31/12/2011 Salut reconeix un augment del 23% de les llistes d'espera, però espera reduir-les el 2012 Boi Ruiz assegura que intentaran aconseguir més recursos per a intervencions quirúrgiques reordenant altres serveis Imatge d'arxiu d'una operació quirúrgica a l'Arnau de Vilanova. Josep Maria Piqué: "Muchos hospitales siguen organizados como en los años 50. No han evolucionado" "Hay que romper las barreras entre la pública y la privada ¿por qué no ir juntos?", se pregunta el director general del Hospital Clínic Salud | 31/12/2011 - 00:02h El director general del Hospital Clínic, Josep Maria Piqué Mane Espinosa   Dirige un hospital número uno en investigación en España y entre los diez primeros de Europa. Un centro que ha hecho un hueco en una de sus plantas para hacer medicina privada donde ejercen sus propias figuras para escándalo del sector privado. Un centro de I+D y docencia donde las empresas que inventan nuevas tecnologías podrán evaluarse y formar especialistas es el último lanzamiento de una organización que navega a su propio ritmo en medio de una sanidad pública enzarzada en buscar fórmulas de gestión y ordenación distintas a las que han regido en los últimos 40 años. Aunque es gastroenterólogo, en las escuelas de negocios le escuchan como representante del modelo de la medicina que viene. ¿Qué modelo viene? Desde luego hay que cambiar el que tenemos y pensar en uno mucho más entremezclado público-privado y abierto. ¿Qué debe cambiar a su entender? Ya no podemos pagarlo todo a todos, eso está claro. Así que habrá que consensuar lo que nos pagamos todos los ciudadanos al 100% y distinguir esa otra parte que podremos pagar un 50%, un 20%, siguiendo una gradación que se base en un análisis riguroso de coste/efectividad, de coste/oportunidad. ¿Por ejemplo? En cáncer. Cuando ya se han probado varias vías y se ha fracasado, el sistema actual nos empuja a dar eso otro tratamiento carísimo que está no del todo indicado y que pretende alargar quizá un mes la llegada del final. ¿Por ese objetivo los ciudadanos han de pagar tanto? ¿por qué no dejarlo en algo opcional y que colectivamente paguemos sólo un porcentaje? Liberaremos recursos para asegurar el 100% a otras prestaciones básicas. ¿Y qué tiene que hacer la sanidad privada en ese sistema? La pública podría hacer lo del 100% y parte de lo parcialmente cubierto y la privada también podría jugar en ese terreno, o crear alianzas y hacerlo de forma compartida. Las clínicas privadas no están muy contentas con el modelo público-privado que practica el Clínic. Hay que romper esas barreras entre la pública y la privada ¿por qué no podemos ir juntos? ¿hay trasvase entre una y otra sanidad? Cada día. Los médicos del Clínic tienen absoluta libertad para hacer la privada donde mejor les parezca. Lo que no pueden es ofertar esos servicios privados cuando atienden a un paciente en su actividad pública. Eso está prohibido. ¿Lo puede impedir? Puedo hacer un seguimiento si la actividad privada se realiza aquí, tengo muchos más medios de control que si le recomienda a su paciente operarle mucho más rápido en la clínica X. Si le ofrece hacerlo en Barnaclinic, se detectaría rápidamente si se trata de una derivación incorrecta. Porque a su paciente público tiene que garantizarle que su tiempo de espera no va a ser en absoluto relevante para su salud, al margen de la angustia propia de la espera. ¿Cómo regulan si operan a un paciente que ha venido como paciente público y acaba en la privada del hospital? Cuando el paciente opta por la privada firma un documento conforme ese procedimiento se traslada al otro lado y queda fuera del circuito público, no ahora entro, ahora salgo. Les acusan de competencia desleal... Por qué, si rentabilizo unas instalaciones en horas ociosas. Podría preguntarles a esas clínicas por qué no forman a sus médicos, que inviertan en ellos como este hospital hace. Nosotros tenemos esa relación público privada perfectamente ordenada y puedo rendir cuentas. Pretendo fidelizar a nuestros profesionales y reinvertir en el propio centro. ¿Por qué son ustedes un caso raro en la sanidad española? Es consecuencia de treinta años de evolución, pero el punto de partida en los años 70 fue un movimiento casi asambleario de médicos que fue tomando las riendas del hospital porque, como teníamos tantos dueños, nadie mandaba del todo. Ese espacio lo ocuparon los médicos. ¿Esa es la clave, que manden los médicos? Hay varias. El primer punto de inflexión fue la decisión de crear un fondo para permitir hacer años sabáticos de formación. Así hemos conseguido que el 40% de los médicos de la plantilla hayan estado al menos un año en el extranjero. Eso da una pátina distinta. La mayoría de las estancias son exitosas y traen modelos y estructuras nuevas y refuerzan redes profesionales muy importantes. También ha sido clave estimular la investigación y que se contemple en la carrera profesional y que para alcanzar el cuarto nivel (hay cinco) haya que tener entre manos un proyecto importante. También ha influido el año de posresidencia, una especie de beca que ha animado a los médicos recién formados y con toda la energía, en su momento más brillante, a quedarse. Nos quedamos a la gente cuando quiere comerse el mundo. Y, por supuesto, el modelo organizativo en institutos. ¿Muy diferente al sistema de los demás hospitales? Sí, porque la mayoría de hospitales sigue organizado en torno a jefes de servicio como cargo por oposición y vitalicio. Muchos hospitales siguen organizados como en los años 50. No han evolucionado. Nosotros agrupamos servicios afines dentro de institutos, como mini empresas donde se elige a un director que ha de ser un líder y rendir cuentas. Eso ha creado una cultura de gestión y corresponsabilidad entre todos los profesionales que está muy lejos del modo de trabajar en la mayoría de centros y que nos ha permitido solventar el plan de choque de este año tan difícil sin casi conflicto, por acuerdo y con la complicidad de los profesionales. Algo que en cambio está siendo muy difícil para otros grandes hospitales. ¿A los médicos les gusta mandar, gestionar? Pretenden decididr pero no siempre admiten que eso va unido a asumir responsabilidades . Eso cuesta, pero se ha conseguido poco a poco. El siguiente paso es la enfermería, vamos retrasados, pero tienen que tomar un papel mucho más importante. ¿Cuáles? Hay muchas tareas que hoy realizan médicos para las que están perfectamente capacitadas las enfermeras, sobre todo si esas funciones se apoyan en una pauta consensuada previamente, es un trabajo previsible y hay ayudas técnicas. Lo estamos haciendo ya por ejemplo en el control de pacientes de alto riesgo de cáncer colo-rectal, Una enfermera es la responsable de elaborar la historia clínica, indicar si esa persona ha de pasar un test genético o hacerse una colonoscopia. En el 90% de las casos puede actuar por su propio criterio. También en el seguimiento de pacientes operados de cáncer de colon y que han pasado la quicio y hay que ir vigilando su situación durante cinco años. Lo hace una enfermera. Y también podrá hacerlo en muchos casos de anestesia y sobre todo, en el control del paciente crónico: el 70% de ese seguimiento debería descansar en la enfermería. ¿Y las enfermeras del Clínic también están por esa cultura que preconiza? Cada vez más. Y estoy convencido de que por donde creceremos en los próximos años no será por el número de especialistas, sino por enfermería. Tenemos una de las ratios más altas de Europa en número de especialistas por habitante.              L'any de la transformació del sistema sanitari     Catalunya ha passat la tisora a la sanitat per contenir el dèficit. La política d'austeritat i retallades, que ha generat neguit i protestes, ha estat el punt de partida per a la reforma del model i la introducció de noves taxes 29/12/2011  En els últims mesos han proliferat els missatges de protesta als centres de l'ICS, com aquest de l'Hospital de la Vall d'Hebron. L'any 2011 ha estat marcat per les retallades a la sanitat catalana, una tisorada que ha estat el punt de partida de la transformació del model sanitari que es comença a divisar. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va confeccionar un pressupost amb una reducció d'un 6% dels recursos en comparació als comptes del 2010. Tanmateix, com que en l'exercici anterior es van gastar 900 milions d'euros més dels pressupostos, la davallada aplicada aquest any ha estat del 10%. Ruiz, que va qualificar les xifres de "realistes", ha passat el ribot. Un any després, la polèmica no s'ha apaivagat. Quiròfans tancats i més llistes d'espera Sense recursos a la caixa, el departament de Salut ha contractat durant el 2011 menys activitat als centres sanitaris i els ha pagat menys pels serveis que han dispensat. Els hospitals, tan públics com concertats, han hagut de funcionar amb recursos limitats, fet que ha comportat tancaments de plantes i quiròfans per quadrar els números. Salut va admetre, amb xifres, que la retallada va fer créixer un 23% les llistes d'espera entre desembre i juny, unes dades que no incloïen l'impacte de la reducció de l'activitat registrat a l'estiu, especialment significatiu. Els professionals, però, van anar més enllà. Les juntes clíniques dels hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) van apuntar un increment preocupant de les llistes d'espera de patologies no diferibles –com les intervencions oncològiques– mentre als hospitals concertats es pactaven reduccions de sous i s'aplicaven expedients de regulació d'ocupació (ERO) temporals, com el de Mútua Terrassa o el de Sant Pau. La fragmentació de l'ICS De forma paral·lela a la negociació amb els sindicats per arribar a un acord laboral –que no s'ha concretat–, el Govern ha plantejat el trossejament de l'Institut Català de la Salut (ICS). La conselleria busca noves fórmules de funcionament per a l'empresa pública, que agrupa vuit grans hospitals i 286 centres d'atenció primària (CAP). L'ICS es fragmentarà en una vintena de societats que disposaran de més autonomia i posarà en pràctica altres fórmules d'autogestió dels professionals, com cooperatives de metges que s'encarregaran de conduir serveis hospitalaris i ambulatoris. La mesura ha generat un degoteig de veus crítiques, que hi veuen l'amenaça de la privatització de la sanitat pública. En un escenari tan remogut, el sindicat de Metges de Catalunya va organitzar al novembre dues jornades de vaga, que van evidenciar el malestar acumulats pels facultatius, queixosos ara amb la nova reducció del pressupost per al 2012, del 4,8%.     Noves taxes     Després d'un exercici marcat per les retallades, la conselleria de Boi Ruiz va presentar el Pla de Salut 2011-15, un full de ruta que marca els eixos d'actuació en els propers anys. Salut planteja reformular el model assistencial per centrar l'atenció en els pacients crònics, fet que obligarà a millorar la capacitat resolutiva de l'atenció primària. Els metges de família assumiran la resolució de casos que es derivaven als especialistes. La conselleria també revisarà el terciarisme, per concentrar els procediments d’alta especialitizació en grans hospitals. Tanmateix, de forma paral·lela, el Govern ha introduït noves mesures. Els usuaris hauran de pagar a partir de la primavera del 2012 un euro per medicament prescrit, una mesura que de moment tindrà caràcter universal. Boi Ruiz també va plantejar la creació d'una pòlissa obligatòria a partir d'un determinat nivell de renda, possibilitat de la qual després es va desdir.          Una altra empresa de Lleida que aplica retallades CCOO de Lleida fa públiques les retallades al Centre Assistencial Sant Joan de Déu d'Almacelles El Comitè d’Empresa del Centre Assistencial Sant Joan de Déu ha fet públiques les retallades al sou dels seus treballadors i treballadores. L’empresa ha pres aquesta decisió per no acomiadar directament els professionals. El Centre Assistencial Sant Joan de Déu d’Almacelles és un complex sociosanitari i de salut mental que té més de 240 treballadors i treballadores en plantilla. Des del passat de novembre que començà a retallar econòmicament els sous als seus treballadors, prèviament havia tirat endavant tot un seguit de mesures d'estalvi com no substituir les suplències, no cobrir el personal que tenia dies de festa, etc. Fa quatre anys l’empresa va iniciar el projecte de construcció d'un nou edifici que havia de donar suficient rendibilitat econòmica al centre. Actualment, aquest edifici està acabat, però sense obrir, paralitzat a causa de la crisi, perquè no arriben les ajudes per al concert de places, mesura que a més va en detriment de la població afectada. L’edifici es construí per donar viabilitat al centre actual i feina a un gran nombre de persones que haurien d’assistir un col•lectiu greument afectat. Com que el nou edifici no s’ha obert, l’empresa ha pres la decisió de reduir els sous dels treballadors i treballadores i considera que si no s’hagués fet aquesta retallada econòmica, el Centre Assistencial Sant Joan de Déu hauria hagut d’acomiadar personal.   29 de desembre de 2011 El Col·legi de Metges rebutja la jubilació obligatòria als 65 anys Veu una "paradoxa" que el jutge l'anul·lés el 2008 i que ara es recuperi i censura que l'ICS no els n'informi Una protesta de personal sanitari contra les retallades. Només 15 metges afectats per la jubilació als 65 el 2012 A Lleida, segons el gerent de l'ICS, Victorià Peralta Imatge d'arxiu d'Urgències de l'Arnau de Vilanova. El gerent de l'Arnau de Vilanova i de l'Institut Català de la Salut a Lleida, Victorià Peralta,... L'ICS decreta la "jubilació forçosa" dels seus sanitaris en complir 65 anys   Ho recull el Govern a la Llei d'acompanyament de pressupostos del 2012     La Generalitat preveu la "jubilació forçosa" dels sanitaris de l'Institut Català de la Salut (ICS), de 8 grans hospitals i la gran majoria d'ambulatoris públics, en complir els 65 anys amb caràcter general, si bé preveu excepcions concretes, en una mesura acordada en el si del consell d'administració de l'ICS que ha estat recollida a la Llei d'acompanyament dels pressupostos per al 2012.    En declaracions a Europa Press, el director de Recursos Humans de l'ICS, Xavier Saballs, ha justificat aquesta mesura perquè actualment no hi ha especialitats deficitàries de personal, com ha succeït en altres èpoques amb pediatres i anestesistes, tot i que ha precisat que s'estudiarà la "motivació individual de cada sol·licitud".    La modificació preveu que es pugui prolongar el servei actiu fins als 70 anys, prèvia sol·licitud de l'interessat, quan al professional li quedin sis anys o menys de cotització per completar la seva pensió de jubilació, o bé per "necessitats assistencials" que estiguin reconegudes en una resolució expressa.    