la seva atenció d’urgències nocturnes.

Malgrat aquest panorama, i justament com a resposta, arreu del país proliferen com a bolets d’esperança i de teràpia social, continues mobilitzacions ciutadanes de resistència, protesta, denuncia i reivindicació.

És una veritable taca d’oli saludable, esperançadora i solidària d’autodefensa i d’empoderament.

A cada lloc i contrada s’expressa d’una o altra forma. És un ventall d’accions ciutadanes que sovint protesten d’agressions concretes i veïnals, la més punyent ara els tancaments de l’atenció continuada (urgències nocturnes) als centres CAPs o àrees ABS, però també son xerrades, conferències, preses de posició o manifestacions i assembles a peu de carrer de persones indignades, de veïns afectats, de ciutadania conscient i compromesa amb la causa dels serveis públics i la justícia social.

Al seu costat, colze a colze, algunes organitzacions socials, polítiques, sindicals, i per suposat entitats específiques en defensa de la Salut i la Sanitat publiques.
Des de les més veteranes o clàssiques, FADSP, FAVB, CAPS, fins a les més emergents com la que pertanyo Dempeus per la Salut Pública que en menys de tres anys és ja una realitat social i a les ciber -medias de la xarxa. També les més recents nascudes al caliu de la lluita en curs, i del moviment insurgent del 15 M, DRY, Indignats, Inflexió, o la molt nova i activa PUHC (Paltaforma d’ Usuaris i Hospitals Catalans).

Es tracta, un cop més, de CONFLUIR, de sumar energies, idees, recursos, mobilitzacions. I recordar que els sumands en salut no son solament sanitaris o mèdics o assistencials, sinó tots aquells paràmetres que anomenem determinants de salut: treball, educació, medi ambient, urbanisme, alimentació, habitatge,… i la lluita sistemàtica contra les desigualtats. Totes les desigualtats: de gènere, classe social, procedència i origen, o grau d’ autonomia personal o discapacitat.

Com a botons de mostra un parell d’experiències personals i encara fresques: com a Dempeus vaig tenir l’oportunitat i el plaer d’intervenir , Dijous 22 a Badalona a la plaça Dolores Ibarruri, front el CAP de Lloreda que ha perdut (entre d’altres coses) la seva atenció d’urgències nocturnes. Dissabte 24 a Olot al magnífic espai de l’Hospici junt amb amigues, amigues, sanitaris i indignats i indignades de la Garrotxa, on ha tancat el servei continuat de l’àrea de salut ABS, ubicat a Besalú.

Un plaer oferir-vos algunes imatges.

Toni Barbarà a la sala d'actes de l'Hospici a Olot

Intervenció de Toni Barbarà a Badalona a la plaça Dolores Ibarruri

Això no s’atura. Tenim en cartera intervencions a Molins de Rei, (on podeu llegir fa dies que lluiten Sirius). Aquesta assemblea pública, immediata, dilluns 26, a les 20 hores CAP- Pça. de la Vila), però també a Montmeló, a Barcelona, a Valls, o a la Universitat, UPF….

La lluita continua, la raó ens acompanya, el futur i l’esperança es conreen cada dia i aquesta feina és gratificant, solidària, humanista, democràtica, estimulant i divertida, necessària i saludable.
Endavant i Salut !!

Relleu confús del director general de Salut Pública, Antoni Plasència

Embolic en relació a la dimissió, o no, del director de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Plasència. L'agència Europa Press ha anunciat aquest diumenge que ha decidit dimitir i que la decisió es farà efectiva l'1 d'octubre. Fonts properes a Plasència, nomenat per l'anterior Govern, han confirmat a l'ARA que, efectivament, deixarà el càrrec d'aquí a uns dies i que ho fa per motius personals, però vinculats al fet que fa temps que se sent desplaçat a la conselleria de Boi Ruiz.

Tanmateix, el departament de Salut ha reaccionat immediatament a la notícia: fonts de la conselleria l'han desmentit a l'ARA i han especificat que l'àrea de Salut Pública s'està reorganitzant i que desapareixerà el càrrec que ara ocupa Plasència, un moviment que pot suposar una destitució encoberta o 'de facto' del doctor. Segons el relat de Salut, divendres es presenta l'Agència de Salut Pública de Catalunya –el projecte encarregat a Plasència l'any 2004 per l'aleshores consellera, Marina Geli– i aquest pas és la culminació d'una "reorganització interna que es prepara des de fa mesos i que també comporta el relleu de càrrecs directius": el de Plasència i el d'altres membres de l'equip.

Fa poc més d'un any, Plasència explicava el projecte de l'Agència de Salut Pública i la tasca de la seva àrea en un vídeo enregistrat per la Generalitat que encara es pot veure a la web de Salut.

Mentrestant, les fonts de l'entorn de Plasència mantenen que el doctor ja ha comunicat la seva decisió verbalment al conseller i que té un altre projecte professional. I aquest dilluns, després del rebombori d'avui, Plasència, encara en el càrrec, i el conseller, Boi Ruiz, tenen anunciada una roda de premsa per presentar la campanya de la grip d'aquest any.

Els hospitals públics catalans es converteixen en una "olla de pressió"

 HOSPITAL VALL D'HEBRON

Sindicats i l'ICS es reuneixen aquest dilluns per tractar tisorades laborals

   BARCELONA, 26Sep. (EUROPA PRESS)

Els hospitals públics catalans s'han convertit en una "olla de pressió" per l'última onada de retallades de 45 milions d'euros en el capítol de personal i nòmines.

Aquestes mesures afectaran el personal hospitalari de l'institut Català de la Salut (ICS) fins a finals d'any, han explicat a Europa Press els sindicats Metges de Catalunya (MC), CCOO, UGT i Satse.

   L'amenaça de més mobilitzacions i un enduriment d'aquestes en forma de vaga plana en el sector sanitari, fortament castigat pels ajustos dictats per la Generalitat, i especialment després que una assemblea de metges de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona votés aquesta setmana a favor d'una vaga indefinida de tres dies a partir d'octubre.

   El sindicat MC ha constatat que el clima entre el personal és molt tens, i ha advertit que la resposta a la política de retallades de l'ICS per quadrar el seu pressupost fins a finals d'any "pot ser molt contundent".

   Metges de Catalunya està en espera de totes les assemblees mèdiques convocades als hospitals de l'ICS per analitzar la situació i decidir quin tipus de mobilitzacions cal emprendre.

   En declaracions a Europa Press, el portaveu del sector de Sanitat d'UGT, Juan Cobacho, ha destacat l'"esforç terrible" que ha fet fins ara el personal sanitari català i ha rebutjat de manera contundent que el Govern torni a passar factura de les tisorades a aquest col·lectiu.

VAGA D'UGT SI ELS METGES ACONSEGUEIXEN MILLOR TRACTE

   Precisament aquest dilluns està prevista la reunió de la Taula Sectorial de l'ICS per tractar l'afectació laboral de les retallades, amb direcció i sindicats, i Cobacho ha amenaçat de convocar una vaga si els metges reben un tracte preferent en les retallades.

   Si es dóna un "tracte discriminatori" respecte als metges i aquests no han de suportar els mateixos sacrificis laborals de la resta, Cobacho ha assegurat que les mobilitzacions no trigaran, ha precisat, després de constar l'ambient de "temor" que viu el personal a punt d'esclatar.

   En declaracions a Europa Press, la secretària de la Federació de Sanitat de CCOO, Carme Navarro, s'ha mostrat cauta a l'hora d'endurir mobilitzacions: "No tenim clar que una vaga acabi de ser la millor solució, tenint en compte que a qui més perjudicaria són a les llistes d'espera i els pacients, i a més suposaria un estalvi per a l'administració".

CCOO NO HO VEU CLAR

   Amb tot, Navarro, molt crítica amb les retallades des que aquestes s'anunciessin, ha insistit que les mobilitzacions no han parat, tot i que estiguin molt disperses pel territori, i el sindicat estudia noves fórmules de protesta per canalitzar l'"ambient enrarit" que viu el personal.

   El 6 d'octubre, amb motiu de la jornada per un treball digne, el sindicat promourà una protesta i una manifestació, ha explicat Navarro.

   El Sindicat d'Infermeria (Satse) ha advertit per part seva que els tancaments permanents en hospitals i ambulatoris posen "en perill" la sanitat pública.

   Segons el sindicat, amb els tancaments i retallades de personal, la prova de foc dels professionals catalans serà la pròxima època gripal, que amb menys llits i personal es preveu una odissea per a pacients i professionals.

El director de Salut Pública de la Generalitat presenta la seva dimissió

BARCELONA, 26Sep. (EUROPA PRESS) -

   El director de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Plasència, home fort de l'anterior Govern, ha comunicat la seva dimissió al·legant motius personals i serà efectiva el pròxim 1 d'octubre, segons han informat a Europa Press fonts coneixedores de la seva decisió.

   Nomenat al febrer del 2004, Plasència (Barcelona, 1957) ha estat àmpliament reconegut, sobretot per la gestió del departament en la crisi de la Grip A.

   Va entrar amb el repte de desplegar l'Agència de Salut Pública de Catalunya amb l'exconsellera Marina Geli, els estatuts del qual va aprovar el Govern a mitjan juliol, i que, previsiblement, presentarà aquest divendres, el dia abans d'abandonar el seu càrrec.

   L'òrgan integrarà les antigues Direcció General de Salut Pública, l'Agència de Protecció de la Salut i l'Agència Catalana de la Seguretat Alimentària.

   Aquest dilluns el directiu té previst presentar amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, la nova campanya de vacunacions de la grip estacional a la seu de la Conselleria.

26/09/2011

Les plantilles mèdiques dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) han esclatat. L’anunci d’una nova onada de retallades que afectarà de ple els facultatius han posat en peu de guerra els hospitals públics. Primer va ser el tancament de plantes i de quiròfans, la reducció de l’activitat i l’aprimament de les plantilles. Ara l’ICS es planteja eliminar hores de guàrdia, modificar els horaris i suprimir temporalment el complement de jornada partida i d’altres complements salarials. A més, demanarà als metges avançar les altes hospitalàries i restringir les proves complementàries.

Metges de Catalunya (MC) ha advertit a la gerència de l’ICS que els hospitals són una olla a pressió i que no poden assumir més retallades, perquè posen en joc la qualitat de l’assistència i aboquen els professionals a la precarietat laboral.

Davant d’aquesta situació, el sindicat ha organitzat aquesta setmana diferents assembles informatives als hospitals per copsar el sentir de les plantilles mèdiques. Al Vall d’Hebron (Barcelona), els facultatius han proposat fer vaga, mentre que a Bellvitge (Barcelona), Germans Trias i Pujol (Badalona) i Viladecans han acordat actuar només d’acord amb els criteris clínics però no econòmics, com ja passa a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

El clima és molt tens i la resposta a la política de retallades indiscriminada de l’ICS, per poder quadrar el seu pressupost a 31 de desembre, pot ser contundent.

