clinicaponent
  GENER 2011
 

28 gener 2011
Lleida

El personal d'Urgències denuncia per escrit el col·lapse del servei

Setanta infermeres i metges envien a la direcció un document en què adverteixen que no poden fer la feina adequadament

Imatge d'arxiu de l'entrada...

Imatge d'arxiu de l'entrada d'Urgències de l'hospital.

  Lleida

menys pacients

El gerent de l'ICS nega el col·lapse i diu que hi ha menys pacients que l'hivern passat

Setanta treballadors d'Urgències de l'Arnau han firmat un escrit que han enviat a la direcció de Recursos Humans de l'hospital en què denuncien que el servei està col·lapsat i demanen que es prenguin les mesures necessàries per garantir una bona assistència. Així ho indica el text, enviat el passat 13 de gener, en què s'afirma: "A causa de la situació de col·lapse que estem registrant al servei d'Urgències, el personal sanitari informa que no pot realitzar les seues tasques en condicions adequades per donar un bon servei." "Informem Recursos Humans d'aquesta situació perquè n'estiguin assabentats i adoptin les mesures adequades per donar una resposta immediata a aquesta situació", afegeixen els setanta treballadors que firmen l'escrit.

Treballadors del servei van explicar ahir que el nombre de pacients que ha d'atendre la unitat s'havia incrementat considerablement a causa de la grip i a altres malalties pròpies de l'hivern, "de manera que, o s'augmenta la plantilla de la unitat, o això serà insostenible". Durant les dos primeres setmanes de gener, la unitat va registrar el rècord el 3 de gener, quan va atendre 316 pacients.

Per la seua part, el gerent de l'Institut Català de la Salut a Lleida, Gerard Ferrer, va explicar que no coneixia la carta però que el servei d'Urgències de l'hospital fa anys que no es col·lapsa. "Això implicaria que no podem ingressar pacients a la unitat." No obstant, el gerent de l'Institut Català de la Salut sí que va admetre retards a l'hora d'atendre els pacients de la unitat en dies puntuals, tot i que va rebutjar que les esperes fossin de cinc hores, com van denunciar a aquest diari usuaris d'Urgències. Va recordar que aquest hivern el nombre de pacients havia sigut inferior a l'anterior i que la mitjana de pacients atesos està per sota de la de Catalunya.


26 gener 2011
Una seixantena de sindicalistes ocupa l'edifici de la Seguretat Social a Lleida

Els delegats d'UGT i CCOO protesten contra la reforma de les pensions

  • La protesta d'UGT i CCOO...
| lleida
Una seixantena de membres d'UGT i Comissions Obreres ha entrat pacíficament a l'interior de les oficines de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de Lleida aquest dimarts amb l'objectiu de tancar-s'hi durant dos hores per protestar contra les propostes del Govern central sobre la reforma de les pensions. Al final, els sindicalistes han hagut d'abandonar l'ocupació en pocs minuts, però la protesta ha continuat fora de l'edifici, on els portaveus dels sindicats han llegit un manifest mostrant la seua disconformitat amb augmentar l'edat de jubilació.

Els sindicats s'oposen a la reforma tal com es planteja perquè asseguren que és una injustícia, un atac directe a l'estat del benestar i una estratègia per afavorir el negoci dels plans de pensions privats. A més, asseguren que comportarà una retallada de drets laborals i socials i es vol fer sense acord polític ni sindical. UGT i CCOO consideren que encara hi ha marge per negociar un apropament de l'edat de jubilació real als 65 anys i proposen actuacions com incrementar les cotitzacions.
La mobilització s'ha organitzat coincidint aquest dimarts amb la votació de l'informe del Pacte de Toledo al ple del Congrés.
  25 de enero de 2011

ALIANÇA INCORPORA LA CONTRATACIÓN ELECTRÓNICA

Aliança, mutua de salud, ha incorporado la posibilidad de contratar una póliza a través de su web. De manera fácil y rápida, el usuario puede acceder al apartado de contratación electrónica y descubrir todas las opciones que Aliança le ofrece para adaptar el seguro de salud a sus necesidades.

En www.aliança.es se ha incorporado una nueva herramienta que dirige al usuario a un apartado en el que encontrará información sobre los seguros de salud, subsidios, decesos, accidentes o vida que ofrece la mutua. Además, de las características y coberturas de los diferente seguros, la web posibilita el cálculo del presupuesto de las pólizas adaptadas a cada usuario, según sus necesidades.

Una vez recopilada la información, el usuario puede contratar su seguro a través de la web sin que le requiera mucho tiempo, sin moverse de casa y sin necesidad de llamar por teléfono.

Para facilitar aún más la contratación al cliente, Aliança está trabajando en un sistema para confirmar las condiciones de salud vía telefónica. Con este proceso, el mutualista podrá cerrar su póliza a partir de una llamada telefónica grabada y no tendrá que preocuparse por devolver firmada la documentación a la entidad.


24/01/2011

Boi Ruiz aplaça el copagament i retalla 850 milions d'euros aquest any a la sanitat pública catalana

Comentaris de l'Àngels Martínez Castells a l'entrevista a Boi Ruiz aquest matí a TV3.

Boi Ruiz, la Llei de Say i les portes giratòries

conseller-Sanitat-Boi-Ruiz_24012011TV3 ha continuat en el seu programa de Els Matins el publi-reportatge dels nous consellers del Govern de la Generalitat. Avui li ha tocat de nou a Boi Ruiz comparèixer en una llarguíssima entrevista que dissortadament no he pogut sentir fins el final perquè aquesta vegada el senyor Cuní ha estat més pròdig que mai. De manera gens habitual, eren les 9:30 i encara seguia el conseller monopolitzant la pantalla... Però ja poden veure el video al final d'aquest post.

. En la presentació que es fa, i que crec no pot ser més aparentment neutral, es diu, entre altres coses, que considera el copagament inviable amb la conjuntura actual, tot i que reconeix que sempre l'ha defensat. "A més, ha defensat que un 24% dels catalans tinguin un sistema sanitari privat perquè d'aquesta manera, té efectes positius en el sistema públic ja que es reparteix els pressupostos en un 75% de la població" i tot i que reconeix que quan tenen problemes greus de salut, la majoria acudeixen al servei públic. De fet, com a gui d'acció, el nou conseller ressucita l'informe Vilardell com a "full de ruta".

