La patronal de las clínicas privadas reclama una "reconsideración global" del sistema sanitario       29 Nov. La Agrupación Catalana de Establecimientos Sanitarios (Aces), que representa a 121 centros privados, ha defendido este martes en Barcelona realizar una "reconsideración global del sistema sanitario", tras constatar que el actual es insostenible y precisa de reformas urgentes.    En la presentación de una estudio sobre la sanidad catalana en el escenario postcrisis, el director general de Aces, Lluís Monset, ha defendido que existen múltiples modelos de reforma, aunque ha apuntado que todos ellos deberían ir en la línea de traspasar responsabilidades del Estado en materia de sanidad hacia las personas.    Previamente, el conseller Boi Ruiz ha apuntado la idea de una reforma a nivel español en la que los ciudadanos deberían contratar un seguro mínimo obligatorio a partir de un determinado nivel de renta, una propuesta que Monset ha considerado que "abre una puerta que no se había abierto nunca", si bien ha aplaudido la valentía del conseller al realizar la propuesta.    La presidenta de Aces, Cristina Contel, ha dicho que debería definirse bien una medida así, ya que "el ciudadano debe tener la posibilidad de elegir", aunque se ha mostrado favorable a la existencia de una póliza mínima que cubriera riesgos catastróficos.    Todo ello sin perjuicio de otras ideas que ha considerado más factibles como la extensión a toda la sociedad del modelo Muface que rige en el caso de los funcionarios, y en cualquier caso sin permitir que los equipamientos públicos realicen actividad privada.    Aces, que ha presentado un informe en el que se constata que los recortes que ha aplicado la Generalitat en salud son fruto de un crecimiento del sector público por encima de la generación de riqueza, ha hecho hincapié en la necesidad de la reforma, porque el modelo actual "está en la UCI", ha señalado Contel. PÓLIZA OBLIGATORIA    El experto en temas de salud Francesc Moreu ha desgranado la idea avanzada por el conseller sobre la posibilidad de instaurar una póliza obligatoria --Ruiz le ha citado a él como ideólogo--, y ha precisado que la observación hecha se basa en la necesidad de pasar del actual estado del bienestar a la actual sociedad de bienestar.    Moreu ha explicado que el modelo planteado se basa en otros modelos europeos en los que el seguro público actual se dividiría en dos partes: una póliza de riesgos catastróficos de la que se haría cargo el Estado como hasta ahora --para cubrir enfermedades graves como trasplantes y cánceres--, y otra de "riesgos complementarios" para contratar servicios menos complejos.    La segunda póliza sería de obligada contratación a partir de un determinada nivel de renta, para que ningún ciudadano quedara desatendido, si bien el experto ha insistido que la idea lanzada no iba más allá, ya que, entre otros aspectos, la definición de lo que se entiende por riesgos catastróficos o el nivel de renta mínimo haría variar el resultado final considerablemente.    "No podemos seguir tomando acciones puntuales sin abordar el meollo del asunto", ha expresado Moreu, tras advertir que el copago sería una mala solución porque no pone en valor el esfuerzo de los ciudadanos.       28 /11 2011   Clínica de Ponent, 63 anys donant serveis de salut als lleidatans El centre es va fundar l’any 1948 i des de llavors ha continuat treballant amb la mateixa il∙lusió del primer dia La primera Clínica de Quinta de Salut La Alianza a Lleida,ubicada al carrer General Yagüe,es va inaugurar el 28 de juny de 1948. L’actual Clínica,ubicada a l’Avinguda Prat de la Riba, data de l’any 1955 amb la reforma de l’antic hotel LLEIDA. Aquella construcció va ser ampliada amb un annex que s’inicià l’any 1965 donant-li l’actual configuració estructural. Amb posterioritat i al carrer la Premsa es varen construir els actuals consultoris que foren inaugurats l’any 1984. En els darrers anys s’han realitzat diverses reformes dins del propi hospital. La creació i remodelació de l’Àrea d’Emergències Mèdiques i l’Àrea d’Urgències,dels serveis de Radiodiagnòstic,incorporant TAC i Ressonància Magnètica,de la planta d’hospitalització“materno-infantil”,de la UCSI (Unitat de Cirurgia Sense Ingrés), entre d’altres. Amb l’objectiu d’anar millorant cada dia els serveis que oferim als nostres pacients,hem creat una nova Unitat Materno-Infantil amb noves consultes i l’Àrea d’Educació Maternal per a embarassades. Amb aquest servei, format per pediatres,obstetres i llevadores, es dóna una atenció integral tant a la mare com al lactant. A l’Àrea d’Educació Maternal s’impa r t e i x e n les classes teòriques i p r à c t i q u e s dels cursos de preparació al part amb unadurada de 16 setmanes. Aquest any,la Clínica de Ponent ha estat guardonada amb el TOP 20 Benchmarks en Gestió Hospitalària Global,valorada com la millor dins de la categoria d’Hospitals Petits Privats. Aquest és el segon TOP 20 que la Clínica obté en els 12 anys de vida d’aquests premis a nivell Nacional. En aquesta ocasió han participat 163 Hospitals, dels quals 126 pertanyen al Sistema Nacional de Salut i 37 són privats.Els Top 20 presenten un índex de mortalitat d’un 25%inferior que la resta dels participants,un 15% menys de complicacions i un 13% menys de readmissions urgents i relacionades a curt termini. Aquestes dades s’acompanyen d’unes taxes de cirurgia sense ingrés i d’hospitalitzacions evitables d’un 16% i d’un 7% més elevades, respectivament,comparat amb d’altreshospitals. Així doncs, aquest premi és una valoració i un reconeixement global al conjunt de laClínica.                        27 /11 /2011 Trobada per una Iniciativa Penal Popular contra els responsables de les retallades a la sanitat catalana Lendemà de la Nit de Vetlla per la Sanitat Pública us feiem  una proposta per impulsar un veritable moviment de denúncia de la sanitat a Catalunya, en el sentit més clàssic: promoure una gran DEMANDA judicial contra els responsables de la situació malmesa a cop de retallada sanitària i dels serveis públics. És el cas que un bon nombre d’entitats, associacions i/o persones individuals han respost d’una o altra manera a la crida oberta- interrogant que vam fer des de Dempeus, sobre la possibilitat i/o adhesió cap a alguna forma de Demanda social col·lectiva i, donat el cas, per la via penal. Una mena de “IPP” en dèiem (Iniciativa Penal Popular) contra els responsables amb noms i cognoms de les Retallades en Sanitat que estan fent estralls entre la ciutadania d’aquest país. La resposta ha estat realment excel·lent. Tenim llistades moltes adreces de correu (i noms, dades, telèfons, entitats…) que han manifestat, ja sigui a la pàgina web de Dempeus, o als blogs de l’Àngels Martínez Castells, o a La Ratera del Toni Barbarà, així com a les llistes de correu usuals, o també manifestant-nos en forma explícita i directa el seu interès, la seva coincidència i voluntat d’acompanyar aquest impuls. És evident que estem en una fase “embrionària” i que ara cal posar la roda en marxa, incloent objectius i mètode de treball, que acostuma a ser determinant. Ens sembla important garantir la major pluralitat, respecte, suma i confluència. Dempeus actua, doncs, de forma mediadora i de contacte, fins a constituir un “nucli impulsor” ad hoc que encapçali i dirigeixi el tema en el futur. Un futur de lluita que promet ser gratificant, just i més necessari que mai, quan patim la suposada “legitimació” d’aquestes agressions-retallades a les urnes, noves amenaces i anuncis de més “sacrificis”, i a sobre les provocacions des del Govern de CiU que titllen de “demagògiques” les mobilitzacions ciutadanes d’autodefenesa. És per tot això que us proposem una primera trobada, oberta, i dirigida a tots/es. Desprès d’aquest primer contacte, decidim com treballar-ho …! Us esperem a totes i tots aquells que pogueu assistir-hi. !!! Farem acta i resum per als/les qui no puguin acompanar-nos doncs, segur, hi hauran més trobades… El que ara és més URGENT és posar la criatura a caminar i nomenar un Grup o Nucli impulsor. Salut !! Pública !!   Estic indignat... i desesperat L'autor de la carta mostra el seu malestar per l'ajornadament d'una operació de maluc després de portar més d'un any en llista d'espera       Fa més d’un any que m’han d’operar del maluc, (pròtasis de maluc). Fa uns nou mesos que em van fer les proves per operar-me, doncs bé, aquestes ja han caducat, fa sis mesos que era el primer de la llista, però encara estic per operar, en tot això, conec a persones que tot i anar darrera meu ja estan operades... Al·leluia, em truquen per fi, dijous 24 haig d’ingressar, ja amb totes les proves altra cop fetes. AIIIIIIIIIIIIIIIII, quan estem a punt d’agafar el bus, sona el mòbil, “Sr Arcos la seva operació s’ha ajornat, hi ha una urgència, ja l’avisarem..." Ha vingut d’una mica que no caic jo i les meves crosses a terra, el cor em palpita i tinc un atac d’ansietat... És que el meu cas no és urgent?, fa un any que no puc caminar, quasi no puc dormir del dolor, la meva vida ha canviat i la de la meva família també... Penso que després de 49 anys cotitzats a la seguretat social em mereixo un altra tracte. No sóc dels que creuen tot el que es diu i surt a internet, però després d’això hauré de donar la raó a la carta que corre d’un metge que ha patit les retallades, que denuncia els abusos que molts del metges amb plaça fixa fan a l’hora de respectar les llistes de les operacions de pròtesis, exactament diu que aquestos passen al davant els seus pacients de les consultes privades, i és que a les mútues les pròtesis s’han de pagar... Ja sé que les coses estan malament, que hi ha moltes retallades, però sembla ser que aquestes només són per alguns desgraciats com jo que amb 65 anys em veig obligat a anar en cadira de rodes si vull sortir al carrer a que em toqui l’aire. Per tot això estic ESTIC INDIGNAT  Catalunya obre a la participació la transformació del seu model sanitari    Catalunya ha llançat aquest dissabte la idea que és irrenunciable la transformació del sistema sanitari per assegurar la seva "verdadera sostenibilitat", en un procés que es prolongarà en les pròximes setmanes i que preveu la participació de tot el sector i la ciutadania, fins que el Consell Executiu ho aprovi a finals de gener abans de portar-lo al Parlament.    En un acte celebrat a Sitges (Barcelona) durant una jornada sobre el Pla de Salut 2011-2015 que ha posat el punt final a dues jornades de treball en què han participat uns 200 experts del sector, el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha avançat els eixos principals de la transformació del sistema, i que passen per una millor atenció als malalts crònics, dotar de més capacitat de resolució a l'atenció primària i garantir la qualitat en els processos d'alta especialització.    El conseller ha precisat que, després d'un any en què les retallades en els serveis han estat obligatoris per frenar el dèficit, ara comença un procés que serà "difícil, dur i complicat" en què el ciutadà guanyarà protagonisme com a coresponsable de la seva salut i els mateixos professionals sanitaris disposaran de més capacitat d'autogestió.                  Els sindicats reclamen a l'ICS convocar la mesa sectorial per continuar amb les negociacions - Els sindicats han reclamat a l'Institut Català de la Salut (ICS) que convoqui la mesa sectorial per continuar amb les negociacions. Segons ha explicat a l'ACN la portaveu de Sanitat de CCOO, Mari Carmen Navarro, els contactes han continuat des de la darrera trobada fa dues setmanes però han estat via telefònica i telemàtica. Navarro ha considerat que és necessari "seure per concretar". D'altra banda, fonts del sindicat d'infermeria Satse han explicat a l'ACN que durant aquesta setmana no han mantingut cap contacte amb els representants de l'ICS i que l'últim text que els van fer arribar "no té garanties suficients". En un principi les dues parts s'havien donat fins aquesta setmana per assolir l'acord.    Lleida   25 /11 2011 Madrid diu que el Govern no pot aplicar una taxa per recepta d'entre 5 cèntims i 1 euro El ministeri de Sanitat destaca que Catalunya no té competències per imposar un recàrrec als fàrmacs La sala d'espera d'un CAP de Lleida aquest dimecres. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va explicar aquest dijous que la taxa per recepta farmacèutica que el Govern estudia aplicar l'any que ve serà d'entre 5 cèntims i un euro, i que en cap cas suposarà "una barrera econòmica per a qui no pugui fer-se càrrec d'aquest cost". Ruiz, que va assegurar que aquest tiquet no respon "a una manera de copagament", va garantir que el pacient no pagarà "més d'un euro" per recepta i va afegir que amb aquesta fórmula es podran recaptar fins a 70 milions. Tot i així, el secretari general del ministeri de Sanitat en funcions, Alfonso Jiménez, va advertir la Generalitat que "no té competències" per cobrar als seus ciutadans una taxa extra per les receptes dels medicaments. Jiménez va recordar que la regulació de la prestació farmacèutica i la participació dels ciutadans en la despesa farmacèutica és legislació bàsica, motiu pel qual "la Generalitat, igual que qualsevol altra comunitat autònoma, no és competent per prendre una decisió d'aquestes característiques". Va afegir que el copagament sanitari ja existeix (els ciutadans paguen el 40% dels medicaments), de manera que en tot cas s'hauria de modificar. Per la seua part, el coordinador de la conselleria de Salut, Francesc Sancho, va assegurar que la taxa està inspirada en el sistema francès, en què els joves i els pobres en queden exempts. Cobrar una taxa pels consells de salut del facultatiu quan en una visita del metge no hi ha diagnòstic de malaltia, ni prescripció; per la gestió dels residus del fàrmac o del seu embolcall; o pel suport de paper sobre el qual es fa la prescripció, podrien ser algunes de les fórmules que s'estudien. Va afegir que no es parla de copagament perquè no hi ha competències, però que jurídicament ja han estudiat la implantació d'aquest tiquet i és possible fer-ho sense envair competències. Segons Sancho, l'anunci de com es posarà en marxa la taxa no serà a llarg termini i va afegir que s'està valorant si es fa primer una prova pilot, i que no n'havien donat més detalls per "no crear debat". Tot i això, fonts de la conselleria van admetre ahir al matí que la possible aplicació d'aquesta taxa encara està molt verda i que de moment Salut només estudia la manera de poder aplicar-la. La governança en els sistemes sanitaris públics 25/11/11 16 :00    La dificultat de posar en solfa l'interès particular en favor del conjunt rau en la multiplicitat de les motivacions presents, cadascuna amb la seva lògica Fer o refer la governança d'una institució allà on s'ha perdut no és una tasca senzilla, ja que aquesta resulta de la intersecció de diferents comportaments, els incentius dels quals s'han d'alinear cap als que siguin els objectius comuns de la institució. Això sovint requereix la reformulació de les relacions internes dels seus protagonistes principals i de certs canvis en la cultura organitzativa que no s'improvisen fàcilment. Començant per aquests últims, dos són els trets distintius que marquen els valors d'una cultura que pot fer més o menys propensa la governança pública: la idea comunal, és a dir, la creença que en el sistema es tingui que “allò que és de tots no és de ningú” –fet que sol portar a l'abús–, i com de forta sigui la percepció que “qui paga mana” en les institucions públiques, entenent com a “pagador” l'administració i no els contribuents que la financen. En els sistemes sanitaris públics, la dificultat de posar en solfa l'interès particular en favor del conjunt té la dificultat afegida de la multiplicitat de les motivacions presents, cadascuna amb la seva pròpia racionalitat i lògica individual. Aquest és el cas de la que distingeix els ciutadans i contribuents, dels usuaris i pacients, dels professionals –amb distint grau de coneixement i vinculació institucional, dels gestors –intermediaris entre finançadors i professionals–, dels responsables de la política sanitària –consellers del ram–, dels departaments d'economia i finances– i, finalment, dels grups empresarials que contornen la prestació dels serveis sanitaris. Notem que cadascun d'ells pot intentar fer prevaldre el seu interès particular sobre el general coalitzant-se entre si, fent fortes unes parts respecte de la resta: així entre pacients i les seves associacions, i alguns professionals de l'especialitat, enfront del contribuent i del responsable financer; o dels grups empresarials i els responsables econòmics respecte de les conselleries de despesa, o entre grups empresarials i determinats professionals enfront dels gestors i responsables mateixos de la política sanitària. Són coalicions heterogènies però que en determinades conjuntures –per exemple, davant d'una vaga o una restricció pressupostària forta– poden ser coalicions guanyadores a la vista de les debilitats de tercers. Resoldre aquesta mena de problemes en la sanitat pública passa, al meu entendre per consolidar –internalitzar–, el potencial conflicte d'interessos que les diferents circumstàncies poden fer emergir. Es tracta d'evitar que els problemes es redirigeixin a les parts més febles del sistema, erosionant d'aquesta manera la governança en el seu conjunt. No existeixen per fer això receptes universals, però semblaria raonable que el potencial conflicte entre recursos escassos i susceptibles d'utilitzacions alternatives, que és com es defineix l'economia, a partir del finançament disponible, afavorís en una primera etapa la discussió interna dels problemes rellevants. Això es pot fer per exemple, entre ciutadans/contribuents i usuaris/pacients, a través de prioritzacions explícites i transparents de les prestacions sanitàries (el que entra i no entra, els drets i els deures respectius). O entre diferents gestors fent, posem el cas, que l'excés de despesa d'un s'hagi de valorar en primera instància sobre el dèficit d'un altre, evitant traslladar el problema al finançador. De manera similar seria adient que en matèria de polítiques públiques una sola veu marqués les posicions dels àmbits conjunts de depesa i de finançament (des de Presidència, per exemple), consolidant la discussió dels interessos dels diferents departaments al si de la comissió de govern de les institucions. Aquest fet, entre d'altres efectes –com la de forçar una major horitzontalitat de les polítiques públiques–, evita que el gremi de la despesa consideri que el seu bon conseller és aquell qui sap aixecar la camisa al conseller d'Economia de torn, eludint la restricció pressupostària, que permeti la pau i el benestar, diguem de professionals i gestors, en detriment dels contribuents, actuals i futurs. Quantes persones mataran els polítics amb les retallades socials?  