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

---

En resposta a una petició del diputat socialista Josep M. Sabaté sobre els temps d'espera a les urgències dels hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha fet públiques xifres d'aquest any i del 2010 que denoten la diferència que hi ha en el temps d'espera entre uns i altres centres.
Salut també ha fet públiques les dades del temps màxim transcorregut entre que l’usuari arriba al servei d’urgències i és atès a cadascun dels hospitals. D'aquesta manera, els pacients de l'Arnau de Vilanova han esperat fins a 9 hores i 44 minuts per ser vistos per un professional, seguits pels de l’hospital de Bellvitge (9 hores i 37 minuts) i els del Joan XXIII de Tarragona (9 hores i 36 minuts).
Tot i les elevades xifres d’espera, hi ha hagut un descens respecte al 2010, ja que l'espera màxima a l'Arnau de Vilanova va ser aleshores de 14 hores i 42 minuts. El promig d'espera a l’hospital lleidatà també s’ha reduït en un minut respecte les xifres de l’any passat. 

21 de septiembre de 2011 ALIANÇA FIRMA UN CONVENIO DE COLABORACIÓN CON LA FEDERACIÓ CATALANA DE HANDBOL Aliança y la Federació Catalana de Handbol firman un acuerdo de colaboración para trabajar conjuntamente en la difusión de este deporte. El convenio incluye, entre otros, la cobertura de los accidentes deportivos para los federados con Aliança, y un compromiso de la mutualidad para dar soporte a las actividades de la federación. A la firma del acuerdo, que se ha realizado en la sede de Cerdanyola del Vallès de la federación, han asistido el Presidente de la entidad deportiva, Tomàs Moral García, y el director Comercial y de Marketing de Aliança, Joaquín Gómez. Este ha expresado su satisfacción por incorporar una nueva federación a Aliança, que ya cuenta con 29 entidades deportivas, y consolida su posición de liderazgo como mutua del deporte catalán. Por su parte, Moral destaca las negociaciones cordiales y positivas con Aliança, y las posibilidades que este acuerdo ofrece a ambas entidades. El seguro de accidentes de Aliança cubrirá a más de 5.800 federados que se podrán beneficiar todas de las ventajas que ofrece la mutua. Además, Aliança estará presente en los diferentes acontecimientos organizados por la Federació. Este acuerdo muestra, una vez más, la apuesta de Aliança, primera mutualidad de Cataluña, por el deporte de base, consciente de que esta es la mejor forma de fomentar los hábitos de vida saludables. Trobada del director dels serveis territorials de Salut a Lleida amb militants de CiU

Lleida ciutat -

Dimarts 20, Setembre de 2011 13:23

La Federació de CiU a Lleida va acollir ahir al vespre una nova trobada emmarcada en el cicle Parlem amb en què militants i simpatitzants tenen l’oportunitat d’intercanviar opinions amb els diferents directors dels serveis territorials (SSTT) del Govern de la Generalitat a Lleida. En aquesta ocasió, Antoni Mateu, director dels SSTT d’Empresa i Ocupació, va ser el tertulià. Mateu va parlar amb el centenar de participants què van acudir a la seu de CDC de Lleida sobre les polítiques públiques impulsades des del seu departament i va respondre a totes les preguntes relacionades amb el seu sector que es van plantejar al llarg de la trobada. Ens els propers mesos, els militants i simpatitzants tindran l’oportunitat de compartir impressions i resoldre dubtes amb Miquel Àngel Cullerés (SSTT Ensenyament), Dolors Tella (SSTT Territori i Sostenibilitat), Carme Vidal (Cultura), Joan Saura (SSTT Benestar i Família), Jordi Souto (SSTT Governació i Relacions Institucionals) i Ramon Solsona (SSTT Interior).

Salut desbloqueará en breve la nueva unidad de demencias de Lleida

Lleida 2011-09-20
El Departament de Salut licitará, en las próximas semanas, la nueva unidad de demencias de Lleida, que estará ubicada en el Hospital Santa Maria de Lleida. Según informó ayer el director de los servicios territoriales de Salut en Lleida, Antoni Mateu, en breve se licitará esta unidad, que ocupará 655 metros cuadrados en el edificio de la antigua comunidad religiosa.
Esta unidad triplicará el espacio disponible actualmente, contando con una área de neurorehabilitación, las consultas, dos salas de espera, una capilla, una sala de reuniones y un baño geriátrico, entre otros.
Mateu recordó ayer, en la presentación del Día Mundial contra el Alzheimer, que esta unidad será uno de los dispositivos destinados a la atención de personas con demencias, entre las que se encuentra el Alzheimer.
Para luchar contra esta patología, que todavía no tiene cura, y para facilitar la vida de los afectados y de sus familiares, la Associació Familiars d’Alzheimer de Lleida (Afall) presentó ayer las actividades que tendrán lugar durante el día mundial contra esta patología, que tendrá lugar mañana.
Una de las principales reivindicaciones que la entidad puso ayer sobre la mesa fue la necesidad de que se cree un centro de día específicamente para personas con Alzheimer. La secretaria de la entidad, Maria Antonia Recasens, puso en relieve que la estimulación cognitiva de estos pacientes es fundamental, sobre todo en las primeras fases de la patología. Para asegurar el correcto tratamiento, expuso Recasens, sería necesario tener este centro de día especializado.
Por el momento, la entidad procura proporcionar este servicio de estimulación cognitiva mediante talleres a unas 70 personas. Además, explica Recasens, proporcionan, en la medida de lo posible, el servicio en los domicilios de los afectados.
Tan importante es que los pacientes tengan activa su mente que la Afall busca distintas formas para que sus socios no dejen de estar activos.
Una de las novedades para este año es la construcción de una cocina en el interior de la sede de la asociación para que los socios puedan practicar ejercicios de estimulación. “Con esta cocina les hacemos ordenar los cacharros y recordar qué son y para qué sirven”, explica la presidente de la Afall, Joana Espuga.
Otros de los proyectos que desarrolla la entidad es, por ejemplo, un teatro de cuentos que llevarán a cabo los propios afectados. Por el momento, confeccionarán los títeres para recrear a los personajes de fábulas como la Blancanieves o la Cenicienta. Posteriormente, los escenificarán delante de niños de guardería. Aparte, también se organiza una terapia con animales, una coral y un concurso de chapas.
Finalmente, la entidad recuerda que ha presentado al Congreso de los Diputados y al Senado un plan nacional para el Alzheimer para mejorar tanto la situación de los afectados como de sus familiares.

Indignats' tallen el centre de Lleida per protestar contra les retallades

Uns 150 es manifesten per Rovira Roure, Ronda, Príncep de Viana i Prat de la Riba

• 
  

Els manifestants van tallar els principals carrers del centre de Lleida, com el passeig de Ronda, a la imatge.

Uns 150 indignats es van manifestar ahir, de nou, pel centre de Lleida i van tallar carrers al seu pas per protestar contra les retallades aplicades pel Govern central i la Generalitat. Van sortir de la plaça Ricard Viñes, on van fer cap, al seu torn, dos grups que es van manifestar des de Cappont i Barris Nord.

Després d'un concert de Comandante Rock i la lectura d'un manifest, els indignats van sortir en manifestació cap a Rovira Roure, caminant per la calçada, i també van recórrer el passeig de Ronda, Príncep de Viana i Prat de la Riba, per tornar a Ricard Viñes. Un integrant del col·lectiu va explicar que es mobilitzen "contra les retallades injustes". "Ens castiguen per tots costats i les coses no milloraran, sinó que aniran a pitjor", va dir.

Durant la protesta, els manifestants van fer una breu seguda en la confluència del passeig de Ronda amb Rovira Roure, on van escriure "indigna't" amb guix a terra. També van corejar consignes com "aquesta crisi no la pagarem" o "no a les retallades, no ens faran callar". Així mateix, al passar per davant d'una entitat bancària, van cridar: "Botín, cabró, treballa de peó" i van escriure la paraula "culpables" a la vorera de davant de l'oficina.

Ahir també hi va haver manifestacions d'indignats en altres ciutats de l'Estat, com Barcelona i Madrid.

Els indignats tornen a sortir al carrer per defensar els serveis públics

Dilluns 19, Setembre de 2011

Més de 200 persones van participar aquest diumenge a la tarda en una nova manifestació dels indignats a la ciutat de Lleida en defensa dels serveis públics i contra les retallades. L’acte va començar a dos quarts de set de la tarda quan van arribar a la plaça Ricard Viñes diferents grups de manifestants procedents dels barris de la ciutat. Un concert reivindicatiu amb cançons anticapitalistes va donar el tret de sortida a la manifestació que va recórrer el passeig de Ronda, la plaça Europa, l’avinguda Príncep de Viana i el carrer Prat de la Riba. A les pancartes s’hi llegien consignes contra la classe política i les retallades socials. Els manifestants van assegurar que els ànims segueixen vius entre el moviment dels indignats en un moment en què "no és tant important el número de gent que vagi a les mobilitzacions com que el moviment segueixi creixent en un moment de constants atacs com la reforma de la constitució, l’eliminació d’ajudes o les retallades sanitàries”. Ells mateixos van assegurar que "el pitjor està per venir". Ara, les retallades a la sanitat protagonitzen la majoria de cartells i pancartes. Un dels portaveus va qualificar "d’injustes" les retallades socials i va criticar els rescats bancaris. "No pot ser que ens vulguin retallar serveis públics quan rescatar els bancs a nivell mundial ha costat 5 bilions d’euros", va dir.   Arreu de l’Estat  La cita de Lleida secundava una convocatòria estatal en diverses ciutats, entre elles Barcelona i Madrid, on es van concentrar també milers de persones en una marxa multitudinària que va acabar a la Puerta del Sol, a més de Bilbao i València, entre altres ciutats. Milers de persones (unes 4.200 segons els Mossos d’Esquadra, 5.000 segons la Guàrdia Urbana) van protestar pels carrers centre de la capital de Catalunya. Els manifestants van cridar consignes contra Artur Mas ("Si algú ha d’anar al carrer, Artur Mas el primer") i el Govern, i assenyalant que "alumnes i pacients no són clients". A l’inici de la protesta de Barcelona, un grup de metges van enregistrar un flashmob amb la cançó Resistiré. La marxa va sortir a les 19.00 hores de la plaça Catalunya, i va passar per la Via Laietana, passeig d’Isabel II, el parc de la Ciutadella, els carrers Picasso i Pujades i va finalitzar a l’Arc de Triomf, amb un to marcadament festiu.

Més de 200 indignats recorren la zona alta de Lleida en defensa dels serveis públics

Un concert reivindicatiu contra el capitalisme va obrir la protesta, que va tenir com a lloc d'inici i final la plaça Ricard Vinyes

Lleida Dilluns, 19.9.2011.

Més de dues-centes persones van participar ahir en la manifestació dels Indignats de Lleida en defensa dels serveis públics i contra les retallades. L'acte va començar a dos quarts de set de la tarda amb l’arribada a la plaça Ricard Vinyes dels diferents grups de manifestants procedents dels barris de la ciutat. 

---

La pancarta que encapçalava la manifestació.

El grup d'indignats a la plaça Ricard Vinyes, escoltant el concert reivindicatiu que ha obert la manifestació.

La marxa estava formada per gent de totes les edats.

Els manifestants van anar arrivant en grups des dels diferents barris de la ciutat.

---

Un concert reivindicatiu amb cançons anticapitalistes va donar el tret de sortida a la manifestació, que va recórrer el passeig de Ronda, la plaça Europa, l'avinguda Príncep de Viana i el carrer Prat de la Riba. A les pancartes s'hi llegien consignes contra la classe política i les retallades socials.
 