En les seves declaracions ha afirmat que el departament disposarà en aquest exercici de 850 milions euros menys. I això exigeix introduir "flexibilitat en la gestió dels centres i reorganitzar les regles de joc". Textualment: "Hem de fer reenginyeria de tot el sistema sanitari. Sense canvis, no resistirem".... no s'ha adonat el senyor Ruiz que això de la "reenginyeria" té ressonàncies gens positives amb una crisi econòmica on la manca de transparència i bona part del databaix es déu, precisament, a "reenginyeries" empresarials, comptables i de tota mena.

Però el senyor Ruix no ha dit sols això. Utilitzant aquest llenguatge neoliberal que tant li agrada, ha deixat anar perles com que "la oferta crea demanda", que per tant si hi ha instal.lacions sanitàries properes hi ha més gent que va acudeix al metge (i no podria ser més cert, senyor Ruiz, que si no hi ha instal.lacions assequibles hi hagi una demanda (una necessitat d'atenció) no coberta? (Jo la veritat no m'imagino que ningú que estigui bé del cap i tingui un hospital a prop demani que li facin radiografies o que l'operin "perquè està al costat de casa". Però ha estat molt bé que ho digui perquè ens ha donat les fonts del seu pensament, per si encara algó ho dubtava o ignorava la seva "inspiració" econòmica...

La Llei de Say diu precisament això,i és coneguda també amb el sobrenom de "llei de mercats" (quina coincidència, oi?). Alguns dels seguidors més destacats d'aquesta hipòtesi de l'economia clàssica són alguns dels representants més neoliberals del pensament econòmic, com Arthur Laffer, el que va inspirar les retallades d'impostos modelitzant sobre un tovalló de paper (diuen) i dibuixant a caprici una corba segons la qual, quan menys impostos es cobraven, més es recaptava... o Robert Mundell, l'inventor de "l'economia pel cantó de l'oferta" que, fent-li un gran favor, es considera l'oposat a les teories keynesianes "pel cantó de la demanda" que sí que han demostrat la seva validesa... (i no pas les mundellianes).

A mi ja en els anys 70 em varen ensenyat a la Facultat d'Econòmiques en el Departament d'Història del Pensament del que en varen formar part professors que dissortadament ja hem perdut com l' Ernest Lluch (el primer monistre de sanitat a aconseguir la pràctica universalitat del sistema) o Lluis Argemí, que la Llei de Say no tenia res aveure amb la veritat del comportament econòmic...I ara va el senyor Boi Ruix va i me la ressucita a TV3 ¡en un tema tant delicat com el de la salut! M'imagino la cara que haguès posat l'Ernest Lluch si l'haguès sentit, senyor Ruiz. Estic segura que hauria de donar moltes més explicacions públiques dels seus fonaments econòmics!

Una altra mostra de la poca qualitat intel•lectual del senyor Ruiz es en la seva "excusatio non pedita" sobre estimular la contractació de pòlisses en mútues privades. I tant que no és privatitzar que particulars que volen i poden contractin amb mútues privades! El que sí es privatitzar, senyor Ruiz, és que aleshores a les persones que voluntàriament han contractat, se’ls faci una desgravació fiscal perquè significa que una part dels diners que haurien de ser ingressats per impostos i, per tant, passar a ser de disponibilitat del govern per finançar serveis per a tothom, es queden en mans de particulars... (precisament d'aquestes famílies, segons vostè mateix ha dit, que es poden permetre contractar els serveis d'una mútua, si és que no hi compta aquí moltes assegurances "obligatòries" com les de MUFACE...) I si m'ho permet, en un ordre molt menor, també és privatitzar el seu temps, senyor Ruiz, que hauria d'anar dedicat a la sanitat i salut de Catalunya per a tothom, en la mesura que els hi fa campanyes publicitàries a les mútues privades, posant la por al cos de les persones. Vostè ha dit: el problema de la sostenibilitat de la sanitat no és per demà, com deia la consellera Geli (que per altra banda ho feia tant bé com podia i la deixaven, segons vostè mateix ha declarat) sinó per avui mateix.

Aquest catastrofisme, aquesta amenaça gens dissimulada, queda en ridícul quan ens explica que el gran dèficit que tindrà la sanitat és perquè s'han de complir els dogmes del Pla d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea que impliquen que per l'any vinent el dèficit hauria de ser del 1,5% del PIB en lloc del 3% del PIB% que se'ns permet enguany, i que ja ens saltem fins el 3,6%!!!

Però a veure, senyor Ruiz, vostè a qui es déu? Per qui es suposa que ha de vetllar? Per les absurdes condicions numèriques d'un Pla d'Estabilitat que ha demostrat per activa i passiva que és nociu no sols per Catalunya, sinó per la majoria de països europeus, o per l'atenció sanitària de la gent de Catalunya, per disminuir les desigualtats en salut, per un sistema més equitatiu i millor?

Ha de triar, senyor Ruiz. O fa d'economista "pel costat de l'oferta" i segueix servint interessos privats (i absurdament cabalístics com el del dèficit del 3% d'una cosa tant discutible en la seva pròpia concepció, comptabilització i formació com és el PIB) o fa de conseller de salut i vetlla pel bé comú. La tria hauria de ser fàcil. El que no ho és per vostè (i per tants d'altres) és traspassar aquesta porta giratòria que va de tenir una excel.lent nòmina en el sector privat i defensar els seus interessos, o passar a formar part d'un govern al servei de tot un país i per tant, tenir el deure de vetllar pels interessos comuns i públics. En el seu cas, senyor Ruiz, no és que s'hagi marejat al fer el trànsit... És, senzillament, que la porta ha deixat de girar, s'ha encallat, i s'han quedat els seus valors, el seu capteniment, i les seves fidelitats en el cantó privat de la sanitat.

I si és així, li haig de donar la raó. La sostenibilitat de la sanitat pública no és un problema per demà. És un problema d'avui. És de fet, el problema cabdal i fonamental de quan concepcions com les que vostè defensa varen arribar a la conselleria de salut.


Sanitat pública: desvestir un sant per vestir-ne un altre

 
La salut pública catalana segueix respirant gràcies al 24% dels catalans que paguen una assegurança privada de salut. Amb aquesta afirmació, el conseller de Salut, Boi Ruiz, feia una crida als ciutadans perquè “es facin d'una mútua”, i compensar així les baixes constants que es registren en aquest sector d'ençà del 2007. 
 
