Metges de Catalunya se suma a la jornada de protesta dels facultatius de l’Hospital de Bellvitge contra les retallades

30 juny 2011

Metges de Catalunya (MC) ha participat aquest dimecres en la concentració que ha tingut lloc a les portes de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona, per protestar, una vegada més, contra la política de retallades impulsada per la Conselleria de Salut.

Els facultatius del centre s’han manifestat amb bata blanca i amb cartells contra la tisorada durant mitja hora, en una mostra de rebuig a la reducció del pressupost sanitari que, segons la plantilla mèdica, posa en risc la qualitat de l’assistència.

La delegada de MC al centre, Teresa Fuentelsaz, ha denunciat que el pla d’estalvi afectarà greument l’Hospital de Bellvitge, en especial pel que a l’acomiadament i a l’extinció dels contractes de metges eventuals, i al tancament de llits i quiròfans.

“Les retallades són una estocada al futur de la sanitat”, ha afirmat, ja que la disminució de la plantilla o la falta de perspectives laborals per als metges interns residents (MIR) no ajuden a consolidar un sistema sanitari equitatiu, eficaç i de qualitat.

La protesta ha coincidit amb una jornada de vaga del personal mèdic, aprovada per l’assemblea de metges i metgesses de l’hospital, que ha comptat amb el suport de MC i de la Junta Clínica del centre.

EL PARC SALUT MAR REBUTJA EL PLA ALTERNATIU DE MESURES QUE PERMETRIA SALVAR 60 LLOCS DE TREBALL I LA

Demà, el consorci presenta l’ERO per fer fora 194 treballadors, i la plantilla decidirà les accions a emprendre

El comitè del Parc Salut Mar reunit ahir amb la direcció de l’empresa, manifesta la seva profunda decepció i frustració pels resultats de l’última reunió abans de la presentació de l’ERO que afectarà 194 treballadors del consorci.

Els últims dies, el Comitè d’Empresa, a petició de la direcció de l’empresa i en un esforç per salvar el màxim número possible de llocs de treball, havia presentat un pla d’estalvi que podia reduir en més de 60 el número de persones acomiadades.

Es tracta d’un pla de mesures alternatiu que permet la reducció del dèficit en més de 2,5 milions d’euros. El pla d’estalvi proposat pel comitè, no toca la remuneració econòmica vigent que ja s’ha vist reduïda en aquest darrer any en més d’un 8% (i en alguns professionals del col-lectiu mèdic, en més d’un 15%), però introdueix possibilitats d’estalvi com ara un canvi de jornada, la valoració real de reducció de la despesa en farmàcia,exploracions complementaries etc.. fruit de l’esforç dels diferents serveis mèdics, la congelació del pressupost de Formació, fixar dies de vacances i dies de lliure disposició, entre altres mesures no monetàries que podien també posar-se sobre la taula.

La proposta, però, no inclou la informació tècnica necessària per a valorar si està justificat un ERO d’aquestes proporcions, i si hi ha formes alternatives d’estalviar els 14,5 milions d’euros de reducció pressupostària imposada pel CATsalut.

La resposta de l’empresa al pla alternatiu ha estat una garrotada, en afirmar que aquestes mesures son “irrellevants”. Els esforços per salvar de l’atur a més de 60 persones, al seu parer, son ridículs, i la direcció només s’avé a negociar si la plantilla posa sobre la taula– un cop més – el seu salari, a canvi dels acomiadaments.

Pel comitè, ha quedat palès que no ens enfrontem a un problema només econòmic, sinó a tota una religió política neolliberal radical que només persegueix retallar drets i salaris i empobrir la “cosa pública”, ja que els acomiadaments suposaran una reducció important de l’activitat i de la qualitat assistencial, afegida a la reducció que ja està en marxa. Es tracta per tant, d’una decisió política que pretén arrossegar tot el sector empobrint-lo col.lectivament.

Avui  assemblea de treballadors
Avui  dijous, a les 9 del matí, la direcció ha lliurat oficialment al comitè la documentació per l’ERO que a continuació portaran al departament de Treball per a la seva aprovació en un plaç màxim de 30 dies. A la tarda, a les 16h, el comitè ha convocat una assemblea informativa sobre la situació i les possibles accions de resposta a l’agressió patològica, irracional, obsessiva i sense precedents dins la Sanitat Pública Catalana.

Parc Salut Mar és un consorci (60% de la Generalitat de Catalunya i 40% de l’Ajuntament de Barcelona) que inclou, entre d’altres, l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança, el Centre Fòrum, el Centre Peracamps i els Centres Assistencials Emili Mira i López (Santa Coloma de Gramenet).

Mas indigna els sindicats en receptar privatitzacions: "que expliqui quin model públic vol"

X. Prera.- A la primera van guardar un silenci escèptic, però a la segona agressió verbal del President Mas al sector públic els sindicats han saltat, l’han acusat de provocador i l’han instat a explicar quin és el model públic que vol: un de “sanejat i eficient” o un de “precaritzat i privat”.

El President, davant d’un auditori ple d’empresaris i en un esmorzar organitzat per Price Waterhouse Coopers (PwC) i el diari La Vanguardia, havia assegurat que els polítics “hem comès l'error d'explicar a la gent que des de la política es pot fer tot. Des de la política no es pot i fins i tot no s'ha de resoldre tot; hauríem de passar del 'què necessiteu' al 'què necessitem', i després pensar en com, on entra la col•laboració público-privada".

Així, ha asseverat que en educació i sanitat hi ha "grans oportunitats de col•laboració si cadascú entén el seu paper", i ha alertat que no es poden centrar les principals retallades a mitjà i llarg termini en sectors no socials, com les infraestructures, perquè això "danyaria la modernització del país i la base de la reactivació econòmica".

Els sindicats recepten més inversió i rebutgen privatitzacions

En una mostra evident que les posicions de Govern i sindicats estan en un pla ideològic antagònic, els sindicats han optat per fomentar la inversió pública. És una de les receptes que reclama el sindicat CCOO en el seu Informe Laboral de 2010.

Tampoc UGT ha callat davant les declaracions de Mas, que consideren “una vergonya”. La seva secretària general de la Federació de Serveis Públics, Encarna Fernández, ha assegurat en declaracions a CatalunyaPress que la inversió pública hauria de ser “una prioritat” en temps de crisi, moment en què l’administració no hauria de col•laborar a tenir més gent a l’atur.

Sánchez posava un recent anunci del conseller Mena com l’exemple del que els sindicats de classe asseguren “no poder acceptar”. Es tracta de la “important reducció” del pressupost destinat a la formació d’aturats.

La UGT rebutja que el Govern hagi renunciat als ingressos d’imposts com el de Successions per fer pagar la crisi “als que menys ingressos reben”. Segons la seva visió, “CiU està aprofitant la crisi per retallar sense tenir en compte una visió social”.

El sindicat rebutja l’excusa convergent que s’ha complert amb el seu programa, ja que segons Sánchez, “al programa que diuen complir no deia a cap lloc que retallarien més del 10% del pressupost sanitari”.

Desconvoquen l’acampada del personal sanitari a Tortosa perquè deneguen el permís

 

El Departament d’Interior ha denegat l’autorització a la junta de personal de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que aquest dimecres havia convocat una concentració de protesta a la plaça de l’Ajuntament. A través d’un comunicat, els sindicats han concretat que Interior ha al·legat defectes de forma per denegar la sol·licitud, ja que el permís no es va presentar en el termini legal. Això ha fet que la junta de personal de l’hospital Verge de la Cinta haja suspès l’acampada prevista a la plaça de l’Ajuntament en contra de les retallades de Salut. Però en lloc de fer la concentració, el personal de l’hospital farà una protesta al mateix Verge de la Cinta, i es formaran grups de treballadors de la sanitat, que recorreran els carrers de Tortosa per informar els ciutadans i impulsar una recollida de signatures. L’objectiu de la campanya és presentar una moció popular a l’Ajuntament de Tortosa, en contra de la tisorada de la Generalitat.