En cap cas es podrà prolongar el servei actiu sense l'esmentada autorització i, en el cas del personal que requereixi treballar algun any addicional per completar la seva jubilació, causarà baixa en el moment que acrediti el temps de cotització necessari "sigui quin sigui l'import" final de la pensió.    Fins al 30 de juny d'aquest any set especialitats mèdiques considerades deficitàries tenien reconeguda la possibilitat que els metges treballessin més enllà dels 65 anys, ha recordat Saballs, una reclamació que avalaven els Col·legis de Metges de Catalunya.    El 20% dels metges sol·licitaven la pròrroga, sobre unes especialitats que abraçaven el 57% de la plantilla de metges de l'ICS, segons dades de la mateixa institució.    La modificació possibilita que qualsevol sanitari demani la pròrroga --abans estava circumscrit només als metges--, i tindrà en compte especialment l'àmbit territorial.    "Lògicament té sentit que sigui més difícil prorrogar metges si existeix la possibilitat de cobertura", ha justificat Saballs, qui també ha explicat que l'acord ha estat aprovat aquesta setmana en el si de l'ICS, abans de la seva inclusió a la Llei d'acompanyament de pressupostos presentada pel Govern. FETS ANTERIORS    L'equip de Govern anterior, amb la llavors consellera de Salut, Marina Geli, al capdavant, va aprovar el 2004 un decret per obligar la jubilació forçosa de metges més enllà dels 65 anys, en una mesura molt criticada pels facultatius.    L'octubre del 2007 es va aprovar una moratòria en la jubilació obligatòria als 65 anys per a sis especialitats --medicina de família, obstetrícia i ginecologia, anestesiologia, psiquiatria, radiologia i pediatria--, per la falta d'especialistes en aquests àmbits.    El 2008, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la norma aprovada per l'ICS que establia la jubilació forçosa dels metges als 65 anys, donant la raó així al sindicat Metges de Catalunya (MC). A la Generalitat se li acaben les idees per gastar menys en sanitat 28/12/2011 I on queden els concerts privats en tot aquest debat? Qui ha experimentat més amb les vies privades i que ha aconseguit amb això? Catalunya és, amb molta diferència, l'autonomia que més percentatge del seu pressupost per a sanitat destina a pagar concerts.   El resultat és que, en l'últim lustre del que hi ha dades disponibles (entre 2005 i 2009), Catalunya, la comunitat que està sent punta de llança en la presa de mesures radicals per sufragar aquesta partida, va dedicar de mitjana el 30% dels seus recursos per a sanitat a pagar a serveis externs. Segons un document de treball realitzat per la CEOE, les diferències en concerts sanitaris són abismals entre Catalunya i la resta de les regions. I en què consisteixen els concerts? Encara que hi ha tants com la imaginació permeti, destaquen les intervencions quirúrgiques, laboratoris, fisioteraopia, proves diagnóstiques d'imatge, consultes externes... A més de l'objectiu primordial de reduir llistes d'espera, els concerts serveixen per arribar a zones geogràfiques desateses en les quals pugues no resultar rendible la instal·lació d'una infraestructura completa. Des del punt de vista més econòmic, una major incidència en els concerts es correspon amb una menor despesa en personal sanitari: mentre que la majoria de les autonomies dediquen la meitat del seu pressupost en aquest ram a pagar als seus funcionaris, a Catalunya la xifra es queda en el 30,7% del total. El resultat de tot l'anterior? Catalunya té seriosos problemes per mantenir el seu sistema. El 2012 portarà la fragmentació de l’Institut Català de la Salut en una vintena d’empreses 28 desembre 2011 Els plans del Govern preveuen que cada hospital es transformi en una empresa amb entitat jurídica pròpia i obren la porta a l’entrada de capital privat a la sanitat pública Servei de traumatologia de l'hospital de la Vall d'Hebron L’any 2012 comportarà l’inici del procés d’entrada del capital privat a l’ICS (una empresa pública que actualment té 40.000 treballadors) i la seva fragmentació diverses empreses, segons els plans del Govern de la Generalitat. Els diputats votant la primera llei 'òmnibus' L’actual legislació és l’únic entrebanc legal que fins ara ha impedit que el govern pogués posar en marxa el seu pla per fragmentar l’Institut Català de la Salut (ICS) en una vintena d’empreses filials. Però això canviarà quan el Parlament de Catalunya aprovi a principis del 2012, segons preveu l’executiu, la llei d’agilitat i reestructuració de l’administració (una de les lleis en què es va dividir l’anomenada llei òmnibus). Aquesta norma inclou les modificacions necessàries a l’actual llei de l’ICS (aprovada l’any 2007 per unanimitat al parlament) per donar via lliure al desmembrament progressiu de l’entitat, que preveu, entre d’altres coses, que cada hospital es transformi en una empresa amb entitat jurídica pròpia. Tot i que el director gerent de l’ICS, Joaquim Casanovas, ha declarat que la llei impedirà que hi entri capital privat aliè i que seran entitats cent per cent públiques que funcionarien sota el paraigües de l’ICS, la porta a la privatització ja estarà oberta. Dins del pla que ha dissenyat el Departament de Salut, cadascun dels vuit hospitals gestionats per l’ICS (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) configuraria una empresa diferenciada. Pel que fa als centres d’atenció primària (l’ICS gestiona el 80% dels CAP), la idea és preveu crear empreses filials integrades per quinze o vint àrees bàsiques de salut (ABS) segons declaracions del director gerent de l’ICS. Un dels punts més conflictius de la reforma de la llei de l’ICS és que permetrà que els centres estableixin aliances amb entitats foranes, cosa que des de sectors professionals i sindicals s’interpreta com una porta oberta a l’externalització i a la gestió privada de serveis dins d’una entitat que simbolitza la sanitat pública. Els plans del govern passen per afavorir les aliances amb altres entitats sanitàries de caràcter públic de cara a oferir o compartir serveis, i que cada entitat disposi de més marge de maniobra per establir convenis i aliances amb proveïdors i amb altres agents sanitaris o per negociar terminis de pagament, per exemple. A més, cada hospital o grup de centres d’atenció primària podrà fer la seva pròpia política de contractació de personal en funció de les seves necessitats, en lloc d’adaptar-se a les convocatòries de places que, periòdicament, oferia l’ICS per a tots els seus centres. Actualment, el 90% de la plantilla de l’ICS té règim estatutari i el 10% restant són funcionaris o personal laboral. La flexibilitat de què disposaran els centres amb la descentralització de l’ICS prevista permetrà que cada empresa pugui optar per qualsevol de les tres fórmules de contractació, així com establir la seva pròpia política d’incentius, un fet que pot incrementar les diferències laborals entre les entitats. La transformació de l’ICS es farà de forma progressiva. La intenció de Salut és que l’any vinent ja es posin en marxa dos projectes demostratius, en un hospital i en un grup d’ABS, que permetin avaluar el funcionament del nou model. Probablement començaran per un hospital de dimensió mitjana com poden ser l’Arnau de Vilanova, de Lleida, el Josep Trueta, de Girona, o el Joan XXIII, de Tarragona. Els sindicats aplaudeixen la jubilació obligatòria dels treballadors sanitaris als 65 anys Asseguren que la mesura anunciada per l'Institut Català de la Salut fomentarà l'ocupació dels joves professionals de la salut L'hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Els sindicats han aplaudit aquest dimarts que l'Institut Català de la Salut obligui als... La jubilació a la sanitat La conselleria de Salut, que lidera el polèmic conseller Boi Ruiz, ha desenvolupat una mesura que ja va voler posar en pràctica el tripartit de la mà de la seua antecessora en el càrrec, Marina Geli: la jubilació forçosa als 65 anys dels metges, que ara s'ha ampliat a tot el personal sanitari dels vuit grans hospitals i la majoria dels centres d'assistència primària. Així ho ha aprovat el consell d'administració de l'Institut Català de la Salut i ho recull el Govern a la llei d'acompanyament dels pressupostos per a l'any que ve. No obstant, es preveu la possibilitat de prolongar el servei actiu prèvia sol·licitud de l'interessat, quan al professional li quedin sis anys o menys de cotització per completar la pensió de jubilació, o bé per necessitats assistencials que estiguin reconegudes en una resolució expressa. L'anterior intent, el 2004, va trobar una forta oposició en el col·lectiu mèdic i 163 professionals dels 616 que van resultar afectats fins al 2008 van recórrer a les instàncies judicials. El Sindicat de Metges també es va personar als jutjats i, al juliol del 2008, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre una sentència per la qual anul·lava la jubilació forçosa als 65 anys a l'entendre que faltava un pla d'ordenació de recursos humans. La sentència judicial va desencadenar un rosari de sol·licituds d'indemnització per part dels facultatius jubilats forçosament. Tot i que les circumstàncies a la sanitat i al país en general no són les mateixes ara que el 2004, amb una crisi galopant que provoca fortes retallades pressupostàries i imposició de noves taxes, és previsible que la mesura tornarà a trobar oposició entre els afectats, és a dir, que la polèmica està servida. En un costat de la balança hi ha l'experiència i coneixements adquirits pels sanitaris al llarg de tota una vida dedicada a la sanitat, i a l'altre, els joves metges, infermers i altres professionals que no poden accedir a un lloc de treball després d'haver cursat els respectius estudis i que incrementen les llistes de l'atur. El consens en aquests casos és la millor via per evitar una nova polèmica, però el fet que aquesta decisió de la conselleria ja es contempli a la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2012 no indica que s'hi vulgui optar.   23 /12/ 11 Metges de Catalunya acusa Mas de “falta de rigor i transparència” El sindicat Metges de Catalunya ha retret al president de la Generalitat, Artur Mas, la “falta de rigor i transparència” en la presentació del full de ruta econòmica per al 2012 que preveu, entre altres mesures, una nova retallada salarial als funcionaris encara per determinar i la imposició d’una taxa per recepta farmacèutica. El sindicat, majoritari en la sanitat pública, ha criticat la vaguetat de Mas, a qui ha recriminat la inconcreció del nou paquet de mesures d’austeritat, així com el fet de no haver detallat l’estat dels comptes que justifica aquesta segona fase d’ajustos per reduir el dèficit públic. El Col·legi d’Infermeria adverteix que la societat no ha de pagar els “plats trencats” El Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB) ha fet aquest dimecres una crida als usuaris perquè es preguntin i exigeixin una resposta sobre si correspon als ciutadans assumir el cost de la decisió del seu metge de capçalera, sobre la qual aquests no poden decidir. Segons el COIB, mesures com l’anunciada pel president de la Generalitat “poden acabar obligant l’usuari a pagar els plats trencats, assumint una despesa sobre les receptes”. En un comunicat, el col·legi s’ha preguntat si el tiquet moderador significa que d’ara endavant s’incrementarà l’aportació del 40% que l’usuari ja paga sobre el cost dels fàrmacs. Ambulancies SSG de Lleida deixará de pagar la nómina dels seus treballadors per falta de liquidesa 21/desembre/2011   Boi Ruiz reconeix el paper cabdal del personal d'infermeria en la sanitat catalana El Consell de la Professió Infermera ha aprovat un conjunt de propostes per millorar la qualitat assistencial i guanyar pes en el sistema "Les infermeres i infermers són fonamentals en la presa de decisions assistencials i poden garantir, millor que ningú, la continuïtat de l’atenció i l’apoderament del pacient en la responsabilitat del pacte terapèutic, tot fomentant l’autocura". Amb aquestes paraules ha volgut reconèixer el conseller de Salut, Boi Ruiz, el paper "cabdal" que té el personal d'infermeria en el sistema sanitari català i, en especial, en el seguiment dels malalts crònics. Ruiz ho ha dit durant la reunió plenària del Consell de la Professió Infermera de Catalunya (CPIC), l’òrgan de consulta i participació que debat el paper que ha de tenir la infermeria en el sistema sanitari, i que ha aprovat un conjunt de propostes per millorar la qualitat assistencial i guanyar pes en el sistema. El Consell de la Professió Infermera de Catalunya ha presentat un conjunt de  propostes i recomanacions perquè el departament de Salut les tingui en compte a l'hora de dissenyar polítiques sanitàries. En el plenari s’ha defensat la participació i la presència de la direcció infermera en els òrgans de màxim nivell directiu de les estructures dels centres i dels territoris, com a garant de les cures. Entre les propostes aprovades, també s’especifica que cal garantir el nombre adient d’infermeres i infermers en els diferents àmbits d’actuació per donar resposta a l’activitat assistencial i garantir la seguretat dels pacients, dels professionals i la qualitat de les cures. Les infermeres i infermers també han recomanat enfortir l’experiència infermera en el lloc de treball, per tal garantir la seguretat dels pacients, la qualitat i la personalització de les cures. La proposta elaborada per les diferents patronals, societats científiques, organitzacions sindicals i universitats que estan representades en el Consell de la professió infermera, demostra la implicació d’aquests professionals en el manteniment de la qualitat de l’assistència sanitària. De fet, l’objectiu del Consell per al 2012 serà el de desenvolupar estratègies d’infermeria que estiguin en consonància amb les 9 línies d’activitat del Pla de Salut. Per facilitar la presa de decisions, a partir de l’any vinent es crearà una Comissió Permanent del CPIC que anirà elaborant les recomanacions relatives al paper de les infermeres i infermers a Catalunya. Catalunya prevé recaudar 102 millones con la tasa universal de un euro por receta BARCELONA, 20 Dic. -   Todos los catalanes deberán pagar a partir del 1 de enero un euro por cada receta farmacéutica que dispense la sanidad pública, y con esta medida, se prevén recaudar 102 millones.    El conseller de Economía y Conocimiento, Andreu Mas-Colell, ha asegurado durante la presentación de los presupuestos de la Generalitat para el próximo año en el Parlament que por ahora esta tasa será universal, aunque ha abierto la puerta a que a lo largo del ejercicio, el Goven pueda dictaminar que determinados colectivos que no ha concretado puedan no tener que abonar esta tasa.    Según Mas-Colell, en estos momentos, "el condicionamiento del nivel de renta presenta dificultades de implementación".    "Preferimos empezar por un nivel muy bajo", el pago de un euro por visita, y posteriormente decidir si hay colectivos que quedan exentos de pagar esta tasa, ha asegurado Mas-Colell, en rueda de prensa desde el Parlament.    