El forat sanitari és cada vegada més gran, i el nou executiu tem que una fugida de mutualistes cap a la sanitat pública podria col·lapsar definitivament el sistema.

Descartat, de moment, el copagament, la conselleria de Salut ha té al sarró una altra mesura que no té a veure amb l'increment d'ingressos del pressupost sanitari –recordem, però, que ja es va imposar el cèntim sanitari en el preu dels combustibles-, sinó amb l'estalvi en la prestació de serveis públics: el  mutualista podrà desgravar una part de la quota –possiblement un 20%- en el tram autonòmic de l'IPRF.

Introduir aquest incentiu fiscal, però, comporta alguns riscos. Si no motiva prou els ciutadans, i per tant, no es fan d'una mútua, l'executiu català igualment deixarà d'ingressar una part del percentatge de l'IRPF que té cedit per l'Estat, perquè els que sí que són mutualistes es desgravaran part de la quota. És a dir, si no hi ha un efecte crida, cosa prou difícil en temps de crisi i tenint en compte que la sanitat pública catalana manté pràcticament intacte el seu prestigi com una de les millors prestacions del món, la mesura acabarà jugant a la contra de la Generalitat, perquè amb aquestes desgravacions perdria uns quants milions d'euros.

La llei afavoreix Madrid i castiga Catalunya

La desgravació fiscal a través del tram autonòmic de l'IRPF per als mutualistes va desaparèixer el 1999 per voluntat de l'aleshores ministre espanyol d'Economia Rodrigo Rato. El dirigent popular va prendre una mesura que aparentment anava contra els interessos de la sanitat privada. Però no va ser així, perquè Rato va oferir una desgravació fiscal en l'impost de societats a les empreses que oferissin sanitat privada als seus empleats, que avui encara és vigent. “La idea de Rato pot semblar innòcua, però no ho és gens, perquè a efectes comptables, una empresa pot imputar la cobertura complementària que dóna als seus treballadors a una 'despesa necessària', i per tant, quan calculen el benefici net sobre el qual paguen l'impost de societats, aquesta prestació no suma. I qui recapta l'impost de societats? L'Estat. I on tenen la seu la majoria de grans corporacions, que són les que tenen possibilitat d'oferir una mútua privada als empleats? A Madrid”, explica el catedràtic d'Economia i expert en finançament i despesa sanitària Guillem López Casasnovas.

En canvi, el col·lectiu que més es beneficiava de la reducció fiscal de la quota de mutualista amb l'IRPF eren els treballadors autònoms. El 21% dels autònoms de l'Estat espanyol són a Catalunya, i a casa nostra, el 20% dels treballadors ho són per compte propi. Ara, si un autònom té mútua, que en la majoria dels casos és així, no té dret a desgravar-se ni un cèntim per aquest concepte. Per fer-ho, hauria de constituir-se en societat.

La sanitat catalana, la més estressada

Precisament perquè Catalunya té el percentatge més elevat d'autònoms –537.853 treballadors autònoms en tancar el 2010-, el risc que la despesa sanitària pública augmenti en els propers temps és més elevada que en d'altres territoris. Com explica López Casasnovas, “els autònoms i els pensionistes, que són majoritàriament mutualistes, són més sensibles a l'elasticitat-preu i l'elasticitat-demanda de les mútues sanitàries, és a dir, a considerar que els serveis prestats per una mútua són prescindibles perquè ja els ofereix la sanitat pública, i això va lligat també a la renda, a menys renda, es desfan de determinats serveis de pagament”. Les dades de 2010 apunten en aquesta direcció. Catalunya és al capdavant de la pèrdua d'autònoms en sectors com la construcció, la restauració i el comerç. És en aquest context que Casasnovas creu que aquests dos col·lectius és fàcil que es donin de baixa de les mútues, i per aquest motiu el conseller Boi Ruiz fa una crida als ciutadans a fer-se d'una mútua, “per mantenir aquest 24% de mutualistes”.

Així doncs, el problema del conseller és que la sanitat pública pateixi un transvasament massiu de d'autònoms i pensionistes que abandonen el sistema privat. I si s'incorporen nous usuaris a la sanitat pública això no es tradueix en més finançament, perquè el finançament que té la sanitat catalana ja es correspon a un escenari d'ús del 100% de la població. El forat, doncs, es pot fer més profund.

24 gener 2011  

La retallada en salut obliga a reorganitzar tot el sistema

És un dels serveis més ben valorats i dels que consumeixen més recursos

El sector vol canvis estructurals, com ara concentrar serveis per contenir despesa

La despesa sanitària a Catalunya

El nou govern ha situat el sistema sanitari públic en el centre del debat econòmic. Després que el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, assenyalés la sanitat com el principal responsable del dèficit públic, el debat sobre l'aplicació de mesures d'estalvi i contenció de la despesa sanitària ha traspassat la barrera política i professional.

El temor de perdre qualitat en un dels serveis públics més ben valorats pels ciutadans planteja molts dubtes sobre el futur del sistema i, sobretot, una gran incògnita: com es pot mantenir el nivell actual de qualitat amb menys recursos, en un sector que, sobretot a causa de l'envelliment de la població i els avenços farmacològics i en tecnologia, exigeix inversions creixents.

No hi ha receptes miraculoses, però, si en alguna cosa coincideixen els agents implicats en el dia a dia del sector sanitari públic, ja siguin gestors o professionals de la salut, és en la necessitat d'una nova organització del sistema.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, també ha donat respostes en aquesta direcció. Un cop descartats el copagament i la reducció de prestacions, Ruiz aposta per guanyar eficiència posant en funcionament canvis organitzatius i introduint criteris de gestió privada al sistema.

Desplaçar-se més lluny

Una de les mesures que el conseller ja ha avançat és que els centres sanitaris d'un mateix territori hauran de concentrar serveis per optimitzar recursos, cosa que obligarà els pacients a desplaçar-se per rebre serveis que ara tenen al costat de casa.

Les xifres del govern situen el dèficit de la sanitat pública catalana de l'any passat per sobre dels 850 milions d'euros –el dèficit total de 2010, segons va avançar el conseller Mas-Colell, superarà els 7.000 milions–. D'acord amb aquesta situació financera, el conseller ja ha anunciat que la construcció de molts dels hospitals projectats per l'anterior govern hauran de ser ajornada i que, malgrat que no es traurà cap prestació sanitària, tampoc no se n'incorporaran de noves durant aquesta legislatura.