Per la seua banda, l’Ajuntament de Tortosa també ha emès un comunicat, per aclarir que ningú ha presentat al consistori cap sol·licitud per poder celebrar una acampada de protesta a la plaça d’Espanya. Tanmateix, cal recordar que l’alcalde, Ferran Bel, va advertir la setmana passada que no permetria cap protesta a la plaça de l’Ajuntament, si els convocants no havien obtingut abans els permisos pertinents.
     30 juny 2011

Desalojo pacífico de los indignados de plaza Catalunya

Barcelona amanece hoy sin 'indignados' en el corazón de la ciudad. Los acampados que permanecían en plaza Catalunya fueron desalojados esta madrugada por las fuerzas de seguridad sin incidentes, ya que no ofrecieron resistencia.

Los 'Indignados' consiguen aplazar en Madrid el desahucio...

 

Los Mossos d'Esquadra y la Guardia Urbana han desalojado esta madrugada pacíficamente a los indignados que habían decidido permanecer acampados en la plaza de Catalunya de Barcelona pese a las decisión adoptada por la mayoría de ellos de levantar la acampada.

Alrededor de las 02:15 de la madrugada, varias decenas de furgones policiales han rodeado la plaza y a través de un megáfono la Guardia Urbana ha advertido a los acampados de que disponían de un plazo de 15 minutos para abandonar el lugar.

Tras recordar a los concentrados la ordenanza municipal sobre la utilización del espacio público, les han advertido también de que les objetos de valor que queden en la plaza serán intervenidos.

Los acampados han decidido entonces abandonar el lugar sin ofrecer ninguna resistencia y poco después los equipos municipales de limpieza empezaban a retirar las cosas que habían dejado los últimos acampados y a limpiar la plaza.

Más de medio centenar de indignados seguían pernoctando en la plaza de Catalunya, en tiendas de campaña y también en precarias plataformas montadas en los árboles, pese a que en dos ocasiones las asambleas habían decidido levantar la acampada que comenzó el 16 de mayo pasado.

El Ayuntamiento de Barcelona había buscado una salida negociada a la acampada de la plaza de Catalunya y había marcado un plazo de diálogo que finalizó el miércoles por la tarde, según informaron fuentes de la Guardia Urbana.

Las negociaciones empezaron el martes pasado, según ha señalado el mediador de la policía local y ha corroborado la Plataforma Acambadabcn en un comunicado, aunque la comisión internacional de la acampada intentó deslegitimar a los negociadores porque "no representan a nadie".

Los negociadores acordaron desmontar a lo largo de la mañana del miércoles las instalaciones y el consistorio se comprometió a colocar en la plaza un módulo donde situar un punto de información permanente de los "indignados".

Un camión con el módulo en cuestión se trasladó ayer a la plaza, pero los indignados "irreductibles" le impidieron llegar al centro de la misma, por lo que finalmente se decidió no descargar el módulo.

"La asamblea ya decidió hace semanas dejar de pernoctar en la plaza de Catalunya y retirar las instalaciones prescindibles, pero una pequeña parte de los presentes se negaron a aceptar la decisión con el argumento de que no se aprobó por unanimidad", explicó uno de los miembros de la comisión de comunicación.

Tres camiones de los servicios municipales de limpieza se colocaron el miércoles por la mañana en el perímetro de la plaza de Catalunya para recoger los restos de las instalaciones, pero a penas han llenado un tercio del espacio disponible con los pocos trastos procedentes de la carpa de la comisión de comunicación, la única que se desmontó entonces.

Los hospitales catalanes inventan ahora la “planta de prealta” para no acoger más pacientes

 

Manifestación de los trabajadores del Hospital Joan XXIII de Tarragona (Efe)

• 
  spaña | @A. Fernández  28/06/2011 (11:51h)

La tensión aumenta cada día en la sanidad catalana. La mesa que reunía a representantes de la Generalitat y principales sindicatos del sector para pactar los recortes que el presidente Artur Mas ha comenzado ya a aplicar, se rompió a mediados de la pasada semana. Los trabajadores se han citado para hoy, miércoles, en un acto de protesta que se celebrará en el centro de la capital catalana. A esta asamblea asistirán no sólo los sindicatos, sino también asociaciones de usuarios y diferentes entidades.

 

Sin embargo, hay más. El Hospital Vall d’Hebron, el mayor centro público de Barcelona, ha puesto ya en marcha una planta denominada “planta de servicio prealta” para reducir la cifra de enfermos en el sanatorio. Se trata de una medida que se ha implantado tan sólo en un par de ocasiones en España. “Los enfermos que se ubican en esta planta no tienen ni siquiera la asistencia o los cuidados que tiene un enfermo hospitalizado y, por si fuera poco, no constan en ningún registro como ingresados”, detalla a El Confidencial Manel Puigcercós, representante de Comisiones Obreras en este hospital.

 

La particularidad de esta planta es que en 24 horas se envía al paciente a otro hospital o a su casa. “Es como una cirugía sin ingreso. Pero desde el sindicato cuestionamos tanto su eficacia como su oportunidad, entre otras cosas porque el paciente no tiene los servicios adecuados”, añade Piugcercós. El dirigente de CCOO afirma también que Vall d’Hebron “está desviando enfermos a otros centros desde primeros de año. Antes de Semana Santa, también se cerraron varias plantas. Dijeron que era una cosa estacional, pero después de esa semana, una de las plantas ya no se volvió a abrir a pesar de que se habían preparado las camas. Y, en ocasiones, a los pacientes también se les envía a casa”.

 

El Hospital de Bellvitge mantiene también la tensión. Los recortes en la unidad de neurología han alarmado a los trabajadores. “Este hospital era todo un referente en el trataiento del ictus, pero ahora no sabemos qué pasará”, dice a este diario Paloma de Lacalle, representante de la Confederación General del Trabajo (CGT) en este centro. El Código Ictus, dispositivo que permite tratar accidentes cerebrovasculares con rapidez (de ello depende la vida del paciente o las posibles secuelas) sólo se podrá realizar en dos hospitales catalanes y no en seis, como hasta ahora, señala Paloma de Lacalle. Y advierte que, aunque Bellvitge será también uno de los referentes en traumatología, esta unidad se ha recortado al 50% desde hace un mes y se cerraron 28 camas más de lo previsto. Los recortes en este hospital son de tal magnitud que de los 700 contratos eventuales que se realizaron en el 2010 se pasará a sólo 180 en el 2011. Por ello, los trabajadores del centro hospitalario continuarán este miércoles con las protestas en el centro y con los cortes de circulación en la Gran Vía, una de las principales entradas de tráfico a Barcelona. “Lo misterioso es que hay pocos enfermos y no sabemos a dónde se desvían, aunque tenemos constancia de que una parte de pasan a otros centros”, zanja la representante sindical.

 

El Hospital Can Ruti, en Badalona, también sufre restricciones, ya que ha sido cerrada una planta y un quirófano por la tarde, además de las reducciones de camas de cada verano. “Pero nosotros no notamos tanto los recortes como los demás centros, ya que siempre hemos funcionado en precario, con escasez de personal y de medios”, señala a este diario Marisol Díaz, responsable de la sección sindical de la UGT de Can Ruti. Díaz añade que “ahora hemos de esperar a después de verano a ver cómo quedan las cosas y si vuelven a abrir los servicios cerrados durante el verano. De no ser así, nuestra respuesta no será la misma”.