Un dels portaveus del grup que ha convocat la manifestació ha qualificat d'’injustes’ les retallades socials i ha criticat els rescats bancaris. ‘No pot ser que ens vulguin retallar serveis públics quan rescatar els bancs a nivell mundial ha costat 5 bilions d'euros’, ha dit.  

Els manifestants asseguren que els ànims segueixen vius entre el moviment en un moment en què ‘no és tant important el número de gent que vagi a les mobilitzacions com que el moviment segueixi creixent en un moment de constants atacs com la reforma de la constitució, l'eliminació d'ajudes o les retallades sanitàries’. Ells mateixos asseguren que ‘el pitjor està per venir’.

Retallades sanitàries sobre la marxa

La conselleria de Salut està aplicant al peu de la lletra la retallada de pressupost d'un 10 per cent als principals centres sanitaris de Lleida i també a l'atenció primària. L'Hospital Arnau de Vilanova i l'empresa pública GSS, que gestiona els hospitals Santa Maria i del Pallars, s'han vist obligats a reduir la despesa en uns 13 i 5 milions d'euros, respectivament. Aquest ajust s'ha traduït en un notable augment dels llits i quiròfans que han estat fora de servei durant l'estiu, amb l'objectiu d'estalviar també en l'apartat de contractació de personal eventual. Ara, l'Arnau ja ha anunciat que mantindrà tancats una seixantena de llits de forma permanent, tot i que amb el compromís d'usar-los de forma immediata si augmenta la pressió assistencial, alhora que ha obligat els diferents serveis a reorganitzar la jornada de la plantilla perquè l'ordinària s'acabi a les 20.00 i no a les 17.00 hores, amb la finalitat de suprimir tres hores del torn de guàrdia. Paral·lelament, ha reduït la jornada i, per tant, el sou, a una vintena de metges interins. Per la seua part, GSS ha deixat sense feina una seixantena de professionals, la majoria dels quals tenien contractes eventuals, i va pactar amb els representants sindicals eliminar la paga per objectius. Pel que fa a l'atenció primària, Salut no cobreix baixes temporals i ha reduït l'horari d'atenció en una desena d'ambulatoris.

Totes aquestes mesures han provocat un gran malestar entre els professionals del sector, que ja han protagonitzat actes de protesta, als quals ara se suma la mobilització específica del col·lectiu de metges. Però també repercuteixen en els pacients, com ho demostra el fet que Salut ha reconegut en més d'una ocasió que les llistes d'espera augmentaran, tot i que insisteix que els casos més urgents no es veuran afectats. Deixant de banda el debat sobre si aquestes retallades són inevitables o no, crida l'atenció que Salut les estigui aplicant sense haver presentat cap pla general ni als professionals ni als ciutadans. Fa l'efecte que cada centre s'ha d'arreglar com pugui per complir l'ajust, fet que genera encara més tensions al desconèixer prèviament els afectats, tant els empleats com els usuaris, la manera com es veuran perjudicats.
Més de 4.000 persones en contra de les retallades

El col·lectiu dels “indignats” organitza una marxa pel centre de Barcelona

19/09/11 02:00 

Els manifestants van desfilar pel centre de Barcelona 

• Els “indignats” van tornar ahir a la plaça Catalunya de Barcelona, no per tornar-hi a acampar sinó per concentrar–s'hi com a punt de sortida d'una manifestació que va recórrer el centre de la ciutat. La marxa estava convocada en protesta contra les retallades impulsades pel govern d'Artur Mas.

Les pancartes i lemes denunciant les conseqüències del dur ajustament pressupostari del govern de CiU van omplir la concentració que va aplegar més de 4.000 persones que a quarts de vuit del vespre omplien el tram central del carrer Fontanella i de la Via Laietana, des de la plaça Urquinaona fins al monument a Cambó. La Guàrdia Urbana va xifrar l'assistència en 5.000 persones

La manifestació va arrencar després que a la plaça Catalunya hi van confluir diverses marxes que havien arrencat de cinc punts diferents de la ciutat, per simbolitzar la denúncia de la retallada en sanitat, educació, justícia, medi ambient i serveis socials. També s'hi va sumar el col·lectiu d'“indignats” que van passar la nit de dissabte a diumenge concentrats davant l'edifici de la Borsa de Barcelona, al passeig de Gràcia, en un acte de protesta contra l'especulació dels mercats. La protesta davant la borsa es va fer seguint una convocatòria d'abast planetari que va tenir seguiment, també, davant l'edifici de Wall Street, on hi ha la borsa.

A la concentració de Barcelona hi van ser presents diversos col·lectius afectats directament per la retallada, com un grup que portava una pancarta crítica amb la retallada aplicada a l'hospital de Terrassa, o una altra dels veïns de Ciutat Meridiana. Molts manifestants van desfilar amb bates blanques o uniformes de color verd, com els que es fan servir a les sales d'operacions, mostra que la retallada en l'àmbit de la sanitat pública és la que més preocupa els ciutadans. La marxa va acabar a l'Arc de Triomf.

Artur Mas i les infermeres: “Això no s’ho creu ningú”

Els metges alerten que augmenten les llistes d'espera i que empitjora la formació dels cirurgians

El Hospital Arnau de Vilanova de Lleida ha dado de alta, en lo que va de año, a unos 800 pacientes que estaban hospitalizados en sus domicilios, una cifra que induce a pensar que el año se acabará superando el millar de altas registradas el año pasado.
La hospitalización domiciliaria, explica el director médico del Arnau, Alfredo Jover, es una de las líneas de trabajo que está desarrollando el centro sanitario para potenciar la atención más adecuada para cada paciente. Con la hospitalización en los domicilios, explica Jover, se reduce de forma considerable las complicaciones involuntarias para los pacientes, como pueden ser las infecciones hospitalarias, así como se produce una mejora en los pacientes por el simple hecho de estar en casa y no en un hospital. Además, los familiares pueden organizarse mejor para atender al enfermo que, por otra parte, recibe la atención médica en el domicilio.
Este servicio, que se puso en marcha en 1996, ha atendido sobre todo a pacientes pediátricos y de medicina interna y de especialidades como traumatología, urología, obstetricia y ginecología o para las curas de tipo quirúrgico.
Jover indica que la voluntad del centro es la de ampliar esta atención y para ello se ha ampliado el horario de atención, que antes era de 8.00 a 15.00 horas y ahora es hasta las 21.00 horas, y también se ha ampliado la cartera de servicios, el número de profesionales y el radio de atención, que ahora es de unos 40 kilómetros.
Jover también destacó que este sistema permite también la combinación con otros tipos de atenciones, como puede ser los hospitales de día. Tanto ha apostado el centro por la hospitalización domiciliaria que en un mes de este verano ha doblado las atenciones habituales en otros meses.
17 setembre 2011
Denuncien que l'Arnau només fa operacions urgents i oncològiques

Una protesta recent de personal sanitari a l'Arnau.

L'Arnau de Vilanova, igual que la resta d'hospitals del l'ICS, ha reduït l'activitat quirúrgica al mínim, amb el tancament d'un bloc de quiròfans i la reducció de les operacions als casos urgents i oncològics, segons van denunciar ahir els facultatius. Aquesta situació s'està deixant notar en les llistes d'espera, que es van allargant, i també en la formació dels cirurgians residents, que estan cursant la seua especialitat sense poder conèixer i practicar determinats tipus d'intervencions. "Es parla molt de les pròtesis, però l'augment de la llista d'espera afecta tothom, no només el genoll de l'àvia", va explicar Rosa Boyé, responsable del sector d'hospitals de l'ICS a Metges de Catalunya. Boyé també va fer referència a l'impacte que té el retard de proves diagnòstiques sobre la detecció precoç de malalties com el càncer.

Més d'un centenar de metges van participar ahir en una assemblea a l'Arnau en què es va fer evident el malestar per les retallades plantejades per la direcció. A més de les qüestions mèdiques, els facultatius denuncien el deteriorament de les seues condicions laborals. Als interins i altres treballadors se'ls ha retirat el complement salarial de jornada completa i s'ha modificat el sistema de guàrdies, fet que els redueix el sou. A més, l'ICS els ha comunicat que reduirà al mínim el pagament de complements salarials i les baixes laborals i prescindirà de més eventuals i interins. En el cas de l'Arnau, van explicar, la retallada feta fins ara ha sigut del 7 per cent i, per tant, encara falta per arribar al 10 per cent exigit.

Els metges de l'Arnau preveuen difondre la setmana que ve una carta pública per denunciar les retallades. En col·laboració amb la resta d'hospitals catalans, també volen elaborar un document de rebuig de les retallades firmat per tots els caps de servei dels hospitals de l'ICS que volen portar, en manifestació, directament davant del president Artur Mas. Ja es comença a parlar d'una vaga a mitjà termini.

 Salut tancarà les urgències de 10 CAP més a l'octubre

L'assessor sanitari de Mas avisa que els hospitals no podran atendre una epidèmia de grip d'elevat contagi

L'assistència mèdica nocturna quedarà suprimida en 56 dels 185 centres que oferien atenció les 24 hores del dia

Divendres, 16 de setembre del 2011 

A mitjans d'octubre, la Conselleria de Salut afegirà 10 centres d'assistència primària (CAP) als 46 que ja tanquen en horari nocturn, i completarà així el mapa de serveis que perden la seva condició de recursos d'atenció continuada, la qualitat sanitària més apreciada pels ciutadans. La ubicació d'aquests 10 CAP que avui encara atenen dia i nit però que deixaran de fer-ho en un mes no ha estat facilitada per Salut per evitar que els alcaldes afectats, que desconeixen aquesta decisió, s'assabentin del tancament per la premsa, va admetre ahir la conselleria.

 

Usuaris que protesten contra el tancament del CAP Can Trias de Viladecavalls,

Veïns d'Anglès (Selva) que dormen al CAP per mostrar l'oposició al tancament nocturn. 

Els 56 CAP afectats (d'un total de 185 que atenien les 24 hores) cobreixen zones geogràfiques dispars i, segons la Generalitat, coincidien a atendre «no més de dos o tres» pacients per nit. Aquests usuaris ara hauran de desplaçar-se al centre que tenen més pròxim o telefonar al 902 111 444 de Sanitat Respon o al 112.

ENSURTS A MITJANIT / Des del punt de vista dels ciutadans, la baixa afluència de pacients no justifica el tancament nocturn, ja que, entenen els afectats, la missió d'aquests serveis és assegurar l'assistència immediata de persones en situació límit. El que la Generalitat considera un punt sanitari antieconòmic és vist com una seguretat vital per als que ja han experimentat ensurts de salut a mitjanit. D'aquí les protestes, que Salut atribueix a la «manipulació política» del

veïnat.

Amb aquesta desena de tancaments nocturns s'acaben les reduccions horàries als CAP durant el 2011, asseguren fonts de Salut. «Què passarà el 2012 és una incògnita», afegeixen. El mapa de l'assistència primària a Catalunya consta de 427 CAP, dels quals a partir de l'octubre només 129 atendran dia i nit. Als CAP s'hi sumen 831 consultoris locals de menor envergadura.