24.11.2011 A poc a poc es van coneixent casos de persones greument malaltes que podrien haver mort de manera directa o indirecta a conseqüència de les retallades aplicades a la sanitat. Gent morta tot esperant massa temps una ambulància, o degut a que el CAP del seu poble ara resta tancat durant la nit, o gent traslladada d'un hospital a un altre sense ser atesa perquè els quiròfans estan tancats.I només dos dies després de les eleccions, el president Mas anuncia més retallades: baixades de sous als empleats públics, augment de les taxes universitàries, del transport públic, de l'aigua... i l'anomenat "ticket moderador", un primer exemple de repagament sanitari aplicat a les receptes farmacèutiques amb una suposada vocació "dissuasiva" segons el govern, que d'aquesta manera castigarà els malalts crònics que s'han de medicar de manera permanent. Preguntat en una entrevista radiofònica per què anuncien ara aquestes mesures i no abans de les eleccions, el portaveu del govern, Francesc Homs, ha dit que anunciar aquestes coses "requereix una serenitat que no existeix en un context electoral", tot oblidant que l'objectiu teòric d'una campanya electoral és explicar què pensen fer els partits per a que els ciutadans votin en conseqüència. En tot cas, ara entenem què volia dir Duran Lleida quan va declarar: "si explico les meves idees perdré les eleccions". El següent article, "Quantes persones mataran els polítics amb les retallades socials?", publicat a la web de la Coordinadora anti-privatizació de la sanitat pública de Madrid incideix en el tema de que les retallades, en l'àmbit sanitari però també en d'altres, no només impliquen la baixada del nivell de vida de les persones sinó que, de vegades, arriba a posar en perill aquestes mateixes vides. Quantes persones mataran els polítics amb les retallades socials? Donat que les retallades socials no són una conseqüència de la crisi sinó d'un projecte neoliberal, els polítics són els responsables de les morts que comportin. "Consuelo Carrasco, de 63 anys, va entrar a Urgències de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona el 29 de setembre a les 13:11 hores i va morir nou hores després tot esperant l'arribada d'un radiòleg, que no va arribar mai, o de que la traslladessin a un altre centre sanitari, una cosa que tampoc va passar per manca d'ambulància. Així ho denuncia la família." Evidentment, els responsables de l'hospital neguen que aquesta mort tengui a veure amb les retallades, ni que s'hagi reduit l'equip mèdic, encara que només uns dies abans havien presentat un ERO que afectava gairebé 1.500 treballadors, gairebé un terç de la plantilla. En aquest expedient hi trobem mesures com la reducció de tres operacions cada dia o el tancament de 36 llits, que se sumen als 40 que ja se n'havien eliminat. Malgrat això, el Conseller de Salut, Boi Ruiz, té la barra d'assegurar que no es reduirà "ni la quantitat ni la qualitat" de l'atenció rebuda. Serà capaç de repetir-ho a la cara dels familiars de la Consuelo? El cas descrit és un on coneixem la identitat de la víctima i les seves circumstàncies. Podem determinar clarament la relació entre les retallades pressupostàries i la mort de la persona, i tanmateix ningú no se'n fa responsable. ¿Què podem esperar, llavors, de les milers de persones que moren cada dia víctimes de polítiques criminals i el destí de les quals només apareix com un nombre a una freda estadística? Relació entre mortalitat i despesa pública social Segons un estudi publicat el 2010 pel British Medical Journal, hi ha una relació directa entre la mortandat i la despesa pública social. Per terme mitjà, es calcula que una disminució de 100$ per càpita en despesa pública social repercuteix en un augment del 0,80% de la mortandat, en produir-se un deteriorament de la sanitat pública, tant a nivell de prevenció, com de detecció i atenció dels malalts. En el cas espanyol, gaudim d'una taxa de mortandat baixa donada la reduïda despesa pública sanitària que tenim, per la qual cosa és de preveure que retallar la despesa pugui tenir efectes encara més significatius. Veiem alguns aspectes del drama sanitari en els darrers anys. Llistes d'espera per a morir Al Regne Unit, d'on procedeix l'estudi anterior, les llistes d'espera van augmentar un 61% el 2010 respecte  de l'any anterior. Una manera de maquillar aquestes dades és simplement deixar morir els pacients, tal com denuncia una agència que assessora el govern, que muestra com alguns directors de centres d'atenció primària han refusat d'operar abans de les 15 setmanes. D'aquesta manera, encara que teòricament no han d'incomplir el temps màxim de 18 setmanes, aconsegueixen que molts dels pacients acabin pagant serveis privats o bé es morin, reduint així les llistes d'espera. A Espanya l'aplicació de la Llei de Dependència està gairebé paralitzada, amb més de 300.000 persones a les llistes d'espera. En el cas de Catalunya, per exemple, si en els cinc primers mesos del 2010 es va atendre més de 9.000 persones, en el periode equivalent del 2011 la xifra va baixar a 2.662. Quina qualitat de vida poden dur aquestes persones? Si parlem de llistes d'espera en general, l'augment en els sis primers mesos del 2011 és d'un 24,3%, és a dir, 13.300 persones més. Quantes moriran tot esperant? Pensions congelades, pensionistes congelats A Irlanda, aquesta estrella del neoliberalisme i exemple a seguir per al PP, cada hivern hi mor un excés de 2000 ancians en no poder pagar la calefacció. Ara, degut a les condicions del "rescat" bancari, pagat amb diners dels contribuents, s'han reduït les pensions i augmentat els impostos al carbó i l'electricitat. En quantes morts es traduïran aquestes accions? El col·lectiu d'infermeres d'Irlanda ha declarat que "mai no s'havien sentit més frustrades" en veure l'augment de mortandat als hospitals sense poder fer-hi res per manca de mitjans. A Espanya els jubilats van veure les seves pensions congelades el 2011, però amb pujades del 4,1% en gas ciutat, 6,1% en gas butà i 10% en electricitat. Si tenim en compte que el 40% dels pensionistes espanyols cobren menys de 600 euros al mes i que el 40% de les vídues no arriba a 400, ¿és excessiu pensar que alguns hauran d'optar entre menjar i escalfar-se? L'epidèmia de la SIDA i l'epidèmia neoliberal La fundació amfAR, per a la investigació de la SIDA als Estats Units, ha publicat fa poc un estudi sobre les conseqüències de les retallades en la despesa pública. Destaquem-ne algunes xifres: - 29.000 infants més naixaran amb el virus VIH per l'eliminació de programes de prevenció de la transmissió de mares a fills - 403.000 malalts de SIDA deixaran de rebre tractament - 44.000 persones deixaran de ser tractades per la tuberculosi - 1.1 milions d'infants deixaran de rebre vacunes combinades - 419.000 infants deixaran de rebre altres ajuts, com educació i menjar, que venien del fons per a la lluita contra la SIDA Estem parlant del govern d'Obama, el campió de la sanitat i flagell de les corporacions. On resta allò de "el nostre problema de dèficit és el d'assistència sanitària"? Segurament tornarà a repetir-ho per a les properes eleccions. A Espanya els nous casos de SIDA estan augmentant, amb 2.264 el 2010, aproximadament un cada quatre hores. Els professionals denuncien pressions per tal de reduir la despesa en els tractaments antirretrovirals i al País Valencià i Catalunya ja s'han eliminat programes específics per a lluitar contra la malaltia. Els deixaran morir, com als Estats Units? On de ben segur que moriran massivament és als països pobres, ja que els ajuts globals per a lluitar contra la SIDA es reduïran en un terç, la qual cosa s'afegirà a les criminals polítiques de patents de les companyies farmacèutiques. La salut mental de les persones ... i de la societat Les recessions, amb els increments en les taxes d'atur, acostumen a comportar un deteriorament en la salut mental general. Un estudi de la revista mèdica The Lancet mostra com entre el 2007 i el 2009 la taxa de suïcidis va augmentar a la UE una mitjana d'un 8%, reduint-se només a Àustria, que té una forta protecció social i on amb prou feines ha pujat l'atur. A països amb desigualtats més marcades com Irlanda i Grècia, els suïcidis han augmentat un 13% i 17%, respectivament. I a Espanya el suïcidi és ja la primera causa de mort externa, superant els accidents de tràfic amb 3.429 morts, gairebé deu diaris. Per tant, la crisi i l'atur no afecta tots els països per igual. Segons un informe de l'OMS, la protecció social és el primer factor que explica la incidència de la crisi econòmica en la taxa de suïcidis i la salut mental en general. Es constata, per exemple, que la taxa de suïcidis a Espanya en el periode 1980-2005 va ser molt sensible als cicles econòmics, augmentant durant la recessió a començaments dels anys noranta i mivant a partir d'aquí, mentre que a un altre país com Suècia, amb una forta protecció social, els suïcidis van disminuir durant la recessió i els anys següents. Malgrat aquesta evidència i l'augment dels problemes mentals arran de la crisi, a Espanya s'ha retallat el pressupost per a la salut mental un 15%, percentatge molt superior a la retallada mitjana en sanitat. A Anglaterra estan eliminant l'atenció a malalts d'esquizofrènia, depressió o ansietat, tancant residències que tracten la demència o derivant el tractament de les adiccions de psiquiatres a metges generals. I als Estats Units es fa palès com les retallades, que en alguns estats superen el 20%, estan provocant un increment en la criminalitat i la marginalitat, amb malalts que sense l'atenció adient se senten incapaços de fer front a la vida, o fins i tot decideixen d'acabar amb ella. Qui n'és responsable, d'aquestes morts? Conclusió La sobremortandat que té lloc durant la crisi no és la conseqüència natural sinó producte, en gran mesura, de les retallades socials que imposen els polítics als ciutadans. I aquestes retallades tampoc són l'única solució possible per a reduir el dèficit sinó el producte d'una ideologia criminal, el neoliberalisme, que impulsen benefici propi banquers i grans empresaris. Des de la majoria de mitjans de comunicació es difon com un mantra la idea de que "No podem gastar per damunt de les nostres possibilitats" la qual cosa implicaria que la despesa es quelcom de flexible però les possibilitats són fixes i immutables. Dogma fals, ideològic i criminal. Només cal comparar entre països per a constatar com uns altres sistemes fiscals, més progressius i amb més protecció social, produeixen millors resultats en la salut i el benestar de les persones, i també presenten millor acompliment en la superació de la crisi. Per tant no hi ha raó per a no augmentar els impostos a les rendes altes i substituir la frase anterior per "No podem ingressar per sota de les nostres necessitats" assumint que els ingressos es poden augmentar i les necessitats no es poden ignorar. Perquè quan un govern no actua d'aquesta manera, prioritzant l'atenció als més febles amb els recursos dels més forts, esdevé el principal culpable de les morts de la crisi. En aquest cas, ¿hem de parlar d'homicidi involutari, d'omissió d'auxili o de negligència criminal? Personalment ho considero un genocidi. El nou copagament se cenyirà a les receptes i no afectarà crònics ni visites Sindicats i usuaris el rebutgen i recorden que ja es paga una part de les medicines Un farmacèutic de Lleida, dispensant ahir medicaments receptats a una clienta. El tiquet moderador anunciat pel president Artur Mas, que comportaria la imposició d’una taxa per recepta, se cenyirà exclusivament als medicaments i no s’estendrà a altres serveis de la sanitat pública, com les visites almetge o a Urgències, segons ha pogut saber aquest diari. Aquesta nova fórmula de copagament podria afectar 8,4 milions de receptes a l’any a Lleida. Una portaveu de la conselleria de Salut va assegurar ahir que aquesta mesura no es posarà en marxa amb afany recaptador, sinó per evitar el consum excessiu de fàrmacs i va afegir que aquest copagament no afectarà pacients crònics. Les mateixes fonts van admetre que el concepte de tiquet moderador és “molt ampli” i que la conselleria estudia què implicarà exactament i com posar-lo en marxa. Entre altres qüestions, caldrà definir si s’aplica per cada recepta o per pla teraupèutic, que és el programa de medicació setmanal, mensual o semestral que figura a les receptes electròniques. Diversos professionals del sector van considerar aquest dimecres que el nou tiquet, més que un copagament, serà un peatge. Així, van destacar que tot apunta que es tractarà d'una taxa reduïda pensada per tindre un efecte dissuasiu (reduir el nombre de receptes) en lloc de per costejar els medicaments. També van recordar que diversos països d'Europa ja apliquen fórmules similars (vegeu el quadre central). L'anunci de Mas va generar el rebuig dels sindicats del sector i dels usuaris. Metges de Catalunya va criticar la seua inconcreció i va advertir que la introducció d'un tiquet per posar barreres en l'accés a les receptes "suposaria un greuge per als malalts crònics i per a les persones a l'atur, i podria vulnerar la llei de garanties i ús racional dels fàrmacs del 2006". En aquest sentit, va recordar que "les comunitats autònomes no tenen competència per imposar taxes sobre els preus dels fàrmacs", sinó que és competència del ministeri de Sanitat, un punt en què va coincidir la patronal de les farmàcies de Catalunya. Per la seua part, la coordinadora d'usuaris de la sanitat, Mercè Ruiz, va defensar que la taxa serà "un copagament encobert" i va recordar que s'afegiria a l'actual copagament de receptes, ja que els treballadors en actiu abonen el 40 per cent del cost. El Govern tampoc va concretar ahir com preveu aplicar la pujada del carburant, anunciada per Mas, que se sumaria al cèntim sanitari, pel qual els conductors de Lleida ja han aportat 70 milions en sis anys. ERO al Sant Pau D'altra banda, el Govern ha autoritzat l'Hospital de Sant Pau de Barcelona a suspendre els contractes de 1.397 treballadors de la plantilla durant 15 dies fins a finals del 2012. Els sindicats rebutgen les retallades i amenacen de mobilitzar-se El Govern avança que la reducció de sou als funcionaris afectarà els complements salarials La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va detallar algunes de les noves mesures d'austeritat.  El Govern va concretar ahir que la reducció dels sous dels treballadors públics afectarà els complements salarials i les pagues extres, s'aplicarà només el 2012 i es farà de forma proporcional, mesura que els sindicats CCOO i UGT veuen com a "inadmissible" i amenacen amb noves mobilitzacions. El president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar dimarts noves mesures d'ajust per complir el 2012 el límit del dèficit de l'1,3% del PIB imposat per la Unió Europea, que inclou rebaixes salarials dels treballadors públics, increment de taxes com el cànon de l'aigua i les matrícules universitàries i el cobrament de receptes mèdiques. Aquestes propostes del Govern de CiU han recollit de manera immediata les crítiques de tots els partits de l'oposició, amb l'excepció del PPC, i han provocat preocupació social en els diferents sectors afectats, que s'oposen a aquests ajustos. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el seu portaveu, Francesc Homs, van detallar ahir una de les mesures que més butllofes està aixecant: la nova rebaixa salarial dels funcionaris. Ortega i Homs van avançar que aquesta reducció afectarà els complements salarials com podrien ser els de desplaçament o disponibilitat, s'aplicaran només el 2012 i es farà de forma proporcional i no "lineal", és a dir, en funció del sou. Ja que aquests complements estan computats en les pagues extres d'estiu i Nadal, aquestes podrien veure's afectades en aquest capítol en qüestió, van precisar fonts de Governació. Els sindicats CCOO i UGT van qualificar d'"inadmissible" que es demani un nou "sacrifici" a aquest col·lectiu, després que hagin vist reduït el seu sou en un 5% el 2010 i la seva congelació el 2011, i van avisar l'executiu català que respondran amb mobilitzacions a qualsevol temptativa de retallades salarials. Segons fonts sindicals i del Govern, la Generalitat ha convocat els sindicats a la taula de negociació de la funció pública els pròxims dimecres 30 de novembre i dijous 1 de desembre per iniciar la negociació salarial dels funcionaris per a 2012. Més reaccions La resta de les propostes de l'executiu català ha recollit també una oposició frontal des de diferents sectors. Així, el pagament per receptes de medicaments, l'anomenat "tiquet moderador" o copagament, ja ha estat rebutjat des del Sindicat Metges de Catalunya, en entendre que suposaria un "greuge" per als malalts crònics i per a les persones a l'atur. Aquest sindicat estima, a més, que la proposta de l'executiu català podria "vulnerar la llei estatal de garanties i ús racional dels medicaments" de 2006 i recorda que les comunitats autònomes "no tenen competència" per imposar taxes sobre els preus dels fàrmacs, ja que es trencaria el principi d'igualtat en territori espanyol. El Col·legi de Metges també demana que la taxa farmacèutica no recaigui sobre els malalts crònics. Després de la jornada de vaga de la setmana passada a les universitats públiques catalanes, la proposta del Govern d'incrementar les matrícules pronostica també noves mobilitzacions en l'àmbit estudiantil. Associacions de veïns i municipis s'oposen frontalment a altres de les mesures d'ajust, la pujada del cànon de l'aigua, que representa entre el 20 i el 30% de la factura que paguen els consumidors. Malgrat les crítiques des de diferents sectors, aquest nou paquet de mesures d'ajust compta amb l'aval del president de la acnCEOE, Joan Rosell, així com del president de Pimec, Josep González. Per a Rosell, aquestes propostes són de "sentit comú" i va recordar que aquestes retallades ja s'estan aplicant en altres comunitats: "cal fer el que cal fer, ens agradi o no, perquè no hi ha un pla B", va justificar el president de la patronal. González, de la seva banda, va afirmar que aquests ajustos són "necessaris" i difícils d'evitar perquè la situació econòmica no permet alegries i cal complir amb l'objectiu de dèficit.       Metges de Catalunya acusa el president Artur Mas de “falta de rigor i transparència” en el nou pla d’austeritat per al 2012 24/11/2011 Metges de Catalunya (MC) retreu al president de la Generalitat, Artur Mas, la “falta de rigor i transparència” en la presentació del full de ruta econòmic per al 2012 que preveu, entre altres mesures d’estalvi, una nova retallada salarial als funcionaris encara per determinar i la imposició d’una taxa per recepta farmacèutica. El sindicat critica la vaguetat de Mas, a qui recrimina la inconcreció del nou paquet de mesures d’austeritat, així com el fet de no haver detallat l’estat de comptes que justifica aquesta segona fase d’ajustos per reduir el dèficit públic. MC considera que cal exigir una “major responsabilitat” al cap del Govern, abans de demanar nous sacrificis als empleats públics que “ja pateixen, des de fa anys, nombroses retallades i congelacions salarials”. Així mateix, adverteix a l’executiu català que la possible introducció de tiquets moderadors per posar barreres en l’accés a les receptes “suposaria un greuge per als malalts crònics i per a les persones en atur, i podria vulnerar la Llei de garanties i ús racional dels medicaments de l’any 2006”. En aquest sentit, recorda que “les comunitats autònomes no tenen competència per imposar taxes sobre els preus dels fàrmacs”, ja que es trencaria el principi d’igualtat dels ciutadans en adquirir, amb condicions econòmiques idèntiques, un mateix medicament a tot l’Estat. No obstant això, el sindicat veuria amb bons ulls un reajustament del sistema de copagament dels medicaments en funció del nivell de renda de les persones, amb independència del seu estatus a la Seguretat Social. Aval electoral MC insta el president Artur Mas a “dialogar de tu a tu” amb el col·lectiu mèdic per consensuar les reformes necessàries per fer sostenible el sistema, però “sense avals electorals” en referència a la interpretació que fa CiU dels resultats de les eleccions generals del 20-N. Per al sindicat, l’únic plebiscit real sobre les retallades sanitàries ha estat l’ampli seguiment de la vaga, convocada per MC els dies 15 i 16 de novembre, on set de cada 10 facultatius s’ha mobilitzat contra els ajustos     Boi Ruiz diu que el "tiquet moderador" no afectarà a qui no pugui pagar

