ElsDretsNoSeSuspenen : Manifestació 29 de Maig 12 Hores Plaça Urquinaona BCN

Publicado el 27 mayo 2016 por Dempeus per la salut pública

Diferents entitats socials, sobiranistes, sindicals i culturals de Catalunya, amb l’adhesió de partits polítics,convoquen una massiva manifestació unitària el dia 29 de maig, atés:

1. La suspensió de les lleis d’emergència habitacional i energètica i la llei d’igualtat per part del Tribunal Constitucional.
2. Els recursos d’inconstitucionalitat del Govern del PP i les lleis que han suposat la pèrdua de drets polítics, socials i laborals i la retallada de serveis públics per part de diferents governs.
3. El buidatge de competències del Parlament de Catalunya.
4. L’increment alarmant de la pobresa i les desigualtats socials. La manca d’instruments per combatre’l.
5. Urgència de l’aprovació de la ILP de la renda garantida .

En aquesta mobilització hi són presents totes les reivindicacions de totes les entitats i col·lectius que han treballat i treballen per a la defensa dels drets de ciutadania com a garantia per a combatre la pobresa:

• Dret a l’habitatge.
• Drets a l’educació pública de qualitat. Retirada de la LOMCE.
• Dret a una sanitat pública per a tothom.
• Dret de les persones consumidores.
• Per una societat inclusiva.
• Dret al treball digne.

Revertir les retallades començant per la darrera reforma laboral.
La lluita per la igualtat de gènere és fonamental per assolir la qualitat democràtica.
Necessitat d’un contracte polític amb la ciutadania pel treball digne, els drets socials i la democràcia real.

Benvolguts i Benvolgudes,
Com ja sabreu el proper dia 1 de juny del 2016 el Sr Carlos Tobar , director -gerent de la Clinica de Ponent , deixarà de prestar els seus serveis a aquesta empresa ja que per motius professionals ha demanat el cessament voluntari de la mateixa.
Independenment d'aquesta circumstància desde la propietat refermen la aposta per la continuitat del projecte del senyor Tobar per donar viabilitat a la clinica .
La propietat agraeix els serveis prestats del senyor Tobar aixi com reconeix els resultats obtinguts fruit de la comunió entre empresa i treballadors .

Salut deixarà d’enviar pacients a la Clínica de Ponent a mitjà termini

 

Encara que el concert podria allargar-se fins al 2022, l’ens vol desprivatitzar el sector || Pla per optimitzar la productivitat a l’Arnau i el Santa Maria

El CatSalut accelerarà l'absorció de l'activitat que ara deriva a la Clínica Girona

David Elvira diu que els contractes "es podrien allargar fins al 2022" però que es vol avançar "a mig termini" el pas als proveïdors públics

21.05.2016

• «Els centres privats han fet un servei important, però la línia és anar disminuint l'activitat que s'envia a la Clínica Girona»

ACN El Servei Català de la Salut vol "accelerar" el procés d'absorció als centres públics de l'activitat que actualment està derivada a la Clínica Girona i la Clínica de Ponent, dos centres amb afany de lucre. En una entrevista a l'ACN, el director del CatSalut, David Elvira, ha explicat que aquesta absorció no podrà ser total a curt termini, perquè els centres públics d'aquests territoris no estan en condicions d'assumir-ho, però que la voluntat és consolidar la tendència dels últims anys de baixar l'activitat que es deriva a aquests dos centres privats. El 2015 es va rebaixar entre un 3% i un 6%. "Tenim compromisos contractuals que es podrien allargar fins al 2022, però la nostra idea és poder accelerar aquesta absorció a mig termini", ha dit Elvira.

El director del CatSalut ha explicat que la disponibilitat pública de recursos no fa possible que "a curt termini" els centres públics puguin absorbir al 100% l'activitat que ara es deriva a la Clínica Girona i a la Clínica de Ponent. Elvira ha dit que hi ha una planificació per optimitzar la capacitat productiva de l'Hospital Josep Trueta de Girona, l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) que gestiona l'Hospital de Salt, o els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida.

L'objectiu, segons Elvira, és "consolidar la tendència" dels últims anys d'anar "baixant l'activitat" de suport que estan donant les dues clíniques. "És una tendència que estem en disposició d'accelerar perquè estem incrementant l'esforç inversor, per exemple, perquè augmenti la capacitat productiva dels quiròfans del Trueta", ha dit. Això, "permetria absorbir activitat que ara fa Clínica Girona".