Serán las farmacias quienes se encarguen de recaudar este euro por receta, una cuantía que según Mas-Colell, no tiene una finalidad recaudatoria, sino que lo que pretende es "poner barreras al sobreuso y abuso en el ámbito de la prescripción farmacéutica". 17/12/11 L'ALIANÇA, OBERTA A VENDRE O A CEDIR LA CLINICA El consell d'administració de L'aliança està obert a vendre's la Clínica de ponent de Lleida o a cedir-ne la gestió a una empresa o als mateixos professionals .Així ho va confirmar ahir  una portaveu de la mútua , que va explicar que la empresa estudia"totes les posibilitats",fins i tot mantindre'n la gestió. la mutua ja compta amb dos cliínique gestionades pel grup hospitalari Capio a Barcelona(Hospital Sagrat Cor)i a Sabadell(Clinica del Valles):Les mateixes fonts no van poder precisar qu`passara amb la nova clínica que el grup tenia previst construir a Lleida. Per la seua part, fonts de comissions Obreres de la Clinica van explicar que estaven a l'espera que la direcció els informés de qualsevol canvi que s'hi pugui produir.L'Aliança vol segregar el seu negoci assegurador de l'assistencial i ara ja només gestiona tres clíniques: aLleida,Gironai Tortosa:El consell d'administració de L'Aliança va aprovar dijous el nou pla estrategic per al 2012-2015.Aquest pla preveu aconseguir l'equilibri pressupostari el 2013.El 2011, la mútu a que ara està tutelada per la Generalitat , tancarà amb una facturació de 92,7 milions d'euros , 2,2 milions més del pressupostat.         Imatge d'arxiu de la Clínica de Ponent, antiga L'Aliança. 17/12/2011 Els metges de família denuncien un deteriorament del servei als CAP     Afirmen que les llistes d'espera s'han disparat al no cobrir-se les baixes Lleida La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, CAMFiC, que representa el 90 per cent de metges de família de Lleida, va denunciar ahir que les plantilles dels CAP estan sota mínims. "No es cobreix cap baixa. Si un metge es jubila, la seua quota l'assumeix la resta. Si s'agafa vacances, la seua agenda es tanca o es visita com es pot", va explicar ahir Josep Maria Sagrera, vicepresident primer de la CAMFiC, que va apuntar que els ajustos en les plantilles també afecten la continuïtat en el seguiment que es fa als pacients. Sagrera va assenyalar que aquestes retallades han disparat les llistes d'espera i es va mostrar preocupat per l'arribada de la grip, que aquest any no inclourà el pla de reforç habitual. "Si ara tenim un excés de feina, quan arribi l'epidèmia no sé què passarà", va explicar el metge. El vicepresident de la CAMFiC també va assenyalar que les retallades estan augmentant els retards en el diagnòstic de patologies greus, a causa de l'augment del temps d'espera per a les visites especialitzades i les proves diagnòstiques. "Per a algunes ecografies hi ha esperes de sis mesos", va lamentar el metge. A més, es va mostrar preocupat per l'augment del temps d'espera per ser visitat d'urgències i per com afecten les retallades els ànims del personal. "La gent està desmotivada. S'està posant en perill el màxim valor que tenim, que no és un TAC d'última generació, sinó el personal amb què comptem." La CAMFiC ha fet públic un manifest al butlletí del Col·legi de Metges de Lleida qüestionant els ajustos. Sagrera també va explicar que la CAMFiC està a favor de reformar el sistema sanitari, donant més responsabilitat a primària. "Però amb pressupost i formació", va conclou- re. D'altra banda, la CUP va criticar ahir que Salut vulgui convertir l'Arnau en una empresa pública.     Retallades     La CUP a Ponent presentarà mocions en defensa del servei públic de Sanitat i contra la privatització     La CUP a Ponent, àmbit territorial que seria un dels bancs de proves del pla conjuntament amb les comarques nord-orientals pel que fa a l’esquarterament i la privatització de l’ICS, impulsarà en els plens municipals de les poblacions on tingui implantació, la presentació de mocions en defensa del servei públic de Sanitat i contra la seva privatització.     17/12/2011   Drets i Llibertats                                   La CUP es posiciona contra l’esquarterament i la privatització de l’ICS i del sistema sanitari a Ponent davant les noticies publicades per diversos mitjans que apunten a la intenció del De-partament de Salut de la Generalitat de Catalunya que dirigeix el Sr. Boi Ruiz de trosse-jar l’Institut Català de la Salut (ICS) en petites parts que seran convertides en empreses l'any 2012, operació que suposarà l’esquarterament del sistema sanitari a les comar-ques de Lleida i que afectaria diversos Centre d’Atenció primària (CAP) i el mateix Hos-pital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) manifesta el seu rebuig més rotund al pla. La formació entén que la intenció de que els equipaments sanitaris siguin gestionats amb independència de l'ICS, alhora que es constitueixen diverses mini empreses per gestionar cada equipament, segons el full de ruta traçat per Salut i difós pel varis mitjans, cal englobar-ho dins d’un procés que pot suposar, a la pràctica, una privatització encoberta de la gestió de l’hospital. Pel que fa aquest fet, el portaveu de la Territorial de Ponent de la CUP Ferran Dalmau ha manifestat que “aquest procés s’emmarca en el pla de retallades dels serveis públics impulsat per CiU al govern de la Generalitat i que la CUP considera una declaració de guerra al sector públic i als drets socials dels habitants de les comarques de Ponent”. Afegint que “si es confirma que aquesta aposta, a nosaltres ens hi trobaran plantant-hi cara”, al mateix temps que reafirma el suport de la formació independentista i socialis-ta al personal del centre, que fa mesos que està en lluita contra les retallades al sector, posant-se a la seva disposició per a col·laborar-hi en allò que sigui necessari. En aquest sentit, en els propers dies, les diferents assemblees locals de la CUP a Ponent, àmbit territorial que seria un dels bancs de proves del pla conjuntament amb les comarques de Girona, impulsarem en els plens municipals de les poblacions on la CUP té implantació, la presentació de mocions en defensa del servei públic de Sanitat i con-tra la seva privatització. L'Aliança dóna llum verda a les mesures del pla estratègic 2012-2015        L'ALIANÇA 15 Dic.    El consell d'administració de L'Aliança ha aprovat aquest dijous les mesures d'impuls del nou pla estratègic per al període 2012-2015, les línies bàsiques del qual preveuen continuar la segregació del negoci assegurador del negoci assistencial.    La mutualitat acaba de finalitzar la transmissió del negoci assistencial al fons suec Capio en concret l'Hospital Sagrat Cor i la Clínica del Vallès, centrant-se així en el negoci assegurador.     A la reunió, el president de la Cinquena Salut L'Aliança, Eduard Spagnolo, ha explicat que les noves mesures adoptades pel consell permeten continuar amb "l'enfortiment" de l'entitat.    En un comunicat, la mútua catalana explica que el pla, presentat pel seu director general, Roger Guasch, preveu arribar a l'equilibri pressupostari a l'horitzó del 2013.   Els metges veuen amb bons ulls gestionar CAP i Arnau     El col·legi professional avala trossejar l'ICS si es garanteix que no hi haurà privatització     CAP Eixample. Aquest centre és un dels vuit CAP que funcionen amb autogestió, una fórmula que s'atansa a la plantejada per Salut. Els metges estarien a favor de gestionar com a empreses els CAP de Lleida i algunes àrees de l'Hospital Arnau de Vilanova, sempre que es garanteixi que continuaran sent "públics, universals i equitatius pel que fa al territori de Lleida". Així ho va explicar ahir Rosa Pérez, presidenta del Col·legi de Metges de Lleida, després de l'anunci del Govern que l'any que ve Lleida podria ser una de les zones on es posi en marxa un pla pilot per trossejar l'Institut Català de la Salut. "Nosaltres sempre hem reclamat més autonomia, tant a l'hora de gestionar les agendes com el pressupost. Entenem que es tractaria d'una mesura voluntària i sabem que hi ha companys als quals no importaria assumir aquest model de gestió", va assegurar Pérez. La presidenta del Col·legi de Metges va afegir que l'entitat espera reunir-se aviat amb la conselleria de Salut perquè li doni més detalls sobre aquesta mesura. "Quan en tinguem més informació podrem fer una valoració més àmplia", va assenyalar Pérez. Per la seua part, la delegada de primària de Metges de Catalunya, Isabel Tarruella, en va fer una valoració molt diferent. "A títol personal, i tenint en compte que no se'ns ha donat cap tipus d'informació, em sembla un plantejament perillós que podria donar lloc a diferents tipus d'assistència segons el centre i el territori. Crec que aquí la intencionalitat soterrada és la de privatitzar, ja que el model que estan proposant s'assembla més al de gestió privada que al públic." Així mateix, Tarruella va criticar que els metges s'haguessin assabentat del pla pilot per la premsa. "Vam tindre una reunió amb Salut fa poc i no ens en van dir res", va destacar. Neurologia a l'Arnau D'altra banda, l'Arnau ja compta amb l'autorització del ministeri de Sanitat per poder oferir la residència de Neurologia. Aquesta és una de les dos especialitats que el centre volia oferir, juntament amb Cirurgia Vascular. Aragón: Rudi no descarta construir un hospital por colaboración público-privada                   2012-12-15       El Gobierno de Aragón no descarta la construcción de algún hospital en la Comunidad Autónoma desde la colaboración pública-privada, además de que tiene la intención de externalizar más servicios no asistenciales y colaborar con la sanidad privada para reducir las listas de espera. Así lo ha detallado la presidenta de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, en su intervención en el pleno de las Cortes a petición del grupo socialista, al tiempo que ha insistido en que el objetivo último de estas medidas es incrementar la eficiencia y la calidad asistencial de los aragoneses. "Vamos a seguir ampliando la externalización de servicios no asistenciales y la colaboración con centros privados" para llevar a cabo pruebas que acumulan retrasos importantes, ha dicho la presidenta, quien ha comentado que lo importante es utilizar toda la potencialidad sanitaria de Aragón. Además, no descarta la construcción de algún hospital desde la colaboración pública-privada, siempre y cuando la atención sanitaria quede en manos del personal estatutario de la Comunidad Autónoma, ha aclarado Rudi. La presidenta también ha avanzado que en el plan de mejora de la gestión sanitaria -que se presentará en el mes de enero- se han incluido medidas como el reforzamiento de la atención primaria y el compromiso de convocar oferta pública de empleo y concurso de traslados anualmente y de forma alterna. Así como otras medidas para ampliar el campo de acción de la central de compras; racionalizar los gastos de mantenimiento de hospitales y centros de salud y la mejora de la informatización de consultorios rurales. "Si la estructura sanitaria no funciona de la mejor manera" son necesarias reformas, ha dicho la presidenta, para quien es fundamental luchar contra la ineficacia e ineficiencia.   Los españoles se blindan con la sanidad privada pese a la crisis       10,5 millones tienen ya seguro El sector crece desde hace más de una década El temor a los recortes y las pólizas de empresa, claves del aumento     El PP ya propuso hace meses desgravaciones para los seguros   15 DIC 2011 - 11:25  Los españoles recurren cada vez más a la sanidad privada para garantizarse la asistencia médica. Casi 10,5 millones de personas están ya aseguradas y la tendencia, incluso en plena crisis, es al alza. El número de ciudadanos que contrataron una póliza ha aumentado este año un 1,6% -la tasa sería mayor si se contabilizasen, como se hacía hasta enero, pólizas pequeñas por servicios específicos-. Ese incremento no es puntual: en 2010, cuando la situación de las familias ya era complicada, subieron un 5,6%, según datos de ICEA, principal fuente del sector. Esta tendencia se registra desde hace más de una década, auspiciada por el crecimiento, el envejecimiento de la población y el desarrollo de la calidad de vida. El aumento de las empresas que deciden dar una cobertura sanitaria privada a sus trabajadores, y cierto temor de los ciudadanos a que los recortes repercutan en la calidad de la sanidad pública, hacen que las pólizas no decaigan, según los expertos. Los españoles creen que el país tiene un buen sistema sanitario público. En el último barómetro de sanidad lo puntuaron con un 6,57 sobre 10 (en 2005 era de 6,14). Sin embargo, es ilustrativo que en estos tiempos de ajustes -también familiares- muchos decidan pagar por una prestación de la que ya disponen en el canal público. Un bien que han financiado, además, con sus impuestos. Para Juan José Rodríguez Sendín, presidente de la Organización Médica Colegial, muchos lo hacen empujados por el fantasma de los recortes. "La gente tiene miedo a quedarse desprotegida. El cierre de camas y las listas de espera hacen que quien se lo puede permitir esté yendo a la privada", argumenta. El escenario que dibuja Sendín es el de las medidas de ajuste que han puesto en marcha muchas autonomías. Fórmulas que van desde la supresión de camas hospitalarias o la disminución de ambulancias hasta la decisión de no cubrir las bajas del personal sanitario. En Cataluña, por ejemplo, donde los recortes están siendo muy severos, las listas de espera han aumentado un 30%.   "La gente tiene miedo a quedar desprotegida", dice un experto       Desde la sanidad privada admiten que la atmósfera generada por los recortes provoca que muchos ciudadanos se decanten por contratar una póliza. "Algunos sectores están poniendo en duda la sostenibilidad del sistema sanitario público actual; y esto genera inquietud en la población, que ve cómo se recortan servicios y garantías que hasta ahora disfrutaban", expone Ángel de Benito, vicepresidente del Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS) -que agrupa a la mayoría del sector privado-. No obstante, De Benito cree que el hecho de que los seguros privados hayan resistido se explica también por otros factores. "Las pólizas continúan creciendo en calidad y prestaciones; a lo que se añade que médicos y hospitales luchan por mantener los precios", dice. Marciano Sánchez-Bayle, portavoz de la Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Pública (FADSP), cree que ese clima de incertidumbre sobre la viabilidad del sistema es dañino, y que existe una corriente más interesada en empujar a la población a la privada que en mejorar la pública. "Se está haciendo a la gente creer erróneamente que la sanidad pública funciona peor y que ya no cubre cosas importantes", afirma. Sostiene también que la resurrección del debate sobre aplicar un copago por visita o receta provoca que la población piense que compensa ir a la privada. "Pero deben tener en cuenta que las pólizas tienen letra pequeña, como límites de acceso o de días de hospitalización", alerta.       