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha assegurat avui que el "tiquet moderador" per recepta mèdica que va anunciar el dia 22 passat el president Artur Mas no afectarà aquells col·lectius que per qüestions econòmiques no puguin pagar-lo, i que el seu cost no serà superior a un euro.

En una visita a Manresa, Ruiz ha remarcat que això serà una taxa administrativa que no implica un encariment del medicament, i que "no serà un copagament".
També ha dit que aquest "tiquet moderador" és una mesura que d'una banda té una funció dissuasòria perquè no hi hagi un consum tan elevat de fàrmacs, i que per una altra, implica un increment dels recursos per a la Generalitat d'entre 60 i 70 milions, encara que la xifra és provisional.
En declaracions als mitjans de comunicació, ha insistit que els que no puguin afrontar aquesta taxa per qüestions econòmiques no l'hauran d'assumir, però no ha concretat quins col·lectius quedarien exempts.
A més, ha declarat que el personal sanitari de l'ICS no es veurà afectat per la rebaixa de sous anunciada també pel president Mas per als funcionaris, perquè "va a compte" de l'esforç realitzat durant aquest 2011.
Ruiz ha reiterat que el "tiquet moderador" és una mesura dissenyada, sobretot, per reduir l'"elevat" consum de medicaments a Catalunya, si bé ha reconegut que també té una funció recaptatòria per sanejar els pressupostos de la Generalitat.
"Ens interessa més l'efecte dissuasori que l'econòmic", ha matisat Ruiz, qui ha assenyalat que aquesta mesura no constitueix un sistema de "copagament", ja que l'import que paguin els ciutadans no servirà per finançar el cost del medicament.
En aquest sentit, ha assegurat que la introducció d'aquesta taxa administrativa "en cap cas" suposarà una "barrera econòmica" perquè aquelles persones que no puguin costejar-ho es quedin sense medicaments.
Quant al cost d'aquesta taxa, Boi Ruiz ha afirmat que els tècnics del seu departament estan estudiant el cost exacte per recepta, però ha deixat clar que en cap moment es planteja que el desemborsament sigui superior a un euro.
D'una altra banda, el conseller també s'ha referit a l'impacte que suposarà per al personal sanitari la rebaixa de sous públics que dimarts passat va anunciar el president Mas.
En aquest sentit, ha afirmat "amb rotunditat" que les retallades salarials que el personal sanitari ha patit durant el 2011 ja es comptabilitzen de cara als que s'implantaran el proper any 2012.
"L'esforç salarial i retributiu dels professionals de l'ICS, dels centres públics concertats i dels centres privats concertats aniran a càrrec del que pugui passar l'any que ve", ha puntualitzat Ruiz, qui no ha revelat novetats en relació amb la negociació col·lectiva amb els treballadors de l'ICS.

El conseller de Salut Boi Ruiz ha assegurat avui als professionals de la sanitat que l'any vinent ja no hauran de fer més esforços per les retallades. Ho ha dit en l'acte de celebració pels quinze anys de l'Institut Català d'Oncologia.
23 novembre 2011

Les retallades a Salut redueixen les places per a pràctiques d'infermeres Infermeria té dificultats per col·locar tots els alumnes Una protesta recent de personal sanitari per les retallades. Les retallades de personal en l'àmbit sanitari, que han afectat fortament el col·lectiu de professionals de la infermeria, també estan perjudicant la formació dels futurs professionals. Segons va explicar la degana de la facultat d'Infermeria, María Luisa Guitard, el tancament de plantes hospitalàries, de quiròfans i d'altres serveis sanitaris estan comportant que disposin de menys places per programar pràctiques als prop de 500 alumnes de la facultat que les han de cursar cada any (des de primer curs d'infermeria i a partir de segon a fisioteràpia). "No podem posar més estudiants que infermeres i cada vegada ens costa més trobar lloc per a tots; hem d'anar fent equilibris", va afirmar. No obstant, va detacar que per ara ningú s'ha quedat sense poder cursar les pràctiques. De tota manera, sí que ha passat en algun cas que ha calgut recol·locar alumnes perquè les retallades afectaven el lloc que estaven ocupant. La facultat ha sol·licitat a les direccions de cada centre que els informin de les retallades per adequar l'oferta de pràctiques. Un altre problema derivat és que la sobrecàrrega de feina dels professionals fa que puguin dedicar menys temps a ensenyar als alumnes, amb la qual cosa la qualitat de la formació també baixa. Infermeria és una carrera amb una càrrega pràctica molt alta. Durant els quatre cursos, els alumnes cursen 13 assignatures de pràctiques i cada una equival a tres o quatre setmanes de feina en un centre de salut en jornada completa de vuit hores... Els hospitals catalans disposaran d'una nova eina comparativa per conèixer el seu nivell de desenvolupament de les TIC i comparar-se amb Europa.

Dimecres 23, Novembre de 2011 13:34

La Fundació TicSalut ha signat un conveni de col·laboració amb HIMSS Analytics Europe (HAE) per obtenir el posicionament EMRAM (Electrònic Medical Record Adoption Model) segons el nivell de TIC dels hospitals de Catalunya a partir del Mapa de tendències d’aquest any. El model EMRAM és una mètrica per comparar el grau d’implantació de les tecnologies en salut electrònica als centres hospitalaris mitjançant la classificació en vuit nivells, segons el grau que tinguin d’ús de la història clínica electrònica i d’implementació dels diferents registres  clínics electrònics.  L’acord signat amb la Fundació TicSalut facilita que els centres hospitalaris que ho vulguin, de forma gratuïta, puguin ser avaluats segons la mètrica EMRAM per HIMSS Analytics Europe, a partir de les dades que ja han facilitat per a la realització de l’enquesta del mapa de tendències. Amb aquesta anàlisi els hospitals coneixeran el seu nivell de classificació en la mètrica EMRAM, podran comparar la seva institució amb altres centres similars de Catalunya, Espanya, Europa i de l’àmbit internacional, i tindran accés a una eina interactiva amb la qual, de forma personalitzada, podran seleccionar criteris de comparació “a la carta”. “Catalunya té una llarga trajectòria en el desplegament de sistemes d’informació i TIC en salut.  Grans projectes com la història clínica compartida, la carpeta personal de salut o l’esforç realitzat pels hospitals per incorporar noves tecnologies, s’han anat consolidant en els darrers anys. No obstant això, és important disposar d’eines que ens permetin comparar-nos en l’àmbit internacional i que ens ajudin a identificar les nostres àrees de millora”, explica el doctor Joan Guanyabens, director de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Cal remarcar que actualment només un centre europeu, el UKE (Hospital Universitari d’Hamburg-Eppendorf), ha obtingut el prestigiós nivell 7 EMRAM i que tan sols nou hospitals europeus han obtingut de moment el nivell 6, entre els quals es troben Badalona Serveis Assistencials i, més recentment, l’Hospital Clínic de Barcelona. “Als Estats Units, obtenir un nivell alt (6 o 7) de HIMSS Analytics suposa situar-se molt amunt en el rànquing d’hospitals. A Europa és només qüestió de temps que aquest tipus de reconeixements marquin la diferència en la qualitat d’un hospital”,conclou Joan Cornet, president de la Fundació TicSalut.

El nou pla d'austeritat del govern, combatut per l'esquerra i els sindicats

El president de la Generalitat, Artur Mas, va demanar ahir (conferència de premsa, vídeo) més esforç a tothom per a poder tirar endavant, el 2012, el pla d'ajustament del govern, pensat per a estalviar mil milions en un any. El PSC, Esquerra, Iniciativa i Solidaritat, van criticar-lo més a menys. El PP, en canvi, va elogiar-lo i ja s'ha compromès a aprovar els pressupostos.
 CC OO i UGT també s'hi oposen, i la Pimec el veu amb bons ulls, sempre que vagi acompanyat d'una 'millora de la gestió pública'.
Mas vol reduir el dèficit rebaixant el sou de tots els funcionaris de la Generalitat i aplicant noves taxes a la universitat, a sanitat, al transport públic, a la benzina, a l'aigua. Tot plegat, segons que va dir, per no haver de traspassar les línies vermelles de l'estat del benestar, és a dir, per no haver de retallar més la despesa pública en els serveis essencials.
Durant el primer any del govern d'Artur Mas les mesures d'austeritat s'han centrat gairebé únicament a reduir la despesa pública. 'En alguns àmbits toquem os, i si continuéssim podríem traspassar les línies vermelles de l'estat del benestar i posaríem en perill alguns serveis essencials', va dir, i que l'ajustament s'havia de dur a terme en dues línies bàsiques d'actuació: mesures en l'àmbit salarial dels funcionaris (reducció de salaris) i mesures de corresponsabilitat de tothom (més impostos indirectes). Aquests sacrificis, va dir Mas, faran falta per a complir l'objectiu marcat per Brussel·les de reduir el dèficit a l'1,3% (2.600 milions) el 2012. 'Volem complir aquest compromís', va dir Mas, que hi contraposa la negativa a complir l'objectiu de reducció de dèficit d'enguany marcat pel govern espanyol.
Els funcionaris: fer igual per menys
'Hem de tornar a proposar una reducció d'ingressos de tots els funcionaris. No seran reduccions importants, però és un sacrifici que haurem de demanar, si no volem tocar les línies vermelles de l'estat de benestar', i va precisar que, si el govern espanyol prengués una mesura com aquesta, la mesura del govern català hi seria subsumida, és a dir, la reducció no s'acumularia.
Mas també va dir que els alts càrrecs tornarien a renunciar a una paga extra sencera el 2012, igual que el 2011: 'Així, els alts càrrecs s'hauran reduït el sou entre un 20% i un 25% en dos anys.'
Més taxes
L'altre gran àmbit d'actuació és el de les taxes: un augment del cànon de l'aigua, del preu del transport públic, de les taxes universitàries, un recàrrec al preu de la benzina i a l'anomenat tiquet moderador, una taxa que els usuaris paguen per les receptes dels medicaments,  'una barrera d'accés al sistema sanitari per a evitar-ne el sobreús'.
I tot això afegit a una política de venda de patrimoni públic, d'edificis i fins i tot de privatitzar la gestió dels serveis públics.
El projecte de pressupost, a mitjan desembre
Mas s'ha esperat dos dies després de les eleccions a anunciar que el govern presentaria el projecte de pressupost del 2012 a mitjan desembre, i que esperava tenir-lo aprovat al febrer. Amb quin suport compta fer-lo aprovar? Va apel·lar directament el PP: 'Crec que el PP hauria d'estar en disposició de parlar del pressupost del 2012', recordant que els populars ja havien abonat el del 2011 sense tenir, llavors, el govern espanyol.
El pacte fiscal: 'Una de les últimes oportunitats per a Espanya'
També va recordar que hi haurà sobre la taula del nou govern espanyol la proposta de pacte fiscal per a Catalunya: 'No hauríem de demanar tot aquest esforç, si tinguéssim el problema fiscal resolt'; però va avisar: 'La distància emocional entre Catalunya i Espanya ha crescut molt. I per això diumenge va passar el que va passar. El pacte fiscal és una de les poques oportunitats que té Espanya de refer de manera tranquil·la les relacions amb Catalunya'.
Mas no va voler donar per tancada la porta del pacte fiscal, malgrat les declaracions contràries a parlar-ne d'alguns dirigents populars. Fins que no sigui Rajoy qui ho digui, no s'ho vol creure.
Els socialistes demanen que les mesures siguin més progressives
El PSC ha estat, dels partits crítics, el més moderat. El president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, censura que el govern no apliqui les mesures d'una manera més progressiva i que, a més, hi hagi una apujada d'impostos. I diu que si no es redefineix l'aplicació d'aquestes mesures, 'no hi haurà res a fer', quant a suport, a l'hora d'aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2012.
Esquerra diu que els catalans ja han fet prou esforços fiscals
Segons la portaveu d'Esquerra al parlament, Anna Simó, amb les noves mesures 'el govern fa pagar a les classes mitjanes i populars el cost de les mesures necessàries per a sortir de la crisi, alhora que fa regals fiscals a les classes altes suprimint l'impost de successions'. Tot amb tot, Simó repeteix que el partit té la 'mà estesa al govern' per a esdevenir soci prioritari en detriment del PP.
Iniciativa acusa Mas de 'frau fiscal'
El secretari general d'Iniciativa, més dur, acusa CiU de 'frau democràtic' per haver fet l'anunci just després de les eleccions. Per Herrera, Mas té 'un programa ocult' que no va explicar durant la campanya electoral, car CiU va demanar el vot per defensar el país, però les mesures anunciades avui 'el fracturen i el fan nacionalment menys viable'.

El PP elogia el pla i es compromet a aprovar els pressupostos

El PP és l'únic partit que ha elogiat el pla. El seu portaveu al parlament, Enric Millo, ofereix col·laboració i disposició per a treballar plegats en aquestes mesures, 'que han de servir per reactivar les economies catalana i espanyola... Hi ha algunes discordances sobre les mesures anunciades, però manifestem la nostra satisfacció per les que s'han anunciat i ens oferim a mantenir una relació de responsabilitat.' Millo no va estar-se de repetir, durant la conferència de premsa, que el seu partit tenia com a primer punt del programa electoral la sortida de la crisi.

Ens estem jugant ni més ni menys la pervivència del Sistema Nacional de Salut a Catalunya. La situació és tan insultant que la ràbia, la dignitat i les insurgències ens obliguen a ser cada dia més eficaços, ambicios@s i agosarats/des !

Aquesta és una reflexió en veu alta, en escrit obert, que desprès d’algunes informacions vol entrar en noves propostes. Idees que necessariament cal col·lectivitzar, cal dinamitzar des de la suma i la confluència, o no van enlloc… Aquests dies ens trobem a peu de mani, o a cop de link, o asseguts a l’assemblea, o dempeus a la mobilització, companyes i companys que ens ja coneixíem o que ens anem coneixent en el camí de la lluita de la línia de defensa de la Salut Pública… Persones, companyes, amigues, amics, i per tant les cares i motors de diverses entitats, col·lectius, o associacions on militen, com és el cas del nostre Dempeus.

La nostra coincidència és explícita: la defensa del caràcter públic del Sistema Públic de Salut, i la denuncia dels atacs virulents que està rebent per part dels agents del neoliberalisme rampant, de l’onada privatitzadora sense vergonya ni maquillatge, de les Administracions i Governs com el de la Generalitat de Catalunya que actúen de veritable punta de llança en l’enderroc del sistema nacional i públic i aplanen el camí per esquarterament i posterior venda a empreses privades i amb afany de lucre d’aquells serveis públics (sanitaris aquí) capaços d’aportar enormes beneficis als “mercats”.
La gran resposta ciutadana i la mobilització sostinguda ha estat, és, i serà la millor i més legítima defensa de la societat civil, de la ciutadania empoderada i titular del sistema públic. Però l’enemic és molt fort. Ells disposen d’estructures, recursos, mitjans i medias. Nosaltres la nostra determinació i la raó de la justicia social i la solidaritat. Es tracta doncs d’articular més i noves formes de suma, d’avenç i de continuïtat en el temps.
ARA UNA PROPOSTA:
Una de les estratègies que se’ns presenten és la d’impulsar un veritable moviment de denúncia en el sentit més clàssic: promoure una gran DEMANDA judicial contra els responsables de la situació malmesa a cop de retallada sanitària i dels serveis públics. Entenem que hi ha cas sobrat per a sotmetre les autoritats resposables al judici de la llei, expressada en documents tant importants com la mateixa Carta Magna, la Constitució (art 4), l’Estatut d’Autonomia, o fins i tot el Codi Penal.

La plaça Ricard Viñes dimecres al vespre.
El col·lectiu d'indignats de Lleida deixar la plaça Ricard Viñes, com a mínim, fins diumenge i els seus membres asseguren que les multes no els frenaran. En aquest sentit, la Guàrdia Urbana va aixecar un acta aquest dimecres per acampar en una zona pública, un fet prohibit en l'actual ordenança de civisme. Des de la Paeria, asseguren que els multaran, però malgrat tot, els "indignats" han decidit quedar-se.
El membres del col·lectiu consideren que la campanya electoral no està tractant temes que afecten la ciutadania com la dació en pagament de la hipoteca, el dret a la sanitat pública o formes més directes d'exercir la democràcia. Es volen desvincular d'opcions polítiques, però fan una crida a la responsabilitat a l'hora de votar diumenge.
Aquest dijous al matí, la Urbana els ha instat a traure els cartells de les parets del mobiliari de la plaça per tal que no quedin marques.
La mobilització va començar aquest dimecres al vespre quan una trentena de persones van concentrar-se a la plaça. Finalment, unes 10 s'han quedat a passar la nit en tendes de campanya. Esperen que al llarg d'aquests dies, la ciutadania de Lleida s'atansi a participar de les assemblees com va passar a la primavera.
Unes 600 persones es manifesten a Lleida en defensa de la universitat pública

Un grup ha entrat a la Escola Politècnica i ha interromput algunes classes

Una vintena d'indignats s'han reunit aquest dimecres a la plaça Ricard Vinyes de Lleida amb la intenció d'estar-s'hi fins diumenge.