 

Más problemas para el Clínico

 

El Hospital Clínico, por su parte, ha visto cómo las listas de espera han aumentado alrededor de un mes y medio, tanto para operaciones como para pruebas diagnósticas y preventivas. “Todo lo que es preventivo, como las revisiones de gonecolología, que se podían hacer cada año, ahora se harán cada dos años”, afirma Alberto Sancho, representante de la CGT en el Clínico. María José Molina, representante de la UGT en este hospital, subraya también que “los recortes han sido brutales, ya que se han cerrado 70 camas y 200 más en verano. Pero, por si fuera poco, tenemos un problema añadido: había algunas personas con contratos en fraude de ley, contratados como suplentes y que en realidad no lo eran. Estas personas han acudido a los tribunales y el hospital tiene que admitirlas como personal fijo. No sabemos aún cuántos son, pero sobrepasarán de largo el centenar, lo que creará un nuevo problema porque eso significa aumento de costes. Y claro, todo el que tenía contrato en fraude de ley, está en su derecho a acudir a los tribunales para ser fijo”.

 

Molina señala también que las operaciones de prótesis de cadera y rodilla han bajado un 30%. Pero además, especialmente las prótesis de cadera, se hacían a pacientes que se desviaban desde Vall d’Hebron. “Nosotros no somos un hospital dependiente del Instituto Catalán de la Salud, por lo que ellos nos compraban esta actividad. Por tanto, al dejarse de hacer operaciones, la lista de espera que se verá engrosada es la de Vall d’Hebron”. 

 

La CGT, por su parte, abrió una mesa para recoger quejas y sugerencias de usuarios en el mismo hospital y ha recogido impresiones para todos los gustos. “Se ha dado el caso de que un paciente no tenía familiares en Barcelona mientras estaba ingresado. Y tenía que pedir el favor a las enfermeras para que bajasen al bar de enfrente a comprarle botellas de agua, porque allí no le daban ni siquiera eso”, afirma el dirigente cegetista. El Clínico es uno de los centros que mantiene también las movilizaciones de los miércoles, con corte de tráfico en el centro de Barcelona incluido.

Nou ‘indignats’ denuncien agents dels Mossos i la Guàrdia Urbana per les lesions patides en el desallotjament de la plaça Ricard Vinyes

Els demandats són deu agents que el col•lectiu ha pogut identificar a través dels vídeos i de les plaques policials

  Dimarts, 28.6.2011. 05:00 h

 

Nou ‘indignats’ que van patir lesions durant l’actuació policial del passat 27 de maig a la plaça Ricard Vinyes han presentat una denúncia contra els agents de la Guardia Urbana i dels Mossos d’Esquadra que han pogut identificar. 

---

Imatge del desallotjament del passat 27 de maig.

---

Segons ha informat David Gil, un dels advocats dels demandats, en la denúncia s’acusa als agents identificats que van intervenir en el desallotjament d’un delicte de lesions, d’haver violat el dret fonamental a la reunió pacífica i d’haver-se excedit en la seva actuació, exercint una “violència excessiva”.
 
Els agents han estat identificats a través de les plaques policials i dels vídeos gravats durant l’’operació neteja’. La denúncia inclou els informes de lesions dels afectats i algunes fotografies de blaus i cops.
 
Els fets denunciats es van produir el 27 de maig a primera hora del matí quan agents dels Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Lleida, van realitzar una operació de "neteja" a la plaça de Ricard Vinyes, després que el col·lectiu 'd'indignats' hi hagués muntat un campament estable. Els policies es van endur tots els objectes i pertinences, i es van viure moments de tensió entre els agents i els joves, que es negaven a abandonar la plaça.

Ofensiva de la sanitat privada per guanyar clients amb les retallades públiques

Les mútues i companyies d'assegurances mèdiques confien seguir augmentant el número de clients tot i la crisi

Regalen televisors per la contractació d'una pòlissa, comercialitzen microassegurances a preus molt reduïts, incrementen els descomptes per captar clients o reparteixen publicitat a les portes d'alguns hospitals públics. Aquestes són algunes de les mesures que les mútues i companyies d'assegurances mèdiques privades estan plantejant per fer front a la crisi i en mig de les protestes per les retallades a la sanitat pública. El sector reconeix obertament que la por a l'increment de les llistes d'espera a la sanitat pública pot incrementar la demanda de serveis a la sanitat privada.

Vista de la façana de la seu d'Agrupació Mútua a Barcelona

Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més assegurances sanitàries privades, pràcticament 1 de cada 4 catalanes té una pòlissa i en els últims anys ha augmentat el pes de la sanitat privada. La sensació de saturació de la sanitat pública per part dels usuaris, és un dels motius d'aquest increment segons un informe del Consejo Económico y Social espanyol.

"Si les retallades a la sanitat pública es consoliden la gent buscara la sanitat privada"
Des de fa dos anys hi ha una guerra de preus en el sector de les pòlisses sanitàries amb l'objectiu de captar nous clients o clients d'altres companyies. Però aquestes ofertes només s'accentuaven a finals d'any i a principis d'any. Aquest 2011 i coincidint amb els anuncis de les retallades a la sanitat pública catalana, aquestes campanyes de captació de nous clients s'han intensificat durant els darrers mesos.

El director de distribució d'Agrupació Mútua, Jordi Juan considera que si "les retallades a la sanitat pública es consoliden, hi ha més llistes d'espera i es deterioren els serveis, moltes famílies es plantejaran si deixen de gastar en altres coses per tenir una cobertura sanitària assegurada i això segur que passarà".

Davant d'aquesta possibilitat, tot i la crisi econòmica, les mútues i les assegurances han passat a l'ofensiva i han preparat el terreny. Cada cop hi ha una oferta més àmplia de productes, personalitzats, flexibles i per a tots els públics, i la guerra de preus cada cop és més agressiva.

Les corredories d'assegurances també han constat aquesta ofensiva de mútues i companyies per a captar nous clients amb una allau de productes que en alguns casos es podrien qualificar de low cost.

"Hi ha una ofensiva per a captar nous clients"
Rafael Alarcón, gerent de Broker Jara S.L. Assegurances reconeix que hi ha un boom en la demanda de sanitat privada i creu que augmentarà si baixa la qualitat de la sanitat pública. "En el món de l'assegurança cal provocar la necessitat de contractar el servei per a incrementar els clients" assegura Alarcón. Les tradicionals corredories d'assegurances han d'esdevenir veritables filtres per a assessorar els clients i buscar els productes que millor s'adapten a les seves necessitats.

Durant els tres primers mesos d'aquest 2011 les pòlisses sanitàries són les que han experimentat un increment més important, prop d'un 4 per cent dins del sector de les assegurances, i el sector confia mantenir la tendència a l'alça. A principis d'any el conseller de Salut, Boi Ruiz donava un cop de mà a les companyies d'assegurances sanitàries i advertia públicament que la tisorada a la sanitat pública podria ser fins i tot superior l'any que ve, insistint en la necessitat que els ciutadans contractin assegurances privades per descongestionar el sistema públic. El sector també reclama desgravacions fiscals amb la contractació assegurances mèdiques.
Mas insisteix a donar més pes al sector privat, fins i tot en Educació i Sanitat

12:38

El President Mas ja ho va advertir en resposta a una pregunta d'ICV al Parlament: hi haurà privatitzacions a Catalunya durant aquesta legislatura. Aquest dilluns, ha tornat a insistir en la 'necessitat' de donar més protagonisme al sector privat en els serveis dominats fins ara pel sector públic.

En una conferència als esmorzars PWC sobre col·laboració públic-privada per sortir de la crisi, ha argumentat: "En les últimes dècades, els polítics hem comès l'error d'explicar a la gent que des de la política es pot fer tot. Des de la política no es pot i fins i tot no s'ha de resoldre tot; hauríem de passar del 'què necessiteu' al 'què necessitem', i després pensar en com, on entra la col·laboració público-privada".
En aquest sentit, ha puntualitzat que en alguns terrenys ha d'haver-hi monopoli públic -per garantir l'equitat-, però en altres "ha d'haver-hi un pes privat més important del que hi ha en aquests moments".
Així, ha asseverat que en educació i sanitat hi ha "grans oportunitats de col·laboració si cadascú entén el seu paper", i ha alertat que no es poden centrar les principals retallades a mitjà i llarg termini en sectors no socials, com les infraestructures, perquè això "danyaria la modernització del país i la base de la reactivació econòmica".
Davant un auditori replet, ha demanat la iniciativa de ciutadans i empreses, perquè els pressupostos públics no podran "tirar del carro" almenys en un any i mig pel procés de sanejament del dèficit públic.