MODIFICACIÓ DE LA DEMANDA / La reducció assistencial en aquest nivell sanitari, que Salut havia promès cuidar i potenciar, modificarà sens dubte la demanda mèdica que arribi a la resta de la xarxa, inclosos els hospitals i els seus serveis d'urgència. Aquests estan aplicant ràpidament retallades assistencials, farmacològiques i d'intendència per ajustar-se a la tisorada imposada per Salut. Els hospitals concertats (54 dels 65 que existeixen) realitzen un 3% menys d'actes mèdics, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques no urgents, en compliment del que va decidir la Generalitat. Els 11 restants, adscrits a l'Institut Català de la Salut (ICS), no tenen prefixat un percentatge de reducció d'activitat, però el control de la despesa és similar. L'economia dels centres de l'ICS depèn del pressupost del Servei Català de la Salut i no d'una facturació preacordada.

ATENCIÓ A LA GRIP / Així, l'evolució sanitària de l'últim trimestre del 2011, amb tot el sistema assistencial ajustat en personal i pressupost fins al límit del que és aconsellable, dependrà dels virus hivernals que la meteorologia arrossegui cap a Catalunya. «Els hospitals no podran assumir aquest any una epidèmia de grip que incrementi la demanda», ha advertit Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i assessor sanitari del president, Artur Mas.

El control econòmic als centres sanitaris és absolut. Arriba fins i tot al consum d'aigua i llum i a la qualitat del material sanitari utilitzat en cures i tractaments (s'han reduït els dispositius d'un sol ús, més higiènics i segurs però més cars). I s'ha decidit adquirir menys pròtesis de maluc, genoll i altres articulacions. Si hi ha menys pròtesis disponibles, hi haurà menys cirurgia per col·locar-les, i més espera per als que les necessitin.

EL PREU DE LA TELE / Alguns hospitals estudien augmentar el cost de l'ús del televisor de les habitacions o el del llit del familiar acompanyant. També busquen com agilitzar el cobrament dels accidentats a la feina, a l'escola, en la pràctica esportiva o a la via pública.

La cirurgia no urgent en horari de tarda no es practica des del mes de maig passat, cosa que ha permès estalviar en hores extraordinàries de cirurgians i infermeres. No s'ha substituït gairebé ningú en el finalitzat període de vacances estivals que tot just acaba i totes les unitats s'apliquen a ajustar, o escurçar, el temps d'hospitalització dels seus pacients. Tot això, lògicament, està generant una bossa de pacients a l'espera de ser operats o diagnosticats de proporcions desconegudes en aquests moments -Salut sí que les coneix, però no n'informa-, que hauran de ser abordades durant l'últim trimestre de l'any. Els pacients que estan pitjor són atesos com a casos urgents, cosa que està evitant situacions dramàtiques. Els tècnics de Salut han redactat un nou criteri amb el qual a partir d'ara es decidirà quins pacients poden quedar en llista d'espera.

  

Salut nega pressions als metges de l'Arnau de Vilanova de Lleida

Antoni Mateu assegura que el departament no vol acomiadar 500 treballadors d'aquest centre hospitalari

• 

Imatge d'arxiu d'un quiròfan de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Antoni Mateu, ha negat aquest dijous que el departament vulgui acomiadar 500 treballadors de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Mateu assegura que és impensable fer fora un terç de la plantilla de l'hospital, ja que, segons defensa, el 96% dels 1.500 treballadors de l'hospital són fixes i les retallades només afecten el personal eventual. A més, considera que s'està fent massa soroll en relació amb les retallades en matèria sanitària i denuncia que s'està faltant a la veritat.

En aquest sentit, nega que hi hagi pressions als metges per part de les direccions dels hospitals, com van denunciar dimecres els sindicats de facultatius    

Salut nega pressions als metges de l'Arnau de Vilanova i acomiadaments massius de la plantilla

Dijous 15, Setembre de 2011 16:12

El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Antoni Mateu, ha negat aquest dijous que els metges de l'Hospital Arnau de Vilanova rebin qualsevol tipus de pressió amb l'objectiu de reduir despeses i que s'acomiadin 500 treballadors del centre com ha denunciat algun sindicat. "El 96% de treballadors de l'Arnau són fixes i és impensable acomiadar la tercera part de la plantilla", ha assegurat Mateu. En aquest sentit, Salut garanteix la qualitat assistencial als pacients d'aquest hospital, tot i que recorda que les llistes d'espera seran més llargues. Mateu també ha explicat que alguns dels 120 llits que s'han tancat aquest estiu al centre s'aniran reobrint en funció de les necessitats. Mateu ha negat que la direcció de l'Arnau pressioni els metges i ha dit que aquests es mouen sempre amb criteris clínics, per sobre de qualsevol altre. El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida ha respost així a la voluntat expressada per membres de la plantilla de metges del centre d'iniciar una protesta contra les retallades que aplica la Generalitat, i que consistiria en no tenir en compte les mesures d'estalvi econòmic ordenades per Salut en l'atenció als pacients. Així, segons els treballadors, Salut recomanava la recepta de medicaments genèrics, demanar el mínim possible d'anàlisi i proves complementàries o accelerar algunes altes mèdiques.  Acomiadaments "Hi ha molt soroll i se'n parla molt però els metges en cap moment se senten pressionats", ha garantit Mateu. D'altra banda, el responsable de Salut ha lamentat que alguns sindicats hagin dit que s'acomiadaran 500 treballadors de l'hospital de referència de les comarques lleidatanes. "És impensable acomiadar una tercera part de la plantilla de l'Arnau i més tenint en compte que el 96% dels treballadors són fixes", ha assegurat. Mateu ha reconegut però que les retallades sí que poden afectar el personal eventual, xifrat en unes 95 persones. "Hi ha un concurs obert per a la incorporació de professionals que podrien desplaçar els eventuals", ha apuntat.

   ICV demana que es reobrin quiròfans i llits als hospitals Arnau i Santa Maria de Lleida

Els metges de l'Arnau insten els facultatius de la resta de centres catalans a reaccionar contra les retallades

Una protesta de sanitaris.

Després de la reducció de sous d'un 7%, de la disminució dels horaris d'atenció als pacients i de les guàrdies, els metges de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida es neguen a reduir encara més les despeses. Els facultatius consideren que la retallada que planteja la conselleria de Salut al centre lleidatà no es pot assumir sense que afecti als pacients.

En aquest sentit,  els metges denuncien que l'administració no ha reduït prou la despesa en burocràcia o en alts càrrecs. Per aquest motiu, posen per davant els criteris estrictament clínics i no els econòmics, com asseguren que els demanaven des de la direcció del centre.

Aquest dimecres, la portaveu al Parlament d'Iniciativa per Catalunya Verds, Laia Ortiz, s'ha reunit amb diferents professionals sanitaris de l'hospital Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida per conèixer de primera mà com estan afectant les retallades que planteja el Govern. Ortiz considera que és impossible reduir 1.000 milions d'euros del pressupost en salut sense afectar a l'atenció a les persones. A més, dubten del criteri d'eficiència aplicat, ja que asseguren que les retallades als CAP col·lapsen els serveis d'urgència als hospitals. La portaveu ecosocialista al Parlament ha exigit a Salut que reobri els llits i quiròfans tancats els últims mesos a l'hospital Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida.

Tant des d'ICV com des del Sindicat de Metges denuncien que les regions sanitàries de Lleida i dels Pirineus surten més perjudicades que altres zones amb les retallades per la seua major dispersió territorial.

L'Hospital Arnau preveu mantindre fora de servei uns 60 llits a partir de l'octubre

Reobrirà a finals d'aquest mes la meitat dels que ha tancat durant tot l'estiu, encara que n'obrirà més si és necessari

• 

Imatge d'una protesta recent a l'Arnau de Vilanova contra les retallades sanitàries.

L'Hospital Arnau de Vilanova només reobrirà a l'octubre uns 60 dels 120 llits que ha mantingut fora de servei al llarg de tot l'estiu. Així ho va confirmar ahir el seu gerent, Victorià Peralta, després que fa uns dies ho notifiqués a representants del sindicat CCOO. Peralta va explicar que a finals d'aquest mes l'hospital tornarà a posar en marxa el bloc quirúrgic que està tancat i que està sent objecte d'obres de millora. Llavors serà quan també es reobriran al voltant de la meitat de les habitacions que ara estan tancades, d'acord amb les previsions que estudia la direcció del centre. Peralta va insistir en dos premisses. Una és que només utilitzaran "els llits que siguin imprescindibles" per garantir la qualitat de l'assistència. L'altra, complementària de l'anterior, és que si augmenta la pressió assistencial tornaran a posar en servei tots els llits que siguin necessaris.

D'aquesta forma, l'Arnau convertirà en gairebé permanent el tancament d'alguna de les àrees d'hospitalització, després que aquest estiu ja hagi augmentat de forma molt notable respecte a anys anteriors el nombre d'habitacions que han quedat fora de servei.

La reducció del nombre de llits forma part de les mesures preses per l'hospital per afrontar la retallada del 10% que la Generalitat ha aplicat al seu pressupost aquest any. Altres accions adoptades han sigut la supressió de 3 hores del torn de guàrdia per les tardes, que els metges hauran de cobrir ara dins de la seua jornada ordinària, així com la reducció de la jornada de treball i del salari d'una vintena de metges interins. Peralta va assenyalar que les mesures d'ajust adoptades al capítol de despeses corrents "han anat força bé".

Pel que fa a les despeses de personal, va dir que s'haurà de veure com acaba aquest trimestre.

Els metges catalans denuncien que tenen ordres d’avançar les altes hospitalàries

El sindicat Metges de Catalunya ha denunciat aquest dimecres que els metges del sistema públic de salut han rebut dues controvertides ordres amb l’objectiu de retallar despeses: avançar les altes hospitalàries i restringir les proves costoses (com ara resonàncies o TACS) que permeten assegurar diagnòstics dubtosos, segons ha denunciat el secretari general d’aquest sindicat, Antoni Gallego, a Europa Press, confirmant una informació apareguda al diari ‘El País’.
El departament de Sanitat s’ha defensat traspassant la responsabilitat als equips directius dels centres. És el que ha vingut a dir el conseller de Salut, Boí Ruiz, quan ha explicat que el seu departament no ha donat “cap indicació general” als hospitals de com reduir les despeses, sinó que s’han limitat a aplicar les retallades, deixant-los plena autonomia en aquest sentit.
Manifestació a Sant Pau
També aquest dimecres, uns 150 treballadors de l’Hospital de Sant Pau, entre metges, infermeres i personal administratiu, s'han manifestat a les portes del recinte sanitari per protestar contra l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que la direcció del centre presentarà aquest divendres al Departament d'Empresa i Ocupació. El comitè d'empresa assegura que no poden moure fitxa perquè la direcció del centre encara no ha posat el nombre exacte de treballadors afectats "sobre la taula". De moment, ha explicat Sergio del Río, d'UGT, es basen en un document intern que implica un expedient temporal de quinze dies per a 825 treballadors mentre que uns altres 100 més no es podrien reincorporar al centre fins el gener de 2012 .

El 18 de setembre tothom al carrer en defensa de la sanitat i l'educació públiques!
La privatització dels serveis públics avança a un ritme cada vegada més accelerat. La crisi capitalista s’aprofundeix i la burgesia sap que els serveis públics són un preuat pastís del que poden treure molt de suc, i és una ocasió que no pensen desaprofitar.