En el sector privado sostienen que sus abonados hacen un "copago voluntario" La privada ha crecido también en beneficios. Las primas ingresadas por los seguros de salud alcanzaron en 2010 los 6.300 millones de euros. Un 4,2% más que en 2009. Desde entonces, sin embargo, los datos recogidos por ICEA -que analiza las cifras del 96% de las aseguradoras- muestran que el incremento sigue, pero no al ritmo ágil de ejercicios anteriores. En 2007%, por ejemplo, las primas ingresadas aumentaron un 9,8%. Este año, pronostican fuentes del sector, los beneficios también subirán. Y eso es en buena parte debido a que las ofertas de las aseguradoras cada vez son más agresivas. Un factor que, según Albert Jovell, presidente del Foro Español de Pacientes -organización que agrupa a más de mil asociaciones de toda España-, también desempeña un papel determinante en el aumento del número de asegurados. "Hay un gran número de ofertas distintas, algunas con un precio muy bajo. Eso unido al clima generado por los recortes hace que la población no contemple prescindir de su seguro y que otros decidan cubrir su riesgo haciéndose uno", analiza.       Una póliza puede costar entre 35 y 70 euros al mes, en función del tipo Efectivamente, las ofertas se cuentan por decenas, aunque los precios varían mucho según el producto escogido -con o sin atención primaria, con una fórmula de reembolso de gastos, con lista cerrada o abierta de facultativos...-, el número de asegurados y su edad. Un seguro básico para una persona de edad media (los mayores suelen pagar precios más altos) puede oscilar entre los 35 y los 70 euros al mes, dependiendo de la compañía. "Una póliza puede costar menos de lo que supone un almuerzo al mes", dice Luis Miguel Ávalos, director del área de seguros generales de Unespa -la patronal de las aseguradoras-, que incide no obstante en que la privada no quiere competir en precio con la pública. El crecimiento del sector no solo está sustentado en la decisión personal de la población. "Los seguros privados se están popularizando en el ámbito empresarial. Muchas compañías deciden dar a sus trabajadores una póliza como parte de sus beneficios sociales. Estos asegurados representan ya un millón", explica Ávalos. Y es que al hecho de que una póliza colectiva es más económica que una individual se une que las empresas pueden deducirse una parte de ese concepto como gasto social en la declaración del impuesto de sociedades y obtener así ventajas fiscales.       Las compañías hacen ofertas cada vez más agresivas y ajustadas Un punto que desde la privada reclaman también para los asegurados individuales. Por ello, el IDIS comenzó ayer una campaña de recogida de firmas para pedir al nuevo Gobierno que las familias que contraten un seguro privado puedan desgravarse una parte en la declaración de la renta. Una opción similar a la que existió hasta 1998, cuando el Ejecutivo del Partido Popular, entonces en el poder, la eliminó. La postura del próximo Gobierno sobre este tema, sin embargo, no está clara. Hace unos meses su coordinadora de Política Sanitaria llegó a insinuar la posibilidad de implantar esa desgravación fiscal, una cuestión que no se ha vuelto a tocar desde entonces. "Estas personas están descargando al sistema público del coste de su asistencia y de listas de espera. El suyo sí es un copago voluntario", dice De Benito. Con las cuentas del IDIS, un incentivo fiscal de un 15% para las rentas inferiores a 30.000 euros llevaría a un millón de personas a contratar un seguro. Población, dicen, que saldría de manera voluntaria del sistema -total o parcialmente-, lo que generaría un ahorro de hasta 1.500 millones de euros a la pública. En la FADSP no están de acuerdo con esa medida. Creen que lo que está ocurriendo contribuye a mercantilizar la atención y acabar así con su carácter solidario. El presidente de los médicos menciona otro riesgo: "Si las clases medias y altas y las más formadas se van a la privada crecen la desigualdad social. Se puede producir una fractura y que se cree una sanidad para ricos y otra para pobres". ¿Es ese el futuro? Jovell no hace pronósticos, pero apunta que en España la privada tiene un carácter complementario. "La mayoría de asegurados van a la privada para lo cómodo, como las pruebas o el especialista, y dejan lo complejo para la pública", dice.       Dos millones de funcionarios Los funcionarios judiciales, los de la Administración Civil del Estado, los de las Fuerzas Armadas y la Guardia Civil están en un régimen especial de la Seguridad Social. Pueden elegir (una vez al año) recibir asistencia sanitaria, gestionada por sus mutualidades -Mugeju, Muface e Isfas-, en la pública o en las entidades privadas concertadas con su mutualidad. El 85% -unos dos millones- elige la privada.       Para José Manuel Freire, profesor de la Escuela Nacional de Sanidad, este sistema es injusto. "Si esa fórmula es buena debe ser para todos; si no, para ninguno. Ahora hay desigualdad", dice. "Estas personas tienen ciertos beneficios, como ayudas para prótesis, y pagan un 10% menos por los fármacos. Esas diferencias son negativas para la calidad y la prioridad que los servicios públicos tienen en la agenda política. No olvidemos que esos funcionarios son parte de la élite del país: profesores universitarios, directores generales...", observa. Ángel de Benito, vicepresidente del IDIS -representante mayoritario del sector de la privada-, defiende la fórmula mutualista: "Sus costes son inferiores a los públicos. Por ejemplo, Muface paga 700 euros por asegurado al sector privado frente a los 1.300 que paga al público". Marciano Sáchez-Bayle, de la Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Pública, no está de acuerdo. Apunta, además, que hay funcionarios y beneficiarios (hijos o cónyuge) que gozan de doble cobertura y usan privada y pública a la vez, en vez de elegir, como deben. "Así el sistema público paga el doble por la misma persona", dice. Eso ocurre. Hace un mes Galicia detectó 7.000 funcionarios que usaban su mutua y la sanidad pública, lo que originaba un coste extra, según la Xunta, de cinco millones de euros por ejercicio.       Pólizas de salud       - Unos 10,5 millones de personas tienen un seguro privado en España. Las pólizas han aumentado este año un 1,6%. En 2010 también crecieron (un 5,6%), según las cifras de ICEA, que recoge datos del 95% de las aseguradoras.       - Unos dos millones de los asegurados son funcionarios. Este colectivo, que puede escoger recibir la prestación sanitaria en el canal público o en el privado, prefiere mayoritariamente (el 85%) esta última opción. - Los asegurados a través de pólizas contratadas por sus empresas suponen ya un millón. Estas compañías pueden deducirse fiscalmente una parte. - Madrid, Cataluña, Andalucía y Valencia agrupan a más del 70% de los asegurados, según los datos ICEA. Los asegurados, se concentran sobre todo en las ciudades, donde la red de atención del canal privado es mayor. - Una póliza básica para una persona de edad media (los ancianos pagan más) puede costar entre 35 y 70 euros al mes, según la aseguradora. - En 2010 las primas de los seguros de salud alcanzaron los 6.325 millones de euros. Un 4,2% más que en 2009.     Uns 1.500 treballadors de la funció pública es manifesten a Lleida contra les retallades del Govern La protesta, que ha transcorregut sense incidents, ha finalitzat davant la delegació de la Generalitat a la capital del Segrià   Dijous, 15.12.2011. 11:00 h Unes 1.500 persones s'han manifestat aquesta tarda pels carrers de Lleida per mostrar el seu rebuig a les darreres mesures plantejades pel Govern contra els treballadors del sector públic.       Imatge de la manifestació dels treballadors públics pels carrers de Lleida.       Un bomber mostrant la pancarta que duia.     Professionals de la sanitat durant la manifestació a Lleida.     Els manifestants s'han concentrat a les sis de la tarda a la plaça Ricard Vinyes, des d'on han iniciat una marxa que ha finalitzat a Lluís Companys, davant la delegació del Govern a la capital del Segrià on s'han llegit el manifest. Sota el lema 'No a les retallades! Sí als serveis públics!', la protesta, que a més de Lleida també s'ha celebrat en altres ciutats del país, ha estat convocada per CCOO, UGT i IAC tot i que també si s'han sumat altres formacions sindicals. La manifestació ha transcorregut sense incidents. Els manifestants, uns 1.500 segons la Guàrdia Urbana, entre mestres, bombers, professionals de la salut i molts altres col·lectius de treballadors de la funció pública, han sortit de Ricard Vinyes i han seguit la mobilització per Balmes, Rambla d'Aragó fins arribar davant la delegació del Govern a Lleida. Durant la marxa, s'han pogut veure pancartes i s'han sentit crits dels empleats públics en contra de les retallades del Govern i defensant el manteniment dels salaris i dels llocs de treball, inclòs els d'internins.  La responsable del sector Generalitat de CCOO a Lleida, Anna Lahoz, ha remarcat que els treballadors públics ‘fa anys que patim congelacions i retallades salarials i amb les darreres mesures del Govern no només hi ha retallades de salaris si no que es retallen drets socials i laborals que ens ha constat molts anys d'aconseguir’. Jaume Añé, del sindicat USTEC-STEs i coordinador de l'Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) a Lleida, ha qualificat les retallades que està aplicant ‘d'atac frontal cap als empleats públics i sense precedents en democràcia’. Així mateix, ha rebutjat com a motiu la manca de diners que al·lega el Govern per justificar l'aplicació de mesures d'austeritat i ha dit que ‘n'hi ha pel que es vol’, posant d'exemple que ‘si no hagués eliminat l'impost de successions, hagués suposat  per les arques de la Generalitat uns ingressos d'uns 500 milions d'euros que haurien permès fer front a aquesta despesa que ara es pretén retallar’. Els representants del diferents sindicats convocants de la protesta, UGT, CCOO i AIC, han llegit un manifest davant la delegació del Govern a Lleida on han denunciat la voluntat del Govern de reduir els llocs de treball en el sector públic i uns 625 milions d'euros, un 12%, la massa salarial que ja havia estat objecte d'altres retallades. Així mateix, han defensat el manteniment de ‘tots’ els llocs de treball, perquè ‘a Catalunya no sobren llocs de treball als serveis públics sinó que en falten’ i han reclamat el manteniment ‘íntegre’ dels seus salaris i drets laborals. En el manifest, també han defensat que la salut, l'educació, la seguretat, els serveis a la dependència, a la mobilitat, al medi o la justícia suposen ‘la riquesa dels que no som rics i la garantia dels drets dels ciutadans’ i han acusat el Govern ‘de regalar la riquesa als mercats’. ‘L'obligació del govern és fer política econòmica per promoure el treball i la riquesa, no promoure l'atur i la pobresa’, han assegurat.   Finalment, han qüestionat que les mesures d'austeritat empreses pel Govern hagin servit per crear riquesa o activitat econòmica i han alertat que aquestes retallades als treballadors de la Generalitat es poden fer extensibles al conjunt de les administracions públiques i al dels serveis públics. Salut convertirà en empreses els hospitals públics de Lleida i Girona, segons 'El País' El rotatiu de Prisa assegura que aquest "trossejament de l'ICS" serà a tot el territori català i que aquest pla "afecta desenes de CAP"   14/12/2011 08:32 L'Institut Català de la Salut (ICS) serà trossejat en petites parts que seran convertides en empreses, segons publica el diari El País. El rotatiu cita fonts del departament de Salut per anunciar que a principis del 2012 començaran per Girona i Lleida amb aquesta "prova pilot" del nou pla per reduir el pressupost assignat a l'ICS. L'hospital Arnau de Vilanova, a Lleida, i el Doctor Trueta, a Girona, seran la punta de llança del "full de ruta" que ha traçat Salut i que continuarà per molts centres d'atenció primària d'aquestes províncies. Es vol acabar estenent a tot Catalunya. Per dur a terme aquesta fragmentació de l'ICS, el Govern de CiU vol emprendre reformes legals que portarà properament al Parlament. Segons cita el diari, el pla de Salut és "ambiciós" perquè intentaran que els hospitals i CAP "disposin de número d'identificació fiscal propi" i s'obrin "a l'entrada de capital privat". Els treballadors públics es concentraran aquesta tarda contra les retallades plantejades per la Generalitat Aquest dijous, els sindicats es reuniran per sisena vegada amb el Govern per intentar tancar un acord Els sindicats de la funció pública i el Govern ja s'han reunit cinc vegades però encara no han pogut tancar cap acord. A més, tot i que el temps s'esgota -els ajustos s'han d'incloure al projecte de llei de pressupostos que aprovarà l'Executiu dimarts-, les posicions continuen molt allunyades i no hi ha cap símptoma de sintonia entre ambdues parts. Tant és així, que els sindicats han convocat concentracions per a aquest dimecres a la tarda per protestar contra les propostes que fins ara els ha fet la Generalitat a la taula de negociacions. Les converses es reprendran aquest dijous.   L'acte de protesta ha estat convocat pels sindicats CCOO, UGT i IAC sota el lema 'No a les retallades! Sí als serveis públics!' L'objectiu, segons han explicat aquests sindicats, és "mostrar el rebuig a les noves mesures plantejades pel Govern de la Generalitat contra el funcionariat, que per quarta vegada patirà l'efecte de les retallades". Les concentracions es faran a la plaça de Sant Jaume de Barcelona a partir de les 17.30h; a la plaça de Pompeu Fabra de Girona també a les 17.30h; a la plaça de Ricard Vinyes de Lleida a les 18.00h; a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona a les 18.30h; i al a plaça dels Dolors de Tortosa, a les 17.00h. La darrera proposta del Govern: reduir la jornada als interins De la seva banda, a la sortida de la reunió d'aquest dimarts, la Generalitat ha reiterat que calen ajustos i que l'única garantia de continuïtat de la totalitat del personal interí en l'administració catalana és reduint la jornada laboral en aquest rang de treballadors. Segons declaracions d'un portaveu del Departament de Governació, recollides per l'agència Efe, la conselleria ha defensat a la Taula de la Funció Pública la reducció de jornada d'aquests treballadors, per davant de qualsevol altra mesura que s'apliqui als empleats públics en detriment de la continuïtat laboral dels interins. Publicat 14/12/2011  10:18h     Álvarez (UGT): només podem acceptar congelació salarial sense tocar plantilles