Els indignats han instal·lat dues tendes de campanya per fer passar el fred.

Uns 300 metges es van concentrar ahir davant la seu del Departament de Salut i van simular un camp de mines, amb petards inclosos.
La vaga de metges convocada a Catalunya va acabar ahir com va començar dimarts, amb un seguiment discret que el sindicat convocant xifrava en el 73% mentre que la Generalitat el rebaixava al 20%. Una vegada llançat el pols, Metges de Catalunya va demanar un recés de "serenitat i anàlisi" abans d'aventurar-se a convocar noves aturades després de les eleccions, tal com havia amenaçat fa uns dies. Segueix, però, manant el desig de "reconduir l'erràtica política" del Govern català, que va respondre per boca del conseller Boi Ruiz amb una petició per tornar a la taula de negociació.
Ahir, Ruiz va eludir entrar en col·lisió amb el sindicat. Fins i tot evitant carregar el seu discurs amb els 40.000 ajornaments de visites originats per les 48 hores d'aturada convocades a tots els centres de salut, en afirmar que podran ser digerits en 30 dies. Però no va dir tot el que Metges de Catalunya vol sentir en aquests moments: que el pressupost sanitari de la Generalitat serà el 2012 el mateix que el d'aquest any i que s'evitaran més retallades. Fins i tot es va apropar al contrari.
Metges estima que el 73% dels facultatius van fer vaga; Salut dóna un 20%
Com ja va fer fa unes setmanes, el conseller només es va comprometre a mantenir les partides que afecten la "prestació assistencial", aquella que afecta els pacients, de manera que va obrir les portes al fet que, en conjunt, el pressupost sigui inferior al del 2011.
Això seria possible amb retallades allà on la conselleria creu que hi ha recorregut: el lloguer d'equipaments, la inversió en publicitat, l'estructura administrativa o els salaris dels directius. Però "la conselleria pot tenir una reducció del pressupost que no afecti l'activitat", va assenyalar.
Tampoc va garantir que les plantilles es puguin mantenir l'any vinent, tot i que aquesta "és la voluntat" de la Generalitat i un dels compromisos davant la resta de sindicats presents en la sanitat que negocien un ajust salarial en les plantilles de l'Institut Català de la Salut, l'organisme de la Generalitat que controla vuit hospitals i el 80% dels ambulatoris de la xarxa pública.
"La conselleria pot tenir una reducció de pressupost", afirma Boi Ruiz
"Hem protegit de la fallida el sistema sanitari públic amb una frenada brusca de la despesa", es defensava Ruiz. Res a veure la seva descripció amb la performance que va portar ahir Metges de Catalunya davant la seu de la conselleria, on el sindicat va emular un camp de mines per descriure la política del Govern. Cada artefacte simulat a terra mostrava un dany col·lateral de les retallades. Els 1.500 llits hospitalaris tancats en tota la xarxa pública, els serveis d'urgències nocturns tancats en 58 ambulatoris i el 40% de reducció de l'activitat quirúrgica, entre d'altres.
"La catalana és una sanitat d'excel·lència i no volem que es malmeti", assegurava el president del sindicat de facultatius, Albert Tomàs, que veu el perill que l'any 2012 la sanitat pública catalana tingui el mateix pressupost. Tomàs va ser molt gràfic en la seva explicació. L'any vinent hi haurà els mateixos recursos que el 2008 per atendre més d'un milió d'usuaris més i mantenir noves infraestructures estrenades en els últims anys. "Difícil de contenir", va resumir Tomàs.
En aquell moment, a l'Hospital de Bellvitge unes 300 persones tallaven la Gran Via, com ja és habitual cada dimecres. De metges n'hi havia pocs, ja que els facultatius havien anat en massa a la concentració de Metges de Catalunya aprofitant la jornada de vaga. La resta de la plantilla va fer la concentració a les portes de l'hospital i el posterior tall viari per trenta-cinquena setmana consecutiva.
El sindicat Metges de Catalunya compara les retallades amb un camp de mines
La falta de metges va ser substituïda pels veïns, en un procés de relleu que s'ha intensificat en les últimes setmanes i que cerca evitar el tancament d'un dels ambulatoris del barri. Al crit de "més bates i menys corbates", la gent gran del barri està donant oxigen a les protestes setmanals dels treballadors de la sanitat pública.
A l'interior de l'hospital, l'am­bient era similar al del dia anterior. Segons la direcció del centre, un 53% dels metges van secundar la vaga en el segon dia d'aturada. Com van fer dimarts, a primera hora del matí es va trucar a tots els pacients que no serien atesos i es van reprogramar les seves visites. També van arribar moltes trucades d'usuaris que abans d'anar a l'hospital trucaven per assegurar-se que el seu metge no feia vaga.
L'absència de Metges de Catalunya en el tall de la Gran Via es notava. Ramón Montoya, president de la junta de personal de l'Hospital de Bellvitge i portaveu del sindicat d'infermeria Satse, mostrava el seu respecte a la vaga convocada pel sindicat de metges, però lamentava que hagués "fallat la comunicació i la forma de la convocatòria". Montoya aposta per "seguir en la via del diàleg" fins a acabar la negociació amb l'ICS. No es descarta la vaga unitària.

L'aturada mèdica només es fa notar a l'Arnau, però anul·la centenars de visites
A la resta d'hospitals i CAP de Lleida la vaga, que continua avui, va tindre poc ressò

Nombrosos usuaris van haver de reprogramar ahir les visites a l'Hospital Arnau de Vilanova.
La vaga convocada per Metges de Catalunya (MC) va provocar aquest dimarts que centenars de pacients de Lleida que havien anat a consultes externes de l’Arnau o als ambulatoris es trobessin que la seua visita havia de ser reprogramada perquè el seu metge secundava l’aturada. En- cara que la majoria d’usuaris consultats entenien els motius de la protesta, van criticar haver hagut de desplaçar-se a hospitals i CAP sense saber si serien atesos, malgrat que alguns havi- en trucat prèviament als centres per intentar informar-se.“El meu fill tenia una visita a l’oftalmòleg i al final no ens han atès. Aquestes coses no haurien de passar”, va explicar ahir un usuari de Tremp. “Tenia hora per a una revisió, però el meu metge fa vaga. Ahir (dilluns) vaig trucar per saber si es mantenia la visita, però em van dir que no em podien informar”, va dir una altra veïna de Lleida ciutat. Ahir, les pantalles digitals per confirmar les visites als especialistes a l’Arnau no funcionaven, cosa que també va provocar queixes.
Segons MC, el 65% dels facultatius dels hospitals i el 53% dels de primària van secundar ahir l'aturada a Lleida. Però on més es va notar la vaga va ser a l'Hospital Arnau, on les consultes d'Urologia i Oftalmologia estaven tancades. Al Santa Maria, la incidència va ser menor, mentre que a la Clínica de Ponent (antiga L'Aliança) i als hospitals de Vielha, Tremp i la Seu ningú va fer vaga. Per la seua part, Salut va rebaixar les xifres i va assegurar que, en global, només un 23% dels facultatius havien fet ahir vaga a Lleida; un 31% als hospitals i un 11, 8% a primària. A tot Catalunya, el primer dia de vaga va tindre més seguiment als centres de l'ICS, especialment als hospitals. Segons Salut, a l'Arnau i al CAP de Prat de la Riba es van reprogramar un total de 426 visites i van funcionar la meitat de quiròfans de l'hospital, cosa que amb tota probabilitat va obligar a anul·lar una vintena d'operacions.
Jordi Martí, portaveu de MC, va valorar ahir positivament el seguiment de l'aturada a l'Arnau i va apuntar que el col·lectiu ja havia avisat que no acceptaria més retallades i que estan negociant des de fa mesos sense obtindre resultats. Per la seua part, Isabel Tarruella, delegada de MC, va explicar que l'objectiu no és defensar els sous dels metges, sinó la sanitat pública. Els metges faran aquest dimecres una segona jornada de vaga.
El delegat de Salut, Antoni Mateu, va destacar que no poden avisar amb antelació als pacients perquè fins al mateix dia no es pot saber quins metges fan vaga.
Més de la   meitat dels metges de l'Arnau de Vilanova de Lleida continua fent vaga segons els sindicats

Per la seva banda, la direcció del centre situa el seguiment en un 44,1% dels facultatius

El Segrià 
Dimecres, 16.11.2011. 13:00 h

Més de la meitat dels metges de l'Arnau de Vilanova de Lleida (com dimarts) han fet vaga aquest dimecres, segons Metges de Catalunya a Lleida. El sindicat, a més, recorda que cal tenir en compte el 25% dels metges que formen part dels serveis mínims, la qual cosa elevaria les dades fins a un 75%.

La vaga de metges ha seguit aquest dimecres a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

La sala d’espera de les consultes externes de l’Arnau, buida degut a la vaga de metges.

Les dades que els ha facilitat la direcció del centre, però, rebaixen fins al 44,1% el nombre de facultatius en vaga. A diferència d'aquest dimarts, l'Arnau ha acumulat aquest dimecres menys cues de pacients amb visites anul·lades programant cita per un altre dia. Tot i això, encara quedava algun despistat com ara l'Amara Keita, d'Osca, que haurà de tornar en un mes perquè no sabia que els metges feien vaga.
Un altre dels despistats ha estat l'Antonio Paz, que ha anat fins a Lleida des de Barbens però que haurà de tornar un altre dia perquè el metge que l'havia de visitar fa vaga. ‘Què hi farem, paciència’, ha dit. Ell està d'acord amb la vaga perquè opina que ‘cal fer alguna cosa al respecte’.
La Isabel Maqueda i l'Antonio Plana són de Mollerussa i, tot i estar d'acord amb la vaga, consideren que el centre els podria haver avisat. En el seu cas, l'home tenia visita amb l'uròleg però en aquesta especialitat, de la mateixa manera que aquest dimarts, només treballa un metge d'urgències. Els han donat hora pel gener i consideren que ‘hi ha casos que no poden esperar tant temps’.
El Joan Picó, de Vall de Cardós, ha estat un dels poca afortunats que han atès ja que tenia visita amb una infermera. Pel ell, ‘els metges fan bé de fer vaga perquè la situació és bastant greu’.

Uns 150 metges fan vaga a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, segons els sindicats
Els usuaris critiquen que el centre sanitari no els hagi avisat que no els atendrien
Dimarts, 15.11.2011. 13:00 h
El 50% dels 300 metges que treballen a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida estan fent vaga aquest dimarts segons el delegat de Metges de Catalunya a Lleida, Jordi Martí. A més, Martí ha afegit que una gran part del 25% de metges obligats a treballar per llei per oferir els serveis mínims també estaven disposats a acollir-se a la vaga. D’aquest 25% restant molts són metges ‘mileuristes’, indica Martí, motiu pel qual que no es poden permetre fer vaga però els han mostrat el seu suport.

Els metges portant algunes de les pancartes que s'han fet en senyal de protesta contra les retallades.

Metges de l'Arnau s'han concentrat al vestíbul per protestar per les retallades.

Una dona que ha anat a l'Arnau des d'Artesa de Segre (Noguera) no podrà ser atesa aquest dimarts tot i tenir una visita programada.

‘No ens agrada haver d'arribar a aquest punt però estem farts de tantes retallades’, ha assegurat Martí, que considera que aquesta situació és ‘com un cotxe que va sense frens i que cal aturar’. El representant sindical s’ha mostrat convençut que ‘si no recuperem el pressupost de l'any passat en sanitat això serà un desastre’.
Per la seva banda, els usuaris han lamentat que el centre no els hagi avisat que no els atendrien perquè molts venen de municipis de fora de Lleida. Molts dels usuaris que aquest dimarts tenien visites programades no s’han assabentat de la vaga i s’han desplaçat fins al centre. La majoria d'ells es queixaven que ningú els ha trucat per avisar-los que no els podrien visitar.
La Isabel Fernández, per exemple, explica que li van donar hora per fer-se dues proves aquest dimarts. ‘Ara em diuen que no estan programades i que les he de programar per un altre dia’. Tornar a venir li suposa una complicació perquè viu a Artesa de Segre. ‘Visc a 60 quilòmetres i he d'agafar un taxi o trucar algú perquè em porti com ha fet avui el meu fill’, explica.
L'Elsa Cerdeira també s'ha desplaçat des de fora de Lleida. ‘Vinc des de Balaguer plovent i ara em diuen que he de venir un altre dia. Sembla que visquem al tercer món. Em van donar hora fa tres mesos perquè tinc la vista molt malament. Hem podrien haver trucat per telèfon’, ha lamentat.
Una cinquantena de metges s'han concentrat a més aquest matí al vestíbul de l'Arnau i han penjat cartells contra les retallades.
Seguretat però, ha rebut ordres de retirar-los i tot i que els concentrats han intentat evitar-ho, no han pogut. 
Metges de Catalunya xifra en un 50% els metges que fan vaga a l'Arnau
Salut diu que la incidència ha estat baixa, però tot i això s'han anul·lat nombroses consultes

Una trentena de metges s'han concentrat al hall de l'hospital Arnau
El sindicat Metges de Catalunya ha xifrat en un 50% el seguiment aquest matí de la vaga de metges a l'hospital Arnau de Vilanova, mentre que no ha facilitat dades dels altres hospitals ni dels centres d'Atenció Primària (CAP). Segons el sindicat, cal tenir en compte que un 25% dels 300 metges de l'Arnau han de cobrir els serveis mínims. Per la seva part, el departament de Salut ha afirmat que el seguiment ha estat "relativament baix" a tots els hospitals, tret del Vall d'Hebron de Barcelona, on ha xifrat entre el 40 i el 50% el percentatge de facultatius que no han anat a treballar. Malgrat la diferència entre ambdues valoracions, el cert és que nombrosos pacients que aquest matí tenien hora a consultes externes de l'Arnau no han pogut visitar-se i se'ls ha tornat a citar per un altre dia, cosa que ha generat queixes, especialment entre els que venien de municipis de fora. Als ambulatoris, la vaga convocada per Metges de Catalunya ha tingut una incidència més aviat escassa i l'afectació als pacients ha estat menor. La convocatòria de vaga és per avui i demà i no compta amb el suport de cap altre sindicat.

Els serveis mínims seran similars als d'un dia festiu durant la vaga de metges d'aquest dimarts i dimecres

Es garantirà el normal funcionament d'urgències i tractaments oncològics

Lleida Dilluns, 14.11.2011. 12:00 h

 

Els serveis mínims decretats pel Departament d'Empres i Ocupació durant la vaga de metges convocada per aquests dimarts i dimecres seran similar als treballadors que ho fan en un dia festiu.

Imatge d'arxiu de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

A banda d'això, l'ordre assegura que es garantirà el normal funcionament de les urgències i de les unitats especials (cures intensives, hemodiàlisi, parts i totes les unitats d'urgència vital), així com els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia i s'haurà d'atendre l'activitat quirúrgica inajornable derivada de l'atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica. En els centres d'atenció primària treballarà un quart de la plantilla durant la primera jornada de l'atura i un terç durant la segona.
L'ordre també assegura que s'haurà d'atendre a tots els malalts ingressats i garantir l'assistència urgent durant l'horari habitual de cada centre d'assistència primària i extrahospitalària.
Pel que fa al servei de transport sanitari, haurà de treballar tot el personal necessari per atendre totes les urgències, els tractaments oncològics, de diàlisi i d'oxigenoteràpia, així com el necessari per a les proves que es considerin urgents. Els farmacèutics mantindran el personal per als serveis de guàrdia i nit establerts.
La resta de serveis que no s'inclouen en els anteriors funcionaran amb el mateix personal que el d'un dia festiu, excepte aquells centres on aquest sigui igual a la plantilla dels dies laborables, on haurà de treballar el 50% de la mateixa.
Fonts del Departament de Salut han informat que ha de ser cada centre, amb la previsió de quants metges els hi hagin comunicat que faran vaga, els que han de reprogramar l'activitat que no s'atengui durant aquest dos dies. De totes maneres, han recomanat als ciutadans que tinguin alguna assistència fora de les urgents programades que per més seguretat truquin al seu centre abans d'anar-hi.

 

 
Retallades i col·lapse de la Generalitat

  14 novembre 2011 

 

L’Alfons Quintà torna a posar el dit a la llaga en les succesives propostes de reducció de les retallades de l’ICS per aturar la vaga de metges abans de les eleccions del 20-N per motius electoralistes. I després del 20-N què?.

20 d'octubre manifestació unitària contra les retallades de sanitat
Fonts polítiques i econòmiques diverses consideraven ahir “altament probable” que la Generalitat fracassés en el seu propòsit de retallar enguany en uns 900 milions el pressupost de funcionament de la sanitat pública. Això confirmaria la primícia publicada diumenge per Diari de Girona: “La Generalitat acorralada“. El tema sanitari ha esdevingut un enorme problema polític català. A hores d’ara la Generalitat pot sobrepassar espectacularment el seu propi pressupost sanitari pel 2011, en centenars de milions d’euros, malgrat que intentarà maquillar el seu ja segur incompliment en despesa farmacèutica. A la vegada, no es veu com pot anunciar el pressupost pel 2012.

Manifestació contra les retallades a la sanitat pública a Bellvitge

Per complir el restrictiu pressupost sanitari del 2011 i anunciar-ne un d’encara més restrictiu per al 2012, la Generalitat volia reduir en 70 milions d’euros els salaris pendents de l’ Institut Català de la Salut (ICS), essencialment la meitat la paga de desembre. Abans d’ahir, un cop convocada la vaga mèdica, l’ ICS va proposar reduir la retallada a 45 milions. Ahir ho va reduir encara més, a 22 milions. Així es podria pagar un 75 per cent de la paga doble. Res no ha estat acceptat pels sindicats, el quals refermen i coincideixen en voler conèixer el pressupost per sanitat pel 2012. Consideren que la reducció que ara proposa la Generalitat és una mera maniobra puntual. Creuen que actua moguda per l’efecte negatiu que, respecte a l’electorat potencial de CiU, tenen les moltes barbaritats comeses per la conselleria de Salut. Han portat a una convocatòria d’una vaga de metges pels propers dimarts i dimecres. Tanmateix, dilluns al matí es reprendran les negociacions.