 

  15 setembre 2011 

Antoni Gallego, secretari general del sindicat Metges de Catalunya

Els metges catalans han rebut ordres d’avançar altes hospitalàries i restringir proves complementàries costoses per certificar diagnòstics dubtosos, ha confirmat a Europa Press el secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC), Antoni Gallego.
Les retallades aplicades per la Generalitat han provocat que la direcció dels vuit hospitals gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS) reclamin als seus equips mèdics que restringeixin al màxim els ingressos hospitalaris, segons ha avançat ‘El País’.
Els equips directius d’aquests centres han ordenat reduir despeses en un altre tipus d’atencions als pacients com en ressonàncies, TAC i proves de medicina nuclear, ha explicat Gallego, que ha assegurat que “no es posarà en risc la salut de cap pacient per estalviar-se una prova”.
“Ara el facultatiu ha de tenir molta cura perquè el sistema es troba molt fràgil” per les retallades que ha patit la xarxa de transport sanitari i especialment el tancament d’atenció continuada nocturna que prestaven un gran nombre de Centres d’Atenció Primària (CAP).
En aquesta línia, ha asseverat que el metge “no té confiança en la xarxa”, i ha garantit el compromís del facultatiu amb el pacient davant del desmantellament d’estructures i la falta d’una planificació cuidada i comunicada en cada centre sanitari.
El sindicat ha explicitat la voluntat dels seus delegats en conformitat amb la resta de la plantilla de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida de seguir al peu de la lletra els criteris clínics “davant d’accions purament d’estalvi com a resposta a les pressions que exerceixen les gerències sobre les plantilles per reduir costos”.
L’Arnau de Vilanova s’ha convertit en el primer hospital que ha modificat els horaris del personal mèdic per cobrir les hores de guàrdia de la tarda –de 17 a 20 hores– i estalviar-se aquest plus, cosa que deixa amb un menor nombre d’efectius “la franja de matí que genera més volum de feina”, ha constatat el sindicat.
Després de criticar la mesura empresa pel centre lleidatà, MC ha vaticinat una pròxima extensió de la mateixa a la resta d’hospitals de l’ICS, que “segur que seguiran el mateix camí”.
ALARMA DAVANT DE LA GRIP
Ha advertit que les conseqüències de la redistribució del mateix personal fins a les 20 hores poden ser especialment alarmants davant d’una eventual arribada de l’epidèmia de la grip aquesta tardor o hivern.
Si bé l’estiu no ha estat especialment calorós respecte a anys anteriors, quan l’onada de calor va ser més forta, una epidèmia de la grip podria provocar fortes tensions en els serveis i plantilles dels centres.
La ofensiva del capital sobre la sanidad pública

Cada vez más sectores de la clase obrera son conscientes de que, ante esta crisis general del capitalismo y con el objetivo imposible de intentar detenerla, la burguesía y los políticos que la representan están dispuestos a liquidar cualquier vestigio de derechos laborales y del sistema de protección social.

En sanidad  empezaron como las termitas, privatizando poco a poco todo lo rentable (cocinas, lavanderías, laboratorios, alta tecnología..,etc) a costa de reducir personal, condiciones de trabajo y deteriorando la calidad. Ahora pisan el acelerador y, como en Cataluña, entran como un elefante en una cacharrería, arrasando.

La privatización del sistema sanitario[1]se acopla como un guante al deterioro de la sanidad pública. He aquí algunos de los procedimientos fundamentales.

El capital privado, que huye en desbandada de otros sectores productivos que han dejado de producir beneficios, se va refugiando progresivamente en el sector público. En un primer momento el objetivo fueron los monopolios públicos de sectores estratégicos que se vendieron a precio de saldo: Telefónica, Repsol, Enagás, Iberdrola, Argentaria, etc. El negocio es redondo: se producen mercancías de primera necesidad a una “clientela”, por ello mismo, cautiva.

A continuación, y a media que la crisis se agrava, se va a por la gallina de los huevos de oro. Los servicios públicos en manos privadas aseguran no sólo la clientela, sino también la financiación. Hablando en propiedad, no se “dispara con la pólvora del rey” sino con el dinero del pueblo.

El negocio se hace, obviamente, reduciendo gastos, por dos procedimientos fundamentales. Uno de ellos es reducir costes (restringir plantillas, precarizar el trabajo, incentivar económicamente a los profesionales para que ahorren[2], etc). Al otro, lo llaman “seleccionar riesgos”, véase, quedarse con los pacientes “rentables” (jóvenes, con una sola patología sencilla, a poder ser quirúrgica..) y quitarse de encima a personas mayores, enfermos crónicos y casos complejos. En definitiva, capitalismo en estado puro, aplicando a la sanidad su ley sagrada: obtención de beneficios por el medio que sea.

¿Qué es el copago? 

Es la exigencia de abonar una determinada cantidad para acceder a un servicio sanitario. En realidad es un “repago” porque la sanidad pública la financiamos l@s trabajador@s a través de nuestros impuestos. Aquí ya existe el “repago” en: recetas médicas para los no pensionistas, dentista, oculista y el uso de la sanidad privada como consecuencia de inadmisibles listas de espera.

Los ejemplos de copago son múltiples. El más reciente es el de Italia: se pagan 10 euros por consulta general, 25 euros por visita a urgencias sin ingreso, 25 euros por consulta a especialista y un % por analíticas y radiología. También valoran aumentar el 40% que pagan los activos por receta y que los pensionistas paguen el 10%. Los estudios realizados[3]sobre sus  consecuencias en países en los que se ha introducido son demoledores. Aunque la cantidad a pagar para la consulta de A. Primaria sea “pequeña” (2 euros) se produce una reducción de las consultas del 18% en el sector de población con menos ingresos e independientemente de la gravedad del padecimiento. La consulta se pospone y llega al médico cuando la enfermedad se ha agravado, incrementándose el coste de la asistencia, la sobrecarga de las urgencias y, sobre todo,  el riesgo para la persona. Por ejemplo, en Portugal, donde se introdujo recientemente un copago también de 10 euros en A. Primaria, se están viendo en primera consulta, casos de cáncer con una extensión y una gravedad desconocidas hasta ahora. La detección precoz desaparece para los más pobres.

¿Cómo justifican la introducción de unas medidas tan brutales?

Como estamos viendo con la Reforma de la Constitución[4]la crisis es una gigantesca arma ideológica para aniquilar derechos laborales y sociales. Dejar el déficit público en un 0,4% supondrá reducir el gasto social público, anualmente, en 70.000 millones de euros. Pero lo más grave, sin duda, es lo que dice textualmente el nuevo artículo introducido: “El pago de la deuda y de los intereses de la deuda tendrán prioridad absoluta sobre cualquier otra partida de gasto”. Es decir puede no haber dinero para sanidad, educación, para pagar el paro, para los transportes públicos..etc, pero antes que nada, pagaremos la deuda. Su deuda, la que ellos han contraído y pretenden que nosotr@s paguemos.

En caso del copago sus grandes argumentos –armas de manipulación masiva –  son: el abuso de los servicios sanitarios y la “insostenibilidad económica” del sistema sanitario. En el primer caso, Vicente Navarro ha demostrado[5]claramente que si se descuentan las consultas por causas administrativas y las que podrían realizarse por otros profesionales, la frecuentación de consultas médicas está claramente por debajo de la media de la UE. También es inferior el uso de las urgencias y la tasa de hospitalización.

La “sostenibilidad” es una opción política en función de los intereses de clase que se defiendan.

Desde el punto de vista de los ingresos, la política fiscal de todos los gobiernos desde la Transición ha sido reducir los impuestos al capital y aumentar los que paga la clase obrera. Además del brutal incremento del IVA que pagamos todos por igual y que introduce una enorme regresividad fiscal los datos son los siguientes:

• - Desde 1988 se vienen aprobando sucesivas reformas del Impuesto sobre la Renta cada vez más regresivas: pagan más lo que menos tienen.
• - Desde 2007 las rentas del capital y las del trabajo tributan a tipos diferentes, mucho más altos para las del trabajo.
• - Desde 1991 se va reduciendo el Impuesto de Sociedades (sobre beneficios empresariales); la última reducción se hizo en 2008: del 35 al 30%. El escándalo más grande es el de las SICAV, utilizadas por las grandes fortunas, que tributan al 1%.
• El Impuesto sobre el Patrimonio se eliminó totalmente en 2008.
• El Impuesto sobre Sucesiones (sobre la herencia), incomprensiblemente transferido a las CC.AA, va disminuyendo progresivamente y ha sido eliminado totalmente en Cataluña, Madrid, País Valenciano y Canarias.

A este marco legal absolutamente injusto hay que añadir un fraude fiscal gigantesco: una cuarta parte de la riqueza generada (PIB) anualmente no paga los impuestos que le corresponden, dejando de ingresar 90.000 millones de euros. Esta cantidad es muy superior a lo que separa nuestro gasto social público de la media de la UE (un 6% del PIB menos).

Desde el punto de vista del gasto hay que sumar la cantidad de 180.000 millones de euros puestos en 2010 por el Gobierno a disposición de la gran banca y que equivale a tres veces el gasto sanitario total. Y el inútil y criminal gasto militar, con una deuda de 30.000 millones de euros por compra de armamento, destinado a asolar países como Afganistán o recientemente Libia. Y los 25 millones de euros que salen de las arcas públicas para gastos de la monarquía y los seis mil millones de euros para la financiación de la Iglesia Católica y de todas sus estructuras sociales y educativas, que no han recibido recorte alguno. Y el despilfarro y la corrupción en la construcción de infraestructuras…y el largo etcétera de unas clases dominantes y unos políticos que devoran  los recursos públicos mientras se proponen recortar las prestaciones sociales. En este contexto, definido además por unas necesidades  crecientes derivadas del desempleo masivo y de todo su correlato de incremento de la enfermedad, de incapacidad de acceso a la vivienda para millones de personas y de desestructuración social, la reducción del gasto público, la privatización de la sanidad y la introducción de medidas como el copago es un crimen. Un crimen que sin embargo tiene una explicación sencilla: el capital no necesita el 30% de la mano de obra y considera un obstáculo para la realización de beneficios la satisfacción de sus necesidades sociales. A las trabajadoras y a los trabajadores nos toca decidir si aceptamos que el capitalismo hunda nuestro futuro y el de las generaciones posteriores o buscamos una alternativa.

Lo decisivo no es qué partido gobierna, sino qué clase social tiene el poder.

Sólo nuestra conciencia organizada,  nuestra dignidad de trabajadoras y de pueblos, y nuestra capacidad insobornable de lucha (en tiempos de tanto soborno) podrá detener su maquinaria de barbarie y construir el único futuro posible: poner los recursos al servicio de las necesidades y devolver el poder al pueblo.
ICV demana al Govern que rectifiqui la política de retallades sanitàries amb vista als pressupostos per al 2012

La portaveu ecosocialista, Laia Ortiz, demana que es reobrin quiròfans i llits als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida

ICV ha demanat al Govern, ara que està començant a elaborar els pressupostos de la Generalitat per al 2012, ‘que rectifiqui la política de retallades sanitàries perquè té conseqüències sobre un servei públic bàsic com és la salut’. Així ho ha defensat la diputada i portaveu de la formació, Laia Ortiz, després de reunir-se avui amb membres de les juntes de personal dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida. 

Imatge d'arxiu de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

---

Ortiz ha exigit a Salut que reobri els llits i quiròfans tancats els darrers mesos en aquests centres hospitalaris ja que ‘perjudica la qualitat assistencial’ i ‘pot tenir conseqüències dilatar els temps d'espera en alguns tipus d'intervencions o de proves diagnòstiques’.