En època de bonança econòmica, la consellera Marina Geli s'havia proposat arribar a una despesa sanitària pública de 1.600 euros per càpita per al 2011. Però la crisi va obligar a rebaixar les previsions i l'any passat, segons dades de l'anterior conselleria, la despesa es va situar en 1.297 euros.

El 2011 no hi haurà increments de despesa i el pressupost per a l'atenció sanitària no superarà el de l'any passat (9.875 milions d'euros). Ruiz recorda que altres comunitats de l'Estat tenen una despesa en salut per càpita superior a la catalana, però, per contra, no obtenen millors resultats sanitaris. El conseller ho atribueix a “l'esforç complementari” que fan els catalans que paguen una assegurança privada de salut. Aquest sector supera el 20% de la població i, segons Ruiz, descongestionen el sistema públic. Amb les seves aportacions a entitats privades, fan que la despesa sanitària real s'elevi als 1.600 euros per càpita.

19/01/2011

Los usuarios catalanes empiezan a notar recortes en la sanidad pública

En la edición impresa de ayer de 20minutos, se constata que ya han empezado los recortes en la sanidad pública catalana.  

LOS HOSPITALES CATALANES APLICAN MEDIDAS DE AHORRO.

Los usuarios catalanes empiezan a notar los primeros recortes en la sanidad. A las medidas de ahorro energético y de servicios en los hospitales se une la reprogramación de pruebas, como mamografías. Avisan de que se pueden alargar las listas de espera.

20minutos 18-ene-2011 pag. 2Aplican medidas de ahorro energético y de servicios.

Denuncian que se posponen algunas pruebas, como las mamografías. 

Los usuarios de la sanidad pública están empezando a notar los recortes que están aplicando los hospitales para ahorrar costes con la crisis, que también se están haciendo extensivos a la programación de pruebas médicas no urgentes, según han denunciado los propios afectados, como las mamografías.

En este sentido, usuarias que antes se sometían a ellas cada año, tal como recomendaba Salut, ahora ven como el médico se las pospone un año más. Asimismo, algunos centros ya han tomado medidas a título individual, como mejorar el uso del aire acondicionado y de la luz, programando, por ejemplo, las pantallas de los ordenadores para que hibernen cuando no se usan. Otros hospitales han decidido no renovar la tecnología diagnóstica y quirúrgica cada dos o tres años, a no ser que se estropeen, así como cobrar la botellita de agua que se sirve con las comidas o cambiar las sábanas cada dos días en lugar de hacerlo a diario, salvo que sea necesario. Todo ello llega en un contexto en que la sanidad pública catalana costó el año pasado 850 millones de euros más de lo presupuestado.

De ahí que ahora el nuevo conseller, Boi Ruiz, estudie cómo recortar los gastos sin que esto afecte a la atención sanitaria. Pese a que todavía no ha anunciado ninguna medida concreta, asociaciones de usuarios temen que se supriman o se pospongan pruebas diagnósticas –como ya se ha constatado con las mamografías–, se dejen de financiar ciertos medicamentos o que haya que pagar las visitas al médico de cabecera. Según la Unió Catalana d’Hospitals, entidad que hasta ahora presidía el actual conseller de Salut, «se han tomado medidas de eficiencia y racionalización, pero en ningún caso afecta a aspectos sanitarios o asistenciales». De momento, Salut no prevé la introducción de un sistema de copago porque afectaría a los que más padecen la crisis.

Piden evitar más listas de espera 

El sindicato Metges de Catalunya apuesta por «reducir la estructura sanitaria administrativa para acabar con las duplicidades de cargos y departamentos», según señaló ayer un portavoz, quien celebró que el conceller haya formulado una propuesta similar. Otra de las medidas del conseller es la descentralización de la sanidad, aspecto que no desagrada al sindicato, aunque advirtió que es necesario «hacerlo con cuidado » para, de esta forma, poder evitar que se creen listas de espera demasiado largas o que la asistencia pierda calidad.

«¿ES POSIBLE QUE NO LES IMPORTE EL PELIGRO?»

18/01/2011

Economía/Finanzas.- Aliança prevé aumentar este año un 9% su cifra de negocio

BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)

La mutua de salud Aliança prevé aumentar un 9% su facturación en 2011 a través de la mejora de las herramientas tecnológicas, según ha informado la empresa en un comunicado.

Además, Aliança ha cerrado el año 2010 con un incremento del 20% de su cartera, una cifra que se traduce en 60.000 socios más que en 2008, y que se basa en un servicio de calidad y proximidad y en la apuesta por el deporte base, ya que la mutua colabora con 22 federaciones catalanas y 85.000 deportistas.

Aliança cuenta con más de 100 años de experiencia y está presente en Catalunya y Baleares con 22 oficinas que ofrecen servicios a más de 120.000 socios.

La Sanidad catalana

 

Increíble pero real. La Sanidad catalana continúa en una crisis profunda. El servicio de Ambulancia Condal, aún peor. Yo diría que servicio muy a precario y tercermundista en el siglo XXI en Catalunya y, para ser exactos, en el Baix Llobregat Nord, en Martorell.

Hago un repaso al histórico día lunes 10 de enero 2011. La triste historia sucede sobre las 13’15 horas en Olesa de Montserrat. Se solicita con urgencia un servicio de ambulancia para hacer  traslado de la paciente Dolores Marín Grau, por un intenso dolor en su rodilla debido a una caída en la vía pública en Olesa. La Sra Dolores es una paciente de 88 años y con un grado elevadísimo de Alzheimer.  El servicio de traslado de Olesa-Martorell fue correcto y en un tiempo moderado de 15 a 20 minutos.