13 des. El líder de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha assegurat avui que els sindicats de la funció pública només estan disposats a acceptar una congelació salarial a canvi del manteniment de les plantilles, i una reducció de personal basada en prejubilacions i jubilacions. Poc abans que comencés avui la cinquena reunió de la taula de negociació de la funció pública que aborda les noves retallades plantejats pel Govern, Álvarez ha participat en un altre acte de la UGT i ha explicat quines són les línies vermelles dels sindicats, molt allunyades de les pretensions de la Generalitat. En declaracions als periodistes, el líder d'un dels tres sindicats presents en la taula de la funció pública s'ha mostrat molt escèptic respecte al fet que les dues parts puguin acostar avui postures i molt menys arribar a cap acord. "Tinc més esperances en la manifestació de demà que en la taula de negociació d'avui", ha assegurat després de retreure al govern d'Artur Mas que vulgui carregar tot el pes dels ajustos sobre els més de 230.000 treballadors de la Generalitat. Davant aquest escenari, Álvarez ha fet una crida a tots els funcionaris i empleats públics a participar demà en les concentracions convocades a les principals ciutats catalans per protestar contra les retallades. "El màxim que podem acceptar és una congelació de sous i el manteniment de les plantilles", ha dit, a l'hora que ha instat la Generalitat a seure a negociar en un altre fòrum mesures per reformar l'administració pública i fer-la més eficient. Segons el seu parer, el Govern "pot acabar per arribar a un acord sobre la funció publica de la mà dels sindicats o del PP, ha d'elegir", ha dit, en al·lusió a les negociacions per aprovar el pressupost de la Generalitat. EFE.