Segons la diputada ecosocialista, els treballadors denuncien la precarietat laboral en què han de treballar, la pèrdua de llocs de treball per l'acomiadament del personal interí o que el tancament de llits en les diferents plantes dels hospitals està retardant les intervencions i afectant la capacitat de tenir els pacients en condicions, perjudicant així la qualitat assistencial. Ortiz ha lamentat que aquestes situacions no només es donin a Lleida si no que siguin generalitzades arreu del país. 

La diputada ecosocialista responsable dels temes de Lleida ha denunciat que abans de les retallades, hospitals com l'Arnau de Vilanova ja estaven en una situació de ràtios de metges per pacients molt baixa, fet que suposa que els professionals no puguin ni fer vaga ‘perquè amb el personal que hi ha ja són els serveis mínims que demanen’. Ortiz ha qualificat la situació de ‘preocupant’ ja que l'Arnau com el Santa Maria ‘són els hospitals de referència a la demarcació de Lleida, així com també per gent d'Osca que ve a Lleida per ser atesa’.   

‘Hem fet propostes per millorar l'eficiència del sistema, hem plantejat alternatives fiscals, reduccions en altres partides però el personal sanitari no es pot reduir perquè és la matèria prima del sistema de Salut’, ha dit.  

La portaveu d'ICV no s'ha referit a una vaga de zel que podrien estar duent a terme els treballadors de l'Arnau de Vilanova però si ha destacat que aquests ‘posen tot el seu esforç per atendre a més gent amb menys recursos i personal’. Ortiz ha alertat que si les condicions en què han de treballar es perpetuen més en el temps ‘tindrà un impacte’.

Ortiz ha dit que ICV té unes prioritats diferents que Govern i ha rebutjat que amb les retallades s'ataqui el sistema sanitari, que ha qualificat de ‘fonamental’, i ha rebutjat que des de Salut es digui que les retallades no estan afectant en el servei assistencial quan, per exemple, ‘des del Santa Maria ens diuen que s'estan reduint recursos en salut mental, quan en temps de crisi és una especialitat que augmenta exponencialment’.

Finalment, ha defensat el model sanitari de proximitat i ha assegurat que per l'administració resulta més barat que s'atengui d'urgència els pacients en els CAPs que fer-ho en els hospitals i, a la vegada, ha dit que el tancament d'urgències en els CAPs suposa que es col·lapsin les urgències dels hospitals. També ha criticat la reducció del servei de transport sanitari i ha assegurat que ‘Lleida és una de les zones més afectades’ en aquest sentit, però sobretot ha dit que a qui més perjudica és a la gent que no té recursos i necessita transport sanitari i a la població de les comarques de l'Alt Pirineu. 

¡POR QUE ESTAMOS HART@S!

¡¡¡¡EL #18S SAL A LA CALLE POR TODOS LOS SERVICIOS PÚBLICOS!!!!!

ESTOY HART@ DE:

- Que l@s polític@s vendan mis derechos, que tanto tiempo y esfuerzo me han costado, por que instituciones económicas y supranacionales que no he elegido democráticamente les obliguen a ello.

- Que me traten como un/a ignorante, que no sabe pensar por sí mism@; que pretendan convencerme de que el copago mejorará el sistema sanitario, que los prestamos para los estudios sustituyen de mejor manera a las becas públicas, de que para flexibilizar y mejorar el empleo hay que facilitar el despido,…

¡¡DILES DE QUÉ ESTÁS HART@!!

Aplicaran al peu de la lletra els protocols com a resposta a les retallades del departament

Juanito al mig de la plaça després d'actuar.

“La seguretat social / de Don Artur Mas / ens deixa sense CAP. / Qué barbaritat!/ Amb la nostrat unitat / no deixarem de lluitar”. Aquesta és la tornada de la veritable cançó de l'estiu a Viladecavalls. Es tracta d'una versió reivindicativa i actualitzada de LaLa felicidad, l'èxit que va popularitzar l'argentí Palito Ortega als anys seixanta. L'autor de la lletra és Juan Pérez del Castillo, un usuari del CAP Ernest Lluch, que està tancat els mesos d'agost i setembre per les retallades sanitàries. Aquest veí del barri de Can Trias està jubilat però havia estat un pallasso professional de circ i va rebre el premi nacional de circ l'any 1961. “He recorregut mitja Europa, sóc pallasso per amor a l'art i ho porto a la sang”, explica.

Aquest veí es va inspirar en les chirigotas típiques de Cadis, la ciutat on va néixer. “Sense voler, en dues estonetes va escriure les cançons de formes improvisada”, indica Juanito, com és conegut entre els acampats del CAP Ernest Lluch. La lletra li ha sortit del “sentiment d'indignació que tenim tots; volem que se'ns escolti”. Si més no, la cançó acaba amb un crit de guerra: “no ens cansarem,/ junts lluitarem / i resistirem. /Amb la nostra unitat / no deixarem de lluitar”. La inspiració de la música també el va fer triar una altra cançó per fer la seva versió. Es tracta d'un dels boleros més coneguts de Los Panchos: Sabor a ti. Encara que sembli impossible que un tema d'amor es converteixi en una himne de protesta, Juan Pérez del Castillo ho ha aconseguit. L'inici de la cançó ho diu tot: “Tants anys cotitzant / la seguretat pagant/ i ara ve l'Artur Mas / amb la seva tisora a retallar / la nostra salut”.

Els acampats al CAP de Can Trias van gravar aquestes cançons, que reprodueixen en cada una de les concentracions de protesta que fan. Tothom se sap la lletra i la canta acompanyant l'autor, amb la sensació que els actes reivindicatius a Viladecavalls no estan renyits amb moments de distensió i diversió. L'autor d'aquests dos èxits musicals és el més reivindicatiu. “Vull que la canti tot Catalunya”, va destacar, perquè “interessa que es conegui el que estem passant aquí amb el tancament del CAP”. Aquest pallasso de circ jubilat està escrivint la lletra de la tercera cançó, que promet ser també un boom.

Vaga de zel en protesta pels ajustos a partir de dilluns, de manera que hi haurà menys llits lliures

Els metges de l'Hospital Arnau de Vilanova aplicaran, a partir de la setmana que ve, al peu de la lletra i sense cap pressa tots els protocols assistencials i burocràtics que teòricament cal complir abans de donar l'alta a un pacient. Serà, de facto, una vaga de zel. Així ho van acordar en una assemblea celebrada ahir, en protesta per les dos últimes mesures d'ajust: la supressió de les guàrdies de tarda de tots els metges i d'un plus salarial a interins i facultatius que no fan guàrdies (vegeu SEGRE d'ahir).

Un representant de la junta de personal i del sindicat Metges de Catalunya va explicar que "seguirem estrictament el protocol per donar una alta mèdica" i deixaran d'accelerar aquest procés, de manera que els pacients ingressats hauran de ser més temps a l'hospital i hi haurà menys llits lliures. Va afegir que han optat per aquesta mesura perquè "la direcció no està col·laborant gens amb nosaltres", i va destacar que ha aplicat els últims ajustos sense diàleg previ.

Els metges també han firmat una carta oberta en què fan patent el seu malestar. "Volem informar la població que cada dia se'ns fa més difícil garantir la qualitat assistencial", indiquen a l'inici. Afirmen que el Govern ha ignorat la seua proposta d'"una profunda reforma d'un sistema molt burocratitzat, on grups gerencials, organismes, serveis, consorcis i empreses s'emporten uns diners que ara fan falta". Diuen que, en lloc d'això, l'únic que ha fet és retallar "un 7%" el salari dels metges i que està previst que l'ICS "sigui trossejat en un munt d'empreses". Destaquen que els metges de l'Arnau estan "indignats" amb els ajustos laborals i el tancament de llits. "Els metges sabem que les retallades que es plantegen vulneren la qualitat assistencial [...] i posen en perill la salut dels ciutadans", continuen. Per això demanen el suport dels ciutadans per "aturar les retallades".

9 setembre 2011
L'Arnau suprimeix totes les guàrdies de tarda dels metges per estalviar-se 720.000 € a l'any

Cada servei ha de reorganitzar la plantilla per prolongar la jornada ordinària des de les 17.00 fins a les 20.00 hores

L'Hospital Arnau de Vilanova ha suprimit aquesta setmana tres hores del torn de guàrdia de tots els metges. Fins ara, la jornada ordinària s'acabava a les 17.00 hores i a partir d'aquella hora i fins a les 8 del matí els serveis es cobrien amb el torn de guàrdia. A partir d'ara, el torn de guàrdia començarà a les 20.00 hores. Per aquest motiu, cada servei mèdic ha hagut de reorganitzar-se per incloure dins de la jornada ordinària de la plantilla aquestes tres hores de tarda. Així ho va confirmar a aquest diari el gerent de l'Arnau i de l'ICS a Lleida, Victorià Peralta. Segons va detallar, aquesta mesura i la supressió d'un plus que fins ara es pagava a metges interins que no fan guàrdies suposarà un estalvi trimestral de 180.000 euros, xifra que suposa 720.000 euros a l'any.

Aquests canvis laborals formen part dels ajustos que porta a terme l'Arnau per afrontar la retallada d'un 10% del pressupost. Peralta va afirmar que aquesta reorganització s'ha fet després d'un diàleg previ amb els caps de servei i que tots els ajustos es fan amb la voluntat de continuar donant "el màxim servei als ciutadans".

En canvi, representants del sindicat Metges de Catalunya en tenen una visió radicalment diferent, ja que asseguren que aquest canvi afectarà negativament el servei als usuaris.

Amb la mateixa plantilla, caldrà cobrir tres hores més de jornada ordinària, de manera que serà necessari retallar serveis que es presten al matí i el migdia perquè hi hagi metges que a la tarda assumeixin aquestes hores que ara es cobrien amb el torn de guàrdia, va manifestar un delegat.

Metges de Catalunya també censura que l'Arnau hagi suprimit aquest mes sense cap negociació prèvia el plus per jornada completa als interins. "Són poc més de 600 euros bruts al mes que a més no són intrínsecament un plus, sinó que es tracta d'un complement pactat fa anys per equiparar el salari dels metges de l'ICS amb els dels altres hospitals d'Espanya, que cobren més i fan menys hores, ja que la jornada ordinària s'acaba a les 15.00", van explicar fonts del sindicat. "Ara encara haurem de treballar més hores cobrant menys", van afegir.

Peralta va confirmar la supressió d'aquest plus a interins i a algun metge "que ni fan guàrdies ni és necessari que treballin de tarda".

Segons Metges de Catalunya, almenys hi ha 25 interins afectats per aquesta mesura. A més, un representant sindical va qualificar de "casus belli" aquests canvis i es va mostrar convençut que "hi haurà alguna resposta" en forma de mobilitzacions.

La protesta ha tingut lloc aquest vespre a la Plaça Doctor Robert

La Plataforma en defensa de la Sanitat Pública, el moviment 15M i els veïns de Ca’n Oriac han aprofitat un dels actes més multitudinaris de la festa major, la cantada de corals, per reprendre les protestes en contra de les retallades sanitàries. Després dels desallotjaments viscuts la setmana passada, que van afectar diversos municipis de la comarca, els veïns asseguren ara que aquesta serà la primera de moltes protestes més. De moment la propera ja té data: l'onze de setembre. 