Una vez en el hospital Sant Joan de Déu de Martorell  se realiza el ingreso a las 14’10 h, después de 1 hora es atendida  por el servicio médico  de urgencia a las 15’15h., se le realizan los correspondientes controles, entre radiografías y analíticas  pasa un tiempo de espera  excesivo con más de cinco horas cuando se realiza el alta a las 19’06 h., estas cinco horas fueron  un autentico viacrucis, si hablamos de una persona de 88 años y con un grado de Alzheimer muy avanzado.  
El servicio médico nos informa que ha solicitado una ambulancia para el correspondiente traslado a casa.  En espera del servicio de ambulancia que tiene otra intensa y sufrida espera, con el total desespero de la familia y aún más, la mencionada paciente  que estaba más que agobiada, nos sorprenden de nuevo con otra espera de  casi cinco horas de retraso, con un total de más de dierz horas cuando Dolores Marín era de nuevo retornada a su domicilio en Olesa de Montserrat y el reloj marcaba las 23’35 horas. Increíble pero cierto.

Como reflexión final, no me puedo creer que en nuestra Catalunya actual tengamos este deficiente servicio en la Sanidad catalana que siempre se ha caracterizado en ser un referente claro y yo me atrevería a decir, de envidia, para el conjunto español y autonómico cómo Catalunya servía  a sus los ciudadanos. De ese importante referente hemos pasamos a ser el referente negativo de cómo no se debe  hacer este servicio de urgencias y de ambulancias. Regresemos de nuevo a ser el referente positivo de años atrás. Mejor gestión. Más hospitales. Mejores servicios y menos política.  

Honorable President Artur Mas. Una de sus prioridades a corto plazo ha de ser  mejorar la Sanidad en el Baix Llobregat Nord. Aquí hay un increíble déficit sanitario. Aquí  se ha de empezar a mejorar estos servicios sanitarios que todos los ciudadanos catalanes esperamos y reclamamos a su Gobierno Autonómico para estos próximos cuatro años de mandato.


   14 de gener 2011  Lleida
   

Lleida

hospitals

El líder del tractament contra el càncer a l'Arnau se'n va a València

El prestigiós oncòleg Antonio Llombart continuarà vinculat a la UdL i a l'IRB

  • Imatge d'arxiu d'Antonio...

Imatge d'arxiu d'Antonio Llombart, segon per l'esquerra, amb part del seu equip.

m. martínez |

Lleida El cap del servei d'Oncologia de l'Arnau de Vilanova i un dels oncòlegs més prestigiosos de Catalunya, Antonio Llombart, deixarà l'hospital de Lleida el mes que ve per anar-se'n a un altre de València, que curiosament té el mateix nom que el de Lleida i on també serà cap d'Oncologia. Així ho va confirmar ahir Llombart, que va explicar que, tot i això, continuarà lligat a Lleida com a professor associat de la Universitat de Lleida (UdL) i com a coordinador del grup d'investigació sobre patologies mamàries de l'Insitut de Recerca Biomèdica (IRB), almenys durant dos anys més. "Una de les condicions que vaig posar a València és poder vindre a Lleida almenys tres vegades al mes", va destacar Llombart. El facultatiu va explicar que deixa Lleida per motius personals (la seua família resideix a València) i que quan va arribar a l'Arnau, el 2005, ja va pactar quedar-se un màxim de cinc anys a l'hospital. A més, va apuntar que les seues prioritats passaven, "per garantir la qualitat assistencial de la unitat, a més del lideratge en investigació".

Antonio Llombart va arribar a l'Arnau de Vilanova el 2005, per posar en marxa la unitat d'Oncologia de l'hospital. La seua incorporació al centre va suposar que l'hospital comencés a aplicar tractaments capdavanters contra el càncer i a treballar en xarxa amb la unitat oncològica de l'Hospital Vall d'Hebron, una dels més prestigioses de tot Europa. A més, va ampliar la plantilla de la unitat, així com el nombre de llits, i va augmentar en 400 el nombre de pacients atesos a l'any, fins a arribar als 1.000. Antonio Llombart també ha potenciat línies d'investigació de nous fàrmacs a l'Arnau, així com d'anatomia patològica.

     

Condemnats un malalt i la seua mare per una agressió al Santa Maria

El pacient va colpejar un vigilant a la sala d'espera de l'hospital

Imatge d'arxiu d'una...

Imatge d'arxiu d'una protesta de metges després d'una agressió.

 

fets

Els responsables del centre el van deixar a la sala d'espera després de tindre una crisi nerviosa

El jutjat penal número 1 de Lleida va condemnar aquest dijous un pacient i la seua mare per agredir un vigilant de seguretat i una metgessa a la sala d'espera de l'Hospital Santa Maria. Els fets es van produir al desembre del 2008 quan el malalt i la seua mare es trobaven a la sala d'espera de l'àrea de psiquiatria del Santa Maria. L'home, que té una malaltia mental, va ser traslladat a l'hospital en ambulància des d'Agramunt a causa d'una crisi i quan hi va arribar els empleats del centre el van deixar a la sala d'espera.

Va aprofitar una distracció de la seua mare per aixecar-se i embolicar-se en una discussió que va acabar en agressió a un vigilant de seguretat i una metgessa de l'hospital. Inicialment, la fiscalia sol·licitava una pena d'un any i mig de presó per un delicte de lesions. Però ahir, les acusacions i la defensa van arribar a un acord. El malalt va acceptar una pena de quatre mesos de presó per un delicte de lesions després d'aplicar-li la semieximent molt qualificada d'alteració psíquica. L'acusat ha passat l'últim any ingressat en centres psiquiàtrics. De fet, el judici va ser suspès al novembre del 2009 per aquest motiu. A més, l'imputat haurà d'indemnitzar amb 3.000 euros el vigilant de seguretat.

Per la seua part, la mare de l'acusat va ser condemnada a dos mesos de presó que van ser commutats per una multa de 360 euros per un delicte de lesions per imprudència. Va acceptar la pena per agredir una metgessa de l'Hospital Santa Maria a la qual haurà d'indemnitzar amb 5.000 euros.

Després del judici, la dona va tindre una crisi d'ansietat i va ser atesa pels serveis mèdics, encara que finalment no va ser necessari traslladar-la a l'Hospital Arnau de Vilanova.

Aquesta agressió va provocar en el seu moment diverses protestes dels professionals sanitaris, encara que aquests han constatat un descens de les agressions des que tenen un sistema d'alarma individual.


Les pèrdues no podran ser causa d’acomiadament objectiu

Les pèrdues previstes en els comptes de les empreses que tinguin un caràcter “merament conjuntural” no podran servir els empresaris per justificar acomiadaments objectius, que són els que s’indemnitzen amb 20 dies per any treballat amb un màxim de dotze mensualitats.