Continguts relacionats

      

Rajoy confia a Aznar la missió de redissenyar la sanitat pública

La FAES estudia diverses alternatives de finançament, sense excloure el copagament

L'exministra Ana Pastor xifra en 15.000 milions el deute que acumula el sistema

Al líder del PP li agrada presumir que ell i el seu equip estan preparats per a un avançament electoral i que té una alternativa guardada al calaix per, en cas d'arribar al poder com auguren totes les enquestes, girar Espanya i la seva economia com un mitjó. Però la realitat és que al programa electoral amb què Rajoy demanarà el vot en les generals (que té com a responsable el conservador Baudilio Tomé) li falten encara algunes pàgines per concretar, com les que concerneixen a la sanitat. I sent aquest un tema d'alt voltatge, Rajoy ha cregut una bona idea encarregar a José María Aznar un projecte de reforma del model sanitari públic en el qual es contemplarà, entre altres vies de finançament, el copagament, segons fonts del PP i de l'entorn de l'expresident.

Aznar ha rebut amb gust l'encàrrec i ha posat a treballar en això a la seva fundació, la FAES, que es planteja elaborar una proposta sense excessius prejudicis, com ja va fer fa mesos amb els seus polèmics informes sobre la reforma del model autonòmic i el sistema energètic. El president d'honor del PP --que va transferir la sanitat a les autonomies el 2002-- té clar el camí que, al seu entendre, ha de seguir el model sanitari si vol sobreviure: obrir encara més la porta al sector privat.

MÉS SECTOR PRIVAT / «Espanya necessita profundes reformes en el model de prestació dels serveis públics associats a la societat del benestar, i en particular en el seu sistema sanitari, per adequar-lo a la realitat d'un país que ha augmentat la seva població en els últims anys a un ritme mai vist en la nostra història», advertia Aznar en el seu llibre España puede salir de la crisis (Planeta), publicat fa un parell d'anys. En ell ja advocava per fomentar «l'oferta plural de serveis» en l'àrea sanitària. «La participació de productors privats pot contribuir de forma important a la pluralitat i la qualitat de l'oferta i a la racionalització de la despesa. No s'han de menysprear els guanys d'eficiència i de benestar per al conjunt de l'economia que suposa obrir a la competència amplis sectors de l'economia fins ara, en gran mesura, aliens a ella», afegia, en línia amb les polítiques que en aquest àmbit ha imposat Esperanza Aguirre a Madrid.

Amb aquesta filosofia, Aznar es disposa ara a celebrar una vintena de seminaris amb experts del món sanitari (ja n'han tingut lloc tres) per poder entregar a Rajoy, a la tardor, una proposta tancada que pugui incorporar-se, si així ho desitja el líder del PP, al programa electoral dels conservadors. Els dirigents de la FAES s'estan coordinant amb la responsable d'afers socials del PP, l'exministra Ana Pastor, amb l'objectiu d'organitzar debats al voltant de qüestions com el copagament (es realitzaran estudis comparatius amb països europeus que l'han incorporat als seus models), el marge per a la cooperació amb el sector privat i la indústria farmacèutica, la possible liberalització de les oficines de farmàcia, la revisió de la cartera de serveis i les diferents possibilitats de gestió hospitalària i centres de salut, entre altres qüestions.

GUERRA DE XIFRES / La picabaralla PP-PSOE sobre els comptes autonòmics, a més de les polèmiques mesures que en el món de la sanitat catalana està aplicant Artur Mas, han originat una guerra de xifres en aquestes setmanes sobre el deute sanitari. Farmaindústria calcula que els hospitals públics deuen als proveïdors més de 9.000 milions. Pastor va assegurar fa uns dies que el deute real és de 15.000 milions. Altres polítics, com el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, reclamen un pacte d'Estat per la sanitat per considerar que el sistema és «insostenible», mentre que l'expresident Felipe González va advocar recentment per suprimir diputacions o agrupar municipis per a, amb l'estalvi, augmentar el finançament sanitari en un o dos punts del PIB.

Està per veure quina és l'aposta d'Aznar, i de Rajoy si finalment l'assumeix, per revitalitzar la sanitat, una de les joies de la corona de l'Estat del benestar espanyol.

27 juny 2011

Lo que comenta la patronal...

 

Malgrat els esforços, les patronals lamenten profundament la manca d’un acord que afecta 40.000 professionals

En el marc de les converses de la Mesa Laboral Sectorial de Salut mantingudes fins avui, patronals (Unió Catalana d’Hospitals, CAPSS i ACES) i sindicats (UGT, CC.OO., Satse, Sindicat de Metges) no han pogut arribar a un acord en favor de les polítiques que garanteixin l’estabilitat en l’ocupació en el sector sanitari que presta serveis de cobertura pública (públic i concertat).

Aquest acord és del tot necessari per tal de poder assolir a finals d’any els objectius pressupostaris marcats pel Departament de Salut en les entitats sanitàries.

Les patronals lamenten profundament que malgrat els esforços fets no s’hagi arribat a un acord, que hauria afectat uns 40.000 professionals del sector. Sobre aquest acord s’esperava assentar les bases del conveni del sector sanitari concertat actualment en situació de pròrroga des de 2008 i restablir una certa normalitat en les relacions laborals del sector.

En base a la plataforma presentada, les tres patronals han manifestat reiteradament que es poden evitar EROs d’extinció perquè, amb les mesures proposades, s’haurien pogut assolir els objectius pressupostaris. Aquestes mesures incorporen criteris de flexibilitat de les condicions de treball que consisteixen en incrementar la jornada 10/15 minuts al dia (actualment, en la majoria dels centres, és inferior a 35 hores a la setmana); vincular una part de la Retribució Variable als resultats econòmics de les empreses; i mantenir les retribucions d’acord amb el Decret Llei 3/ 2010 garantint com a contrapartida l’estabilitat de l’ocupació.

Les patronals també havien proposat la creació d’una comissió paritària a cada centre, amb l’objectiu que els professionals puguin fer un seguiment individual dels acords a cada centre i participar de les decisions clíniques per tal d’acomplir les mesures d’ajustament al dèficit platejades pel Departament de Salut.

La Generalitat de Catalunya a través de Salut, d’Economia i Coneixement i Governació i Relacions Institucionals s’havia compromès a avalar aquest acord entre patronals i sindicats.

L'hospital Sant Joan tanca 76 llits i 4 sales d'operacions

La direcció del centre calcula que les mesures que s'aplicaran permetran estalviar 700.000 euros

El comitè d'empresa hi està en contra i ha anunciat que liderarà “una lluita” dels treballadors

27/06/11 02:00 -

Una de les concentracions fetes enguany per part dels treballadors del centre en contra de les retallades

Més retallades dràstiques a la sanitat. Amb l'objectiu de reduir a marxes forçades el dèficit públic tal com exigeix la Generalitat, la direcció de l'hospital universitari Sant Joan de Reus ha dissenyat les diverses mesures d'estalvi que s'aplicaran de manera imminent, les quals han aixecat, d'altra banda, les crítiques frontals del comitè d'empresa del centre. Segons han donat a conèixer els representants dels treballadors, al juliol es tancaran tres sales d'operacions i, tant a l'agost com al setembre, en seran quatre, les que no estaran en funcionament. Afegit a aquest fet, del 23 de juny al 10 d'octubre, s'inhabilitaran de manera progressiva 76 llits d'hospitalització dels 310 de què disposa actualment el centre –és a dir, el 25%–. El mateix succeirà amb dos llits de l'àrea de medicina intensiva, que no estaran en servei del 29 de juliol al 10 d'octubre, i, entre els dies 17 del mes vinent i el 4 de setembre, l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives tampoc no estarà obert al públic.