Una treballadora de la sanitat pública durant una protesta

Una font mèdica independent va dir a Diari de Girona: “Per evitar l’anunciada i justificada pèrdua de vot el 20-N, CiU vol que renunciem a fer vaga, quan nosaltres mai no ens hem mogut per raons electorals, sinó d’interès social general i d’exercici eficaç de la nostra feina. Però passat el 20-N, i sobretot per a tot el 2012, Ruiz retallaria encara més brutalment la sanitat pública, privatitzant-la, en benefici dels seus clans de poder, que ara ja coneixem prou bé”.

La vaga va ser convocada pel Sindicat de Metges de Catalunya (SMC). Ahir s’hi varen adherir el Sindicat de Facultatius Independents de Catalunya (una organització sindical de metges propera a la UGT) i la CGT, d’inspiració llibertària.

La Generalitat ha estat víctima dels seus propis errors i sobretot d’una prepotència que deixa bocabadat. Per evitar que l’escàndol de les retallades afectés les seves expectatives de vot en les municipals del mes de maig, CiU va anar endarrerint negociar amb el sindicats. Voler reduir el pressupost en un 10 per cent en un any va ser una bogeria. Intentar que els treballadors ho assumissin en poques setmanes de negociació era no tocar de peus a terra.

El Conseller De Salud, Boi Ruiz, Y El Presidente Del ICS, Josep Prat

Ruiz, i sobretot Josep Prat, president de l’ ICS i home capaç de les maniobres més estranyes, creien que podrien neutralitzar els treballadors afectats, manipulant els uns en contra dels altres. Però han aconseguit tot el contrari, malgrat que CC.OO i grups externs molt minúsculs i marginals, assimilables als dits “indignats” mostrin actituds radicals difícils d’entendre, curiosament contra la vaga. Que des del més fallit maximalisme es critiqui la vaga pot ser fins i tot una garantia de la seriositat dels convocants.

Metges: de la indignació a la vaga

El sindicat Metges de Catalunya exigeix al govern tornar a la situació prèvia a les retallades

Salut considera “inassumible” un increment del pressupost per al 2012

El pes social i econòmic de la sanitat pública fa que es visqui amb especial tensió l'efecte de la tisorada

13/11/11 02:00 

En plena campanya electoral, els 16.500 metges de la sanitat pública estan cridats a dues jornades de vaga, convocades pel sindicat Metges de Catalunya per als propers dimarts i dimecres. Els efectes de la restricció pressupostària aplicada a la partida sanitària –un 10% del pressupost, l'equivalent a uns 900 milions d'euros– han fet de la sanitat la cara més visible de les retallades imposades pel govern. Cap servei públic ha viscut la tisorada amb la tensió que s'ha apoderat de la sanitat.
Els motius de la vaga
El sindicat Metges de Catalunya (MC) demana que el pressupost de sanitat de l'any vinent torni a la situació de 2010. Els metges exigeixen recuperar l'activitat assistencial i les condicions laborals i retributives prèvies a la retallada, un punt de partida que, segons el secretari d'estratègia i coordinació del Departament de Salut, Francesc Sancho, és “inassumible”.
A banda del perjudici que les retallades han suposat per als usuaris –més llistes d'espera, tancament de centres i serveis assistencials, etc.–, els facultatius denuncien el deteriorament de les seves condicions laborals. Mentre que als centres concertats –on s'inclouen més de 50 hospitals–, sindicats i patronals han arribat a acords que han implicat rebaixes salarials a canvi de minimitzar els acomiadaments, la negociació amb l'Institut Català de la Salut (ICS) fa mesos que està enquistada.
La direcció de l'ICS ha començat a aplicar de manera unilateral mesures com ara la reducció de la jornada d'alguns professionals i la rebaixa de les retribucions per guàrdies que els metges consideren inadmissibles. L'entitat planteja, a més, una reducció de la paga de Nadal que afectaria tots els treballadors, a canvi de mantenir els llocs de treball del personal interí. L'estancament de les negociacions a l'ICS ha estat un dels principals detonants de la vaga convocada per MC.
Suport a la vaga
El sindicat MC és l'únic convocador de la vaga de la setmana vinent. Ni el sindicat d'infermeria Satse ni els sindicats generals (UGT, CCOO i CATAC) hi donen suport. Tant CCOO com UGT no consideren que sigui el moment de fer una vaga i han acusat MC d'haver trencat la unitat sindical i haver deixat de banda el problema de la qualitat assistencial per defensar els interessos corporatius.
Més enllà dels sindicats, Salut va rebre l'anunci de vaga “amb sorpresa”, tenint en compte que les negociacions a l'ICS “encara estan obertes”. D'altra banda, malgrat que, des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el seu vicepresident, Jaume Padrós, apostava fa uns dies per exhaurir les vies de diàleg, res sembla indicar que la vaga pugui ser desconvocada demà.
L'experta en economia de la salut Anna Garcia-Altés considera “injustificada” la vaga prevista per a la setmana vinent. “Els metges estan posant el sistema contra les cordes”, afirma, ja que “de moment, el govern no ha plantejat noves retallades”.
El catedràtic d'economia de la UPF Guillem López-Casasnovas assegura que “la vaga suposarà una retallada més a les prestacions sanitàries que alguns professionals diuen defensar”. Per aquest expert, “cal seny, responsabilitat i un discurs positiu per oferir un escenari intel·ligent més enllà de les retallades”. Fer el contrari generarà “més desànim i més angoixa” als usuaris de la sanitat.
Temor de més retallades
Tot i que el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el mateix president Artur Mas van garantir davant del Parlament que no hi hauria més retallades en l'assistència sanitària de cara al 2012, MC tem que l'any vinent s'apliqui una altra tisorada que afecti les condicions laborals. El sindicat sosté que la intenció del govern és reduir el pressupost de Salut un 4,8%. “Ho sabem de fonts ben informades”, assegura el president de MC, Albert Tomàs.
Des del Departament de Salut, Francesc Sancho recorda que “el pressupost encara està en fase d'elaboració” i apel·la al compromís expressat pel govern. El temor de MC –explica Tomàs– és que una altra retallada deixi sense efecte els pactes assolits als hospitals concertats i que, l'any vinent, desenes de llocs de treball tornin a estar en perill. “El govern s'ha compromès a no fer més retallades en assistència, però no ha dit res sobre el personal ni sobre les condicions laborals”, afirma Tomàs.
Tensions en la sanitat
Tot i que el govern ha aplicat retallades a totes les partides, no n'hi ha cap que hagi generat el mateix malestar que s'ha viscut en l'àmbit de la sanitat. El secretari d'estratègia i coordinació de Salut, Francesc Sancho, ho atribueix al fet que la salut és un tema d'“especial sensibilitat”, tant pel fet que afecta la totalitat de la població com pel volum de professionals que treballen en el sistema sanitari o en sectors que en depenen. Sancho admet que “l'ajustament s'ha hagut d'aplicar amb molta urgència” i considera que això “potser ha impedit que, des de la conselleria, s'expliquessin les mesures prou bé als ciutadans”.
El vicepresident del COMB, Jaume Padrós, també atribueix bona part de la tensió a una “gestió de la comunicació millorable”, ja que, segons afirma, “no hi ha informació objectiva que demostri que s'estigui produint un dèficit assistencial per culpa de la retallada”.
L'economista Anna Garcia-Altés destaca que la sanitat pública és un servei “molt valorat” pels ciutadans, motiu pel qual alguns missatges que s'han pervertit han acabat “generant molts nervis”. Albert Tomàs, de MC, recorda que el pressupost de Salut (9.188 milions d'euros) és, amb diferència, el més elevat de la Generalitat. “Retallar-ne el 10% implica perdre prop de mil milions de cop.”
La salut, un motor econòmic
Però si la retallada ha fet més mal en sanitat que en altres àmbits, també ha estat pel paper que juga el sector salut en l'economia del país. La despesa pública en salut representa al voltant del 5% del PIB català, un percentatge que arriba a més del 7% si s'hi suma la despesa sanitària privada, que és de més de 4.500 milions anuals.
Més de 200.000 afiliats a la Seguretat Social treballen en diversos àmbits del sector sanitari, tant públic com privat (un 7,3% del total d'afiliats, segons l'informe El sector de la salut a Catalunya, publicat l'any 2009 per la Cambra de Comerç de Barcelona). Es tracta del quart sector en nombre d'ocupats, molt per sobre d'altres serveis bàsics com ara l'educació.
Aquesta realitat és la que explica que “els ajustaments salarials hagin afectat molta més gent en la sanitat que en altres sectors, i això ha fet que el debat sobre la salut hagi estat molt més present en l'esfera pública”, argumenta el secretari d'estratègia i coordinació de Salut.
“De cada deu euros que es gasta la Generalitat, quatre es destinen a salut”, recorda Sancho. Aquesta despesa té un efecte multiplicador sobre el conjunt de l'economia, ja que la inversió en salut genera una gran demanda de béns i serveis, bona part dels quals (bàsicament tecnologia avançada i serveis basats en el coneixement) són, a més, d'alt valor afegit.
A més, el sector salut destaca pel seu propi valor afegit, ja que el 60% dels professionals que hi treballen són titulats superiors, un potencial que proporciona innovació i que genera constantment nou coneixement.
De mimar els metges a retreure´ls el sou
13/11/ 2011

Dues vagues, motius diferents, però un mateix context amb dues maneres de veure'l

El 2006, els metges del Trueta també van anar a la vaga.

La cara i la creu de la mateixa moneda. Fa cinc anys, en un clima semblant amb vagues convocades a la sanitat, CiU demanava "mimar" els metges perquè el servei que oferien era un dels pilars de l'Estat del Benestar. Ara, al Govern, els qui donaven suport als metges s'han posicionat al bàndol contrari

12/11 2011
Acceso a las listas de espera
- Las cataratas y prótesis de rodilla o cadera acceden
a lista de espera si el paciente alcanza 50 y 75 puntos, respectivamente. Los más graves de cataratas obtienen 45 puntos y 71 puntos los de prótesis. Aspectos ajenos a la enfermedad condicionan el acceso a las listas de espera.
- La limitación para trabajar puntúa de 10 a 14 en función de las dificultades que implica la enfermedad en la vida laboral. Si el paciente no trabaja, la puntuación es siempre cero.
- La probabilidad de recuperación puntúa de cuatro a siete, la más alta para el paciente que tenga altas posibilidades de recuperarse. Los enfermos más graves o de más edad ("probabilidad moderada") obtendrán un cero.
- Condiciones del entorno El paciente del que dependan otras personas obtendrá entre seis y ocho puntos; en caso contrario, como ocurre con los ancianos, no puntuará. El hecho de que nadie le cuide supondrá de 9 a 11 puntos; ninguno si dispone de alguien, algo habitual también entre las personas mayores.
Las nuevas listas de espera no aseguran que los casos más graves sean operados
Salud evaluará la situación laboral o personal del enfermo antes de su entrada en el quirófano - El futuro sistema perjudica a los ancianos y los parados
12 /11/2011
Pacientes con las cataratas más avanzadas o "muy afectados" y con "dolor grave" a la espera de una prótesis no tendrán garantizado su acceso a las listas de espera para ser operados en la sanidad pública. Así lo establece el formulario que criba la entrada en los registros que el Departamento de Salud, dirigido por Boi Ruiz, aplicará antes de fin de año y al que ha tenido acceso EL PAÍS.
El nuevo modelo fija una escala de puntos que el médico deberá calcular para incluir a un paciente en la lista de espera. La gravedad de la enfermedad, sin embargo, no aporta en ningún caso los puntos suficientes y el caso dependerá entonces de factores ajenos a la enfermedad, como su situación personal o laboral.
Por ejemplo, en las operaciones de prótesis de cadera o de rodilla, el paciente deberá sumar 75 puntos. Para llegar a ellos, el baremo da 18 puntos si se tiene "la patología muy avanzada", 33 si se sufre "dolor grave" y 20 si se "es incapaz de realizar la mayor parte de las actividades cotidianas". Con el peor diagnóstico, un enfermo alcanzaría 71 puntos y no tendrá garantizada la operación.
Sería el caso de una persona que no trabaje, que tenga una persona que le cuide y sin nadie a su cargo, tres variables que suman cero puntos y que son habituales en pacientes ancianos (véase la escala de puntos en la página 3). El sistema puede perjudicar, por ejemplo, a los parados.
En las cataratas, el enfermo deberá sumar 50 puntos, pero en el caso de "incapacidad visual muy grave", solo recibirá 45; en los casos "graves", 35, y en los "moderados", 20. Tampoco aquí los casos "muy graves" tendrán su intervención asegurada.
La necesidad de limitar la entrada de pacientes en las listas de espera ha llegado a la sanidad pública de la mano de los recortes, que pretenden reducir el gasto sanitario el 10% (1.000 millones de euros). Hasta ahora, los médicos decidían si introducir o no a un enfermo en la lista de espera solo por criterios clínicos. En algunas operaciones, entrar en las listas garantizaba, además, ser operado en un plazo de seis meses.
Con los recortes, esta garantía ha quedado eliminada en la mayoría de las situaciones. En el caso de las cataratas y las prótesis, sin embargo, la Generalitat no puede eliminar esta garantía porque está respaldada por un decreto del Ministerio de Sanidad. La clave para poder aplicar los recortes es, pues, restringir la entrada de enfermos en las listas.
"Esta escala de puntos ya la utilizamos, pero nos sirve para priorizar a los pacientes que ya están en lista de espera. Salud quiere ahora que la usemos para excluir a enfermos de las listas, lo que es una perversión", afirma un oftalmólogo de un hospital público. Otro médico considera que es un modelo "demasiado restrictivo". "Una persona muy grave siempre debería ser una urgencia. Ahora, por más grave que esté, podrá quedar fuera".Una portavoz de Salud admite que es posible que los pacientes más graves se vean relegados a la hora de entrar en quirófano, pero precisa que "los pacientes graves que no accedan a la lista también podrán ser operados antes de seis meses aunque queden sin garantía. La última decisión la tendrán las respectivas juntas clínicas", insiste Salud. Sobre el papel, sin embargo, nada queda garantizado, reconoce esta portavoz.
Los profesionales consultados critican que el nuevo sistema de gestión de las listas de espera se base en "un estudio de la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud en el que no participaron profesionales médicos y que estaba hecho para otros fines". Los propios autores del estudio, concebido como una herramienta teórica para explorar mejoras en la gestión de las listas de espera, destacan en las conclusiones las limitaciones de su trabajo: "No era objetivo del estudio" su uso para el "diseño de un plan de choque o un abordaje de los tiempos de garantía". El trabajo también alerta de la composición incompleta del grupo de autores. "La ausencia de expertos en patologías como urología, ginecología, medicina familiar y comunitaria puede haber modificado la clasificación de criterios como el de la calidad de vida", sigue el estudio, antes de concluir que "la falta de expertos en bioética hace que los criterios no incluyan con suficiente potencia aspectos como la dependencia de personas a cargo del enfermo o la equidad social".
Por otra parte, los recortes y la gestión de las listas de espera siguen sumando rechazos en el sector sanitario. Seis de los ocho hospitales de referencia de Cataluña, los que gestiona directamente el Instituto Catalán de la Salud (ICS), ya se han posicionado a favor de la huelga indefinida tras la votación realizada ayer en el hospital de Viladecans y en el Joan XXIII de Tarragona, informa Mercè Pérez. La hipotética huelga solo se hará efectiva si hay unanimidad con los otros hospitales que todavía deben pronunciarse.
Pero la oleada de votaciones añade presión a Salud para que dé marcha atrás en la pretensión de ahorrar 47 millones de euros a costa del salario de los cerca de 41.000 profesionales de la sanidad pública. Tras semanas de reuniones, la Generalitat ha lanzado un ultimátum para recortar la mitad de la paga de Navidad o despedir a 1.500 interinos. Los sindicatos rechazan la medida y sopesan convocar la huelga, que ya apoyan la mayoría de los hospitales.

Les campanyes electorals no són el millor moment per a vagues o conflictes professionals, i menys quan es preparen amb espots tremendistes, però el cert és que les protestes contra les retallades sanitàries i la política de la conselleria de Salut vénen de lluny i conciten les queixes de bona part del sector. Dimarts eren les farmàcies les que encenien el llum d'alarma, es queixaven del retard en el cobrament de les receptes, que es demora 80 dies, i avisaven que aquesta situació pot comprometre la viabilitat del 9 per cent dels establiments catalans. Ahir dijous era la Federació Catalana d'Ortopèdia la que també es queixava que Salut encara retardarà quinze dies més els pagaments a les ortopèdies, de manera que l'endarreriment serà d'una mitjana de 90 dies; consegüentment, també s'encareixen els costos de finançament i es complica la viabilitat dels establiments. Per completar el panorama, el sindicat Metges de Catalunya ha ratificat la convocatòria de vaga per al dimarts i el dimecres de la setmana que ve, mentre van airejant que, per exemple, l'Arnau té dos mil operacions pendents, amb l'increment de les llistes d'espera, i advertint que en les dos jornades de vaga es mantindran les intervencions quirúrgiques en oncologia, els serveis d'urgències i l'atenció als ingressats, però que en la resta de serveis es reduiran als d'una jornada festiva als sis hospitals públics i concertats de Lleida i als 29 centres d'assistència primària. No és bona la situació i, encara que la solució sigui complexa, la conselleria de Salut i els representants de Metges de Catalunya han d'exhaurir totes les vies de diàleg per evitar la vaga i, sobretot, per normalitzar les relacions entre l'Administració i els col·lectius sanitaris, perquè tenim una sanitat pública de la qual podem sentir-nos orgullosos i tots hem de contribuir a fer que es mantingui així. Sembla evident que la despesa pública s'ha de retallar, i encara que discrepem que les tisorades més importants se les emportin la sanitat i l'ensenyament, podem acceptar els sacrificis si són proporcionals, afecten tots els àmbits i no l'essència del servei, i fins i tot donar per bo el compromís del conseller Ruiz que no faran falta més ajustos, però també és evident que les mesures sanitàries han de comptar amb el suport i el consens dels col·lectius professionals. Sense ells, estan abocades al fracàs.
    L’assemblea d’AP es pronuncia contra la política sanitària del govern

Els treballadors i treballadores de l’Atenció Primària de Catalunya, reunits en assemblea el 5 de novembre de 2011 volem:
Defensar incondicionalment el model de sanitat pública, universal, de qualitat i equitativa. La salut és un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar i no podem permetre renunciar-hi.