Així consta en l’esborrany del reglament que desenvolupa la reforma laboral, a qui va tenir avui accés Efe, i que ha estat entregat pel Govern als interlocutors socials per a la seva anàlisi i negociació.

Després de la vaga general del 29 de setembre, l’Executiu es va comprometre a pactar amb els sindicats el desenvolupament de la reforma laboral, després que s’aprovés unilateralment pel Govern i validada després pel Parlament.

L’esborrany concreta un dels aspectes més polèmics de la reforma laboral, el que estableix la previsió de pèrdues entre les causes objectives d’acomiadament.

D’aquesta manera, aquesta qüestió queda una mica suavitzada, ja que només valdran com a justificació les pèrdues previstes de caràcter estructural.

L’empresari haurà d’acreditar mitjançant una memòria explicativa que aquesta previsió de pèrdues pot afectar la viabilitat de l’empresa o a la seva capacitat de mantenir el nombre de llocs de treball.

Així mateix, haurà d’aportar els resultats complets dels dos últims exercicis (balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, estat patrimonial, fluxos d’efectiu i memòria) degudament auditats, així com els comptes provisionals a la presentació de la sol·licitud.

A més, haurà d’informar dels criteris utilitzats per fer l’estimació de pèrdues i un informe tècnic sobre l’evolució d’aquesta previsió negativa.

L’esborrany també detalla el procediment per a la regulació d’ocupació per força major (esdeveniment imprevisible i inevitable) i afegeix que serà preceptiu un informe de la Inspecció de Treball.

No canvia el termini de cinc dies que té l’autoritat laboral per dictar la seva resolució, encara que inclou el tràmit d’audiència als representants dels treballadors que haurà de realitzar-se al terme d’un dia.

El text provisional del reglament també reforça la regulació dels plans d’acompanyament social, obligatoris per a les empreses de més de cinquanta treballadors que iniciïn un expedient de regulació d’ocupació (ERO).

S’estableix un llistat prolix del tipus de mesures que ha d’incloure un pla d’acompanyament per evitar o reduir els efectes de l’ERO, així com iniciatives per fer possible la continuïtat i viabilitat del projecte empresarial.

Fonts sindicals van refusar opinar sobre un document que consideren que ha de ser discutit a la taula de negociació, encara que van advertir que un reglament “no canvia la llei”.

Aquesta no és l’única matèria que està negociant el Govern amb els sindicats, amb els quals també s’està discutint la reforma de les pensions i els canvis a emprendre en el sistema de negociació col·lectiva.


Barcelona, 13 de enero de 2011

ALIANÇA COLABORA CON LA FEDERACIÓN DE BÁSQUET EN EL SALÓN DE LA INFANCIA Y LA JUVENTUD

Aliança, primera mutualidad de salud de Catalunya, ha participado junto a la Federación Catalana de Básquet en el Salón de la Infancia y la Juventud de Barcelona. La mutua, que cubre los accidentes de todos los federados en la práctica del baloncesto, sigue apostando por el deporte de base como una herramienta para mantener hábitos de vida saludable. En la primera colaboración con la Federación, Aliança ha querido acercarse a los más pequeños en un Salón especialmente dedicado a ellos. De la mano de la entidad deportiva, se han ofrecido todo tipo de actividades relacionadas con este deporte: básquet 3x3, mini básquet, videoconsolas, etc. Durante el Salón, Joan Fa Busquets, presidente de la Federación Catalana de Básquet, y Joaquín Gómez, director comercial de Aliança, intercambiaron impresiones sobre la importancia de fomentar el deporte entre los más pequeños para mejorar su salud por un lado y la salud del deporte catalán del futuro por el otro.


 11 gener 2010
LLeida

Llevadores de l'Arnau denuncien que la falta de personal afecta la qualitat assistencial

Asseguren que són entre dos i tres infermeres per tanda, quan haurien de ser un mínim de cinc

Imatge d'arxiu del dia de la...

Imatge d'arxiu del dia de la inauguració de la banyera de parts naturals de l'Arnau.

Llevadores de l'Arnau han denunciat que falten fins a tres infermeres per tanda a l'hospital, i que aquest dèficit fa "impossible" garantir la qualitat assistencial al centre sanitari. "La situació s'està tornant insostenible. Segons el pla estratègic de la conselleria de Salut hauríem de ser sempre cinc llevadores per tanda i entre setmana som tres i només dos a les nits i la majoria de caps de setmana", va explicar una de les infermeres afectades. A més, van apuntar que la plantilla disminueix encara més si hi ha alguna baixa o durant les vacances. "El 25 de desembre a la tarda hi havia una sola llevadora cobrint tot el servei. Va fer entre set i nou ingressos, va assistir a tres parts i a entre quatre i cinc dilatacions. Una bogeria", en va resumir una de les afectades.

Des del servei també van recordar que a l'octubre del 2010, personal de l'hospital va enviar una carta a la direcció de l'Arnau on advertien de la falta de llevadores que pateix el centre i de les seues conseqüències. "A causa de la falta de personal es crea una sobrecàrrega de treball que ocasiona un desgast important a l'àrea de parts", s'explicava a la carta, on també es remarcava que "la contractació de nou personal és deficitària en tots els aspectes".

Així mateix, l'escrit feia referència al protocol de part natural promogut per Salut i subratllava que no es pot utilitzar "ja que aquest tipus de parts requereix una atenció individualitzada i de personal".

A la carta també s'explica que les instal·lacions i els recursos del servei de Ginecologia "són inadequats i obsolets", amb recursos materials "que són antics i que no faciliten la nostra feina, com els monitors o les taules de part".

Les mateixes llevadores van explicar que aquestes circumstàncies fan que la rotació de personal en el servei sigui molt elevada. "En deu anys hi han passat entre dotze i quinze llevadores" i van afegir que, a més, la falta de personal provoca situacions "surrealistes". "Hi ha pares que ens veuen amb tanta feina que ens donen un cop de mà. L'altre dia un d'ells es va posar a canviar-li les falques a la seua dona." Malgrat que afirmen que ja no poden assumir més feina, les llevadores asseguren que és probable que passin a encarregar-se de totes les urgències ginecològiques de l'hospital, cosa que consideren "inassumible". "No sabem què passarà si això es posa en marxa", admeten.