Sense substitucions

La llista de retocs, però, no acaba aquí. Aprofitant la festivitat de Sant Joan i de Sant Pere, la direcció ha decidit tancar diverses àrees de consultes externes i de l'hospital de dia, de manera que del 27 de juny a l'1 de juliol no hi ha més que una sala d'operacions d'urgència. Durant tot el període de vacances d'estiu, tampoc no se substituirà el personal adscrit a les unitats de consultes externes, radiologia, rehabilitació, proves especials i drogodependències, i al centre d'especialitats CAP Sant Pere. Amb tot, els representants sindicals han expressat la seva disconformitat absoluta amb les mesures en considerar que posen en un seriós perill la sanitat pública, ja que preveuen un augment de les llistes d'espera i de l'activitat del servei d'urgències a causa de la demora en l'assistència ambulatòria programada.

LA XIFRA

10

milions d'euros

són els que la conselleria de Salut exigeix estalviar a l'hospital universitari Sant Joan de Reus.

Lluny de la contenció exigida

La direcció de l'hospital universitari Sant Joan de la capital del Baix Camp ha informat que amb les diverses mesures de contenció econòmica que es desplegaran s'ha calculat que es generarà un estalvi d'uns 700.000 euros. Aquesta quantitat, segons opinen els representants dels treballadors, està “molt allunyada” dels 10 milions d'euros que exigeix la conselleria de Salut al centre hospitalari. El comitè d'empresa, de fet, es mostra molt crític amb aquesta política de retallades, ja que consideren que aquest bloc tan sols serà el primer d'un seguit de mesures “salvatges” que “trencaran el principi universal d'igualtat en els serveis públics i afavoriran l'ús de la medicina privada entre els ciutadans que la puguin pagar”. Per tot plegat, els representants sindicals ja han manifestat la seva voluntat de liderar una lluita dels treballadors, no només en defensa dels drets laborals, sinó també en favor d'una sanitat pública i gratuïta per a tothom.

 
27 juny 2011     

Els “indignats” es desmarquen dels atrinxerats a la plaça

El moviment del 15-M reafirma l'aposta per la descentralització de la protesta i per portar els debats als barris

Augmenta el malestar amb els qui encara mantenen el campament al centre neuràlgic de Barcelona

27/06/11 02:00 - barcelona -

Els “indignats” durant la trobada d'assemblees de barris d'ahir a la plaça de Catalunya 

La plaça de Catalunya s'ha convertit els darrers dies en una caricatura del que va ser en el moment de màxima esplendor de l'acampada dels “indignats” a Barcelona. Els estands de les diferents comissions han anat desapareixent i el rovell de l'ou de la ciutat amenaça de convertir-se en un càmping per a quatre joves antisistema. Just tot el contrari del que vol la major part del moviment del 15-M, que en la darrera assemblea del 5 de juny passat ja va acordar “reconvertir la plaça Catalunya en àgora” i deixar de pernoctar-hi. Qui s'hi quedés a viure –deien–, ho faria a títol personal.

Però al lloc encara hi queden desenes de tendes i els acampats es resisteixen a plegar veles tal com els estan començant a demanar els “indignats” oficials. La major part d'ells es troben cada cop més incòmodes amb els joves que s'han atrinxerat a la plaça i amb la imatge que projecten d'un moviment que, com es va demostrar en la manifestació del 19 de juny passat, compta amb un important capital de simpatia popular.

“Són quatre penjats que no tenen res a veure amb el moviment”, denunciava ahir una noia després d'una escena de tensió entre els “indignats” i un grup d'acampats a la plaça de Catalunya que retreien als qui es dirigien a la trobada d'assemblees de barri el menyspreu als qui els han “estat guardant l'espai” al bell mig de la capital de Catalunya. Diversos membres del moviment expliquen que han tingut problemes amb algunes persones “que no participen en els debats” i que han fet de la seva estada a la plaça un “mode de subsistència”. “A la plaça de Catalunya s'hi pot viure de franc, en condicions poc recomanables, però amb el menjar garantit”, assegura un “indignat” empipat.

Per marcar distàncies amb els acampats, els participants a la reunió interbarris van acabar fent l'assemblea amb el seu propi equip de so i fora de la part central de la plaça. Durant el debat, les diferents comissions van remarcar del dret i del revés l'aposta per la descentralització del moviment i els debats als barris. “No volem fer un assentament territorial a la plaça Catalunya”, asseguraven des de la comissió de Feminisme.

Perquè quedi més clara l'aposta descentralitzadora, els “indignats” van proposar fer les properes assemblees de coordinació entre els barris en altres punts de la capital, fora de la plaça de Catalunya.

LA XIFRA

300

persones

aproximadament van participar en la trobada d'ahir d'assemblees de barris de Barcelona.

Mobilització contra les retallades

Esperonats per l'èxit de la manifestació del 19 de juny passat, els “indignats” ja estan preparant noves mobilitzacions contra el sistema polític i econòmic, que esperen que siguin “multitudinàries”. De moment, tenen previst convocar una protesta “massiva” contra les retallades del govern català els dies 20 i 21 de juliol coincidint amb l'aprovació definitiva dels pressupostos de la Generalitat. Per a aquesta data esperen haver recollit un gran nombre de signatures contra la tisorada del govern Mas i seguir aplegant peticions de dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig. Mentrestant, desenes de catalans han iniciat una “marxa popular indignada” a peu cap a Madrid, on preveuen arribar el 23 de juliol. Allà s'uniran amb altres “indignats” d'arreu de l'Estat per fer una manifestació que preveuen massiva. “Pot ser històric”, afirmava ahir Roc Peris, de la comissió d'Informació.

La Generalitat lliga el traspàs de sis hospitals catalans

Es planteja revendre aquest patrimoni i pagar durant un temps un lloguer per utilitzar els edificis

 

El govern de la Generalitat ha lligat amb l'Executiu central el traspàs de la propietat de sis centres hospitalaris de Catalunya i té avançades les negociacions per a la transferència de beques educatives i la gestió aeroportuària. Fonts del govern català han explicat que les pròximes setmanes podrien concretar-se aquests avenços, bé a través d'una reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, o amb una reunió entre alts representants d'un i altre executiu.

• Veïns i treballadors de l'Hospital Viladecans protesten contra les retallades[23/06/2011]

Després que dimecres CiU salvés amb la seva abstenció al Congrés la reforma de la negociació col·lectiva impulsada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, aquest dijous el president català, Artur Mas, ha assegurat que aquest nou "clima de col·laboració" pot permetre a Catalunya desencallar alguns traspassos que s'estaven negociant. Un dels que la Generalitat dóna per fets és el traspàs de la propietat dels edificis hospitalaris que formalment segueixen en mans de la Seguretat Social però que l'administració catalana ve gestionant i invertint-hi des que fa 30 anys va recuperar les competències en sanitat.

Una vegada obtinguda la propietat d'aquests hospitals, entre ells el de Vall d'Hebron de Barcelona, Can Ruti de Badalona i Josep Trueta de Girona, la Generalitat es planteja revendre aquest patrimoni i pagar durant un temps un lloguer per utilitzar l'edifici, amb l'opció de recomprar-lo al cap d'uns anys. La Generalitat calcula que amb els ingressos d'aquestes vendes podria reduir substancialment el dèficit inicialment previst en els pressupostos de 2011, el 2,66% del PIB.

En la presentació del seu projecte pressupostari, el conseller català d'Economia, Andreu Mas-Colell, va estimar en 200 milions d'euros els diners addicionals que es podrien obtenir a partir de l'alienació d'actius si l'Estat traspassa aquests actius immobiliaris. L'altra negociació bilateral oberta, en què més afany està posant el govern català, incumbeix a la gestió de l'aeroport del Prat-Barcelona, on espera assegurar-se que les institucions catalanes tindran un rol decisiu en la presa de decisions. La Generalitat, a més, confia que els aeroports de Reus, Girona i Sabadell, siguin descatalogats com a infraestructures d'interès general, perquè així puguin ser-li transferits.