El Departament de Salut ja va informar la setmana passada sobre com l'activitat que actualment està derivada a la Clínica del Vallès es traslladarà al Parc Taulí de Sabadell i al Consorci Sanitari de Terrassa des de mitjans d'agost. Elvira ha destacat que l'impacte en termes econòmics per a les finances públiques d'aquesta decisió és "neutre", perquè "els recursos que es dedicaven a la Clínica del Vallès passaran a aquests dos consorcis". "Fins i tot en alguns punts podem entendre que hi haurà alguns estalvis", ha afegit, ja que "gran part dels recursos que s'estaven utilitzant per fer l'activitat a la clínica eren subministrats pel propi Taulí, com per exemple els metges", i s'evita "certa intermediació".

Elvira ha recordat que Salut ha pres aquesta decisió seguint un criteri de priorització que "marca la pròpia llei", de manera que la prioritat han de ser els centres públics i privats sense afany de lucre, mentre que es farà ús d'altres centres privats amb afany de lucre "com a suport en cas que no hi hagi alternativa pública o sense ànim de lucre". "Fem un criteri de priorització, no d'exclusió", ha dit.

Hospital General de Catalunya

Pel que fa a l'Hospital General de Catalunya, de Sant Cugat del Vallès, Elvira ha explicat que el contracte s'acaba a finals d'any i que no es vol "barrejar" aquesta negociació amb la de la Clínica del Vallès, ja que són "contractes diferents, activitat diferent i temps diferents". En el cas de l'Hospital General, ha remarcat que hi ha "una activitat en algun cas un punt més complexa i amb una tecnologia diferent" respecte a la de la Clínica del Vallès, i que caldrà estudiar "quina seria la capacitat de revertir aquesta activitat".

Un "operador públic o sense afany de lucre" pel Sagrat Cor

Pel que fa a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, que actualment està gestionat per un operador privat amb afany de lucre, Elvira ha remarcat que té un conveni amb una "naturalesa especial" respecte els dos centres anteriors perquè té "població de referència" assignada. "Hem de fer un pla de canvi cap a un operador públic o sense ànim de lucre", ha dit. A més, ha recordat que en aquest cas hi ha un horitzó temporal "més ampli", ja que el compromís contractual amb l'actual operador acaba el 2022.

Salut mental i centres sociosanitaris

Elvira ha remarcat que ara per ara l'aposta per retornar activitat derivada a la privada a centres públics i sense ànim de lucre se centrarà en l'àmbit hospitalari, perquè es pot fer en el "curt termini". En aquest sentit, de moment no està previst fer-ho en àmbits com la salut mental o el sociosanitari. "Ho posposem perquè no tenim capacitat, no hi ha alternativa", ha dit. "Prioritzarem sector públic i sense ànim de lucre sempre que ho puguem fer", ha reiterat, però "quan no hi hagi capacitat productiva optarem sense problemes a la provisió privada perquè el que prioritzem és l'atenció al ciutadà".

Salut derivarà uns 10.000 pacients a Clínica de Ponent

 

19-05-2016

 

 

El Servei Català de la Salut (CatSalut) manté aquest any el conveni amb la Clínica de Ponent, l’antiga L’Aliança, mitjançant el qual deriva la gestió de part dels serveis d’atenció hospitalària i especialitzada de pacients al centre privat lleidatà perquè els hospitals públics (l’Arnau de Vilanova i el Santa Maria) no tenen de moment prou capacitat per absorbir-los.

De fet, el conseller de Salut, Toni Comín, va afirmar en una entrevista recent que els convenis amb proveïdors privats es mantindrien a Lleida i Girona de moment, en relació amb la seua proposta d’excloure’ls dels serveis hospitalaris públics a mesura que s’extingissin els contractes en vigor.

A falta d’assignar la partida concreta per a aquest any, ja que el Parlament de Catalunya encara no ha aprovat els pressupostos del 2016, fonts del CatSalut van assenyalar que serà similar a la de l’any 2015, que va ser de 6.226.908,94 euros.

Durant l’any passat, el pressupost incloïa un total de 2.838 altes hospitalàries a la Clínica de Ponent, la majoria de les quals quirúrgiques, i 1.505 tècniques i tractaments de cirurgia menor i endoscòpies digestives, a més de 6.250 proves com ressonàncies magnètiques. També du a terme les mamografies i els estudis complementaris del programa de detecció precoç del càncer de mama a les comarques lleidatanes.

El conveni entre la Clínica de Ponent i CatSalut es va signar el 2012 i té una durada màxima de 10 anys. La renovació de les clàusules addicionals és anual i la contractació de l’activitat s’adequa a les necessitats de la regió sanitària i a les tarifes vigents.

D’altra banda, el SEM ha obert un expedient informatiu a Ambulàncies Egara, concessionària del transport sanitari programat de Lleida, per incidència i retard en aquest mateix servei a les Terres de l’Ebre. Fonts sindicals atribueixen aquesta situació al fet que Egara va unificar a l’abril els centres de coordinació que tenia a Lleida, l’Ebre i Tarragona.

El Govern preveu blindar per llei la utilització privada d’espais del Servei Català de la Salut

La Generalitat proposa en l'avantprojecte de llei de mesures fiscals una modificació de la llei 15/1990 d’ordenació sanitària (LOSC).

  19.05.2016

 

  

L’ús d’espais sanitaris públics per part d’empreses privades s’enfronta a una nova regulació. El director del Servei Català de la Salut podrà autoritzar l’ús de béns immobles públics per part d’entitats proveïdores de serveis sanitaris, ja sigui de forma gratuïta o a canvi d’una contraprestació. Així es contempla en l’avantprojecte de llei de mesures fiscals –la norma que acompanya els pressupostos i que modifica una vuitantena d’articles de diferents lleis sectorials- que el Govern preveu presentar a finals de mes.

En concret, es proposa una modificació de la llei 15/1990 d’ordenació sanitària (LOSC), que blindaria per llei l’ús d’immobles públics per part de diverses entitats proveïdores de serveis sanitaris. Així segons la proposta, el CatSalut (l’ens gestor de la sanitat pública catalana) podrà “autoritzar l’ús de béns immobles del seu patrimoni, ja siguin propis o adscrits, vinculats a la prestació de serveis de salut per les entitats proveïdores de serveis sanitaris, a fi de garantir el correcte funcionament de la xarxa pública de salut”.

Si finalment el Parlament dóna llum verda a la norma tal i com està redactada a l’avantprojecte de llei, això autoritzaria al director del CatSalut, David Elvira, a ser ell qui faci aquesta cessió d’espais, deixant la porta oberta a que siguin entitats privades les que acabin fent activitat dins dels centres públics.

Això és així ja que la modificació de la llei presentada pel govern no estableix a quin tipus d’entitats –públiques o privades- es poden fer aquestes cessions d’espais ni amb quins criteris es determinarà si la cessió es fa de forma gratuïta o a través d’una contraprestació. Segons la memòria de la llei, la utilització dels centres públics s’autoritzaria “únicament per les entitats proveïdores” del CatSalut, cosa que deixa un ampli marge de possibilitats. A dia d’avui són proveïdores del CatSalut tant empreses sense ànim de lucre com empreses privades, com ara el gran grup privat Quironsalud –fins fa un meses anomenat IDCsalud.

D’altra banda el CatSalut també contempla cedir aquests espais a “altres administracions o entitats públiques i entitats privades sense ànim de lucre” sempre i quan ho destinin a finalitats “d’utilitat pública o d’interès social complementaris de les activitats de salut”.

La memòria d’avaluació d’impacte de l’avantprojecte de la llei de mesures fiscals –on s’especifica quina és l’afectació en els ingressos i despeses públiques de cada una de les modificacions de llei proposades- no especifica quin serà el resultat d’aquesta mesura, i si tindrà o no impacte econòmic.

El Govern fa aquesta proposta malgrat que el maig de 2015 el Parlament de Catalunya va suspendre la resolució 5/2015 a través de la qual el Govern volia regular l’activitat privada duta a terme dins de centres sanitaris de la xarxa pública. Tot i la suspensió, la modificació de la llei que ara proposta el Govern permetria regular aquest tipus d’activitat als centres públics.