  11 /12/ 2011
Aragó i Catalunya acorden aportar contraprestacions econòmiques pels pacients mutus atesos fora del seu àmbit
Dijous es reunirà la comissió tècnica que ha determinar quan pagarà cadascú encara que ambdós governs volen que s'ampliï el fons de cohesió
Les conselleries de Salut de Catalunya i l'Aragó estudiaran crear un sistema de contraprestacions econòmiques perquè els dos governs puguin pagar-se entre ells les despeses que costi atendre pacients de la Franja de Ponent a Lleida, o viceversa. Aquest dijous es reunirà a Barcelona la comissió tècnica que estudiarà les quantitats que l'Aragó pagarà a Catalunya pels pacients de la Franja que s'atenen als centres mèdics de Lleida. 

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha inaugurat aquest dissabte l'ampliació del consultori mèdic d'Alpicat, al Segrià, en una acció que ha considerat "dins la normalitat". Ruiz ha dit que els ciutadans no s'han d'estranyar que es facin "coses normals" en els serveis sanitaris.
Ruiz es va reunir ahir amb el seu homòleg aragonès, Ricardo Olivan. Les contraprestacions que es determinin, que també serviran pels catalans que hagin de ser atesos a l'Aragó, han de superar un buit legal que és la facturació entre comunitats autònomes. Els governs d'Aragó i Catalunya també volen que s'ampliï el fons de cohesió que estipula contraprestacions per determinades atencions mèdiques a pacients d'una altra comunitat autònoma. Aquestes, però, no cobreixen el 80% dels casos, que són atencions ordinàries de pacients de la Franja de Ponent a centres i hospitals de Lleida.
Boi Ruiz ha explicat que si la proposta funciona, traslladaran el sistema de contraprestacions econòmiques entre Comunitats Autònomes per intercanvi de pacients al Consell Interterritorial de Salut de l'estat espanyol perquè s'apliqui a altres zones amb una situació similar.
El conseller de Salut ha assegurat que als hospitals de Lleida "es seguiran atenent els pacients de la Franja com fins ara, encara que "hi hagi hagut alguna disfunció en alguns casos de la qual el Govern no en té coneixement pels canals oficials". El sistema de contraprestacions econòmiques podria posar-se en marxa l'any vinent un cop es superi també el buit legal amb què topa la facturació entre comunitats autònomes.
Boi Ruiz ha inaugurat aquest dissabte l'ampliació del centre mèdic d'Alpicat, que passa de 350 a 700 metres quadrats, tal com estava previst al projecte inicial que va inaugurar la primera fase l'any 2.000. Al consultori s'hi han ubicat 10 consultes d'atenció primària i altres serveis com pediatria, infermeria i un punt d'atenció continuada. L'actuació ha tingut un cop de gairebé 900.000 euros.