CCOO va recordar aquest dilluns que el sindicat ha denunciat la falta de llevadores a l'Arnau en diverses ocasions.

Per la seua part, la direcció de l'hospital va rebutjar realitzar declaracions sobre aquest tema.


7 Gener 2011   
Facebook

La transacción puede cerrarse este mes

El fondo CVC comprará el gestor de hospitales Capio Sanidad por 900 millones

El fondo de capital riesgo CVC ha alcanzado un acuerdo para adquirir por una cifra en torno a 900 millones de euros Capio Sanidad, la filial española del gestor hospitalario Capio, propiedad de de los fondos Apax y Nordic Capital, según indicaron fuentes conocedoras de la operación.

 

La transacción, que podría cerrarse en el curso del presente mes de enero tras los pertinentes exámenes de las autoridades reguladoras, representaría la vuelta de CVC al negocio de la gestión hospitalaria, área que abandonó hace seis años.

CVC vendió en 2005 esta misma unidad, la mayor entidad sanitaria privada de España y entonces conocida como IDC Grupo Sanitario, al grupo sueco Capio, que por aquel entonces era una empresa pública, por 330 millones de euros. Apenas un año después, Apax y Nordic se hicieron con la sociedad matriz por 3.300 millones.

Los portavoces de Capio contactados por Europa Press declinaron realizar comentario alguno respecto a la operación.

Capio Sanidad gestiona en España más de una veintena de centros hospitalarios repartidos en cinco comunidades autónomas, entre los que se encuentran la Fundación Jiménez Diaz, el Hospital Infanta Elena, el Hospital del Sur o el Hospital General de Catalunya.

La filial española del grupo Capio emplea a unos 4.500 profesionales sanitarios y sus instalaciones suman más de 1.500 camas, precisa la compañía en su página web.

 

dijous 6 de gener de 2011

El Govern de CiU empieza a esbozar el tijeretazo sanitario - El 'conseller' Ruiz recortará el número de hospitales que ofrecen servicios idénticos - Descarta el copago y quiere establecer ya la factura informativa para el usuario

 
El nuevo titular de la Conselleria de Salut, Boi Ruiz, no ha tardado ni una semana en poner el bisturí en alto para intentar recortar el déficit que acarrea la sanidad pública catalana. 
 
Las cuentas del Govern indican que el año pasado se registró un desvío de 850 millones de euros respecto de lo presupuestado, un gasto imprevisto que el Ejecutivo de Artur Mas prevé contener con torniquetes mucho más ceñidos que los que propuso el tripartito. La intención del conseller es mantener todos los servicios, pero evitar que estos se ofrezcan en todos los centros sanitarios para ahorrar costes. En sus propias palabras: «Un servicio que recibíamos cerca ahora lo tendremos que recibir un poquito más lejos».
 
 
Por poner un ejemplo figurado (puesto que Salut aún debe revisar el mapa sanitario y no tiene decididas las actuaciones concretas), si un paciente debe hacerse un tipo de prueba muy específica, quizá ya no pueda ir a su centro de referencia (hospital o CAP) y deba desplazarse a otro. «Que se utilice el nivel de resolución de un problema más adecuado y no el que esté más cerca», insistió Ruiz en una entrevista concedida a TV-3. Lo que no aclaró es cómo se subsanarán los potenciales inconvenientes derivados de la medida. Entre ellos, la posible saturación de los centros que ofrezcan un determinado servicio que haya sido retirado de otros, y las listas de espera.
 
GESTIÓN PRIVADA 
 
 
El sustituto de Marina Geli y expresidente de la Unió Catalana d'Hospitals (formada por 105 entidades privadas) también tiene previsto aplicar una gestión privada de los centros sanitarios públicos. En esta misma línea, pretende aprovechar las instalaciones y los servicios de los centros privados antes que construir otros edificios con dinero de la Administración. «No estamos diciendo que los hospitales que están proyectados no sean válidos, sino que el proyecto no es viable en un espacio de tiempo cercano», aseveró ante las cámaras de TV-3. Según sus proyecciones, ese periodo de barbecho incluye «seguramente el próximo año y el siguiente», aunque después explicó que la decisión «no quiere decir que [un proyecto] quede eliminado del mapa sanitario, sino que irá encajando cuando la prioridad esté garantizada».
 
TENER MUTUA DESGRAVARÁ 
 
 
Los guiños de Ruiz al sector privado también son apreciables en otra de sus propuestas. Esta consiste en aplicar una desgravación en la declaración de la renta (en el tramo correspondiente a la Generalitat) a aquellos ciudadanos que tengan contratados los servicios de una mutua.
 
 
Las personas que dependan solo de la sanidad pública, en cambio, recibirán un toque de atención. «El usuario debe contemplar la utilización del sistema sanitario como un bien limitado. Quien abuse de este servicio crea un perjuicio a otro», advirtió el conseller, que intentará implantar cuanto antes la factura gratuita informativa, en la que se especificará al paciente el coste de su tratamiento. Esta iniciativa ya la tenía prevista el anterior Govern para el pasado otoño, pero la dificultad técnica (el sistema informático debe asegurar por completo que no se producen fugas en la confidencialidad de los datos) obligó a retrasar su implantación hasta el 2012.
 
Ruiz, sin embargo, quiere adelantar los plazos porque está convencido de que la concienciación pasa por que el paciente sepa «cuánto cuesta una primera visita a un hospital, cuánto cuesta una visita de urgencias...» Lo que ha descartado por ahora es el copago. «Yo era partidario de ello cuando era una medida de sostenibilidad del sistema que hubiera paliado bastante la agudización de la crisis», dijo, pero después añadió: «No es posible hablar de copago en estos momentos, cuando este caería sobre gente que está muy tocada y que lo está pasando muy mal».
 
 6 de Gener 2011

CCOO denuncia que l'Arnau va fer 4.499 contractes temporals en només deu mesos

El sindicat considera que la xifra, referent al període del gener a l'octubre del 2010, és preocupant i demostra precarietat laboral


cco arnau 05 02

 

 

m. martínez | lleida

Lleida CCOO va denunciar ahir que l'Arnau va realitzar 4.499 contractes temporals del gener a l'octubre del 2010, xifra que el sindicat va qualificar de "preocupant per la precarietat laboral que denota". D'aquests contractes, 2.212 corresponen a infermeres i 1.310 a auxiliars d'infermeria, dos grups laborals als quals, segons el sindicat, se'ls està oferint majoritàriament "contractes d'un mes o de cap de setmana". El tercer grup laboral amb més contractació temporal va ser el de personal subaltern, amb 374 contractes, seguit del de personal d'administració, amb 196, i del d'un altre personal assistencial, amb 146. També s'hi han fet 121 contractes temporals a metges .