       

23/06/2011

    Vagi a visitar-se a la mútua» és la recepta de Salut
«A la gent li estan dient: “Vagi-se’n a una mútua”». Qui ho afirma és Juan Cobacho, portaveu de l’àrea de Sanitat de la UGT de Catalunya, que hi afegeix que «n’hi ha molts que no se la poden pagar perquè ja no arriben ni a final de mes». Però aquesta és la conseqüència del paquet de retallades que ha posat en marxa el Govern català en diversos àmbits de la despesa pública però que té en l’atenció sanitària de la ciutadania la seva aplicació més dràstica i notòria. Molt abans que els pressupostos siguin aprovats pel Parlament de Catalunya des de l’Administració ja s’han donat ordres d’aplicar l’estisorada que les gerències hospitalàries han obeït diligentment. Els resultats són demolidors, denuncien des dels sindicats. Carme Navarrro, secretària general de la Federació de Sanitat de CCOO, afirma que «no es pot pretendre reduir el pressupost de sanitat –que, d’altra banda, mai no ha estat ajustat a les necessitats– i que l’atenció no se’n ressenteixi». Cobacho diu que als hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) «ja han perdut la feina unes 3.500 persones».

A aquesta sagnia de personal, cal afegir-hi la que hi ha hagut en la sanitat concertada –a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP)– i en la privada. N’és un exemple el recent acomiadament de 38 treballadors de la clínica Teknon. Les conseqüències no poden ser altres que la pèrdua de qualitat en el servei, que es constata a través del tancament de plantes senceres de llits hospitalaris i de sales d’operacions. La informació que hi ha sobre aquests aspectes és incompleta, entre altres coses, perquè de la Generalitat s’ha optat per l’opacitat en la seva política de comunicació. Inicialment, des de les gerències es feien notes per explicar l’abast de les retallades. Com que aquestes transcendien ràpidament a l’opinió pública, cosa que provocava una creixent indignació ciutadana, des de la conselleria es va optar –aproximadament des de Setmana Santa– per no dir-ne res per escrit –com a màxim, de manera verbal– i que tot fossin fets consumats. Tot i això, EL TRIANGLE, a partir de diferents fonts sindicals consultades, pot detallar l’abast de les principals retallades aplicades fins ara, molt abans de l’aprovació definitiva dels pressupostos de la Generalitat per al 2011.
 

Polèmica al Jussà perquè Salut vol deixar Isona sense metge i infermera de guàrdia els dies feiners

Dijous 23, Juny de 2011 18:45

Al conseller de Salut, Boi Ruiz, no paren de sortir-li enemics a causa de les retallades en els serveis que el Departament aplica a fi de reduir costos. Els darrers són del Pallars Jussà, on la conselleria vol deixar sense metge i infermera de guàrdia els dies feiners Isona. Aquesta mesura no ha agradat gens els alcaldes d'Abella de la Conca, Julià Sala; Castell de Mur, Josep Castells; Gavet de la Conca, Josep Durany; Isona i Conca Dellà, Constantí Aranda; Llimiana, Joan Elies; Sant Esteve de la Sarga, Jaume Montanuy; Talarn, Lluís Oliva; Tremp, Víctor Orrit; Vilamitjana, Josep Miret; i al president del Consell Comarcal, Xavier Pont, que han enviat una carta al conseller reclamant-li que reconsideri aquesta decisió. Els alcaldes denuncien que aquest dilluns es van assabentar gràcies als professionals de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) que a partir de l'1 de juliol el Departament suprimiria la guàrdia de metge i d’infermera de la zona d’Isona, cada dia de la setmana exceptuant els dissabtes i 12 hores els diumenges, fet que els ha indignat. Els alcaldes no entenen perquè Salut pretén retallar a la meitat el servei a la zona, que des que es va crear l'ABS de Tremp (1992) ha comptat amb dos equips de guàrdia, un a Tremp i l'altre a Isona. Pels representants del territori aquesta mesura és del tot inviable en una comarca amb una població molt envellida i dispersa en el territori.

Patronal i sindicats de la sanitat negocien un acord 'in extremis'

Els sindicats de la sanitat tenen 24 hores per decidir si signen un acord amb la patronal per pactar les retallades en les plantilles. Acceptarien augmentar la jornada laboral a canvi de que no hi hagi EROs.

23/06/2011 

La reunió no va començar amb bon peu. Un petit grup de treballadors del sindicat Catac van intentar impedir l'entrada dels representants de les patronals de la sanitat concertada al departament d'Empresa i Ocupació, on ahir se celebrava la sisena reunió de la mesa de salut per pactar l'impacte laboral de les retallades.La reunió d'ahir era l'última. Els sindicats tenen fins avui per decidir si signen el document ...

Metges de Catalunya abandona la Mesa de Salut sobre les retallades perquè no es garanteixen els llocs de treball

23/06/2011

Metges de Catalunya ha abandonat aquest dimecres la Mesa de Salut, constituïda per minimitzar els efectes laborals de les retallades, perquè el document que ha presentat el Departament d’Empresa i Ocupació –que actua com a mediador– no garanteix el manteniment dels llocs de treball i recull els plantejaments inicials de les patronals d’incrementar la jornada laboral i vincular la retribució variable per objectius als resultats econòmics de cada entitat.

Com a contrapartida, les empreses sanitàries es comprometen a no iniciar cap expedient de regulació d’ocupació (ERO) fins a partir de 2013, però en cap cas no descarten fer servir altres vies per rebaixar les plantilles, com ja està passant amb la rescissió de contractes de personal mèdic eventual.

El secretari general de MC, Antoni Gallego, assenyala que aquests acords suposarien signar un “xec en blanc”, amb el qual es responsabilitza els metges de les greus conseqüències que tindran les retallades sanitàries en l’exercici de l’acte mèdic.

Afegeix que la promesa de les patronals de no presentar cap ERO “no és un blindatge contra els acomiadament, perquè hi ha altres maneres d’extingir els contractes laborals sense expedients”.

Gallego lamenta que, després de sis reunions, les patronals no hagin presentat les mesures d’estalvi que adoptarà cada centre, tal com reclamava el sindicat des d’un principi. “Hem arribat a un punt sense retorn, en què les empreses no expliquen quines retallades s’amaguen darrera la rebaixa dels pressupostos, però ens demanen la nostra signatura. Això no ho podem acceptar”, conclou.

La resta de sindicats (UGT, CCOO i SATSE) i les patronals (Unió Catalana d’Hospitals, Consorci de Salut i Social de Catalunya, Associació Catalana d’Establiments Sanitaris i Institut Català de la Salut) continuen a la mesa de negociació i aquest dijous rebran el document definitiu del mediador, perquè decideixin si el subscriuen o no.

Si hi ha llum verda, els departaments de Salut, Governació i Economia avalaran el compliment de l’acord   

Capio Sanidad, propietario del Hospital General de Catalunya, consolida su proyecto en Catalunya mediante la gestión de dos centros de la Aliança, en Barcelona y Sabadell

Barcelona , 23 de juny del 2011

• El Grupo Capio, propietario del Hospital General de Catalunya de Sant Cugat del Vallès, gestionará dos centros de la Aliança, el Hospital Universitario Sagrat Cor y la Clínica del Vallès, a lo largo de los próximos 30 años.
• Capio tiene previsto realizar inversiones por valor de 27 millones de euros.
• La Aliança mantendrá la propiedad de los edificios.