1. Reclamar la responsabilitat del Govern en la protecció del dret a la salut, tal i com reconeixen la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
2. Denunciar el caràcter estructural i no conjuntural de les retallades que tenen com a objectiu introduir canvis que afecten a aquesta universalitat, equitat i eficiència de la sanitat pública.
3. Pronunciar-nos en contra de l’entrada de capital privat en la gestió i organització de l’ICS que implicaria sotmetre la salut a les lleis del mercat.
4. Exigir un posicionament ferm dels col·legis i societats científiques professionals davant de les decisions en política sanitària que es porten a terme.
5. Animar a la resta de treballadors i treballadores dels Centres d’Atenció Primària perquè se sumin a les iniciatives que hem acordat en assemblea.
6. Informar als ciutadans sobre els possibles efectes de les retallades en la seva salut.
7. Recolzar les accions que es duguin a terme des de la ciutadania, per defensar la sanitat pública.

En aquesta línea demanem al Govern de la Generalitat de Catalunya, als gerents, als directors d’Atenció Primària i als representants sindicals que escoltin i fomentin la participació dels treballadors i treballadores en les decisions que s’estan prenent.

I demanem també un debat ampli i transparent sobre la política sanitària que impliqui al Govern, partits polítics, sindicats, professionals i ciutadans que aboqui a un gran pacte polític i social per la sanitat pública, en què l’Atenció Primària esdevingui la base del sistema sanitari com a garantia d’eficiència i universalitat.
La direcció de l'ICS rebaixa la seva proposta de retallada salarial als professionals sanitaris

L'import va a parar, de moment, íntegrament al proveïdor dels seients, que els ha entregat gratis al centre

10/11/2011

Tres grups de la Facultat de Medicina de la UdL participen en la recerca, subvencionada amb gairebé 300.000 euros
  Dimecres, 9.11.2011. 14:00 h
L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) rebrà prop de 300.000 euros de la Fundació la Marató de TV3 per finançar un projecte destinat a la prevenció de l'ictus o infart cerebral, principal causa de discapacitat en els adults. 

El Grup de Neurociències Clíniques coordina la recerca, amb el doctor Purroy (primer per la dreta).

En aquest programa hi participen tres grups de recerca de la  Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL). El grup de Neurociències Clíniques,  liderat pel professor Francesc Purroy, coordina la feina, en què també participen els grups de Neurobiologia Molecular del doctor Joaquim Egea i el de Fisiopatologia Metabòlica, del doctor Manel Portero.
El projecte Predictus té com a finalitat descobrir biomarcadors que permetin un millor diagnòstic i pronòstic dels pacients amb isquèmia transitòria. Es tracta de persones que durant uns minuts o hores tenen símptomes neurològics de l'ictus com ara alteració de la parla o dèficits motors secundaris a l'oclusió d'una de les artèries del cervell. Malgrat la transitorietat dels símptomes, tenen un risc elevat de patir un ictus isquèmic establert, especialment en la següent setmana.
Els investigadors se centraran en localitzar molècules al torrent sanguini que permetin saber si el pacient realment ha patit una isquèmia transitòria i si, a més, té un alt risc de recurrència. Així  es podran establir estratègies que permetin seleccionar els pacients de major risc. Per a descobrir aquests biomarcadors, comptaran amb l'ajut d'un model animal. Les dades obtingudes s'integraran amb les de la clínica amb pacients i les de cultius cel·lulars.
Els grups implicats en el projecte també centraran la seua recerca en el possible efecte neuroprotector d'aquests episodis transitoris contra la isquèmia permanent, el que es coneix com a fenomen de tolerància isquèmica, que s'ha comprovat en ratolins però encara no s'ha demostrat en la pràctica clínica. La tolerància s'aconsegueix mitjançant la secreció d'enzims que intenten defensar a l'organisme d'una agressió isquèmica més important. Això podria ser de gran interès per al desenvolupament de teràpies neuroprotectores en humans.
Els diners de la Marató corresponen a la convocatòria del 2010 sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides, que va recaptar més de 8'7 milions d'euros. En total, es finançaran 30 projectes. El lliurament dels ajuts tindrà lloc aquest vespre a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Salut avisa els metges que no apujarà els sous
Rebutja les peticions del col·lectiu
Les infermeres no avalen la vaga
09/11/11 02:00

Una de les protestes de metges per la retallada que afecta el sector sanitari a Catalunya
El govern desaprova el motiu principal de la vaga convocada pel Sindicat de Metges de Catalunya (MC) pels dies 15 i 16 de novembre perquè, tal com remarcava ahir el portaveu, Francesc Homs, tornar a la situació salarial de l'1 de gener del 2010 per al col·lectiu de facultatius ja no és possible. L'anunci de vaga va sorprendre el govern, ja que, segons Homs, implica desdir-se dels respectius acords salarials que el mateix sindicat va firmar a la gairebé totalitat dels centres hospitalaris. Homs també va voler avisar els metges de les grans repercussions que podria tenir aquesta vaga.
En la mateixa línia, el secretari d'Estratègia i Coordinació de Salut, Francesc Sancho, va negar ahir que Salut vulgui retallar un 4,8% el pressupost pel 2012, tal com es queixa el sindicat.
Per la seva banda, la Unió Catalana d'Hospitals i el Consorci de Salut i Social també es van mostrar ahir en desacord amb la iniciativa del sindicat MC per perseguir objectius “laborals i econòmics” en lloc de voler preservar els interessos generals d'aquest sector. La vaga és qüestionada pels sindicats CCOO i la UGT. El sindicat d'infermeres Satse tampoc no secunda la protesta, malgrat que el sector ha perdut 600 llocs de treball amb la retallada

Finalment Metges de Catalunya anirà a l'acte al Parlament

El Govern furga en la ferida de la divisió sindical per debilitar la vaga de metges

09/11/2011 19:01

X. Prera.- I el que havia de passar ha passat. El Govern ha furgat en la ferida de la divisió sindical, amb la unitat dinamitada amb la convocatòria d’una vaga per la setmana vinent. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha afirmat que si la vaga fos per les conseqüències de les retallades, “un sindicat com CCOO s’hi sumaria”.

És el discurs que el Govern tenia preparat des de feia mesos si el que semblava inevitable, la convocatòria de vaga, es produïa. Però s’han trobat amb un regal: la unilateralitat de l’atur, previst pels dies 15 i 16. “Totes les vagues que es fan aconseguir augments de sou són legítimes”, ha afirmat Homs acusant Metges de Catalunya de corporativisme, per a continuació afegir que “si la vaga fos per les conseqüències socials de les retallades, tindria el recolzament de sindicats com CCOO”.
El pitjor de tot plegat –des del punt de vista de la defensa del model sanitari per part dels treballadors- és que l’argumentació de la resta de sindicats és molt similar a la que fa el Govern. Segons ha sabut CatalunyaPress, després de convocar la vaga Metges de Catalunya no es va presentar aquest dimarts a la reunió preparatòria de l’acte que aquest dimecres celebraran davant del Parlament, on presentaran un manifest en defensa dels llocs de treball de l’ICS als grups polítics. Finalment sí que aniran a la concentració.
El fet és que el Govern creu que algunes de les demandes esgrimides per MC són “impossibles d’assumir”, en especial la recuperació de les condicions laborals de 2010. Fonts sindicals consultades per CatalunyaPress també critiquen el quart punt de les demandes, que “només afecta a la meitat del col•lectiu de metges, els d’hospitals”. Es pregunten en privat per la resta de personal sanitari, tant o més perjudicat per les retallades perquè parteixen d’unes condicions pitjors.
Els metges segueixen sent els preferits per pactar
Malgrat les crítiques, Homs s’ha cuidat molt de ser dur amb els metges, el col•lectiu sanitari que més valora CiU i amb el que ha buscat pactar amb més èmfasi al llarg de les últimes setmanes. Tant el President com el conseller Boi Ruiz creuen que una fotografia amb els facultatius amb un acord sota el braç seria clau per recuperar credibilitat. I malgrat les protestes, la seguiran buscant.
És per això que quan van saber de la vaga –abans que els mitjans i la resta de sindicats- els va doldre especialment, sobretot perquè, siguin els que siguin els motius, situarà el debat de les retallades als mitjans a només quatre dies d’una cita electoral en què CiU es juga la “fortalesa interior” del país, que podria quedar tocada si Duran fos tercer.
UGT decidirà la seva posició aquest dimecres
Enmig d’aquest partit, que s’ha volgut jugar a dos i on una part ha fet una aposta molt forta s’han trobat la resta de sindicats. CCOO és la que amb més força s’ha manifestat contra una vaga que troba “irresponsable”. CATAC i SATSE dubten, però de moment no secundaran l’atur.
UGT és el que ha deixat la porta oberta. Aquest sindicat reunirà els seus delegats després de l’acte al Parlament i decidiran “democràticament” si donen suport. Això sí, “no en les condicions que han plantejat els metges”. Tot acaba com començava, reclamant unitat i diàleg, com a mínim entre treballadors.

CCOO i la UGT troben la vaga “irresponsable”
Els sindicats generals consideren que la protesta mèdica és precipitada
08/11/11 

Un grup de treballadors de l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa protestant per les retallades 

El sindicat de metges desafia Ruiz amb una vaga el 15 i el 16
La convocatòria de vaga per part del sindicat Metges de Catalunya (MC) va ser desacreditada ahir pels dos sindicats generals CCOO i la UGT, perquè implica un ultimàtum a Salut en uns moments de grans dificultats econòmiques. Els dos sindicats coincideixen a lamentar les retallades aplicades a la sanitat pública catalana, però consideren que el diàleg encara no està trencat. CCOO troba “irresponsable” la convocatòria del sindicat corporatiu, mentre que UGT alerta que en les negociacions obertes “no s'haurien de prioritzar els interessos de cap col·lectiu”, ja que l'aturada l'han convocat només els metges.
Els dos sindicats van anunciar ahir que continuaran negociant l'efecte de les retallades amb Salut a la mesa sectorial. També reclamen una més gran “unitat d'acció”, per tal de poder defensar millor el model de salut català i no “caure en el parany de la divisió dels treballadors”, assegurava ahir el comunicat de la UGT. CCOO avisa també que les reclamacions corporatives “són privilegis d'uns quants, molts pocs, que es pretenen mantenir”. Els dos sindicats estan queixosos perquè els metges van avalar la inicial retallada de Boi Ruiz quan afectava, sobretot, el personal no facultatiu. En canvi, la reducció de les guàrdies i la rebaixa de sous que implica han desfermat el descontentament mèdic.

El sindicat Metges de Catalunya ha convocat dos dies de vaga, el 15 i el 16 de novembre (dimarts i dimecres de la setmana que ve), en la recta final de la campanya electoral, contra les retallades sanitàries i per exigir el restabliment dels pressupostos i l'activitat assistencial que hi havia el 2010. El sindicat va denunciar que la Generalitat prepara una nova retallada del 4,8 per cent en el pressupost de sanitat del 2012, que se sumaria al 10 per cent aplicat aquest any, cosa que veu "inassumible".
A la vaga estan convocats 16.500 metges dels centres sanitaris públics i concertats catalans sota el lema La salut ni es tanca ni es retalla, segons va anunciar ahir el president del sindicat, Albert Tomàs. Va afegir que la vaga afectarà 65 hospitals i 427 centres d'atenció primària. A Lleida, els afectats seran els sis hospitals públics i concertats (Arnau de Vilanova, Santa Maria, Clínica de Ponent i els hospitals de Tremp, la Seu i Aran) i els 29 centres d'atenció primària. La convocatòria obligarà a anul·lar visites i a suspendre l'activitat quirúrgica no urgent, mentre que els serveis mínims hauran de cobrir tota l'activitat urgent. "El nostre objectiu no és fer vaga, sinó fer una crida a Salut i les patronals per consensuar que ni la sanitat ni els seus professionals continuaran pagant els plats trencats del dèficit", va afirmar Tomàs, que va considerar que en els vuit dies que resten hi ha temps per arribar a un acord. Si no és així, no es quedaran "de braços plegats perquè ha arribat l'hora de dir prou".
Els metges de l'Arnau ja van votar en assemblea anar a la vaga el passat 30 de setembre i la resta del personal també es va pronunciar en el mateix sentit en un referèndum el 14 d'octubre. Aquesta convocatòria arriba malgrat que el conseller, Boi Ruiz, va declarar públicament el 13 d'octubre que veia pròxim un acord. Ahir, Tomàs va afirmar que no es creuen el conseller quan diu que no plantejarà més retallades i que desconvocaran la vaga si reben garanties que el pressupost del 2012 serà superior al d'aquest any per recuperar l'activitat perduda. També reclamen millores laborals, incloent un conveni per als metges. L'última vaga de metges a Lleida va ser el 2006.

UGT "obert" a sumar-se a la convocatòria de vaga de metges

7 Nov. 2011
 El sindicat UGT ha assegurat aquest dilluns que està "obert" a sumar-se a la convocatòria de vaga de Metges de Catalunya (MC) per al 15 i 16 de novembre, segons ha informat el sindicat en un comunicat.
 En aquest sentit, UGT ha apel·lat a la "unitat sindical" i ha assegurat que els treballadors dels hospitals públics i concertats es mantindran ferms malgrat que la Conselleria de Salut de la Generalitat busqui la seva confrontació, segons ha assegurat.

   A més, el sindicat ha recordat que continuarà defensant "més que mai" la unitat d'acció mantinguda fins ara i ha emplaçat la resta de sindicats a concentrar-se el dia 9 davant del Parlament de Catalunya.
CCOO considera una irresponsabilitat convocar una vaga corporativa per mantenir privilegis
CCOO negociarà a la Mesa Sectorial de Sanitat per intentar aconseguir un acord beneficiós per a tots els treballadors i treballadores
Des que l'Institut Català de la Salut va anunciar la seva intenció de reduir els sous de tots els seus treballadors per poder quadrar el pressupost de 2011, CCOO hem manifestat la necessitat d'introduir mesures de gestió i de racionalització que permetessin reduir la despesa. No podem permetre que al mateix temps que es vol reduir el sou d'uns es mantingui el pagament de complements a altres que no fan la feina que justifica el seu pagament.
CCOO creu que la sanitat pública catalana està en una situació molt difícil com a conseqüència de les retallades pressupostàries del Govern de la Generalitat, les quals han incrementat les llistes d'espera i han reduït els serveis a disposició de la ciutadania. Davant aquesta greu situació, CCOO considera una irresponsabilitat convocar una vaga a tot el sistema sanitari català que té com a únics objectius aconseguir reclamacions corporatives i mantenir privilegis intolerables d'uns quants, molt pocs, d'una de les empreses del SISCAT.
CCOO continuarà treballant i negociant a la Mesa Sectorial, únic àmbit legítim de negociació, per aconseguir un acord que tingui en compte a tots els treballadors de l'ICS, que millori l'estabilitat de la plantilla, que mantingui la plantilla estructural, que permeti superar les dificultats econòmiques de l'ICS i que garanteixi la qualitat assistencial i l'increment de l'activitat.
Salut lamenta la vaga de metges en el sistema sanitari

7 Nov.
   La Conselleria de Salut de la Generalitat ha lamentat la vaga de metges convocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC), majoritari en la sanitat pública catalana, per als pròxims 15 i 16 de novembre en tots els centres públics i concertats, han assenyalat fonts del departament a Europa Press, que han reconegut la legitimitat de l'atur.
   Sobre la petició directa dels metges perquè la Generalitat garanteixi que no hi haurà noves retallades per al 2012, com a condició 'sine qua non' per desconvocar la protesta, Salut estudia el text de la convocatòria.