Aquestes dades procedeixen d'un infome sobre contractació temporal a l'hospital facilitat per la direcció de recursos humans de l'Arnau a CCOO, que el va sol·licitar després de rebre queixes del personal apuntat a la borsa de treball. Tot i que aquests documents no desglossen la durada dels contractes, els representants sindicals van assenyalar que "molts dels d'infermeria i auxiliar d'infermeria són d'un mes de durada o de cap de setmana". Aquest sindicat considera "extremament preocupant que aquest tipus de contractes s'estiguin generalitzant a l'hospital, ja que retallen drets als treballadors". A més, les mateixes fonts van recordar que, anteriorment, la majoria de contractes temporals eren de com a mínim tres mesos i que contractar un treballador per menys temps "no permet que aquest conegui el servei, fet que pot portar errors greus". Per il·lustrar aquesta situació, van explicar que recentment "vam tindre una tarda a Urgències en què tot el personal d'infermeria era temporal, quan és un dels serveis que més càrrega assistencial suporta".

Segons CCOO, l'hospital dóna feina actualment a uns 1.700 treballadors fixos.

  4 gener 2011

La sanitat pública és intocable

El nou conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i el de Salut, Boi Ruiz, van coincidir ahir a destacar la "dramàtica" situació econòmica de la sanitat catalana, una qüestió que genera profunda preocupació al Govern i al president mateix. El titular d'Economia es va mostrar especialment explícit a l'assegurar que Catalunya té un problema "molt seriós" en despesa sanitària i alerta que els problemes augmentaran tret que torni el creixement econòmic "molt aviat". "Cal fer-hi alguna cosa per solucionar-ho", va sentenciar. Mas-Colell va posar com a origen de molts dels mals financers de Catalunya aquesta despesa, fins al punt que li ha atribuït l'excés de dèficit amb què la Generalitat ha tancat el 2010. Mentre els dos responsables polítics alertaven d'aquests excessos, a Lleida les queixes tornaven a Urgències de l'Arnau, col·lapsades al primer símptoma d'augment d'algun virus. Estem, doncs, davant d'un seriós problema, perquè la salut pública és una de les garanties del benestar social comú que més han costat consolidar i de la qual més orgullosos podem sentir-nos com a ciutadans. Posar en risc aquest estatus seria un pas enrere gravíssim d'incalculables conseqüències socials. Cal esperar, doncs, que el president de la Generalitat i els seus col·laboradors trobin la manera de mantindre les prestacions sanitàries i, si és possible, millorar-les perquè encara són moltes les mancances. Ara bé, és evident que no es poden esperar miracles dels nous ocupants del Govern i que serà necessari fer ajustos, i pot ser que algun comporti mesures impopulars, de l'estil del copagament.

Llibertat religiosa

La llibertat religiosa és un bé tan preuat com la igualtat o la democràcia i la mateixa Constitució i l'Estatut la preserven. Però una cosa és la llibertat de culte i una altra, molt diferent, és la imposició en una societat democràtica de comportaments sectaris que ni tan sols són dogmes de fe. Per tant, la llibertat que exigeixen els líders religiosos també l'han de donar als seus feligresos per integrar-se a la societat que els acull i en què volen integrar-se.
 
dilluns 3 de gener de 2011

Boi Ruiz assegura que sense les assegurances privades la sanitat catalana patiria una situació "dramàtica" El nou conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha assegurat aquest dilluns que sense el 25% dels catalans que tenen una assegurança mèdica privada la situació de la sanitat pública a Catalunya seria "dramàtica", ja que ha insistit que existeix un "greu problema econòmic" de finançament del sistema. En declaracions a l'emissora Rac 1 recollides per Europa Press, Ruiz ha recordat que el sistema sanitari públic de Catalunya dedica una mitjana de 1.200 euros per habitant i any per obtenir uns resultats finals similars als de comunitats autònomes que en destinen uns 1.600, i això és possible per l'"esforç complementari" dels ciutadans que tenen una assegurança privada. Ruiz, conseller independent que abans d'arribar al càrrec presidia la patronal Unió Catalana d'Hospitals (La Unió), ha precisat que la sanitat privada ha representat fins avui un "element pal·liatiu" que ha permès fer "surar" el sistema, tot i que caldrà veure com aquest es comporta a mitjà termini, en el context de crisi econòmica. El nou titular de la conselleria amb major pressupost del Govern ha garantit que la salut serà un tema central de l'agenda política de l'executiu d'Artur Mas, juntament amb l'economia, perquè el sistema requereix reformes estructurals que cal que siguin afrontades. Aposta, per tant, per reformes que no siguin sorpresa i que no es modifiquin "cada quart d'hora" i, en qualsevol cas, "molta pedagogia" amb els ciutadans perquè entenguin que la situació és delicada i cal desvincular el finançament del sistema de la situació de l'economia productiva. "Hem de canviar-lo tot mirant des de la sala d'espera", ha precisat, referint-se a la necessitat d'implicar la societat en els canvis per tenir la seva aprovació, perquè les decisions poden implicar un "cert cost". La reorganització aniria dirigida a "gastar d'una altra manera", segons Ruiz, basant-se en l'anàlisis detallat de quines coses són més supèrflues però no mitjançant la introducció del copagament perquè, fer-ho, afectaria les classes socials més copejades per la crisi. Entre les reformes a emprendre ha apuntat la supressió de l'IVA que paguen els centres pels productes sanitaris, ja que el sistema s'encareix a si mateix, a més d'una major flexibilitat en la capacitat de compra, tot i que ha insistit en la defensa d'un "model d'èxit" com el català. Ruiz ha assegurat que es mantindran de moment les "tensions de tresoreria" que han representat l'endarreriment d'alguns pagaments al sector concertat i ha apostat perquè les reformes que es portin a terme comptin amb la triple sostenibilitat econòmica, social i política.
 
  Avui hi havia 206429 visitantes (947463 clics a subpáginas) a aquesta pagina  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis