Desxifren com evoluciona un limfoma molt agressiu
Investigadors del Clínic-Idibaps publiquen per primer cop l'epigenoma del limfoma de les cèl·lules del mantell
L'estudi permet entendre per què en alguns casos el tumor va bé o malament
Virtudes Pérez - barcelona
El limfoma de les cèl·lules del mantell és un tipus de càncer molt agressiu, derivat de l'alteració dels limfòcits B, les cèl·lules del sistema immunitari que produeixen els anticossos. Tot i la seva agressivitat, en alguns pacients presenta una evolució més lleu.
Després de cinc anys d'investigació en què han estudiat 82 pacients amb aquest tipus de limfoma, un equip de científics coordinats pel bioquímic Iñaki Martín-Subero, investigador de la Universitat de Barcelona i de l'equip Mecanismes Moleculars de les Neoplàsies Limfoides de l'Idibaps, dirigit pel doctor Elías Campo, han aconseguit per primera vegada desxifrar la seva història epigenètica, és a dir no només identificar la seva cèl·lula d'origen, sinó revelar que a mesura que les cèl·lules tumorals s'allunyen d'aquesta cèl·lula inicial el tumor es fa més agressiu i per tant més resistent a qualsevol tractament.
L'estudi ha estat publicat avui a la revista Cancer Cell juntament amb 41 estudis més del Projecte Epigenoma Humà, un repte internacional que, seguint la petja del Projecte Genoma Humà –que l'any 2003 va seqüenciar tot el nostre material genètic–, aspira a identificar els diferents tipus cel·lulars per esbrinar com canvien en el context d'una malaltia.
Així com la genètica permet desxifrar el genoma, l'epigenètica permet saber per què un mateix genoma, que és el que marca la identitat personal i el que és al nucli de cada una de les cèl·lules, s'expressa de manera diferent a cada grup cel·lular. En definitiva, entendre per què en una seqüència d'ADN hi ha seccions obertes que es llegeixen i altres tancades, que no es manifesten.
La importància de l'estudi, segons explica Martín-Subero, és que permet “entendre millor la biologia del limfoma, saber per què en alguns casos va bé i en altres malament”. El pas següent, subratlla el científic, és “poder desenvolupar un mètode de diagnòstic que permeti determinar l'evolució clínica del pacient i fins i tot dissenyar nous tractaments basats en la mateixa epigenètica, tenint en compte que l'epigenètica és reversible”.
L'estudi ha permès explicar el comportament clínic dels malalts en funció de dos factors. El primer en funció del seu origen –els limfomes més agressius s'assemblen més als limfòcits B immadurs– i els menys agressius s'assemblen més als més madurs. És a dir que els tumors que creixen quan la cèl·lula no ha madurat tant són més agressius que els que creixen a partir d'un limfòcit més madur. La segona conclusió és que quan es comparen els canvis epigenètics de cada pacient amb càncer en relació amb la cèl·lula normal n'hi ha alguns que s'han distanciat molt de la seva cèl·lula d'origen. Els que s'han distanciat més són els més agressius. I els que s'han mantingut més fidels a la cèl·lula normal tenen una evolució més favorable. Això demostra, segons Martín-Subero, “que cada pacient és diferent, que té un grau diferent d'alteracions epigenètiques i això obre la porta a la medicina individualitzada”.