A l'octubre, entre infermeres, auxiliars i metges, quan s'hi incorporin 104 empleats amb plaça fixa

| Lleida

La secció sindical de CCOO de l'Arnau de Vilanova denuncia que a partir del mes d'octubre un total de 520 persones que treballen a l'hospital amb contractes eventuals i d'interinatge es quedaran sense feina. Segons va detallar CCOO, es tracta de 380 infermeres, 110 auxiliars d'infermeria i 30 metges, que perdran el lloc de treball coincidint amb la incorporació, el dia 1 d'octubre, de 104 persones que van obtindre una plaça fixa en l'últim concurs oposició.

El sindicat assenyala que el personal sanitari que perdrà la feina té contractes mensuals o de cap de setmana, i tem que també hi haurà una reducció de plantilla de personal no sanitari, tot i que en aquest cas no va aportar xifres.

Per la seua part, consultada per aquest diari, la direcció de l'Arnau de Vilanova va eludir ahir pronunciar-se sobre aquesta denúncia sindical.

Així mateix, CCOO assenyala que Salut podria prorrogar el tancament dels 120 llits de l'Arnau que han estat fora de servei aquest estiu com a mesura d'estalvi. Considera que aquesta situació suposarà incrementar les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques i proves, i contribuirà a col·lapsar les urgències. En aquest sentit, l'Arnau va assegurar que no seguiran tancats els 120 llits, sinó que té intenció de posar-ne en servei alguns, tot i que no en va concretar quants.

El sindicat qualifica de "barbàrie el que ens estan fent a la sanitat pública" i reclama "al delegat territorial i al conseller Boi Ruiz que retirin immediatament les mesures tan dràstiques que aplica a l'Arnau, perquè res justifica aquesta retallada tan brutal que podria deixar sota mínims la qualitat assistencial".

Aquest dissabte 3 de setembre al migdia grups en defensa de la sanitat pública d’arreu del país van fer talls intermitents de carreteres per alertar a la població de les terribles conseqüències que tindran les retallades per a la salut dels ciutadans de Catalunya.

“És increïble –explica un ciutadà de Breda que tallava la C-35- però en dues hores de talls cap conductor s’ha enfadat… es nota que defensem una cosa que és de tots”. En aquest punt de la comarca de La Selva, un dels més afectats per les retallades, s’ha pogut veure com conductors i manifestants intercanviaven opinions, informació sobre el tema. La iniciativa, que portava com a lema “Aturem-nos un moment, talls contra retallades”, ha tingut seguiment a ciutats com:                          

Banyoles, Breda, Hostalric, Blanes, Palamós, Tarragona, entre d’altres.

A poblacions com Anglès i Hostalric els manifestants van tenir el recolzament de manifestants vinguts de pobles veïns més petits com Sant Feliu de Buixalleu, Amer, Sils, Maçanet, Riells i Viabres…

La bona acollida que ha tingut la proposta a la zona es deu a l’enorme impacte que aquestes retallades tindran en una zona de muntanya, on les carreteres són sinuoses i la població està molt disseminada, la qual cosa fa que molt ciutadans es trobin a més de 35 minuts en cotxe del primer metge de guàrdia.

Durant el transcurs de la jornada les diferents mobilitzacions han estat en contacte via Internet i es va començar a parlar de la possibilita de fer aquestes accions de manera regular, i es va proposar repetir-ho cada dissabte i anar sumant poblacions a la iniciativa.

A Tarragona els talls tindran lloc a les 19:30 als tres principals accessos a la ciutat.    

Dissabte, 3.9.2011. 05:00 h

Unes 300 persones es manifesten a Lleida contra les retallades a la sanitat pública

La marxa va finalitzar el seu trajecte a l’Hospital Arnau de Vilanova, on estava prevista una acampada simbòlica de protesta d’una nit

La manifestació contra les retallades ha estat encapçalada per la comitiva que portava el 'taud' de la salut pública.

Indignats de La Noguera

Funeral per la sanitat pública

Mig miler de persones protesten contra les retallades sanitàries en una manifestació que va tallar el trànsit durant una hora a tota la Zona Alta

Al voltant de mig miler de persones es van manifestar aquest divendres a Lleida, convocades per l'assemblea d'indignats, contra les retallades en la sanitat pública. La marxa va començar a la plaça Ricard Viñes, des d'on va sortir un seguici fúnebre amb taüt i diverses dones vestides de dol per simbolitzar el funeral per la sanitat pública. Fins i tot portaven esqueles que anunciaven que la "sanitat pública ha mort políticament i convergentment assassinada" i van posar espelmes davant de la delegació de Salut. Els manifestants van iniciar el seu recorregut cap als jardins de l'Arnau, on alguns tenien previst passar la nit acampats. Durant una hora, van recórrer tallant el trànsit Prat de la Riba, el carrer Pallars, Alcalde Porqueres, la plaça Europa, Onze de Setembre i Rovira Roure.

En tot moment van ser escortats per la Guàrdia Urbana i la protesta va ser pacífica. Van corejar consignes com "La sanitat no està en venda", "Artur Mas, a quina mútua vas" i "Aquesta crisi no la paguem". Davant Urgències de l'Arnau van fer un "crit silenciós" que va consistir a alçar els braços i agitar les mans, acció que representa un aplaudiment en llenguatge dels signes.

Per la seua part, un integrant del moviment 15-M va destacar que en la protesta d'ahir van rebre el suport de personal sanitari afectat per les retallades, sindicats i alguns partits polítics, i va anunciar noves mobilitzacions. De moment, el dia 25 es manifestaran per reclamar que la dació de l'habitatge serveixi per cancel·lar la hipoteca en cas d'impagament.

Els manifestants han protestat contra les retallades en sanitat, amb càntics com ara "Educació i Sanitat, pública i de qualitat", i contra el conseller de Salut català, Boi Ruiz, al que han demanat la seva dimissió.

Un infermer de l'Hospital de Bellvitge ha desmentit les paraules del Conseller Ruiz, qui havia destacat aquest mateix divendres que els usuaris no han notat les retallades, en assegurar que cada setmana tenen una major càrrega de treball i les urgències estan més plenes a més d'allargar-se les llistes d'espera, davant la falta de personal i recursos.

500 persones protesten a Lleida

Al mateix temps, 500 persones han participat a la manifestació de Lleida, també contra les retallades sanitàries de la Generalitat, que ha suprimit les urgències en cinc centres d'assistència primària de la província.

La manifestació ha sortit de la plaça Ricard Vinyes, on el moviment  15M va concentrar les seves acampades, i ha finalitzat a l'Hospital Arnau de Vilanova, en què un grup de manifestants acamparà.

Els participants han iniciat la protesta amb una 'performance' simbolitzant l'enterrament de la sanitat pública amb un taüt en què podia llegir-se que el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el president de la Generalitat, Artur Mas, "han enterrat les ambulàncies de Bellpuig, Alcarràs, Almenar, Balaguer, la Granadella, Agramunt i Lleida '.

3 de setembre, per la sanitat pública: contra retallades i privatitzacions

Se han acabado las vacaciones y la Salut en Catalunya va a suspender los exámenes de septiembre. El otoño se presenta caliente, más aún que el agosto recién terminado.

Una vez más os ofrecemos en primicia el rankig de salud de wikio. En un mes caracterizado por los cierres de servicios de urgencias y centros de atenció primaria (CAPs) por el Departament de Salut del gobierno de CiU y las luchas del personal sanitario, los usuarios y la ciudadanía para impedir estos cierres, llegando a la ocupación de los centros y al desalojo de los mismos por parte de los mossos.

Hoy destacamos la Marxa pels carrers de la ciutat contra les retallades sanitàries:

Els manifestants s'han assegut davant de la seu del Departament de Salut.

Gairebé un miler de persones s’han concentrat aquest divendres a la tarda davant la seu del Departament de Salut en protesta contra les retallades a la sanitat. Professionals i usuaris de la sanitat han protestat a la Travessera de les Corts de Barcelona, seu del Departament dirigit per Boi Ruiz i on han confluït tres manifestacions que han arrencat als hospitals de l’Esperança, el Dos de Maig i el de Bellvitge. S’havia rumorejat que alguns concentrats hi passarien la nit, però finalment ho han descartat. També a Lleida, unes 500 persones han sortit al carrer per protestar contra les retallades a la sanitat.

Marxa aquest divendres per protestar per les retallades sanitàries, que afecten deu CAP a Lleida

L'assemblea d'indignats de Lleida, amb el suport dels sindicats que representen el personal sanitari, han convocat per aquest divendres, a les 19.30, una marxa de protesta contra les retallades. La manifestació sortirà des de la plaça Ricard Viñes, on està prevista una performance que consistirà a col·locar espelmes davant de la delegació de Salut "en commemoració de les persones afectades per les retallades sanitàries i algunes moren en silenci", segons va dir un integrant del col·lectiu del 15-M. Va afegir que la marxa transcorrerà "sense banderes ni sigles" i va explicar que no estarà encapçalada per una pancarta sinó per "persones vestides de negre que portaran un taüt que simbolitzarà el funeral de la sanitat pública".

La manifestació seguirà cap a Prat de la Riba, el carrer Pallars, la plaça Europa i finalitzarà als jardins de l'Arnau de Vilanova. ICV, UGT i CCOO van fer ahir públic el seu suport a aquesta protesta. Així mateix, Ramon Alonso, president de la junta de personal de l'Arnau, va afirmar que les retallades a Lleida són "preocupants" i va destacar que "la responsabilitat de Salut no és només la gestió econòmica sinó prestar serveis assistencials". En aquest sentit, els ajustos sanitaris afecten una desena de CAP de la província des de l'1 de juliol, com va publicar aquest diari.

Avui i demà, marxa i talls contra les retallades: amb la salut no s’hi juga!

 

Les retallades a Sanitat les pateixen les/els pacients i també les plantilles dels hospitals i CAPs. Amb la Salut no s’hi juga!

Per aquest divendres, hi ha confirmades 3 marxes simultànies en direcció a les oficines del CatSalut, situades a Travessera de les Corts 131, amb sortida a les 16h des dels hospitals de Bellvitge, Esperança i Dos de Maig.

• Es convoca a aquelles/aquells que es traslladin des de les províncies de Lleida i Tarragona, es concentrin a les 16h a la porta principal de l’Hospital de Bellvitge. <M>  Hospital de Bellvitge (L1)
• Aquelles/aquells que vinguin de la provincia de Barcelona a les 16h a la porta de l’Hospital de l’Esperança. Avinguda Santuari Sant Josep de la Muntanya 12.
• Aquelles/aquells que vinguin de comarques gironines, a les 16h a l’Hospital del Dos de Maig. c. Dos de Maig, cantonada Indústria. <M> Hospital de Sant Pau (L5).

ATENCIÓ Per aquelles/aquells que no es puguin desplaçar fins a aquells hospitals, des d’AgoraBcn convoquen també a Plaça Catalunya a les 16h per marxar cap a la Conselleria i convergir allà amb les altres marxes.

A les 18h està previst arribar a les portes de CatSalut –Trav. de les Corts 131- i fer una Assemblea, per decidir sobre futures movilitzacions.

I per demà, dissabte:

El mapa de #tallscontraretallades

Al mapa es poden veure les vies que es tallaran el dia 3 de setembre. Si voleu incloure un tall cal que envieu un correu a assembleabreda2011@gmail.com amb la ubicació del TALL.
Des de les assemblees convocants a nivel de tota Catalunya, es demana la màxima participació i col laboració, així com la difusió d’aquestes iniciatives en els vostres blocs, mails, twitters, facebooks, websites…

I demà a la tarda també:

Inici:02/09/2011 - 19:30

Un  cop més, i a la vista de les noves mesures adoptades per diferents administracions, des de  la CGT de Lleida volem denunciar les agressions que pateix la classe treballadora amb continues retallades en drets socials i laborals, que són totalment innecessàries i desmesurades.
 
Atacar directament la Sanitat, l’Educació, el dret a l’Habitatge, els salaris, les pensions, etc. són exemples indiscutibles de l’imperi de l’interès particular per sobre del bé comú. Els especuladors dels mercats financers, les multinacionals que pretenen cada cop més beneficis i la classe política, integrada per titelles al servei de la oligarquia, tenen un preu que està pagant la classe treballadora, que en cap cas és responsable de la situació a la que ens han portat.
 
A la nostra ciutat les retallades en Sanitat tenen diferents vessants: acomiadaments a l’Hospital de Santa Maria; risc de privatització de serveis de l’Arnau de Vilanova; reduccions en el servei d’ambulàncies; reducció de les plantilles als CAP’s dels barris donant lloc a una precarització dels serveis. Fins i tot en el cas del nou CAP Onze de Setembre, malgrat tractar-se d’obra pública pagada amb els diners de tothom, serà de gestió privada.
 
Per aquests i la resta de motius que portem reivindicant tant de temps, la CGT fa una crida a la seva afiliació, a la classe treballadora  i a la ciutadania en general, a  participar a la mobilització ciutadana que s’ha convocat des de l’Assemblea d’Indignats de Lleida per al proper dia 2 de setembre a les 19:30 hores a la plaça de Ricard Vinyes, sota l’identitat unitària d’INDIGNACIÓ CIUTADANA: sense sigles ni banderes.
 
PROU RETALLADES SOCIALS, CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!!!!

No a les retallades i a les privatitzacions a la sanitat pública

Difonem el 'Manifest per una sanitat pública universal i de qualitat' elaborat per l'Assemblea d'Indignats de Lleida, amb l'objectiu de contribuir al necessari debat sobre aquesta qüestió. A Lleida, s'ha convocat una manifestació contra les retallades i privatització de la Sanitat Pública divendres 2 de setembre a les 19:30h (sortida Pl. Ricard Vinyes)

01/09/2011

La ciutadania de Lleida, hereva de les generacions que van protagonitzar les reivindicacions que van portar a la conquesta de diferents drets socials i de l’estat del benestar a través de molts esforços i sacrificis, vol fer arribar el seu crit d’indignació per la situació en que es troba la Sanitat Pública a les nostres comarques.

La Sanitat Pública Universal i de qualitat, ha estat la base fonamental per al desenvolupament de l’Estat del Benestar, i és un dels pilars per assegurar la SOLIDARITAT i IGUALTAT dins d’una societat, ja que suposa un esforç de les persones amb més poder econòmic i més sanes per permetre l’atenció sanitària d’aquella ciutadania amb menys recursos i amb més problemes de salut.

Durant els darrers anys, la Sanitat ha estat un dels camps de batalla on la ideologia neoliberal ha intentat imposar els seus criteris. Des dels seus mitjans de comunicació afins, i experts en nòmina ens han volgut convèncer de la inviabilitat del sistema públic de salut i de la necessitat de privatització del mateix. Però, fins ara, no s’havien sortit amb la seva. Ha estat en l’actual marc de crisi econòmica on han trobat l’excusa perfecta per imposar els seus criteris. Mentre la casta política REGALA milions dels nostres diners a Bancs i Caixes, augmenta la despesa militar i es pugen sous i prebendes, ens MENTEIXEN dient que la sanitat pública està al límit del col·lapse. Mentre gran part de la ciutadania no dorm preocupada pel futur que li espera, una minoria amb noms i cognoms ja es freguen les mans veient els increïbles guanys que aconseguiran al privatitzar la NOSTRA sanitat. Per tot això:

MANIFESTEM:

1. Que volem una Sanitat Pública per a totes les persones

Amb una atenció sanitària accessible i de qualitat per a totes les persones, independentment de la seva situació econòmica, laboral, social, sanitària o administrativa.

Amb gratuïtat en el moment d’ús, finançada a través d’impostos directes de tipus finalista per cada una de les comunitats autònomes, de provisió i gestió pública.

Amb el foment de la prevenció i promoció de la salut i promoure que l’Atenció Primària es transformi en l’eix del sistema nacional de salut.

Amb la gestió i ús eficient i responsable dels recursos humans, materials i econòmics, desvinculant d’aquesta gestió al poder polític partidista i implicant a la ciutadania en una gestió més democràtica.

Amb el reconeixement i regulació dels professionals i de les teràpies naturals i mèdiques no convencionals que siguin efectives i d’eficàcia clínica provada.

Amb la potenciació de la SALUT MENTAL, incloent tant intervencions farmacològiques (quan siguin necessàries) com psicoteràpies, teràpies naturals, medicines no convencionals i altres intervencions psicosocials orientades a la rehabilitació, cura i recolzament, tant en l’Atenció Primària com en l’Especialitzada.

Amb el foment de la investigació referent a les malalties rares o no comunes i l’adequació dels recursos públics per a l’atenció multidisciplinar de les persones que les pateixen.

Amb l’adaptació del Sistema Nacional de Salut a les necessitats canviants de la ciutadania (necessitats geogràfiques, mobilitat etc...)

 

2. Que volem la participació activa de la ciutadania en la salut

Amb el reforç de la inspecció sanitària i de la direcció de salut pública per l’adequada avaluació del sistema sanitari

Amb la transparència del sistema sanitari, amb una llei que garanteixi l’accés públic a totes les dades relatives a la qualitat del sistema sanitari.

Amb una LLEI que garanteixi la participació real de la població en la gestió dels serveis sanitaris, mitjançant òrgans paritaris de caràcter decisori.

Amb la realització de la diagnosis del sistema sanitari comunitari amb participació real de la població, amb perspectives a dissenyar les polítiques sanitàries i poder actuar sobre determinants de la salut i la qualitat de vida.

Amb l’Aplicació efectiva del dret de les persones a prendre part en les decisions sobre l’atenció sanitària que ha de rebre.

 

3. Que la Salut no és un negoci. No volem la mercantilització de la sanitat

No volem la privatització de la sanitat: Derogació de la Llei 15/97 i la llei catalana que la desenvolupa. No als concerts privats.

Volem l’establiment de torns de tarda en totes aquelles categories necessàries, el qual permetria utilitzar la tecnologia, quiròfans, mitjans de diagnosi, consultes i resta de serveis a ple rendiment.

Amb el rescat de centres sanitaris ja privatitzats (hospitals, ambulatoris, call centers, laboratoris...)

No volem el copagament/repagament ni directe (amb el pagament en el moment de rebre l’atenció sanitària) ni indirecte (excloent tractaments de la cartera del Sistema Nacional de Salut per obligar-nos a pagar-los totalment o en part)

Potenciació de la investigació sanitària en el sector públic i desenvolupament d’una indústria pública per als medicaments més habituals i necessaris amb una dispensació des dels mateixos centres del sistema. Control i transparència estricte de la indústria farmacèutica. Volem una posada en marxa d’una central de compres per abaratir costos.

Volem la garantia que la formació continuada del personal sanitari no respongui a interessos privats o corporatius i sí a la millora assistencial i la qualitat del servei.

 

4. Volem una sanitat més humana per a la ciutadania usuària i per a les persones que hi treballen

Volem que es prioritizi la descongestió de les llistes d’espera, ja que hi ha persones malaltes que es queden al seu domicili patint una llarga i cruel espera

No volem laberints burocràtics que comportin la despersonalització de la nostra atenció mèdica

No volem més augment del malestar del personal que hi treballa, causat per l’estrès que provoquen les males condicions de treball i la falta interessada de més personal sanitari.

 

5. Volem la Salut com a pal de paller de totes les altres polítiques

La Salut de les persones depèn no solament de l’atenció sanitària, sinó també de factors socials (com les condicions de vida, treball o l’educació), factors econòmics o factors mediambientals, entre altres. Les diferències de salut en la població causades per desigualtats socioeconòmiques, mediambientals o de gènere són injustes i el més important, són evitables.

Per tot això, per millorar la salut de la població, és necessari que des de totes les polítiques públiques (com educació, política social, medi ambient, urbanisme, treball, economia i hisenda) s’analitzi i avaluï l’impacte sobre la salut de les persones que tindrà el desenvolupament de les mateixes i que totes elles es reorientin per evitar desigualtats en la salut.

EN RESUM

Senzillament, volem un tracte digne i democràtic. La Nostra salut és el més important. No vam crear aquesta crisi i no la pensem pagar. No volem que aquesta crisi es converteixi en una estafa per a la ciutadania.

Per això ens manifestem a títol individual, perquè ningú ens representa, i a títol col·lectiu tots junts lluitant per una mateixa causa, cridant ben fort...

LA SANITAT NI TOCAR-LA!

Lleida

La clínica L'Aliança reconverteix habitacions d'hospitalització en consultes pediàtriques

Tanca llits en desús per la retallada en la contractació d'activitat per part de l'ICS

Antoni Verdú, responsable de Pediatria de L'Aliança, amb Xavier Samaranch, pediatre de la unitat.

La Clínica de Ponent, antiga L'Aliança, ha tancat mitja dotzena d'habitacions d'hospitalització que estaven en desús per convertir-les en una nova àrea de Pediatria a la segona planta, amb tres consultes mèdiques, una consulta d'infermeria i dos sales d'espera.

Així ho va explicar ahir Antoni Verdú, responsable de Pediatria de la clínica privada, que va assenyalar que els pacients que assumeix la unitat gairebé s'han triplicat en sis anys, al passar de 3.600 usuaris el 2005 a 12.000 aquest any.

"Les antigues instal·lacions, amb només dos consultes, s'havien quedat petites i no podíem continuar creixent", va explicar el pediatre. Paral·lelament, l'augment de la cirurgia major ambulatòria i la disminució de l'activitat contractada per l'Institut Català de la Salut han fet que L'Aliança necessiti cada vegada menys llits d'hospitalització. "El que hem fet és apostar clarament per un servei que està en creixement i prescindir d'uns equipaments que ja no utilitzàvem", va apuntar Verdú.

El responsable de Pediatria va assenyalar que l'augment de pacients s'explica perquè cada vegada hi ha més persones que s'apunten a una mútua per poder accedir als serveis de pediatria i obstetrícia d'una clínica privada. Va afegir que, a més, les retallades a la sanitat pública disminueixen el temps que els facultatius poden dedicar a cada pacient, fet que incrementarà aquesta tendència. "Aquí treballem sense estrès i sense presses, i no tenim llistes d'espera", va explicar el facultatiu.

La clínica també ha contractat un pediatre més per ampliar la plantilla (actualment hi ha set facultatius treballant en el servei) i mantindrà l'horari de 08.00 a 20.00 hores.

"Volem que els pares tinguin l'opció de vindre al matí o a la tarda", va explicar el responsable del servei.

Les noves consultes de la clínica entraran en funcionament el 8 de setembre.