Una protesta de treballadors sanitaris a l'hospital Arnau de Vilanova.
El Sindicat Metges de Catalunya (SMC) ha convocat dos dies de vaga, els dies 15 i 16 de novembre, en la recta final de la campanya electoral, contra les retallades de sanitat i per exigir el restabliment dels pressupostos i l'activitat assistencial del 2010.
A l'aturada estan convocats 16.500 metges dels centres sanitaris públics i concertats sota el lema "La Salut ni es tanca ni es retalla", segons ha anunciat aquest dilluns el president del sindicat, Albert Tomàs, qui ha afegit que la vaga afectarà 65 hospitals i 427 centres d'atenció primària de la xarxa pública.
Segons el sindicat, la retallada indiscriminada que aplica el Departament de Salut s'ha fet sense consultar els metges i ha perjudicat greument la qualitat assistencial.
Lo que no dice la Generalitat de Cataluña sobre el copago de la sanidad pública

7 noviembre, 2011 

Si uno de tus hijos tuviera que ser ingresado en un hospital, ¿dispones de recursos para pagar por pasar las noches junto a él? ¿O tendría que quedarse solo cuando más te necesita?
Según publica el ABC :“Hospitales catalanes cobrarán la cama al acompañante del enfermo. Tras agotar todas las vías posibles de ahorro y ante un panorama económico yermo, algunos hospitales catalanes se han decidido a cruzar la delgada línea roja del copago.”
Las “camas” en la inmensa mayoría de los hospitales públicos no son camas sino butacas y, a menudo, simples sillas, unos muebles pagados con dinero público. Las personas que deciden pasar noches incómodas en un hospital, no lo hacen por placer, sino para hacer compañía y reconfortar a sus familiares y amigos en momentos difíciles. En cuanto al servicio de pediatría, ¿de verdad pretenden el Sr. Mas y el Sr. Boi Ruiz privar a unos niños de la compañía de sus padres cuando más les necesitan? Hacer pagar por pasar la noche en un hospital público es discriminatorio porque no todas las familias disponen de medios económicos suficientes para costearlo. En el Hospital Clínic de Barcelona, la butaca cuesta unos 47 euros al día y la cama entre 70 y 80.
Y no es verdad que se hayan “agotado todas las vías posibles de ahorro”.
Lo que no dicen los gobernantes catalanes es que los recortes no serían necesarios si tomasen decisiones priorizando los intereses de los ciudadanos que representan, en vez de beneficiar intereses particulares. Porque mientras afirman que no hay dinero y cierran quirófanos, camas hospitalarias y urgencias nocturas, resulta que sí hay dinero para subvencionar con 1.2 millones de euros a la asociación catalana de dardos, subir el sueldo de 12.000 euros a siete personas de confianza, destinar 5,4 millones para ayuda al desarrollo internacional, mantener y seguir abriendo embajadas catalanas por todo el mundo, aportar más de 300 millones de euros de dinero público para cubrir los gastos de TV3 o más de 200.000 euros para que Artur Mas, junto a otros nueve diputados del Parlamento de Cataluña, gocen de un doble privilegio: el de recibir dietas por transporte de un mínimo de 20.000 euros y a la vez disponer de un coche oficial.
Y habría mucho más dinero en las arcas públicas si CiU luchara eficazmente contra el fraude fiscal. Para garantizar la sostenibilidad del sistema, reducir la deuda y pagar a los proveedores, una solución es luchar contra el fraude fiscal en España: según la Agencia Tributaria, este fraude representa unos 44.000 millones de Euros que el Estado no ingresa, un dinero que se podría destinar a la sanidad, educación, asistencia a discapacitados, etc…  Sin embargo, el pasado mes de junio, el Congreso rechazó con los votos de CiU, PSOE, PP y PNV llevar ante la justicia a las 659 “grandes fortunas” titulares de cuentas bancarias en Suiza sin declarar, perjudicando con su decisión a los ciudadanos y beneficiando a estas 659 grandes fortunas, “incluyendo a Emilio Botín y su familia, con grandes nombres de la vida política y empresarial (entre ellos, por cierto, el padre del President de la Generalitat, el Sr. Artur Mas)”
Sí, hay dinero público, y habría mucho más si el Gobierno de Artur Mas no tomara decisiones contrarias a los intereses de los ciudadanos que representa.
¿Cuántas personas perderán la vida por unos recortes en sanidad que se podrían evitar?
Retallar no ajuda a superar la crisi
07/11/11 13:00 - JORDI ORIOLA FOLCH
Algunes notícies coincideixen a mostrar relacions suggeridores. El multimilionari Bill Gates opina que els rics poden pagar més impostos el mateix dia que coneixem que, aquest trimestre, l'economia espanyola s'ha estancat. En un clima de crisi, el sector privat inverteix el mínim i, si el sector públic retalla per poder tornar el deute i evitar que el qualifiquin negativament, llavors es camina inexorablement cap a una cosa pitjor, que és la prostració de l'economia real. A banda que encara costarà més pagar els deutes, el més greu és que, una vegada deprimida l'economia, costarà molt tornar-la a fer surar i, pel camí, provocarà molt de sofriment a les classes mitjanes i baixes. En una situació de crisi global, l'únic que pot reactivar l'economia és la despesa pública. De manera que, a més de retallar despeses supèrflues (la despesa militar, la despesa policial i d'escortes, el senat i les diputacions, els sous i les dietes sobredimensionades de polítics i ambaixadors, etc.), cal mantenir o augmentar la inversió en sanitat, educació, serveis socials... i sobretot apostar per l'economia social i productiva, com ara cooperatives i petites empreses. Això costaria diners, però seria la manera més ràpida i amb menys dany social per sortir de la crisi. I aquests diners, on són? Bill Gates, Warren Buffet i 16 grans empreses franceses sorprenen tothom indicant el camí: cal apujar els impostos a la gent més rica, que s'han beneficiat molt de la societat i ara els ha arribat l'hora de contribuir més. En períodes de vaques grasses, i gràcies a la seva influència, se'ls ha reduït els impostos a cotes que res tenen a veure amb la progressivitat fiscal.              
Concentración por la derogación de la ley 15/97

 

El 10 de Noviembre recuérdale al PP, PSOE, PNV, CiU y CC su responsabilidad ante la privatización de la sanidad

El próximo mes de noviembre se cumplen dos años desde que el PSOE se comprometió en el Congreso a modificar la ley que permite privatizar la sanidad (Ley 15/97).
En noviembre de 2009, el PSOE votó a favor de una Proposición de Ley, dirigida a modificarla, para, en teoría, impedir que continuara el proceso de privatización sanitario a través de empresas con ánimo de lucro. Durante estos dos años, el PSOE se ha limitado a solicitar en la Mesa del Congreso ampliaciones de plazo semanalmente, con el objetivo, al final alcanzado, de llegar a la disolución del Parlamento sin modificar la Ley citada, lo que permite a cualquier gobierno autonómico continuar privatizando la sanidad.
Por este motivo, tras haber recogido más de medio millón de firmas exigiendo la derogación de la Ley 15/97, y como continuación de la lucha que llevamos realizando desde hace años, la Coordinadora Anti Privatización de la Sanidad de Madrid (CAS), la Plataforma Matusalén (Madrid), la Plataforma Anti Privatización de la Sanidad de Aragón, la Coordinadora Asambleria Anti Privatización de Valencia y grupos de Catalunya, convocamos el próximo 10 de noviembre por la tarde, concentraciones ante de las sedes del PP, del PSOE y del resto de partidos que votaron la Ley 15/97, para recordarles su responsabilidad en el proceso de privatización de la sanidad.
Invitamos a todas las asambleas de barrios y pueblos apoyar esta convocatoria, una más en la lucha en defensa de nuestra sanidad pública.
Los nuevos centros públicos de financiación privada disparan los costes a largo plazo, según expertos y sindicatos
La privatización de hospitales, una hipoteca para el futuro
 6 novembre 2011

“Los nuevos servicios han sido, en general, más costosos que si se hubieran empleado los métodos tradicionales (…) Algo positivo es que es más fácil que estas instalaciones se construyan en el plazo y dentro del presupuesto; pero estas ventajas se consiguen a menudo a costa de la calidad”.
Esta era, en 2006, la principal conclusión de un informe de la Organización Mundial de la Salud sobre los hospitales públicos construidos, y a veces también gestionados, por la iniciativa privada. Hoy, cinco años después, expertos, sindicatos y organizaciones de defensa de la sanidad pública siguen criticando y planteando dudas sobre un modelo que, sin embargo, tiene una gran rentabilidad política. No en vano permite a las administraciones inaugurar nuevos hospitales, incluso en crisis como la actual, sin apenas desembolsos en los primeros años, ya que la construcción recae en la iniciativa privada, que se acaba cobrando con creces la inversión a través que los cánones que cobra en los siguientes 30 años, lo que acaba disparando el coste final como ocurriría, por ejemplo, con una hipoteca.
Y es que un hospital puesto en marcha bajo una de estas modalidades, conocidas de forma genérica como PFI (iniciativa de financiación privada) por sus siglas en inglés, puede llegar a suponer, cuando vuelve a manos de la administración tres décadas después, un coste de al menos cuatro veces más a si su construcción se hubiera realizado con dinero público, según calculan los sindicatos y organizaciones de sanidad pública basándose en los cánones que debe pagar a las empresas concesionarias la Comunidad de Madrid, la administración que más frecuentemente ha recurrido a esta fórmula de financiación en los últimos años.
Los nuevos centros acaban costando al menos cuatro veces más
“Es muy cómodo para el político”, señala Manuel Rodríguez, secretario general de la Federación de Sanidad de CCOO en Madrid, que alerta sin embargo de que recurrir al dinero privado, en lugar de a la financiación pública, conlleva “gastos financieros bestiales”. Así, calcula que de los cerca de 1.000 millones que aproximadamente hubiera costado hacer los siete hospitales de Madrid construidos bajo la fórmula de gestión mixta pública-privada (una empresa construye el hospital y lo gestiona mientras la autonomía sigue controlando la asistencia sanitaria), el precio final para los contribuyentes rondará los 4.500 millones.
Además, como resalta Pilar Navarro, secretaria de Salud de UGT, al final de los 30 años de concesión la administración de turno, tras haber pagado cantidades millonarias, recibe “un hospital obsoleto”. Por ello, este sindicato ya pidió al Gobierno central en julio que aborde un análisis riguroso de la eficiencia de estas nuevas fórmulas de gestión.
CCOO: el modelo mixto conlleva "gastos financieros bestiales"
También están muy preocupados por el coste de estos centros en la Federación de Asociaciones de Defensa de la Sanidad Pública, que ha recopilado datos según los cuales los madrileños pagarán este año un montante de 761 millones, que ascenderá a 4.284 una vez finalizadas las concesiones, por unos hospitales cuya construcción ha costado sólo unos 700 millones. “El coste se multiplica por entre cuatro y siete dependiendo de la modalidad de concesión”, señala el portavoz de la Federación, Marciano Sánchez Bayle.
A su juicio, los nuevos hospitales construidos por Aguirre se hubieran podido hacer “a un coste muy inferior” con fondos públicos, si bien es cierto que “no todos a la vez”. “Se trata de favorecer el negocio del sector privado”, agrega. “Tienes que pagar el beneficio de la empresa privada más el IVA, y luego la gestión no es mucho mejor”, valora por su parte Antonio Cabrera, secretario general de la Federación de Sanidad de CCOO.
“Es un chollo inicial [para la administración] que luego sale muy caro a los ciudadanos”, remacha. De hecho, la rentabilidad de las concesionarias fue superior al 11% hasta enero en Madrid, según reconocieron las propias empresas cuando advirtieron en abril al Gobierno regional del riesgo de “colapso” por la caída de sus beneficios. Asimismo, como señala la Coordinadora Antiprivatización de la Sanidad de Madrid, estos centros “están diseñados para realizar actividades sanitarias que no comportan grandes riesgos, pero aseguran beneficios rápidos”. “Las actividades más costosas y menos rentables (como unidades de quemados o cirugía especializada) se mantendrán en centros públicos”, agrega.
Gestión privada pura
Pero al menos en los centros anteriores el personal sanitario sigue perteneciendo a la sanidad pública, algo que no ocurre en la modalidad de concierto, donde la concesionaria se ocupa también de la gestión sanitaria de la población del área de influencia del centro, como ocurre en el caso de los hospitales de Torrejón y Valdemoro. “Ahí el político paga y se olvida de todo lo demás”, agrega Martínez, que alerta de que de facto una parte importante de la población pasa a ser atendida por la sanidad privada. Así, sumando estos dos centros más la Fundación Jiménez Díaz (que tiene concierto desde la época del Insalud) “hay 620.000 madrileños, casi el 10% de la población de la Comunidad, a los que la asistencia se la da la sanidad privada”.
Un experto afirma que la fórmula es "irresistible" para muchos políticos
No hay que olvidar, al margen de la fórmula elegida, que “la financiación privada es más cara“, como señala José Ramón Repullo, jefe de Planificación de la Escuela Nacional de Sanidad, que sí reconoce una ventaja: la rapidez en la inversión, frente a la “lentitud a veces exasperante de las obras civiles de hospitales del pasado”. “Se puede inaugurar en una legislatura el hospital prometido en la campaña electoral anterior, a coste cero en los cuatro años de construcción”, señala Repullo, que reconoce no obstante que esto se consigue a costa de delegar el coste del funcionamiento “para las siguientes legislaturas y la generación venidera”. El modelo también permite “eludir controles de endeudamiento”, lo que junto con el factor anterior tiene “un alto valor político” y convierte a la fórmula en “irresistible” para algunos gobernantes.
Por otro lado, la “ventaja teórica” de una buena gestión de los activos por parte de la concesionaria “parece desvanecerse en gran medida ante la complejidad de los servicios y su rápido cambio tecnológico”. “Imaginemos agrega que nos entregan hoy un hospital en las mismas condiciones que tenía cuando acabó de construirse en 1980: valdría de museo, pero estaría totalmente obsoleto”
05/11/ 2011
Catalunya i Aragó pacten posar fi a les limitacions de l'Arnau a veïns de la Franja
L'acord assumeix la tesi de Salut que Madrid ha de pagar el cost de l'atenció

Exterior de la unitat d'Urgències de l'Arnau, a la qual acudeixen nombrosos veïns de municipis de la Franja.
Comissió tècnica
De fet, l'acord anunciat ahir assumeix implícitament la tesi de la Generalitat. Indica que els dos consellers "han citat els directors dels respectius serveis de Salut a crear una comissió tècnica d'estudi per avaluar l'assistència sanitària entre Aragó i Catalunya i crear una col·laboració".
A continuació, assenyala que aquesta comissió "ha d'elaborar un marc estable de consens en matèria d'assistència sanitària en zones limítrofes entre comunitats autònomes, i que pogués ser un germen per extrapolar l'esmentat plantejament sanitari a l'àmbit nacional, previ acord amb el ministeri". La reunió entre Ruiz i Oliván prevista per al dia 11 a Lleida queda ajornada a l'espera que aquesta comissió iniciï el seu treball. "Amb aquest acord s'evidencia la voluntat política de posar fi al problema de l'assistència sanitària [...] i es potencien encara més si és possible els intensos llaços de veïnatge", conclou el comunicat acordat per les dos parts, que arriba després de diverses reunions a tots els nivells en les últimes setmanes entre responsables de les dos conselleries, tot i que públicament mantenien les seues posicions.
Les negociacions entre l´ICS i els metges per la tisorada estan aturades
Els delegats de l'ICS de Metges de Catalunya (MC) van anunciar ahir en un comunicat que les negociacions amb l'Institut Català de la Salut estan "aturades". Els professionals sanitaris van assegurar que durant setmanes "han intentat arribar a un acord amb la institució per tal de portar seny al seguit de mesures que s'han establert des de l'inici de les retallades".
Entre les principals queixes dels metges, hi ha la reducció "incongruent" del pressupost d'Atenció Primària, la modificació horària "incoherent amb els objectius de l'Atenció Primària i la rescissió de contractes i "establiment de contractes escombraries de 25 hores", restricció de proves complementàries i increment de les llistes d'espera, entre d'altres.
Acord amb Aragó
Catalunya i Aragó han arribat a un acord pel qual es garanteix l'atenció sanitària adequada entre les dues comunitats i la dispensació de receptes, un compromís que beneficia, fonamentalment, els aragonesos que viuen a les zones limítrofes o que s'han de desplaçar a la comunitat veïna. Per arribar a aquest acord s'han succeït intenses setmanes de negociacions. 
L'atur i la sanitat centren el primer debat de la campanya electoral a Lleida
Els tres caps de llista per Lleida de les formacions que tenen representació al Congrés s'han vist les cares a la cadena SER

L'oficina d'ocupació de Lleida.
Tere Cunillera (PSC), Conxita Tarruella (CiU) i José I. Llorens (PP), els tres caps de llista per Lleida de les formacions que tenen representació al Congrés, s'han vist les cares aquest divendres  en el primer debat electoral de les generals, que ha ofert la Cadena SER
La reducció de l'atur és una prioritat per les tres formacions. En aquest sentit Convergència i Unió proposa subvencionar amb 5.000 euros les contractacions i impulsar l'emprenedoria, el PSC aposta pel reciclatge dels treballadors que tenen poca formació i el PP, que no ha concretat cap mesura, ha criticat que les alternatives presentades pel seu partit al Congrés hagin estat rebutjades pel govern.
Les retallades en la sanitat pública i concretament la reclamació del departament de Salut al Govern d'Aragó perquè pagui l'atenció dels pacients que reben assistència a Lleida, també han generat polèmica entre els caps de llista.
En matèria d'infraestructures, el PSC aposta per la col·laboració entre empreses públiques i privades per desencallar les obres aturades o les que es troben a mig gas, Convergència i Unió defensarà l'autovia entre Lleida i Montblanc i el PP assegura que prioritzarà l'autovia de Vielha. Pel que fa a la gran obra de futur, el corredor del mediterrani tots tres partits l'han defensat.     

De la salud individual a la salud colectiva

 

Mucha tinta ha corrido desde que el conseller Ruiz hiciera sus desafortunadas declaraciones “la salud es un bien privado que depende de uno mismo, y no del Estado”. Nuestra amiga y compañera Olga Fernández Quiroga, de forma amable aunque no exenta de ironía, le responde adecuadamente en su blog e-Criterium
Siguiendo al Conseller de Salut de Catalunya, Boi Ruiz
Dice el Conseller Ruiz en su comparecencia  en la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya
“La salut com a bé propi que ha de cuidar cadasqú de nosaltres (La salud como bien propio que debe cuidar cada uno de nosotros” (4´13´´)
(Por cierto, felicidades a la web del Parlament. Aconsejo la práctica de escuchar estas comparecencias y las intervenciones de los diferentes grupos parlamentarios.Ilustra muchísimo y más ahora con las elecciones y nuestro voto en el 20 N). Manifiesto mi acuerdo con esta frase, casi la única, dentro de las barbaridades que sumó el Conseller y medias verdades que como tales pasan a convertirse en mentiras. Pero tengo que elegir, así que escojo ésta.
Ciertamente, las personas cuidamos de nuestra salud. Debería ser nuestro bien más preciado, aunque diferenciaría entre bien propio e individual con privado, pero esa es otra discusión. Me centro en esta frase y cumpliendo los deseos del Conseller, en el ejercicio de esa responsabilidad sobre mi propia salud que él tanto valora y que, desde ya, asumo con gusto, me permito relacionar todos aquellos ámbitos, en los que el Sr. Ruiz, como Conseller de Salut de todos los catalanes, debe ocuparse, ya que la ciudadanía individual y genéticamente, no nos  podemos responsabilizar y nuestra intervención es muy reducida.
Estos son algunos ámbitos en los que el Conseller debe ejercer sus funciones, ya que también afectan a  mi salud, a la salud de todos, incluida la suya propia y dependen muy poco de  esa responsabilidad individual, mía y de cada uno de los ciudadanos y muy mucho de la institución que él, al menos durante 4 años, representa. Más o menos todos vamos a respirar el mismo aire contaminado, porque quizás los coches y las fábricas sean privados, pero el aire y la contaminación son públicos. Y así todo.
En fin, que esto sí es su trabajo. La seva feina, en català.

manifestació 15 octubre a Barcelona.
Geli alerta que les urgències de nit s´acumulen als CAP durant els matins
Les conseqüències de les retallades sanitàries a la Selva marítima són el tema que va centrar una reunió a la qual va assistir l'exconsellera de Salut, Marina Geli ahir a Lloret de Mar. L'extitular del departament va assegurar que la situació actual està provocant que amb el tancament de les urgències nocturnes als Centre d'Atenció Primària (CAP) s'acumulin les visites que s'haurien fet a la nit, durant els matins. A banda, va explicar acompanyada del cap de llista Joan Bernat a representants del Comitè d'Empresa de l'hospital Comarcal i membres de les plataformes antiretallades de Blanes i Lloret que amb les retallades hi ha retards en els diagnòstics i que la sanitat privada fa "l'agost", ja que moltes visites són ateses per mútues. El PSC ha entrat una proposta de resolució al Parlament, que es debatrà en breu perquè no es tanqui el CAP a la nit. Els socialistes destaquen que l'exbatlle de Lloret Xavier Crespo presideix la Comissió de Salut al Parlament. 