Capio, el mayor grupo sanitario privado de España y líder en provisión de servicios sanitarios, consolida su proyecto en Catalunya y asume la gestión del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona y la Clínica del Vallès de Sabadell, ambos dispositivos pertenecientes a la mutua la Aliança. Capio está presente en Catalunya desde 2003, fecha en la que adquirió el Hospital General de Catalunya situado en Sant Cugat del Vallès.

El convenio entre Capio y la Aliança contempla que esta última ceda la gestión del Hospital Universitario Sagrat Cor y la Clínica del Vallès por los que Capio abonará un canon anual a la Aliança por el arrendamiento de los dos inmuebles por un plazo de 30 años. Capio explotará el negocio sanitario y se subrogará la plantilla de trabajadores de los dos centros mientras que la Aliança mantendrá la propiedad de los dos edificios. El Hospital Universitario Sagrat Cor es el equipamiento de referencia de la Aliança y el centro sanitario de titularidad privada más grande de Barcelona. La Clínica del Vallès se inauguró a finales de 2009.

El acuerdo prevé que Capio realice importantes inversiones en infraestructuras, equipamientos y tecnología durante los primeros años para realizar obras de mejora en las dependencias del Hospital Universitario Sagrat Cor por un importe de 27 millones de euros. También pretende impulsar mejoras en la calidad asistencial y aprovechar las sinergias que comporta la integración a un grupo sanitario con fuerte presencia en España y Europa.

El documento, suscrito por ambas partes, ya está autorizado por la Generalitat de Catalunya a través de los departamentos de Economía y Salut, pero está a expensas del visto bueno de la Comisión Nacional de la Competencia.

El documento recoge un contrato marco en el que se garantiza una atención preferente a los mutualistas de la Aliança. Capio y la Aliança firmaron un preacuerdo a finales del pasado mes de noviembre.

Con esta operación, el Grupo Capio se consolida en Catalunya con la gestión de tres grandes centros, expande su presencia en el territorio y garantiza la actividad sanitaria de los dos hospitales, tanto para los mutualistas como para los pacientes procedentes de la sanidad pública.

A partir de ahora, Capio dispondrá de una dotación asistencial de más de 1.600 camas, un equipo excepcional formado por más de 8.000 profesionales en un total de 27 centros dotados de la tecnología más avanzada y en los que se ha desarrollado un firme compromiso para la formación y la investigación, situando al paciente en el eje del sistema de trabajo en grupo.

Salut redueix l'atenció directa als usuaris en mitja dotzena de CAP

Admet restriccions a Ponts i Isona i Metges de Catalunya en denuncia d'altres a Seròs, Almacelles, la Granadella i el sud de Lleida

• 
  

Personal i alcaldes del Jussà, en un bar al no cedir-los Salut el CAP.

L'Institut Català de la Salut retallarà el servei d'Urgències i l'horari de visites de mitja dotzena de CAP i consultoris de les comarques de Lleida, segons va denunciar ahir Metges de Catalunya (MC). Així, els CAP d'Almacelles i Seròs deixaran d'estar oberts les 24 hores i passaran a tindre guàrdies localitzades a la nit, segons va explicar el sindicat. A més, l'equip d'urgències de l'àrea bàsica de salut Lleida Rural 2-Sud també reduirà una hora la jornada presencial de dilluns a divendres i el del CAP de la Granadella tindrà més hores de guàrdia localitzades, en lloc de presencials, a les tardes i les nits, de dilluns a diumenge.

D'altra banda, i segons van admetre fonts de la conselleria de Salut, l'ICS estudia la possibilitat que el servei de guàrdia de tarda del CAP de Ponts sigui localitzat i no presencial, com fins ara.

A més, al Pallars Jussà se suprimirà l'equip mèdic de guàrdia a Isona durant la setmana, tot i que Salut va destacar que a la comarca hi ha quatre dispositius més per atendre urgències. Aquesta mesura implica que, de dilluns a divendres, un metge i una infermera s'hauran de fer càrrec des de Tremp dels usuaris en un territori de 816 quilòmetres quadrats. El servei de guàrdia a Isona, implantat el 1992, sí que estarà obert els dissabtes i els diumenges, durant 12 hores.

A aquestes retallades en els horaris s'hi afegeixen les que es portaran a terme a les plantilles, segons MC. Així, al CAP de Tàrrega s'anul·larà un dels dos equips de treball a partir de les 22.00 hores entre setmana (passarà a fer guàrdia localitzada) i el cap de setmana es prescindirà d'un equip de reforç que treballava durant 12 hores. Segons el sindicat, retallades similars es podrien portar a terme al CAP de Balaguer.

La conselleria de Salut va rebutjar ahir fer valoracions sobre aquestes retallades.

Una quinzena de persones acampen als jardins de l’Hospital Arnau de Vilanova

Equipats amb tendes de campanya, protesten per les retallades en Sanitat

  Dimecres, 22.6.2011. 05:00 h

 

Una quinzena de persones han decidit acampar aquest dimarts a la tarda als jardins ubicats al vell edifici de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida en protesta per les retallades que afecten al centre. 

---

Els acampats als jardins de l'Arnau.

---

A la convocatòria, adreçada als professionals sanitaris, s'hi han adherit també un grup d'estudiants, la majoria de Medicina, i membres del col·lectiu 'd'indignats' que ja havien participat en l'acampada de la plaça de Ricard Vinyes.
 
Una de les persones que han decidit sumar-se a la protesta és l'Amparo, una infermera de la unitat d'Urgències de l'Arnau de Vilanova que vol reivindicar les retallades. "L'1 de juliol tanquen 60 llits més, ja hi ha serveis saturats i volem treballar en bones condicions perquè això repercuteix en l'atenció al pacient", ha subratllat.
 
L’Amparo també apunta que "amb les retallades a l'estiu tanquen les urgències als CAP de la ciutat durant les nits i totes es concentraran aquí", ha lamentat, la qual cosa "obligarà a doblar 'boxes' com ja hem hagut de fer aquest passat hivern amb l'epidèmia de la grip" i a la llarga, assegura, "repercutirà en l'estrès del treballador i en la qualitat que dones al pacient".
 
Per la seva banda, un grup d'estudiants de Medicina, que han assistit a donar sang a l'hospital, s'han sumat també a la protesta. L'Ainhoa, que estudia quart curs de Medicina, ha explicat que tenen previst de dormir als jardins i que s'han unit "per donar més força" als protestants.
 
Els concentrats tenen previst posar punt final a l'acampada durant aquest matí, però no descarten repetir la protesta de forma puntual. 

Professionals sanitaris acampen a l'Arnau contra les retallades

Critiquen que l'hospital tancarà el doble de serveis que altres estius

Els treballadors del Santa Maria denuncien l'acomiadament de 60 persones

22/06/11 02:00 - lleida 

Tendes a l'hospital amb una quinzena de joves, als jardins de l'Arnau.

El sindicat CCOO va convocar ahir dimarts una acampada de professionals sanitaris als jardins de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida per protestar contra les retallades imposades pel departament de Salut. L'acció de protesta va començar a la tarda amb tres tendes ja plantades i una quinzena de persones, entre personal sanitari, estudiants de Medicina i “indignats” de la plaça Ricard Viñes que es van sumar a l'acampada. Aquesta, però, s'aixecarà avui dimecres.

Igualment, al migdia, prop de mig centenar de persones es van concentrar a les portes del centre i es van manifestar pel recinte.

Els sindicats denuncien el tancament de plantes, del 50% dels quiròfans i d'un centenar de llits durant els mesos d'estiu, el doble que en anys anteriors. Aquest dimarts també s'han sumat a la protesta, convocada per la Confederació Europea de Sindicats, diversos treballadors de l'hospital Santa Maria, on els sindicats denuncien l'acomiadament de 60 llocs de treball, entre substituts i interins. La direcció del centre n'hauria reconegut, per ara, una trentena. Al Santa Maria també es preveu tancar la majoria de quiròfans, plantes i desenes de llits durant l'estiu i ajornar per l'any vinent l'obertura de la nova ala del centre que s'acaba de remodelar.