   
L'Hospital Arnau de Vilanova realitza la primera operació d'extracció de pedres directament del ronyó amb làser

19 de Maig de 2016

L'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va dur a terme el passat 28 d'abril la primera intervenció quirúrgica de nefrolitotomia percutània renal, una tècnica quirúrgica que permet en cas de litiasi fer l'extracció de pedres grans directament del ronyó amb làser.

 

Consisteix a fer una incisió lumbar, mitjançant guies i dilatadors, per crear un trajecte entre el ronyó i l'exterior. A través d'aquest trajecte s'introdueixen els diferents aparells per a la fragmentació dels càlculs mitjançant energia làser i per a la seva extracció. Aquest procediment, en el qual els serveis d'Urologia dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida portaven temps treballant, s'utilitza en casos seleccionats, com per exemple en càlculs grans, de gran duresa, i també quan han fallat tècniques menys invasives de primera opció, com ara la litotrícia extracorpòria i l'endoscòpia.

 

Aquesta tècnica pot aportar grans avantatges sobre casos de litiasi en què els càlculs s'haurien d'extreure mitjançant cirurgies més invasives, que fan necessàries grans incisions o tècniques més complexes, encara que en determinats casos s'han de realitzar d'aquesta manera, segons han explicat des de l'Arnau de Vilanova. El 28 d'abril van dur a terme aquest procediment Jaume Pelegrí, facultatiu adjunt del Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i Carlos Rioja, cap de servei d'Urologia de l'Hospital Royo Villanova de Saragossa. 

 

Actualment, l'Arnau de Vilanova de Lleida també disposa d'un Servei de Radiologia Intervencionista per poder fer front a determinades complicacions pròpies de la cirurgia percutània. Aquesta és una tècnica de la qual aviat es beneficiarà una mitjana anual de 25 pacients que, fins ara, s'havien de derivar a altres centres hospitalaris de Barcelona per poder-se sotmetre a aquest tipus de tractament. 

"Dia Mundial de la Higiene de les mans" en la Clínica de Ponent.

                
Salut preveu obrir després de l’estiu el nou CAP d’Onze de Setembre, iniciat el 2012

01-05-2016

 

Els operaris ja han començat a instal·lar l’equipament interior del nou CAP d’Onze de Setembre. La previsió del departament de Salut és que entri en servei després de l’estiu, cinc anys després de l’inici de les obres, que s’han vist alentides per les retallades pressupostàries, que també han frenat la compra del seu equipament.

Fonts de la delegació de Salut van destacar que, a banda d’assumir els pacients que ara acudeixen a l’ambulatori de Santa Maria (que serà tancat), també assumirà part de la població que tenen assignada els CAP de Balàfia i l’Eixample, els més massificats de la ciutat.

El departament ja està mantenint converses amb l’ajuntament per procedir a la redistribució de l’àrea d’influència dels diferents ambulatoris dins de la ciutat.

En principi, la idea és que els veïns de l’entorn de la plaça Europa i del tram final del carrer Alcalde Porqueres siguin atesos al nou equipament. "Fins ara, no podíem iniciar aquest procés, perquè la falta d’espai de l’actual CAP de Santa Maria li impedia assumir més pacients", van explicar.

El CAP d’Onze de Setembre concentrarà tot el servei de rehabilitació ambulatòria, que ara es reparteix entre l’Arnau i el Santa Maria, inclosa la cardíaca i la pulmonar. A més, tindrà servei d’hidroteràpia, amb dos piscines accessibles per a discapacitats.

Altres serveis que acollirà són l’equip de salut pública del Segrià, que es troba a la mateixa delegació de Salut, el servei internacional de vacunes i el cribratge de retinopatia diabètica, tots dos actualment ubicats al CAP de l’Eixample.

Finalment, 600 metres quadrats de la segona planta han estat cedits a la fundació Esclerosi Múltiple per al trasllat del seu hospital de dia Miquel Martí i Pol, que ara es troba ubicat a l’Arnau de Vilanova.

Mig miler de persones clamen contra la precarietat laboral i a favor de sous dignes a Lleida

01 de Maig de 2016

Mig miler de persones han sortit al carrer aquest Primer de Maig a la capital del Segrià en protesta contra la precarietat laboral i per reclamar sous dignes i polítiques actives que afavoreixin la industrialització de les terres de Lleida. Els sindicats exigeixen que el Govern passi de les paraules als fets.