9/12 2011
Les consultes externes de l'Arnau, gairebé sense servei

A causa de la reducció d'activitat els dies de ponts festius per estaviar

Imatge d'arxiu de les consultes externes buides, situació que s'ha repetit avui.

Més que un dia de pont, amb l'activitat a mig gas, les consultes externes de l'hospital Arnau de Vilanova han donat aquest matí la imatge de un dia plenament festiu. A les 12.30 hores, a totes les sales de de la planta baixa només hi havia una parella que esperava que la cridessin per una revisió oncològica. A les de la segona planta, l'activitat era un xic més gran, ja que les consultes per revisions i proves ginecològiques sí estaven en servei. Així mateix, l'activitat dels quiròfans ha quedat limitada a les urgències. L'Arnau ha optat per reduir al màxim les consultes externes i operacions programades als dies de pont d'aquesta setmana, com ja va fer els ponts de Tots Sants i el 12 d'octubre, dintre de les mesures de retallada de la despesa adoptades aquest any. A aquest fet, cal sumar-hi l'anul·lació de visites i operacions programades que va tenir lloc el passat mes durant els dos dies de la vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya.

Ciutadans indignats d'Alpicat, Almacelles i Lleida

Senyor Boi Ruiz, al Segrià no és benvingut

 

Dijous, 8.12.2011. 23:45 h

Assabentats que aquest dissabte 10 de desembre a les dotze vostè, conseller Boi Ruiz, ve a inaugurar l'ampliació del consultori mèdic d'Alpicat, no podem més que traslladar-li la nostra indignació com a usuaris del sistema sanitari i denunciar l'exercici de cinisme que representa la seva presència.
Els darrers mesos hem vist com feia desaparèixer l'atenció nocturna o retallava hores d'obertura als CAPs d'Almacelles, Alcarràs, Seròs i Almenar. Hem sofert en carn pròpia com allargassava les llistes d'espera, arribant a superar els dos mesos en casos com el CAP del barri de Cappont de Lleida. Hem comprovat com suprimia torns de professionals o serveis, com a les infermeres les feia fer de metges o d'administratius, i com no substituïa baixes del personal dels centres. Quan hem hagut de recórrer al nostre hospital, hem constatat com ens ha atribuït l'honor de ser els pacients de tot el país que més hem d'esperar a Urgències. Hem patit l'augment exagerat de les llistes d'espera en intervencions, proves de diagnosi o rehabilitació i els professionals que ens han atès ens han explicat com ha deteriorat les seves condicions laborals.
Vostè està elevant a privilegi el nostre dret a una atenció sanitària de qualitat als nostres pobles i barris. Vostè i la resta de polítics ens estan fent pagar un deute i una crisi que no hem generat mentre aplaudeixen als banquers culpables i afavoreixen els seus propis negocis privats.
Dissabte no té res a celebrar a la comarca i no pot ser benvingut.

L'Arnau torna a funcionar a mig gas durant aquest pont

Dimarts 06, Desembre de 2011 11:30

L'Arnau de Vilanova va suspendre dilluns la seva activitat no urgent -consultes externes i quiròfans- seguint amb les directrius de la gerència de l'ICS, que obliga els centres sanitaris a funcionar com un festiu durant cinc dies laborables abans que finalitzi l'any. De fet, divendres que ve la majoria d'hospitals de l'ICS, excepte l'Arnau de Vilanova i el Verge de la Cinta de Tortosa, treballaran amb serveis mínims, i els facultatius no prestaran consultes externes ni cirurgies no urgents. L'ICS va ordenar el funcionament com a festiu durant cinc dies laborables, a elegir per cada centre sanitari, per quadrar la retallada pressupostària d'aquest any. La majoria dels tancaments s'han fet coincidir amb ponts i vigiles de festius, quan es redueix l'activitat assistencial i "un percentatge important de pacients no es presenta a la visita programada", segons va al·legar l'ICS.

Metges de Catalunya reitera les seves crítiques al tancament parcial dels hospitals de l’ICS per reduir despeses
07/12/2011

Metges de Catalunya (MC) insisteix en criticar la decisió de l’Institut Català de la Salut (ICS) de tancar parcialment aquesta setmana els vuit grans hospitals públics per reduir despeses, disminuint l’activitat quirúrgica programada i les consultes externes, després que el sindicat ja va demanar a l’empresa que retirés l’ordre que obliga aquests centres a funcionar com un festiu durant cinc dies laborables, abans del 31 de desembre.
Per a MC, la mesura respon únicament i exclusiva a criteris econòmics, sense tenir en compte les conseqüències d’aquest ‘lock out’ empresarial sobre les llistes d’espera i les proves diagnòstiques.
A més, considera que l’estalvi que es pugui aconseguir amb la reducció de l’activitat és relatiu, ja que l’endarreriment de les intervencions quirúrgiques i de les proves diagnòstiques pot generar un empitjorament de les patologies o l’aparició de nous trastorns, amb el consegüent increment dels costos dels processos mèdics.
Incoherència
MC creu “totalment incoherent i molt trist” que el portaveu del Govern, Francesc Homs, censurés la vaga convocada pel sindicat el novembre passat per “generar molèsties als ciutadans” i que la mateixa administració tanqui aquesta setmana els hospitals públics de l’ICS per quadrar un pressupost “com si no passés res”.
Normalitat en la primera jornada de tancament de quiròfans i consultes externes dels hospitals catalans

La majoria de centres actuaran dimecres i divendres com si fos un dia festiu per tal d'incrementar la productivitat

  Dimarts, 6.12.2011. 05:00 h

 

Els hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) han iniciat aquest dilluns una setmana de reducció de l'activitat amb motiu del Pont de la Puríssima. Es tancaran les consultes externes i la cirurgia programada, tot i que es garanteix el servei d'urgències i en alguns casos de transplantaments

Imatge d'arxiu de l'Hospital U$niversitari Arnau de Viilanova

El doctor Jaume Benavent, director adjunt d'afers assistencials de l'ICS, ha explicat que tret de l'Hospital Verge de la Cinta, que ha reduït aquest dilluns la seva activitat, la resta d'hospitals han operat amb normalitat i serà dimecres i divendres quan es vegi reduït el servei, tot i que la majoria ja ho tenia programat des de principi d'any i per tant l'afectació als pacients serà mínima.
‘Avui el dia ha transcorregut amb absoluta normalitat, no hi ha hagut cap tipus d'afectació’, ha declarat Benavent.  El fet excepcional que hi hagi dos festius enmig de la setmana ha portat els hospitals a concentrar dies de lleure i vacances dels seus professionals en dimecres o divendres, com han fet la majoria, o avui dilluns, com ha fet el Verge de la Cinta, segons ha precisat Benavent.
La majoria d'hospitals han escollit dimecres i divendres per actuar com si fos un dia festiu, mentre que d'altres reduiran la seva activitat tots els dies en lloc de tancar serveis. Segons ha indicat Benavent, ‘cada hospital s'ha organitzat com li ha semblat que era la millor forma per garantir el servei als ciutadans i perquè els professionals poguessin gaudir dels seus dies de lleure’. Els centres d'atenció primària, en canvi, funcionen amb normalitat tot i que poden tenir més flexibilitat ja que l'activitat no és molt elevada en setmanes amb festius.
Si bé aquesta és una pràctica que ‘no és nova’ i ‘té molta tradició al nostre sector’, Benavent ha assenyalat que ‘és veritat que alguns hospitals ho han començat a fer aquest any’. És el cas de l'hospital de la Vall d'Hebron, que no ho feia. En canvi, el de Bellvitge ‘ja feia anys que concentrava els dies de vacances amb alguns dies laborables’. Això és deu al fet que al contrari que en altres anys, enguany l'actuació s'ha dut a terme ‘de manera coordinada i general’ a tot Catalunya. L'objectiu és optimitzar recursos, incrementar la productivitat del temps de treball i concentrar festius dels professionals
Benavent ha assegurat que l'usuari no notarà la reducció de l'activitat i el tancament de serveis. ‘Els hospitals garanteixen les urgències, les altres, els ingressos i fins i tot si hi ha algun transplantament a fer es fa’, ha relatat, i ha afegit que ‘l'únic que no hi ha són activitats programades, consultes externes i algunes proves’. Amb tot, ha recalcat que molts hospitals ja ho tenien programat des de principi d'any i per tant ja no concertaven visites, de manera que ‘l'usuari no ho notarà’.
D'altra banda, s'escullen dies propers als festius perquè per aquestes dates les absències en les visites que han estat programades arriben al 40%, segons ha informat Benavent. Dies de pont o bé també el 24 de desembre, són dates ‘que va bé als professionals per concentrar les vacances i són dies que els pacients tampoc van gaire al metge’. 