Metges de Catalunya (MC) i la resta de sindicats amb representació a la Mesa de Negociació de Sanitat han convocat per al dimecres, 9 de novembre, a les 11 hores, una concentració davant el Parlament en defensa d’una “sanitat pública i de qualitat”. MC fa una crida, especialment als seus delegats, perquè assisteixin en bloc a la protesta sindical unitària, per demostrar el rebuig contundent del personal mèdic a les retallades sanitàries del Govern.

Boi Ruiz: “El nostre model sanitari no preveu privatitzar cap servei públic”

El conseller de Salut considera que el copagamet des de Catalunya “té enormes dificultats jurídiques”

04/11/2011 10:09 MC participa el 9 de novembre en una concentració unitària per una "sanitat pública i de qualitat" davant el Parlament

Boi Ruiz, conseller de Salut, durant l'entrevista al Matí de Catalunya Ràdio

Boi Ruiz ha assegurat aquest dijous que el model sanitari català “no ha contemplat, ni contempla, ni contemplarà mai la privatització de part del servei ni de cap centre”. Ho ha dit en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, en què el conseller de Salut de la Generalitat ha matisat que aquesta premissa no té res a veure amb què “els equipaments siguin públics o privats”, malgrat que també ha assegurat que no està previst “privatitzar” cap centre. No obstant això, el titular de Salut també ha defensat que el sector públic que es pot gestionar “amb elements privats” té més “flexibilitat”.

Ruiz ha matisat les seves declaracions aquest dimecres en la sessió de control al Govern, en què va advertir que si el nou executiu espanyol no dota de més recursos la sanitat pública, els catalans hauran de “gratar-se la butxaca”, i ha dit que primer “cal lluitar per aconseguir la fiscalitat que ens pertoca”, abans de “demanar al ciutadà un esforç”. No obstant això, el conseller ha assegurat que “el copagamet des de Catalunya té enormes dificultats jurídiques”.

El 25% dels pacients acaba en urgències d´hospitals

salut afirma que el nou model sanitari de nit funciona amb normalitat i d´acord amb les previsions

04.11.2011

Més de 300 professors, segons fonts sindicals, s'han manifestat aquest dijous pels carrers del centre de Barcelona per protestar contra les retallades que la Generalitat està aplicant al sector.
Els manifestants, integrants de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), han iniciat la marxa a les 12.00 hores davant de la Conselleria d'Economia i Finances i han prosseguit cap a la plaça de Catalunya, fins a l'edifici de la direcció general de la funció pública, segons les mateixes fonts.
"El Govern ha de tenir clar que els professors no es rendeixen i que prosseguiran en la seva lluita contra les retallades", han explicat a Europa Press fonts de l'IAC, composta pels sindicats USTEC i CATAC, entre d'altres.

Una caravana de vehicles defensarà la sanitat pública

04/11/2011

La Plataforma per a la Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola-Ripollet és una de les entitats convocants d’aquesta protesta que es farà el 12 de novembre i que partirà a Cerdanyola de la plaça del Mercat de les Fontetes.

La Plataforma per a la Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola-Ripollet, juntament amb altres entitats, com ara la federació d’associacions de veïns de Sabadell, el comitè d’empresa del Parc Taulí o un grup d’usuaris de Santa Perpètua de Mogoda, entre d’altres, convoca per al proper dissabte 12 de novembre una caravana de vehicles per a la Salut amb destinació a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, on faran sentir la seva veu per tal de defensar la sanitat pública.

La representant de la plataforma, Imma Prat, creu que des que el govern de la Generalitat està en mans de Convergència i Unió, s’estan patint tot un seguit de retallades que ningú es podia imaginar. Prat considera que, malgrat el seguit d’accions que s’han anat portant a terme per aquest tema, cal fer-ne una acció més contundent per tal d’aconseguir un ressò social més evident

Així doncs, els convocants sortiran cadascú de la seva localitat, concretament els de Ripollet des de la Plaça Pere Quart i els de Cerdanyola des del Mercat de Les Fontetes, i després de fer un petit recorregut per la seva població, es trobaran tots plegats a l’Estació Centre de Sabadell per anar plegats a la Plaça de Sant Jaume on seran rebuts per les associacions de veïns de Barcelona.

L’altre representant de la plataforma, Carles Escolà, insisteix que aquestes retallades representen en el fons una intenció d’aconseguir un canvi de model cap a la privatització de la sanitat pública. Una intenció, segons ell, ja preparada per anteriors governs de la Generalitat i que ara culmina el seu conseller de Sanitat, Boi Ruíz, del qual va recordar que n’era el president de la Patronal d’Hospitals privats de Catalunya.

Per Escolà, aquestes retallades estan fetes en base a mentires, com ara la crisi, quan en realitat s’estan fen polítiques insolidàries, tot fent caure els recursos públics, baixant els impostos als més rics, permetent un frau fiscal escandalós o traspassant milers de milions d’euros públics al sector bancari.

L'Aliança destituye al director general por su crisis financiera

La entidad afronta nuevos problemas financieros por los recortes de los conciertos con el Servei Català de la Salut, del que depende el 60% de su facturación

  | 03/11/2011 - 00:17h

La Quinta de Salud L'Aliança ha aprobado la destitución de su director general, Salvador Soler, para afrontar una nueva etapa en el proceso de reestructuración financiera de la mutualidad. La entidad, que cerró hace un mes la venta del hospital del Sagrat Cor y el de Sabadell al fondo sueco Capio, afronta ahora nuevos problemas financieros por los recortes de los conciertos con el Servei Català de la Salut, su principal cliente, y del que depende el 60% de su facturación.

Fuentes empresariales explicaron que el relevo de Soler se produce en un momento de tensiones entre la dirección de la mutua y la Generalitat, que no ha accedido a hacer aportaciones extraordinarias a la entidad para ayudarle a sanear sus finanzas. L'Aliança, con unos ingresos de 206 millones de euros, registró pérdidas de 18,4 millones de euros el año pasado, que no ha conseguido frenar a lo largo de este año. Los resultados de las empresas se ven lastrados por las pérdidas del negocio hospitalario y por el estancamiento y los bajos márgenes de su negocio tradicional de seguro de salud.

L'Aliança ha tratado en los dos últimos años de desprenderse de sus hospitales y centros asistenciales y centrarse en el negocio asegurador. Así, el año pasado la mutua vendió su centro sociosanitario de Pare Claret al grupo Secretari Coloma por 25 millones de euros, y en verano cerró la venta de sus dos centros más deficitarios a Capio, que pagará 200 millones de euros por el alquiler, distribuidos en los próximos 30 años. El pago aplazado de ambas operaciones ha impedido a la mutua resolver sus problemas de tesorería, lo que le ha llevado a acordar aplazamientos de pagos con sus proveedores.

El tall, d'una mitja hora, va ocasionar uns dos quilòmetres de cua en direcció a Artesa de Segre
  Dimecres, 2.11.2011.13:00 h
Una cinquantena de veïns d'Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca, al Pallars Jussà, van tallar ahir al vespre la carretera C-1412 durant mitja hora per denunciar les retallades a la sanitat pública. 

Una cinquantena de veïns han tallat la carretera a l'altura d'Isona.

Dos veïns aguantant una pancarta al mig de la carretera.

El govern d’Artur Mas va nomenar el febrer passat l’enginyer naval Josep Prat Domènech com a president del consell d’administració de l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa dedicada a la gestió de la sanitat pública catalana.
En un article a Diari de Girona publicat aquest diumenge passat, Alfons Quintà subratlla que el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, i el president de l’ICS, Josep Prat, van iniciar fa mesos, de manera conjunta, les gestions destinades a trobar un comprador per tot el sistema sanitari públic de Catalunya. Concretament, Quinta afirma que Prat "va proposar la venda, a trossos (perquè no podia ser d’altra manera, és massa gran) de tota la sanitat pública catalana en el mercat internacional". L’articulista lamenta que, tot i que ell ha advertit repetidament sobre aquests plans, "tothom encara ho calla".
Alfons Quintà és periodista, advocat, exjutge i exoficial de la marina mercant, però també va ser director de TV3 durant el pujolisme i el primer director de l’extint diari El Observador, impulsat per Lluís Prenafeta.
Quintà recorda en el seu article que Prat compagina el càrrec de president de l’Institut Català de la Salut amb el de membre del consell d’administració d’una filial de la multinacional de sanitat privada United Surgical Partners (USP). Efectivament, a preguntes d’eltriangle.eu, una portaveu d’USP Hospitales, empresa amb seu social a Madrid, confirma que Josep Prat Domènech és conseller d’aquesta companyia.
En canvi, Prat havia deixat anteriorment la presidència de diversos consells d’administració de filials de la multinacional USP radicades a Barcelona –Institut Dexeus, Institut Oftalmològic de Barcelona, United Surgical Partners Barcelona, ...–, així com d’altres llocs de l’Estat –Hospital de Marbella, United Surgical Partners Costa del Sol, Hospitales de Dia de Mallorca, Hospital Atlántico Tenerife, USP Canarias, USP Oftalmologia Galícia, Clínica Sagrado Corazón de Sevilla, USP Madrid, USP Baleares, USP Araba , Hospital San Carlos de Múrcia, Hospital San Jaime de Alicante, USP Mediplan Sport, USP Dermoestética, Hospitales Internacional, ... –, a banda de desenes d’altres consells en els quals hi figurava com a conseller.
El fet sorprenent és que, tot i haver abandonat tants consells d’empreses privades del sector hospitalari, el nom de l’actual president de l’ICS encara aparegui a UPH Hospitales, al capdavant de la qual hi ha John de Zulueta, que a principis de l’any passat va rellevar en aquest càrrec Gabriel Masfurroll.
Josep Prat ha estat director general del Grup d’Assistència Sanitària i Social (Sagessa) i, en l’últim govern de Jordi Pujol, va ser director del Servei Català de la Salut (CatSalut), però no sempre s’ha dedicat al sector sanitari. Fins el 1985, Prat va treballar a les drassanes gallegues d’Astilleros y Talleres del Noroeste (Astano), de les qual en va ser sotsdirector (1977-1985). A Astano, Prat va viure l’anomenada reconversió naval i, ara, sembla voler-la aplicar al sistema públic de salut.
1 /11/ 2011
Quiròfans tancats, menys consultes i queixes de pacients per les esperes
L'Arnau va funcionar ahir a mig gas per estalviar en contractació de personal
Les consultes de l'Arnau, habitualment abarrotades, eren ahir semibuides.
La directora d'Infermeria de l'hospital, Marina Peirón, va assegurar ahir que aquests ajustos no van afectar l'usuari ja que no es van anul·lar ni visites ni operacions. A més, va remarcar que les àrees d'hospitalització i Urgències van funcionar al 100% i que s'havia augmentat el nombre de quiròfans d'aquest últim servei, al passar d'1 a 5, per poder atendre tots els casos greus. Les mateixes fonts, que no van voler parlar de retallades sinó de reorganització dels recursos, van recordar que en vigília de dies festius, entre el 40 i el 50% de pacients anul·len o no es presenten a la cita programada.
Malgrat això, molts dels pacients que van acudir ahir a consultes externes van denunciar esperes de més d'una hora perquè els atenguessin, a més d'errors al reprogramar.
Per la seua part, CCOO va criticar ahir l'"opacitat" amb què l'Arnau està posant en marxa les mesures d'estalvi i va apuntar que el centre no ha comunicat a la junta de personal el nombre de treballadors eventuals que deixaran de contractar-se i quant estalvi suposarà aquesta mesura.
L'Arnau ja va funcionar a mig gas el 28 de setembre i el 10 i 11 d'octubre i tornarà a fer-ho el 5 i 7 de desembre. A la resta de Catalunya, aquesta mesura va afectar set hospitals més, però només el Vall d'Hebron va haver d'anul·lar i reprogramar visites, encara que totes eren no urgents.
Perspectivas de crecimiento de la sanidad privada
1 novembre 2011 
Entrevista a John de Zulueta, presidente de USP hospitales
“En casi dos años, 23 grupos han llamado a la puerta interesados en USP Hospitales”
Al igual que muchos de los cirujanos de USP Hospitales, John de Zulueta, presidente de la compañía, también tiene una súper especialización. Después de 20 años vinculado al sector de la sanidad privada conoce a la perfección los entresijos del sistema, algo que le ha permitido desarrollar un incontestable ojo clínico con el que diagnosticar con precisión las más profundas carencias operativas de las empresas del ramo.Su criterio a la hora de definir las nuevas líneas maestras del grupo de hospitales, donde aterrizó el pasado mes de enero de 2010, en conjunción con la realidad del sector, en pleno proceso de expansión, han reforzado el crecimiento de USP Hospitales, que quiere jugar un papel fundamental en la consolidación de este sector en España.
En los últimos meses mucho se ha hablado de la reorganización empresarial que vive la sanidad privada en España, con varias operaciones de compra como la de los hospitales de Adeslas por parte del vehículo de capital riesgo de la familia Gallardo. Una actualidad que incluso alcanza a USP Hospitales. ¿Se ha hecho patente en su caso el renovado interés de otras empresas por participar o afianzar su posición dentro de este sector?
Se podría decir que el apetito despertado por este sector en los últimos dos años es francamente sorprendente. De hecho, desde que yo llegara a USP Hospitales hace 21 meses un total de 23 grupos han llamado a nuestra puerta para interesarse por nosotros. Algo que no deja de llamar la atención dada la terrible recesión vivida desde entonces.
¿Qué tiene la sanidad privada para que, de repente, sea protagonista de tantas operaciones de compraventa?
Este mercado está muy atomizado y sus previsiones de crecimiento son altas.
Desde luego ofrece importantes oportunidades para el futuro. Es una actividad que crece desde hace cinco años a un ritmo del 6 por ciento anual y las previsiones son muy optimistas. Además, este sector está muy atomizado, lo que deja la puerta abierta a un proceso de concentración que dará más fuerza negociadora a los futuras compañías frente a las aseguradoras, permitiendo así maximizar los márgenes. Para ilustrar este hecho sirva como ejemplo lo sucedido en Gran Bretaña, donde los cinco primeros grupos hospitalarios privados controlan un 70 por ciento del mercado. En España, sin embargo, las cinco primeras empresas del sector apenas aglutinamos un 28 por ciento.   
¿Qué peso tiene actualmente esta actividad en España y qué papel juega USP Hospitales en el sector?La sanidad privada mueve actualmente unos 6.000 millones al año. Una cifra que sin duda irá a más en el medio plazo. USP, con una facturación en 2010 de 312 millones de euros, supone alrededor de un 5 por ciento del total. Pero, en este sentido, hay diferencias con varios de nuestros competidores, pues el 70 por ciento de la facturación de USP viene de aseguradoras, mientras que en otros casos la mayoría de los ingresos son consecuencia de conciertos con el sector público.Precisamente, hablando sobre el papel que la sanidad privada debería jugar dentro del sistema, ¿existen estimaciones de lo que se podría ahorrar implantando el servicio de sanitario a través de los hospitales privados?
Atendiendo a varios estudios realizados sobre la materia, se estima que los costes se podrían abaratar del orden del 25 por ciento. Sobre todo porque la capacidad de gestión de un hospital privado es mucho mayor. Es más fácil tener controlada la atención primaria, uno de los grandes sumideros de recursos, porque evitas repetir pruebas que algunos casos son muy costosas. Algo más común de los que parece. Además, es mucho más fácil tener motivados a los médicos y eso es capital para controlar los gastos. Una forma de motivarlos podría ser lo que ha hecho, por ejemplo, la Comunidad de Madrid, dando a los pacientes la posibilidad de elegir a su médico. Eso incentiva la competencia y todo lo que vaya encaminado en este sentido me parece una buena idea.
¿Suele coincidir el médico con más pacientes con el mejor preparado?
La gente no suele estar bien informada. Hay médicos jóvenes muy buenos que no reciben la demanda que deberían y mucho veterano experto en marketing cuyos métodos son más bien anticuados.
Hablando de la desmotivación de los médicos, ¿cree que la designación de Leire Pajín como ministra de Sanidad hace poco más de un año ha abundado negativamente en esta situación?
Creo que es una mala selección para el Ministerio de Sanidad. En cualquier caso, no creo que haga falta ser médico para poder asumir ese cargo sino ser un buen gestor. Aunque bregar como ministro en el sistema público es sin duda más difícil que hacerlo como directivo en el sector privado.
¿Cómo ve los Reales Decretos aprobados en materia de sanidad en los últimos años?
"En los dos últimos años de vida el gasto médico iguala al de todos los años vividos"
La verdad es que, Reales Decretos aparte, en España hace falta una profunda reforma sanitaria. Existe una cuestión demográfica impepinable que hay que afrontar y es el paulatino envejecimiento de la población. Esto
aporta un grado de inestabilidad al sistema muy importante porque está demostrado que el gasto médico de una persona durante los dos últimos años de su vida es igual al de todos los años vividos. Además, centraría parte de los esfuerzos en desviar parte del dinero que se invierte en aparataje costosísimo para tratar enfermedades muy específicas para dotar de más recursos al enfermo crónico, que es donde se concentra una parte muy importante de todo el gasto.
¿Es viable el copago en el sistema de salud?
España es el país de la Unión Europea con menos políticas de copago y eso nos da margen de mejora. Conviene en este aspecto echar un vistazo a los países de nuestro entorno. Instaurar más medidas de este tipo ayudaría a evitar la picaresca. No es de recibo, por ejemplo, que durante un partido del Madrid o del Barcelona los servicios de urgencias se queden vacíos.