Tot i això, per ara ni el departament de Salut ni les direccions dels dos hospitals públics de Lleida han informat a la població de les mesures preses per retallar despeses ni de les restriccions que patiran els usuaris.

Per la seva banda, la secretària general de la UGT a les Terres de Lleida, Rosa Palau, va expressar el seu rebuig a unes retallades que va qualificar “d'imperdonables”. A més, va criticar el govern de crear menys ocupació, augmentar les llistes de l'atur i d'adoptar mesures sense tenir en compte els treballadors. “Rebutgem també que les operacions complicades es deixin de fer a Lleida, la qual cosa suposa un menyspreu pels nostres especialistes i es dóna a entendre que no estan capacitats per fer-les”, va subratllar Palau.

TREMP.- El passat dia 17-09-2011, els taxistes de la Regió Santària del Alt Pirineu-Aran vam ser convocats a una reunió extraordinària per part del CatSalut i on ens va comunicar la reducció del presupost sanitari de un 10 per cent i en el taxi es concretaba en una baixada del preu del kilómetre.
El tema, únic, va ser “Nou sistema tarifari per al 2011”.
Hi éren presents: Per part de l’Associació del Alt Pirineu: Lorenzo Alonso Veiga, Gemma Cotonat Ruiz, Xavier Vives Bagués, i Francisco Javier Latorre- També hi eren representats l’Associació Provincial de l’Auto-Taxi de Lleida, i l’Associació de Taxistes de la Cerdanya. Cat Salut va comunicar el següent:
“ El pressupost de despesa del transport sanitari serà un 10% inferior al del 2010, per tant a tal fi i efecte, les tarifes a aplicar sobre la facturació del 2011 experimentaran aquesta reducció, fixant-se en: 0,53 €/Km, i l’hora d’espera en 14,76€/Km.”
Per part de l’Associació del Alt Pirineu, així com per les altres associacions representades, van manifestar el desacord amb argumentacions basades en les característiques del territori (carreteres, consums, vehicles).
Cap d’aquests arguments van ser tinguts en compte.

En realitat, es tractava d’un imperatiu forçós: “el prens o el deixes”. Els representants dels taxistes no van tenir més remei que acceptar les seves propostes.
La dura realitat, marcada per la crisi, ens ha acabat colpejant. L’únic aspecte positiu, a tenir en compte: el CatSalut seguirà comptant amb la nostra Associació per al transport sanitari.
Latorre va manifestar que “esperem i desitgem que en un futur pròxim tot remetent la crisi, puguem recuperar les tarifes actuals”.
En tocant al Conveni signat amb CatSalut al 2010, s’afegirà un annex, en el qual s’especificarà aquest nou sistema tarifari, dalt esmentat; restant sense efecte les actuals tarifes del 2011, emeses pel DOGC 5780 de 22-12-2010.
Latorre va comunicar en un escrit el següent: “Aprofito l’ocasió per a comunicar-vos que la nostra Associació va creixent; ja som un total de 121 taxistes”.
Les darreres incorporacions van ser dels municipis de Prats i Sansor, Bellver de Cerdanya y Das.

 
clam en contra de les retallades en el sector de la sanitat pública

Una manifestació pren els carrers del centre de Mataró i acaba a l'antic hospital Sant Jaume i Santa Magdalena amb una cadena humana

La cadena humana va servir per envoltar l'antic hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró.

El comitè d'empresa eleva a 60 la xifra de llocs de treball suprimits aquest any

Les retallades pressupostàries ja afecten de ple l'ocupació en la sanitat pública de Lleida. El comitè d'empresa de l'Hospital Santa Maria va denunciar ahir que durant els primers cinc mesos de l'any, la direcció ha acomiadat 60 professionals, entre personal d'infermeria, metges de família i especialistes, administratius i fisioterapeutes. Un portaveu va destacar que disposen de tota la documentació que acredita aquests acomiadaments. Per la seua part, fonts de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), empresa pública que gestiona l'hospital, van admetre que han suprimit llocs de treball, però només una vintena. Segons l'empresa, la gran majoria dels acomiadats tenien contractes temporals de sis o tres mesos que s'anaven renovant i que ara han hagut d'eliminar-se perquè l'hospital ha vist rebaixat el pressupost en un 10 per cent en relació amb l'any passat. Així mateix, va reconèixer que entre els acomiadats hi ha algun interí. L'empresa argumenta que la diferència amb la xifra de comitè l'explica el fet que ha reduït les contractacions per a substitucions, quan fins ara hi havia substituts que anaven "empalmant" contractes. L'hospital compta amb uns 800 empleats.

D'altra banda, el comitè denuncia falta d'informació de l'empresa per abordar aquesta reducció de plantilla. GSS afirma que li notifica tots els acomiadaments una vegada ho ha comunicat a l'afectat.

Barcelona, 16 juny (EFE).- Les tres patronals de la sanitat privada catalana han acordat avui no presentar expedients de regulació d'ocupació per acomiadar personal, a canvi que els empleats acceptin la rebaixa salarial del 5% imposada l'any passat i un augment de la jornada laboral. Segons que ha informat la patronal en una nota de premsa, responsables de l'Associació Catalana d'Entitats de Salut, l'Associació Patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya i l'Associació d'Entitats Sanitàries i Socials han celebrat avui una reunió extraordinària en la qual han participat un centenar de gerents dels centres de salut concertats catalans. L'esmentada reunió tenia com a objectiu consensuar posicions de cara a la reunió de demà de la taula del sector sobre els efectes laborals derivats de la reducció d'ingressos públics. Les patronals han adoptat el compromís de no presentar cap ERO per acomiadar personal a canvi que els sindicats acceptin tornar a la jornada laboral de 2006 -fet que suposa un increment de 10 o 15 minuts diaris-, i assumeixin la reducció salarial del 5% que es va aplicar l'any passat al sector públic i privat concertat. Els gestors dels centres concertats de salut exigiran també als treballadors que acceptin que una part de la seva retribució variable estigui vinculada als resultats econòmics de les empreses. La patronal ha insistit en la seva voluntat d'aconseguir pactes amb els sindicats el més aviat possible, perquè segons la seva opinió el factor temps és crucial per aconseguir els objectius econòmics fixats per l'administració, i ha recordat que el govern català s'ha compromès a avalar els acords assolits. EFE.

Festeig als “indignats”

Els partits intenten canalitzar el malestar ciutadà assumint propostes dels manifestants

Mas diu que està disposat a rebre “les bufetades”

Ciutadans “indignats” en la manifestació de diumenge a Barcelona

Els partits multipliquen les picades d'ullet als “indignats”. Han encetat un festeig dialèctic en forma de missatges de comprensió, receptes per esmorteir els efectes de la crisi i promeses d'assumir algunes de les propostes per millorar la participació ciutadana en un sistema fortament representatiu.

La manifestació pacífica de diumenge ha fet guanyar crèdit al moviment del 15-M i els mateixos que la setmana passada censuraven sense fissures l'ús de la violència durant el setge al Parlament es desfeien ahir en gestos cap als “indignats”. Els partits són conscients que les protestes gaudeixen d'una simpatia ciutadana transversal a què han de respondre. El president de la Generalitat, Artur Mas, va assumir públicament el repte. No creu que sigui “un problema del govern”, però considera que l'executiu té el deure de liderar l'intent de desmuntar la paradoxa que suposa, d'entrada, voler canalitzar les demandes d'un col·lectiu heterogeni que s'aglutina contra l'statu quo de la classe política.

Per Mas, la protesta sorgeix de la “incertesa” i la “confusió” provocades pels efectes devastadors d'una crisi ferotge. Però no hi ha “solucions màgiques ni miracles”. Així que es va oferir a parar la galta i “rebre les bufetades” durant el procés de recerca de les solucions, i Mas creu que cavalquen entre la formació, l'empresa i la creació d'ocupació.