6/12/2011
El Col·legi d'Infermeria de Lleida va pagar 13.900 euros a l'Institut Nóos d'Urdangarin

Per un estudi sobre la salut laboral de les infermeres |

Lleida El Col·legi d'Infermeria de Lleida va pagar 13.900 euros per un estudi a l'Institut Nóos, l'ONG d'Iñaki Urdangarin que és investigada per un jutge de Palma de Mallorca per haver-se apoderat suposadament de diners públics. Segons va explicar ahir a SEGRE el president del col·legi lleidatà, Josep Maria Camps, aquesta entitat va pagar al març del 2004 l'esmentada quantitat a l'Institut Nóos, presidit llavors pel gendre del Rei, perquè elaborés un infor- me sobre la situació laboral de les infermeres lleidatanes, després que es constatés que moltes tenien l'anomenada síndrome de burnout, una expressió que significa estar cremat a la feina.
Camps va explicar ahir que el Col·legi d'Infermeria no va contactar amb Urdangarin sinó amb el seu soci, Diego Torres, també investigat per presumpta malversació. En realitat, segons Camps, el col·legi ni tan sols sabia que darrere de Nóos hi havia el duc de Palma. El president va explicar ahir que "Diego Torres es va oferir per efectuar prospeccions de mercat i, com que en aquell moment teníem la problemàtica del burn out, vam decidir encarregar l'estudi juntament amb el Col·legi de Girona, que havia detectat el mateix problema".
Camps va explicar ahir que van acordar el preu de l'estudi (13.900 euros cada una de les entitats col·legials) i que en van quedar satisfets. Segons aquest informe, una de cada dos infermeres de Lleida tenia l'any 2004 la síndrome de burn out, una patologia que es manifesta amb insomni, ansietat, desmotivació i absentisme a la feina. L'informe de l'associació d'Urdangarin deia que arribava a aquesta conclusió després d'efectuar 300 enquestes entre les 4.600 infermeres de Lleida i Girona.
L'institut Nóos i cinc empreses associades a aquesta ONG van rebre entre el 2002 i el 2010 16 milions d'euros de 103 entitats, segons dades d'Hisenda publicades ahir. Un 40 per cent d'aquests diners eren públics i el jutge investiga si Urdangarin se'ls va apoderar.

Capio   mantendrá la sede social de Ribera Salud en Valencia y asumirá su deuda

	El FROB y Bankia decidieron la venta de su participación después de que la consultora Price Waterhouse evaluara todas las ofertas
	2011-12-04
	El grupo hospitalario participado por el fondo de de inversión CVC Capital Partners, Capio España, mantendrá la sede social de Ribera Salud en Valencia y empleará la sociedad para participar en proyectos sanitarios de colaboración público-privada en España y en el ámbito internacional si finalmente se concreta la adquisición de la compañía valenciana. Fuentes financieras aseguraron a este diario que Bankia y los administradores designados por el FROB para la CAM optaron por cerrar un proceso negociador en exclusiva con Capio tras un informe de evaluación de ofertas elaborado por la consultora Price Waterhouse. Las dos entidades financieras son propietarias al 50 % de Ribera Salud, concesionaria de la construcción y gestión de cinco hospitales comarcales de la Generalitat. La empresa se encarga además de la prestación asistencial de un centenar de centros de salud de atención primaria, participa en la firma Erescanner, adjudicataria del servicio de resonancias magnéticas de la Conselleria de Sanidad, y está presente en el sistema sanitario madrileño a través del Hospital de Torrejón y el Laboratorio Central de San Sebastián de los Reyes. Según las mismas fuentes, Bankia y los administradores de la CAM recibieron únicamente dos ofertas formales ante notario, una de Capio y otras del fondo de capital riesgo Mercapital. La primera ofrecía 115 millones de euros por la empresa y la asunción de su endeudamiento, cifrado en 300 millones de euros, si bien las cuentas de 2010 reflejan un pasivo bancario y de otros acreedores cercano a los 200 millones de euros. Las mismas fuentes financieras sostienen que Atitlán, el fondo ligado al presidente de Mercadona, Juan Roig, que dirige su yerno Roberto Centeno, no llegó a presentar oferta formal ante notario en el plazo fijado (29 de septiembre de este año). Desde el entorno de Atitlán niegan este hecho y explican que sí se entregó la oferta en los términos establecidos. Además manifestaron que técnicamente no ha habido proceso organizado de venta ni ha existido un pliego de condiciones oficial. No obstante, Bankia y la CAM optaron por Capio por presentar la mejor oferta desde el punto de vista técnico y económico, según las mismas fuentes. La Generalitat valenciana ha estado informada del proceso periódicamente por los administradores designados por el Banco de España para la CAM. Las dos entidades bancarias han buscado ganar liquidez. Aunque las mismas fuentes financieras sostienen que finalmente las plusvalías generadas no han sido abultadas, la operación permite a Bankia y CAM mejorar sus ratios. Lo cierto es que la intervención de la caja alicantina modificó los planes iniciales de cambio accionarial en Ribera Salud. Lo que en principio iba a ser la entrada de un nuevo socio en el proyecto con un 33 % a través de una ampliación de capital, se convirtió en un proceso de venta en bloque. El fondo ligado al Santander, Vista Capital, se retiró de la puja al perder interés por la operación, mientras que Atitlán formalizó un alianza con la aseguradora Asisa para ganar músculo financiero. Este acuerdo, sin embargo, restó más que sumó, según fuentes conocedoras de las negociación. El equipo directivo de Ribera Salud que encabeza Alberto de Rosa no era partidario de entregar la compañía a Asisa, toda vez que Ribera Salud comparte accionariado en otros hospitales con competidores como DKV, Sanitas o Adeslas. De concretarse la operación de venta a Capio, significará para el grupo que dirige Víctor Madera afianzarse como líder en España del sector de la sanidad privada y contar con un instrumento para acceder a los proyectos de colaboración público-privada. Ayer la mismo, la presidenta de Castilla-La Mancha, María Dolores de Cospedal, anunció la privatización de la gestión de cuatro hospitales de la región.

Divendres serà com un diumenge a la major part dels hospitals

Diversos usuaris a la sala d'espera d'urgències de l'Arnau de Vilanova, el 31 d'octubre, un altre dels dies en què els hospitals de l'ICS van reduir l'activitat a causa del pont de Tots Sants

Els hospitals de l'Institut Català de Salut (ICS) han adoptat diverses fórmules per reduir l'activitat la setmana vinent, que molts treballadors aprofitaran per gaudir de permisos o vacances. Tal com va exigir la gerència de l'ICS, els centres han programat menys visites, proves i operacions pels tres dies laborables, especialment per divendres. D'aquesta manera, l'ICS s'estalvia la despesa que suposa contractar personal suplent: uns 950.000 euros, si es redueix l'activitat cinc dies l'any. A més, l'ICS afirma que, en dies de pont, l'absentisme de pacients amb cita arriba a un 40%.

Clínica de Ponent,

63 anys donant serveis de salut als lleidatans

El centre es va fundar l’any 1948 i des de llavors ha continuat treballant amb la mateixa il∙lusió del primer dia

La primera Clínica de Quinta de Salut La Alianza a Lleida,ubicada al carrer General Yagüe,es va inaugurar el 28 de juny de 1948. L’actual Clínica,ubicada a l’Avinguda Prat de la Riba, data de l’any 1955 amb la reforma de l’antic hotel LLEIDA.

Aquella construcció va ser ampliada amb un annex que s’inicià l’any 1965 donant-li l’actual configuració estructural. Amb posterioritat i al carrer la Premsa es varen construir els actuals consultoris que foren inaugurats l’any 1984.

En els darrers anys s’han realitzat diverses reformes dins del propi hospital. La creació i remodelació de

l’Àrea d’Emergències Mèdiques i l’Àrea d’Urgències,dels serveis de Radiodiagnòstic,incorporant TAC i Ressonància Magnètica,de la planta d’hospitalització“materno-infantil”,de la UCSI (Unitat de Cirurgia

Sense Ingrés), entre d’altres.

Amb l’objectiu d’anar millorant cada dia els serveis que oferim als nostres pacients,hem creat una nova

Unitat Materno-Infantil amb noves consultes i l’Àrea d’Educació Maternal per a embarassades. Amb aquest

servei, format per pediatres,obstetres i llevadores, es dóna una atenció integral tant a la mare com al lactant.

A l’Àrea d’Educació Maternal s’impa r t e i x e n les classes teòriques i p r à c t i q u e s dels cursos de

preparació al part amb unadurada de 16 setmanes.

Aquest any,la Clínica de Ponent ha estat guardonada amb el TOP 20 Benchmarks en Gestió Hospitalària Global,valorada com la millor dins de la categoria d’Hospitals Petits Privats.

Aquest és el segon TOP 20 que la Clínica obté en els 12 anys de vida d’aquests premis a nivell Nacional. En aquesta ocasió han participat 163 Hospitals, dels quals 126 pertanyen al Sistema Nacional de Salut i 37 són privats.Els Top 20 presenten un índex de mortalitat d’un 25%inferior que la resta dels participants,un 15% menys de complicacions i un 13% menys de readmissions urgents i relacionades a curt termini.

Aquestes dades s’acompanyen d’unes taxes de cirurgia sense ingrés i d’hospitalitzacions evitables d’un 16% i d’un 7% més elevades, respectivament,comparat amb d’altreshospitals.

Així doncs, aquest premi és una valoració i un reconeixement global al conjunt de laClínica.